1
RESUM
RESUM
L’objec iu d’aques p ojec e és anali za el compo amen da an d’un incendi de ce s ma e ials
cons uc ius emp a s pe la con igu ació de açanes. El p ojec e es basa p incipalmen en p o es
expe imen als a g an escala eali zades el mes de juny de 2014 en el ma c de la jo nada Fi e Semina
2014 o gani zada pe la Fundación Fuego. Tanma eix, el p esen p ojec e ambé inco po a eball
expe imen al al labo a o i, on, so a condicions con olades, s’han pogu es udia amb més de all la
espos a dels ma e ials al oc.
El p ojec e cons a d’una in oducció eò ica al compo amen del oc en incendis d’in e io , en
especial èm asi en les possibles ies de p opagació cap a l’ex e io pe la açana, així com en les
condicions que en possibili en el seu desen olupamen . Aques ma c eò ic es complemen a amb
una b eu desc ipció, basada en la bibliog a ia, del compo amen da an del oc dels ma e ials
assaja s du an les p o es a g an escala així com amb una con ex uali zació de la si uació ac ual pel
que a a no ma i a i eglamen ació d’incendis de açana.
La segona pa del p ojec e se cen a en l’anàlisi dels esul a s ob ingu s du an les p o es a escala
eal. Pe assoli aques a inali a es duu a e me l’anàlisi les dades de empe a u es ob ingudes pe
mi jà de e mopa ells, es desen olupa i s’implemen a una me odologia d’expo ació de dades
p o inen s de e mog a ia in a oja i s’es udia la compa a i a dels esul a s ob ingu s a a és
d’ambdues ecnologies. També s’hi eali za l’es udi de la geome ia de la lama així com de les
ma ques sob e la supe ície de les açanes p o ocades pel on de calo .
Aques es udi es complemen a amb la eali zació i anàlisi de p o es a labo a o i (assajos de adiació,
p opagació, mic ocalo ime ia i exposició a pe i s incendis de bassals) execu ades pe al
d’ap o undi en el compo amen al oc dels ma e ials assaja s du an les p o es a g an escala.
Finalmen , es ecullen o es les obse acions i deduccions a les conclusions del p ojec e.
2
Anàlisi de la eacció i esis ència al oc de di e en s ma e ials cons uc ius a pa i de p o es
expe imen als a g an escala
3
SUMARI
SUMARI
RESUM ..................................................................................................................................................... 1
SUMARI ................................................................................................................................................... 3
1 PREFACI ........................................................................................................................................... 7
2 INTRODUCCIÓ.................................................................................................................................. 9
2.1 Objec ius del p ojec e ............................................................................................................. 9
2.2 Abas del p ojec e ................................................................................................................... 9
2.3 Finali a .................................................................................................................................... 9
3 DINÀMICA DEL FOC EN INCENDIS D’INTERIOR ............................................................................. 10
3.1 L’incendi de compa imen ................................................................................................... 10
3.2 L’incendi de açanes .............................................................................................................. 11
3.2.1 L’e ec e leap og........................................................................................................... 12
3.2.2 P opagació a a és la ca i a en e el o ja i la açana ............................................... 12
3.2.3 P opagació a a és de les càme es d’ai e .................................................................... 13
3.2.4 P opagació a a és els e es imen s ............................................................................ 15
3.3 Compo amen dels ma e ials en l’incendi d’in e io ........................................................... 16
3.3.1 Compo amen da an del oc del polies i è expandi (EPS) ........................................ 17
3.3.2 Compo amen da an del oc del poliu e à (PUR) ...................................................... 18
3.3.3 Compo amen da an del oc de la llana de oca ........................................................ 19
4 NORMATIVA RELATIVA A LA PROPAGACIÓ D’INCENDIS EN FAÇANES .......................................... 20
4.1 El Codi Tècnic de l’Edi icació (CTE) ........................................................................................ 20
4.2 Les Eu oclasses ...................................................................................................................... 21
4.3 La No ma BS 8414 ................................................................................................................. 27
4.4 Discussió ................................................................................................................................ 30
5 EXPERIMENTACIÓ A GRAN ESCALA ............................................................................................... 31
5.1 An eceden s .......................................................................................................................... 31
5.2 Me odologia seguida al Fi e Semina 2014 ........................................................................... 36
5.2.1 Disposició de açanes i ma e ials .................................................................................. 36
5.2.2 Ins umen ació .............................................................................................................. 38
5.2.3 Mè odes d’anàlisi .......................................................................................................... 41
5.3 Resul a s i discussió ............................................................................................................... 43
5.3.1 Anàlisi quali a i a de les p o es .................................................................................... 43
5.3.2 Tempe a u es p opo cionades pels e mopa ells ........................................................ 46
4
Anàlisi de la eacció i esis ència al oc de di e en s ma e ials cons uc ius a pa i de p o es
expe imen als a g an escala
5.3.3 Compa a i a de mesu es pun uals de e mopa ells i e mog a ia ............................... 50
5.3.4 Tempe a u es IR globals de açanes ............................................................................. 54
5.3.5 Alçada de lama ............................................................................................................. 55
5.3.6 E olució dels on s de calo als e es imen s supe icials (es udi de co ones) ........... 58
5.3.7 Conclusions dels assaigs a g an escala .......................................................................... 62
6 PROVES AL LABORATORI ............................................................................................................... 64
6.1 Assaig de adiació sob e els ma e ials aïllan s ...................................................................... 64
6.1.1 P o es amb polies i è expandi i poliu e à ................................................................... 66
6.1.2 P o es amb els ecob imen s de les açanes en ilades ............................................... 69
6.1.3 Conclusions.................................................................................................................... 72
6.2 Assaig de p opagació de la lama .......................................................................................... 73
6.2.1 Con igu ació ho i zon al: Pe sis ència de la lama ........................................................ 73
6.2.2 Con igu ació ho i zon al: P opagació de la lama ......................................................... 74
6.2.3 Con igu ació e ical: P opagació de la lama ............................................................... 75
6.2.4 Conclusions.................................................................................................................... 75
6.3 Mic ocalo íme e de pi òlisi .................................................................................................. 76
6.4 P o es a escala mi jana ......................................................................................................... 78
6.4.1 Disposició dels ma e ials ............................................................................................... 79
6.4.2 Ins umen s ................................................................................................................... 80
6.4.3 Resul a s i discussió ....................................................................................................... 81
6.5 Discussió ................................................................................................................................ 88
7 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL DEL PROJECTE ............................................................................ 89
7.1 Desc ipció gene al del p ojec e ............................................................................................. 89
7.2 P incipals al e na i es es udiades ......................................................................................... 89
7.3 Desc ipció del medi ............................................................................................................... 89
7.4 Iden i icació dels impac es sob e el medi ............................................................................. 89
7.4.1 Impac e pe l’exis ència del p ojec e ............................................................................ 90
7.4.2 Impac e de la u ili zació de ecu sos ............................................................................. 90
7.4.3 La gene ació de esidus ................................................................................................. 90
7.4.4 Valo ació dels impac es ................................................................................................. 91
8 COST DEL PROJECTE ...................................................................................................................... 92
8.1 Recu sos ma e ials ................................................................................................................ 92
8.2 Recu sos humans .................................................................................................................. 93
5
CONCLUSIONS ....................................................................................................................................... 94
BIBLIOGRAFIA ........................................................................................................................................ 95

6
Anàlisi de la eacció i esis ència al oc de di e en s ma e ials cons uc ius a pa i de p o es
expe imen als a g an escala
7
PREFACI
1 PREFACI
Els incendis u bans (en habi a ges, indús ies, maga zems, apa camen s, e c.) ep esen en p op del
80% de les ac uacions dels cossos de bombe s al nos e país, i ocasionen danys mol se e s, an a
ni ell humà, com econòmic i mediambien al. En aques con ex , la no ma i a ac ual a l’Es a
Espanyol no ha e oluciona al ma eix i me que la complexi a dels escena is ac uals d’incendis i no
es po conside a un e e en p ou e icaç pe ga an i la segu e a con a incendis. Les mancances de
la eglamen ació són degudes p incipalmen a la se a b e e a i poca especi ici a en de e mina s
sis emes i solucions cons uc i es així com a l’ús de c i e is de classi icació de ma e ials (i.e.
Eu oclasses), basa s en assajos a escala pe i a. La p oblemà ica de di a classi icació au en el e que
el compo amen al oc dels ma e ials cons uc ius en condicions eals di e eix mol del seu
compo amen al labo a o i.
Pe a aques a aó, és necessa i endega un p océs d’es udi del compo amen da an del oc eal
dels ma e ials cons uc ius, en base als esul a s p o es a g an escala. Aques p ojec e és una
con ibució en aques sen i , i p e én apo a nou coneixemen sob e la espos a al oc de ma e ials
so in u ili za s en la cons ucció, i mol pa icula men en sis emes de açanes.
8
Anàlisi de la eacció i esis ència al oc de di e en s ma e ials cons uc ius a pa i de p o es
expe imen als a g an escala
9
INTRODUCCIÓ
2 INTRODUCCIÓ
2.1 Objec ius del p ojec e
L’objec iu del p ojec e és l’anàlisi de la espos a al oc de di e en s ma e ials cons uc ius i sis emes
emp a s ac ualmen en açanes. Aques es udi s’assoli à mi jançan l’explo ació de les dades
disponibles de p o es a g an escala així com mi jançan la eali zació i anàlisi de p o es de labo a o i
a pe i a escala.
2.2 Abas del p ojec e
p ojec e Aques eball pa eix dels expe imen s a g an escala eali za s a les dependències del po
de Ba celona el mes de juny de 2014 en la jo nada Fi e Semina 2014. Així doncs, cal ema ca que
l’execució d’aques es p o es queda o a de l’abas del p ojec e. L’ El p ojec e es cen a en el
ac amen de les dades disponibles de les p o es a g an escala i compo a l’anàlisi dels egis es dels
e mopa ells, la me odologia d’ob enció i expo ació de les dades e mog à iques, l’anàlisi de di es
lec u es in a oges i l’anàlisi dels e ec es supe icials del oc a les açanes. L’es udi dels ma e ials
assaja s du an el Fi e Semina inclou ambé les p o es eali zades a labo a o i amb els ma e ials així
com la conseqüen anàlisi dels esul a s. El p ojec e conclou amb unes conside acions inals
ans e sals que p e enen ecolli l’anàlisi del compo amen al oc dels ma e ials des de o es les
pe spec i es emp ades.
2.3 Finali a
La inali a del p ojec e és la de con ibui en el coneixemen del compo amen al oc dels ma e ials
cons uc ius a escala eal. Aques p opòsi és elle an , donada la manca de e e en s no ma ius i la
necessi a social d’a enç en aques àmbi .
16
Anàlisi de la eacció i esis ència al oc de di e en s ma e ials cons uc ius a pa i de p o es
expe imen als a g an escala
Figu a 3-7. P opagació del oc a a és el e es imen combus ible (Gi aldo i Co és, 2014)
3.3 Compo amen dels ma e ials en l’incendi d’in e io
L’augmen de empe a u a p oduï pe un incendi d’in e io é dos possibles mane es d’a ec a els
ma e ials cons uc ius. Pe una banda, les p opie a s dels ma eixos ma e ials poden se modi icades;
pe l’al a, poden apa èixe ensions indi ec es p o ocades pe les de o macions dels elemen s
(Código Técnico de la Edi icación, 2010). En aques con ex , el e me “ esis ència al oc” es à lliga a
la capaci a d’un elemen de cons ucció de con inua duen a e me la se a unció en cas d’incendi
(D ysdale, 1997). Pe aques a aó, des d’un inici la esis ència al oc es po mesu a com el emps de
allida d’un elemen es uc u al du an un es no ma iu de oc (B i ish S anda ds Ins i u ion, 1972).
Més conc e amen , la no ma i a a l’es a espanyol de ineix la esis ència al oc de la següen
mane a:
“Se admi e que un elemen o iene su icien e esis encia al uego si, du an e la
du ación del incendio, el alo de cálculo del e ec o de las acciones, en odo
ins an e , no supe a el alo de la esis encia de dicho elemen o.” (Código
Técnico de la Edi icación, 2010)
La classi icació dels ma e ials segons la se a esis ència al oc segueix els c i e is de la no ma i a
eu opea, de allada al Codi Tècnic de l’Edi icació (CTE). D’aques a mane a, els p oduc es es
classi iquen a aluan es pa àme es: la capaci a po an (R), que co espon al emps du an el qual
el ma e ial man é la se a esis ència mecànica i po supo a la cà ega co esponen ; la in eg i a
(E), emps du an el qual la mos a con inua impedin el pas de les lames i la p oducció de gasos

17
DINÀMICA DEL FOC EN INCENDIS D’INTERIOR
calen s a la banda del ma e ial no exposada al oc; i l’aïllamen (I), el emps du an el qual la mos a
man é la se a unció d’aïllan è mic pe què no es p odueixin empe a u es excessi amen ele ades
a la banda no exposada al oc. Pe a la classi icació, aques s pa àme es es p esen en amb la se a
lle a seguida del núme o de minu s que co espon a cada emps mesu a s. Pe exemple, un ma e ial
REI 120 man é la se a capaci a po an , in eg i a i aïllamen du an 120 minu s (Ga cía, 2008).
Un al e concep e elaciona amb la espos a al oc dels ma e ials és el de la eacció al oc. Aques a
es e e eix bàsicamen a la combus ibili a d’aques s en un incendi. Mi jançan di e en s ipus
d’assaigs, els p oduc es de cons ucció se so me en a l’acció d’una lama con olada i l’obse ació del
desen olupamen d’aques a i el compo amen del ma e ial pe me classi ica -lo en di e en s g aus
de con ibució al oc. Aques s g aus queden no ma i i za s pe mi jà de les Eu oclasses, que se an
abo dades amb de all a l’apa a 4.2.
3.3.1 Compo amen da an del oc del polies i è expandi (EPS)
Com mol s al es ma e ials de cons ucció, el polies i è expandi (EPS) és un ma e ial combus ible. La
se a classi icació de eacció al oc (Eu oclasse B s1 d0, egeu apa a 4.2) indica que, o i se un
ma e ial combus ible, la se a con ibució al oc és mínima (ANAPE, 2008).
En a iba a la se a empe a u a de usió, al ol an els 100 – 120 ºC, el polies i è s’es o a i es
con au p og essi amen ins a ond e (AAPE, 2005; Radco, 2011). A empe a u es enca a més
ele ades, la massa osa es descompond à o p oduin gasos combus ibles (la empe a u a de pi òlisi
en e 366 – 375 ºC (D ysdale, 1997)). Alho a, aques s gasos amb les condicions adequades (i.e.
p esència d’una lama pilo i amb concen acions dins els lími s d’in lamabili a ) pod an in lama -se.
A causa de la àpida usió de l’EPS, aques ma e ial no po se in lama pe espu nes pe i es, ja que
l’ene gia apo ada pe aques es es ans o ma en la calo la en necessà ia pe a la usió. Pe aques a
aó, el ma e ial només in lama una egada supe a el can i de ase a líquid, pe la qual cosa és
necessà ia una lama més pe sis en . La empe a u a d’ignició de l’EPS es oba al ol an dels 350 -
360 ºC (AAPE, 2005; O ice o A ia ion Resea ch, 2005). To i que la baixa densi a del ma e ial en
acili a la ignició a causa de la g an quan i a d’ai e (2% d’EPS on a un 98% d’ai e), la baixa massa
de ma e ial p esen compo a ambé una meno quan i a de calo desp esa. Més conc e amen , el
lux de calo allibe a es oba al ol an dels 38,8 kJ·g-1 (Lyon i Wal e s, 2003). A més, l’es uc u a
cel·lula de l’EPS és al que no con é el su icien oxigen pe a la combus ió, ni an sols incomple a. Pe
aques a aó, el ma e ial no pod à combus iona en se p o egi pe una capa que impedeixi l’en ada
d’oxigen (AAPE, 2005).
18
Anàlisi de la eacció i esis ència al oc de di e en s ma e ials cons uc ius a pa i de p o es
expe imen als a g an escala
La combus ió de polies i è p odueix monòxid de ca boni, diòxid de ca boni i es i è. El monòxid de
ca boni ep esen a el p incipal p oduc e òxic de o oc (Beyle , 2005), sen alho a un ac o
de e minan en la mo ali a d’un incendi (Hi schle e al., 1993). Tanma eix, de o s es, l’es i è és el
més òxic. Aques e es à demos a pe la oxici a dels ums de polies i è en assajos sense lama,
on la concen ació dels òxids és mínima, sen l’única aó possible de la oxici a el monòme (Kaplan,
e al., 1983; Ho man & Oe el, 1969; Nelson, e al., 1978; Co nish, 1973). De e , di e sos es udis
indiquen que es ac a d’un p oduc e cance igen, causan la mo dels eballado s de la indús ia del
plàs ic (Kols ad e al., 1995; Ha is, 2011). To s aques s ac o s po en a un alo de LC50
(concen ació de gas que p o oca la mo del 50% d’animals exposa s) del polies i è
d’ap oximadamen 28 g·m-3 (S ec i Hull, 2011).
3.3.2 Compo amen da an del oc del poliu e à (PUR)
El poliu e à és, com o s els políme s, un ma e ial o gànic i pe an combus ible. To i això, la eacció
al oc d’aques ma e ial és mol amplia segons la se a con igu ació. Pe exemple, exis eixen di e ses
escumes de poliu e à classi icades com a ma e ials amb poca con ibució al oc pe ò al a p oducció
de ums (Eu oclasse C, s3-d0); així com ambé exis eixen o mes de poliu e à classi icades en el ni ell
més al de con ibució al oc (Eu oclasse E). Tanma eix, en se ac a amb un ecob imen , el
poliu e à es compo a com el ma e ial combus ible amb la mínima con ibució al oc segons les
Eu oclasses (B). És ema cable com, malg a la a iabili a en la se a con ibució al oc, el poliu e à
mai no go eja. (ATEPA. Asociación Técnica del Poliu e ano Aplicado, 2010). Pe aques a aó, no
s’associa una empe a u a de usió a aques ma e ial. D’al a banda, la se a empe a u a de ignició
és de 270 ºC (O ice o A ia ion Resea ch, 2005).
L’aïllamen amb poliu e à é no malmen mol bon compo amen da an al oc g àcies al seu
ca àc e e mos able, amb un lux de calo desp ès d’ap oximadamen 9,6 KJ·g-1 (P asad, e al.,
2009). L’aïllan , no on ni go eja en se escal a , sinó que ca boni za en la se a supe ície o
p o egin -ne així el nucli. D’aques a mane a, po man eni la in eg i a de l’es uc u a du an un
emps conside able, ins i o amb un a ac o de la lama (IPUR, Asociación de la Indus ia del
Poliu e ano Rígido de España, 2014).
La composició dels p oduc es de combus ió del poliu e à es à mol condicionada pel ipus d’escuma
del ma e ial, així com pe la empe a u a i la en ilació du an la combus ió. En combus ió comple a,
an sols p odueix diòxid de ca boni i aigua; men e que en combus ió incomple a apa eixen di e sos
ma e ials òxics, majo i à iamen monòxid de ca boni (CO) pe ò ambé òxids de ni ogen (NOx),
cianhíd ic (HCN), hid oca bu s, compos os o gànics i al es (Ha zell, 1992; Paabo i Le in, 1987).
19
DINÀMICA DEL FOC EN INCENDIS D’INTERIOR
D’en e aques s, cal des aca l’àcid cianhíd ic no només é una al a in lamabili a i con ibueix en la
p opagació del oc sinó que és al amen òxic, e i an el consum d’oxigen de les cèl·lules (S ec i Hull,
2011). Tanma eix, es udis expe imen als indiquen que el causan de la le ali a del poliu e à és el
monòxid de ca boni, sen la concen ació en sang d’àcid dels animals mo s insigni ican (Le in e al.,
1987; Esposi o i Ala ie, 1988; Yamamo o, 1977). El alo del LC50 de poliu e à es oba en e els 10,3 –
15,7 g·m-3 (S ec i Hull, 2011), a ian en unció de les condicions del oc, com s’ha explica
an e io men . En cas de pi òlisi, el LC50 es oba sob e els 29,9 g·cm-3 (Gann e al., 2001).
3.3.3 Compo amen da an del oc de la llana de oca
La llana de oca, com o es les llanes mine als, és un ma e ial aïllan cons i uï pe un en ellaça
mul idi eccional de ib es ob ingudes amb un p océs de usió de mine als ino gànics, o man una
es uc u a lexible i obe a, que con é només ai e immòbil al seu in e io . Aques es p opie a s li
con e eixen un bon compo amen è mic, acús ic i de eacció al oc d’aques s ma e ials (ISOVER,
2001). L’aglu inan que sos é jun es les ib es és, so in , l’únic componen o gànic, i pe an ,
combus ible, del ma e ial. El seu con ingu en massa es oba en e l’1,5% i el 5%. Pe aques a aó, la
se a con ibució al oc és an pe i a que la llana de oca és classi icada com a no combus ible pe a
o s els es ànda ds conegu s. Com a al, aques ma e ial no només no con ibueix al oc, sinó que hi
ac ua com a ba e a (Rockwool, 2012).
20
Anàlisi de la eacció i esis ència al oc de di e en s ma e ials cons uc ius a pa i de p o es
expe imen als a g an escala
4 NORMATIVA RELATIVA A LA PROPAGACIÓ D’INCENDIS EN FAÇANES
L’es a espanyol eglamen a la con igu ació dels edi icis a a és el Codi Tècnic de l’Edi icació (CTE),
on s’hi inclouen les condicions eque ides pe a la segu e a d’incendis en edi icis. A més, ha en
es a ap o ada la Di ec i a Eu opea 89/106/CEE, la no ma i a del CTE condiciona l’ús de ma e ials en
l’edi icació en e mes d’Eu oclasses, essen aques es la classi icació eu opea de p oduc es de
cons ucció en base a la se a eacció al oc. Cal a egi que l’adopció de la classi icació en Eu oclasses
no només es eu e lec ida en les condicions imposades pel CTE, sinó que ambé compo a la
no ma i a pels assajos de p opagació al oc associa s als c i e is de la ma eixa classi icació de
ma e ials. L’e ec e de o s aques s condicionan s es desc iu al lla g d’aques capí ol, així com el
d’al a no ma i a eu opea d’especial elle ància en aques p ojec e.
4.1 El Codi Tècnic de l’Edi icació (CTE)
El CTE és el e e en eglamen a i global pe a la cons ucció i, pe an , pe al disseny de l’es uc u a
de les açanes. Des de la se a ap o ació el 2006, el CTE ha cons i uï el ma c no ma iu es a al que
es ableix els equisi s bàsics de segu e a i habi abili a dels edi icis. Pel que a al cas especí ic de
açanes, disposa d’un apa a de segu e a en cas d’incendi on s’exposen, en e al es, les exigències
de les açanes pe a la se a p o ecció con a incendis. Aques a in o mació es oba al “Documen o
Básico SI de Segu idad en caso de incendio”.
En aques documen , són escassos els comen a is i equisi s sob e les açanes. Tanma eix, s’hi
especi ica pa icula men el ni ell de eacció al oc del ma e ial de l’acaba de la açana, o adop an
el concep e de les Eu oclasses:
“La clase de eacción al uego de los ma e iales que ocupen más del 10% de la supe icie
del acabado ex e io de las achadas o de las supe icies in e io es de las cáma as
en iladas que dichas achadas puedan ene , se á B-s3,d2 has a una al u a de 3,5 m
como mínimo, en aquellas achadas cuyo a anque in e io sea accesible al público
desde la asan e ex e io o desde una cubie a, y en oda la al u a de la achada cuando
es a exceda de 18 m, con independencia de donde se encuen e su a anque.” (Código
Técnico de la Edi icación, 2010)
Aques es són doncs o es les indicacions pa icula s ela i es a la segu e a d’incendis en açanes,
p oposades pe no ma i es espanyoles. Com s’ha comen a an e io men , an e e ència a la
classi icació en Eu oclasses, necessà ia, doncs, pe a la comp ensió de les condicions del CTE.
21
NORMATIVA RELATIVA A LA PROPAGACIÓ D’INCENDIS EN FAÇANES
4.2 Les Eu oclasses
Amb l’objec iu d’ha moni za la classi icació de ma e ials, el 1989 la Comuni a Eu opea a publica la
Di ec i a 89/106/CEE, que se i ia de ma c comú de classi icació de les p opie a s de eacció i
esis ència al oc dels p oduc es de cons ucció i dels elemen s cons uc ius (Bole ín O icial del
Es ado, 2 Ab il 2005). T es anys més a d, al Real Dec e o 1630/1992, segui de les modi icacions del
Real Dec e o 1328/1995, es conc e en pe p ime a egada els equisi s pe a la lliu e ci culació de
p oduc es de cons ucció, in oduin així la ma ca CE a l’es a espanyol.
Tanma eix, el g an a enç en l’ha moni zació en la classi icació no es a dona ins a la c eació de les
Eu oclasses l’any 2002, amb les que s’es ableix un c i e i comú pe a l’a aluació i classi icació de les
p opie a s de eacció al oc dels elemen s i p oduc es de cons ucció. Aques a classi icació és
mencionada pe p ime a egada a l’Es a Espanyol al Real Dec e o 312/2005, on s’hi de allen les
p opie a s de cada ca ego ia de ma e ials així com els assajos no ma ius pe de e mina -ne la
classi icació. D’aques s c i e is, en esul a la classi icació mos ada a la Taula 4-1 i la Taula 4-2.
Taula 4-1. Ca ac e ís iques de la classi icació en Eu oclasses
Eu oclasses
A1
No combus ible
Sense con ibució al oc
No p odueix lasho e
A2
B
Combus ible
Con ibució mol limi ada al oc
No p odueix lasho e
C
Con ibució limi ada al oc
No p odueix lasho e abans dels 10 minu s
D
Con ibució mi jana al oc
P odueix lasho e en e els 2 i 10 minu s
E
Con ibució al a al oc
P odueix lasho e al ol an dels 2 minu s
F
Sense compo amen de e mina

22
Anàlisi de la eacció i esis ència al oc de di e en s ma e ials cons uc ius a pa i de p o es
expe imen als a g an escala
Taula 4-2. Subca ego ies de les Eu oclasses
Subca ego ies
P oducció de ums (s)
s1
Baixa
s2
Mi jana
s3
Al a
P oducció de pa ícules (d)
d0
Sense p oducció
d1
P oducció de pa ícules no in lamades
d2
P oducció de pa ícules in lamades
Així doncs, els ma e ials del ipus A1 i A2 no són combus ibles, men e que els combus ibles B - E
es an o dena s pe la se a con ibució al oc des de mol limi ada (B) ins a ele ada (E). Amb la
ma eixa lògica, la classi icació pe a la p oducció de ums a des de baixa (s1) ins a al a (s3). Pe
úl im, la classi icació pe caiguda de pa ícules pa eix de la d0 com a manca de p oducció de
pa ícules, seguida de la p oducció de pa ícules no in lamades en d1, ins a la d2, amb la caiguda de
pa ícules in lamades. Aques es subca ego ies addicionals són exigides pe a la classi icació dels
ma e ials combus ibles.
Les següen s Taula 4-3 i Taula 4-4 mos en la me odologia de classi icació dels ma e ials. Més
conc e amen , la Taula 4-3 és explica i a de la nomencla u a u ili zada a la Taula 4-4, on s’hi exposen
els assajos i c i e is u ili za s pe a la classi icació.
Taula 4-3. Símbols u ili za s pe a la classi icació d'Eu oclasses (Bole ín O icial del Es ado, 2 Ab il 2005)
Símbols pe a les mesu es dels assajos
T
Inc emen de empe a u a
m
Pè dua de massa
Du ada de la lama
PCS
Po encial calo í ic supe io
FIGRA
Veloci a de p opagació del oc
THR600s
Emissió o al de calo
LFS
P opagació la e al de les lames
SMOGRA
Veloci a de p opagació del um
TSP600s
P oducció o al de um
Fs
P opagació de les lames
23
NORMATIVA RELATIVA A LA PROPAGACIÓ D’INCENDIS EN FAÇANES
Taula 4-4. Classi icació en Eu oclasses: mè odes i c i e is (Bole ín O icial del Es ado, 2 Ab il 2005)
Classe
Mè ode d’assaig
C i e is de classi icació
Decla ació addicional
obliga ò ia
A1
UNE-EN-ISO 1182:2002
(Pe a p oduc es homogenis i
componen s subs ancials de
p oduc es no homogenis)
T ≤ 30 ºC
m ≤50%
= 0 (sense lama sos inguda)
-
i UNE-EN ISO 1716:2002
PCS ≤2.0 MJ·kg-1
o PCS ≤ 1.4 MJ·kg-1
(C i e i segons la homogeneï a del
p oduc e)
-
A2
UNE-EN-ISO 1182:2002
(Pe a p oduc es homogenis i
componen s subs ancials de
p oduc es no homogenis)
T ≤ 50 ºC
m ≤50%
≤ 20s
-
o UNE-EN-ISO 1716:2002
PCS ≤3.0 MJ·kg-1
o PCS ≤ 4.0 MJ·kg-1
(C i e i segons la homogeneï a del
p oduc e)
-
i UNE-EN-13823:2002
FIGRA ≤ 120 W·s-1
LFS < ma ge de la mos a
THR600s ≤ 7.5 MJ
P oducció de ums (s) i
caiguda de pa ícules
in lamades (d)
B
UNE-EN-13823:2002
FIGRA ≤ 120 W·s-1
LFS < ma ge de la mos a
THR600s ≤ 7.5 MJ
P oducció de ums (s) i
caiguda de pa ícules
in lamades (d)
i UNE-EN-ISO 19925-2:2002
Exposició de 30 s
Fs ≤ 150 mm en 60 s
C
UNE-EN-13823:2002
FIGRA ≤ 250 W·s-1
LFS < ma ge de la mos a
THR600s ≤ 15 MJ
P oducció de ums (s) i
caiguda de pa ícules
in lamades (d)
i UNE-EN-ISO 19925-2:2002
Exposició de 30 s
Fs ≤ 150 mm en 60 s
D
UNE-EN-13823:2002
FIGRA ≤ 750 W·s-1
P oducció de ums (s) i
caiguda de pa ícules
in lamades (d)
i UNE-EN-ISO 19925-2:2002
Exposició de 30 s
Fs ≤150 mm en 60 s
24
Anàlisi de la eacció i esis ència al oc de di e en s ma e ials cons uc ius a pa i de p o es
expe imen als a g an escala
E
UNE-EN-ISO 19925-2:2002
Exposició de 15 s
Fs ≤150 mm en 20 s
P oducció de ums (s) i
caiguda de pa ícules
in lamades (d)
F
Sense de e minació de p opie a s
Tal i com ja s’ha menciona , la classi icació dels elemen s cons uc ius segons la se a p oducció de
ums i la caiguda de pa ícules és obliga ò ia pe als ma e ials combus ibles B – E. Els c i e is u ili za s
pe la classi icació en p oducció de ums es mos en a la Taula 4-5, men e que la ca ego i zació pe
caiguda de pa ícules in lamades depèn de la p oducció de pa ícules com s’ha exposa a la Taula 4-4.
Taula 4-5. C i e is de classi icació pe p oducció de ums (Bole ín O icial del Es ado, 2 Ab il 2005)
Classe
C i e is de classi icació
s1
SMOGRA ≤ 30 m2/s2
TSP600s ≤ 50 m2
s2
SMOGRA ≤ 180 m2/s2
TSP600s ≤ 200m2
s3
Ni s1 ni s2
Cadascun dels assajos no ma i i za s pe me en alo a una o més p opie a s de la eacció al oc dels
ma e ials. Pe exemple, l’assaig UNE-EN-ISO 1182:2002 és més conegu com a “assaig de no
combus ibili a ”. Aques consis eix en l’escal amen d’una p o e a de 76 cm3 dins un o n a 750 ºC
du an un pe íode de 30 min com es mos a a Figu a 4-1. En acaba es p enen les mesu es de pè dua
de massa de la p o e a (m), així com ambé es mesu a la du ada de la lama pe sis en ( ) i
l’inc emen de empe a u a (T). Amb aques es dades, seguin els c i e is de la Taula 4-4 , es po
classi ica el ma e ials assaja s en les classi icacions A1 i A2.
Figu a 4-1. Assaig de no combus ibili a (Conso cio de Bombe os de la P o incia de Cádiz, 2008)
25
NORMATIVA RELATIVA A LA PROPAGACIÓ D’INCENDIS EN FAÇANES
Un al e es eque i pe la classi icació és el UNE-EN-IS 1716:2002, dissenya pe a la mesu a de PCS
d’un ma e ial, una al a dada que pe me anali za la combus ibili a del ma e ial i classi ica -lo en e
A1 o A2 segons la Taula 4-4. El p ocedimen d’aques assaig consis eix en la mesu a del màxim
desp enimen de calo po encial d’una mos a de 300 cm3 in oduïda en un calo íme e.
Seguidamen , el es Single Bu ning I em (SBI) és un dels més usuals en l’a aluació de la eacció al oc
dels ma e ials i queda no ma i i za a la UNE-EN-ISO 13823:2002. Simula un elemen únic c eman a
la can onada d’una habi ació, amb la con igu ació que mos a la Figu a 4-2. To a l’habi ació es mun a
sob e una es uc u a amb odes pe pode se e i ada àpidamen del sos e ix amb la so ida de
ums. L’elemen que c ema es à o ma pe dues supe ícies que o men un angle ec e, on se si ua el
c emado iangula de p opà que c ema amb 30 kW pe c ea la ignició (Mie lo i Se e, 2005).
Figu a 4-2. Esquema de l'es uc u a pe al SBI (Mie lo i Se e, 2005)
Són múl iples les dades que s’ob enen g àcies al egis e dels apa ells de mesu a col·loca s al ub
d’escapamen . D’aques a mane a es mesu a l’emissió o al de calo dels p ime s 600 s (THR600s),
l’emissió o al de ums dels p ime s 600 s (TSP600s), la p opagació la e al de lames (LFS), la eloci a
de p opagació del oc (FIGRA), la eloci a de p opagació dels ums (SMOGRA) o l’exis ència de
pa ícules in lamades. To es aques es mesu es pe me en ponde a la po encial con ibució del
ma e ial al desen olupamen d’un incendi, la qual cosa queda à e lec ida en la classi icació
d’Eu oclasses que pe oqui.
32
Anàlisi de la eacció i esis ència al oc de di e en s ma e ials cons uc ius a pa i de p o es
expe imen als a g an escala
El es es a cen a en l’es udi del lux de calo dins la ca i a , pe la qual cosa es an p end e
mesu es de empe a u a an in e nes com ex e nes. En ac a -se de açanes de id e, i pe al de
concen a l’anàlisi en l’e ec e de l’es uc u a de la açana i no pas del ma e ial, les empe a u es
mesu ades no an co espond e a posicions sob e la supe ície del id e, sinó a la empe a u a de
l’ai e en posicions p ope es a aques a. Es an du a e me nou expe imen s amb aques a
con igu ació, amb modi icacions en la ondà ia de la ca i a d’ai e que a des de 2 m a 1 m. Els
esul a s an conclou e que la lama podia p end e di e en s o mes dins la ca i a . A la Figu a 5-2
apa eixen ep esen ades esquemà icamen les o mes que po adop a la lama.
Figu a 5-2. P opagació de la lama dins la ca i a d'una açana en ilada (Chow, 2013)
La o ma que adop a la lama dins la ca i a és de g an elle ància alho a d'anali za les mesu es dels
e mopa ells i la elació en e elles. Pe exemple, una mesu a baixa de empe a u a no indica la
manca de lama, sinó la sepa ació d'aques a espec e la pa e on es à col·loca el senso .

33
EXPERIMENTACIÓ A GRAN ESCALA
Un al e es udi exposa al 1s In e na ional Semina o Fi e Sa e y Facades pa ia de la necessi a de
egula i za l’ús de ma e ials combus ibles a les pa e s ex e io s (Nishio, e al., 2013). En aques
con ex , els in es igado s an desen olupa un mè ode de es de oc de açana consis en , de nou,
en la gene ació d’una lama a una ines a i de l'obse ació de la se a p opagació. La Figu a 5-3
mos a la con igu ació u ili zada pe a aques assaig, an pel que a a la mida de la p o e a com a la
posició dels e mopa ells.
Figu a 5-3. Con igu ació de l'assaig sob e açanes amb combus ibles (Nishio e al., 2013)
G àcies a la mul i ud de combinacions de con igu acions i ma e ials d’aques assaig, es a pode
a alua l'e ec e de di e en s ac o s en la p opagació d’un oc. Tan en açanes en ilades com no
en ilades, es an du a e me p o es amb polies i è ex uï , polies i è expandi , poliu e à, polie ilè,
en di e ses o mes, en e d’al es. A mode de esum, cal ema ca que els esul a s an indica que la
majo p opagació de oc es dona a amb casos de açanes en ilades i dels ma e ials polies i è ex uï
(XPS), polies i è expandi (EPS) i us a sense e a dan .
En la línia de l'anàlisi de la eacció dels ma e ials, són di e sos els es udis sob e la eacció al oc del
polies i è dona l’abundan ús que se’n a com a aïllan (Mikkola e al., 2013; Nishio e al., 2013;
Whi e e al., 2013). De e , el 2013, in es igado s de la Uni e si a Mäla dalen (Suècia) an eali za
o a una sè ie d’expe imen s sob e la eacció al oc del polies i è (Kumm, e al., 2013). Més
conc e amen , es a eballa amb plaques d’aïllamen d’EPS, lleuge es, sense e a dan de lama. Les
plaques es an mun a amb un acaba de ib a de silica no combus ible i an se c emades amb una
34
Anàlisi de la eacció i esis ència al oc de di e en s ma e ials cons uc ius a pa i de p o es
expe imen als a g an escala
o xa de go eig d’hep à que simula a les p ime es lames que escapen pe la ines a en un ecin e
anca . La Figu a 5-4 mos a com es a du a e me la ignició.
Figu a 5-4. Ignició del panell de polies i è (Kumm e al., 2013)
Els esul a s an indica que la eacció al oc ha ia es a mol condicionada pel g uix de les aules així
com del g uix de la capa d’ai e en e capes. També s’hi a obse a que, a les aules més p imes,
l’EPS onia àpidamen , e que, o i compo a à ees a la pa e sense polies i è que e i essin doncs
la p opagació de la lama, a implica ambé la c eació d’un incendi de bassal (pool i e) a e a, al
com s’ap ecia a la Figu a 5-5.
Figu a 5-5. Pool i e c ea pe la caiguda d'EPS (Kumm e al., 2013)
D’al a banda, les aules més g uixudes i de di e ses capes e en aquelles on la lama es p opaga a
més àpidamen cap a mun , a causa del pas que pe me ia l’ai e en e les capes, com ja s’ha
35
EXPERIMENTACIÓ A GRAN ESCALA
comen a . De nou, a les conclusions d’aques assaig es a o na a ema ca les mancances dels
assajos no ma i i za s en l’a aluació la p opagació del oc d’especial èm asi pe als casos de açanes
en ilades.
Aques e a se ambé cons a a pe Glennie i Hadjisophocleous (2013) al 1s In e na ional Semina
o Fi e Sa e y o Facades en exposa el es que ha ien desen olupa pe a alua la p opagació del
oc en di e en s condicions de en ilació. Amb aques a inali a , es an e se i sis compa imen s
de dimensions 4 m, 3 m i 2,75 m d’alçada, amb una camb a in e io pe a la on de calo , com
mos a la Figu a 5-6. El combus ible es oba a dins, on s’ha ien diposi a di e sos c emado s pe i s
de p opà.
Figu a 5-6. Con igu ació assaig amb luxos de en ilació (Glennie i Hadjisophocleous, 2013)
Aques compa imen comp a a amb una ines a ajus able a la ca a on al, de 3 m x 1,5 m, que
podia se eduïda ins a les dimensions 1 m x 1 m. A més, es podia subminis a ai e addicional a la
camb a o çan -ne un lux a a és de pe i es en ades si uades al da e a del compa imen .
D’aques a mane a, e a possible a ia la en ilació pe al d’es udia el seu e ec e sob e la
p opagació del oc. Amb aques objec iu, an e se i qua e luxos d’ai e di e en s, alho a que es
an combina amb dues mides de ines a i amb dos ipus de con ol del oc: pe combus ible i pe
en ilació. D’aques a mane a, es an du a e me ap oximadamen in es os d’en e 15 i 20 minu s
de du ada. Dels esul a s se’n a desp end e una elació en e la màxima empe a u a in e io i el
màxim lux de calo . També es a obse a com l’augmen de en ilació compo a a un augmen en
la adiació mesu ada, o i que sense an sols a iba al 10% d’augmen espec e a una con igu ació
sense en ilació. Tanma eix, en se la en ilació mol més ele ada, la empe a u a del compa imen
a disminui , així com la adiació mesu ada. Així doncs, es a obse a com l’e ec e de la en ilació
podia a a o i o disminui el oc en unció de la se a p òpia magni ud.
36
Anàlisi de la eacció i esis ència al oc de di e en s ma e ials cons uc ius a pa i de p o es
expe imen als a g an escala
Recen men ha ingu lloc a Ba celona el Fi e Semina 2014 o gani za pe la Fundación Fuego amb
l’objec iu d’es udia la eacció al oc de ma e ials aïllan s so in u ili za s en la cons ucció. La jo nada
ha comp a amb l’assis ència de g ups mol di e sos, amb g aus mol di e en s de coneixemen
ècnic sob e incendis. Pe aques a aó, el Fi e Semina ha es a en oca en clau di ulga i a i amb la
in enció de omen a el coneixemen sob e la p o ecció con a incendis, més enllà de les no mes
conegudes, p enen consciència de la di e ència de compo amen al oc que p esen en els ma e ials
en se assaja s en escala pe i a en compa ació amb el seu compo amen eal, a escala g an.
Reali za el 12 de juny de 2014 al po de Ba celona, l’ac e a inclou e, a banda de semina is
d’expe s, un mun a ge expe imen al a escala eal pe a alua la eacció al oc de di e en s ma e ials
i sis emes cons uc ius (compa imen s, cobe es i açanes). Tal i com s’ha menciona en capí ols
an e io s, és objec e d’aques p ojec e l’anàlisi i discussió de esul a s dels assajos en açanes.
5.2 Me odologia seguida al Fi e Semina 2014
L’assaig de açanes du a e me al Fi eSemina 2014 es a basa en la no ma b i ànica BS 8414,
consis en en la ep esen ació d’un oc comple amen desen olupa a una sala adjacen a la açana,
amb la conseqüen p opagació de les lames a a és d’una ines a. Pe al de ec ea un escena i
ealis a, les açanes an se ep esen a i es d’una cons ucció eal en el seu ús inal.
5.2.1 Disposició de açanes i ma e ials
La con igu ació de les açanes a segui l’es ànda d de alla a la BS 8414-1. Cada açana a mesu a
2,80 m d’ample i 8 m d’alçada, dimensions amb les quals es po a alua la p opagació del oc des
d’una plan a baixa ins a dues pe sob e. El o a ubica a la pa in e io del mòdul que ep esen a la
ines a a a és d’on es p opaga el oc cap a l’ex e io a se de 2 m pe 2 m. A més, enin en
comp e que es p e enia a alua la eacció al oc dels ma e ials i els elemen s de cons ucció en la
si uació més des a o able possible, es a ha e de ep odui les pi jo s condicions pe a la
p opagació. Pe aques a aó, es col·locà una ala la e al de 1,50 m que canali za a la p opagació
ex e io i p opicia a la concen ació de lux de calo sob e la supe ície.
L’assaig es a du a e me amb qua e mòduls: dues açanes ETICS i dues açanes en ilades. La
con igu ació de cadascuna queda e lec ida a la Taula 5-1, amb la nomencla u a u ili zada pe
anomena les di e en s açanes.
37
EXPERIMENTACIÓ A GRAN ESCALA
Taula 5-1. Con igu ació de les açanes del Fi e Semina 2014
ETICS - EPS
ETICS - LR
Supo de o migó cel·lula
Supo de o migó cel·lula
Panell de polies i è expandi
- 120 mm d’espesso
- adhe i al supo amb mo e
Panell de llana de oca RockS a e Duo (Rockwool)
- 120 mm d’espesso
- adhe i al supo amb mo e
Capa de mo e de base amb malla in e io
Capa de mo e de base amb malla in e io
Imp imació
Imp imació
Acaba de siloxà - silicona
Acaba de siloxà - silicona
Ven - PUR
Ven - LR
Façana en ilada
Façana en ilada
Supo de o migó cel·lula
Supo o migó cel·lula
Panell poliu e à
- 100 mm d’espesso
- ixa mecànicamen al supo
Panell de llana de oca Ven iRock Duo
(Rockwool)
- 100 mm d’espesso
- ixa mecànicamen al supo
Pe ile ia de açana en ilada
Pe ile ia de açana en ilada
Càme a d’ai e de 40 mm ap ox.
Càme a d’ai e de 40 mm ap ox.
Acaba placa de enòlic de 8 mm ap ox.
Acaba placa de llana de oca de 8 mm ap ox.,
amb capa de pin u a
La disposició de les mos es du an el Fi e Semina queda ep esen ada a la Figu a 5-7.
Figu a 5-7. Disposició de les açanes al Fi e Semina 2014
(D’esque a a d e a: ETICS –EPS, ETICS – LR, Ven – PUR, Ven – LR)

38
Anàlisi de la eacció i esis ència al oc de di e en s ma e ials cons uc ius a pa i de p o es
expe imen als a g an escala
5.2.2 Ins umen ació
Du an l’assaig del Fi e Semina de açanes es an u ili za di e sos apa ells pe a l’anàlisi del
compo amen de l’incendi. Pel que a a la mesu a de empe a u es, es a comp a amb 20
e mopa ells i una càme a e mog à ica, alho a que es an e se i apa ells isuals com una càme a
de ídeo i una càme a o og à ica.
Te mopa ells
Els e mopa ells u ili za s an se de ipus K (c omel i alumel) d’1 mm de diàme e, i aïlla s amb
Inconel 600, amb uns da a logge s Onse HOBO® logge s que egis a en les empe a u es amb una
eqüència d’1 Hz. To i que la no ma BS 8414 o dena l’ús de 16 d’aques s e mopa ells a la ca a
ex e io i de 8 més a cada capa in e io es udiada, pe a cada açana, a l’assaig del Fi e Semina es a
po a a e me la mesu a de empe a u es amb an sols qua e e mopa ells pe a cada açana ETICS
(dos ex e io s i dos in e io s) i sis pe a cada açana en ilada (dos ex e io s i qua e in e io s). Els
e mopa ells es an col·loca a dos ni ells d’alçada: un a 1 m de la camb a de oc i un al e a 3m; i a
es ni ells de p o undi a : a l’ex e io (TCE), a l’in e io (TCI) i, en el cas de les en ilades, a la càme a
d’ai e (TCV). La Figu a 5-8 i la Figu a 5-9 mos en amb majo de all la posició dels e mopa ells
in e io s, en e la capa d’aïllamen i el supo , així com la dels e mopa ells de la ca i a d’ai e, jus a
sob e de la capa d’aïllamen .
Figu a 5-8. Posició del e mopa ell in e io (TCI) a la con igu ació ETICS (Gi aldo & Co és, 2014)
39
EXPERIMENTACIÓ A GRAN ESCALA
Figu a 5-9. Visió ans e sal de les posicions dels e mopa ells
La nomencla u a que es a se i pe e e i els e mopa ells es de alla a la Taula 5-2.
Taula 5-2. Nomencla u a pe als e mopa ells
Alçada: 1 m des de la camb a
Alçada: 3 m des de la camb a
Pa e ex e io
TCE1
TCE3
Sob e el supo in e io
TCI1
TCI3
A la càme a d’ai e
TCV1
TCV3
La càme a e mog à ica
L’equip de e mog a ia és un sis ema de mesu a de empe a u a i d’en egis amen d’ima ges en
emps eal, basa en els p incipis de la e mog a ia in a oja (IR). Aques equip p opo ciona
seqüències d’ima ges que ep esen en, en di e en s colo s o escala de g isos, la dis ibució supe icial
de empe a u es de l’objec e ilma . La càme a e mog à ica u ili zada a se l’AGEMA The mo ision
570 e sió P o de la casa come cial FSI FLIR Sys ems. Aques a càme a ope a en el ang de l’espec e
de l’in a oig comp ès en e 7,5 i 13 μm. Pe o ma la ima ge la càme a u ili za un sis ema FPA –
Focal Plane A ay– que es basa en una ma iu bidimensional de senso s, de dimensions 320x240
píxels. Els senso s cap en simul àniamen el alo de o s els pun s i p opo cionen una ima ge amb
40
Anàlisi de la eacció i esis ència al oc de di e en s ma e ials cons uc ius a pa i de p o es
expe imen als a g an escala
aques a esolució. La eqüència d’en egis amen màxima és de 5 ima ges pe segon. L’in e al de
empe a u es que es po mesu a amb la càme a es à comp es en e ‐20°C i 1500°C. El mode
d’ope ació es di ideix en es angs di e en s: de ‐20°C a 120°C, de 80°C a 500°C i de 350°C a 1500°C.
A la Taula 5-3 s’hi esumeixen les p incipals ca ac e ís iques ècniques. La càme a es a a si uada a 15
me es ap oximadamen de les açanes. Amb aques a dada, jun amen amb les dades de
empe a u a i humi a ela i a es a pa ame i za la ansmissi i a a mos è ica. L’emissi i a
emp ada pe a les lec u es de empe a u a a se p ope a a la del cos neg e, amb la qual cosa es an
ob eni lec u es de empe a u es de b illan o (b igh ness empe a u es).
Taula 5-3. Especi icacions ècniques de la càme a e mog à ica
Càme a e mog à ica Agema 570 P o
Tipus de de ec o
Focal Plane A ay – FPA no e ige a
Rang espec al
7,5 – 13 μm
Camp de isió (H x V)
24° x 18°
P ecisió
±2% del ang o ±2°C
Sensi i i a è mica
< 0,15°C
Resolució espacial (IFOV)
1,3 m ad
Rangs de mesu a
-20°C – 120°C
80°C – 500°C
350°C – 1500°C
Al es apa ells
Pe al de egis a a iables me eo ològiques com la empe a u a ambien , la humi a ela i a, o la
eloci a o di ecció del en , es a col·loca una es ació me eo ològica a p op dels expe imen s.
Finalmen , o es les p o es es an ilma amb una càme a de ídeo alho a que es an o og a ia
di e sos momen s de l’assaig. Més conc e amen , es a u ili za el model Handycam HDR J10 de la
ma ca Sony i Sony W800/S20 MP Digi al Came a.
41
EXPERIMENTACIÓ A GRAN ESCALA
5.2.3 Mè odes d’anàlisi
Pe a l’ob enció i ac amen de dades es an u ili za ecu sos i mè odes di e en s. D'una banda, es
an anali za els alo s de les empe a u es, an dels ansmesos di ec amen pels e mopa ells,
com d'aquells ob ingu s pe un p océs d'ex acció de dades de les ima ges e mog à iques. D'al a
banda, g àcies a la ilmació de l'assaig, es a anali za isualmen l'e olució de l’e ec e del oc a les
açanes.
Me odologia de ac amen d’ima ges e mog à iques
En aques p ojec e es a dissenya una me odologia especí ica de ac amen d’ima ges
e mog à iques a pa i de l’ús del so wa eThe maCam Resea che ® i la p og amació algo í mica
amb Visual Basic (inclòs al p og ama i Mic oso Excel). El p ime és un so wa e dissenya pe a
l'explo ació d'ima ges in a oges. Tanma eix, les opcions del p opi p og ama no pe me en e un
es udi exhaus iu de o un objec e al lla g d'una seqüència d’ima ges, sinó que es an més a ia
dissenyades pe a lec u es pun uals. Pe aques a aó, es a ecó e a una expo ació de dades
mi jançan mac os de Visual Basic necessà ia pe al de du a e me una anàlisi exhaus i a de la
a iació de empe a u es en el emps i l’espai.
Amb aques es eines es a desen olupa un p ocedimen pe ob eni les següen s a iables d’es udi:
empe a u a IR co esponen a les posicions dels e mopa ells ex e io s, empe a u es màximes i
mi janes de cada açana i es imació de l’alçada de la lama. A l’Annex I es ecopilen els algo i mes
gene a s en aques p ocedimen d’anàlisi, pe ò a con inuació se’n a una desc ipció quali a i a.
El so wa e The maCam Resea che ® pe me la u ili zació de ce es geome ies (com a a pun s,
ec es o à ees) com a zones d’es udi dins la ima ge impo ada. Pe aques a aó, pe a l’ob enció de
les empe a u es IR co esponen s a la posició on es a en ubica s els e mopa ells es an c ea
objec es ipus línia al lla g de cada açana i al cen e d’aques es al i com mos a la Figu a 5-10.
Figu a 5-10. Anàlisi de la ima ge in a oja amb línies
48
Anàlisi de la eacció i esis ència al oc de di e en s ma e ials cons uc ius a pa i de p o es
expe imen als a g an escala
De mane a simila al desc i pel TCE1, el TCE3 mesu a pics de empe a u a al ol an dels minu s 6 i
7; el p ime sob e els 260 ºC i el segon sob e els 400 ºC. A l’igual que pe al e mopa ell més baix,
aques s pics an segui s d’una es abili zació de la empe a u a al ol an dels 300 ºC, com el TCE1.
Es po comp o a com, o i mol p ope s, els alo s dels e mopa ells in e io s es man enen pe so a
dels espec ius ex e io s en o momen .
Façana ETICS – LR
Figu a 5-20. G à ic de les empe a u es mesu ades pels e mopa ells a la açana ETICS – LR
L’e olució de les empe a u es de la açana ETICS – LR a la Figu a 5-20 és o ça di e en de les de
l’ETICS – EPS de la Figu a 5-19. Malg a la manca d’in o mació a causa de la allada dels e mopa ells
in e io s, p obablemen col·loca s massa a l’in e io del supo , les mesu es dels e mopa ells
ex e io s TCE1 i TCE3 mos en un compo amen conside ablemen di e en de l’an e io açana
es udiada.
En aques cas, l’e olució de les empe a u es mesu ades pe ambdós és pa al·lela. Ambdós
e mopa ells an egis an empe a u es que s’inc emen en amb el emps ( e dels da e s 5
minu s de la p o a). Les empe a u es del e mopa ell TCE1 indiquen cla amen con ac e amb lama,
men e que les del TCE3 només a iben a alo s de 300-350 ºC ansco egu s 20 minu s desp és de
la ignició.
0
100
200
300
400
500
600
700
800
0 5 10 15 20 25 30
Tempe a u a (ºC)
Temps (min)
ETICS - LR
Lec u es TC
TCE1 TCE3 TCI1 TCI3

49
EXPERIMENTACIÓ A GRAN ESCALA
Façana Ven – PUR
Figu a 5-21. G à ic de les empe a u es mesu ades pels e mopa ells a la açana Ven - PUR
Cal assenyala que en aques a p o a an alla di e sos e mopa ells ja que, al i com s’ha assenyala ,
a se la més in ensa de o es i en la que el ma e ial de la açana a queda més malmès (Figu a
5-21). En aques es és ema cable la pujada inicial de empe a u a simul ània pels es e mopa ells
TCE1, TCV3 i TCV1. L’e olució de empe a u es en aques s e mopa ells mos a com, al canal de
en ilació sob e els 5 minu s de la p o a, s’en egis en empe a u es ja mol ele ades que indiquen
p esència de lama a la en ilació (800ºC) a 1 m d’al u a i de l’o d e de 600ºC a 3 m, men e que a
l’ex e io , no supe en els 300ºC (cal assenyala que TCE1 s’es abili za a empe a u es d’aques o d e
du an o a la p o a, coinciden amb el TCE1 de la p o a ETICS-EPS). Pel que a al e mopa ell TCI1,
expe imen a un inc emen sob a a pa i dels 10 minu s, o jus desp és de l’inici de la da allada de
empe a u a del TCV1. Així doncs, la empe a u a a la en ilació decau men e l’aïllamen s’escal a, i
quan aques a iba a empe a u es de l’o d e de 500ºC, la empe a u a a la en ilació o na a
inc emen a -se. D’aques a mane a, la empe a u a del TCV1 pod ia es a elacionada amb
l’inc emen de empe a u a de l’aïllan ins a la se a in lamació, a pa i de la qual, la empe a u a de
TCV1 augmen a. A més, la o al supe posició d’ambdós e mopa ells TCV1 i TCI1 a pa i de lla o s
indica, p obablemen , que el ma e ial aïllan ha es a comple amen consumi .
-200
0
200
400
600
800
1000
1200
0 5 10 15 20 25 30
Tempe a u a (ºC)
Temps (min)
Ven - PUR
Lec u es TC
TCE1 TCE3 TCI1 TCI3 TCV1 TCV3
50
Anàlisi de la eacció i esis ència al oc de di e en s ma e ials cons uc ius a pa i de p o es
expe imen als a g an escala
Façana Ven – LR
Figu a 5-22. G à ic de les empe a u es mesu ades pels e mopa ells a la açana Ven - LR
A la Figu a 5-22, s’obse a de nou com la empe a u a al canal de en ilació puja àpidamen ins an s
desp és de la ignició de la p o a, assolin alo s màxims de l’o d e de 1000 ºC a 1 m d’al u a i màxims
supe io s als 800ºC a 3 m. Aques alo s mos en com les lames p opaguen a a és de la camb a
d’ai e, ja des de l’inici de la p o a. La empe a u a ex e io a 1 m assoleix empe a u es de més de
600ºC a pa i del minu 4 de la p o a, amb la qual cosa es po a i ma que en aques pun hi ha
ambé con ac e di ec e amb lama du an o el es . A l’ex e io a 3 m, s’obse a com la
empe a u a inc emen a g adualmen i, de mane a sob ada a pa i del minu 8, assoleix alo s
màxims de l’o d e de 800ºC. Pel que a a les empe a u es in e io s, aques es assoleixen alo s
màxims de l’o d e de 800ºC a 1 m i 650ºC a 3m, sense pe d e in eg i a .
5.3.3 Compa a i a de mesu es pun uals de e mopa ells i e mog a ia
Com s’ha explica a l’apa a 5.2.3, s’ha u ili za la g a ació de la càme a e mog à ica pe ob eni les
lec u es in a oges de la empe a u a a les posicions dels e mopa ells ex e io s. La compa a i a de
mesu es dels e mopa ells i e mog a ia no només suposa un segon ap opamen a la mesu a de
0
200
400
600
800
1000
1200
0 5 10 15 20 25 30
Ven - LR
Lec u es TC
TCE1 TCE3 TCI1 TCI3 TCV1 TCV3
51
EXPERIMENTACIÓ A GRAN ESCALA
empe a u es sinó que pe me , ambé, e supòsi s sob e la o ma de lama en base a les di e ències
en e les mesu es dels e mopa ells.
Façana ETICS – EPS
Figu a 5-23. Mesu es de empe a u es dels e mopa ells i la càme a e mog à ica de la açana ETICS - EPS
A la Figu a 5-23 podem eu e, en con inu, l’e olució de la empe a u a ex e io en egis ada pels
e mopa ells TCE1 i TCE3. Aques a g à ica ambé inclou les mesu es pun uals ex e es de les ima ges
e mog à iques a pa i dels algo i mes dissenya s i de alla s en l’Annex I. En la igu a p eceden es
po obse a com els alo s dels e mopa ells supe io s són del ma eix o d e de magni ud (p ope a
300ºC), pe ò les lec u es al ni ell in e io di e geixen conside ablemen . Els e mopa ells egis en
empe a u es de l’o d e de 300ºC, pe la càme a e mog à ica egis a alo s en e 500 i 700ºC. Això
indica cla amen que si bé hi ha lama a 1 m d’alçada du an el pe íode en el que la càme a IR es à
ope a i a (en e els minu s 11 i 17), aques a lama no es à ocan la supe ície de la açana a aques a
al u a. Això posa de mani es la p esència de la conca i a en el pe il de la lama in uï en apa a s
an e io s. Així doncs es po a i ma que l’e ec e de la conca i a (pè dua de e icali a ) de la lama é
un e ec e impo an íssim en l’anàlisi de les empe a u es mesu ades pels e mopa ells. E ec i amen ,
als 3 m d’alçada, la lama ha ep ès el con ac e amb la pa e (degu a l’e ec e Coanda, menciona a
capí ol 3); men e que, al p ime me e, aques a es à comple amen sepa ada de la açana,
p o ocan així una empe a u a conside ablemen baixa a la supe ície de la açana.
0
100
200
300
400
500
600
700
800
0 5 10 15 20 25 30
Tempe a u a (ºC)
Temps (min)
ETICS - EPS
Lec u es IR i TC - TCEs
IR - TCE1 IR - TCE3 TC - TCE1 TC -TCE3
52
Anàlisi de la eacció i esis ència al oc de di e en s ma e ials cons uc ius a pa i de p o es
expe imen als a g an escala
Façana ETICS – LR
Figu a 5-24. Mesu es de empe a u es dels e mopa ells i la càme a e mog à ica de la açana ETICS - LR
En aques cas, les lec u es amb in a ojos i e mopa ells de la Figu a 5-24 se supe posen amb un g au
de coincidència impo an . Això indica que, en el pe íode de emps es udia , la lama no es desp èn
mai de la supe ície de la açana a 1 m d’al u a. Més conc e amen , a aques a alçada la càme a IR
no amen en egis a empe a u es en e 500 i 700ºC, in e al coinciden ambé amb les lec u es
dels e mopa ells. Pel que a a la empe a u a a 3 m d’al u a, aques a ambé coincideix amb les dues
me odologies de mesu a. A a bé, cal assenyala que du an l’in e al d’ope ació de la càme a IR, les
empe a u es en egis ades pun ualmen a 3 m són in e io s a la empe a u a llinda de 350ºC
( lame ip), o indican que la lama no a iba a aques a alçada.
Façana Ven – PUR
Donada la allada dels e mopa ells la compa a i a de la Figu a 5-25 no apo a més in o mació que la
de les p òpies lec u es de empe a u a de la càme a e mog à ica. Tanma eix, cal assenyala que an
a 1 m com a 3 m, s’assoleixen empe a u es simila s (comp eses en e 500 i 850 ºC), cosa que a en
consonància amb la lama con ínua que s’obse a du an el pe íode de eball de la càme a IR.
0
100
200
300
400
500
600
700
800
0 5 10 15 20 25 30
Tempe a u a (ºC)
Temps (min)
ETICS - LR
Lec u es IR i TC - TCEs
IR - TCE1 IR - TCE3 TCE - TCE1 TC - TCE3
53
EXPERIMENTACIÓ A GRAN ESCALA
Figu a 5-25. Mesu es de empe a u es dels e mopa ells i la càme a e mog à ica de la açana Ven - PUR
Façana Ven – LR
De nou, les empe a u es mesu ades pe a la açana Ven – LR que es mos en a la Figu a 5-26
coincideixen conside ablemen pe al p ime ni ell d’alçada ( empe a u es en e els 700 i els 800ºC).
No succeeix el ma eix a 3 m d’al u a, on el e mopa ell TCE3, al i com s’ha comen a an e io men ,
en egis a anòmalamen empe a u es més al es que el TCE1 i amb mol a menys luc uació. Una de
les hipò esis que pod ien explica aques compo amen pod ia se la deposició de ma e ial sòlid
incandescen p o inen del e es imen du an el pe íode comp ès en e els minu s 7 i 16.
Tanma eix, la empe a u a de la lama is a pe la càme a IR a aques a al u a és de l’o d e de 500-
600ºC, alo s cohe en s amb la es a de p o es.
-200
0
200
400
600
800
1000
0 5 10 15 20 25 30
Tempe a u a (ºC)
Temps (min)
Ven - PUR
Lec u es IR i TC - TCEs
IR - TCE1 IR - TCE3 TC - TCE1 TC - TCE3

54
Anàlisi de la eacció i esis ència al oc de di e en s ma e ials cons uc ius a pa i de p o es
expe imen als a g an escala
Figu a 5-26. Mesu es de empe a u es dels e mopa ells i la càme a e mog à ica de la açana Ven - LR
5.3.4 Tempe a u es IR globals de açanes
Pe al d’aconsegui una isió global de l’e ec e del oc sob e les açanes, s’ha eali za un càlcul de
empe a u es mi janes i màximes is es pe la càme a e mog à ica sob e la supe ície de les açanes,
al i com s’ha desc i a l’apa a 5.2.3.
De nou, a la Figu a 5-27 s’e idencia que la açana amb majo e ec e pel oc és la Ven – PUR, amb una
empe a u a màxima de lama al ol an de 950 ºC, seguida de la Ven – LR. Així doncs, són les dues
açanes en ilades les que mos en majo s empe a u es de lama. Aques e po es a posan de
mani es l’e ec e de succió de la en ilació en el c eixemen i desen olupamen del oc. Pel que a a
les empe a u es mi janes, aques es no són explíci amen de les lames, ja que inclouen o a la
supe ície de la açana. Tanma eix, poden dona una indicació sob e el g au de calo ebuda pe
cadascuna de les maque es. Així es po a i ma que la açana que é majo lux de calo inciden és la
Ven –Pu , seguida pe la Ven – LR i pe la ETIC-EPS. Finalmen , la açana ETICS-LR és la que assoleix
empe a u es més baixes.
0
200
400
600
800
1000
0 5 10 15 20 25 30
Tempe a u a (ºC)
Temps (min)
Ven - LR
Lec u es IR i TC - TCEs
IR - TCE1 IR - TCE3 TC - TCE1 TC - TCE3
55
EXPERIMENTACIÓ A GRAN ESCALA
Figu a 5-27. Mesu es de empe a u es de cada açana. a) Màximes, b) Mi janes
5.3.5 Alçada de lama
Com s’ha explica an e io men , pe al càlcul de l’alçada de la lama es an u ili za cinc línies, des de
la base del din ell, pe cada açana i pe a cada ima ge, ob enin així cinc alo s d’alçada de la lama
en cada ins an . A con inuació s’exposa a la Figu a 5-28, la Figu a 5-29, la Figu a 5-30 i la Figu a 5-31
pe a cada açana, l’e olució dels esul a s ob ingu s en o ma de blocs d’in e als, delimi a s pe les
alçades mínima i màxima en cada cas co esponen s a cinc pun s del con o n de la lama en cada
ins an anali za , i uni s en e ells pe la mi jana.
600
700
800
900
1000
1100
1200
10 11 12 13 14 15 16 17 18
Tempe a u a (ºC)
Temps (min)
Tempe a u es màximes
ETICS - EPS ETICS - LR Ven - PUR Ven - LR
200
300
400
500
600
700
800
10 11 12 13 14 15 16 17 18
Tempe a u a (ºC)
Temps (min)
Tempe a u es mi janes
ETICS - EPS ETICS - LR Ven - PUR Ven - LR
a)
b)
56
Anàlisi de la eacció i esis ència al oc de di e en s ma e ials cons uc ius a pa i de p o es
expe imen als a g an escala
Figu a 5-28. Alçada de la lama de la açana ETICS – EPS
Figu a 5-29. Alçada de la lama de la açana ETICS - LR
57
EXPERIMENTACIÓ A GRAN ESCALA
Figu a 5-30. Alçada de la lama de la açana Ven – PUR
Figu a 5-31. Alçada de la lama de la açana Ven - LR
64
Anàlisi de la eacció i esis ència al oc de di e en s ma e ials cons uc ius a pa i de p o es
expe imen als a g an escala
6 PROVES AL LABORATORI
Pe al d’ap o undi en l’anàlisi dels expe imen s a g an escala aques p ojec e s’ha complemen a
amb es udis de labo a o i que han pe mès obse a de p op i de mane a més con olada el
compo amen da an del oc d’alguns dels ma e ials u ili za s a les maque es de les p o es Fi e
Semina 2014.
En pa icula , s’ha p e ès ecopila in o mació sob e la in lamabili a , la calo allibe ada i els e ec es
supe icials dels ma e ials aïllan s exposa s a una on de calo així com la possible con ibució al oc
dels ma e ials de ecob imen . Amb aques s objec ius, s’han du a e me les p o es comen ades a la
Taula 6-1.
Taula 6-1. Recull de les p o es eali zades a labo a o i
P o a
Ma e ials assaja s
Va iables obse ades
Assaig de adiació
(No ma UNE 23-725-90)
Polies i è expandi
Poliu e à
Placa enòlica ( ecob imen )
Placa de llana de oca
( ecob imen )
Dego eig
Temps d’in lamació
Fums
Aspec e inal de la mos a
Assaig de p opagació de la lama
(UNE 23-724-90)
Polies i è expandi
Poliu e à
Dego eig
Pe sis ència de la lama
P opagació de la lama
Assaig al mic ocalo íme e
Polies i è expandi
Poliu e à
Hea Release Ra e ( lux de calo
allibe ada)
Hea Release (calo o al
allibe ada)
P o a a escala mi jana
Polies i è expandi
Poliu e à
Llana de oca (Rockpanel)
In lamabili a
Fusió
E olució de empe a u es
6.1 Assaig de adiació sob e els ma e ials aïllan s
La p ime a p o a que es a du a e me a se la de adiació sob e els ma e ials aïllan s polies i è i
poliu e à al Labo a o i del Foc de l’EPSEB (Escola Poli ècnica Supe io d’Edi icació de Ba celona).
L’objec iu d’aques a p o a e a obse a de més a p op el compo amen dels ma e ials en se

65
PROVES AL LABORATORI
ap opa s a una on de calo . Més conc e amen , es olia es udia en quines condicions la con acció,
i e i ada, dels ma e ials p e enien la in lamació i en quines s’aconseguia la ignició.
Me odologia
Seguin la no ma UNE 23-725-90, el p ocedimen de la p o a consis eix en l’escal amen d’una
p o e a de base quad ada de 7 x 7 cm amb un adiado amb una po ència de 500 W a una dis ància
de 3 cm de la p o e a, com indica la Figu a 6-1.
Figu a 6-1. Disposició de l'assaig de adiació segons la no ma UNE 23-725-90 (AENOR, 1990)
(1. Radiado , 2. P o e a, 3. Reixa, 4. Gua a, 5. Recipien , 6. Supe ície adian )
A cada ignició del ma e ial, s’ha de man eni el adiado sob e la p o e a du an 3 s i, desp és,
en e i a -lo. En el anscu s de les p o es, es an ano an els emps d’ignició i ex inció del ma e ial
ins a a iba als 5 minu s de p o a. L’objec iu de l’assaig és la mesu a del emps d’in lamació amb
se a la du ada; cal a egi que an sols s’han de conside a e ec i es les in lamacions de més de es
segons de du ada. També s’ha de cons a a si es p odueix dego eig, si es ac a de go es in lamades o
no, el ipus d’emissió de ums i l’aspec e i quan i a inal de la mos a, o ano an -ne la pè dua de
massa.
66
Anàlisi de la eacció i esis ència al oc de di e en s ma e ials cons uc ius a pa i de p o es
expe imen als a g an escala
6.1.1 P o es amb polies i è expandi i poliu e à
Pe aques es p o es, el adiado es oba a al ol an dels 480 W i les p o e es enien una alçada de
10 cm. Pe al de man eni els 3 cm de dis ància amb el adiado que indica la no ma, s’ha ia de
col·loca les peces a 13 cm del adiado , com a la Figu a 6-2.
Figu a 6-2. Assaig de adiació
Desc ipció i esul a s dels assajos amb EPS
Les qua e p ime es p o es an se amb p o e es d’EPS, de pes 9 g. El compo amen del polies i è és
al que di icul a mol la se a in lamació. Només comença la p ime a p o a, l’EPS es a con au e ins
a queda -se ap oximadamen amb 5 cm d’alçada, o p oduin mol s ums. En menys d’un minu de
p o a, i a aques a dis ància del adiado , l’e ec e de la adiació sob e la p o e a an sols p o oca a
bombolleig i dego eig, de pa ícules no in lamades, causan una pè dua de massa del 32,01 %
espec e a la inicial.
Pe al de p o oca la in lamació, la següen p o a a se di e en de la de la no ma, o col·locan la
peça a 2 cm de dis ància del adiado . En aques es condicions, a l’ins an 1:20 ja es a a o el
ma e ial os, amb dego eig sense in lama , a iban així a una pè dua de massa del 60,42 % de la
inicial. La Figu a 6-3(a) mos a la p o e a desp és de la p o a.
67
PROVES AL LABORATORI
a) b)
Figu a 6-3. Equip de adiació (a) i p o e a d'EPS (b) desp és de l'assaig
Pe aques a aó, es a decidi e una p o a en la qual es o nés a ap opa el ma e ial al adiado
desp és que aques , en se -hi exposa , s’hagués con e i, doncs, allunya de la on de calo . Així
doncs, la e ce a p o a amb l’EPS a es a o mada pe dues e apes: una p ime a on la p o e a de 10
cm d’alçada es oba a a 3 cm del adiado , i una segona on, la p o e a, con e a ins a uns 5 cm
d’alçada, es col·locà de nou a ap oximadamen 3 cm d’alçada del adiado . D’aques a mane a, a
l’ins an 4:47, la p o e a a in lama pe ò l’ex inció a se immedia a a la e i ada del adiado . Al
inal d’aques a ma eixa p o a, en queda an sols una capa d’1 cm d’EPS, s’ap opà la p o e a a
ap oximadamen 1 cm del adiado . En aques es condicions, la p o e a a in lama , amb una g an i
b eu lama ada, que a esul a en la usió de o a la p o e a i el dego eig de pa ícules in lamades.
En conclusió es po a i ma que en o es les p o es a se mol di ícil p o oca la ignició. De e ,
únicamen es a aconsegui in lama el ma e ial en ap opa -lo mol al adiado desp és d’ha e -se
con e ins a una capa ina com a conseqüència de la p è ia exposició a la adiació. És des acable,
ambé, com en o es les p o es el dego eig de l’EPS a se conside able, a iban a cau e, en una
ocasió, in lama .
Desc ipció i esul a s dels assajos amb PUR
El compo amen del poliu e à a se mol di e en , amb ignició i ex inció epe i i amen du an o
l’expe imen . Pe a aques cas, les p o e es pesa en al ol an de 16,5 g i es an du a e me dues
p o es, una amb la dis ància de 3 cm indicada pe la no ma i a, i una segona on, com abans amb el
polies i è, passa s 20 s de p o a es a eap opa la mos a al adiado ins a 2 cm, donada la
da allada d’alçada de la p o e a i, doncs, el seu allunyamen .
Els esul a s pel que a al emps d’ignició i du ada de la lama es mos en a la Taula 6-2.
68
Anàlisi de la eacció i esis ència al oc de di e en s ma e ials cons uc ius a pa i de p o es
expe imen als a g an escala
Taula 6-2. Resul a s del p ime assaig de adiació amb PUR
P ime a p o a
Segona P o a
In lamació
Ins an
d'ignició
(mm:ss)
Du ada de
la lama (s)
Temps de
adiació ins
p ope a
ignició (s)
In lamació
Ins an
d'ignició
(mm:ss)
Du ada
de la
lama (s)
Temps de
adiació
ins
p ope a
ignició (s)
1
00:03
7
4
1
00:02
10
6
2
00:14
5
5
2
00:18
8
5
3
00:24
7
5
3
00:31
7
5
4
00:36
6
6
4
00:43
9
2
5
00:48
8
7
5
00:54
15
7
6
01:03
9
6
6
01:16
8
4
7
01:18
8
7
7
01:28
7
5
8
01:33
10
8
8
01:40
7
4
9
01:51
10
10
9
01:51
6
3
10
02:11
13
10
10
02:00
12
7
11
02:34
11
11
11
02:19
8
6
12
02:56
12
12
12
02:33
8
6
13
03:20
10
11
13
02:47
9
6
14
03:41
14
19
14
03:02
10
5
15
04:14
16
16
15
03:17
8
5
16
04:46
14
-
16
03:30
11
8
17
03:49
7
5
18
04:01
7
5
19
04:13
8
6
20
04:27
10
8
21
04:45
10
-
Com es po obse a , la du ada de la lama a augmen an a mida que la p o a a ança. També es
des acable com la in lamació del poliu e à és gai ebé immedia a a la se a exposició a la adiació.
L’e ec e de la adiació sob e el poliu e à p o oca a que el ma e ial s’in lés ins a allibe a l’ai e
con e dins i es con agués pos e io men , quedan amb la o ma mos ada a la Figu a 6-4.
D’aques a mane a, es c ea a una capa supe icial ca boni zada i esque dada que p o egia el
69
PROVES AL LABORATORI
poliu e à de la adiació, de al mane a que la p o e a p àc icamen només mos a a e ec e de la
adiació a la se a pa supe io men e que la base no mos a a cap al e ació. Pe aques a aó, o i
que la p ime a ignició a se gai ebé immedia a, les conseqüen s in lamacions an eque i majo
emps d’exposició a la adiació. A més, a mida que la p o a a ança a, aques emps d’espe a en e
ex inció i ignició augmen a a, al i com mos a la Taula 6-2.
Figu a 6-4. P o e a de PUR desp és de l'assaig de adiació
D’aques a mane a, el ma e ial es a consumi amb alo s de pe cen a ges de pè dua de massa de
an sols 7,72 % i 8,18 % de la massa inicial.
6.1.2 P o es amb els ecob imen s de les açanes en ilades
La ma eixa p o a desc i a a l’apa a 6.1 es a aplica sob e els ecob imen s de les açanes
en ilades. Conc e amen , es ac a de la placa enòlica u ili zada pe la açana Ven – PUR i la placa
de llana de oca de Rockpanel de la açana Ven – LR, aglome a de llana de oca amb aglu inan
o gànic (Rockpanel, 2014).
Desc ipció de les p o es i anàlisi dels esul a s
Ambdues plaques enien un g uix de 8 mm, pel qual es a ajus a l’alçada del supo pe a iba als 3
cm de dis ància de la no ma. El compo amen de la placa de la llana de oca a es a ma ca pe
dues e apes. En un p incipi, ap oximadamen el p ime minu de la p o a, el ma e ial s’in lama a i
ex ingia amb un i me p ou ele a , com mos a la Taula 6-3.

70
Anàlisi de la eacció i esis ència al oc de di e en s ma e ials cons uc ius a pa i de p o es
expe imen als a g an escala
Taula 6-3. Resul a s de la p o a de adiació amb la placa de llana de oca Rockpanel
P ime a p o a
Segona p o a
In lamació
Ins an
d'ignició
(mm:ss)
Du ada de
la lama
(s)
Temps de
adiació
ins
p ope a
ignició (s)
In lamació
Ins an
d'ignició
(mm:ss)
Du ada de
la lama
(s)
Temps de
adiació
ins
p ope a
ignició (s)
1
00:21
5
4
1
00:20
8
5
2
00:30
5
3
2
00:33
5
3
3
00:38
6
3
3
00:41
5
2
4
00:47
4
3
4
00:48
4
3
5
00:54
4
15
5
00:55
5
-
6
01:13
7
-
Desp és d’aques p ime minu , el compo amen del ma e ial es ca ac e i zà pe una p esència
p àc icamen cons an de pe i es lames mol baixes que s’ex ingien immedia amen desp és de la
e i ada del adiado . En inali za la p o a, es a ap ecia la cla a ma ca deixada pe la adiació a la
peça, o ha en -ne e i a la se a capa d’esmal inal com mos a la Figu a 6-5.
Figu a 6-5. P o e es de la placa de llana oca (Esque a: desp és de l’assaig; d e a: abans)
Pel que a la quan i a de ma e ial, cal assenyala que les peces o iginals de placa de llana de oca
enien una massa ap oximada de 50 g. La pè dua de massa desp és de l’assaig a se de 1,87 g pe a
la p ime a mos a (3,8% de la massa inicial) i de 2,61 g pe a la segona mos a (5,3% de la massa
inicial).
71
PROVES AL LABORATORI
D’al a banda, el compo amen de la plana enòlica es ca ac e i zà pe una ma ca bombolleig
du an o a la p o a. De e , o a la p o a de adiació a es a ma cada pel cons an so oll de l’escla
de les bombolles. La Figu a 6-6 mos a la peça de enòlic desp és de la p o a, cla amen s’hi po
ap ecia una zona esque dada pe l’escla de les bombolles, una al a on aques es s’hi han man ingu
i ma ques de ca boni zació en p àc icamen o a la supe ície.
Figu a 6-6. P o e a de la placa enòlica desp és de la p o a de adiació
L’escla cons an de les bombolles compo a a l’allibe amen de gasos que, alho a, a a o ien la
in lamació del ma e ial, amb el i me de in lamació i ex inció que mos a la Taula 6-4. També s’hi po
obse a com l’e ec e de la adiació sob e el ma e ial (l’escla de bombolles amb la conseqüen
ignició) no a iba ins als gai ebé dos minu s de adiació, mol més emps que el eque i pe a la
placa de llana de oca.
72
Anàlisi de la eacció i esis ència al oc de di e en s ma e ials cons uc ius a pa i de p o es
expe imen als a g an escala
Taula 6-4. Resul a s la p o a de adiació amb la placa enòlica
P ime a p o a
Segona p o a
In lamació
Ins an
d'ignició
(mm:ss)
Du ada de
la lama (s)
Temps de
adiació
ins
p ope a
ignició (s)
In lamació
Ins an
d'ignició
(mm:ss)
Du ada de
la lama (s)
Temps de
adiació
ins
p ope a
ignició (s)
1
01:53
6
7
1
01:52
6
6
2
02:06
9
8
2
02:04
9
6
3
02:23
9
9
3
02:19
10
5
4
02:41
9
7
4
02:34
16
9
5
02:57
12
8
5
02:59
15
12
6
03:17
18
0
6
03:26
9
8
7
03:35
13
6
7
03:43
11
8
8
03:54
15
11
8
04:02
11
7
9
04:20
14
9
9
04:20
12
8
10
04:43
19
-
10
04:40
12
-
Amb un pes o iginal semblan al de la placa de llana de oca, les peces de placa enòlica an eni una
pè dua de massa de 1,98 g (3,98 % de la massa inicial) i de 1,87 g (3,82 % de la massa inicial).
6.1.3 Conclusions
Dels assajos de adiació se’n po conclou e que, en p esència d’una on de calo , l’EPS es con au
signi ica i amen , dego eja de mane a cons an i di ícilmen s’in lama. Pel que a al PUR, espon de
mane a ben di e en . Aques ma e ial sí que s’in lama amb ce a acili a i, a més, gene a una capa
supe icial ca boni zada que se eix de p o ecció. Pel que a als ma e ials de e es imen es a s, s’ha
obse a com el ecob imen enòlic eacciona de mane a iolen a, in laman -se i escla an , men e
que el ecob imen de llana de oca pa eix danys supe icials pe in lamació de l’esmal de
ecob imen pe ò no c ema ni pe d in eg i a . A més, el e es imen de llana de oca in lama de
seguida ins a a iba a una segona e apa de cons an lama pe i a, con à iamen al compo amen
de la placa enòlica, que iga més de dos minu s en comença a in lama , pe ò que supe a aques
llinda mos a un i me ele a de ignició i ex inció.
73
PROVES AL LABORATORI
6.2 Assaig de p opagació de la lama
Ha en eali za un p ime ap opamen al compo amen dels ma e ials aïllan s amb la p o a
adiació, i no ha en aconsegui anali za la ignició pe al polies i è, es a decidi anali za
expe imen almen el compo amen de la lama en aques s ma e ials. Pe aques a aó es a eali za
l’assaig de p opagació de la lama. Aques a p o a é dues possibles con igu acions: la de la col·locació
de la mos a ho i zon al, on la lama s’aplica a l’ex em i a eco en o el lla g de la p o e a; i la
e ical, on la lama s’aplica a l’ex em in e io de la mos a, de al mane a que el ma e ial os
s’acumula a la zona d’aplicació de calo i, e en ualmen , la lama p og essa cap amun .
6.2.1 Con igu ació ho i zon al: Pe sis ència de la lama
Me odologia
La p o a ho i zon al es à desc i a a la no ma UNE 23-724-90 i con é dos p ocedimen s co esponen s
a la e i icació de la pe sis ència de la lama i a la mesu a de p opagació de la lama. Les mos es
u ili zades ha ien de se de mides 3,5 x 4 x 40 cm col·locades en un supo com es mos a a la Figu a
6-7.
Figu a 6-7. P o e a de PUR sob e el supo de l'assaig de la p opagació de la lama desp és de se assajada (AENOR, 1990)
80
Anàlisi de la eacció i esis ència al oc de di e en s ma e ials cons uc ius a pa i de p o es
expe imen als a g an escala
Figu a 6-13. Esquema del supo pe a les mos es
Pe acaba , el oc (pe i incendi de bassal) es a gene a amb 300 mL de me anol i es a encend e
amb un encenedo con encional. L’incendi de me anol a du a ap oximadamen 10 minu s en o es
les p o es.
6.4.2 Ins umen s
Te mopa ells
Es an col·loca se e mopa ells ipus K a di e en s p o undi a s i alçades. La Taula 6-7 mos a la
posició de cada un així com la nomencla u a que es a à se i pe als e mopa ells. La empe a u a
es a en egis a , de la ma eixa mane a que en les p o es de g an escala, amb els da a logge s Onse
HOBO® logge s que egis a en les empe a u es amb una eqüència d’1 Hz.
Taula 6-7. Posicions dels e mopa ells
Nomencla u a
Alçada (cm)
(des de la base
de la p o e a)
Fondà ia (cm)
(des de la
supe ície
exposada)
TC B0
1
0
TC B2
1
2
TC B4
1
4
TC A0
4
0
TC A2
4
2
TC A4
4
4
TC Sup0
10
0

81
PROVES AL LABORATORI
Així doncs, la disposició que queda mi an la p o e a des del da e e es ep esen a a la Figu a 6-14.
a)
Figu a 6-14. Disposició dels e mopa ells (des del da e e)
Al es apa ells
A l’igual que al Fi e Semina , es a u iliza la càme a de ídeo Handycam HDR J10, posicionada de
mane a ans e sal pe pode obse a la in e ície de con ac e en e la ca a exposada del ma e ial i
la lama i la càme a e mog à ica Agema 570 P o. Aques a da e a es a e se i en una de les
p o es (la p ime a) pe eni in o mació sob e l’es uc u a de la lama de l’incendi de me anol.
6.4.3 Resul a s i discussió
Llana de oca
La p ime a p o a eali zada a se la de llana de oca. En se un ma e ial incombus ible, la llana de
oca a se la p o e a que més a esis i al oc, quedan inalmen com a la ima ge de la Figu a 6-15.
b)
82
Anàlisi de la eacció i esis ència al oc de di e en s ma e ials cons uc ius a pa i de p o es
expe imen als a g an escala
Figu a 6-15. Aspec e de la p o e a de LR desp és de la p o a
Els esul a s de la mesu a dels e mopa ells no p esen en cap di e ència signi ica i a en e els alo s
dels e mopa ells supe io s (TC A) i in e io s (TC B). Així doncs, a la següen Figu a 6-16 es mos a, a
ni ell d’exemple, els alo s de empe a u a en egis a s pels e mopa ells en les posicions A0, A4 i
Sup0 jun amen amb els alo s de empe a u a en egis a s pe la càme a e mog à ica en les
posicions A0 i Sup0.
83
PROVES AL LABORATORI
Figu a 6-16. Lec u es de e mopa ells i in a oges a les posicions dels e mopa ells (LR)
Els esul a s mos en un cla a manca de elació en e les mesu es dels e mopa ells i les
e mog à iques. Men e les empe a u es dels e mopa ells man enen un c eixemen cons an , les
lec u es in a oges enen un compo amen mol luc uan . Aques a di e ència s’en én pe la
sepa ació, du an o a la p o a, en e la lama i la supe ície de l’aïllan . Alho a, les lec u es
in a oges indica ien la p esència de lama a l’alçada de TC A0, amb el egis e de empe a u es
supe io s a la llinda . De la ma eixa mane a, els alo s de IR – TC Sup0 indica ien que l’alçada de la
lama es oba ia jus pe so a de l’alçada del e mopa ell. La Figu a 6-17 mos a la o ma de la lama,
en consonància amb el que s’ha comen a .
Figu a 6-17. Ima ge de la p o a amb LR (minu 6)
0
100
200
300
400
500
600
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9
Tempe a u a (ºC)
Temps (min)
LR
Lec u es TC i IR
TC - TCA0 TC - TCA4 TC - TC Sup0 IR - TC A0 IR - TC Sup0
84
Anàlisi de la eacció i esis ència al oc de di e en s ma e ials cons uc ius a pa i de p o es
expe imen als a g an escala
Finalmen , l’única a ec ació mos ada pe la p o e a desp és de la p o a a se la de l’en osquimen
de la supe ície exposada, pe deposició de su ge, quedan la es a inal e ada.
Poliu e à
Els esul a s de la p o a amb poliu e à exposa s a la Figu a 6-18 mos en amb cla eda l’e ec e de la
ondà ia de la posició del e mopa ell en el seu egis e de empe a u a. Alho a, en o s es casos
l’alçada del e mopa ell compo a una disminució en la empe a u a egis ada, o i que la di e ència
sigui mínima. De e , an TC A0 com TC B0 luc uen en e 300ºC i 360 ºC, cosa que indica possibles
con ac es amb la lama.
Figu a 6-18. Resul a s de la p o a amb poliu e à ( e mopa ells)
La g a ació de la c ema de poliu e à mos a la oscil·lació de la lama, no semp e en con ac e amb la
mos a. La Figu a 6-19 mos a la lama en dues posicions di e en s espec e la p o e a, a l’esque a
s’hi obse a cla amen con ac e en e la lama i la p o e a, men e que a la d e a no hi ha con ac e.
0
50
100
150
200
250
300
350
400
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9
Tempe a u a (ºC)
Temps (min)
PUR
Te mopa ells
TC B0 TC B2 TC B4 TC A0 TC A2 TC A4
85
PROVES AL LABORATORI
a) b)
Figu a 6-19. Ima ges de la g a ació de la p o a amb PUR. a) Minu 4:11, b) Minu 6:47
Com s’ha ana explican al lla g d’aques capí ol, la supe ície ca boni zada del poliu e à ac ua com a
capa p o ec o a. En aques a p o a, es an pode obse a lame ades di e en s en el si del ma e ial,
una als 21 s, la segona als 42 s i la e ce a al minu 1:46, quedan pos e io men o a la capa del
poliu e à comple amen ca boni zada. Desp és d’aques momen , la supe ície no a o na a
in lama -se. Aques compo amen deixa una ma cada di e ència, isible a la Figu a 6-20, en e la
zona més supe icial, a ec ada pel oc i de ins 4 cm en el seu majo g uix, i la in e io . Aques aspec e
in e io de la p o e a conco da alho a amb la cla a di e ència en e les mesu es egis ades pels
e mopa ells a les di e en s ondà ies. A la Figu a 6-20 ambé s’hi po ap ecia com el ma e ial s’ha
in la , sense a iba con eu e’s pos e io men com a les p o es d’escala pe i a.
Figu a 6-20. In e io de la p o e a de PUR desp és de la p o a, pa ida pe la mei a

86
Anàlisi de la eacció i esis ència al oc de di e en s ma e ials cons uc ius a pa i de p o es
expe imen als a g an escala
Polies i è expandi
L’e olució de les empe a u es als dos ni ells d’alçada en la p o a amb EPS ambé és simila . A la
Figu a 6-21 es mos en els alo s egis a s pels e mopa ells a 1 cm d’alçada. To i la oscil·lació i la
usió del ma e ial, es po ap ecia una cla a supe io i a dels alo s egis a s pel e mopa ells
supe icial TC B0. D’al a banda, els alo s dels e mopa ells a ondà ies 2 i 4 cm se supe posen mol
més so in , o i que en gene al, la lec u a de TC B2 és lleuge amen supe io a la del e mopa ell
col·loca a més ondà ia(TC B4). Això pod ia co obo a l’anàlisi e a a l’apa a 5.3.2, on s’ha
p esen a la hipò esi que la mesu a es able de empe a u a al ol an dels 60 ºC d’un e mopa ell
in e n pod ia co espond e al can ia de ase al ol an dels 120 ºC, de la capa ex e io del ma e ial.
Figu a 6-21. Lec u es dels e mopa ells baixos TC B (1 cm)
D’al a banda, la g a ació de la p o a mos a com des de l’inici de l’assaig, el ma e ial on àpidamen
i es e i a de la lama. Tanma eix, a mida que el polies i è ecula, la lama a adop an al o ma que
en a dins la ca i a del supo del ma e ial. Compa an la g a ació amb els esul a s dels
e mopa ells, s’obse a com els pics de TC B0 co esponen amb aquells ins an s en els que la lama
ocupa la ca i a del supo , així com les da allades són aquells ins an s en què la lama se sepa a de
0
100
200
300
400
500
600
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9
Tempe a u a (ºC)
Temps (min)
EPS
Alçada: 1 cm
TC B0 TC B2 TC B4
87
PROVES AL LABORATORI
la mos a. La Figu a 6-22 mos a el p ime pic abans dels 2 minu s en TC B0 a la ima ge (a), així com la
da allada p onunciada pos e io als 6 minu s a la ima ge (b).
a) b)
Figu a 6-22. Ima ge de la g a ació de la p o a amb EP. a) minu 1:47, b) minu 6:22
A l’igual que a les p o es an e io s, el compo amen del polies i è en aques a p o a a es a ma ca
pe la se a àpida usió i, doncs, allunyamen de la lama. La usió del ma e ial a se p ou ele ada
com pe què els o a s de la placa del supo no poguessin aguan a alguns e mopa ells, com es
mos a a la Figu a 6-23.
Figu a 6-23. P o e a d'EPS desp és de la p o a
88
Anàlisi de la eacció i esis ència al oc de di e en s ma e ials cons uc ius a pa i de p o es
expe imen als a g an escala
6.5 Discussió
A enen als esul a s de les p o es eali zades sembla que el polies i è és el ma e ial menys adien en
e mes de segu e a con a incendi. L’única aó que el p e é de la in lamació és la con acció, usió i
desin eg ació, e s comple amen indesi jables pe a la con igu ació d’una açana. Això s’ha ad e i
an a escala de labo a o i com a g an escala.
El compo amen del poliu e à du an les p o es a g an escala a se mol pi jo que l’obse a a
labo a o i. To i àcilmen in lamable du an les p o es de adiació, el poliu e à a demos a a les
p o es de labo a o i una capaci a mol supe io a la del polies i è de supo a l’aplicació d’una on
de calo . De e , en o es les p o es de labo a o i es a obse a la c eació d’una capa ca boni zada i
p o ec o a del nucli que pe me ia al ma e ial supo a l’aplicació de calo sense ond e. No obs an ,
la eacció del poliu e à du an les p o es a g an escala a se comple amen di e en : la ca boni zació
de gai ebé o a la supe ície de la açana no a e i a la pene ació de la lama, incidin a l’es uc u a
de la açana ins a p o oca -ne la caiguda de ossos. Cal assenyala , no obs an , que a aques e hi
ajuda que el ecob imen emp a en la açana Ven -PUR ambé és combus ible. Les p o es a
labo a o i han se i , a més, pe en end e la pa icula con ibució d’aques ecob imen al oc de
açanes a escala eal, ja que, a pe i a escala, s’ha pogu obse a l’escla amen i bombolleig del
e es imen enòlic, causa p incipal de la caiguda de ma e ial du an les p o es del Fi e Semina .
La di e ència en e els esul a s de labo a o i i a g an escala és, doncs, ema cable. Conc e amen pe
al cas del PUR, és possible que pe p o oca una eacció com la obse ada al Fi e Semina sigui
necessà ia una p o a de majo du ada empo al que pe me és supe a la ba e a de p o ecció
compo ada pe la supe ície ca boni zada. De e , com s’ha comen a a l’apa a 5.3.1, du an els
p ime s 15 minu s de les p o es a g an escala, la açana de polies i è e a la que pi jo es a a
esponen al oc i no a se ins més enda an que la del poliu e à a comença a mos a l’e ec e del
oc. Aques e conco da, doncs, amb la hipò esi plan ejada sob e la supe ació de la ba e a de
p o ecció amb la pe sis ència en el emps
89
ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL DEL PROJECTE
7 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL DEL PROJECTE
L’es udi d’impac e ambien al del p ojec e segueix les pau es indicades a l’a icle 7 de la Ley de
E aluación de Impac o Ambien al de p oyec os (Minis e io de Medio Ambien e, 2008).
7.1 Desc ipció gene al del p ojec e
La eali zació d’aques p ojec e consis eix en l’es udi de la in o mació ecopilada du an els incendis
expe imen als de la jo nada Fi e Semina 2014, amb la conseqüen expo ació, ac amen i anàlisi de
dades que aques compo a, així com en la eali zació i anàlisi de p o es a escala de labo a o i
7.2 P incipals al e na i es es udiades
El p océs d’anàlisi dels esul a s de les p o es al Fi e Semina mi jançan la mesu a dels e mopa ells i
l’anàlisi in a oja de les ima ges no p esen a a al e na i es. D’al a banda, les p o es a labo a o i, al
i com an se concebudes en un p ime momen , an so me e’s a di e sos can is pe al d’adap a -
se a la capaci a de en ilació. Més conc e amen , es a con empla la possibili a de eali za les
p o es d’escala mi jana al FlamesLab amb p o e es de dimensions 40 x 40 x 10 cm. Aques a opció a
se desca ada ja que les ins al·lacions no es an p epa ades pe en ila l’emissió de ums òxics que
hagués suposa la c ema de p o e es d’aques es dimensions. Pe la ma eixa aó ambien al es a
desca a la opció de eali za la p o a a l’ex e io .
7.3 Desc ipció del medi
La pa no expe imen al del p ojec e es a eali za a les ins al·lacions del CERTEC, ubica al
Depa amen d’enginye ia química de l’ETSEIB. D’al a banda, o es les p o es de labo a o i menys la
d’escala mi jana es an du a e me al Labo a o i del Foc de l’EPSEB, men e que la p o a a escala
mi jana es a eali za al FlamesLab de l’ETSEIB. Ambdós labo a o is es an equipa s amb unes
ins al·lacions p epa ades pe als assajos e ec ua s i, pe an , es conside a que la se a eali zació no
ha a ec a de mane a signi ica i a els ni ells de quali a del medi ambien .
7.4 Iden i icació dels impac es sob e el medi
Els impac es ambien als d’un p ojec e poden se p o oca s pe es aons, pe l’exis ència del
p ojec e, pe la u ili zació de ecu sos o pe la gene ació de esidus. El ipus d’e ec e dels impac es
96
Anàlisi de la eacció i esis ència al oc de di e en s ma e ials cons uc ius a pa i de p o es
expe imen als a g an escala
B i ish S anda ds Ins i u ion, 2005. BS 8414-1:2005. Fi e pe o mance o ex e nal cladding sys ems,
London.
Cas elle , J. B., 2011. Segu e a con a incendis, Ba celona: Cen e de Segu e a i Salu Labo al de
Ba celona.
Chow, C., 2010. Nume ical Simula ions on Ai low o he Double-skin Façade Ca i y by an Adjacen
Room Fi e, Vancou e : P oceedings o he ASME 2010 In e na ional Mechanical Enginee ing Cong ess
and Exposi ion.
Chow, C., 2013. A quali a i e in es iga ion on double-skin açade i es, EDP Sciences.
Código Técnico de la Edi icación, 2010. Documen o Básico DB-SI.
Conso cio de Bombe os de la P o incia de Cádiz, 2008. Eu oclases.
Co nish, H., 1973. Toxici y o he mal-deg ada ion p oduc s o plas ics. En: P oduc s o Combus ion o
(Plas ics) Building Ma e ials. Lancas e : A ms ong Co k Co., p. 30.
Dillon, S. E., 1998. Analysis o he ISO 9705 Room/Co ne Tes : Simula ions, Co ela ions and Hea Flux
Measu emen s.
D ysdale, D., 1997. An In oduc ion o Fi e Dynamics, Honi on: John Wiley & Sons L d.
EAE, 2014. Eu opean Associa ion o Ex e nal The mal Insula ion Composi e Sys ems.h p://www.ea-
e ics.eu/ iews/e ics/abou -e ics.h ml [Úl im accés: 2014 No emb e 11].
Esposi o, F. & Ala ie, Y., 1988. Inhala ion Toxici y o Ca bon Monoxide and Hyd ogen Cyanide Gases
Released Du ing he The mal Decomposi ion o Polyme s. Jou nal o Fi e Sciences, 3(6), pp. 195-242.
EUMEPS (Eu opean Manu ac u e s o Expanded Polyes y ene), 2002. Beha iou o EPS in case o i e,.
EUMEPS, 2004. SBI Tes ing P og amme. Moun ing and Fixing condi ions o EPS boa ds.
Eu opean O ganisa ion o Technical App o als, 2000. Guideline o Eu opean Technical App o al o
Ex e nal The mal Insula ion Composi e Suys ems wi h Rende ing (ETAG 004), B ussels.
Fi e Tes ing Technology, 2014. Fi e Tes ing Technology. h p://www. i e- es ing.com/ [Úl im accés:
2014 No emb e 8].
FLIR Sys ems, 2000. The maCam Resea che 2001. Ope a ing Manual.
FLIR Sys ems, 2009. OLE Au oma ion. Use 's Manual.

97
BIBLIOGRAFIA
Gann, R. G. y o os, 2001. In e na ional s udy on he suble hal e ec s o i e smoke on se i abili y
and heal h (SEFS), Na ional ins i ue o S anda ds and Technology.
Ga cía, V., 2008. Los ma e iales y el uego, Palma de Mallo ca: Depa amen de Física de la Uni esi a
de les Illes Balea s.
Gi aldo, M. P. & Co és, A. D., 2014. P opagación del uego a a és de las achadas. Ba celona.
Gi aldo, M. P., Lacas a, A., A ellaneda, J. & Bu gos, C., s. . Compu e -simula ion s udy on i e
beha iou in he en ila ed ca i y o en ila ed açade sys ems, Ba celona.
Gi aldo, P., 2014. P opagación del uego a a és de las achadas (Guión), Ba celona.
Glennie, D. & Hadjisophocleous, G., 2013. Calcula ion o adian hea lux om compa men i es in
a ious en ila ion condi ions, EDP Sciences.
Go be , G. E. & Hopkins, R., 2007. The Cu en Knowledge & T aining. Bos on, Massachuse s.
Gu man, J. L., Baie , L. & Le in, B. C., 1987. Polys y enes: A Re iew o he Li e a u e on he P oduc s
o he mal Decomposi ion and Toxici y. En: Fi e and Ma e ials, Vol. 11. Gai he sbu g: Na ional
Bu eau o S anda ds, pp. 109-130.
Ha is, G., 2011. Go e nmen Says 2 Common Ma e ials Pose Risk o Cance . The New Yo k Times, 10
Juny, p. A1.
Ha zell, G., 1992. The Combus ion Toxicology o Polyu e hane Foams. Jou nal o Cellula Plas ics,
Issue 28, pp. 330-358.
Hi schle , M., Debanne, S., La sen, J. & Nelson, G., 1993. Ca bon Monoxide and Human Le hali y: Fi e
and Non- i e S udies, Lond es i No a Yo k: Else ie Applied Science.
Ho man, H. T. & Oe el, H., 1969. Compa a i e oxici y o he mal decomposi ion p oduc s. Mode n
Plas ics, Issue 46, pp. 94-100.
IDAE, 2012. Guía IDAE: Sis emas de Aislameien o Té mico Ex e io (SATE) pa a la Rehabli ación de la
En ol en e Té mica de los Edi icios, Mad id.
Inel ec, 2014. Inel ec, Cáma as Climá icas, Equipos de Simulación, Bancos de ensayo.
h p://www.inel ec.es/es/ [Úl im accés: 8 No emb e 2014].
Ins i u o Cana io de Segu idad Labo al, 2002. Eu oclases: Reacción al uego de los ma ei ales de
cons ucción.
ISOVER, 2001. Aislamien o de Fachadas: Soluciones ISOVER pa a Ob a Nue a y Rehabili ación,
Azuqueca de Hena es.
98
Anàlisi de la eacció i esis ència al oc de di e en s ma e ials cons uc ius a pa i de p o es
expe imen als a g an escala
Iso e , 2008. Las Lanas Mine ales en la edi icación, Mad id.
Jensen, G., 2013. Fi e sp ead modes and pe o mance o i e s ops in en ed açade cons uc ions –
o e iew and s anda diza ion o es me hods, EDP Sciences.
Kaplan, H. L., G and, A. F. & Ha zell, G. E., 1983. Combus ion Toxicology, P inciples and Tes
Me hods. Lancas e : Technomic Publishing Co.
Kols ad, H. A., Juel, K., Olsen, J. & Lynge, E., 1995. Exposu e o s y ene and ch onic heal h e ec s:
mo ali y and incidence o solid cance s in he Danish ein o ced plas ic indus y. Occupa ional and
En i onmen al Medicine, Issue 52, pp. 320-327.
Kumm, M., Söde s öm, J. & Lönne ma k, A., 2013. EPS insula ed açade i es om a i e and escue
pe spec i e, EDP Sciences.
Land y, T. D., Daems, D., Pauluhn, J. & Reimann, K. A., 2002. Polyu e hane P oduc s in Fi es: Acu e
Toxici y o Smoke and Fi e Gases.
Le in, B., Paabo, M., Gu man, J. & Ha is, S., 1987. E ec s o Exposu e o Single o Mul iple
Combina ions o he P edominan Toxic Gases and Low Oxygen A mosphe es P oduced in Fi es.
Fundamen al and Applied Toxicology, Issue 9, pp. 236-250.
Lyon, R. E. & Wal e s, R. N., 2003. Py olysis combus ion low calo ime y, A lan ic ci y: Else ie .
Messe schmid , B., 2008. The capabili ies and limi a ions o he Single Bu ning I em (SBI) es ,
Edinbu gh: Fi eSea 08.
Mie lo, R. . & Se e, B., 2005. The Single Bu ning I em (SBI) es me hod – a decade o de elopmen
and plans o he nea u u e.
Mikkola, E., Hakka ainen, T. & Ma ala, A., 2013. Fi e sa e y o EPS insula ed acades in esiden ial
mul i-s o ey buildings, Finland: EDP Sciences.
Minis e io de Medio Ambien e, 2008. Real Dec e o Legisla i a 1/2008, Mad id.
Na ional Fi e P o ec ion Associa ion, 2004. NFPA 921: Guide o Fi e and Explosion In es iga ions.
Na ional Ins i ue o S anda ds and Technology (NIST). U.S. Depa men o Comme ce, 2008. Aspec s
o he Fi e Beha io o The moplas ics Ma e ials, Gai he sbu g: NIST Technical No e 1493.
Nelson, G., Hixson, E. J. & Denine, E. P., 1978. Combus ion p oduc oxici y s udies on enginee ing
plas ics. J. Comb. Tox, Issue 5, pp. 222-238.
99
BIBLIOGRAFIA
Nishio, Y. y o os, 2013. Expe imen al s udy on i e p opaga ion o e combus ible ex e io acades in
Japan, EDP Sciences.
O ice De Cen e , 2014. Cen o de desa ollo de o ice. h p://msdn.mic oso .com/es-
es/o ice/aa905340 [Úl im accés: 7 Agos 2014].
O ice o A ia ion Resea ch, 2005. Polyme Flammabili y, Washing on, D.C.: U.S. Depa men o
T anspo a ion. Fede al A ia ion Adminis a ion.
Paabo, M. & Le in, B. C., 1987. A RE iew o he Li e a u e on he Gaseous P oduc s and Toxici y
Gene a ed om he Py olisis and Combus ion o Rigid Polyu e hane Foams. En: Fi e and Ma e ials,
Vol. 11. Gai he sbu g: Na ional Bu eau o S anda ds, pp. 1-29.
Pa dal Ma ch, C., 2009. La hoja in e io de la achada en ilada. Análisis, axonomía y p ospec i a,
Ba celona.
Pla a o ma a qui ec u a, 2011. Pla a o ma a qui ec u a.
h p://www.pla a o maa qui ec u a.cl/cl/02-77161/en-de alle-mu o-co ina [Úl im accés: 11
No emb e 2014].
P asad, K. y o os, 2009. Nume ical simula ion o i e sp ead on polyu e hane oam slabs.
In e na ional Con e ence. Con e ence Pape s. P oceedings. O ganised by In e science
Communica ions. Gai he sbu g: Fi e and Ma e ials, pp. 697-708.
Quin ie e, J., 1998. P inciple o Fi e Beha io . New Yo k.
Quin ie e, J. G. & Ha kle oad, M., 1984. New Concep s o Measu ing Flame Sp ead P ope ies,
Gai he sbu g.
Radco, 2011. Raco Tes epo No. RAD-2725 , RADCO (Resou ces Applica ions, Designs & Con ols,
Inc.).
Ramí ez, Y. P., 2010. Con ibució a l'es udi de l'e ec e del can i d'escala en l'expe imen ació en es udis
o es als, Ba celona: Cen e d’Es udis del Risc Tecnològic.
Rockpanel, 2014. Rockpanel. Rockwool company.
h p://www. ockpanel.es/p oduc os/ ockpanel+woods [Úl im accés: 27 No emb e 2014].
Rockwool, 2001. P o ección con a el uego.
h p://www. ockwool.es/po +que+ ockwool/p o ecci%C3%B3n+con a+el+ uego [Úl im accés: 13
No emb e 2014].
Rockwool, 2012. ¿Po qué es impo an e el aislamien o no-combus ible?, Ba celona.
100
Anàlisi de la eacció i esis ència al oc de di e en s ma e ials cons uc ius a pa i de p o es
expe imen als a g an escala
Sis ema Masa, 2014. Sis ema Masa.
h p://www.sis emamasa.com/index.php?op ion=com_con en & iew=a icle&id=46&I emid=55
[Úl im accés: 19 Agos 2014].
SP Technical Resea ch Ins i u e o Sweden, 2014. Reac ion o i e o cons uc ion p oduc s.
S ec, A. A. & Hull, T. R., 2011. Assessmen o he i e oxici y o building insula ion ma e ials. Ene gy
and Buildings, 2-3(43), pp. 498-506.
UL, 2014. UL 94 Flame Ra ing. h p://www2.ulp ospec o .com/p ope y_desc ip ions/UL94.asp
[Úl im accés: 17 No emb e 2014].
Whi e, N., Delicha sios, M., Ah ens, M. & Kimball, A., 2013. Fi e haza ds o ex e io wall assemblies
con aining combus ible componen s, EDP Sciences.
Woodb idge Foam Co po a ion , 2009. Flexible Polyu e hane Foam, Mississauga.
Yamamo o, K., 1977. Acu e Combined E ec s o HCN and CO wi h Special Re e ence o a Theo e ical
Conside a ion o Acu e Combined E ec s on he Basis o he Blood Cyanide and COHb Analyses.
Jou nal o Combus ion, Issue 4, pp. 69-78.