Anàlisi de la reacció i resistència al foc de diferents materials constructius a partir de proves experimentals a gran escala
Abstract
L’objectiu d’aquest projecte és analitzar el comportament davant d’un incendi de certs materials constructius emprats per la configuració de façanes. El projecte es basa principalment en proves experimentals a gran escala realitzades el mes de juny de 2014 en el marc de la jornada Fire Seminar 2014 organitzada per la Fundación Fuego. Tanmateix, el present projecte també incorpora treball experimental al laboratori, on, sota condicions controlades, s’han pogut estudiar amb més detall la resposta dels materials al foc. El projecte consta d’una introducció teòrica al comportament del foc en incendis d’interior, fent especial èmfasi en les possibles vies de propagació cap a l’exterior per la façana, així com en les condicions que en possibiliten el seu desenvolupament. Aquest marc teòric es complementa amb una breu descripció, basada en la bibliografia, del comportament davant del foc dels materials assajats durant les proves a gran escala així com amb una contextualització de la situació actual pel que fa a normativa i reglamentació d’incendis de façana. La segona part del projecte se centra en l’anàlisi dels resultats obtinguts durant les proves a escala real. Per assolir aquesta finalitat es duu a terme l’anàlisi les dades de temperatures obtingudes per mitjà de termoparells, es desenvolupa i s’implementa una metodologia d’exportació de dades provinents de termografia infraroja i s’estudia la comparativa dels resultats obtinguts a través d’ambdues tecnologies. També s’hi realitza l’estudi de la geometria de la flama així com de les marques sobre la superfície de les façanes provocades pel front de calor. Aquest estudi es complementa amb la realització i anàlisi de proves a laboratori (assajos de radiació, propagació, microcalorimetria i exposició a petits incendis de bassals) executades per tal d’aprofundir en el comportament al foc dels materials assajats durant les proves a gran escala. Finalment, es recullen totes les observacions i deduccions a les conclusions del projecte.
Full text
1
RESUM
RESUM
L’objec iu d’aques p ojec e és anali za el compo amen da an d’un incendi de ce s ma e ials
cons uc ius emp a s pe la con igu ació de açanes. El p ojec e es basa p incipalmen en p o es
expe imen als a g an escala eali zades el mes de juny de 2014 en el ma c de la jo nada Fi e Semina
2014 o gani zada pe la Fundación Fuego. Tanma eix, el p esen p ojec e ambé inco po a eball
expe imen al al labo a o i, on, so a condicions con olades, s’han pogu es udia amb més de all la
espos a dels ma e ials al oc.
El p ojec e cons a d’una in oducció eò ica al compo amen del oc en incendis d’in e io , en
especial èm asi en les possibles ies de p opagació cap a l’ex e io pe la açana, així com en les
condicions que en possibili en el seu desen olupamen . Aques ma c eò ic es complemen a amb
una b eu desc ipció, basada en la bibliog a ia, del compo amen da an del oc dels ma e ials
assaja s du an les p o es a g an escala així com amb una con ex uali zació de la si uació ac ual pel
que a a no ma i a i eglamen ació d’incendis de açana.
La segona pa del p ojec e se cen a en l’anàlisi dels esul a s ob ingu s du an les p o es a escala
eal. Pe assoli aques a inali a es duu a e me l’anàlisi les dades de empe a u es ob ingudes pe
mi jà de e mopa ells, es desen olupa i s’implemen a una me odologia d’expo ació de dades
p o inen s de e mog a ia in a oja i s’es udia la compa a i a dels esul a s ob ingu s a a és
d’ambdues ecnologies. També s’hi eali za l’es udi de la geome ia de la lama així com de les
ma ques sob e la supe ície de les açanes p o ocades pel on de calo .
Aques es udi es complemen a amb la eali zació i anàlisi de p o es a labo a o i (assajos de adiació,
p opagació, mic ocalo ime ia i exposició a pe i s incendis de bassals) execu ades pe al
d’ap o undi en el compo amen al oc dels ma e ials assaja s du an les p o es a g an escala.
Finalmen , es ecullen o es les obse acions i deduccions a les conclusions del p ojec e.
2
Anàlisi de la eacció i esis ència al oc de di e en s ma e ials cons uc ius a pa i de p o es
expe imen als a g an escala
3
SUMARI
SUMARI
RESUM ..................................................................................................................................................... 1
SUMARI ................................................................................................................................................... 3
1 PREFACI ........................................................................................................................................... 7
2 INTRODUCCIÓ.................................................................................................................................. 9
2.1 Objec ius del p ojec e ............................................................................................................. 9
2.2 Abas del p ojec e ................................................................................................................... 9
2.3 Finali a .................................................................................................................................... 9
3 DINÀMICA DEL FOC EN INCENDIS D’INTERIOR ............................................................................. 10
3.1 L’incendi de compa imen ................................................................................................... 10
3.2 L’incendi de açanes .............................................................................................................. 11
3.2.1 L’e ec e leap og........................................................................................................... 12
3.2.2 P opagació a a és la ca i a en e el o ja i la açana ............................................... 12
3.2.3 P opagació a a és de les càme es d’ai e .................................................................... 13
3.2.4 P opagació a a és els e es imen s ............................................................................ 15
3.3 Compo amen dels ma e ials en l’incendi d’in e io ........................................................... 16
3.3.1 Compo amen da an del oc del polies i è expandi (EPS) ........................................ 17
3.3.2 Compo amen da an del oc del poliu e à (PUR) ...................................................... 18
3.3.3 Compo amen da an del oc de la llana de oca ........................................................ 19
4 NORMATIVA RELATIVA A LA PROPAGACIÓ D’INCENDIS EN FAÇANES .......................................... 20
4.1 El Codi Tècnic de l’Edi icació (CTE) ........................................................................................ 20
4.2 Les Eu oclasses ...................................................................................................................... 21
4.3 La No ma BS 8414 ................................................................................................................. 27
4.4 Discussió ................................................................................................................................ 30
5 EXPERIMENTACIÓ A GRAN ESCALA ............................................................................................... 31
5.1 An eceden s .......................................................................................................................... 31
5.2 Me odologia seguida al Fi e Semina 2014 ........................................................................... 36
5.2.1 Disposició de açanes i ma e ials .................................................................................. 36
5.2.2 Ins umen ació .............................................................................................................. 38
5.2.3 Mè odes d’anàlisi .......................................................................................................... 41
5.3 Resul a s i discussió ............................................................................................................... 43
5.3.1 Anàlisi quali a i a de les p o es .................................................................................... 43
5.3.2 Tempe a u es p opo cionades pels e mopa ells ........................................................ 46
4
Anàlisi de la eacció i esis ència al oc de di e en s ma e ials cons uc ius a pa i de p o es
expe imen als a g an escala
5.3.3 Compa a i a de mesu es pun uals de e mopa ells i e mog a ia ............................... 50
5.3.4 Tempe a u es IR globals de açanes ............................................................................. 54
5.3.5 Alçada de lama ............................................................................................................. 55
5.3.6 E olució dels on s de calo als e es imen s supe icials (es udi de co ones) ........... 58
5.3.7 Conclusions dels assaigs a g an escala .......................................................................... 62
6 PROVES AL LABORATORI ............................................................................................................... 64
6.1 Assaig de adiació sob e els ma e ials aïllan s ...................................................................... 64
6.1.1 P o es amb polies i è expandi i poliu e à ................................................................... 66
6.1.2 P o es amb els ecob imen s de les açanes en ilades ............................................... 69
6.1.3 Conclusions.................................................................................................................... 72
6.2 Assaig de p opagació de la lama .......................................................................................... 73
6.2.1 Con igu ació ho i zon al: Pe sis ència de la lama ........................................................ 73
6.2.2 Con igu ació ho i zon al: P opagació de la lama ......................................................... 74
6.2.3 Con igu ació e ical: P opagació de la lama ............................................................... 75
6.2.4 Conclusions.................................................................................................................... 75
6.3 Mic ocalo íme e de pi òlisi .................................................................................................. 76
6.4 P o es a escala mi jana ......................................................................................................... 78
6.4.1 Disposició dels ma e ials ............................................................................................... 79
6.4.2 Ins umen s ................................................................................................................... 80
6.4.3 Resul a s i discussió ....................................................................................................... 81
6.5 Discussió ................................................................................................................................ 88
7 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL DEL PROJECTE ............................................................................ 89
7.1 Desc ipció gene al del p ojec e ............................................................................................. 89
7.2 P incipals al e na i es es udiades ......................................................................................... 89
7.3 Desc ipció del medi ............................................................................................................... 89
7.4 Iden i icació dels impac es sob e el medi ............................................................................. 89
7.4.1 Impac e pe l’exis ència del p ojec e ............................................................................ 90
7.4.2 Impac e de la u ili zació de ecu sos ............................................................................. 90
7.4.3 La gene ació de esidus ................................................................................................. 90
7.4.4 Valo ació dels impac es ................................................................................................. 91
8 COST DEL PROJECTE ...................................................................................................................... 92
8.1 Recu sos ma e ials ................................................................................................................ 92
8.2 Recu sos humans .................................................................................................................. 93
5
CONCLUSIONS ....................................................................................................................................... 94
BIBLIOGRAFIA ........................................................................................................................................ 95
6
Anàlisi de la eacció i esis ència al oc de di e en s ma e ials cons uc ius a pa i de p o es
expe imen als a g an escala
7
PREFACI
1 PREFACI
Els incendis u bans (en habi a ges, indús ies, maga zems, apa camen s, e c.) ep esen en p op del
80% de les ac uacions dels cossos de bombe s al nos e país, i ocasionen danys mol se e s, an a
ni ell humà, com econòmic i mediambien al. En aques con ex , la no ma i a ac ual a l’Es a
Espanyol no ha e oluciona al ma eix i me que la complexi a dels escena is ac uals d’incendis i no
es po conside a un e e en p ou e icaç pe ga an i la segu e a con a incendis. Les mancances de
la eglamen ació són degudes p incipalmen a la se a b e e a i poca especi ici a en de e mina s
sis emes i solucions cons uc i es així com a l’ús de c i e is de classi icació de ma e ials (i.e.
Eu oclasses), basa s en assajos a escala pe i a. La p oblemà ica de di a classi icació au en el e que
el compo amen al oc dels ma e ials cons uc ius en condicions eals di e eix mol del seu
compo amen al labo a o i.
Pe a aques a aó, és necessa i endega un p océs d’es udi del compo amen da an del oc eal
dels ma e ials cons uc ius, en base als esul a s p o es a g an escala. Aques p ojec e és una
con ibució en aques sen i , i p e én apo a nou coneixemen sob e la espos a al oc de ma e ials
so in u ili za s en la cons ucció, i mol pa icula men en sis emes de açanes.
8
Anàlisi de la eacció i esis ència al oc de di e en s ma e ials cons uc ius a pa i de p o es
expe imen als a g an escala
9
INTRODUCCIÓ
2 INTRODUCCIÓ
2.1 Objec ius del p ojec e
L’objec iu del p ojec e és l’anàlisi de la espos a al oc de di e en s ma e ials cons uc ius i sis emes
emp a s ac ualmen en açanes. Aques es udi s’assoli à mi jançan l’explo ació de les dades
disponibles de p o es a g an escala així com mi jançan la eali zació i anàlisi de p o es de labo a o i
a pe i a escala.
2.2 Abas del p ojec e
p ojec e Aques eball pa eix dels expe imen s a g an escala eali za s a les dependències del po
de Ba celona el mes de juny de 2014 en la jo nada Fi e Semina 2014. Així doncs, cal ema ca que
l’execució d’aques es p o es queda o a de l’abas del p ojec e. L’ El p ojec e es cen a en el
ac amen de les dades disponibles de les p o es a g an escala i compo a l’anàlisi dels egis es dels
e mopa ells, la me odologia d’ob enció i expo ació de les dades e mog à iques, l’anàlisi de di es
lec u es in a oges i l’anàlisi dels e ec es supe icials del oc a les açanes. L’es udi dels ma e ials
assaja s du an el Fi e Semina inclou ambé les p o es eali zades a labo a o i amb els ma e ials així
com la conseqüen anàlisi dels esul a s. El p ojec e conclou amb unes conside acions inals
ans e sals que p e enen ecolli l’anàlisi del compo amen al oc dels ma e ials des de o es les
pe spec i es emp ades.
2.3 Finali a
La inali a del p ojec e és la de con ibui en el coneixemen del compo amen al oc dels ma e ials
cons uc ius a escala eal. Aques p opòsi és elle an , donada la manca de e e en s no ma ius i la
necessi a social d’a enç en aques àmbi .
16
Anàlisi de la eacció i esis ència al oc de di e en s ma e ials cons uc ius a pa i de p o es
expe imen als a g an escala
Figu a 3-7. P opagació del oc a a és el e es imen combus ible (Gi aldo i Co és, 2014)
3.3 Compo amen dels ma e ials en l’incendi d’in e io
L’augmen de empe a u a p oduï pe un incendi d’in e io é dos possibles mane es d’a ec a els
ma e ials cons uc ius. Pe una banda, les p opie a s dels ma eixos ma e ials poden se modi icades;
pe l’al a, poden apa èixe ensions indi ec es p o ocades pe les de o macions dels elemen s
(Código Técnico de la Edi icación, 2010). En aques con ex , el e me “ esis ència al oc” es à lliga a
la capaci a d’un elemen de cons ucció de con inua duen a e me la se a unció en cas d’incendi
(D ysdale, 1997). Pe aques a aó, des d’un inici la esis ència al oc es po mesu a com el emps de
allida d’un elemen es uc u al du an un es no ma iu de oc (B i ish S anda ds Ins i u ion, 1972).
Més conc e amen , la no ma i a a l’es a espanyol de ineix la esis ència al oc de la següen
mane a:
“Se admi e que un elemen o iene su icien e esis encia al uego si, du an e la
du ación del incendio, el alo de cálculo del e ec o de las acciones, en odo
ins an e , no supe a el alo de la esis encia de dicho elemen o.” (Código
Técnico de la Edi icación, 2010)
La classi icació dels ma e ials segons la se a esis ència al oc segueix els c i e is de la no ma i a
eu opea, de allada al Codi Tècnic de l’Edi icació (CTE). D’aques a mane a, els p oduc es es
classi iquen a aluan es pa àme es: la capaci a po an (R), que co espon al emps du an el qual
el ma e ial man é la se a esis ència mecànica i po supo a la cà ega co esponen ; la in eg i a
(E), emps du an el qual la mos a con inua impedin el pas de les lames i la p oducció de gasos
17
DINÀMICA DEL FOC EN INCENDIS D’INTERIOR
calen s a la banda del ma e ial no exposada al oc; i l’aïllamen (I), el emps du an el qual la mos a
man é la se a unció d’aïllan è mic pe què no es p odueixin empe a u es excessi amen ele ades
a la banda no exposada al oc. Pe a la classi icació, aques s pa àme es es p esen en amb la se a
lle a seguida del núme o de minu s que co espon a cada emps mesu a s. Pe exemple, un ma e ial
REI 120 man é la se a capaci a po an , in eg i a i aïllamen du an 120 minu s (Ga cía, 2008).
Un al e concep e elaciona amb la espos a al oc dels ma e ials és el de la eacció al oc. Aques a
es e e eix bàsicamen a la combus ibili a d’aques s en un incendi. Mi jançan di e en s ipus
d’assaigs, els p oduc es de cons ucció se so me en a l’acció d’una lama con olada i l’obse ació del
desen olupamen d’aques a i el compo amen del ma e ial pe me classi ica -lo en di e en s g aus
de con ibució al oc. Aques s g aus queden no ma i i za s pe mi jà de les Eu oclasses, que se an
abo dades amb de all a l’apa a 4.2.
3.3.1 Compo amen da an del oc del polies i è expandi (EPS)
Com mol s al es ma e ials de cons ucció, el polies i è expandi (EPS) és un ma e ial combus ible. La
se a classi icació de eacció al oc (Eu oclasse B s1 d0, egeu apa a 4.2) indica que, o i se un
ma e ial combus ible, la se a con ibució al oc és mínima (ANAPE, 2008).
En a iba a la se a empe a u a de usió, al ol an els 100 – 120 ºC, el polies i è s’es o a i es
con au p og essi amen ins a ond e (AAPE, 2005; Radco, 2011). A empe a u es enca a més
ele ades, la massa osa es descompond à o p oduin gasos combus ibles (la empe a u a de pi òlisi
en e 366 – 375 ºC (D ysdale, 1997)). Alho a, aques s gasos amb les condicions adequades (i.e.
p esència d’una lama pilo i amb concen acions dins els lími s d’in lamabili a ) pod an in lama -se.
A causa de la àpida usió de l’EPS, aques ma e ial no po se in lama pe espu nes pe i es, ja que
l’ene gia apo ada pe aques es es ans o ma en la calo la en necessà ia pe a la usió. Pe aques a
aó, el ma e ial només in lama una egada supe a el can i de ase a líquid, pe la qual cosa és
necessà ia una lama més pe sis en . La empe a u a d’ignició de l’EPS es oba al ol an dels 350 -
360 ºC (AAPE, 2005; O ice o A ia ion Resea ch, 2005). To i que la baixa densi a del ma e ial en
acili a la ignició a causa de la g an quan i a d’ai e (2% d’EPS on a un 98% d’ai e), la baixa massa
de ma e ial p esen compo a ambé una meno quan i a de calo desp esa. Més conc e amen , el
lux de calo allibe a es oba al ol an dels 38,8 kJ·g-1 (Lyon i Wal e s, 2003). A més, l’es uc u a
cel·lula de l’EPS és al que no con é el su icien oxigen pe a la combus ió, ni an sols incomple a. Pe
aques a aó, el ma e ial no pod à combus iona en se p o egi pe una capa que impedeixi l’en ada
d’oxigen (AAPE, 2005).
18
Anàlisi de la eacció i esis ència al oc de di e en s ma e ials cons uc ius a pa i de p o es
expe imen als a g an escala
La combus ió de polies i è p odueix monòxid de ca boni, diòxid de ca boni i es i è. El monòxid de
ca boni ep esen a el p incipal p oduc e òxic de o oc (Beyle , 2005), sen alho a un ac o
de e minan en la mo ali a d’un incendi (Hi schle e al., 1993). Tanma eix, de o s es, l’es i è és el
més òxic. Aques e es à demos a pe la oxici a dels ums de polies i è en assajos sense lama,
on la concen ació dels òxids és mínima, sen l’única aó possible de la oxici a el monòme (Kaplan,
e al., 1983; Ho man & Oe el, 1969; Nelson, e al., 1978; Co nish, 1973). De e , di e sos es udis
indiquen que es ac a d’un p oduc e cance igen, causan la mo dels eballado s de la indús ia del
plàs ic (Kols ad e al., 1995; Ha is, 2011). To s aques s ac o s po en a un alo de LC50
(concen ació de gas que p o oca la mo del 50% d’animals exposa s) del polies i è
d’ap oximadamen 28 g·m-3 (S ec i Hull, 2011).
3.3.2 Compo amen da an del oc del poliu e à (PUR)
El poliu e à és, com o s els políme s, un ma e ial o gànic i pe an combus ible. To i això, la eacció
al oc d’aques ma e ial és mol amplia segons la se a con igu ació. Pe exemple, exis eixen di e ses
escumes de poliu e à classi icades com a ma e ials amb poca con ibució al oc pe ò al a p oducció
de ums (Eu oclasse C, s3-d0); així com ambé exis eixen o mes de poliu e à classi icades en el ni ell
més al de con ibució al oc (Eu oclasse E). Tanma eix, en se ac a amb un ecob imen , el
poliu e à es compo a com el ma e ial combus ible amb la mínima con ibució al oc segons les
Eu oclasses (B). És ema cable com, malg a la a iabili a en la se a con ibució al oc, el poliu e à
mai no go eja. (ATEPA. Asociación Técnica del Poliu e ano Aplicado, 2010). Pe aques a aó, no
s’associa una empe a u a de usió a aques ma e ial. D’al a banda, la se a empe a u a de ignició
és de 270 ºC (O ice o A ia ion Resea ch, 2005).
L’aïllamen amb poliu e à é no malmen mol bon compo amen da an al oc g àcies al seu
ca àc e e mos able, amb un lux de calo desp ès d’ap oximadamen 9,6 KJ·g-1 (P asad, e al.,
2009). L’aïllan , no on ni go eja en se escal a , sinó que ca boni za en la se a supe ície o
p o egin -ne així el nucli. D’aques a mane a, po man eni la in eg i a de l’es uc u a du an un
emps conside able, ins i o amb un a ac o de la lama (IPUR, Asociación de la Indus ia del
Poliu e ano Rígido de España, 2014).
La composició dels p oduc es de combus ió del poliu e à es à mol condicionada pel ipus d’escuma
del ma e ial, així com pe la empe a u a i la en ilació du an la combus ió. En combus ió comple a,
an sols p odueix diòxid de ca boni i aigua; men e que en combus ió incomple a apa eixen di e sos
ma e ials òxics, majo i à iamen monòxid de ca boni (CO) pe ò ambé òxids de ni ogen (NOx),
cianhíd ic (HCN), hid oca bu s, compos os o gànics i al es (Ha zell, 1992; Paabo i Le in, 1987).
19
DINÀMICA DEL FOC EN INCENDIS D’INTERIOR
D’en e aques s, cal des aca l’àcid cianhíd ic no només é una al a in lamabili a i con ibueix en la
p opagació del oc sinó que és al amen òxic, e i an el consum d’oxigen de les cèl·lules (S ec i Hull,
2011). Tanma eix, es udis expe imen als indiquen que el causan de la le ali a del poliu e à és el
monòxid de ca boni, sen la concen ació en sang d’àcid dels animals mo s insigni ican (Le in e al.,
1987; Esposi o i Ala ie, 1988; Yamamo o, 1977). El alo del LC50 de poliu e à es oba en e els 10,3 –
15,7 g·m-3 (S ec i Hull, 2011), a ian en unció de les condicions del oc, com s’ha explica
an e io men . En cas de pi òlisi, el LC50 es oba sob e els 29,9 g·cm-3 (Gann e al., 2001).
3.3.3 Compo amen da an del oc de la llana de oca
La llana de oca, com o es les llanes mine als, és un ma e ial aïllan cons i uï pe un en ellaça
mul idi eccional de ib es ob ingudes amb un p océs de usió de mine als ino gànics, o man una
es uc u a lexible i obe a, que con é només ai e immòbil al seu in e io . Aques es p opie a s li
con e eixen un bon compo amen è mic, acús ic i de eacció al oc d’aques s ma e ials (ISOVER,
2001). L’aglu inan que sos é jun es les ib es és, so in , l’únic componen o gànic, i pe an ,
combus ible, del ma e ial. El seu con ingu en massa es oba en e l’1,5% i el 5%. Pe aques a aó, la
se a con ibució al oc és an pe i a que la llana de oca és classi icada com a no combus ible pe a
o s els es ànda ds conegu s. Com a al, aques ma e ial no només no con ibueix al oc, sinó que hi
ac ua com a ba e a (Rockwool, 2012).
20
Anàlisi de la eacció i esis ència al oc de di e en s ma e ials cons uc ius a pa i de p o es
expe imen als a g an escala
4 NORMATIVA RELATIVA A LA PROPAGACIÓ D’INCENDIS EN FAÇANES
L’es a espanyol eglamen a la con igu ació dels edi icis a a és el Codi Tècnic de l’Edi icació (CTE),
on s’hi inclouen les condicions eque ides pe a la segu e a d’incendis en edi icis. A més, ha en
es a ap o ada la Di ec i a Eu opea 89/106/CEE, la no ma i a del CTE condiciona l’ús de ma e ials en
l’edi icació en e mes d’Eu oclasses, essen aques es la classi icació eu opea de p oduc es de
cons ucció en base a la se a eacció al oc. Cal a egi que l’adopció de la classi icació en Eu oclasses
no només es eu e lec ida en les condicions imposades pel CTE, sinó que ambé compo a la
no ma i a pels assajos de p opagació al oc associa s als c i e is de la ma eixa classi icació de
ma e ials. L’e ec e de o s aques s condicionan s es desc iu al lla g d’aques capí ol, així com el
d’al a no ma i a eu opea d’especial elle ància en aques p ojec e.
4.1 El Codi Tècnic de l’Edi icació (CTE)
El CTE és el e e en eglamen a i global pe a la cons ucció i, pe an , pe al disseny de l’es uc u a
de les açanes. Des de la se a ap o ació el 2006, el CTE ha cons i uï el ma c no ma iu es a al que
es ableix els equisi s bàsics de segu e a i habi abili a dels edi icis. Pel que a al cas especí ic de
açanes, disposa d’un apa a de segu e a en cas d’incendi on s’exposen, en e al es, les exigències
de les açanes pe a la se a p o ecció con a incendis. Aques a in o mació es oba al “Documen o
Básico SI de Segu idad en caso de incendio”.
En aques documen , són escassos els comen a is i equisi s sob e les açanes. Tanma eix, s’hi
especi ica pa icula men el ni ell de eacció al oc del ma e ial de l’acaba de la açana, o adop an
el concep e de les Eu oclasses:
“La clase de eacción al uego de los ma e iales que ocupen más del 10% de la supe icie
del acabado ex e io de las achadas o de las supe icies in e io es de las cáma as
en iladas que dichas achadas puedan ene , se á B-s3,d2 has a una al u a de 3,5 m
como mínimo, en aquellas achadas cuyo a anque in e io sea accesible al público
desde la asan e ex e io o desde una cubie a, y en oda la al u a de la achada cuando
es a exceda de 18 m, con independencia de donde se encuen e su a anque.” (Código
Técnico de la Edi icación, 2010)
Aques es són doncs o es les indicacions pa icula s ela i es a la segu e a d’incendis en açanes,
p oposades pe no ma i es espanyoles. Com s’ha comen a an e io men , an e e ència a la
classi icació en Eu oclasses, necessà ia, doncs, pe a la comp ensió de les condicions del CTE.
21
NORMATIVA RELATIVA A LA PROPAGACIÓ D’INCENDIS EN FAÇANES
4.2 Les Eu oclasses
Amb l’objec iu d’ha moni za la classi icació de ma e ials, el 1989 la Comuni a Eu opea a publica la
Di ec i a 89/106/CEE, que se i ia de ma c comú de classi icació de les p opie a s de eacció i
esis ència al oc dels p oduc es de cons ucció i dels elemen s cons uc ius (Bole ín O icial del
Es ado, 2 Ab il 2005). T es anys més a d, al Real Dec e o 1630/1992, segui de les modi icacions del
Real Dec e o 1328/1995, es conc e en pe p ime a egada els equisi s pe a la lliu e ci culació de
p oduc es de cons ucció, in oduin així la ma ca CE a l’es a espanyol.
Tanma eix, el g an a enç en l’ha moni zació en la classi icació no es a dona ins a la c eació de les
Eu oclasses l’any 2002, amb les que s’es ableix un c i e i comú pe a l’a aluació i classi icació de les
p opie a s de eacció al oc dels elemen s i p oduc es de cons ucció. Aques a classi icació és
mencionada pe p ime a egada a l’Es a Espanyol al Real Dec e o 312/2005, on s’hi de allen les
p opie a s de cada ca ego ia de ma e ials així com els assajos no ma ius pe de e mina -ne la
classi icació. D’aques s c i e is, en esul a la classi icació mos ada a la Taula 4-1 i la Taula 4-2.
Taula 4-1. Ca ac e ís iques de la classi icació en Eu oclasses
Eu oclasses
A1
No combus ible
Sense con ibució al oc
No p odueix lasho e
A2
B
Combus ible
Con ibució mol limi ada al oc
No p odueix lasho e
C
Con ibució limi ada al oc
No p odueix lasho e abans dels 10 minu s
D
Con ibució mi jana al oc
P odueix lasho e en e els 2 i 10 minu s
E
Con ibució al a al oc
P odueix lasho e al ol an dels 2 minu s
F
Sense compo amen de e mina
22
Anàlisi de la eacció i esis ència al oc de di e en s ma e ials cons uc ius a pa i de p o es
expe imen als a g an escala
Taula 4-2. Subca ego ies de les Eu oclasses
Subca ego ies
P oducció de ums (s)
s1
Baixa
s2
Mi jana
s3
Al a
P oducció de pa ícules (d)
d0
Sense p oducció
d1
P oducció de pa ícules no in lamades
d2
P oducció de pa ícules in lamades
Així doncs, els ma e ials del ipus A1 i A2 no són combus ibles, men e que els combus ibles B - E
es an o dena s pe la se a con ibució al oc des de mol limi ada (B) ins a ele ada (E). Amb la
ma eixa lògica, la classi icació pe a la p oducció de ums a des de baixa (s1) ins a al a (s3). Pe
úl im, la classi icació pe caiguda de pa ícules pa eix de la d0 com a manca de p oducció de
pa ícules, seguida de la p oducció de pa ícules no in lamades en d1, ins a la d2, amb la caiguda de
pa ícules in lamades. Aques es subca ego ies addicionals són exigides pe a la classi icació dels
ma e ials combus ibles.
Les següen s Taula 4-3 i Taula 4-4 mos en la me odologia de classi icació dels ma e ials. Més
conc e amen , la Taula 4-3 és explica i a de la nomencla u a u ili zada a la Taula 4-4, on s’hi exposen
els assajos i c i e is u ili za s pe a la classi icació.
Taula 4-3. Símbols u ili za s pe a la classi icació d'Eu oclasses (Bole ín O icial del Es ado, 2 Ab il 2005)
Símbols pe a les mesu es dels assajos
T
Inc emen de empe a u a
m
Pè dua de massa
Du ada de la lama
PCS
Po encial calo í ic supe io
FIGRA
Veloci a de p opagació del oc
THR600s
Emissió o al de calo
LFS
P opagació la e al de les lames
SMOGRA
Veloci a de p opagació del um
TSP600s
P oducció o al de um
Fs
P opagació de les lames
23
NORMATIVA RELATIVA A LA PROPAGACIÓ D’INCENDIS EN FAÇANES
Taula 4-4. Classi icació en Eu oclasses: mè odes i c i e is (Bole ín O icial del Es ado, 2 Ab il 2005)
Classe
Mè ode d’assaig
C i e is de classi icació
Decla ació addicional
obliga ò ia
A1
UNE-EN-ISO 1182:2002
(Pe a p oduc es homogenis i
componen s subs ancials de
p oduc es no homogenis)
T ≤ 30 ºC
m ≤50%
= 0 (sense lama sos inguda)
-
i UNE-EN ISO 1716:2002
PCS ≤2.0 MJ·kg-1
o PCS ≤ 1.4 MJ·kg-1
(C i e i segons la homogeneï a del
p oduc e)
-
A2
UNE-EN-ISO 1182:2002
(Pe a p oduc es homogenis i
componen s subs ancials de
p oduc es no homogenis)
T ≤ 50 ºC
m ≤50%
≤ 20s
-
o UNE-EN-ISO 1716:2002
PCS ≤3.0 MJ·kg-1
o PCS ≤ 4.0 MJ·kg-1
(C i e i segons la homogeneï a del
p oduc e)
-
i UNE-EN-13823:2002
FIGRA ≤ 120 W·s-1
LFS < ma ge de la mos a
THR600s ≤ 7.5 MJ
P oducció de ums (s) i
caiguda de pa ícules
in lamades (d)
B
UNE-EN-13823:2002
FIGRA ≤ 120 W·s-1
LFS < ma ge de la mos a
THR600s ≤ 7.5 MJ
P oducció de ums (s) i
caiguda de pa ícules
in lamades (d)
i UNE-EN-ISO 19925-2:2002
Exposició de 30 s
Fs ≤ 150 mm en 60 s
C
UNE-EN-13823:2002
FIGRA ≤ 250 W·s-1
LFS < ma ge de la mos a
THR600s ≤ 15 MJ
P oducció de ums (s) i
caiguda de pa ícules
in lamades (d)
i UNE-EN-ISO 19925-2:2002
Exposició de 30 s
Fs ≤ 150 mm en 60 s
D
UNE-EN-13823:2002
FIGRA ≤ 750 W·s-1
P oducció de ums (s) i
caiguda de pa ícules
in lamades (d)
i UNE-EN-ISO 19925-2:2002
Exposició de 30 s
Fs ≤150 mm en 60 s
24
Anàlisi de la eacció i esis ència al oc de di e en s ma e ials cons uc ius a pa i de p o es
expe imen als a g an escala
E
UNE-EN-ISO 19925-2:2002
Exposició de 15 s
Fs ≤150 mm en 20 s
P oducció de ums (s) i
caiguda de pa ícules
in lamades (d)
F
Sense de e minació de p opie a s
Tal i com ja s’ha menciona , la classi icació dels elemen s cons uc ius segons la se a p oducció de
ums i la caiguda de pa ícules és obliga ò ia pe als ma e ials combus ibles B – E. Els c i e is u ili za s
pe la classi icació en p oducció de ums es mos en a la Taula 4-5, men e que la ca ego i zació pe
caiguda de pa ícules in lamades depèn de la p oducció de pa ícules com s’ha exposa a la Taula 4-4.
Taula 4-5. C i e is de classi icació pe p oducció de ums (Bole ín O icial del Es ado, 2 Ab il 2005)
Classe
C i e is de classi icació
s1
SMOGRA ≤ 30 m2/s2
TSP600s ≤ 50 m2
s2
SMOGRA ≤ 180 m2/s2
TSP600s ≤ 200m2
s3
Ni s1 ni s2
Cadascun dels assajos no ma i i za s pe me en alo a una o més p opie a s de la eacció al oc dels
ma e ials. Pe exemple, l’assaig UNE-EN-ISO 1182:2002 és més conegu com a “assaig de no
combus ibili a ”. Aques consis eix en l’escal amen d’una p o e a de 76 cm3 dins un o n a 750 ºC
du an un pe íode de 30 min com es mos a a Figu a 4-1. En acaba es p enen les mesu es de pè dua
de massa de la p o e a (m), així com ambé es mesu a la du ada de la lama pe sis en ( ) i
l’inc emen de empe a u a (T). Amb aques es dades, seguin els c i e is de la Taula 4-4 , es po
classi ica el ma e ials assaja s en les classi icacions A1 i A2.
Figu a 4-1. Assaig de no combus ibili a (Conso cio de Bombe os de la P o incia de Cádiz, 2008)
25
NORMATIVA RELATIVA A LA PROPAGACIÓ D’INCENDIS EN FAÇANES
Un al e es eque i pe la classi icació és el UNE-EN-IS 1716:2002, dissenya pe a la mesu a de PCS
d’un ma e ial, una al a dada que pe me anali za la combus ibili a del ma e ial i classi ica -lo en e
A1 o A2 segons la Taula 4-4. El p ocedimen d’aques assaig consis eix en la mesu a del màxim
desp enimen de calo po encial d’una mos a de 300 cm3 in oduïda en un calo íme e.
Seguidamen , el es Single Bu ning I em (SBI) és un dels més usuals en l’a aluació de la eacció al oc
dels ma e ials i queda no ma i i za a la UNE-EN-ISO 13823:2002. Simula un elemen únic c eman a
la can onada d’una habi ació, amb la con igu ació que mos a la Figu a 4-2. To a l’habi ació es mun a
sob e una es uc u a amb odes pe pode se e i ada àpidamen del sos e ix amb la so ida de
ums. L’elemen que c ema es à o ma pe dues supe ícies que o men un angle ec e, on se si ua el
c emado iangula de p opà que c ema amb 30 kW pe c ea la ignició (Mie lo i Se e, 2005).
Figu a 4-2. Esquema de l'es uc u a pe al SBI (Mie lo i Se e, 2005)
Són múl iples les dades que s’ob enen g àcies al egis e dels apa ells de mesu a col·loca s al ub
d’escapamen . D’aques a mane a es mesu a l’emissió o al de calo dels p ime s 600 s (THR600s),
l’emissió o al de ums dels p ime s 600 s (TSP600s), la p opagació la e al de lames (LFS), la eloci a
de p opagació del oc (FIGRA), la eloci a de p opagació dels ums (SMOGRA) o l’exis ència de
pa ícules in lamades. To es aques es mesu es pe me en ponde a la po encial con ibució del
ma e ial al desen olupamen d’un incendi, la qual cosa queda à e lec ida en la classi icació
d’Eu oclasses que pe oqui.
32
Anàlisi de la eacció i esis ència al oc de di e en s ma e ials cons uc ius a pa i de p o es
expe imen als a g an escala
El es es a cen a en l’es udi del lux de calo dins la ca i a , pe la qual cosa es an p end e
mesu es de empe a u a an in e nes com ex e nes. En ac a -se de açanes de id e, i pe al de
concen a l’anàlisi en l’e ec e de l’es uc u a de la açana i no pas del ma e ial, les empe a u es
mesu ades no an co espond e a posicions sob e la supe ície del id e, sinó a la empe a u a de
l’ai e en posicions p ope es a aques a. Es an du a e me nou expe imen s amb aques a
con igu ació, amb modi icacions en la ondà ia de la ca i a d’ai e que a des de 2 m a 1 m. Els
esul a s an conclou e que la lama podia p end e di e en s o mes dins la ca i a . A la Figu a 5-2
apa eixen ep esen ades esquemà icamen les o mes que po adop a la lama.
Figu a 5-2. P opagació de la lama dins la ca i a d'una açana en ilada (Chow, 2013)
La o ma que adop a la lama dins la ca i a és de g an elle ància alho a d'anali za les mesu es dels
e mopa ells i la elació en e elles. Pe exemple, una mesu a baixa de empe a u a no indica la
manca de lama, sinó la sepa ació d'aques a espec e la pa e on es à col·loca el senso .
33
EXPERIMENTACIÓ A GRAN ESCALA
Un al e es udi exposa al 1s In e na ional Semina o Fi e Sa e y Facades pa ia de la necessi a de
egula i za l’ús de ma e ials combus ibles a les pa e s ex e io s (Nishio, e al., 2013). En aques
con ex , els in es igado s an desen olupa un mè ode de es de oc de açana consis en , de nou,
en la gene ació d’una lama a una ines a i de l'obse ació de la se a p opagació. La Figu a 5-3
mos a la con igu ació u ili zada pe a aques assaig, an pel que a a la mida de la p o e a com a la
posició dels e mopa ells.
Figu a 5-3. Con igu ació de l'assaig sob e açanes amb combus ibles (Nishio e al., 2013)
G àcies a la mul i ud de combinacions de con igu acions i ma e ials d’aques assaig, es a pode
a alua l'e ec e de di e en s ac o s en la p opagació d’un oc. Tan en açanes en ilades com no
en ilades, es an du a e me p o es amb polies i è ex uï , polies i è expandi , poliu e à, polie ilè,
en di e ses o mes, en e d’al es. A mode de esum, cal ema ca que els esul a s an indica que la
majo p opagació de oc es dona a amb casos de açanes en ilades i dels ma e ials polies i è ex uï
(XPS), polies i è expandi (EPS) i us a sense e a dan .
En la línia de l'anàlisi de la eacció dels ma e ials, són di e sos els es udis sob e la eacció al oc del
polies i è dona l’abundan ús que se’n a com a aïllan (Mikkola e al., 2013; Nishio e al., 2013;
Whi e e al., 2013). De e , el 2013, in es igado s de la Uni e si a Mäla dalen (Suècia) an eali za
o a una sè ie d’expe imen s sob e la eacció al oc del polies i è (Kumm, e al., 2013). Més
conc e amen , es a eballa amb plaques d’aïllamen d’EPS, lleuge es, sense e a dan de lama. Les
plaques es an mun a amb un acaba de ib a de silica no combus ible i an se c emades amb una
34
Anàlisi de la eacció i esis ència al oc de di e en s ma e ials cons uc ius a pa i de p o es
expe imen als a g an escala
o xa de go eig d’hep à que simula a les p ime es lames que escapen pe la ines a en un ecin e
anca . La Figu a 5-4 mos a com es a du a e me la ignició.
Figu a 5-4. Ignició del panell de polies i è (Kumm e al., 2013)
Els esul a s an indica que la eacció al oc ha ia es a mol condicionada pel g uix de les aules així
com del g uix de la capa d’ai e en e capes. També s’hi a obse a que, a les aules més p imes,
l’EPS onia àpidamen , e que, o i compo a à ees a la pa e sense polies i è que e i essin doncs
la p opagació de la lama, a implica ambé la c eació d’un incendi de bassal (pool i e) a e a, al
com s’ap ecia a la Figu a 5-5.
Figu a 5-5. Pool i e c ea pe la caiguda d'EPS (Kumm e al., 2013)
D’al a banda, les aules més g uixudes i de di e ses capes e en aquelles on la lama es p opaga a
més àpidamen cap a mun , a causa del pas que pe me ia l’ai e en e les capes, com ja s’ha
35
EXPERIMENTACIÓ A GRAN ESCALA
comen a . De nou, a les conclusions d’aques assaig es a o na a ema ca les mancances dels
assajos no ma i i za s en l’a aluació la p opagació del oc d’especial èm asi pe als casos de açanes
en ilades.
Aques e a se ambé cons a a pe Glennie i Hadjisophocleous (2013) al 1s In e na ional Semina
o Fi e Sa e y o Facades en exposa el es que ha ien desen olupa pe a alua la p opagació del
oc en di e en s condicions de en ilació. Amb aques a inali a , es an e se i sis compa imen s
de dimensions 4 m, 3 m i 2,75 m d’alçada, amb una camb a in e io pe a la on de calo , com
mos a la Figu a 5-6. El combus ible es oba a dins, on s’ha ien diposi a di e sos c emado s pe i s
de p opà.
Figu a 5-6. Con igu ació assaig amb luxos de en ilació (Glennie i Hadjisophocleous, 2013)
Aques compa imen comp a a amb una ines a ajus able a la ca a on al, de 3 m x 1,5 m, que
podia se eduïda ins a les dimensions 1 m x 1 m. A més, es podia subminis a ai e addicional a la
camb a o çan -ne un lux a a és de pe i es en ades si uades al da e a del compa imen .
D’aques a mane a, e a possible a ia la en ilació pe al d’es udia el seu e ec e sob e la
p opagació del oc. Amb aques objec iu, an e se i qua e luxos d’ai e di e en s, alho a que es
an combina amb dues mides de ines a i amb dos ipus de con ol del oc: pe combus ible i pe
en ilació. D’aques a mane a, es an du a e me ap oximadamen in es os d’en e 15 i 20 minu s
de du ada. Dels esul a s se’n a desp end e una elació en e la màxima empe a u a in e io i el
màxim lux de calo . També es a obse a com l’augmen de en ilació compo a a un augmen en
la adiació mesu ada, o i que sense an sols a iba al 10% d’augmen espec e a una con igu ació
sense en ilació. Tanma eix, en se la en ilació mol més ele ada, la empe a u a del compa imen
a disminui , així com la adiació mesu ada. Així doncs, es a obse a com l’e ec e de la en ilació
podia a a o i o disminui el oc en unció de la se a p òpia magni ud.
36
Anàlisi de la eacció i esis ència al oc de di e en s ma e ials cons uc ius a pa i de p o es
expe imen als a g an escala
Recen men ha ingu lloc a Ba celona el Fi e Semina 2014 o gani za pe la Fundación Fuego amb
l’objec iu d’es udia la eacció al oc de ma e ials aïllan s so in u ili za s en la cons ucció. La jo nada
ha comp a amb l’assis ència de g ups mol di e sos, amb g aus mol di e en s de coneixemen
ècnic sob e incendis. Pe aques a aó, el Fi e Semina ha es a en oca en clau di ulga i a i amb la
in enció de omen a el coneixemen sob e la p o ecció con a incendis, més enllà de les no mes
conegudes, p enen consciència de la di e ència de compo amen al oc que p esen en els ma e ials
en se assaja s en escala pe i a en compa ació amb el seu compo amen eal, a escala g an.
Reali za el 12 de juny de 2014 al po de Ba celona, l’ac e a inclou e, a banda de semina is
d’expe s, un mun a ge expe imen al a escala eal pe a alua la eacció al oc de di e en s ma e ials
i sis emes cons uc ius (compa imen s, cobe es i açanes). Tal i com s’ha menciona en capí ols
an e io s, és objec e d’aques p ojec e l’anàlisi i discussió de esul a s dels assajos en açanes.
5.2 Me odologia seguida al Fi e Semina 2014
L’assaig de açanes du a e me al Fi eSemina 2014 es a basa en la no ma b i ànica BS 8414,
consis en en la ep esen ació d’un oc comple amen desen olupa a una sala adjacen a la açana,
amb la conseqüen p opagació de les lames a a és d’una ines a. Pe al de ec ea un escena i
ealis a, les açanes an se ep esen a i es d’una cons ucció eal en el seu ús inal.
5.2.1 Disposició de açanes i ma e ials
La con igu ació de les açanes a segui l’es ànda d de alla a la BS 8414-1. Cada açana a mesu a
2,80 m d’ample i 8 m d’alçada, dimensions amb les quals es po a alua la p opagació del oc des
d’una plan a baixa ins a dues pe sob e. El o a ubica a la pa in e io del mòdul que ep esen a la
ines a a a és d’on es p opaga el oc cap a l’ex e io a se de 2 m pe 2 m. A més, enin en
comp e que es p e enia a alua la eacció al oc dels ma e ials i els elemen s de cons ucció en la
si uació més des a o able possible, es a ha e de ep odui les pi jo s condicions pe a la
p opagació. Pe aques a aó, es col·locà una ala la e al de 1,50 m que canali za a la p opagació
ex e io i p opicia a la concen ació de lux de calo sob e la supe ície.
L’assaig es a du a e me amb qua e mòduls: dues açanes ETICS i dues açanes en ilades. La
con igu ació de cadascuna queda e lec ida a la Taula 5-1, amb la nomencla u a u ili zada pe
anomena les di e en s açanes.
37
EXPERIMENTACIÓ A GRAN ESCALA
Taula 5-1. Con igu ació de les açanes del Fi e Semina 2014
ETICS - EPS
ETICS - LR
Supo de o migó cel·lula
Supo de o migó cel·lula
Panell de polies i è expandi
- 120 mm d’espesso
- adhe i al supo amb mo e
Panell de llana de oca RockS a e Duo (Rockwool)
- 120 mm d’espesso
- adhe i al supo amb mo e
Capa de mo e de base amb malla in e io
Capa de mo e de base amb malla in e io
Imp imació
Imp imació
Acaba de siloxà - silicona
Acaba de siloxà - silicona
Ven - PUR
Ven - LR
Façana en ilada
Façana en ilada
Supo de o migó cel·lula
Supo o migó cel·lula
Panell poliu e à
- 100 mm d’espesso
- ixa mecànicamen al supo
Panell de llana de oca Ven iRock Duo
(Rockwool)
- 100 mm d’espesso
- ixa mecànicamen al supo
Pe ile ia de açana en ilada
Pe ile ia de açana en ilada
Càme a d’ai e de 40 mm ap ox.
Càme a d’ai e de 40 mm ap ox.
Acaba placa de enòlic de 8 mm ap ox.
Acaba placa de llana de oca de 8 mm ap ox.,
amb capa de pin u a
La disposició de les mos es du an el Fi e Semina queda ep esen ada a la Figu a 5-7.
Figu a 5-7. Disposició de les açanes al Fi e Semina 2014
(D’esque a a d e a: ETICS –EPS, ETICS – LR, Ven – PUR, Ven – LR)
38
Anàlisi de la eacció i esis ència al oc de di e en s ma e ials cons uc ius a pa i de p o es
expe imen als a g an escala
5.2.2 Ins umen ació
Du an l’assaig del Fi e Semina de açanes es an u ili za di e sos apa ells pe a l’anàlisi del
compo amen de l’incendi. Pel que a a la mesu a de empe a u es, es a comp a amb 20
e mopa ells i una càme a e mog à ica, alho a que es an e se i apa ells isuals com una càme a
de ídeo i una càme a o og à ica.
Te mopa ells
Els e mopa ells u ili za s an se de ipus K (c omel i alumel) d’1 mm de diàme e, i aïlla s amb
Inconel 600, amb uns da a logge s Onse HOBO® logge s que egis a en les empe a u es amb una
eqüència d’1 Hz. To i que la no ma BS 8414 o dena l’ús de 16 d’aques s e mopa ells a la ca a
ex e io i de 8 més a cada capa in e io es udiada, pe a cada açana, a l’assaig del Fi e Semina es a
po a a e me la mesu a de empe a u es amb an sols qua e e mopa ells pe a cada açana ETICS
(dos ex e io s i dos in e io s) i sis pe a cada açana en ilada (dos ex e io s i qua e in e io s). Els
e mopa ells es an col·loca a dos ni ells d’alçada: un a 1 m de la camb a de oc i un al e a 3m; i a
es ni ells de p o undi a : a l’ex e io (TCE), a l’in e io (TCI) i, en el cas de les en ilades, a la càme a
d’ai e (TCV). La Figu a 5-8 i la Figu a 5-9 mos en amb majo de all la posició dels e mopa ells
in e io s, en e la capa d’aïllamen i el supo , així com la dels e mopa ells de la ca i a d’ai e, jus a
sob e de la capa d’aïllamen .
Figu a 5-8. Posició del e mopa ell in e io (TCI) a la con igu ació ETICS (Gi aldo & Co és, 2014)
39
EXPERIMENTACIÓ A GRAN ESCALA
Figu a 5-9. Visió ans e sal de les posicions dels e mopa ells
La nomencla u a que es a se i pe e e i els e mopa ells es de alla a la Taula 5-2.
Taula 5-2. Nomencla u a pe als e mopa ells
Alçada: 1 m des de la camb a
Alçada: 3 m des de la camb a
Pa e ex e io
TCE1
TCE3
Sob e el supo in e io
TCI1
TCI3
A la càme a d’ai e
TCV1
TCV3
La càme a e mog à ica
L’equip de e mog a ia és un sis ema de mesu a de empe a u a i d’en egis amen d’ima ges en
emps eal, basa en els p incipis de la e mog a ia in a oja (IR). Aques equip p opo ciona
seqüències d’ima ges que ep esen en, en di e en s colo s o escala de g isos, la dis ibució supe icial
de empe a u es de l’objec e ilma . La càme a e mog à ica u ili zada a se l’AGEMA The mo ision
570 e sió P o de la casa come cial FSI FLIR Sys ems. Aques a càme a ope a en el ang de l’espec e
de l’in a oig comp ès en e 7,5 i 13 μm. Pe o ma la ima ge la càme a u ili za un sis ema FPA –
Focal Plane A ay– que es basa en una ma iu bidimensional de senso s, de dimensions 320x240
píxels. Els senso s cap en simul àniamen el alo de o s els pun s i p opo cionen una ima ge amb
40
Anàlisi de la eacció i esis ència al oc de di e en s ma e ials cons uc ius a pa i de p o es
expe imen als a g an escala
aques a esolució. La eqüència d’en egis amen màxima és de 5 ima ges pe segon. L’in e al de
empe a u es que es po mesu a amb la càme a es à comp es en e ‐20°C i 1500°C. El mode
d’ope ació es di ideix en es angs di e en s: de ‐20°C a 120°C, de 80°C a 500°C i de 350°C a 1500°C.
A la Taula 5-3 s’hi esumeixen les p incipals ca ac e ís iques ècniques. La càme a es a a si uada a 15
me es ap oximadamen de les açanes. Amb aques a dada, jun amen amb les dades de
empe a u a i humi a ela i a es a pa ame i za la ansmissi i a a mos è ica. L’emissi i a
emp ada pe a les lec u es de empe a u a a se p ope a a la del cos neg e, amb la qual cosa es an
ob eni lec u es de empe a u es de b illan o (b igh ness empe a u es).
Taula 5-3. Especi icacions ècniques de la càme a e mog à ica
Càme a e mog à ica Agema 570 P o
Tipus de de ec o
Focal Plane A ay – FPA no e ige a
Rang espec al
7,5 – 13 μm
Camp de isió (H x V)
24° x 18°
P ecisió
±2% del ang o ±2°C
Sensi i i a è mica
< 0,15°C
Resolució espacial (IFOV)
1,3 m ad
Rangs de mesu a
-20°C – 120°C
80°C – 500°C
350°C – 1500°C
Al es apa ells
Pe al de egis a a iables me eo ològiques com la empe a u a ambien , la humi a ela i a, o la
eloci a o di ecció del en , es a col·loca una es ació me eo ològica a p op dels expe imen s.
Finalmen , o es les p o es es an ilma amb una càme a de ídeo alho a que es an o og a ia
di e sos momen s de l’assaig. Més conc e amen , es a u ili za el model Handycam HDR J10 de la
ma ca Sony i Sony W800/S20 MP Digi al Came a.
41
EXPERIMENTACIÓ A GRAN ESCALA
5.2.3 Mè odes d’anàlisi
Pe a l’ob enció i ac amen de dades es an u ili za ecu sos i mè odes di e en s. D'una banda, es
an anali za els alo s de les empe a u es, an dels ansmesos di ec amen pels e mopa ells,
com d'aquells ob ingu s pe un p océs d'ex acció de dades de les ima ges e mog à iques. D'al a
banda, g àcies a la ilmació de l'assaig, es a anali za isualmen l'e olució de l’e ec e del oc a les
açanes.
Me odologia de ac amen d’ima ges e mog à iques
En aques p ojec e es a dissenya una me odologia especí ica de ac amen d’ima ges
e mog à iques a pa i de l’ús del so wa eThe maCam Resea che ® i la p og amació algo í mica
amb Visual Basic (inclòs al p og ama i Mic oso Excel). El p ime és un so wa e dissenya pe a
l'explo ació d'ima ges in a oges. Tanma eix, les opcions del p opi p og ama no pe me en e un
es udi exhaus iu de o un objec e al lla g d'una seqüència d’ima ges, sinó que es an més a ia
dissenyades pe a lec u es pun uals. Pe aques a aó, es a ecó e a una expo ació de dades
mi jançan mac os de Visual Basic necessà ia pe al de du a e me una anàlisi exhaus i a de la
a iació de empe a u es en el emps i l’espai.
Amb aques es eines es a desen olupa un p ocedimen pe ob eni les següen s a iables d’es udi:
empe a u a IR co esponen a les posicions dels e mopa ells ex e io s, empe a u es màximes i
mi janes de cada açana i es imació de l’alçada de la lama. A l’Annex I es ecopilen els algo i mes
gene a s en aques p ocedimen d’anàlisi, pe ò a con inuació se’n a una desc ipció quali a i a.
El so wa e The maCam Resea che ® pe me la u ili zació de ce es geome ies (com a a pun s,
ec es o à ees) com a zones d’es udi dins la ima ge impo ada. Pe aques a aó, pe a l’ob enció de
les empe a u es IR co esponen s a la posició on es a en ubica s els e mopa ells es an c ea
objec es ipus línia al lla g de cada açana i al cen e d’aques es al i com mos a la Figu a 5-10.
Figu a 5-10. Anàlisi de la ima ge in a oja amb línies
48
Anàlisi de la eacció i esis ència al oc de di e en s ma e ials cons uc ius a pa i de p o es
expe imen als a g an escala
De mane a simila al desc i pel TCE1, el TCE3 mesu a pics de empe a u a al ol an dels minu s 6 i
7; el p ime sob e els 260 ºC i el segon sob e els 400 ºC. A l’igual que pe al e mopa ell més baix,
aques s pics an segui s d’una es abili zació de la empe a u a al ol an dels 300 ºC, com el TCE1.
Es po comp o a com, o i mol p ope s, els alo s dels e mopa ells in e io s es man enen pe so a
dels espec ius ex e io s en o momen .
Façana ETICS – LR
Figu a 5-20. G à ic de les empe a u es mesu ades pels e mopa ells a la açana ETICS – LR
L’e olució de les empe a u es de la açana ETICS – LR a la Figu a 5-20 és o ça di e en de les de
l’ETICS – EPS de la Figu a 5-19. Malg a la manca d’in o mació a causa de la allada dels e mopa ells
in e io s, p obablemen col·loca s massa a l’in e io del supo , les mesu es dels e mopa ells
ex e io s TCE1 i TCE3 mos en un compo amen conside ablemen di e en de l’an e io açana
es udiada.
En aques cas, l’e olució de les empe a u es mesu ades pe ambdós és pa al·lela. Ambdós
e mopa ells an egis an empe a u es que s’inc emen en amb el emps ( e dels da e s 5
minu s de la p o a). Les empe a u es del e mopa ell TCE1 indiquen cla amen con ac e amb lama,
men e que les del TCE3 només a iben a alo s de 300-350 ºC ansco egu s 20 minu s desp és de
la ignició.
0
100
200
300
400
500
600
700
800
0 5 10 15 20 25 30
Tempe a u a (ºC)
Temps (min)
ETICS - LR
Lec u es TC
TCE1 TCE3 TCI1 TCI3
49
EXPERIMENTACIÓ A GRAN ESCALA
Façana Ven – PUR
Figu a 5-21. G à ic de les empe a u es mesu ades pels e mopa ells a la açana Ven - PUR
Cal assenyala que en aques a p o a an alla di e sos e mopa ells ja que, al i com s’ha assenyala ,
a se la més in ensa de o es i en la que el ma e ial de la açana a queda més malmès (Figu a
5-21). En aques es és ema cable la pujada inicial de empe a u a simul ània pels es e mopa ells
TCE1, TCV3 i TCV1. L’e olució de empe a u es en aques s e mopa ells mos a com, al canal de
en ilació sob e els 5 minu s de la p o a, s’en egis en empe a u es ja mol ele ades que indiquen
p esència de lama a la en ilació (800ºC) a 1 m d’al u a i de l’o d e de 600ºC a 3 m, men e que a
l’ex e io , no supe en els 300ºC (cal assenyala que TCE1 s’es abili za a empe a u es d’aques o d e
du an o a la p o a, coinciden amb el TCE1 de la p o a ETICS-EPS). Pel que a al e mopa ell TCI1,
expe imen a un inc emen sob a a pa i dels 10 minu s, o jus desp és de l’inici de la da allada de
empe a u a del TCV1. Així doncs, la empe a u a a la en ilació decau men e l’aïllamen s’escal a, i
quan aques a iba a empe a u es de l’o d e de 500ºC, la empe a u a a la en ilació o na a
inc emen a -se. D’aques a mane a, la empe a u a del TCV1 pod ia es a elacionada amb
l’inc emen de empe a u a de l’aïllan ins a la se a in lamació, a pa i de la qual, la empe a u a de
TCV1 augmen a. A més, la o al supe posició d’ambdós e mopa ells TCV1 i TCI1 a pa i de lla o s
indica, p obablemen , que el ma e ial aïllan ha es a comple amen consumi .
-200
0
200
400
600
800
1000
1200
0 5 10 15 20 25 30
Tempe a u a (ºC)
Temps (min)
Ven - PUR
Lec u es TC
TCE1 TCE3 TCI1 TCI3 TCV1 TCV3
50
Anàlisi de la eacció i esis ència al oc de di e en s ma e ials cons uc ius a pa i de p o es
expe imen als a g an escala
Façana Ven – LR
Figu a 5-22. G à ic de les empe a u es mesu ades pels e mopa ells a la açana Ven - LR
A la Figu a 5-22, s’obse a de nou com la empe a u a al canal de en ilació puja àpidamen ins an s
desp és de la ignició de la p o a, assolin alo s màxims de l’o d e de 1000 ºC a 1 m d’al u a i màxims
supe io s als 800ºC a 3 m. Aques alo s mos en com les lames p opaguen a a és de la camb a
d’ai e, ja des de l’inici de la p o a. La empe a u a ex e io a 1 m assoleix empe a u es de més de
600ºC a pa i del minu 4 de la p o a, amb la qual cosa es po a i ma que en aques pun hi ha
ambé con ac e di ec e amb lama du an o el es . A l’ex e io a 3 m, s’obse a com la
empe a u a inc emen a g adualmen i, de mane a sob ada a pa i del minu 8, assoleix alo s
màxims de l’o d e de 800ºC. Pel que a a les empe a u es in e io s, aques es assoleixen alo s
màxims de l’o d e de 800ºC a 1 m i 650ºC a 3m, sense pe d e in eg i a .
5.3.3 Compa a i a de mesu es pun uals de e mopa ells i e mog a ia
Com s’ha explica a l’apa a 5.2.3, s’ha u ili za la g a ació de la càme a e mog à ica pe ob eni les
lec u es in a oges de la empe a u a a les posicions dels e mopa ells ex e io s. La compa a i a de
mesu es dels e mopa ells i e mog a ia no només suposa un segon ap opamen a la mesu a de
0
200
400
600
800
1000
1200
0 5 10 15 20 25 30
Ven - LR
Lec u es TC
TCE1 TCE3 TCI1 TCI3 TCV1 TCV3
51
EXPERIMENTACIÓ A GRAN ESCALA
empe a u es sinó que pe me , ambé, e supòsi s sob e la o ma de lama en base a les di e ències
en e les mesu es dels e mopa ells.
Façana ETICS – EPS
Figu a 5-23. Mesu es de empe a u es dels e mopa ells i la càme a e mog à ica de la açana ETICS - EPS
A la Figu a 5-23 podem eu e, en con inu, l’e olució de la empe a u a ex e io en egis ada pels
e mopa ells TCE1 i TCE3. Aques a g à ica ambé inclou les mesu es pun uals ex e es de les ima ges
e mog à iques a pa i dels algo i mes dissenya s i de alla s en l’Annex I. En la igu a p eceden es
po obse a com els alo s dels e mopa ells supe io s són del ma eix o d e de magni ud (p ope a
300ºC), pe ò les lec u es al ni ell in e io di e geixen conside ablemen . Els e mopa ells egis en
empe a u es de l’o d e de 300ºC, pe la càme a e mog à ica egis a alo s en e 500 i 700ºC. Això
indica cla amen que si bé hi ha lama a 1 m d’alçada du an el pe íode en el que la càme a IR es à
ope a i a (en e els minu s 11 i 17), aques a lama no es à ocan la supe ície de la açana a aques a
al u a. Això posa de mani es la p esència de la conca i a en el pe il de la lama in uï en apa a s
an e io s. Així doncs es po a i ma que l’e ec e de la conca i a (pè dua de e icali a ) de la lama é
un e ec e impo an íssim en l’anàlisi de les empe a u es mesu ades pels e mopa ells. E ec i amen ,
als 3 m d’alçada, la lama ha ep ès el con ac e amb la pa e (degu a l’e ec e Coanda, menciona a
capí ol 3); men e que, al p ime me e, aques a es à comple amen sepa ada de la açana,
p o ocan així una empe a u a conside ablemen baixa a la supe ície de la açana.
0
100
200
300
400
500
600
700
800
0 5 10 15 20 25 30
Tempe a u a (ºC)
Temps (min)
ETICS - EPS
Lec u es IR i TC - TCEs
IR - TCE1 IR - TCE3 TC - TCE1 TC -TCE3
52
Anàlisi de la eacció i esis ència al oc de di e en s ma e ials cons uc ius a pa i de p o es
expe imen als a g an escala
Façana ETICS – LR
Figu a 5-24. Mesu es de empe a u es dels e mopa ells i la càme a e mog à ica de la açana ETICS - LR
En aques cas, les lec u es amb in a ojos i e mopa ells de la Figu a 5-24 se supe posen amb un g au
de coincidència impo an . Això indica que, en el pe íode de emps es udia , la lama no es desp èn
mai de la supe ície de la açana a 1 m d’al u a. Més conc e amen , a aques a alçada la càme a IR
no amen en egis a empe a u es en e 500 i 700ºC, in e al coinciden ambé amb les lec u es
dels e mopa ells. Pel que a a la empe a u a a 3 m d’al u a, aques a ambé coincideix amb les dues
me odologies de mesu a. A a bé, cal assenyala que du an l’in e al d’ope ació de la càme a IR, les
empe a u es en egis ades pun ualmen a 3 m són in e io s a la empe a u a llinda de 350ºC
( lame ip), o indican que la lama no a iba a aques a alçada.
Façana Ven – PUR
Donada la allada dels e mopa ells la compa a i a de la Figu a 5-25 no apo a més in o mació que la
de les p òpies lec u es de empe a u a de la càme a e mog à ica. Tanma eix, cal assenyala que an
a 1 m com a 3 m, s’assoleixen empe a u es simila s (comp eses en e 500 i 850 ºC), cosa que a en
consonància amb la lama con ínua que s’obse a du an el pe íode de eball de la càme a IR.
0
100
200
300
400
500
600
700
800
0 5 10 15 20 25 30
Tempe a u a (ºC)
Temps (min)
ETICS - LR
Lec u es IR i TC - TCEs
IR - TCE1 IR - TCE3 TCE - TCE1 TC - TCE3
53
EXPERIMENTACIÓ A GRAN ESCALA
Figu a 5-25. Mesu es de empe a u es dels e mopa ells i la càme a e mog à ica de la açana Ven - PUR
Façana Ven – LR
De nou, les empe a u es mesu ades pe a la açana Ven – LR que es mos en a la Figu a 5-26
coincideixen conside ablemen pe al p ime ni ell d’alçada ( empe a u es en e els 700 i els 800ºC).
No succeeix el ma eix a 3 m d’al u a, on el e mopa ell TCE3, al i com s’ha comen a an e io men ,
en egis a anòmalamen empe a u es més al es que el TCE1 i amb mol a menys luc uació. Una de
les hipò esis que pod ien explica aques compo amen pod ia se la deposició de ma e ial sòlid
incandescen p o inen del e es imen du an el pe íode comp ès en e els minu s 7 i 16.
Tanma eix, la empe a u a de la lama is a pe la càme a IR a aques a al u a és de l’o d e de 500-
600ºC, alo s cohe en s amb la es a de p o es.
-200
0
200
400
600
800
1000
0 5 10 15 20 25 30
Tempe a u a (ºC)
Temps (min)
Ven - PUR
Lec u es IR i TC - TCEs
IR - TCE1 IR - TCE3 TC - TCE1 TC - TCE3
54
Anàlisi de la eacció i esis ència al oc de di e en s ma e ials cons uc ius a pa i de p o es
expe imen als a g an escala
Figu a 5-26. Mesu es de empe a u es dels e mopa ells i la càme a e mog à ica de la açana Ven - LR
5.3.4 Tempe a u es IR globals de açanes
Pe al d’aconsegui una isió global de l’e ec e del oc sob e les açanes, s’ha eali za un càlcul de
empe a u es mi janes i màximes is es pe la càme a e mog à ica sob e la supe ície de les açanes,
al i com s’ha desc i a l’apa a 5.2.3.
De nou, a la Figu a 5-27 s’e idencia que la açana amb majo e ec e pel oc és la Ven – PUR, amb una
empe a u a màxima de lama al ol an de 950 ºC, seguida de la Ven – LR. Així doncs, són les dues
açanes en ilades les que mos en majo s empe a u es de lama. Aques e po es a posan de
mani es l’e ec e de succió de la en ilació en el c eixemen i desen olupamen del oc. Pel que a a
les empe a u es mi janes, aques es no són explíci amen de les lames, ja que inclouen o a la
supe ície de la açana. Tanma eix, poden dona una indicació sob e el g au de calo ebuda pe
cadascuna de les maque es. Així es po a i ma que la açana que é majo lux de calo inciden és la
Ven –Pu , seguida pe la Ven – LR i pe la ETIC-EPS. Finalmen , la açana ETICS-LR és la que assoleix
empe a u es més baixes.
0
200
400
600
800
1000
0 5 10 15 20 25 30
Tempe a u a (ºC)
Temps (min)
Ven - LR
Lec u es IR i TC - TCEs
IR - TCE1 IR - TCE3 TC - TCE1 TC - TCE3
55
EXPERIMENTACIÓ A GRAN ESCALA
Figu a 5-27. Mesu es de empe a u es de cada açana. a) Màximes, b) Mi janes
5.3.5 Alçada de lama
Com s’ha explica an e io men , pe al càlcul de l’alçada de la lama es an u ili za cinc línies, des de
la base del din ell, pe cada açana i pe a cada ima ge, ob enin així cinc alo s d’alçada de la lama
en cada ins an . A con inuació s’exposa a la Figu a 5-28, la Figu a 5-29, la Figu a 5-30 i la Figu a 5-31
pe a cada açana, l’e olució dels esul a s ob ingu s en o ma de blocs d’in e als, delimi a s pe les
alçades mínima i màxima en cada cas co esponen s a cinc pun s del con o n de la lama en cada
ins an anali za , i uni s en e ells pe la mi jana.
600
700
800
900
1000
1100
1200
10 11 12 13 14 15 16 17 18
Tempe a u a (ºC)
Temps (min)
Tempe a u es màximes
ETICS - EPS ETICS - LR Ven - PUR Ven - LR
200
300
400
500
600
700
800
10 11 12 13 14 15 16 17 18
Tempe a u a (ºC)
Temps (min)
Tempe a u es mi janes
ETICS - EPS ETICS - LR Ven - PUR Ven - LR
a)
b)
56
Anàlisi de la eacció i esis ència al oc de di e en s ma e ials cons uc ius a pa i de p o es
expe imen als a g an escala
Figu a 5-28. Alçada de la lama de la açana ETICS – EPS
Figu a 5-29. Alçada de la lama de la açana ETICS - LR
57
EXPERIMENTACIÓ A GRAN ESCALA
Figu a 5-30. Alçada de la lama de la açana Ven – PUR
Figu a 5-31. Alçada de la lama de la açana Ven - LR
64
Anàlisi de la eacció i esis ència al oc de di e en s ma e ials cons uc ius a pa i de p o es
expe imen als a g an escala
6 PROVES AL LABORATORI
Pe al d’ap o undi en l’anàlisi dels expe imen s a g an escala aques p ojec e s’ha complemen a
amb es udis de labo a o i que han pe mès obse a de p op i de mane a més con olada el
compo amen da an del oc d’alguns dels ma e ials u ili za s a les maque es de les p o es Fi e
Semina 2014.
En pa icula , s’ha p e ès ecopila in o mació sob e la in lamabili a , la calo allibe ada i els e ec es
supe icials dels ma e ials aïllan s exposa s a una on de calo així com la possible con ibució al oc
dels ma e ials de ecob imen . Amb aques s objec ius, s’han du a e me les p o es comen ades a la
Taula 6-1.
Taula 6-1. Recull de les p o es eali zades a labo a o i
P o a
Ma e ials assaja s
Va iables obse ades
Assaig de adiació
(No ma UNE 23-725-90)
Polies i è expandi
Poliu e à
Placa enòlica ( ecob imen )
Placa de llana de oca
( ecob imen )
Dego eig
Temps d’in lamació
Fums
Aspec e inal de la mos a
Assaig de p opagació de la lama
(UNE 23-724-90)
Polies i è expandi
Poliu e à
Dego eig
Pe sis ència de la lama
P opagació de la lama
Assaig al mic ocalo íme e
Polies i è expandi
Poliu e à
Hea Release Ra e ( lux de calo
allibe ada)
Hea Release (calo o al
allibe ada)
P o a a escala mi jana
Polies i è expandi
Poliu e à
Llana de oca (Rockpanel)
In lamabili a
Fusió
E olució de empe a u es
6.1 Assaig de adiació sob e els ma e ials aïllan s
La p ime a p o a que es a du a e me a se la de adiació sob e els ma e ials aïllan s polies i è i
poliu e à al Labo a o i del Foc de l’EPSEB (Escola Poli ècnica Supe io d’Edi icació de Ba celona).
L’objec iu d’aques a p o a e a obse a de més a p op el compo amen dels ma e ials en se
65
PROVES AL LABORATORI
ap opa s a una on de calo . Més conc e amen , es olia es udia en quines condicions la con acció,
i e i ada, dels ma e ials p e enien la in lamació i en quines s’aconseguia la ignició.
Me odologia
Seguin la no ma UNE 23-725-90, el p ocedimen de la p o a consis eix en l’escal amen d’una
p o e a de base quad ada de 7 x 7 cm amb un adiado amb una po ència de 500 W a una dis ància
de 3 cm de la p o e a, com indica la Figu a 6-1.
Figu a 6-1. Disposició de l'assaig de adiació segons la no ma UNE 23-725-90 (AENOR, 1990)
(1. Radiado , 2. P o e a, 3. Reixa, 4. Gua a, 5. Recipien , 6. Supe ície adian )
A cada ignició del ma e ial, s’ha de man eni el adiado sob e la p o e a du an 3 s i, desp és,
en e i a -lo. En el anscu s de les p o es, es an ano an els emps d’ignició i ex inció del ma e ial
ins a a iba als 5 minu s de p o a. L’objec iu de l’assaig és la mesu a del emps d’in lamació amb
se a la du ada; cal a egi que an sols s’han de conside a e ec i es les in lamacions de més de es
segons de du ada. També s’ha de cons a a si es p odueix dego eig, si es ac a de go es in lamades o
no, el ipus d’emissió de ums i l’aspec e i quan i a inal de la mos a, o ano an -ne la pè dua de
massa.
66
Anàlisi de la eacció i esis ència al oc de di e en s ma e ials cons uc ius a pa i de p o es
expe imen als a g an escala
6.1.1 P o es amb polies i è expandi i poliu e à
Pe aques es p o es, el adiado es oba a al ol an dels 480 W i les p o e es enien una alçada de
10 cm. Pe al de man eni els 3 cm de dis ància amb el adiado que indica la no ma, s’ha ia de
col·loca les peces a 13 cm del adiado , com a la Figu a 6-2.
Figu a 6-2. Assaig de adiació
Desc ipció i esul a s dels assajos amb EPS
Les qua e p ime es p o es an se amb p o e es d’EPS, de pes 9 g. El compo amen del polies i è és
al que di icul a mol la se a in lamació. Només comença la p ime a p o a, l’EPS es a con au e ins
a queda -se ap oximadamen amb 5 cm d’alçada, o p oduin mol s ums. En menys d’un minu de
p o a, i a aques a dis ància del adiado , l’e ec e de la adiació sob e la p o e a an sols p o oca a
bombolleig i dego eig, de pa ícules no in lamades, causan una pè dua de massa del 32,01 %
espec e a la inicial.
Pe al de p o oca la in lamació, la següen p o a a se di e en de la de la no ma, o col·locan la
peça a 2 cm de dis ància del adiado . En aques es condicions, a l’ins an 1:20 ja es a a o el
ma e ial os, amb dego eig sense in lama , a iban així a una pè dua de massa del 60,42 % de la
inicial. La Figu a 6-3(a) mos a la p o e a desp és de la p o a.
67
PROVES AL LABORATORI
a) b)
Figu a 6-3. Equip de adiació (a) i p o e a d'EPS (b) desp és de l'assaig
Pe aques a aó, es a decidi e una p o a en la qual es o nés a ap opa el ma e ial al adiado
desp és que aques , en se -hi exposa , s’hagués con e i, doncs, allunya de la on de calo . Així
doncs, la e ce a p o a amb l’EPS a es a o mada pe dues e apes: una p ime a on la p o e a de 10
cm d’alçada es oba a a 3 cm del adiado , i una segona on, la p o e a, con e a ins a uns 5 cm
d’alçada, es col·locà de nou a ap oximadamen 3 cm d’alçada del adiado . D’aques a mane a, a
l’ins an 4:47, la p o e a a in lama pe ò l’ex inció a se immedia a a la e i ada del adiado . Al
inal d’aques a ma eixa p o a, en queda an sols una capa d’1 cm d’EPS, s’ap opà la p o e a a
ap oximadamen 1 cm del adiado . En aques es condicions, la p o e a a in lama , amb una g an i
b eu lama ada, que a esul a en la usió de o a la p o e a i el dego eig de pa ícules in lamades.
En conclusió es po a i ma que en o es les p o es a se mol di ícil p o oca la ignició. De e ,
únicamen es a aconsegui in lama el ma e ial en ap opa -lo mol al adiado desp és d’ha e -se
con e ins a una capa ina com a conseqüència de la p è ia exposició a la adiació. És des acable,
ambé, com en o es les p o es el dego eig de l’EPS a se conside able, a iban a cau e, en una
ocasió, in lama .
Desc ipció i esul a s dels assajos amb PUR
El compo amen del poliu e à a se mol di e en , amb ignició i ex inció epe i i amen du an o
l’expe imen . Pe a aques cas, les p o e es pesa en al ol an de 16,5 g i es an du a e me dues
p o es, una amb la dis ància de 3 cm indicada pe la no ma i a, i una segona on, com abans amb el
polies i è, passa s 20 s de p o a es a eap opa la mos a al adiado ins a 2 cm, donada la
da allada d’alçada de la p o e a i, doncs, el seu allunyamen .
Els esul a s pel que a al emps d’ignició i du ada de la lama es mos en a la Taula 6-2.
68
Anàlisi de la eacció i esis ència al oc de di e en s ma e ials cons uc ius a pa i de p o es
expe imen als a g an escala
Taula 6-2. Resul a s del p ime assaig de adiació amb PUR
P ime a p o a
Segona P o a
In lamació
Ins an
d'ignició
(mm:ss)
Du ada de
la lama (s)
Temps de
adiació ins
p ope a
ignició (s)
In lamació
Ins an
d'ignició
(mm:ss)
Du ada
de la
lama (s)
Temps de
adiació
ins
p ope a
ignició (s)
1
00:03
7
4
1
00:02
10
6
2
00:14
5
5
2
00:18
8
5
3
00:24
7
5
3
00:31
7
5
4
00:36
6
6
4
00:43
9
2
5
00:48
8
7
5
00:54
15
7
6
01:03
9
6
6
01:16
8
4
7
01:18
8
7
7
01:28
7
5
8
01:33
10
8
8
01:40
7
4
9
01:51
10
10
9
01:51
6
3
10
02:11
13
10
10
02:00
12
7
11
02:34
11
11
11
02:19
8
6
12
02:56
12
12
12
02:33
8
6
13
03:20
10
11
13
02:47
9
6
14
03:41
14
19
14
03:02
10
5
15
04:14
16
16
15
03:17
8
5
16
04:46
14
-
16
03:30
11
8
17
03:49
7
5
18
04:01
7
5
19
04:13
8
6
20
04:27
10
8
21
04:45
10
-
Com es po obse a , la du ada de la lama a augmen an a mida que la p o a a ança. També es
des acable com la in lamació del poliu e à és gai ebé immedia a a la se a exposició a la adiació.
L’e ec e de la adiació sob e el poliu e à p o oca a que el ma e ial s’in lés ins a allibe a l’ai e
con e dins i es con agués pos e io men , quedan amb la o ma mos ada a la Figu a 6-4.
D’aques a mane a, es c ea a una capa supe icial ca boni zada i esque dada que p o egia el
69
PROVES AL LABORATORI
poliu e à de la adiació, de al mane a que la p o e a p àc icamen només mos a a e ec e de la
adiació a la se a pa supe io men e que la base no mos a a cap al e ació. Pe aques a aó, o i
que la p ime a ignició a se gai ebé immedia a, les conseqüen s in lamacions an eque i majo
emps d’exposició a la adiació. A més, a mida que la p o a a ança a, aques emps d’espe a en e
ex inció i ignició augmen a a, al i com mos a la Taula 6-2.
Figu a 6-4. P o e a de PUR desp és de l'assaig de adiació
D’aques a mane a, el ma e ial es a consumi amb alo s de pe cen a ges de pè dua de massa de
an sols 7,72 % i 8,18 % de la massa inicial.
6.1.2 P o es amb els ecob imen s de les açanes en ilades
La ma eixa p o a desc i a a l’apa a 6.1 es a aplica sob e els ecob imen s de les açanes
en ilades. Conc e amen , es ac a de la placa enòlica u ili zada pe la açana Ven – PUR i la placa
de llana de oca de Rockpanel de la açana Ven – LR, aglome a de llana de oca amb aglu inan
o gànic (Rockpanel, 2014).
Desc ipció de les p o es i anàlisi dels esul a s
Ambdues plaques enien un g uix de 8 mm, pel qual es a ajus a l’alçada del supo pe a iba als 3
cm de dis ància de la no ma. El compo amen de la placa de la llana de oca a es a ma ca pe
dues e apes. En un p incipi, ap oximadamen el p ime minu de la p o a, el ma e ial s’in lama a i
ex ingia amb un i me p ou ele a , com mos a la Taula 6-3.
70
Anàlisi de la eacció i esis ència al oc de di e en s ma e ials cons uc ius a pa i de p o es
expe imen als a g an escala
Taula 6-3. Resul a s de la p o a de adiació amb la placa de llana de oca Rockpanel
P ime a p o a
Segona p o a
In lamació
Ins an
d'ignició
(mm:ss)
Du ada de
la lama
(s)
Temps de
adiació
ins
p ope a
ignició (s)
In lamació
Ins an
d'ignició
(mm:ss)
Du ada de
la lama
(s)
Temps de
adiació
ins
p ope a
ignició (s)
1
00:21
5
4
1
00:20
8
5
2
00:30
5
3
2
00:33
5
3
3
00:38
6
3
3
00:41
5
2
4
00:47
4
3
4
00:48
4
3
5
00:54
4
15
5
00:55
5
-
6
01:13
7
-
Desp és d’aques p ime minu , el compo amen del ma e ial es ca ac e i zà pe una p esència
p àc icamen cons an de pe i es lames mol baixes que s’ex ingien immedia amen desp és de la
e i ada del adiado . En inali za la p o a, es a ap ecia la cla a ma ca deixada pe la adiació a la
peça, o ha en -ne e i a la se a capa d’esmal inal com mos a la Figu a 6-5.
Figu a 6-5. P o e es de la placa de llana oca (Esque a: desp és de l’assaig; d e a: abans)
Pel que a la quan i a de ma e ial, cal assenyala que les peces o iginals de placa de llana de oca
enien una massa ap oximada de 50 g. La pè dua de massa desp és de l’assaig a se de 1,87 g pe a
la p ime a mos a (3,8% de la massa inicial) i de 2,61 g pe a la segona mos a (5,3% de la massa
inicial).
71
PROVES AL LABORATORI
D’al a banda, el compo amen de la plana enòlica es ca ac e i zà pe una ma ca bombolleig
du an o a la p o a. De e , o a la p o a de adiació a es a ma cada pel cons an so oll de l’escla
de les bombolles. La Figu a 6-6 mos a la peça de enòlic desp és de la p o a, cla amen s’hi po
ap ecia una zona esque dada pe l’escla de les bombolles, una al a on aques es s’hi han man ingu
i ma ques de ca boni zació en p àc icamen o a la supe ície.
Figu a 6-6. P o e a de la placa enòlica desp és de la p o a de adiació
L’escla cons an de les bombolles compo a a l’allibe amen de gasos que, alho a, a a o ien la
in lamació del ma e ial, amb el i me de in lamació i ex inció que mos a la Taula 6-4. També s’hi po
obse a com l’e ec e de la adiació sob e el ma e ial (l’escla de bombolles amb la conseqüen
ignició) no a iba ins als gai ebé dos minu s de adiació, mol més emps que el eque i pe a la
placa de llana de oca.
72
Anàlisi de la eacció i esis ència al oc de di e en s ma e ials cons uc ius a pa i de p o es
expe imen als a g an escala
Taula 6-4. Resul a s la p o a de adiació amb la placa enòlica
P ime a p o a
Segona p o a
In lamació
Ins an
d'ignició
(mm:ss)
Du ada de
la lama (s)
Temps de
adiació
ins
p ope a
ignició (s)
In lamació
Ins an
d'ignició
(mm:ss)
Du ada de
la lama (s)
Temps de
adiació
ins
p ope a
ignició (s)
1
01:53
6
7
1
01:52
6
6
2
02:06
9
8
2
02:04
9
6
3
02:23
9
9
3
02:19
10
5
4
02:41
9
7
4
02:34
16
9
5
02:57
12
8
5
02:59
15
12
6
03:17
18
0
6
03:26
9
8
7
03:35
13
6
7
03:43
11
8
8
03:54
15
11
8
04:02
11
7
9
04:20
14
9
9
04:20
12
8
10
04:43
19
-
10
04:40
12
-
Amb un pes o iginal semblan al de la placa de llana de oca, les peces de placa enòlica an eni una
pè dua de massa de 1,98 g (3,98 % de la massa inicial) i de 1,87 g (3,82 % de la massa inicial).
6.1.3 Conclusions
Dels assajos de adiació se’n po conclou e que, en p esència d’una on de calo , l’EPS es con au
signi ica i amen , dego eja de mane a cons an i di ícilmen s’in lama. Pel que a al PUR, espon de
mane a ben di e en . Aques ma e ial sí que s’in lama amb ce a acili a i, a més, gene a una capa
supe icial ca boni zada que se eix de p o ecció. Pel que a als ma e ials de e es imen es a s, s’ha
obse a com el ecob imen enòlic eacciona de mane a iolen a, in laman -se i escla an , men e
que el ecob imen de llana de oca pa eix danys supe icials pe in lamació de l’esmal de
ecob imen pe ò no c ema ni pe d in eg i a . A més, el e es imen de llana de oca in lama de
seguida ins a a iba a una segona e apa de cons an lama pe i a, con à iamen al compo amen
de la placa enòlica, que iga més de dos minu s en comença a in lama , pe ò que supe a aques
llinda mos a un i me ele a de ignició i ex inció.
73
PROVES AL LABORATORI
6.2 Assaig de p opagació de la lama
Ha en eali za un p ime ap opamen al compo amen dels ma e ials aïllan s amb la p o a
adiació, i no ha en aconsegui anali za la ignició pe al polies i è, es a decidi anali za
expe imen almen el compo amen de la lama en aques s ma e ials. Pe aques a aó es a eali za
l’assaig de p opagació de la lama. Aques a p o a é dues possibles con igu acions: la de la col·locació
de la mos a ho i zon al, on la lama s’aplica a l’ex em i a eco en o el lla g de la p o e a; i la
e ical, on la lama s’aplica a l’ex em in e io de la mos a, de al mane a que el ma e ial os
s’acumula a la zona d’aplicació de calo i, e en ualmen , la lama p og essa cap amun .
6.2.1 Con igu ació ho i zon al: Pe sis ència de la lama
Me odologia
La p o a ho i zon al es à desc i a a la no ma UNE 23-724-90 i con é dos p ocedimen s co esponen s
a la e i icació de la pe sis ència de la lama i a la mesu a de p opagació de la lama. Les mos es
u ili zades ha ien de se de mides 3,5 x 4 x 40 cm col·locades en un supo com es mos a a la Figu a
6-7.
Figu a 6-7. P o e a de PUR sob e el supo de l'assaig de la p opagació de la lama desp és de se assajada (AENOR, 1990)
80
Anàlisi de la eacció i esis ència al oc de di e en s ma e ials cons uc ius a pa i de p o es
expe imen als a g an escala
Figu a 6-13. Esquema del supo pe a les mos es
Pe acaba , el oc (pe i incendi de bassal) es a gene a amb 300 mL de me anol i es a encend e
amb un encenedo con encional. L’incendi de me anol a du a ap oximadamen 10 minu s en o es
les p o es.
6.4.2 Ins umen s
Te mopa ells
Es an col·loca se e mopa ells ipus K a di e en s p o undi a s i alçades. La Taula 6-7 mos a la
posició de cada un així com la nomencla u a que es a à se i pe als e mopa ells. La empe a u a
es a en egis a , de la ma eixa mane a que en les p o es de g an escala, amb els da a logge s Onse
HOBO® logge s que egis a en les empe a u es amb una eqüència d’1 Hz.
Taula 6-7. Posicions dels e mopa ells
Nomencla u a
Alçada (cm)
(des de la base
de la p o e a)
Fondà ia (cm)
(des de la
supe ície
exposada)
TC B0
1
0
TC B2
1
2
TC B4
1
4
TC A0
4
0
TC A2
4
2
TC A4
4
4
TC Sup0
10
0
81
PROVES AL LABORATORI
Així doncs, la disposició que queda mi an la p o e a des del da e e es ep esen a a la Figu a 6-14.
a)
Figu a 6-14. Disposició dels e mopa ells (des del da e e)
Al es apa ells
A l’igual que al Fi e Semina , es a u iliza la càme a de ídeo Handycam HDR J10, posicionada de
mane a ans e sal pe pode obse a la in e ície de con ac e en e la ca a exposada del ma e ial i
la lama i la càme a e mog à ica Agema 570 P o. Aques a da e a es a e se i en una de les
p o es (la p ime a) pe eni in o mació sob e l’es uc u a de la lama de l’incendi de me anol.
6.4.3 Resul a s i discussió
Llana de oca
La p ime a p o a eali zada a se la de llana de oca. En se un ma e ial incombus ible, la llana de
oca a se la p o e a que més a esis i al oc, quedan inalmen com a la ima ge de la Figu a 6-15.
b)
82
Anàlisi de la eacció i esis ència al oc de di e en s ma e ials cons uc ius a pa i de p o es
expe imen als a g an escala
Figu a 6-15. Aspec e de la p o e a de LR desp és de la p o a
Els esul a s de la mesu a dels e mopa ells no p esen en cap di e ència signi ica i a en e els alo s
dels e mopa ells supe io s (TC A) i in e io s (TC B). Així doncs, a la següen Figu a 6-16 es mos a, a
ni ell d’exemple, els alo s de empe a u a en egis a s pels e mopa ells en les posicions A0, A4 i
Sup0 jun amen amb els alo s de empe a u a en egis a s pe la càme a e mog à ica en les
posicions A0 i Sup0.
83
PROVES AL LABORATORI
Figu a 6-16. Lec u es de e mopa ells i in a oges a les posicions dels e mopa ells (LR)
Els esul a s mos en un cla a manca de elació en e les mesu es dels e mopa ells i les
e mog à iques. Men e les empe a u es dels e mopa ells man enen un c eixemen cons an , les
lec u es in a oges enen un compo amen mol luc uan . Aques a di e ència s’en én pe la
sepa ació, du an o a la p o a, en e la lama i la supe ície de l’aïllan . Alho a, les lec u es
in a oges indica ien la p esència de lama a l’alçada de TC A0, amb el egis e de empe a u es
supe io s a la llinda . De la ma eixa mane a, els alo s de IR – TC Sup0 indica ien que l’alçada de la
lama es oba ia jus pe so a de l’alçada del e mopa ell. La Figu a 6-17 mos a la o ma de la lama,
en consonància amb el que s’ha comen a .
Figu a 6-17. Ima ge de la p o a amb LR (minu 6)
0
100
200
300
400
500
600
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9
Tempe a u a (ºC)
Temps (min)
LR
Lec u es TC i IR
TC - TCA0 TC - TCA4 TC - TC Sup0 IR - TC A0 IR - TC Sup0
84
Anàlisi de la eacció i esis ència al oc de di e en s ma e ials cons uc ius a pa i de p o es
expe imen als a g an escala
Finalmen , l’única a ec ació mos ada pe la p o e a desp és de la p o a a se la de l’en osquimen
de la supe ície exposada, pe deposició de su ge, quedan la es a inal e ada.
Poliu e à
Els esul a s de la p o a amb poliu e à exposa s a la Figu a 6-18 mos en amb cla eda l’e ec e de la
ondà ia de la posició del e mopa ell en el seu egis e de empe a u a. Alho a, en o s es casos
l’alçada del e mopa ell compo a una disminució en la empe a u a egis ada, o i que la di e ència
sigui mínima. De e , an TC A0 com TC B0 luc uen en e 300ºC i 360 ºC, cosa que indica possibles
con ac es amb la lama.
Figu a 6-18. Resul a s de la p o a amb poliu e à ( e mopa ells)
La g a ació de la c ema de poliu e à mos a la oscil·lació de la lama, no semp e en con ac e amb la
mos a. La Figu a 6-19 mos a la lama en dues posicions di e en s espec e la p o e a, a l’esque a
s’hi obse a cla amen con ac e en e la lama i la p o e a, men e que a la d e a no hi ha con ac e.
0
50
100
150
200
250
300
350
400
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9
Tempe a u a (ºC)
Temps (min)
PUR
Te mopa ells
TC B0 TC B2 TC B4 TC A0 TC A2 TC A4
85
PROVES AL LABORATORI
a) b)
Figu a 6-19. Ima ges de la g a ació de la p o a amb PUR. a) Minu 4:11, b) Minu 6:47
Com s’ha ana explican al lla g d’aques capí ol, la supe ície ca boni zada del poliu e à ac ua com a
capa p o ec o a. En aques a p o a, es an pode obse a lame ades di e en s en el si del ma e ial,
una als 21 s, la segona als 42 s i la e ce a al minu 1:46, quedan pos e io men o a la capa del
poliu e à comple amen ca boni zada. Desp és d’aques momen , la supe ície no a o na a
in lama -se. Aques compo amen deixa una ma cada di e ència, isible a la Figu a 6-20, en e la
zona més supe icial, a ec ada pel oc i de ins 4 cm en el seu majo g uix, i la in e io . Aques aspec e
in e io de la p o e a conco da alho a amb la cla a di e ència en e les mesu es egis ades pels
e mopa ells a les di e en s ondà ies. A la Figu a 6-20 ambé s’hi po ap ecia com el ma e ial s’ha
in la , sense a iba con eu e’s pos e io men com a les p o es d’escala pe i a.
Figu a 6-20. In e io de la p o e a de PUR desp és de la p o a, pa ida pe la mei a
86
Anàlisi de la eacció i esis ència al oc de di e en s ma e ials cons uc ius a pa i de p o es
expe imen als a g an escala
Polies i è expandi
L’e olució de les empe a u es als dos ni ells d’alçada en la p o a amb EPS ambé és simila . A la
Figu a 6-21 es mos en els alo s egis a s pels e mopa ells a 1 cm d’alçada. To i la oscil·lació i la
usió del ma e ial, es po ap ecia una cla a supe io i a dels alo s egis a s pel e mopa ells
supe icial TC B0. D’al a banda, els alo s dels e mopa ells a ondà ies 2 i 4 cm se supe posen mol
més so in , o i que en gene al, la lec u a de TC B2 és lleuge amen supe io a la del e mopa ell
col·loca a més ondà ia(TC B4). Això pod ia co obo a l’anàlisi e a a l’apa a 5.3.2, on s’ha
p esen a la hipò esi que la mesu a es able de empe a u a al ol an dels 60 ºC d’un e mopa ell
in e n pod ia co espond e al can ia de ase al ol an dels 120 ºC, de la capa ex e io del ma e ial.
Figu a 6-21. Lec u es dels e mopa ells baixos TC B (1 cm)
D’al a banda, la g a ació de la p o a mos a com des de l’inici de l’assaig, el ma e ial on àpidamen
i es e i a de la lama. Tanma eix, a mida que el polies i è ecula, la lama a adop an al o ma que
en a dins la ca i a del supo del ma e ial. Compa an la g a ació amb els esul a s dels
e mopa ells, s’obse a com els pics de TC B0 co esponen amb aquells ins an s en els que la lama
ocupa la ca i a del supo , així com les da allades són aquells ins an s en què la lama se sepa a de
0
100
200
300
400
500
600
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9
Tempe a u a (ºC)
Temps (min)
EPS
Alçada: 1 cm
TC B0 TC B2 TC B4
87
PROVES AL LABORATORI
la mos a. La Figu a 6-22 mos a el p ime pic abans dels 2 minu s en TC B0 a la ima ge (a), així com la
da allada p onunciada pos e io als 6 minu s a la ima ge (b).
a) b)
Figu a 6-22. Ima ge de la g a ació de la p o a amb EP. a) minu 1:47, b) minu 6:22
A l’igual que a les p o es an e io s, el compo amen del polies i è en aques a p o a a es a ma ca
pe la se a àpida usió i, doncs, allunyamen de la lama. La usió del ma e ial a se p ou ele ada
com pe què els o a s de la placa del supo no poguessin aguan a alguns e mopa ells, com es
mos a a la Figu a 6-23.
Figu a 6-23. P o e a d'EPS desp és de la p o a
88
Anàlisi de la eacció i esis ència al oc de di e en s ma e ials cons uc ius a pa i de p o es
expe imen als a g an escala
6.5 Discussió
A enen als esul a s de les p o es eali zades sembla que el polies i è és el ma e ial menys adien en
e mes de segu e a con a incendi. L’única aó que el p e é de la in lamació és la con acció, usió i
desin eg ació, e s comple amen indesi jables pe a la con igu ació d’una açana. Això s’ha ad e i
an a escala de labo a o i com a g an escala.
El compo amen del poliu e à du an les p o es a g an escala a se mol pi jo que l’obse a a
labo a o i. To i àcilmen in lamable du an les p o es de adiació, el poliu e à a demos a a les
p o es de labo a o i una capaci a mol supe io a la del polies i è de supo a l’aplicació d’una on
de calo . De e , en o es les p o es de labo a o i es a obse a la c eació d’una capa ca boni zada i
p o ec o a del nucli que pe me ia al ma e ial supo a l’aplicació de calo sense ond e. No obs an ,
la eacció del poliu e à du an les p o es a g an escala a se comple amen di e en : la ca boni zació
de gai ebé o a la supe ície de la açana no a e i a la pene ació de la lama, incidin a l’es uc u a
de la açana ins a p o oca -ne la caiguda de ossos. Cal assenyala , no obs an , que a aques e hi
ajuda que el ecob imen emp a en la açana Ven -PUR ambé és combus ible. Les p o es a
labo a o i han se i , a més, pe en end e la pa icula con ibució d’aques ecob imen al oc de
açanes a escala eal, ja que, a pe i a escala, s’ha pogu obse a l’escla amen i bombolleig del
e es imen enòlic, causa p incipal de la caiguda de ma e ial du an les p o es del Fi e Semina .
La di e ència en e els esul a s de labo a o i i a g an escala és, doncs, ema cable. Conc e amen pe
al cas del PUR, és possible que pe p o oca una eacció com la obse ada al Fi e Semina sigui
necessà ia una p o a de majo du ada empo al que pe me és supe a la ba e a de p o ecció
compo ada pe la supe ície ca boni zada. De e , com s’ha comen a a l’apa a 5.3.1, du an els
p ime s 15 minu s de les p o es a g an escala, la açana de polies i è e a la que pi jo es a a
esponen al oc i no a se ins més enda an que la del poliu e à a comença a mos a l’e ec e del
oc. Aques e conco da, doncs, amb la hipò esi plan ejada sob e la supe ació de la ba e a de
p o ecció amb la pe sis ència en el emps
89
ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL DEL PROJECTE
7 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL DEL PROJECTE
L’es udi d’impac e ambien al del p ojec e segueix les pau es indicades a l’a icle 7 de la Ley de
E aluación de Impac o Ambien al de p oyec os (Minis e io de Medio Ambien e, 2008).
7.1 Desc ipció gene al del p ojec e
La eali zació d’aques p ojec e consis eix en l’es udi de la in o mació ecopilada du an els incendis
expe imen als de la jo nada Fi e Semina 2014, amb la conseqüen expo ació, ac amen i anàlisi de
dades que aques compo a, així com en la eali zació i anàlisi de p o es a escala de labo a o i
7.2 P incipals al e na i es es udiades
El p océs d’anàlisi dels esul a s de les p o es al Fi e Semina mi jançan la mesu a dels e mopa ells i
l’anàlisi in a oja de les ima ges no p esen a a al e na i es. D’al a banda, les p o es a labo a o i, al
i com an se concebudes en un p ime momen , an so me e’s a di e sos can is pe al d’adap a -
se a la capaci a de en ilació. Més conc e amen , es a con empla la possibili a de eali za les
p o es d’escala mi jana al FlamesLab amb p o e es de dimensions 40 x 40 x 10 cm. Aques a opció a
se desca ada ja que les ins al·lacions no es an p epa ades pe en ila l’emissió de ums òxics que
hagués suposa la c ema de p o e es d’aques es dimensions. Pe la ma eixa aó ambien al es a
desca a la opció de eali za la p o a a l’ex e io .
7.3 Desc ipció del medi
La pa no expe imen al del p ojec e es a eali za a les ins al·lacions del CERTEC, ubica al
Depa amen d’enginye ia química de l’ETSEIB. D’al a banda, o es les p o es de labo a o i menys la
d’escala mi jana es an du a e me al Labo a o i del Foc de l’EPSEB, men e que la p o a a escala
mi jana es a eali za al FlamesLab de l’ETSEIB. Ambdós labo a o is es an equipa s amb unes
ins al·lacions p epa ades pe als assajos e ec ua s i, pe an , es conside a que la se a eali zació no
ha a ec a de mane a signi ica i a els ni ells de quali a del medi ambien .
7.4 Iden i icació dels impac es sob e el medi
Els impac es ambien als d’un p ojec e poden se p o oca s pe es aons, pe l’exis ència del
p ojec e, pe la u ili zació de ecu sos o pe la gene ació de esidus. El ipus d’e ec e dels impac es
96
Anàlisi de la eacció i esis ència al oc de di e en s ma e ials cons uc ius a pa i de p o es
expe imen als a g an escala
B i ish S anda ds Ins i u ion, 2005. BS 8414-1:2005. Fi e pe o mance o ex e nal cladding sys ems,
London.
Cas elle , J. B., 2011. Segu e a con a incendis, Ba celona: Cen e de Segu e a i Salu Labo al de
Ba celona.
Chow, C., 2010. Nume ical Simula ions on Ai low o he Double-skin Façade Ca i y by an Adjacen
Room Fi e, Vancou e : P oceedings o he ASME 2010 In e na ional Mechanical Enginee ing Cong ess
and Exposi ion.
Chow, C., 2013. A quali a i e in es iga ion on double-skin açade i es, EDP Sciences.
Código Técnico de la Edi icación, 2010. Documen o Básico DB-SI.
Conso cio de Bombe os de la P o incia de Cádiz, 2008. Eu oclases.
Co nish, H., 1973. Toxici y o he mal-deg ada ion p oduc s o plas ics. En: P oduc s o Combus ion o
(Plas ics) Building Ma e ials. Lancas e : A ms ong Co k Co., p. 30.
Dillon, S. E., 1998. Analysis o he ISO 9705 Room/Co ne Tes : Simula ions, Co ela ions and Hea Flux
Measu emen s.
D ysdale, D., 1997. An In oduc ion o Fi e Dynamics, Honi on: John Wiley & Sons L d.
EAE, 2014. Eu opean Associa ion o Ex e nal The mal Insula ion Composi e Sys ems.h p://www.ea-
e ics.eu/ iews/e ics/abou -e ics.h ml [Úl im accés: 2014 No emb e 11].
Esposi o, F. & Ala ie, Y., 1988. Inhala ion Toxici y o Ca bon Monoxide and Hyd ogen Cyanide Gases
Released Du ing he The mal Decomposi ion o Polyme s. Jou nal o Fi e Sciences, 3(6), pp. 195-242.
EUMEPS (Eu opean Manu ac u e s o Expanded Polyes y ene), 2002. Beha iou o EPS in case o i e,.
EUMEPS, 2004. SBI Tes ing P og amme. Moun ing and Fixing condi ions o EPS boa ds.
Eu opean O ganisa ion o Technical App o als, 2000. Guideline o Eu opean Technical App o al o
Ex e nal The mal Insula ion Composi e Suys ems wi h Rende ing (ETAG 004), B ussels.
Fi e Tes ing Technology, 2014. Fi e Tes ing Technology. h p://www. i e- es ing.com/ [Úl im accés:
2014 No emb e 8].
FLIR Sys ems, 2000. The maCam Resea che 2001. Ope a ing Manual.
FLIR Sys ems, 2009. OLE Au oma ion. Use 's Manual.
97
BIBLIOGRAFIA
Gann, R. G. y o os, 2001. In e na ional s udy on he suble hal e ec s o i e smoke on se i abili y
and heal h (SEFS), Na ional ins i ue o S anda ds and Technology.
Ga cía, V., 2008. Los ma e iales y el uego, Palma de Mallo ca: Depa amen de Física de la Uni esi a
de les Illes Balea s.
Gi aldo, M. P. & Co és, A. D., 2014. P opagación del uego a a és de las achadas. Ba celona.
Gi aldo, M. P., Lacas a, A., A ellaneda, J. & Bu gos, C., s. . Compu e -simula ion s udy on i e
beha iou in he en ila ed ca i y o en ila ed açade sys ems, Ba celona.
Gi aldo, P., 2014. P opagación del uego a a és de las achadas (Guión), Ba celona.
Glennie, D. & Hadjisophocleous, G., 2013. Calcula ion o adian hea lux om compa men i es in
a ious en ila ion condi ions, EDP Sciences.
Go be , G. E. & Hopkins, R., 2007. The Cu en Knowledge & T aining. Bos on, Massachuse s.
Gu man, J. L., Baie , L. & Le in, B. C., 1987. Polys y enes: A Re iew o he Li e a u e on he P oduc s
o he mal Decomposi ion and Toxici y. En: Fi e and Ma e ials, Vol. 11. Gai he sbu g: Na ional
Bu eau o S anda ds, pp. 109-130.
Ha is, G., 2011. Go e nmen Says 2 Common Ma e ials Pose Risk o Cance . The New Yo k Times, 10
Juny, p. A1.
Ha zell, G., 1992. The Combus ion Toxicology o Polyu e hane Foams. Jou nal o Cellula Plas ics,
Issue 28, pp. 330-358.
Hi schle , M., Debanne, S., La sen, J. & Nelson, G., 1993. Ca bon Monoxide and Human Le hali y: Fi e
and Non- i e S udies, Lond es i No a Yo k: Else ie Applied Science.
Ho man, H. T. & Oe el, H., 1969. Compa a i e oxici y o he mal decomposi ion p oduc s. Mode n
Plas ics, Issue 46, pp. 94-100.
IDAE, 2012. Guía IDAE: Sis emas de Aislameien o Té mico Ex e io (SATE) pa a la Rehabli ación de la
En ol en e Té mica de los Edi icios, Mad id.
Inel ec, 2014. Inel ec, Cáma as Climá icas, Equipos de Simulación, Bancos de ensayo.
h p://www.inel ec.es/es/ [Úl im accés: 8 No emb e 2014].
Ins i u o Cana io de Segu idad Labo al, 2002. Eu oclases: Reacción al uego de los ma ei ales de
cons ucción.
ISOVER, 2001. Aislamien o de Fachadas: Soluciones ISOVER pa a Ob a Nue a y Rehabili ación,
Azuqueca de Hena es.
98
Anàlisi de la eacció i esis ència al oc de di e en s ma e ials cons uc ius a pa i de p o es
expe imen als a g an escala
Iso e , 2008. Las Lanas Mine ales en la edi icación, Mad id.
Jensen, G., 2013. Fi e sp ead modes and pe o mance o i e s ops in en ed açade cons uc ions –
o e iew and s anda diza ion o es me hods, EDP Sciences.
Kaplan, H. L., G and, A. F. & Ha zell, G. E., 1983. Combus ion Toxicology, P inciples and Tes
Me hods. Lancas e : Technomic Publishing Co.
Kols ad, H. A., Juel, K., Olsen, J. & Lynge, E., 1995. Exposu e o s y ene and ch onic heal h e ec s:
mo ali y and incidence o solid cance s in he Danish ein o ced plas ic indus y. Occupa ional and
En i onmen al Medicine, Issue 52, pp. 320-327.
Kumm, M., Söde s öm, J. & Lönne ma k, A., 2013. EPS insula ed açade i es om a i e and escue
pe spec i e, EDP Sciences.
Land y, T. D., Daems, D., Pauluhn, J. & Reimann, K. A., 2002. Polyu e hane P oduc s in Fi es: Acu e
Toxici y o Smoke and Fi e Gases.
Le in, B., Paabo, M., Gu man, J. & Ha is, S., 1987. E ec s o Exposu e o Single o Mul iple
Combina ions o he P edominan Toxic Gases and Low Oxygen A mosphe es P oduced in Fi es.
Fundamen al and Applied Toxicology, Issue 9, pp. 236-250.
Lyon, R. E. & Wal e s, R. N., 2003. Py olysis combus ion low calo ime y, A lan ic ci y: Else ie .
Messe schmid , B., 2008. The capabili ies and limi a ions o he Single Bu ning I em (SBI) es ,
Edinbu gh: Fi eSea 08.
Mie lo, R. . & Se e, B., 2005. The Single Bu ning I em (SBI) es me hod – a decade o de elopmen
and plans o he nea u u e.
Mikkola, E., Hakka ainen, T. & Ma ala, A., 2013. Fi e sa e y o EPS insula ed acades in esiden ial
mul i-s o ey buildings, Finland: EDP Sciences.
Minis e io de Medio Ambien e, 2008. Real Dec e o Legisla i a 1/2008, Mad id.
Na ional Fi e P o ec ion Associa ion, 2004. NFPA 921: Guide o Fi e and Explosion In es iga ions.
Na ional Ins i ue o S anda ds and Technology (NIST). U.S. Depa men o Comme ce, 2008. Aspec s
o he Fi e Beha io o The moplas ics Ma e ials, Gai he sbu g: NIST Technical No e 1493.
Nelson, G., Hixson, E. J. & Denine, E. P., 1978. Combus ion p oduc oxici y s udies on enginee ing
plas ics. J. Comb. Tox, Issue 5, pp. 222-238.
99
BIBLIOGRAFIA
Nishio, Y. y o os, 2013. Expe imen al s udy on i e p opaga ion o e combus ible ex e io acades in
Japan, EDP Sciences.
O ice De Cen e , 2014. Cen o de desa ollo de o ice. h p://msdn.mic oso .com/es-
es/o ice/aa905340 [Úl im accés: 7 Agos 2014].
O ice o A ia ion Resea ch, 2005. Polyme Flammabili y, Washing on, D.C.: U.S. Depa men o
T anspo a ion. Fede al A ia ion Adminis a ion.
Paabo, M. & Le in, B. C., 1987. A RE iew o he Li e a u e on he Gaseous P oduc s and Toxici y
Gene a ed om he Py olisis and Combus ion o Rigid Polyu e hane Foams. En: Fi e and Ma e ials,
Vol. 11. Gai he sbu g: Na ional Bu eau o S anda ds, pp. 1-29.
Pa dal Ma ch, C., 2009. La hoja in e io de la achada en ilada. Análisis, axonomía y p ospec i a,
Ba celona.
Pla a o ma a qui ec u a, 2011. Pla a o ma a qui ec u a.
h p://www.pla a o maa qui ec u a.cl/cl/02-77161/en-de alle-mu o-co ina [Úl im accés: 11
No emb e 2014].
P asad, K. y o os, 2009. Nume ical simula ion o i e sp ead on polyu e hane oam slabs.
In e na ional Con e ence. Con e ence Pape s. P oceedings. O ganised by In e science
Communica ions. Gai he sbu g: Fi e and Ma e ials, pp. 697-708.
Quin ie e, J., 1998. P inciple o Fi e Beha io . New Yo k.
Quin ie e, J. G. & Ha kle oad, M., 1984. New Concep s o Measu ing Flame Sp ead P ope ies,
Gai he sbu g.
Radco, 2011. Raco Tes epo No. RAD-2725 , RADCO (Resou ces Applica ions, Designs & Con ols,
Inc.).
Ramí ez, Y. P., 2010. Con ibució a l'es udi de l'e ec e del can i d'escala en l'expe imen ació en es udis
o es als, Ba celona: Cen e d’Es udis del Risc Tecnològic.
Rockpanel, 2014. Rockpanel. Rockwool company.
h p://www. ockpanel.es/p oduc os/ ockpanel+woods [Úl im accés: 27 No emb e 2014].
Rockwool, 2001. P o ección con a el uego.
h p://www. ockwool.es/po +que+ ockwool/p o ecci%C3%B3n+con a+el+ uego [Úl im accés: 13
No emb e 2014].
Rockwool, 2012. ¿Po qué es impo an e el aislamien o no-combus ible?, Ba celona.
100
Anàlisi de la eacció i esis ència al oc de di e en s ma e ials cons uc ius a pa i de p o es
expe imen als a g an escala
Sis ema Masa, 2014. Sis ema Masa.
h p://www.sis emamasa.com/index.php?op ion=com_con en & iew=a icle&id=46&I emid=55
[Úl im accés: 19 Agos 2014].
SP Technical Resea ch Ins i u e o Sweden, 2014. Reac ion o i e o cons uc ion p oduc s.
S ec, A. A. & Hull, T. R., 2011. Assessmen o he i e oxici y o building insula ion ma e ials. Ene gy
and Buildings, 2-3(43), pp. 498-506.
UL, 2014. UL 94 Flame Ra ing. h p://www2.ulp ospec o .com/p ope y_desc ip ions/UL94.asp
[Úl im accés: 17 No emb e 2014].
Whi e, N., Delicha sios, M., Ah ens, M. & Kimball, A., 2013. Fi e haza ds o ex e io wall assemblies
con aining combus ible componen s, EDP Sciences.
Woodb idge Foam Co po a ion , 2009. Flexible Polyu e hane Foam, Mississauga.
Yamamo o, K., 1977. Acu e Combined E ec s o HCN and CO wi h Special Re e ence o a Theo e ical
Conside a ion o Acu e Combined E ec s on he Basis o he Blood Cyanide and COHb Analyses.
Jou nal o Combus ion, Issue 4, pp. 69-78.