Posat'hi fulles : Número 8, Març 2002

Posa - ’hi ulles La e is a d’al ol a ge que no edi a la Delegació d’es udian s pe po de ep esalies NÚMERO 8 MARÇ 2002 0,6€ DE LLIURE ELEECCIÓ ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D’ENGINYERIA INDUSTRUAL DE BARCELONA ¡ FERRER WINS ! Edi o ial ma ç 2002 2 POSA-T’HI FULLES EDITA: Delegació d’Es udian s ETSEIB—plan a 1 Tel. 93 401 65 40 Fax. 93 401 17 92 [email p o ec ed] www.delegacio.o g Les o gulloses mames: All he pipol ...i nos e senyo ens guià i a ge: 1500 exempla s La Delegació d’Es udian s no ha de compa i o çosamen les opinions dels au o s dels a icles publica s. (Especialmen els d’en Isaac Seguí) SI VOLEU COL·LABORAR AMB LA REVISA FEU-NOS ARRIBAR ELS VOSTRES DIBUIXOS I/O ARTICLES AMB LES VOSTRES DADES. O MILLOR ENCARA, PASSEU-VOS QUALSEVOL DIA PER Mau i Rios: L’home abans del mi e ma ç 2002 3 POSA-T’HI FULLES Sec o s Cens Vo s emesos Vo s en blanc Vo s nuls % pa icipació Josep Fe e Llop Lluís Jo e Roca P o esso s unciona is doc o s 1.064 901 43 7 85% 432 419 Res a pe sonal docen i in es igado 1.803 934 64 4 52% 484 382 Es udian s 28.321 5.458 1.484 55 19% 2.232 1.687 Pe sonal adminis ació i se eis 1.549 1.171 77 3 76% 753 338 TOTAL 32.737 8.464 1.668 69 26% 3.901 2.826 Resul a s gene als: Josep Fe e Llop 9.926 Lluís Jo e Roca 8.546 Resul a s inals ponde a s Vo s es udian s ETSEIB Vo s Fe e 830 Vo s Jo e 150 Vo s nuls 4 Vo s en blanc 158 Josep Fe e Llop, nou eco de la UPC N o m'ha ia imagina mai que a iba ia aques dia. Un dia en què ja ind íem ec o i inalmen sab íem a qui ca ega les culpes. És b oma. Pe ò el e que s'es igués a pun d'elegi nou ec o sí que ha es a un pèl p eocupan ja que algunes coses -- especialmen les e e en s al nou edi ici -- ha ien queda en pun mo ins a sabe quin se ia el ec o que ob i ia les po es del nou edi ici. El cas es que ja es an i podem espi a de nou. La pa icipació dels es udian s a se la més al a que es eco da pe a e s que no es e e eixin als p eus del Ba . La gen a espond e i no es descabella a i ma que an ajuda a decan a la balança de mane a p ou decisi a. Val a di que poca gen sospi a a que Josep Fe e se ia el nou Rec o . El cas és que ha so i i que a a és se a la esponsabili a de eno a , ed eça i ellança la UPC. Especialmen amb els es udian s, que és un dels sec o s que més decididamen ha apos a pe ell. Cald à eu e quin pape juga amb el ema del nou edi ici. Com a p o esso a de ensa a ul ança es au a l'edi ici ac ual, pe ò com a ec o no s'ha p onuncia enca a en e m a a o de una o al a opció. La decisió de l'Escola és, pe ò, de momen a o able al aslla . Els can is d'ai e en p incipi són posi ius pel e que la gen que en a enca a no é els icis dels que su en, pe ò malamen si aques a és o a la i u que enen, ja que la inexpe iència en mol s camps juga en con a seu. La UPC necessi a que el nou equip ealmen c egui en el que a i que no s'oblidi que qui l'ha o a no són els polí ics que els donen dine s ni les emp eses que els lloguen edi icis, sinó la gen de la UPC. La comunicació ha de se la clau del nou equip, pe al que no s'aïllin allà al ec o a en ol a s de na u alesa i luxes asià ics. Si el nou equip ec o al ens escol a, compleix el que p ome i és capaç de di "POSA-T'HI FULLES" amb un pol o ó a la boca, alesho es aques equip ec o al é el nos e supo . PD: El ema del pol o ó és opcional, pe ò se ia una bona mane a de enca el gel amb el nou equip. Nosal es ho deixem sob e la aula. Delegació d’Es udian s ma ç 2002 4 POSA-T’HI FULLES Què és el quad imes e 0 (Q0)? Suposadamen és un e o ç pe e on a la ca e a d’Indus ials (pa la é del Q0 de la nos a Escola, o i que exis eixen a al es llocs) sense necessi a ajuda ex a (sí, em e e eixo a les acadèmies), pe ò o i aques objec iu, sembla se que en 2 anys d’expe iència no ag ada mol el esul a . Vis que la gen no é més que c í iques de ca a al Q0 in en a é mos a - os la pa bona de la his ò ia, pe què com o , é la se a pa bona i dolen a. Un momen , una cosa sí c i ica é, i és la al a de ecolzamen i poca c edibili a que ha ingu an l’Escola com la gen que l’ha po a . Comp e, no es ic c i ican als p o esso s que han hagu d’es o ça -se en p epa a -ho, amb una no ma an o a com la de no pode dona més ema i que el que en a ins a la selec i i a ; pe ò sí c i ica é que la gen de Q0 ha ingu poca in o mació sob e ell, ha hagu de p eocupa -se cons an men de com, quan, què.... és a di , el Q0 ha ingu poca p opaganda i poques acili a s pe què la gen es sumés a ell. To nan al que deia, al Q0 no es po dona més ema i que el que en a ins a la selec i i a , cosa que l’ha des a o i i ha e que ambé els p o esso s pe din c edibili a en ell. En p incipi a qualse ol alumne que ha ob ingu la mi jana su icien com pe en a a Indus ials, li po sembla una bajanada epe i ema i, pe ò en la g an he e ogeneï a d’aques s es udian s, es oba gen com jo (no c ec que sigui l’únic) que no ha is es de química ni dibuix al ba xille a , i es oba que é una des del pun de is a acadèmic, pe ò pe a mi sí, ¿ ale? Com us deia abans, a ma è ies comunes com Ma es i Física, s’han e mol es coses no es, coses de COU que no són al ema i de ba xille a . Cal di que la o ma d’impa i les classes ha es a igual que qualse ol de Q1, els p o esso s són els ma eixos. I a a que es ic cu san Q1 m’es ic adonan que ambé es epe eixen mol es coses, això ol di que la gen quan a iba aquí ambé a coixa de mol es coses. No cal di que pe a mi, que no ha ia e ni Química ni Dibuix, ha es a o nou. Això sí, sembla se que o hom es à d’aco d, ins i o el p o esso Solano, que el ema i d’In o mà ica deixa mol que desi ja . Ja posa s a elogia , ambé di é que la idea de eni dos beca is pe dibuix és mol bona, i ja posa s ambé elogia em la bona asca i olun a dels beca is, que ambé ens han e de u o s, cosa que ens ha ajuda mol a o s a l’ho a de e on el Q1. De ben segu que mol a gen no hau ia comença igual al Se emb e que a a al Feb e . I es ic quasi segu (digueu-me op imis a) que les es adís iques de l’any passa millo a an aques any. O així ho espe o pe a o s els Qce ians, ja que les es adís iques de l’any passa no an se gai e bones, més a ia dolen es. Pe ò d’aques es es adís iques m’ag ada ia di una cosa, i és que en elles no es e lexa el an pe cen de Qce ians que a p escindi d´acadèmia. Segons el que es ic ap ecian aques any, pod ia di que els Qce ians acudim en mol a meno quan i a que la gen que en a di ec amen a Q1. I c ec que aques a dada s’hau ia de eni mol en comp e a l’ho a de alo a el Q0, pe què si els Qce ians ap enem a sob e iu e sense acadèmies s’hau ia de eni ben p esen . Un Qce ià Quad imes e 0 = pè dua de emps? ase selec i a on aques es assigna u es hi són. Pe ò no us enganyeu companys, o s sabem que amb la LOGSE hem ap ès Mecànica, Elec o ècnia, Tecnologia Indus ial.... ma è ies que a l’an ic sis ema no hi e en, pe ò o es aques es ho es dedicades a les no es assigna u es s’han pe du d’unes al es ine i ablemen . Tan és així que si aga eu llib es de BUP i COU, oba eu una g an quan i a de coses que no són als os es de Ba xille a . Un exemple se ien els Núme os Complexos a Ma es, pe ò hi ha mol s més. Jo ma eix m’he so p ès, o i ha e e à ies op a i es de ma es al Ba xille a , en eu e un g an quan i a de coses a les suposades ma es epe ides del Q0, e que mol s qce ians compa eixen amb mi. Com he di al p incipi, aques a icle ac e de eu e la pa bona del Q0, i a a és el que in en a é exp essa - os. En mol s aspec es ha es a posi iu, ja sigui en la pa de ema i, d’adap ació a la uni e si a , a un nou lloc de eball, una no a gen amb la que ac a , e c. No sé a qui, pe ò algú se li a acudi que a cada ho a es iguéssim a una aula di e en , en eo ia, pe conèixe l’Escola. Doncs que sàpiga que se n’ha so i amb la se a. I ÉS QUE NO HI HAVIEN 2 HORES EN LA MATEIXA AULA! Po se ambé pod íem di que ha es a posi iu que només óssim 27, pe ò no posi iu pe als p o esso , sinó pe la pinya que hem e , 27 que a que ens coneixem o s, una mica d’ins i u sí, i l’ambien a les classes ambé ho e a... això suposo que no és bo Delegació d’Es udian s ma ç 2002 5 POSA-T’HI FULLES - Escol a, què hi ha al menú a ui? - Pe la cua que hi ha deu se dijous, o sigui que paella. - Has is que aques s de Delegació pengen les se es ac es al seu pla ó? P e nosal es aques és un momen mol impo an . L’es o ç ha dona els seus ui s. I osal es us p egun a eu, de què ca ai es à pa lan ? Us es ic pa lan del uncionamen in e n de la delegació, de com un g up d’uns 30 es udian s in en a in o ma de les se es accions i decisions a un col·lec iu de 3.500. Impossible? Deixem-ho en di ícil, pe ò pa lem- ne! Els emes que eque eixen se discu i s pe o hom, com poden se el solapamen dels exàmens de Tecnologia Elèc ica i Calo , els mic oones del ba , la pàgina web, la cime a eu opea de minis es, el Posa- ’hi Fulles, les queixes sob e p o esso s, el comp a jocs de aula pe deixa a qui ho demani, el supo a les dues no es associacions CYGNUS (amics de l’as onomia) i el CEPC, la F anja Cul u al, la millo a dels equipamen s in o mà ics de l’Escola...; bé, m’emociono i no pa o, doncs com ana a dien , aques s emes els ac em en una eunió que em o s els di end es men e dinem plega s. Aques a eunió sol comença a les 14 h (p !!) i du a en e 1 ho a i 1 ho a i mi ja. És impo an di que és una eunió OBERTA A TOTHOM, el que ol di que TOTHOM ESTÀ CONVIDAT. El que em no malmen pe què la eunió segueixi un ce o d e és penja un pape el dia abans (en el pla ó on abans es podien ecolli els ho a is) on la gen apun a els emes que es olen pa la . Així que ja saps, si ’ha pica la cu iosi a i ols eu e com uncionem només cal que inguis a dina el di end es... Els emes que no poden se ac a s en aques a eunió pe què enen una en e gadu a que no ho pe me (si no, escol a u, du a ien 3 ó 4 ho es), com poden se la Fes a de l’Escola, el can i d’edi ici, el Quad imes e Ze o (cuidado con el pe o!) i la Fase Selec i a, la 2ª Olimpíada de l’Enginy,...aques s emes, doncs, eque eixen no malmen eunions especials pe ac a -los exclusi amen . Així, pe exemple, a a ens eunim cada dima s ambé a les 14 h (p !!!!) pe pa la de l’o gani zació de la Fes a de l’Escola (a eu e si li obem un nom ja!). Si abans us he di que es à eu con ida s, doncs a a quasi us di ia que es em necessi a s que ingueu, pe què necessi em ajuda pe o gani za -la. Quan s més siguem més g ossa la lia em...Els emes que no enen un dia ixa els n’assignem un el di end es. Pe exemple, el dilluns 11 am discu i els p oblemes del Q0 de ca a a una possible eno ació. Doncs ja eieu, si no oleu assis i i dona la os a opinió eniu l’opo uni a de conèixe la nos a pe mi jà de les ac es que pengem al nos e pla ó, da an de la cua del menú, i ambé en o ma digi al a www.delegacio.o g. Així ja mai ningú ens pod à ec imina obscu an isme i ma iosi a (con a el u illo a azu e no hay nada que hace ...) Une y di igi ás, di ide y ence ás Mau icio Ríos COM ACTIVO JO EL REDIRECCIONA- MENT DE CORREU? P ime de o es a la pàgina de Delegació d'Es udian s: www.delegacio.o g Desp és de dona - e una ol e a pe la bo sa de llib es de segona mà i mi a les no e a s de la F anja cul u al, es al Campus Digi al. Un cop din e consul a la e a Bús ia, on cald à que e o nis a iden i ica (nom d'usua i i con asenya). Allà dins oba às missa ges de la e a ida a l'Escola (Cine-club, Delegació, ESF, Relacions In e nacionals, G up de ea e,...). Un cop allà clica on diu Eines, lla o s 'apa eix la opció In obús ia. Clica i s'ob i à una pan alla que diu Ac i a el ed eçamen de co eu (Eu eka!). Vas allà, esc ius la e a ad eça habi ual on ols eb e els missa ges de l'Escola i ja es à...A pa i d'a a eb às els missa ges de les associacions, de Di ecció,... És la e a ad eça o icial com a es udian de l'ETSEIB. No són mol s missa ges pe ò 'in e essen pe què o mes pa de l'Escola. Apa, a a ens man ind em en con ac e. Mos eïm! Delegació d’Es udian s ma ç 2002 6 POSA-T’HI FULLES La me a es ada Sèneca a l’ETSEIB Sí, no sóc de G anada, d’U iéu ni de Donos i. Sóc de Ba celona, pe ò aques any es ic en la me a es ada Sèneca a l’ETSEIB. Tinc so , no he hagu ni de ma xa de casa i m’han dona la opo uni a de e -la sense ni ha e -la demana . Ens cen a em. Jo a qua e anys que aig a e a a aques a Escola, a a aig qua d’una ca e a que é un sol g up pe cu s i la gen ma iculada a la me a classe oscil·la en e 20 – 40 pe sones segons l’assigna u a. A la me a classe hi ha ac ualmen un suís, un ancès, cinc i alians, un alemany, es mexicans i una xilena. En en i su en, n’hi ha alguns que només an una assigna u a amb nosal es, que an àpid com a iben a classe o nen a ma xa , d’al es s’han in eg a a la classe, ja són un més del g up. La e i a és que aques any hem conegu la di e si a . La di e si a . Semp e ho he conside a un ac o posi iu, in e can i de cul u es, d’idees i que cal po encia . La e i a és que he pogu eu e mane es di e en s de e eballs, p àc iques... amb gen de p ocedència an di e sa, pe ò ambé he de cons a a que m’han ma ca un gol. P ime es classes de se emb e. De les qua e oncals que enia el p o esso pe decisió p òpia a comença en ca alà a es. Una mà a aixeca -se. Can i de llengua pe què n’hi ha un o dos que no ho en enen. Una mà que s’aixeca. Una eu insegu a que demana que no es aci el can i, que ajuda em els es udian s de o a en el que sigui necessa i. La comp ensió d’alguns p o esso s. Resul a de la p ime a pa : ca alà 2 – cas ellà 2. Empa . Els úl ims minu s de la p ime a pa , els decisius, l’examen inal: ca alà 1 – cas ellà 3. P ime es classes de eb e . Desp és del descans o nem a l’ac i i a lec i a. De les qua e oncals, es comencen en ca alà i una en cas ellà. Ho en én o hom? No. El suís ja l’en én, el ancès i alguns i alians ambé, els mexicans han e classes de ca alà, pe ò els al es acaben d’a iba i no saben ni de què a la cosa. Resul a de la p ime a pa : ca alà 0 – cas ellà 4. La golejada es à sen impo an . L’equip que pe d ja no é o ça, la mà no s’aixeca, la eu insegu a ampoc, només se sen emuga d’indignació, d’impo ència. Jo old ia ana a l’es ange d’E asmus. He sen i que pe eni el màxim de places ha de pode eni gen de o a i s’ha de p ocu a que l’aspec e lingüís ic no sigui una limi ació. De momen , a mí sí que se m’es à limi an la me a mane a habi ual d’exp essa -me i de eballa . I pel que sembla, ac ualmen , el p eu a paga pe pode ana d’E asmus és e p ime una es ada Sèneca a la e a p òpia uni e si a . Me cè Cané Delegació d’Es udian s ma ç 2002 7 POSA-T’HI FULLES La ase Selec i a ( i i could do i all o e again, i’d do i all o e you) F ancamen , “ I jus don’ unde s and”. He assis i a nomb oses eunions de Comissions Acadèmiques, Comissions Cu icula s de p ime i de e ce , i mol s cops s’acaba pa lan de la íncli a Fase Selec i a. To hom es à d’aco d en que no unciona. Pe ò què ol di que no unciona?, pe què les coses poden no unciona pe mil mo ius di e en s. Resul a que només hi ha un 4% de la gen que ho ap o a o en un any. I què? La gen a di que Apocalipsis Now e a una me da pe què el p ime dia de oda ge el Coppola només enia oda s 20 minu s d’ima ges d’helicòp e s? Em sembla que no, c ec que es an espe a a que es igués acabada abans d’ob i la boca. És indi e en si a la p ime a ap o a més o menys gen , l’únic que comp e és el esul a inal, i aques dóna un pe cen a ge de un 70% d’ap o a s. Si la ase és Selec i a, em sembla un pe cen a ge més que aonable de selecció. Només olia deixa cla aques pun des del p incipi pe què obo imbèèèèècil es a mi an quan a gen es passa un any anca a casa sense e es més que es udia , en el cas de no se mol in el·ligen , pe què no dub o que hi hagi gen que amb poc es o ç, sigui capaç de eu e-s’ho en un any. Pe ò no ol di que jo pensi que la Fase Selec i a unciona. Ans el con a i ( aya idioma pa o...), no unciona pe què esul a un pe íode de la e a ida on acabes a lla . En acaba -la, e dius, a p end e pel cul, a a puc comença a e la me a, a o gani za -me la ida pe se eliç, i la ca e a ja l’acaba é, a mi i mo. Què passa desp és? Que els p o es s’escandali zen pe què als cu sos supe io s només un 20% dels alumnes an a cu s pe any. Què espe en si la gen no es à mo i ada? La gen es à c emada i desco a jada al acaba la maleïda Fase, i an se li és pe què és TOP SECRET. Semp e dissimula i diu que “no s’en e a de es” pe ò jo sé que m’enganya. Jo, quan sigui g an, ull se com la me a ge mana. I ani é a l’ETSEIB, que és una escola pe g ans que es à mol lluny, quasi a la mun anya, pe ò lla o s ja no em a à po aga a el me o sense els papes. A nau 3 B L a me a ge mana es udia a l’ETSEIB. És una escola, pe ò mol impo an , pe què é 11 pisos. I a més, només hi a gen g an, com la me a ge mana. Allà s’hi passa o el dia, el papa diu que es p epa a pe la “ ida labo al”, i que eballa à a la indús ia –com el que su a les pel·lícules en blanc i neg e-. Ella es à mol con en a. Cada ma í quan em lle o ja ha ma xa , i s’empo a un ape , pe què no sol dina a casa. I és que a la se a escola són mol mode ns, i enen un –i de egades ins i o dos!!- mic oones. I al menjado s’asseuen on olen, no com jo, que inc el meu nom a la cadi a. També enen uns ascenso s mol g ans pe no ha e de e 11 pisos caminan , pe ò jo no ull puja -hi mai, pe què m’ha di que cada ascenso pa a a un pis di e en ; ella ja ho sap pe què és mol in el·ligen , pe ò a mi em a ia po d’equi oca -me. Les se es classes són mol g ans, i els alumnes mi en a la pissa a i escol en la mes a. No han de po a agenda, ni llib es, i el pa e no ha d’ana a pa la amb el p o e, pe què en é un de di e en a cada assigna u a. I el millo : no els posen deu es!! I enen classes a di e en s empe a u es. Jo sé que és pe a que s’acos umin a di e en s climes, pe què la me a ge mana ia ja à mol . També enen labo a o is, i allà cadascú a expe imen s i descob eixen coses no es, o i que a mi mai m’ha ensenya es. Això Redacció lliu e en o el pu o cu s pe any. Aques és el pun osc del nos e p ime , la incapaci a d’in e essa , d’a eu e l’es udian pe què con inuï amb ganes la ca e a. Desp és, a pa i de segon, l’únic que s’aconsegueix és o ma especialis es en sabe ap o a , que no ap end e. E iden men que no és eina àcil, és mol complicada, pe ò aques ep e ha de se el que mogui a caps d’es udi, p o esso s i alumnes (pe què és eina de o s, no ens equi oquéssim) a oba la solució. “... bu lis en o he colou o you d eam, i is no li ing?...” John Lennon, Tomo ow Ne e Knows, 1966 Isaac Seguí GRAN ENCICLOPÈDIA DE L’ETSEIB A agulloni : Es a habi ual en què es oba hom abans de e l’examen de mecànica. Ana amb comp e: Ana amb el Com a i in en a aga a uns bons apun s Apun s: Allò que has de eni quan es à a pun d’a iba els exàmens. Ascenso . P o inen del lla í ase- senso . És un apa ell que s’enca ega de “pi a ” quan algú hi ol en a i no hi cap pe espai i/o excés de pes aTama i za : Po a se l’esque de la b oma del p o esso Tama i A le a: aquell que no és imbècil i puja a la plan a 11 sense ascenso . B Ba : An o so ollós. Ba senyal: Làse de l’Escola. Bomba de nocilla: El ep e d’encabi mig quilo de nocilla dins d’un c oissan . C ca è: beguda adul e ada que es p en dins l’an o so ollós. calabobos: Di de la mullada que aga en els a u a s que s’empanen o mi an les go e es de da an les aules ze os. Càlcul: cal cul ca acumbes: Lloc geog à ic on es oben alguns depa amen s que es ca ac e i zen pe es a so a l’alçada del ma . Compensa : Acció de pensa com ap o a sense ap o a . Co ecula : Acció de có e pe què no ’enculin i pode passa de cu s. CPDA o ocòpies: Espai adioac iu amb múl iples gene ado s de males adiacions. Reco da les ins uccions pe ac i a -los: selecciones o ocòpies a doble ca a, poses els eus apun s, pi ges el bo ó e d i ... a gaudi . cu sa de l’escola: In en de à ies men s pe e ses consis en a ecó e onze pisos amun i a all co en pe al d’a iba el p ime a la me a. D Delegació d’es udian s: lloc on epa eixen ho a is de classe g a uï amen E Eleccions: Palaula d’oligen xinès. Conculs en el que els candida s (com po se un lec o ) in en en mo i a “l’elecció” dels o an s amb plomeses àlies (i qui sap si ungibles) pel al de guanya . En Pe e: el que e la o pel da e a ESO: Allò. Conc e amen allò a què o hom dóna la culpa semp e que hi ha un bon nomb e de suspesos a p ime Exàmens de eb e : Exàmens de gene Elec o Shock: al e ació emocional que es p odueix quan hom s'adona de la desmesu ada quan i a de "cap de les an e io s" en la co ecció del es d'elec omagne isme. F Fase selec i a: ase de la e a ida que un cop supe ada, el eu subconscien a que la eco dis com a mol llunyana. Fes a de l’escola. agmen del amós lema “Fes- e de l’escola i ine a la es a” Fo ça de ec: Equip de gen g àcies al que l’escola és man é mínimamen ne a anquícia: comen a i inadequa del p o esso Fe nández pels quals s’ha de paga pe eni d e a di -ne d’iguals (paga de nou l’assigna u a s’en én) G gimkana: di d’aquella compe ició en què acabes b u , sua i amb els sos ens de la e a companya o els calço es del eu company pe sob e la oba men e dius “Pamplona” amb un pol o ó a la boca. H “Hall”eja : Ac e dels que su en a uma men e són a la biblio eca. (A enció, el que “hall”eja no é pe què zuleja ) HALL’s: sensació d’una ex ema calen o al cos, ben lluny del que diu l’anunci de ca amels. I il·lusa: somiado a d'esque es imbècil: aquell qui decideix puja a la plan a 11 sense ascenso . ingenie i o: en Pe e. També po se aquell que puja a la plan a 11 pe les escales i no és a le a. insemine i zació a i icial: Tècnica de ep oducció assis ida de c èdi s ALE consis en en aconsegui que un company/a signi pe u el ull d'assis ència. No é un 100% d'e ec i i a . ins àn cia: b eu acció de emps comp ès en e que es ecull i es deses ima una sol·lici ud. J ju àssic: e apa p ehis ò ica en humo s que pe any un p o esso de Química II. K Kab ons: insul p opi de qui eu el g up de p àc iques que li han assigna . KK: 1: Kue no Kemado. 2: Me da. 3: Me da de Kue no Kemado. L la biga: P àc ica de esis ència mo al i ísica. Es humo eja que si la as de Rou e ap o es. labo a o i de luids: alguns diuen que és un lloc de clima pola , d’al es en can i enen la eo ia que és la úl ima ila d’o dinado s. L’Acadèmia: pa aula capaç de e odolí amb epidèmia. “La llei del c èdi ”: “no diguis c èdi ins que és al sac o cu icula ” lesbés: Lloc geog à ic si ua a les aules del pa elló B. lesbis: El ma eix pe ò en anglès. luci al·lus: Dimoni que d’escua no en é es que ha p esidi el ca ell de la es a du an els dos úl ims anys. M Mal ALÈ: Mal sabo de boca que e deixa suspend e una assigna u a de lliu e elecció males a Sensació gene al quan decideixes puja a la plan a 5 sense ascenso mag eja : Ac e de soba les pa s impúdiques o imaginan à ies ma ius. ma iscalada: gambes, llagos es i Delegació d’Es udian s ma ç 2002 8 POSA-T’HI FULLES GRAN ENCICLOPÈDIA DE L’ETSEIB llagos ins que es o el Ma iscal g àcies al imo del sesqui. me da: o ació habi ual al eplà de l’ascenso quan no has ingu emps d’en a -hi me da al cub: Ad e ència de i a o a la p opaganda de les acadèmies a la pape e a de ecicla ge de l’en ada MMC: memeces N ‘no dona c edi ’ exp essió popula que mos a la inc eduli a e s el e que e econeguin c èdi s ALE’s pe e balls de saló. nyigu-nyigu: so oll que a la cadi a encada de l’aula ze o, que obliga al seu p opie a i a e equilib is du an gai ebé una ho a. O o denació d’es udis: Ò gan de l’escola que com el seu nom indica es dedica a o dena - e els es udis a pa i del po en mè ode “solapamen s-a-man a” P passa pe l’Ha o: passa pe l’a o peixe a: sala d’es udi Pepi: L’amable dona del ba a qui abans li dona es pepinos i a a li dónes eu os (Eu i?) pinça bi mana: Assaig a comp essió amb el conseqüen isc de o u a. pla ó de no es: id e on e obes companys de classe que han ap o a l’assigna u a. Planeja : Acció de pensa i p ojec a coses cohe en s que inalmen s’anul·la an pel capquad isme d’en Planes. pompeu ab a: Enginye indus ial pe cusso de l’E seibià. p ou: Pa aula màgica que són capaç de sal a - e del pou del D agon Khan du an la es a de l’Escola pun d’in o mació: pun de obada amb amics que no són de l’escola. PUTA MARE: Pla a o ma Uni e si à ia Te o is a d’Alumnes – Mo imen A ma Re oluciona i d’Es udian s. Q que?- Respos a habi ual de qualse ol con e sa del ba . Química I: equilib is, loga i mes i desp eciacions Química II: Desp eciable. R Ramonchu: Pockemon amb do s de di ecció. Rec o al: Man eni elacions sexuals ia ec al i o al simul àniamen . Regla de la mà d e a: Teo ema basa en la màxima “Si u m’ho oques jo ’ho oco” humo : Boca a boca que co e pe l’escola com a a: “el eac o nuclea no el an acaba de desman ella pe ò ningú ho diu pe què se ia un escàndol” humo neg e: humo de l’es il “aques a p o esso a s’ho a e amb aques al e al la abo de minus àlids i un alumne els a pesca ”, Ro ació pi ui ens en l’eix 3: Mo imen que expe imen es quan el noi de l’al e pun a de la ila de cadi es de la sala d’es udis decideix i a la se a cadi a enda an . S sec e a ia: in e n bu òc a a de lla gues espe es. sopa de i de ca e a: pa a a nàlia d’ele a cos i d’al a cos u a (gen amb co ba e a i es ide s). Úl imamen ambé é conno acions e o is es i al ma í següen del sopa es an ba icades a l’escola, men e uns quan s aga en dia is es il po a i es dediquen a o e-li a la gen al cap. Uns al es es dediquen a buida ex in o s, se suposa que pe dona més ealisme a la ba alla. SOL: 1- ab e iació de “que no e engañen, con ia en noSo os, somOs Los mejo es, 300% de ap o ados, o e a 3x2 con la T-10, nos necesi as y u lo sabes, no seas on o”. 2- La osco . T es os: 1 - Exàmens de mig quad imes e. 2 – Masse es ema i a : gosadia que consis eix a in en a encabi el ema i de calo en una assigna u a de 4.5 c èdi s T ans o mada segons La-place. Aquella gi l –companya de classe– que la obes a la disco i no la econeixes. anspa ències: 1:Tipus de oba que no e deixa es udia enca a que no s’acabi de eu e es cla 2: Medicamen con a la mala lle a que majo i à iamen po p odui somnolència. xungassu: mal al co desp és de puja a la plan a 8 sense ascenso U Uni e s: Associació masona es able a a la UPC. Pe en a -hi cal paga -hi una quo a de soci. Pe amo i za -la cal e un cu se d’hípica. Uppe -C us : Mul inacional amb única sucu sal si uada a l’ETSEIB (segons un pa o ambé en enen una a l’ae opo de Lanza o e) V VAP: Ab e iació de alo p opi, en enen que és necessi a alo pe ana a dub es a p egun a què és quan po es dos mesos de classe pa lan -ne ia ge de i de cu s: Via ge a Cuba. o acions de ia ge de i de cu s: exe cici de democ àcia pe ana a Cuba W www-e seib.upc.es: pàgina web de l’escola amb cla a sin onia amb l’es a de l’edi ici i el a annà de mol es coses que s’hi an X xassís: ca cassa , pe mol s allò que es consumeix als llocs més insospi a s. Y yengua assu: Comp o ació pe eu e si les na illes del menú són del dia. Z zuleja : Di de l’ac e impu d’ocupa un zulo sense e -ne ús. zulo: acone indi idual de la biblio eca L’Acadèmia Delegació d’Es udian s ma ç 2002 9 POSA-T’HI FULLES Aquí con unos colegui as Elegi nou Coo dinado de Delegacions !! E l passa dissab e 9 de ma ç a se elegi el que se à el nou coo dinado de delegacions de UPC: Mau ici Ríos. Desp és d’una dispu ada llui a inal da an d’un imbècil de Telecos que no menciona em el nom pe no dona -li més impo ància, el candida de l’ETSEIB a ènce la o ació amb una inc eïble acili a . Enca a ib em eco dan la ca a d’es úpids que els hi a queda a les o ces del mal al eu e els esul a s. Queden pe da an o un any de eina. El laman nou coo dinado assegu a que el seu manda es basa à en el “ eball, con ac e amb el dia a dia de les delegacions, eball, posa a l’abas de o s in o mació i, sob e o , eball.” Això é el pode : la e lexió i el sabe -se sol da an les ad e si a s Sí, nena!!!, a decla a P ime íssim pla de l’elegi També a se jo e i e oluciona i! Mau ici Rios és l’elegi ! Un jo ene Mau ici ja emenan pode Delegació d’Es udian s ma ç 2002 16 POSA-T’HI FULLES Delegació d’Es udian s ma ç 2002 17 POSA-T’HI FULLES F a algun emps, quan aig a iba a la uni e si a , aig llegi en aques a ma eixa e is a l'a icle d'un p o esso - el nom del qual no ull eco da a a - que esc i ia sob e els es udian s que no es udia en i els quali ica a poc més o menys de na a social. A a, amb un ce emps d'expe iència a la casa, old ia di - hi la me a sob e aques a qües ió. Adme em com a cosa ce a que si un es udian eu mals esul a s és pe la se a al a d'es o ç. Dien això em p egun o: així, s'ha acaba el b òquil? Hi ha alguns e s cu iosos àcils d'obse a : en algunes classes no s'hi po en a de an s es udian s que hi olen ana ; n'hi ha d'al es - donades, sens dub e, pe magní ics i en ega s p o esso s - que semblen classes pa icula s. Com s'explica? Hau em d'accep a ambé que els es udian s som mol olubles i que no enim cap c i e i a l'ho a d'escolli les classes? També pod eu sen i es udian s que diuen que al p o esso o al al e és ho o ós explican la ma è ia, que al depa amen és un caos d'o gani zació, que hi ha ma e ial docen que a às ic, que hi ha exàmens que no s'ajus en gai e o gens al ni ell del que s'ha e a classe,... Accep a em ambé que o això són excuses de poca e gonyes... i s'ha acaba el b òquil? Adme em-ho pe segona egada: els es udian s que no es udien són un p oblema. Ce amen , pe ò... No és ambé ce i comp o a que hi ha p o esso s que, o explican , an ado mi a o a la classe? No ho és ambé que n'hi ha d'al es que ni ells ma eixos en end ien el que expliquen? Què me'n dieu d'aquells que es p esen en a classe sense po a es p epa a ? Mol s de nosal es, quan pa lem d'aques es coses, ens hem di què espe à em oba a la uni e si a : sob e o un pe sonal ealmen mo i a pe ensenya allò en què e a especialis a i, en can i, més d'un cop hem ingu la sensació de e nosa, de e pe d e un emps p eciós a un p o esso que ell olia ocupa al seu despa x o in es igan ... No ull pas i a pilo es o a: no dic que si hi ha es udian s que no es udien això és pe culpa dels p o esso s que són dolen s, cosa que se ia alsa en mol s casos. No dic pas que sigui pe això que els es udian s pe dem la il·lusió amb què ha íem en a a la uni e si a i deixem de se allò que el nos e nom indica. Dic que hi ha més b òquil amaga : que el p oblema no s'acaba dien que hi ha es udian s que no es udien, que el p oblema no és només que els es udian s deixen de compli la se a obligació p incipal... I ho dic pensan en aquell a icle que aig llegi en aques a ma eixa e is a ja a un emps i pensan en el seu au o - un p o esso de qui no di é el nom - pe què pod ia se que ingués la idea de p esen a -se a algun cà ec de esponsabili a a la uni e si a i c ec que no ani ia gai e bé si con inua a c eien que o el b òquil e a a la pa ada dels es udian s. El e dulai e Massa b òquil Delegació d’Es udian s ma ç 2002 18 POSA-T’HI FULLES Delegació d’Es udian s ma ç 2002 19 POSA-T’HI FULLES E eccions a ec o 2002