Llicó inaugural del curs 1981-1982

ARXIUS de I'Esc. d'Agnc. de Ba celona LLICÓ INAUGURAL DEL CURS 198 1- 1982 ESCOLA UNIVERSITARIA D'ENGINYERIA TECNICA AGRÍCOLA DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA P o esso ponen : ANTONI ALMIRALL ANDREU RESUM Es ac a de la llicó inaugu al del Cu s 1981-82, en la qual es pa la del p océs his- o ic i de l'e olució de 1'Escola d1Ag icul u- a de Ba celona, des dels inicis o es ablimen , l'any 1784, del Ja di Bo anic, c ea pel Ma - ques de Ciu adilla, com a p ime a escola pe a l'es udi de la Bo anica a Ba celona, i les successi es ans o macions, amb c eació de no es es uc u es i els seus co esponen s plans d'es udis, d'aco d amb les necessi a s de l'ag icul u a de cada momen . Aques a e olució no semp e, segu amen , ha es a la més ence ada, pe o ha ana així: l'any 1854, el Ja dí Bo anic se subs i ueix pe una G anja Expe imen al, que es con e eix en ((Escuela O icial de Pe i os Ag ícolas)) l'any 1888, en Escola Supe io d1Ag icul u- a de Ba celona l'any 19 1 1, i que pe sis eix ins als nos es dies, can ian de locals i ins i o de Ti ulació Academica, essen l'ac ual la dlEscola Uni e si a ia dlEnginye ia Tec- nica Ag ícola de Ba celona. En aques momen , s'hi impa eixen es especiali a s de la ca e a d'Enginye Tecnic Ag icola, que són les d'Ag opecua ies, d'Ho o u icul u a i Ja dine ia i la d'Indús- ies. Es na en les icissi uds de llEscola en el anscu s dels anys, p omogudes pe les di- e en s si uacions economiques, i inalmen es a un sugge imen mol pe sonal, pensa pe al bon uncionamen de 1'Escola. 8 ARXIUS de I'E c. d'Ag ic. de Ba celona RESUMEN Se a a de la lección inaugu al del Cu so 1891-82, en la que se habla del p oceso his- ó ico y la e olución de la Escuela de Ag i- cul u a de Ba celona, desde los inicios o es- ablecimien o, en al año 1784, del Ja din Bo- ánico c eado po el Ma ques de Ciu adilla, como p ime a escuela pa a el es udio de la Bo ánica en Ba celona, y las sucesi as ans- o maciones, con c eación de nue as es uc- u as y sus co espondien es planes de es u- dio, de acue do con las necesidades de la ag icul u a en cada momen o. Es a e olución, no siemp e, segu amen e, ha sido la más ace ada, pe o ha ido así: el año 1854 el Ja dín Bo ánico se sus i uye po una G anja Modelo Expe imen al, que se con- ie e en ((Escuela O icial de Pe i os Ag í- colas)) el año 1888, en Escuela Supe io de Ag icul u a de Ba celona el año 191 1, y que pe sis e has a nues os días, cambiando de locales y 5as a de Ti ulaciones Académicas, siendo la ac ual la de Escuela Uni e si a ia de Ingenie ía Técnica Ag ícola de Ba - celona. En es e momen o, se impa en es espe- cialidades de la ca e a de Ingenie o Técni- co Ag ícola, que son las de Ag opecua ias, de Ho i u icul u a y Ja dine ía y la de Indus ias. Se na an las icisi udes de la Escuela en el anscu so de los años, ocasionadas po las di e en es si uaciones socio-económicas, y inalmen e se hace una suge encia muy pe - sonal, pensando en el buen uncionamien o de la Escuela. SUMMARY This is he inaugu al lec u e o he acade- mic yea 1981-82 which p esen s he his o i- cal p og ess and e olu ion o he College o Ag icul u e in Ba celona om i s beginnings in 1784 when he Ma quis o Ciu adilla ounded he Bo anical Ga dens as he i s school o Bo any in Ba celona. I hen goes on o desc ibe he successi e de elopmen s ha ook place in he school, such as he c ea ion o new s uc u es oge he wi h hei co esponding syllabuses, in acco dance wi h he a ying needs in he ield o ag icul u e. The e olu ion o he school -e en i no always success ul- was as ollows: In 1854 he Bo anical Ga dens we e con e ed in o an Expe imen al Fa m, which, in u n, be- canie he ((O icial College o Ag icul u al Enginee s)) (((Escuela O icial de Pe i os Ag ícolas))) in 1888. Subsequen ly, in 191 1, i was he Uni e si y College o Ag icul u e in Ba celona (Escola Supe io d'Ag icul u- a de Ba celona), and has con inued up o he p esen , in spi e o unde going changes in loca ion, and e en in name, which is now Uni e si y College o Ag icul u al Enginee- ing (Escola Uni e si a ia d'Enginye ia Tec- nica Ag ícola) in Ba celona. Nowadays s uden s eading o he deg ee o Ag icul u al Enginee (Enginye Tkcnic Ag ícola) can specialize in one o he h ee cou ses o e ed hem: C op and Li es ock Fa ming (Ag opecua ies), Ho icul u e and Ga dening (Ho o u icul u a i Ja dine ia) o Ag icul u al Indus ies (Indús ies). The changes in o une o he College, b oug h abou by social and economic in- ARXIUS de I'Esc. d'Agnc. de Ba celona 9 luences, a e aced h oughou he yea s. Fi- o wa d wi h a iew o p omo ing he nally, some e y pe sonal sugges ions a e pu s noo h unning o he College. ALGUNS COMENTARIS SOBRE LA HISTORIA DE LA NOSTRA ESCOLA 1 SUGGERIMENTS PER AL FUTUR I1.lus íssi ns S s., senyo es, senyo s, com- panys i a nics o s. Quan el nos e Di ec o em comunica que enguany e n co esponia di la Ili~ó inaugu- al del cu s 1981-82, aig pensa que, ap o- i an que aques any en a 70 de la c eació de 1'Escola Supe io d'Ag icul u a, podia pa la sob e 1'Escola de la Dipu acio de Ba - celona, a a adsc i a a la Uni e si a Poli ec- nica, i d'algunes expe iencies o i encies dels anys passa s en aques es aules. Alesho es aig pensa que el meu únic me- i pe pode - os di igi la pa aula en aques nomen e a se el p o esso amb mes anys de dedicacio a 1'Escola i que enca a no ha- ia ingu ocasió de dona la lli~o inaugu al, i aig accep a la p opos a de e una mica d'his o ia, pensan que la ne a e e ania po- dia se p o i osa. Con esso que pa la a ui da an os e de I'Escola d'Ag icul u a de la Dipu ació de Ba celona, en un o jus , no és una eina a- cil, i sob e o no és una asca que ingui la me a de inida i els ecu sos ma ca s. Pe que cadascú de nosal es man é, a la se a mane- a, unes ima ges i uns concep es del que ha es a , és i ha d'ésse I'Escola. És na u al que o s osal es espe eu de mi uns mo s que sa is acin i co obo in el os- e concep e pa icula de l'Escola, pe o pe a mi, aixo es impossible. Pe ne eu-me, doncs, que l'ac e d'a ui no l'en oqui com un ac e de c í ica, sinó més a ia com un ac e d'e usió, i la llicó, més que un elemen d'analisi ingui a ep esen a un elemen de sin esi. Jo així ho en enc i, pe an , pe doneu que no hagi busca en e nig de o a la pape as- sa acumulada en mes de 35 anys d'exe cici de la ca e a i mes de 25 de dedicació a aques a Escola algun ema que os in e es- san , sob e con eus o alguna expe iencia po - ada a e me da e a nen , o sob e algun e- ma ecnic conc e , i, en can i, em llenci a pa la - os de coses apa en men in anscen- den s, nol discu ibles, pe o que sense anim de polemica us exposa é amb o a since i a i so a el meu únic pun de is a de p o esso i de pages. No penso e la his o ia de I'Escola d'Ag icul u a de Ba celona, ni puc e -la en una Ilicó, ni ampoc la pe i a his o ia dels anys iscu s en ella. Se ia mol Ila g, i jo, a mes, no inc acul a s li e a ies pe e -ho; al es ho han e o ho poden e nillo . Em limi a é a dona una ullada e ospec i a dels e s o de les da es senyalades dels cen es do- cen s ag a is, p edecesso s de la me a expe- iencia pe sonal i, inalmen , les i encies i alguns sugge imen s que com a e11 p o es- sional em pe me eu que aci. Segons el nos e company Epi ani de Fo - uny, I'ensenyamen de l'ag icul u a a Ba - celona comen@ I'any 1784, amb la c eació d'un Ja dí Bo anic, pel Ma ques de Ciu a- dilla, als ol an s de l'església de San Pau, o a de les nu alles de la ciu a i seguin la moda de l'epoca, cedí al Vice-p esiden i p o- esso s del Reial Col.legi de Ci u gia de Ba - ARXIUS de I'Esc. d'Ag ic. de Ba celona celona unes ho es, pe que a pe pe u'i a se - issin de Ja dí Públic, des ina a I'ensenyan- qa g a ui a de la Bo anica. Si no ou ben bé una escola d'ag icul u a, si que podem di que a dona pas a la c eació d'aques a, quan la ciu a a c éixe i el ja dí a comen- qa a e nosa. Pe me eu-me de e un pe i incís. To s sa- bem que aquells mo imen s cul u als dels quals es ic pa lan i els que con inua é ela- an enen uns caps isibles que els p o- mouen, pe o no malmen aques s caps son mogu s pe la socie a . No són e s isola s, i en aques cas conc e ou I'e olució de I'ag icul u a del nos e país, I'explosió de- mog a ica, les necessi a s no es pe causa de la pe dua d'unes colonies. e c. La his o ia ja la coneixem: I'ag icul u a necessi a ap o i a -se de les no es conques es de la ciencia, no es a ie a s, adobs mine als i qui- mics, de ensa i osani a ia, a ades i al es eines que e oluciona en les o mes de con- eu. Aixo éu que la gen sen ís la necessi a d'uns coneixemen s especials i, po se sense adona -se'n o en els ma eixos diguem-ne con eado s, ag icul o s o pagesos els qui p omogue en aques a eali a . E ec i amen , passa s 70 anys, o sigui I'any 1854, un successo del di ma ques, el Ma ques de Sen mena , a p omou e el as- lla del Ja dí Bo anic a una inca a la o a de la ila de G acia, anomenada To e d'en Pla, i la c eació d'una G anja Model Expe- imenal, i ou lla o s quan hi p engué pa ac i a la Dipu ació P o incial, i amb 1'Ajun- amen de Ba celona a en mun a aques a g anja. Com a anecdo a cu iosa, la col.la- bo ació economica d'aques es en i a s ou la següen : la Dipu ació hi apo a 20.000 als; I'Ajun amen , 10.000 als, i el Maques de Sen mena , 9.000 als. Aques cen e sembla que unciona be, pe que al cap de qua e anys s'amplia la e- a de con eu i s'acaba I'edi ici cen al i I'alumna hi eballa a ac i amen . La Dipu ació po a a ja la inicia i a i així ho econeix el Go e n d'Espanya quan, I'any 1870, li dona o es les acul a s: «En is a de la e icacia y celo pues o po ella, le cede odos los de echos y acul ades que enía o podía ene , pa a la mejo ealización de los ines a que la G anja había sido des inada)). L'any 1888, la Dipu ació demana al Go- e n que s'ins al-les a la G anja una de les escoles que s'acaba a de c ea , i el dia 7 d'agos de 1890 s'hi a es abli l'«Escuela O icial de Pe i os Ag ícolas)), de ida an cu a que I'any 1893 ou sup imida i lla o s la Dipu ació demana -i se li concedí- la con inuació dels es udis inicia s, amb el nom d'«Escuela Lib e de Pe i os y Capa aces Ag ícolas)), acul ada pe expedi el i o1 de Pe i i de Capa aq sense ca ac e o icial. Aques nou pe íode, que du a 17 anys, a eni , I'any 1898, un pe i can i, que suposo que només a ec a el nom de I'Escola, que passa a di -se «Escuela P o incial de Ag i- cul u a)). Alesho es ja impa ia una ensen- yanqa més acu ada i més ecnica, pe o de o- a mane a que ins i o algun cu s a sub- sis i g acies al Di ec o , senyo He mene- gildo Co ía, i a un pa ell de p o esso s més. Finalmen , ou liquidada I'any 19 1 1, el ma- e ial ou desp és in en a ia i asllada al nou edi ici de la ab ica Ba lló, on es p o- jec a a la ins al-lació de ll«Escola Supe io dlAg icul u a» que s'acaba a de c ea . Aques a no a e apa a ésse coneguda pel públic en gene al, en se publicada a la p em- sa de I'agos de 191 1 la no ícia que deia així: «La Dipu ación de Ba celona ha ap obado un plan comple o y el co espondien e p e- supues o pa a la o ganización de una Escue- la Supe io de Ag icul u a, a la al u a de lo que exigen las ci cuns ancias ac uales, con el cuad o comple o de asigna u as y un bien e ibuido p o eso ado, e c.)), i inalmen acaba dien que I'escola con e i a el í ol de g au elemen al de Tecnic Ag ícola, un g au Supe io d'Enginye Ag ícola i un g au com- .ARXIUS de 1'Esc. d'Ag ic. de Ba celona 11 plemen a i de P o esso d'Ag icul u a. La Dipu ació P o incial e a p esidida en aquell momen pel senyo En ic P a de la Riba, que ou pos e io men el p esiden de la Mancomuni a de Ca alunya, i I'Escola e a di igida pel senyo Manuel Ra en ós; c ec que no cal di que e en un pa ell d'ho- mes que eien la eina ben e a. Aixo no obs- an , i malg a la g an quali a de les assig- na u es p og amades i de la ca ego ia del p o esso a , no s'aconseguí del Go e n Cen- al el econeixemen o icial de la i ula i a . Aixo no ou obs acle pe que la p epa a- ció de I'alumna os bona, i I'escola adqui í un g an p es igi, de mane a que a Ca alun- ya es alo a a i es econeixia el í ol degu- damen . A pa i de I'any 1939 comen~a una no a e apa en que, malau adamen , 1'Escola Su- pe io d'Ag icul u a a es a ma ginada i, en e al es coses, c ec que en aquell momen la manca de i ula i a o icial li éu mol de mal. En aques cen e es comenca de dona , amb un nou p og ama d'assigna u es, el í- ol de «Pe i o Ag ícola)), que acul a a al i- ula pe a I'exe cici d'aques a ca e a en I'ambi es a al, i en se í ol econegu o i- cialmen , a in e esa més a la gen . Mal- g a que I'escola es i ula a de ((Pe i os Ag í- colas y Supe io de Ag icul u a de Ba celo- na», ningú no con inua a els es udis supe- io ~, i com que ampoc no es podien con i- nua aquí els es udis supe io s o icials, ens oba em da an d'una si uació conc e a i i e e sible ins als nos es dies. Els p og ames de les ma e ies docen s de la ca e a els ixa I'Escola Cen al de Ma- d id, i o en can ia s, I'any 1957, en c ea - se les p ime es especiali a s pe a aques a ca - e a, ins a I'any 1964, que so i en un can- i mes subs ancial, quan es can ia la i ula- i a de «Pe i o Ag ícola)) pe la d'((1ngenie- o Técnico Ag ícola)), c ean -se es especia- li a s di e en s. En aquell momen , en I'am- bi es a al, es olia dona , si mes no o i- cialmen , un ni el1 supe io i una indepen- dencia o au onomia p o essional als nous i- ula s. Aques a idea a la nos a escola s'ha- ia man ingu semp e, i c ec que la majo ia de p o esso s han p ocu a dona semp e I'ensenyamen que s'ha c egu més adequa en aques sen i , i amb més o menys ence s'ha aconsegiii i a enda an , malg a les di icul a s docen s, economiques i de o a niena, pe al que els i ula s se sen issin, al- menys en una majo ia, gen capaci ada en el seu camp ecnic. Ac ualmen , la ca e a d'Enginye Tecnic Ag ícola, amb les es especili a s d'Ag ope- cua ies, d'Ho o u icul u a i Ja dine ia i la d'Indús ies Ag a ies, con inua impa in un í ol anomena de g au mi ja. C ec que cal cen a el nos e pensamen en aques e . A I'Escola, malg a les múl iples i ei e- ades ei indicacions que ha ana en al lla g dels seus se an a anys d'his o ia, enca a no se li ha e jus ícia concedin -li de pode a o - ga el í ol d'Enginye Ag onom. Si més no, ins a I'any 1939 s'ha ia pogu impa i I'ensenyamen supe io , amb i u- lacio d'Enginye Ag ícola, enca a que no os homologada pe I'Adminis ació Cen al. No Es el meu objec iu en a en discussió sob e aques ema, pe o jo, a més d'es a pe sonalmen con encu que es quelcom que de mane a no mal i Iogica ens pe oca, no podia silencia -ho, ja que és en el sen inien de o a I'Escola. Reco do que en la IlicÓ inaugu al del cu s 1978-79, el nos e p es i- gió~ company Vida1 Ba aque anibé insis- ia en la con eniencia de epa a aques g euge. Pe o, cen an -nos en el e eal, pa leni una niica del que s'ha e i una mica del que es po e , insis eixo, semp e so a el nieu pun de is a pe sonalíssim, i mi an , al com diu el p o eso Pa e a, de eni una isió niés enca ada al u u que no pas de ca a al passa . I? -- Pe aixo, ull ap o i a I'a inen esa pe di - os que s'ha d'ap o i a de mane a adien I'expe iencia dels p o esso s ja g ans, que en alguns casos po ésse mol aluosa, pe o po se dedican -los a la di ecció de e- balls de Final de Ca e a, a la coo dinació d'alguns semina is, e c., més que obligan - los a a on a la du a asca de les classes quo- idianes en cu sos nomb osos, pe que ben so in pe a ells és mes impo an el passa que el u u , i ins i o que el p escn , i aixo pod ia se poc es i nula pe a I'alumna . Que ha passa aques anys enda e a? Jo c ec que, en p incipi, els p o esso s d'aques- a escola -que la majo pa p ocedien de 1'Escola Tecnica Supe io d'Ag icul u a, els Angel i Genís, Fon i Que , O iol Angue a, Omedes, Ba dia, Ma ons, Llobe , Ga cía del Cid, Co omines, Poli , Ba alle i an s d'al- es, que mol s de osal es heu conegu i co- neixeu i sabeu que no es po dub a de la se- a e icacia- an conside a que s'ha ia de dona , pe al de pode ap o a els alumnes, un p og ama o icial, pe o la majo ia d'alum- nes p ocedien del camp i pensa en o na al camp, de niane a que I'ensenyamen es a p og ama en aques sen i : la o mació de la pe sonali a de l'alumne de ca a a la ea- li a del camp en aquel1 momen , i c ec que el esul a a se mol e icien , pe que, en- ca a que en oposi a -poso pe exemple- es pogués conside a en in e o i a de con- dicions en els p ime s momen s de p epa a els enies, a la Ila ga, o sigui en el anscu s de les p o es, se li no a a la p epa ació eal de ca a a I'ag icul u a, i aixo dona a esul- a s niol posi ius. Pos e io nien , anib la inguda de nies es- udian s de p ocedencia ciu adana, es an h i c de p end c niesu es pe al de millo- a les p ac iques del camp, pe que els al- a a cl con ac e anib la e a, i s'o gani za- en unes es ades a la G anja de Caldes d'un iiics cada cu s, en les quals els p o esso s a ia en pe o n cada dia a inipa i les clas- ARXILS de I'Esc. d'Ag ic. de Ba celona ses sob e el e eny. Aixo es a ha e de deixa co e , pe excés d'alumna , i Ila o s es a p odui el pa en esi, po se massa Ila g, en que I'ensenyamen a ésse mes eo ic que p ac ic i en que la majo ia de p o esso s, a pi desccbe , eien les p ac iques que podien de labo a o i amb les es es de ma e ial que queda en, i isi a en inques i explo acions més o menys modeliques del nos e país i de l'es ange . De o a mane a, jo com a p o- esional que ia jo bas an i e obo com- panys ex-alumnes de les més di e ses p onio- cions, c ec que n'hi ha un bon nomb e que són o gull pe a I'escola, i penso que si al- guns han sob esso i i d'al es es de ensen p ou sa is ac o iamen en els di e en ns am- bien s de la ida p o essional, és p o a de I'al a p epa ació i en uasiasnie del p o esso- a que, malg a la manca de mi jans, a con inua enda an es oicamen . L'Ag icul u a de o el món ha e olucio- na niol íssim, i la del nos e país anibe, i en aques a e olució hi han es a p esen s els homes so gi s de la nos a Escola. Passeu e- is a, si us plau, a mol es de les explo acions capda an e es de la nos a e a, enniig dels g ups de pagesos que su en a eu e coses no es, comunicacions de o es menes en e- is es i pe iodics, con e encies, obades, e c. Enca a que aques es inguin mol es egades un cai e p opagandis ic, jo he is -i mol s ho poden co obo a - que I'espe i ecnic, p o essional, depassa a mol l'espe i conie - cial. La gen que din e de les g ans o pe i- es enip eses han llui a o llui en pe dona una inia ge digna i se iosa a l'ag icul o són, digueni-ne, dels nos es. Tanibé ho han es- a alguns unciona is de I'Adminis aciÓ, que ens han denios a que, en aques canip, es po a iba a pensa i a e coses posi i- es. 1 els heni oba p omo en nio inien s coope a i is es, assaigs, expe iencies, e c. Ja sé anibe que hi ha gen del nos e ni- ell que s'ha oba us ada i c eu que quan a en a a I'escola l'enganya en, c eien que ARXIUS de I'E c. d'Agnc. de Ba celona - 17 pod ia a iba a eni al es pos ibili a s. Aixo es ce . Ac ualmen , pel que a a I'escola, la si ua- ció ha can ia bas an , hi ha en a saba no- .a i s'han e o ma labo a o is, s'han c ea canips expe imen als, hi e nacles, podem o na a la G anja de Caldes amb mes Ili- be a d'acció, enim en i a s que col.labo- en de mane a e icien , i o aixo c ec que és un bon pas. Ja sé que es millo able i que cal con inua millo an -ho; no podem epi- ca les campanes, pe o c ec que hem inicia un bon camí i que hem de con inua -10, si olem a o ga a aques a escola el p es igi que es me eix. En els Úl ims anys, hi ha dues i es i npo - an s d'aques bon camí. En p ime Iloc, I'any 1976, es a e I'adsc ipció de I'Escola a la Uni e si a Poli ecnica. Aixo ha supo- sa un impo an supo academic, ecnic i cien í ic, que ja comen a a dona els seus ui s. En segon Iloc, la ecen con e sió del nos e Cen e en una Fundació Pública. Aques e ol di que, si be seguim depe- nen economicamen de la Dipu ació, la ges- io i I'adminis ació poden ésse més agils. La Fundació es egida pe un Pa ona , del qual o s espe em mol . Abans d'acaba , old ia, si m'ho pe ne- eu, exposa les me es idees sob e l'a eni de l'ensenyanca ag a ia d'aques a escola, que heni ana desc i in en aques a ul ima pa . To i que ambé cal pensa que els nos es ecnics poden ana a eu del país i ins i o o a de les nos es on e es. sense mou e'ns de casa nos a, enim ag icul u a de ipus ex- ensiu, amade , mix , uc icola, indus ial, amb una gamma amplissima en la b anca ali- men a ia, i con eus in ensius ins al g au mes so is ica , i no hem d'oblida que cada dia són mes necessa ies I'expe imen ació, I'as- saig i la ece ca. En di e sos labo a o is de la casa, en els camps expe imen als de Cal- des, la Fo esa, To ebonica i d'al es, p o esso s, g adua s i alunines es an po an a e me espe imen acions mol dignes i ins i o se ioses in~ss ipacions, algunes de les quals han es a econegudes i p emiades pe di .e sos o ganismes, com I'lns i u d'Es u- dis Ca alans, I.N.I.A., e c. Independen - men del Depa amen de Biologia, que a ésse c ea pel Rec o a , pe l'ex-di ec o D . Puxal, on es eali za en esis doc o als i s'ini- cia en impo an s eballs de ece ca, aques a asca con inua en els nos es dies als labo a- o is de di e ses a ees. Aques es ac i i a s no són més que un in en espon ani de ccupe- acio de la se iosa ac i i a docen i de e- ce ca que a en du a e me les an igues ca- ed es de Zoo ecnia, Gene ica, Pomologia, e c., i ins i u s com el de Mecanica Ag ícola i de Sols, abans de 1939, a la nos a escola. Pe pode cob i o s aques s camps, és in- dispensable con inua el camí inicia , de mi- llo a i ele a el ni ell ecnolbgic, amb un o- namen de ma e ies basiques que, enca a que no ag adin a l'alumna , en I'exe cici dia i de la p o essió hem conlp o a que són indis- pensables, ins i o pe a ajuda a esold e alguns p oblemes de nieno impo ancia que se'ns plan egen so in , a pa que cal sabe in ep e a el que els especialis es ens donen pe a la se a aplicació ecnica. Aixo sense e- ni en comp e que abans de so i de I'esco- la hi ha mol es assigna u es d'aplicació o Pc- niques que exigeixen aques ipus de p epa- ació, i sob e o conside an que di es assig- na u es s'o ien en de ca a al que s'es udia a po e io men . Enguany, s'han hagu de p end e unes mesu es que no ag aden a ningú, pe a li ni- a el nomb e d'alumnes, a i d'aconsegui el que acabo d'exposa . Si la manca d'espai i de ma e ials docen s són un impedimen pe a assoli l'ensenyanca adequada, no queda- a cap nles eniei que con in12a amb aques- es p o es; no és la nos a escola la que ha de esold e aques p oblema d'excés d'es u- dian s, que pe al a pa c ec impo an- ARXIUS de I'Esc. d'Ag ic. de Ba celona issim de se ingu en comp e pe pa de 1' Adminis acio. Cada u de nosal es, di ec ius, p o esso s i alumnes, ens hem de consciencia que si o- lem aconsegui els ni ells ecnics capacos de esold e els p oblemes de la nos a a iada ag icul u a en cada una de les especiali a s, s'ha de dona I'em asi necessa ia pe que I'alumne a ibi a un coneixemen de la ea- li a del camp, pe que la in ensi a en el co- neixemen d'una de e minada especiali a no es po aconsegui mai din e d'una escola. L'expe o el sa i, si oleu, es o ma amb mol s anys d'es udi i expe iencia, pe o sí que s'ha de p ocu a que els alumnes su in d'aqui amb una idea del que es po e al camp, i sob e o pe que cada u pugui encamina -se cap el medi on es pugui oba més in eg a . Sense oba -s'hi a gus , no es possible desen olupa -se bé en cap ac i i a humana, pe o en I'ag icul u a enca a menys. Malg a el que diguin els p o e es de o n es- pec e de les g ans possibili a s que é I'ag i- cul u a, «pe que en el am alimen a i, si no ens espa ilem, d'aqui a pocs anys passa em niol a gana, i que I'ag icul u a és l'ac i i a del u u; ... D, aixo ja a diguem que 50 anys -que e i e és mig segle- que ho sen o a di , i I'ag icul u a, a eu del món, és I'ac- i i a humana indispensable, pe o ambé la mes pob a. No ho dic pe desanima ningú, pe que si jo o nés a néixe o na ia a in en- a e de pages, i les possibili a s de eli za - se exis eixen, pe o llui an i po an una i- da mol du a. Pe aixo, c ec que ambé o a con enien que a I'ho a de selecciona o de con ac a el p o esso a es inguessin en comp e, si no en o es les ma e ies, almenys en les més ec- niques p incipalmen , les expe iencies de camp i pageses dels concu san s, pe que I'ambien que es espi i a I'escola sigui eal- men el que es espi a en els nos es camps, en les i es, es ables, pa cs de maquina ia, hi e nacles, e c., al com e a adicional en aques a casa. Dic e a, i ambé és, ja que alguns enginye s ag onoms -i pe doneu la ani a -, la majo ia de pe i s i enginye s ecnics ag ícoles I'hi con inuem donan , i aixo és oname i al pe a un Escola d'Ag i- cul u a. Aixo, p ecisamen , a se el que a dona aquel1 p es igi a la majo pa d'en- ginye s que so i en de 1'Escola Supe io d'Ag icul u a, els noms dels quals hono eni en aques a ensenya.