Posa
-
’hi ulles
La e is a d’al ol a ge que no edi a la
Delegació d’es udian s pe po de ep esalies
NÚMERO 8
MARÇ 2002 0,6€ DE
LLIURE ELEECCIÓ
ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D’ENGINYERIA INDUSTRUAL DE BARCELONA
¡ FERRER WINS !
Edi o ial
ma ç 2002
2
POSA-T’HI FULLES
EDITA:
Delegació d’Es udian s
ETSEIB—plan a 1
Tel. 93 401 65 40
Fax. 93 401 17 92
[email p o ec ed]
www.delegacio.o g
Les o gulloses mames:
All he pipol
...i nos e senyo ens guià
i a ge: 1500 exempla s
La Delegació d’Es udian s no ha de
compa i o çosamen les opinions
dels au o s dels a icles publica s.
(Especialmen els d’en Isaac Seguí)
SI VOLEU COL·LABORAR AMB LA REVISA FEU-NOS ARRIBAR
ELS VOSTRES DIBUIXOS I/O ARTICLES AMB LES VOSTRES
DADES. O MILLOR ENCARA, PASSEU-VOS QUALSEVOL DIA PER
Mau i Rios: L’home abans del mi e
ma ç 2002
3
POSA-T’HI FULLES
Sec o s Cens Vo s emesos Vo s en blanc Vo s nuls % pa icipació Josep Fe e
Llop Lluís Jo e
Roca
P o esso s unciona is doc o s 1.064 901 43 7 85% 432 419
Res a pe sonal docen i in es igado 1.803 934 64 4 52% 484 382
Es udian s 28.321 5.458 1.484 55 19% 2.232 1.687
Pe sonal adminis ació i se eis 1.549 1.171 77 3 76% 753 338
TOTAL 32.737 8.464 1.668 69 26% 3.901 2.826
Resul a s gene als:
Josep Fe e Llop
9.926
Lluís Jo e Roca
8.546
Resul a s inals ponde a s
Vo s es udian s ETSEIB
Vo s Fe e
830
Vo s Jo e 150
Vo s nuls 4
Vo s en blanc
158
Josep Fe e Llop, nou eco de la UPC
N
o m'ha ia imagina mai que
a iba ia aques dia. Un dia
en què ja ind íem ec o i
inalmen sab íem a qui ca ega les
culpes. És b oma. Pe ò el e que
s'es igués a pun d'elegi nou ec o
sí que ha es a un pèl p eocupan ja
que algunes coses -- especialmen
les e e en s al nou edi ici -- ha ien
queda en pun mo ins a sabe
quin se ia el ec o que ob i ia les
po es del nou edi ici.
El cas es que ja es an i podem
espi a de nou. La pa icipació
dels es udian s a se la més al a
que es eco da pe a e s que no es
e e eixin als p eus del Ba . La gen
a espond e i no es descabella
a i ma que an ajuda a decan a
la balança de mane a p ou
decisi a.
Val a di que poca gen sospi a a
que Josep Fe e se ia el nou
Rec o . El cas és que ha so i i que
a a és se a la esponsabili a de
eno a , ed eça i ellança la
UPC. Especialmen amb els
es udian s, que és un dels sec o s
que més decididamen ha apos a
pe ell.
Cald à eu e quin pape juga amb
el ema del nou edi ici. Com a
p o esso a de ensa a ul ança
es au a l'edi ici ac ual, pe ò com a
ec o no s'ha p onuncia enca a en
e m a a o de una o al a opció.
La decisió de l'Escola és, pe ò, de
momen a o able al aslla .
Els can is d'ai e en p incipi són
posi ius pel e que la gen que
en a enca a no é els icis dels que
su en, pe ò malamen si aques a
és o a la i u que enen, ja que la
inexpe iència en mol s camps juga
en con a seu. La UPC necessi a
que el nou equip ealmen c egui
en el que a i que no s'oblidi que qui
l'ha o a no són els polí ics que els
donen dine s ni les emp eses que
els lloguen edi icis, sinó la gen de
la UPC.
La comunicació ha de se la clau
del nou equip, pe al que no s'aïllin
allà al ec o a en ol a s de
na u alesa i luxes asià ics.
Si el nou equip ec o al ens escol a,
compleix el que p ome i és capaç
de di "POSA-T'HI FULLES" amb
un pol o ó a la boca, alesho es
aques equip ec o al é el nos e
supo .
PD: El ema del pol o ó és
opcional, pe ò se ia una bona
mane a de enca el gel amb el
nou equip. Nosal es ho deixem
sob e la aula.
Delegació d’Es udian s
ma ç 2002
4
POSA-T’HI FULLES
Què és el quad imes e 0 (Q0)?
Suposadamen és un e o ç pe e
on a la ca e a d’Indus ials
(pa la é del Q0 de la nos a Escola,
o i que exis eixen a al es llocs)
sense necessi a ajuda ex a (sí,
em e e eixo a les acadèmies), pe ò
o i aques objec iu, sembla se
que en 2 anys d’expe iència no
ag ada mol el esul a . Vis que la
gen no é més que c í iques de
ca a al Q0 in en a é mos a - os la
pa bona de la his ò ia, pe què
com o , é la se a pa bona i
dolen a. Un momen , una cosa sí
c i ica é, i és la al a de ecolzamen
i poca c edibili a que ha ingu an
l’Escola com la gen que l’ha po a .
Comp e, no es ic c i ican als
p o esso s que han hagu
d’es o ça -se en p epa a -ho, amb
una no ma an o a com la de no
pode dona més ema i que el que
en a ins a la selec i i a ; pe ò sí
c i ica é que la gen de Q0 ha ingu
poca in o mació sob e ell, ha hagu
de p eocupa -se cons an men de
com, quan, què.... és a di , el Q0 ha
ingu poca p opaganda i poques
acili a s pe què la gen es sumés a
ell.
To nan al que deia, al Q0 no es
po dona més ema i que el que
en a ins a la selec i i a , cosa que
l’ha des a o i i ha e que ambé
els p o esso s pe din c edibili a en
ell. En p incipi a qualse ol alumne
que ha ob ingu la mi jana su icien
com pe en a a Indus ials, li po
sembla una bajanada epe i
ema i, pe ò en la g an
he e ogeneï a d’aques s
es udian s, es oba gen com jo (no
c ec que sigui l’únic) que no ha is
es de química ni dibuix al
ba xille a , i es oba que é una
des del pun de is a acadèmic,
pe ò pe a mi sí, ¿ ale? Com us
deia abans, a ma è ies comunes
com Ma es i Física, s’han e mol es
coses no es, coses de COU que no
són al ema i de ba xille a . Cal di
que la o ma d’impa i les classes
ha es a igual que qualse ol de Q1,
els p o esso s són els ma eixos. I
a a que es ic cu san Q1 m’es ic
adonan que ambé es epe eixen
mol es coses, això ol di que la
gen quan a iba aquí ambé a
coixa de mol es coses. No cal di
que pe a mi, que no ha ia e ni
Química ni Dibuix, ha es a o nou.
Això sí, sembla se que o hom es à
d’aco d, ins i o el p o esso
Solano, que el ema i d’In o mà ica
deixa mol que desi ja . Ja posa s a
elogia , ambé di é que la idea de
eni dos beca is pe dibuix és mol
bona, i ja posa s ambé elogia em
la bona asca i olun a dels
beca is, que ambé ens han e de
u o s, cosa que ens ha ajuda mol
a o s a l’ho a de e on el Q1. De
ben segu que mol a gen no hau ia
comença igual al Se emb e que
a a al Feb e . I es ic quasi segu
(digueu-me op imis a) que les
es adís iques de l’any passa
millo a an aques any. O així ho
espe o pe a o s els Qce ians, ja
que les es adís iques de l’any
passa no an se gai e bones, més
a ia dolen es. Pe ò d’aques es
es adís iques m’ag ada ia di una
cosa, i és que en elles no es e lexa
el an pe cen de Qce ians que a
p escindi d´acadèmia. Segons el
que es ic ap ecian aques any,
pod ia di que els Qce ians acudim
en mol a meno quan i a que la
gen que en a di ec amen a Q1. I
c ec que aques a dada s’hau ia de
eni mol en comp e a l’ho a de
alo a el Q0, pe què si els
Qce ians ap enem a sob e iu e
sense acadèmies s’hau ia de eni
ben p esen .
Un Qce ià
Quad imes e 0 = pè dua de emps?
ase selec i a on aques es
assigna u es hi són. Pe ò no us
enganyeu companys, o s sabem
que amb la LOGSE hem ap ès
Mecànica, Elec o ècnia,
Tecnologia Indus ial.... ma è ies
que a l’an ic sis ema no hi e en,
pe ò o es aques es ho es
dedicades a les no es assigna u es
s’han pe du d’unes al es
ine i ablemen . Tan és així que si
aga eu llib es de BUP i COU,
oba eu una g an quan i a de
coses que no són als os es de
Ba xille a . Un exemple se ien els
Núme os Complexos a Ma es, pe ò
hi ha mol s més. Jo ma eix m’he
so p ès, o i ha e e à ies
op a i es de ma es al Ba xille a , en
eu e un g an quan i a de coses a
les suposades ma es epe ides del
Q0, e que mol s qce ians
compa eixen amb mi.
Com he di al p incipi, aques a icle
ac e de eu e la pa bona del Q0,
i a a és el que in en a é exp essa -
os. En mol s aspec es ha es a
posi iu, ja sigui en la pa de ema i,
d’adap ació a la uni e si a , a un
nou lloc de eball, una no a gen
amb la que ac a , e c. No sé a qui,
pe ò algú se li a acudi que a cada
ho a es iguéssim a una aula
di e en , en eo ia, pe conèixe
l’Escola. Doncs que sàpiga que se
n’ha so i amb la se a. I ÉS QUE
NO HI HAVIEN 2 HORES EN LA
MATEIXA AULA! Po se ambé
pod íem di que ha es a posi iu que
només óssim 27, pe ò no posi iu
pe als p o esso , sinó pe la pinya
que hem e , 27 que a que ens
coneixem o s, una mica d’ins i u
sí, i l’ambien a les classes ambé
ho e a... això suposo que no és bo
Delegació d’Es udian s
ma ç 2002
5
POSA-T’HI FULLES
- Escol a, què hi ha al menú a ui?
- Pe la cua que hi ha deu se dijous, o sigui que paella.
- Has is que aques s de Delegació pengen les se es ac es al seu pla ó?
P
e nosal es aques és un
momen mol impo an .
L’es o ç ha dona els seus
ui s. I osal es us p egun a eu, de
què ca ai es à pa lan ? Us es ic
pa lan del uncionamen in e n de
la delegació, de com un g up d’uns
30 es udian s in en a in o ma de
les se es accions i decisions a un
col·lec iu de 3.500. Impossible?
Deixem-ho en di ícil, pe ò pa lem-
ne! Els emes que eque eixen se
discu i s pe o hom, com poden se
el solapamen dels exàmens de
Tecnologia Elèc ica i Calo , els
mic oones del ba , la pàgina web,
la cime a eu opea de minis es, el
Posa- ’hi Fulles, les queixes sob e
p o esso s, el comp a jocs de aula
pe deixa a qui ho demani, el
supo a les dues no es
associacions CYGNUS (amics de
l’as onomia) i el CEPC, la F anja
Cul u al, la millo a dels
equipamen s in o mà ics de
l’Escola...; bé, m’emociono i no
pa o, doncs com ana a dien ,
aques s emes els ac em en una
eunió que em o s els di end es
men e dinem plega s. Aques a
eunió sol comença a les 14 h
(p !!) i du a en e 1 ho a i 1 ho a i
mi ja. És impo an di que és una
eunió OBERTA A TOTHOM, el
que ol di que TOTHOM ESTÀ
CONVIDAT. El que em
no malmen pe què la eunió
segueixi un ce o d e és penja un
pape el dia abans (en el pla ó on
abans es podien ecolli els ho a is)
on la gen apun a els emes que es
olen pa la . Així que ja saps, si
’ha pica la cu iosi a i ols eu e
com uncionem només cal que
inguis a dina el di end es...
Els emes que no poden se
ac a s en aques a eunió pe què
enen una en e gadu a que no ho
pe me (si no, escol a u, du a ien
3 ó 4 ho es), com poden se la
Fes a de l’Escola, el can i d’edi ici,
el Quad imes e Ze o (cuidado con
el pe o!) i la Fase Selec i a, la 2ª
Olimpíada de l’Enginy,...aques s
emes, doncs, eque eixen
no malmen eunions especials pe
ac a -los exclusi amen . Així, pe
exemple, a a ens eunim cada
dima s ambé a les 14 h
(p !!!!) pe pa la de
l’o gani zació de la Fes a de
l’Escola (a eu e si li obem un
nom ja!). Si abans us he di que
es à eu con ida s, doncs a a quasi
us di ia que es em necessi a s que
ingueu, pe què necessi em ajuda
pe o gani za -la. Quan s més
siguem més g ossa la lia em...Els
emes que no enen un dia ixa els
n’assignem un el di end es. Pe
exemple, el dilluns 11 am discu i
els p oblemes del Q0 de ca a a una
possible eno ació.
Doncs ja eieu, si no oleu assis i i
dona la os a opinió eniu
l’opo uni a de conèixe la nos a
pe mi jà de les ac es que pengem
al nos e pla ó, da an de la cua del
menú, i ambé en o ma digi al a
www.delegacio.o g. Així ja mai
ningú ens pod à ec imina
obscu an isme i ma iosi a (con a
el u illo a azu e no hay nada que
hace ...)
Une y di igi ás, di ide y ence ás
Mau icio Ríos
COM ACTIVO JO EL
REDIRECCIONA-
MENT DE CORREU?
P ime de o es a la pàgina de
Delegació d'Es udian s:
www.delegacio.o g
Desp és de dona - e una ol e a
pe la bo sa de llib es de segona
mà i mi a les no e a s de la F anja
cul u al, es al Campus Digi al. Un
cop din e consul a la e a Bús ia,
on cald à que e o nis a iden i ica
(nom d'usua i i con asenya). Allà
dins oba às missa ges de la e a
ida a l'Escola (Cine-club,
Delegació, ESF, Relacions
In e nacionals, G up de ea e,...).
Un cop allà clica on diu Eines,
lla o s 'apa eix la opció
In obús ia. Clica i s'ob i à una
pan alla que diu Ac i a el
ed eçamen de co eu (Eu eka!).
Vas allà, esc ius la e a ad eça
habi ual on ols eb e els missa ges
de l'Escola i ja es à...A pa i d'a a
eb às els missa ges de les
associacions, de Di ecció,... És la
e a ad eça o icial com a es udian
de l'ETSEIB. No són mol s
missa ges pe ò 'in e essen pe què
o mes pa de l'Escola.
Apa, a a ens man ind em en
con ac e. Mos eïm!

Delegació d’Es udian s
ma ç 2002
6
POSA-T’HI FULLES
La me a es ada Sèneca a l’ETSEIB
Sí, no sóc de G anada, d’U iéu ni
de Donos i. Sóc de Ba celona, pe ò
aques any es ic en la me a
es ada Sèneca a l’ETSEIB. Tinc
so , no he hagu ni de ma xa de
casa i m’han dona la opo uni a de
e -la sense ni ha e -la demana .
Ens cen a em. Jo a qua e anys
que aig a e a a aques a Escola,
a a aig qua d’una ca e a que é
un sol g up pe cu s i la gen
ma iculada a la me a classe
oscil·la en e 20 – 40 pe sones
segons l’assigna u a. A la me a
classe hi ha ac ualmen un suís, un
ancès, cinc i alians, un alemany,
es mexicans i una xilena. En en i
su en, n’hi ha alguns que només
an una assigna u a amb nosal es,
que an àpid com a iben a classe
o nen a ma xa , d’al es s’han
in eg a a la classe, ja són un més
del g up. La e i a és que aques
any hem conegu la di e si a . La
di e si a . Semp e ho he conside a
un ac o posi iu, in e can i de
cul u es, d’idees i que cal po encia .
La e i a és que he pogu eu e
mane es di e en s de e eballs,
p àc iques... amb gen de
p ocedència an di e sa, pe ò
ambé he de cons a a que m’han
ma ca un gol.
P ime es classes de se emb e. De
les qua e oncals que enia el
p o esso pe decisió p òpia a
comença en ca alà a es. Una mà
a aixeca -se. Can i de llengua
pe què n’hi ha un o dos que no ho
en enen. Una mà que s’aixeca. Una
eu insegu a que demana que no
es aci el can i, que ajuda em els
es udian s de o a en el que sigui
necessa i. La comp ensió d’alguns
p o esso s. Resul a de la p ime a
pa : ca alà 2 – cas ellà 2. Empa .
Els úl ims minu s de la p ime a pa ,
els decisius, l’examen inal: ca alà
1 – cas ellà 3.
P ime es classes de eb e .
Desp és del descans o nem a
l’ac i i a lec i a. De les qua e
oncals, es comencen en ca alà i
una en cas ellà. Ho en én o hom?
No. El suís ja l’en én, el ancès i
alguns i alians ambé, els mexicans
han e classes de ca alà, pe ò els
al es acaben d’a iba i no saben ni
de què a la cosa. Resul a de la
p ime a pa : ca alà 0 – cas ellà 4.
La golejada es à sen impo an .
L’equip que pe d ja no é o ça, la
mà no s’aixeca, la eu insegu a
ampoc, només se sen emuga
d’indignació, d’impo ència.
Jo old ia ana a l’es ange
d’E asmus. He sen i que pe eni
el màxim de places ha de pode
eni gen de o a i s’ha de p ocu a
que l’aspec e lingüís ic no sigui una
limi ació. De momen , a mí sí que
se m’es à limi an la me a mane a
habi ual d’exp essa -me i de
eballa . I pel que sembla,
ac ualmen , el p eu a paga pe
pode ana d’E asmus és e p ime
una es ada Sèneca a la e a p òpia
uni e si a .
Me cè Cané
Delegació d’Es udian s
ma ç 2002
7
POSA-T’HI FULLES
La ase Selec i a ( i i could do i all
o e again, i’d do i all o e you)
F ancamen , “ I jus don’ unde s and”.
He assis i a nomb oses eunions de
Comissions Acadèmiques, Comissions
Cu icula s de p ime i de e ce , i
mol s cops s’acaba pa lan de la íncli a
Fase Selec i a. To hom es à d’aco d
en que no unciona. Pe ò què ol di
que no unciona?, pe què les coses
poden no unciona pe mil mo ius
di e en s. Resul a que només hi ha un
4% de la gen que ho ap o a o en un
any. I què? La gen a di que
Apocalipsis Now e a una me da
pe què el p ime dia de oda ge el
Coppola només enia oda s 20 minu s
d’ima ges d’helicòp e s? Em sembla
que no, c ec que es an espe a a que
es igués acabada abans d’ob i la
boca. És indi e en si a la p ime a
ap o a més o menys gen , l’únic que
comp e és el esul a inal, i aques
dóna un pe cen a ge de un 70%
d’ap o a s. Si la ase és Selec i a, em
sembla un pe cen a ge més que
aonable de selecció. Només olia
deixa cla aques pun des del
p incipi pe què obo imbèèèèècil
es a mi an quan a gen es passa un
any anca a casa sense e es més
que es udia , en el cas de no se
mol in el·ligen , pe què no dub o que
hi hagi gen que amb poc es o ç,
sigui capaç de eu e-s’ho en un any.
Pe ò no ol di que jo pensi que la
Fase Selec i a unciona. Ans el
con a i ( aya idioma pa o...), no
unciona pe què esul a un pe íode
de la e a ida on acabes a lla . En
acaba -la, e dius, a p end e pel cul,
a a puc comença a e la me a, a
o gani za -me la ida pe se eliç, i
la ca e a ja l’acaba é, a mi i mo.
Què passa desp és? Que els p o es
s’escandali zen pe què als cu sos
supe io s només un 20% dels
alumnes an a cu s pe any. Què
espe en si la gen no es à mo i ada?
La gen es à c emada i desco a jada
al acaba la maleïda Fase, i an se li
és pe què és TOP SECRET.
Semp e dissimula i diu que “no
s’en e a de es” pe ò jo sé que
m’enganya.
Jo, quan sigui g an, ull se com la
me a ge mana. I ani é a l’ETSEIB,
que és una escola pe g ans que
es à mol lluny, quasi a la
mun anya, pe ò lla o s ja no em
a à po aga a el me o sense els
papes.
A nau 3 B
L
a me a ge mana es udia a
l’ETSEIB. És una escola, pe ò
mol impo an , pe què é 11
pisos. I a més, només hi a gen g an,
com la me a ge mana. Allà s’hi passa
o el dia, el papa diu que es p epa a
pe la “ ida labo al”, i que eballa à a
la indús ia –com el que su a les
pel·lícules en blanc i neg e-.
Ella es à mol con en a. Cada ma í
quan em lle o ja ha ma xa , i
s’empo a un ape , pe què no sol
dina a casa. I és que a la se a escola
són mol mode ns, i enen un –i de
egades ins i o dos!!- mic oones. I al
menjado s’asseuen on olen, no com
jo, que inc el meu nom a la cadi a.
També enen uns ascenso s mol
g ans pe no ha e de e 11 pisos
caminan , pe ò jo no ull puja -hi mai,
pe què m’ha di que cada ascenso
pa a a un pis di e en ; ella ja ho sap
pe què és mol in el·ligen , pe ò a mi
em a ia po d’equi oca -me.
Les se es classes són mol g ans, i
els alumnes mi en a la pissa a i
escol en la mes a. No han de po a
agenda, ni llib es, i el pa e no ha
d’ana a pa la amb el p o e, pe què
en é un de di e en a cada
assigna u a. I el millo : no els posen
deu es!! I enen classes a di e en s
empe a u es. Jo sé que és pe a
que s’acos umin a di e en s climes,
pe què la me a ge mana ia ja à
mol . També enen labo a o is, i allà
cadascú a expe imen s i
descob eixen coses no es, o i que
a mi mai m’ha ensenya es. Això
Redacció lliu e
en o el pu o cu s pe any. Aques
és el pun osc del nos e p ime , la
incapaci a d’in e essa , d’a eu e
l’es udian pe què con inuï amb
ganes la ca e a. Desp és, a pa i
de segon, l’únic que s’aconsegueix
és o ma especialis es en sabe
ap o a , que no ap end e.
E iden men que no és eina àcil,
és mol complicada, pe ò aques
ep e ha de se el que mogui a caps
d’es udi, p o esso s i alumnes
(pe què és eina de o s, no ens
equi oquéssim) a oba la solució.
“... bu lis en o he colou o you
d eam, i is no li ing?...”
John Lennon, Tomo ow Ne e
Knows, 1966
Isaac Seguí
GRAN ENCICLOPÈDIA DE L’ETSEIB
A
agulloni : Es a habi ual en què es
oba hom abans de e l’examen de
mecànica.
Ana amb comp e: Ana amb el
Com a i in en a aga a uns bons
apun s
Apun s: Allò que has de eni quan
es à a pun d’a iba els exàmens.
Ascenso . P o inen del lla í ase-
senso . És un apa ell que s’enca ega
de “pi a ” quan algú hi ol en a i no hi
cap pe espai i/o excés de pes
aTama i za : Po a se l’esque de la
b oma del p o esso Tama i
A le a: aquell que no és imbècil i puja
a la plan a 11 sense ascenso .
B
Ba : An o so ollós.
Ba senyal: Làse de l’Escola.
Bomba de nocilla: El ep e d’encabi
mig quilo de nocilla dins d’un
c oissan .
C
ca è: beguda adul e ada que es p en
dins l’an o so ollós.
calabobos: Di de la mullada que
aga en els a u a s que s’empanen o
mi an les go e es de da an les aules
ze os.
Càlcul: cal cul
ca acumbes: Lloc geog à ic on es
oben alguns depa amen s que es
ca ac e i zen pe es a so a l’alçada
del ma .
Compensa : Acció de pensa com
ap o a sense ap o a .
Co ecula : Acció de có e pe què no
’enculin i pode passa de cu s.
CPDA o ocòpies: Espai adioac iu
amb múl iples gene ado s de males
adiacions. Reco da les ins uccions
pe ac i a -los: selecciones o ocòpies
a doble ca a, poses els eus apun s,
pi ges el bo ó e d i ... a gaudi .
cu sa de l’escola: In en de à ies
men s pe e ses consis en a ecó e
onze pisos amun i a all co en pe al
d’a iba el p ime a la me a.
D
Delegació d’es udian s: lloc on
epa eixen ho a is de classe
g a uï amen
E
Eleccions: Palaula d’oligen xinès.
Conculs en el que els candida s
(com po se un lec o ) in en en
mo i a “l’elecció” dels o an s amb
plomeses àlies (i qui sap si
ungibles) pel al de guanya .
En Pe e: el que e la o pel da e a
ESO: Allò. Conc e amen allò a què
o hom dóna la culpa semp e que hi
ha un bon nomb e de suspesos a
p ime
Exàmens de eb e : Exàmens de
gene
Elec o Shock: al e ació emocional
que es p odueix quan hom s'adona
de la desmesu ada quan i a de "cap
de les an e io s" en la co ecció del
es d'elec omagne isme.
F
Fase selec i a: ase de la e a ida
que un cop supe ada, el eu
subconscien a que la eco dis com
a mol llunyana.
Fes a de l’escola. agmen del
amós lema “Fes- e de l’escola i ine
a la es a”
Fo ça de ec: Equip de gen g àcies
al que l’escola és man é mínimamen
ne a
anquícia: comen a i inadequa del
p o esso Fe nández pels quals s’ha
de paga pe eni d e a di -ne
d’iguals (paga de nou l’assigna u a
s’en én)
G
gimkana: di d’aquella compe ició en
què acabes b u , sua i amb els
sos ens de la e a companya o els
calço es del eu company pe sob e
la oba men e dius “Pamplona” amb
un pol o ó a la boca.
H
“Hall”eja : Ac e dels que su en a
uma men e són a la biblio eca.
(A enció, el que “hall”eja no é
pe què zuleja )
HALL’s: sensació d’una ex ema
calen o al cos, ben lluny del que diu
l’anunci de ca amels.
I
il·lusa: somiado a d'esque es
imbècil: aquell qui decideix puja a
la plan a 11 sense ascenso .
ingenie i o: en Pe e. També po se
aquell que puja a la plan a 11 pe les
escales i no és a le a.
insemine i zació a i icial: Tècnica
de ep oducció assis ida de c èdi s
ALE consis en en aconsegui que
un company/a signi pe u el ull
d'assis ència. No é un 100%
d'e ec i i a .
ins àn cia: b eu acció de emps
comp ès en e que es ecull i es
deses ima una sol·lici ud.
J
ju àssic: e apa p ehis ò ica en
humo s que pe any un p o esso de
Química II.
K
Kab ons: insul p opi de qui eu el
g up de p àc iques que li han
assigna .
KK: 1: Kue no Kemado. 2: Me da. 3:
Me da de Kue no Kemado.
L
la biga: P àc ica de esis ència
mo al i ísica. Es humo eja que si la
as de Rou e ap o es.
labo a o i de luids: alguns diuen
que és un lloc de clima pola , d’al es
en can i enen la eo ia que és la
úl ima ila d’o dinado s.
L’Acadèmia: pa aula capaç de e
odolí amb epidèmia.
“La llei del c èdi ”: “no diguis c èdi
ins que és al sac o cu icula ”
lesbés: Lloc geog à ic si ua a les
aules del pa elló B.
lesbis: El ma eix pe ò en anglès.
luci al·lus: Dimoni que d’escua no
en é es que ha p esidi el ca ell de
la es a du an els dos úl ims anys.
M
Mal ALÈ: Mal sabo de boca que e
deixa suspend e una assigna u a de
lliu e elecció
males a Sensació gene al quan
decideixes puja a la plan a 5 sense
ascenso
mag eja : Ac e de soba les pa s
impúdiques o imaginan à ies
ma ius.
ma iscalada: gambes, llagos es i
Delegació d’Es udian s
ma ç 2002
8
POSA-T’HI FULLES
GRAN ENCICLOPÈDIA DE L’ETSEIB
llagos ins que es o el Ma iscal
g àcies al imo del sesqui.
me da: o ació habi ual al eplà de
l’ascenso quan no has ingu emps
d’en a -hi
me da al cub: Ad e ència de i a
o a la p opaganda de les acadèmies
a la pape e a de ecicla ge de
l’en ada
MMC: memeces
N
‘no dona c edi ’ exp essió popula
que mos a la inc eduli a e s el e
que e econeguin c èdi s ALE’s pe
e balls de saló.
nyigu-nyigu: so oll que a la cadi a
encada de l’aula ze o, que obliga al
seu p opie a i a e equilib is du an
gai ebé una ho a.
O
o denació d’es udis: Ò gan de
l’escola que com el seu nom indica
es dedica a o dena - e els es udis a
pa i del po en mè ode
“solapamen s-a-man a”
P
passa pe l’Ha o: passa pe l’a o
peixe a: sala d’es udi
Pepi: L’amable dona del ba a qui
abans li dona es pepinos i a a li
dónes eu os (Eu i?)
pinça bi mana: Assaig a
comp essió amb el conseqüen isc
de o u a.
pla ó de no es: id e on e obes
companys de classe que han
ap o a l’assigna u a.
Planeja : Acció de pensa i p ojec a
coses cohe en s que inalmen
s’anul·la an pel capquad isme d’en
Planes.
pompeu ab a: Enginye indus ial
pe cusso de l’E seibià.
p ou: Pa aula màgica que són capaç
de sal a - e del pou del D agon
Khan du an la es a de l’Escola
pun d’in o mació: pun de obada
amb amics que no són de l’escola.
PUTA MARE: Pla a o ma
Uni e si à ia Te o is a d’Alumnes –
Mo imen A ma Re oluciona i
d’Es udian s.
Q
que?- Respos a habi ual de
qualse ol con e sa del ba .
Química I: equilib is, loga i mes i
desp eciacions
Química II: Desp eciable.
R
Ramonchu: Pockemon amb do s de
di ecció.
Rec o al: Man eni elacions sexuals
ia ec al i o al simul àniamen .
Regla de la mà d e a: Teo ema
basa en la màxima “Si u m’ho
oques jo ’ho oco”
humo : Boca a boca que co e pe
l’escola com a a: “el eac o nuclea
no el an acaba de desman ella
pe ò ningú ho diu pe què se ia un
escàndol”
humo neg e: humo de l’es il
“aques a p o esso a s’ho a e amb
aques al e al la abo de minus àlids
i un alumne els a pesca ”,
Ro ació pi ui ens en l’eix 3:
Mo imen que expe imen es quan el
noi de l’al e pun a de la ila de
cadi es de la sala d’es udis decideix
i a la se a cadi a enda an .
S
sec e a ia: in e n bu òc a a de
lla gues espe es.
sopa de i de ca e a: pa a a nàlia
d’ele a cos i d’al a cos u a (gen
amb co ba e a i es ide s).
Úl imamen ambé é conno acions
e o is es i al ma í següen del sopa
es an ba icades a l’escola, men e
uns quan s aga en dia is es il po a i
es dediquen a o e-li a la gen al
cap. Uns al es es dediquen a buida
ex in o s, se suposa que pe dona
més ealisme a la ba alla.
SOL: 1- ab e iació de “que no e
engañen, con ia en noSo os, somOs
Los mejo es, 300% de ap o ados,
o e a 3x2 con la T-10, nos necesi as
y u lo sabes, no seas on o”. 2- La
osco .
T
es os: 1 - Exàmens de mig
quad imes e. 2 – Masse es
ema i a : gosadia que consis eix a
in en a encabi el ema i de calo en
una assigna u a de 4.5 c èdi s
T ans o mada segons La-place.
Aquella gi l –companya de classe–
que la obes a la disco i no la
econeixes.
anspa ències: 1:Tipus de oba
que no e deixa es udia enca a que
no s’acabi de eu e es cla 2:
Medicamen con a la mala lle a que
majo i à iamen po p odui
somnolència.
xungassu: mal al co desp és de
puja a la plan a 8 sense ascenso
U
Uni e s: Associació masona
es able a a la UPC. Pe en a -hi cal
paga -hi una quo a de soci. Pe
amo i za -la cal e un cu se
d’hípica.
Uppe -C us : Mul inacional amb
única sucu sal si uada a l’ETSEIB
(segons un pa o ambé en enen
una a l’ae opo de Lanza o e)
V
VAP: Ab e iació de alo p opi,
en enen que és necessi a alo pe
ana a dub es a p egun a què és
quan po es dos mesos de classe
pa lan -ne
ia ge de i de cu s: Via ge a Cuba.
o acions de ia ge de i de cu s:
exe cici de democ àcia pe ana a
Cuba
W
www-e seib.upc.es: pàgina web de
l’escola amb cla a sin onia amb
l’es a de l’edi ici i el a annà de
mol es coses que s’hi an
X
xassís: ca cassa , pe mol s allò que
es consumeix als llocs més
insospi a s.
Y
yengua assu: Comp o ació pe
eu e si les na illes del menú són del
dia.
Z
zuleja : Di de l’ac e impu d’ocupa
un zulo sense e -ne ús.
zulo: acone indi idual de la
biblio eca L’Acadèmia
Delegació d’Es udian s
ma ç 2002
9
POSA-T’HI FULLES
Aquí con unos colegui as
Elegi nou Coo dinado de Delegacions !!
E
l passa dissab e 9 de ma ç
a se elegi el que se à el
nou coo dinado de
delegacions de UPC: Mau ici Ríos.
Desp és d’una dispu ada llui a inal
da an d’un imbècil de Telecos que
no menciona em el nom pe no
dona -li més impo ància, el
candida de l’ETSEIB a ènce la
o ació amb una inc eïble acili a .
Enca a ib em eco dan la ca a
d’es úpids que els hi a queda a
les o ces del mal al eu e els
esul a s.
Queden pe da an o un any de
eina. El laman nou coo dinado
assegu a que el seu manda es
basa à en el “ eball, con ac e amb
el dia a dia de les delegacions,
eball, posa a l’abas de o s
in o mació i, sob e o , eball.”
Això é el pode : la e lexió i el sabe -se sol da an les ad e si a s
Sí, nena!!!, a decla a
P ime íssim pla de l’elegi També a se jo e i e oluciona i!
Mau ici Rios és l’elegi !
Un jo ene Mau ici ja emenan pode
Delegació d’Es udian s
ma ç 2002
16
POSA-T’HI FULLES

Delegació d’Es udian s
ma ç 2002
17
POSA-T’HI FULLES
F a algun emps, quan aig
a iba a la uni e si a , aig
llegi en aques a ma eixa
e is a l'a icle d'un p o esso - el
nom del qual no ull eco da a a -
que esc i ia sob e els es udian s
que no es udia en i els quali ica a
poc més o menys de na a social.
A a, amb un ce emps
d'expe iència a la casa, old ia di -
hi la me a sob e aques a qües ió.
Adme em com a cosa ce a que si
un es udian eu mals esul a s és
pe la se a al a d'es o ç. Dien això
em p egun o: així, s'ha acaba el
b òquil?
Hi ha alguns e s cu iosos àcils
d'obse a : en algunes classes no
s'hi po en a de an s es udian s
que hi olen ana ; n'hi ha d'al es -
donades, sens dub e, pe magní ics
i en ega s p o esso s - que
semblen classes pa icula s. Com
s'explica? Hau em d'accep a
ambé que els es udian s som mol
olubles i que no enim cap c i e i a
l'ho a d'escolli les classes?
També pod eu sen i es udian s
que diuen que al p o esso o al
al e és ho o ós explican la
ma è ia, que al depa amen és un
caos d'o gani zació, que hi ha
ma e ial docen que a às ic, que hi
ha exàmens que no s'ajus en gai e
o gens al ni ell del que s'ha e a
classe,... Accep a em ambé que o
això són excuses de
poca e gonyes... i s'ha acaba el
b òquil?
Adme em-ho pe segona egada:
els es udian s que no es udien són
un p oblema. Ce amen , pe ò... No
és ambé ce i comp o a que hi ha
p o esso s que, o explican , an
ado mi a o a la classe? No ho és
ambé que n'hi ha d'al es que ni
ells ma eixos en end ien el que
expliquen? Què me'n dieu d'aquells
que es p esen en a classe sense
po a es p epa a ?
Mol s de nosal es, quan pa lem
d'aques es coses, ens hem di què
espe à em oba a la uni e si a :
sob e o un pe sonal ealmen
mo i a pe ensenya allò en què
e a especialis a i, en can i, més
d'un cop hem ingu la sensació de
e nosa, de e pe d e un emps
p eciós a un p o esso que ell olia
ocupa al seu despa x o
in es igan ... No ull pas i a
pilo es o a: no dic que si hi ha
es udian s que no es udien això és
pe culpa dels p o esso s que són
dolen s, cosa que se ia alsa en
mol s casos. No dic pas que sigui
pe això que els es udian s pe dem
la il·lusió amb què ha íem en a a
la uni e si a i deixem de se allò
que el nos e nom indica.
Dic que hi ha més b òquil amaga :
que el p oblema no s'acaba dien
que hi ha es udian s que no
es udien, que el p oblema no és
només que els es udian s deixen
de compli la se a obligació
p incipal... I ho dic pensan en
aquell a icle que aig llegi en
aques a ma eixa e is a ja a un
emps i pensan en el seu au o - un
p o esso de qui no di é el nom -
pe què pod ia se que ingués la
idea de p esen a -se a algun cà ec
de esponsabili a a la uni e si a i
c ec que no ani ia gai e bé si
con inua a c eien que o el b òquil
e a a la pa ada dels es udian s.
El e dulai e
Massa b òquil
Delegació d’Es udian s
ma ç 2002
18
POSA-T’HI FULLES
Delegació d’Es udian s
ma ç 2002
19
POSA-T’HI FULLES
E eccions a ec o
2002