La
ein enció
de
La
Ca uja
The
e-in en ion
o
La
Ca uja
Se en
e lec ions
o
he
u u e
Se
e
le
x
ions
de
u u
Rica d Pie
l.
The
ep
heme al na u e
o
uni e sal
exhibi ions
has al·
ways
been
so
m
e hing
consubs an ial
o
hei
o ganiza ion.
Fo
he
Londo
n Ex
hibi ion
o 1851, conside-
ed
o
be
he
i s
o
in e na iona
l
scope,
Joseph
Pa
x
on
was
commissioned
o
design
he
C ys al
Pala
ce
a e
Pa
liamen
had
e
j
ec
ed
he
p
ojec
p esen ed
by
he
Building
Commi ee
, a
hea y
bui
l
di
ng,
un
sens
i
i e
o-
wa ds
he
g eene y
and
di
icul
o
disman le.
Uni e sal
Exhibi ion
s ca ne i
n o
being
as l
a ge
disp
l
ay
windows
in
which
pe iod
ically
exhibi
echno
logica
l
ad a
nces.
Un il
he
end
o
he
XIX
cen u y,
while
hei
dime
ns
ions
we e
co
n
ained ',
un
i e
sal
exhibi io
ns
we e
se
up
inside ci ies
in
ex
i
s ing
pa ks
and
open
spaces.
A e
he
Chicago
Colu
mbus
Exhibi ion
(1893), he
i s
o
uly
la
ge
dimen·
sions
(278
hec a es
).
he e
had
o
be
ound
new
enues
o
hem.
In
1888
,
he
B
a celona
Exhibi ion
se ed
as a
de ini i e
s imulus
o
he
Pa e
de
la
Ciu adella,
and
he
Columbus
Exhibi ion
ac ed as a
p e ex
o
o de ing
he
sho e
on
o
Lake
Michigan
and
building
Jackson
Pa k.
The
imp
lan a ion
model
emained
he
same, since he ex-
hibi ions
con inued
o
be
empo a
y.
W h
ile
he
i
s
exhibi ions
occupied
an
exis
ing
pa k,
mo e
ecen
ones
ha e had
o
in en
i .
Today, he
sh inking
wo
ld,
which
has
become
a
"un
i-
e sal
illage"
in
whic
h in
o ma i
on
exchange
is
al
mos
ins an aneous,
has ende ed
echno
l
og
ical
shows
al
mos
meaningless,
wh
ile
o he
co
mplemen a y
aspec s
such
as
amusemen s
, c
ul u a
l
exhibi ions
and
ou ism,
h
a e
as·
sumed
a
mo e
p ominen
ole
. The B ussels E
xpo
o
1958
was
su
e
ly
he
las
a emp
o
ansmi a
uni e sal
me
s-
sage:
namely
ha
a omic
ene gy
could
also
be
used
o
peace ul
pu po
ses.
Fu he mo e
,
he
se e e
econom
ic
e
·
cessi
on
su e ed
by
so ne
o
he
o ganizing
c
i i
es
o
ced a
econside
a ion
o
he
sui abili y
o
hese
e en s
and
a
close
examina ion
o
hei
cos s
and
bene i s.
98
l.
El
ca ac e
e íme
de les
expos
ic
ion
s un
i e
sals
ha
es a
que
l
com
cosubs
ancia
l les se es
celeb
acions.
A I'E
xpos
ició
de
Lond es
de
1851,
conside ada
com
la
p ime a
de
ca ac
e
i
n e na
cio
nal, es
a
e
nc
a
ega
el
Pa
lau
de
C is al! a
Joseph
Pax on,
des
p
és
qu
e el Pa la
me
n
eb
u gés
el
p ojec e
p esen a
pel
Comi e
de C
ons
ucc
ió
,
un
edi ici
ei
xuc,
poc
espec uós
amb
la
ege ac
ió
de
H
yde
P
a k
i d
i í
ci
lm
en
desmon able.
Les ex
po
sic
ion
s
uni
e
sals
a
n
néixe
pe
se
un
s
g ans
apa ad
o s on es
pugué
ss
in
ex
h
ib
i
els
a anyos
ecnológics
de
o ma
pe
iódica.
Fins a
inals
del
seg
le XIX,
men e
an
eni
una
dimensió
co
n inguda
', es
an
ins al.
l
a
a !'
in e io
de
les
ciu
a s, en
els
pa es i els
espais
ll
iu es
ex
is
en
s.
A
pa i
de
I'
E
xpos
ició Col
ombina
de
Xica
go
de
1893, la
p im
e a
de
g ans
dimensions
(278 Ha), an ha
e
-se
de
aba
no
us
e i o is
pe aques es
celeb
aci
ons
. El 1888, I'Ex
po
si
ció
de
Ba cel
ona,
a
se i
pe a
dona
una
empen a
de
ini i
a
al Pa e
de
la
Ciu ade
ll
a,
i I'E
xpo
sició Col
ombina
a
se
i
pe a
o de
na
el
on
del
ll
ac
Mi
c
hig
an i
cons u
·
i
el
Jackson
Pa
k.
El m
ode
l
d'
im
p
lan a
ció,
pe o,
e a
el
ma eix d'
abans
,
jaque
la ins
al.laci
ó
co
n inua a
esse
n
e íme a
.
Es
pod ia
di
que,
me
n e
les p
ime a
s
exposicions
ocupa e
n
un
pa
e
exis e
n
, les
més
m
ode
ne
s
se'l
an
ha e
d'in en a
.
El
can
i
en
el
pape
que
juguen
les ex
posic
io
ns
dins
la
ciu a
es
p
o
du
eix
a
mi jans
d'
aques
segle. L
'empe
i im
en
de
l m
ón
con
e
i
en
un
a
"
il
a
un
i
e
sal"
on
l
'i
n e
can
i
de
no icies
és
qua
si
ins
an a
ni, ha
deixa
sense
se
n i
la
mos a
ecnológica
d
ona
n
p o ago
n
isme
a
d'al es
aspec es
que
ins
a a
e e
n
comp
l
emen a
is
: la es a l
údica,
les
ex
hibi
cions
cu
l u al
s, el
u i
sme,e c.
L'EXP0'58
de
B u
sse
l.le
s
a
se la
da e a
que
a
p o a
de a
nsm
e
e
un
missa ge
uni
e
sal:
que
l'en
e gia
a ómica
-
que
eia
po
c ha
ia
colpi
la
co
nscien
cia
mundial
al
inal
de la
Segona
Gue a
Mundia
l-
ambé
podí
a
se
i
pe a
la
pau. La
g eu
c
isi
económica
que
an
pa i
algunas
de
les
seu
s
pos e io s
a
ob
liga
a epl
an e
ja
la se a
opo uni a
i a
alua
més
acu adamen
els
ben
e
i
cis
i
cos os
que
podien
com
p
o a
.
Sl
VI
...4.
1
93
0
-
RE
CMO
AMUAAI.lADO
RED
FERROVIAJ<IA
MUROS
DE
DEFENSA
OTROS
CUR505
DE
AK;l.JA
1
1.
Fo
he
abo e
easons,
he
Se i
l
le
E
XPO
could
no
be
me ely
an
end
in
i s
el ,
bu
a he
go
beyond
i s
own
cele-
b a ion
.
Th
e
awa en
ess
o
his
ac
g
ew
in
a
syncopa ed
and
co
n
adic o
y
way.
Ra ely
ha e
so
many
doub s
abou
he
pos
i
ion,
dimensions,
communica ions
and
goals
o
an
e en
been
di
spell
ed
wi h
such
publ
ic
will
o
ca y
a
p ojec
o wa
d.
One
o
h
e a
icles
ha
had
mos
impa
c
du ing
he
ini-
ial
plann
i
ng
s age
o
he
EXPO
was
w
i en
by
Edua do
Lei a,
a chi ec
and
consu
l
an!
o
he
R
e ision
o
he
Ge-
ne al Pl
an
o
Se ille,
en
i l
ed:
"EX
PO Se i
ll
a 92:
Ande
o
no
ande ... caballo
g ande".
'
Al
h
ough
e is
i
on
o
h
e
Mas e p
l
an
o
Se ille
b
egan
a e
ha ing
decided
o
o ganize
he
Ex
hibi
io
n,
h
is
was
one
o
he
e
w
documen s
ha
examined
wha
h
e
EXPO
impli
ed
and
he
only
one
o
p esen
an
al
e
na i
a.
l
o
-
mula ed
a
nuclea
o
gan
i
za io
n, s
im
il
a
o
he
one
planned
in
Pa
is:
an
ex
hibi
i
on
c
en
ed
on
he i
e ,
in a
se ies
o
p e
ci
nc
s l
in
ked
oge h
e
by
he
wa e ,
w
hic
h
was
no
only
ejec ed
bu
e en led
o
he eplac
emen
o
he
Mas e p
l
an
eam,
because
hei
p oposal
s
did
no
co
in
c
id
e
wi h
o icial
he
ses.'
In
he
abo e-men ioned
a icle
anda
mo e
ecen
one
',
he
dis
c
ussion
cen ed
on
h
e
EXPO's
lack
o
speci ic
con
-
en!
, since
i
s only
aim
seemed
o
be
o
a de
mon
s
a
i
on
o
h
e
coun
y
's
ab
ili y
o
o ganize
a la ge-scale e en .
Un il
1985
,
he
EXPO
was
de ised
wi h
such
au
on
omy
ha
i
p es
aged an i
e ocab
le
di o ce
be ween
c
i
y
and
exhibi ion.
Th
e issue w
hich
mos
conce ned
he
au
ho
o
he
a ic
le
was
ha
o
scale,
o
he
p opo ion
be ween
he
e
en
being
o ganized
and
he
ci y
whic
h
was
going
o
accommoda e
i . Once
Se ille
had
been chosen, becau-
se she
had
been he
econom
ic
ca
pi
al
o
he
co
un
y a
e
he Di
sco e
y,
he
ques ion
was
whe he
she
had
he
ca-
paci y
o
accommoda e
i
o
whe he
a new se
ing
had
o
be
designed
in
w
hi
ch
bo h
coul
d c
om
e o
an
unde s an-
ding
and
collabo a e
oge he
.
A
uni e sal
ex
hibi
ion
is an
e en
o
l
a
ge
mas
ses
ha
needs
o
be
placed
in
a
highly
po
en
me opoli
an
se -
ing
.
Th
e
p e ious
exhib
i
ion
s
in
Osaka,
Mon eal
and
B ussels
we
e
si ed
in
h
e
mids
o
u ban
agglome a ions
wi h
o
e
40
million
inhabi an s.
Me opol
i
an
Se
i
ll
e,
An
da
lusia
and
he
s
u ound
ings
und
e
w
o
hou s
awa
y
om
he
EXPO c
ame
now
he
e
nea
his
igu
e
and
led
o
doub s
conce
ning
no
only
he
disp
opo iona e
size
o
he
exhibi ion
bu
also
he
e
y
success
o
he
e
en
.
l
he
Se i
ll
e
p ojec
was
co
mpa ed
o
he
o he
wo
ece
n
in
i
ia i e
s
(Chicago
and
Pa is)
,
ina
ll
y
wi hd
awn
in
h
e
ace
o
he
di icul y
o j
us
i
ying
,
bo h
poli i
ca
lly
and
so-
cia
ll
y,
he
in
es men
o
be
mad
e,
o
he
EXPO
i
was
p oposed
o
build
one
and
a
hal
i
mes
as
much
as o
11.
L
'o
ga
ni
zació
de
I'EXPO de
Se
illa
no
pod
ia, pe aqu
es es
ao
ns, aca
ba
-se en sí m
a eixa,
si
nó
que
ha
ia de anscend
i
a
la se a p
op
ia cel
eb ac
ió.
La
p esa
de
co
n
scienc
ia sob e
aques
e
a
se
sin
copada
i
con
ad
ic o
i
a. P
oq
ues
egades
an
s
dub
es
sob e
la
pos
ici
ó,
g and
a ia,
comu
n
icac
ions i
ob
j
ec
i
us
d'
un
esde en
im
en
s'
han
cobe
amb
a
n
a
ol
un
a
públi
ca
d
'empe
n
ye
un
p ojec e
i
es im
ula u
na
o
a
in
e
sió.
Un deis
a
icles
que
a
en
i
més
ascendenc
ia en
les
anys
que
s'es
a a
in
ici
an
l'
exec
ució
de
i'EXPO
ou
un
de
!'E
dua
do L
ei
a,
a qui ec e i
co
nsul
o
de la R
e
isió
de
l
Pl
a
Gene
al de
Se
i
lla,
i
ul
a
"EXPO
Se
illa 92: Ande o no
ande
...
cabal
lo g an
de"
-'
E
nca
a que la Re isió
de
l
Pl
a Gene al
de
Se
i
lla
es a in
icia
pos e
i
o me
n a la
dec
isió
d'o
gan
i
za
I'Exp
osició
en
aques a
ci
u a ,
aques a se
un
de
is
pocs
docu
m
en s
que
es a
plan
e
j
a
que su
posa a
I'EXPO i
l'ún
ic que a p
ese
n
a
una
al e na i a
.
La
p
opos a
de
l Pla
o m
u
la a
u
na
o gani
zació
nuclea
que
e
nia
que
lcom
de
semblan
am
b el q
ue
ha ia
plan
e
j
a
Pa is;
una
exposició
en
a
n del
iu,
en una
se
ie
de
ec
i
n es
encadena
s pe l'ai
gua
,
qu
e
no
a
p
ospe a
i
que
i
ns
i
o
a
po a
al
can i
d
'equ
ip
edac
o del Pla G
ene a
l
pe q
ue
les
se es
p
opos
es no
s'a
j
us a en
a les
esis
o icia
ls. 3•
En
aque
ll a icles i en
un
de més
ecen
',
la di
scussió
es
cen
a a
en la
ma
n
ca
de
con
in
gu
especí ic
de I'EXP
O,
l'
únic
objec iu
de
la
qua
l
sembla a
se
demos a
la capaci
a
del
país
pe
o gan
i
za
un
g an
es
d
e eni
m
en .
Fi
ns
al
esho es,
al 1
985,
I'E
XPO
es
o
m
ul
a a
amb
una
au
ono
mia
que
p essag
ia a un di
o
ci
i
essol
uble
en
e
ciu
a
i
exposició
. El
ema
que
més p
eoc
u
pa a
aquell a
i
culis a e a el
p ob
l
ema
de
l'escala,
de
la
p opo ciona
li a en e
l'
esde en
i
men
que
s'
o ga
ni
za a i la
ciu
a
que
l
'ha
ia
d
'al
be ga
.
Un
cap
iada
Se illa
com a seu de
I'
EXPO,
pe qué
ha
ia
es a
la
capi a
l
económica
de
l país
desp és
de
l
Descob
i
me
n
,
la
qües
ió
e a plan
eja
-se
si
aques a
e
nia
capaci a
pe a
acolli -
la o si
ha a
de di
ssenya
-se un
escena i
en el
que
u
na
i
al a
poguessin
en
end e's
i
col.
l
abo a .
Una
expos
ició u
ni e sa
l és un
esde enime
n
pe a
g ans
masses
que
necessi
a
es a
si uada
en un en o
n
me
o
poli
a
mol
po e
n
.
L
es
da
e es
exposicio
ns
d'Osaka,
M
on ea
l o
B usse
l.les
es a en
si
uades
al
mig
d'u
nes
aglome
acio
ns
u banes
que
supe
a en
els 40
mi
l
ions
d'ha
b
i an s.
La
Se i
ll
a
me opol
i
a
na,
Anda
l
us
ia i, en
gene a
l,
o
l
'en o n
a m
enys
de
dues ho es
de
l'
expo
qu
eda a
m o
l
l
lu
ny
d'aq
ues a
xi
a i
eien
du
b
a ,
no
només
de
la
desp
opo ció
de la
p opos a
espec e
de la ci
u a
si
nó
a
més,
del seu
ex
i .
Si
es
co
mpa
a a
el
p
oj
ec
e
de
Se i
lla amb l
es
al
es dues
inici
a
i
es
ecen
s
(Xicago
i P
a ís),
q
ue
i
na
l
me
n
s'h
a ie
n
e i a
da an
la d
i i
cul a
de
jus
i i
ca
po
li
icamen i
soc
ial la
in e sió
a e ,
I'EXPO
es
p
opo
sa a
de
cos
n
u'
i
u
na
egada
i
mi
ja
més
del que
es
p
e e
ia a Xi
cago,
que
pen
sa a
ocupa
un
ec
in e
sensib
l
emen
igual,
qua
n en a
qu
es a cel
eb
ació
s'
hi
10
0
Chicago
on
a
si e
much
he
same size,
whe
n Chicago an i-
cipa ed
wice
he
numbe
o
isi o
s
expec ed
o
Se ille.
As
he
i le
o
he
a icle
indi
ca ed,
he
only
h
ing
ha
see-
med
o
conce n
he
de elope s
we e,
eco d-b eaking
i
gu es,
ha
con empla ed
nei he
he
e ec s
h
e
e en
migh
ha e
on
he
ci y
no
he
e o s
o
be
made.
The
EXPO
was
a success.
Al!
he
es ima es
conce n
ing
he
numbe
o
exhibi o s
and
isi o
s
ell
sho
o
he
ma k
and
bo h
he
ci y
and
he
egion
ha e been
he
ob-
jec
o
majo
p
ubli
c i
n e
s
men
' .
Gi en
his
ac
,
i
is
pe e
c ly
p
oss
ible
o
jus i y
he
disappea ance
o
La
Ca uja since
i
has
ul illed
i s
miss
io
n:
ha
o
equipping
he
ci y
and
making
he
known
wo ldwide.
Wha
is
clea
in
any
case, as
Edua do
Lei a says
in
he
jou nal
Casabe/la,
is
ha
" eally
one
canno
pinpoin
ei -
he
he
momen
o
he
conc e e
d
ecision,
be ween
1985
and
1986,
which
mad
e
i
possible
o
he
u
nde aking
o
pu
on
a
Uni e sal
E
xhi
b
i ion
in
a
ci y
un
sui able
as
a
enue
o
become
h
e
a
mo e
am
bi
ious
and
unique
de-
e mina ion
o
build
a
en
u e
o
he
Exhibi ion
and,
a
he
sa
me
ime
,
build
he
Exhibi ion."
In
al!
his
he
e
may
ha
e
been, as Damián
Oue o
says',
a
p epo en
and
"gigan
icis
"
enligh ened
despo ism
whose
gene osi y
wen
so a
beyond
bounds
as o
be
in
-
e p e ed
as
disdain
o
he
ci y's
e y
capac
i
y
o
assume
he
his o ical
challenge
o
he
EXPO. Be
ha
as
i
may,
he
p eoccupa ion
o
hese
au ho s,
a
om
ading
away
wi h
he
clos
in
g
o
he
exhibi
ion
, has
now
eappea ed.
The
p oblems
in ol ed
in
i ing
h
e isl
and and
he
ci y
og
e
h
e
do
no
end
he e,
in
he
scale
o
each piece,
bu
ex end
o
he
change
o
model
in
o
l
ed
in
hei
i
n eg a
-
ion
.
Se ille
is
no
a
i e
ci y
in
he
sense
o
he
as
majo i y
o
Cen al
Eu opean
ci ies,
in
which
h
e
i e
is
an
a icula ing
axis
se
ing
as
he
on ie
be ween
wo
pa s
joined
and
sepa a ed
by
a se ies
o
b idges,
bu
a -
he
an
asymme ica
l
ci y
si ua ed
on
one
side, in
on
o
he
i
e
and
he
g ea
l
ood
plain
ha
s e ches
be o e
he
. The
c ea ion
o
he
Co a de
T iana
in
1949
and
o
La
Ca uja
in
1982 has
placed
wo
islands,
wo
polde s
ha
demand
special
ea men .
Re-use
o
he
EXPO
poses
p
oblems
o
di e en
kinds
which
migh
be
pe ec ly
exemp
l
i ied
by
he
si mi le
coi
ned
by
Dani
F eixas,
who
compa es
he
p ecinc
w
i h
wha
e-
mains
in
a
ay
o
swee s
a e
a
pa y
and
whe
he
his
can
be
used
again:
is
he
a
y
oo
big
and
su
i able
only
o
pa ies
o
can
i
be
use
d
o
e e yday
meals?;
can
i
be
le
on
he
able
o
would
i
be
be e
pu
away?;
will
he
swee s
las
o
would
i
be
be e
o
epla
ce
hem
wi
h
o -
he s
ha
do
no
spoil?;
can
i
be used as
i
is
o
would
i
be
be e
o
line
i
wi h
some
hing
new
?
111.
Dimensions
,
a icula ion,
use
and
o
de
a e
some
o
espe a en
el
doble
de
isi es
que
a
Se illa
.
Tal
com
deia
el
í ol
de
l
'a icle,
en
aque
ll
momen ,
l'úni
c
que
semb
l
a a
p eocupa
els
p omo o s
e en
les
g ans
xi es,
unes
xi es
eco d,
que
no
con empla en
els
e ec es
que
podien
eni
sob e
la
ciu a ,
ni
l'
es o c;
que
suposa en.
L'EXPO ha
es a
un
ex
i ,
s'han
supe
a
a es
l
es
p e isions
pel
que
a a
nomb e
d'exposi o s
i i
si es,
i
la
ciu a
i la
Re
gió
han
ebu
impo an s
in e sions
públiques
•.
Da
an
d'aques
balanc;
es
pod
ia
de ensa
pe ec amen
que
desapa eixés
La
Ca uja,
pe que
ja
ha
comple
la se a
unció:
equipa
la
ciu a
i
dona -la
a
cone
i
xe
a
ni ell
in e
na
ciona
l.
En
qualse ol
cas, el
que
es
cons a a,
al
com
diu
Edua d
Lei a
a la
e is a
Casabe/la: " eal
men
no
es
po
p ecisa
ni
el
momen
, ni la
decisió
conc e a
que
ho
a
e
possible,
en e
el
1985 i el 1986,
l'escomesa
pe a
eali za
una
Exposició
Uni e sal
en
un
a ciu
a
sense
a ibu s
pe
se
seu
es
ansmu a
en la
decisió
més
ambiciosa
i
única
de
cons ui
una
seu
pe
una
Exposi
ció i al
ma eix
emps
co
ns u·
i
I'Expos
i
ció."
Po s
e
hi
ha
hagu
en
o
aixo,
al
com
di
u en
Damian
Que a
6,
un
despo isme
il.lus a
p epo en
i
gegan is a,
que
s'ha
excedi
en la se a
gene
os
i a
,
ins
l
'ex
em
de
pode
se
in e p e a
com
un
menysp eu
cap
a la
p opia
capaci a
de
la
ciu a
pe
assu
mi
el
ep e
his o ie
de I'EXPO.
En
qualse ol
cas, la
p eocupac
ió d'
aques s
au o s
pel
desp oposi
que
suposa a
un
p ojec e
excessiu
no
s'ha
anca
amb
la
cloenda
de
I'
EXPO
,
sinó
que
a a,
quan
s'ha
acaba ,
ea
pa ei
x
amb
a es
les
se es
conseqüe
ncies.
Els
p oblemes
d'encaix
de
l'illa
i la c
iu
a
no
acaben
aquí,
en les
escales
de
cada
pec;a
,
sinó
ambé
en el
can i
de
model
que
suposa
la
se a
in eg ac
ió
.
Se i
lla
no
és
una
ciua
lu ial
com
la
g an
majo ia
de
ciu a s
cen eeu
opees,
en les
que
el
iu
és
un
eix
que
a icula
i se
eix
de
on issa
en e
dues
pa s
que
s'uneixen
i
sepa en
a
a és
d'un
en el
l
iga
de
pon s.
Se i
lla és u
na
ciu a
asime ica
,
si uada
en
un
cos a ,
da an
del
iu
Guadalqui i
i
de
1'
"hoyo",
la
g an
plana
inundable
que
s'es én
al
seu
da an .
L'
obe u a
de la
Co a
de
T iana
el 1949 i de la
Ca
uj
a el 1982
ha
si ua
da an
la ci
u a
h
is o ica
dues
illes
,
dos
po/de s,
unes
po cions
de
e a
a
aba
ssades a l
'aigua
que
eclamen
un
ac e
espec
ial.
La
eu ili zació
de I'EXPO p
lan
eja
p oblemes
de
di e sa
na u
alesa,
que
es
pod ien
exempli ica
pe ec amen
amb
el
simil
que
Dani
F eixas
ha
e
del
ecin e,
compa an -lo
amb
el
que
queda
d'
una
sa a a
de dolc;os
desp és
d'
una
es a-en
el
casen
que
es
ulgui
o na
a ap
o
i
a -
l
a-;
p oblemes
com
si
aques a
no
és
massa
g an
i
solamen
se eix
pe
les
es es
i
no
pe
als
apa s
dia is;
si
po
queda -se
sob e
la
aula
o
no
se ia
milla
gua da
-la;
si
e
ls
dol9os
aguan a an
o
cald a
can ia -los
pe
uns
al es
que
no
es
acin
malbé;
si
se eix
al
com
ha
queda
o
si
és
necessa i
de
posa
-n
e
de
nous
, ...
101
he
conce ns
we
ind
in
mos
o
he
eplies
gi en
by
he
di e en
p o essionals
in i ed
o
he
Consul a ion
o gani-
zed
by
Ouade ns
d'A qui ec u a
i U ban
isme,
publ
i
shed
by
he
CO.A.C.,
conce ning
he
u u e
o
La
Ca uja.
Be o e
commen i
ng
on
hem,
i
is
wo h
s op
pi ng
o
exa-
mine
he
no es
w i en
by
José
An onio
Fe nández
O dóñez
and
Ha
ns
Kollho ,
since
hey
ep esen!
a
claim
o
he
u ban
ad
i
io
n
which
he
la ge
exhibi ions
ha e
le
as a
legacy.
The
i
s
s
upp
o
s
he
ans o ma ion
o
he
island
in o
a pa k,
while
he
second
p opases
cu ing
he
moo ing
apes,
li ing
h
e
b idges
o
h
e
g ea
ocean-
line
which
is
he
EXPO
and
allowing
i
o
ounde
be a e
he
ci y,
so
ha
i s
g adua
l
decay
would
become
he
co-
memmo a i e
monumen
o w h
a
was
he
l
as
g ea
uni e sal
exhibi ion
.
8o h
o
hese
e lec
i
ons
deno e
s
ong
eluc ance
o
modi ying
he
mo pho
logical
p o ile
o
he
ci y;
in
he
o -
me
case
ui
o
he
desi e
o
p o ide
Se ille
wi h
acili ies
and
in
he
la e
he
esul
o
he
idea ha in
he
u u e
ci ies
hemsel es
w
il
l
be
uni e sal
exhibi ions,
hence
he
EXPO
wil
l
be
emembe ed
as he
end
o
his
pas .
l
is
possible
ha
behind
hese
pos u es
lie
s
he
same
doub s
exp essed
by Á
bal
os-
He e
os
o ,
in
o he
e ms,
by
Fo eign
O ice
A chi ec s,
co
nce
ning
Se ille
's
capaci y
o
abso b
he
p ec
i
nc .
In
e y
di
e en
e ms
and
wi
h
high
ly
di e sa
o ma
l
esul s,
bo h
eam
s
pin-
poin
he
need
o
ecolonize
he
island
on
he
basis
o
new
ocal
poin s
,
he
o me
h ough
he
imp
l
an a ion
o
small
agmen s
o
ci y
and
he
l
a e
by
es ablishing
h ee
ex
no o "
a
ac o s
".
In
he
i
s case,
doub s
abou
he
ci y's
capaci y
o
co
nq
ue
he
island
and
he need
o
abso
b
i
by
pa s
is
added
mis us
o
he
powe
o
new
e ia y
uses o
di ec
he
ope a ion
e en
hough,
hanks
o
he
maja
in
es
-
men s
,
hey
belie e
ha
he
island
is
p edes inad
o
become
ci y.
On
he
o he
hand,
he
Fo eign
O ice
A chi ec s
belie e
ha
on
ly
a
s
ong
in es me
n
in
ideas
,
ambi ions
and
d eams
will
make he
ope
a ion
a success.
Deep
down
hey
belie e
mo e
in
ideas
han
in he
o ce
o
he
a chi ec u es
hey
p opase
.
Conde-Golle
o mula e
his
mo e
exp
l
ici
l
y:
gi en
he
di icul ies
o
he
EXPO a -
ch
i e
c u
e
o
communica e
,
hey
belie e
ha
a he
han
o
bjec ual
,
he
new
impulse
shou
ld
be
o
ac
i i ie
s
and
s a egies
. The
o he
eams
us
ha
he
emode
ll
i
ng
o
he
isl
and
will
be
able
o
eso
l
e
p esen -day
p oblems
and
make
La
Ca uja
pa
o
he
ci
y.
In
h
is
co
n e
x , A.
Wa
ll
and
S.
Nig a
Snyde
p opase
ope
n
ing
he
u ban
s uc u e
o
Se ille,
as a
an
o
be
s
e
ched
un il
i
ou-
ches
he
wo
ends,
La
Ca uja
emaining
in
he
midd
le. To
achie e
his
hey
cons
ide
i
necessa y
o
bui
ld
on
he
o he
s
id
e o
he
Co a
and
p
opase
he
cons uc ion
o
a
111.
G anda ia
,
a
ic
ulació,
ús
i
o d e
se an
p eocupacions
que
obem en la
majo ia
de
els
espos es
que
han
dona
els
di e en
s c
on
ida
s
a la Con
su
l
a que ha
o gani
z
a
Ouad
e
ns
d'A qui ec u a:
U banisme
,
publicació
del
CO
.A.C.,
sob e
el
u u
de
La
Ca uja.
Abans
de
pas
sa
a
comen a
-les
a
l la
pe
na de
pa a
a enció
a les n
o es
edac ades
pe
José
An onio
Fe nández
O dóñez
i H
ans
Kollho
pe que
ep esen en
una
ei
indic
ació
de
la
adició
u
banís ica
del
que
les
g ans
exposicions
an
deixa
com
he encia.
El
p ime
ecl
ama
la
ans o mació
de l'
ill
a
com
un
pa e i el
segon
p opasa
de
alla
les
ama es
i
aixeca
els
pon s
del
ansa lan ic
que
és I'E
XP
O,
pe
al
que
emba a
nqui
da an
la
ciu
a ,
de mane a
que
el
seu
e
n un
amen
es
con e
e
ix
i en el
monumen
commemo a iu
,
en
la
mos a
a queologica
del
que
a
se
la
da
e a g an
expos
i
ció
uni e sal.
En
aques es
dues
e lex
i
ons
hi ha
una
o a
ecansa a l'h
o a
de
modi i
ca el
pe il
mo ologic
de
la c
iu
a ;
en
un
cas
ui
d'una
ac
i u
d ei
indi
ca i a
pe
eq
uip
a
Se i
lla i
en
el
sego
n
esul a
de
la i
dea
de
qu
en el
u u
les ci
u a
s
se an
els
úniques
expos
i
cions
uni
e
sals, i d
'a
quí
que
I'Ex
po
so
la
men
es
pug
ui
eco da
come!
inal
d
'a
ques
passa
.
És
poss
ible
que
da e
a
d'aques es
pos u es
hi
hagi
la
ma eixa
descon ian{:a
que
mani es en
lñaki
Ába
l
os
i
Juan
He e
os
o,
en
un
al es
sen i ,
la del Fo eign
O ice
A ch
i
ec s
sob e
la
capaci a
de
Se illa
pe
empassa -se
el
ecin e.
Amb
e mes
mol
di e en
s i
amb
esul a s
o ma
ls mo
l
di
e sos,
ambdós
equ
ips
plan ejen
la necess
i a
de
ecoloni za
l'illa
a
pa i
de
nous
pu
n s
o
cals. Els p
im
e s a
pa i
d'
implan a
pe i s
agmen s
de
ciu a
i els
segons
es ab
li
n
es
pun s
d'a acció
ex-
no o
.
En
els
p ime s
, a la
descon ian9a
sob e
la capac
i
a
de
la
ciu a
pe
con
que
i
l'
ill
a i la
necessi a
d
'as
sumi
-la
pe
pa s
,
s'h
i
suma
la
descon
i
an9a en els
pode s
deis
nous
usos
e cia is
p
e
di igi
l
'o
pe ació
,
enca a
que,
g acies
a les
o
es
in e
si
ons
que
es
an
e
pe
I'EX
PO
, c
eguin
que
l'illa
es a
p edes inada
a
se
c
iu a
. Els
Fo eign
O ice
A chi ec s,
pe
con
a,
en ene
n
que
solamen
una
o a
in e sió
en
idees,
ambicions
i
somn
is
po
e
eeixi
l'ope ació.
En
el
ons
c e
uen
més
en
les
idees
que
en la
o 9a
de
les
a qui ec u es
que
ells
ma eixos
p opase
n.
Yago
Conde
i B
ea
Gol
l
e
o mulen
aixo
més
expl
íc
i
amen ;
da an
de
les
di
icu
l
a s
que
ha
ingu
!'a qui ec u a
de
I
'Expo
pe
comun
i
ca
c
euen
que
el
nou
impuls
no
ha
de
se
ob
jec
iu
sinó
d'ac i i a s
i
es a egies.
La es a d
'e
quips
con ie
n en
que
la
emodelació
de
l
'i
lla
pod a
esold e
els
p oblemes
ac uals
i
e
que
aques a
esde ingui
una
pa
de
la c
iu
a . En
aques a
línia,
Alexande
Wall
i
Susan
Nig a
Snyde
p oposen
d'ob i
!'
es uc u a
u bana
de
Se
ill
a
com
si
os
un
banc
al
qua
l es o 9a
ins
que
els
dos
ex ems
es
oquen,
de
mane a
que
La
Ca uja
quedi
al
mig.
És
pe
ai
xo
qu
e
c eue
n
que
ca
l
sob epassa
La
Co a
i
u bani za
l'
al a
banda
.
Físi
camen
p opasen
de
con
s
ui
un
nou
pon ,
e
n e
la
102

new
b idge,
be ween
La Ca uja
Ca walk
and
he
Ba que a
B idge,
which
would
make
i
possible
o
open
a
ho ough-
a e
which
would
g oup
he
mos
impo an
ac i i ies
og
e
he
and
se e
as a
b idgehead
as
he
s a
ing
poin
o
he
de elopmen
o
he
o he
bank
o
he
i e .
The
eams
who
ha e
concen a ed
on
he
p ecinc
i sel
ha e
p oposed
di e en
s a egies:
Bossha d
-
Luchsinge
ha e
ca ied
ou
an
exe cise
o
supe imposi ion
o
a chi
-
ec u es
o
c ea e
new
e i o ial
condi ions,
while
Ho s ii e -Pauzenbe ge
and
Baech old
-
Li
ebe
mann
-
Dani
el
p opase
in eg a ing
he
p ecinc
by
es ablishing
new
ela ionships
on
a
ne
ighb
ou
h
ood
and
a
gene a
l
scale.
The
o me
conside
ha
wha
is
needed
is
o
con-
cen a e
on
he
San
Je ónimo
meande
and
emodel
i s
wo
sides,
he
aqade
o
he
old
cen
e
and
he
EXPO
and
ill
he
oid
be ween
T iana
and
he
island
in eg a ing
he
la e
in o
he
ci y
h ough
a
communion
wi h
he
su -
ounding
neighbou hoods
. By
con as
,
he
la e
bel
i
e e
ha
he
EXPO
should
be
a icula ed
in o
a
ing oad
en-
ci -
cling
he
whole
ci y
and
o
w
hich
he
island
would
simply
be
ano he
elemen .
Fo
his
eason
hey
look
no
owa ds
he
cen e
bu
a he
hang
om
he
ho ough a e
ha
passes
h ough
he
Co a, as
pa
o
his
ing oad.
IV. In
any
case,
he
p oposals
o
his
g oup
o
a chi ec s
illus a e
he
na u e
o
he
p oblems
which
he
CARTUJA'93
ope a ion
mus
ace. The e-
in en ion
o
La
Ca uja
is
an
e o
o
ans o m
a
empo a y
acili y
in o
a
pe manen
one.
Se ille
is
now
a
ci y
wi h
a
e y
po en
in as uc u e
a
nd
g ea
oppo uni ies
which
mus
be
ea ed
ca e ully,
aking
no e
o
se e a!
o
he
sugges ions
made
in
his
con
s
ul a
io
n.
CARTUJA
'
93
canno
be
an
exe cise
o
exclusi e
cap u-
ing
o
ac i
i
ies
e
ac i a ing
o
he
EXPO
p ecinc ,
bu
a he
a c
i y
ex ension
p ojec ,
which
by
i s
size
and
qua-
li y
will
de ini i ely
change
he
s uc u e
o
he
whole.
In
sho ,
his
p ojec
canno
be a
ecycling
ope a ion
o
he
ew
pieces
emaining,
bu
a
global
e lec ion
h ough
which
o
sol e
he
p oblems
le
a
long
he
way.
1.
Th
e
dimen
si
ons
o
he i s uni e sal exhibi ions
we e
: London 1851,
10
ha
.. 186
2.
13
ha
.. Pa ;s 1855,
13
ha
.. 1867,50 ha
.•
1878
,7
0 h
a.
and
1889
,90
ha
.
2.
A
icle
pub
lished in he jou nal Geome la,
no
. 3.
3. The explana ions
o
hese p oposals a e published in he ca alogue o he
exhibi ion G andes P oyec os U b1nos. o ganised
by
h
e
MOPU
(
Minis e
io
de Ob as Públicas y U banismo) in 1985.
4.
LE
IRA, Edua do and QUE RO,
Dam
lán: •ope azione Sl iglla:
p imo
bilan·
c;o
·.
Csssbol o.
no
. 593.
S.
The
o al
numbe
o
exhibi o s was 94: 52 na ionals,
17
om au onomous
communi ies,
8 g oups, 5 i
n e na
i
onal
o ganisms
and 6 l
a ga
i m
s.
The
numbe
o
isi o s was en milli
on
o e he an icipa ed igu e. The mos
im
-
po an
public
wo ks
we e:
he
G anada
hi
ghw
ay,
h
e
high
·s
peed
a
in
s a ion. six b idges and h ee ing oads. Mo eo e . he ailway ne wo k was
modi ied: he llne
go
ing unde g ound In he cen e o he ci y and a
new
cen-
al s a ion
bu
ll .
6. O p. c; .. p. •·
103
"Pasa ela
de
la
Ca uja
" i el
pon
de
La B
a que a,
que
pe me i
d'ob
i
una
ia que
ag
up
i les
ac
i
i a s
més
impo an s
i
se eixi
de
cap
de po
n
pe
i
nicia
les
ac
i
i a s
de
l'
al
a
banda
del
iu.
Els
equips
que
s'
han cen
a
en el eci
n
e,
han
plan eja
es a egias
di e en s
:
Ma
x
Bossha d
i
Ch is oph
Luchsinge
han
e
un
exe
cici
de
supe pos
ició
d'a qui ec u es
pe c
ea
no es
condic
i
ons
e i o ia
ls;
men e
Michael
H
o s a e
i
Wol gang
Pauzenbe ge
pe
un
cos a
i
Thie y
B
aech o
ld,
Claudia
Liebe mann
i
Albe
Daniel
pe
l'
al
e,
han
p oposa
d'in eg a
el
ecin
e
es abl
in
no es
elacions
a escala e'inal i a escala
gene a
l
espe
c
i a
men
. Pels p
im
e s,
el
que
cal
e
és
aboca
-
se
sob e
el
meand e
de
San
Je ónimo
i
emodela
-
ne
les
dues
ca es, la ayana i el case
an ic
i I'EX
PO
i o
mpli
el bu
i
en
e
T i
ana i
aques a
pe
in
eg a
de ini i amen
l
'i
lla a la c
iu
a
a
a és
d'una
comunió
amb
els
ba is
de
l
'e
n o n.
Pels
sego
ns,
pe
co
n a
, cal
a icula
I'E
XPO
en un
cin u
ó
equipa
que
en o
l a
o a
la
ciu a ,
de
l
qual
l'illa
se a
una
pe9a
més
, i
pe
aixo
no
mi en
al
cen e
sinó
que
es
pengen
de
la
ia
que
passa
pe
la Co a,
que
o ma
pa
d
'aques
cin u ó.
En
qualse o
l cas, les
p opos es
que
o mulen
aq
ues
conj
u
n
d'a qui ec es,
epen i zades
en un
mes,
il.lus en
sob e
la
na u alesa
dei
s
p oblemes
a
que
s'hau
á
d'en on a
en
un
u u
1'
ope ació
CA
RT
UJA'93.
IV.
La
ein enció
de
La
Ca uja
és
un
es o
y
pe
ans o ma
en
pe manen
una
ins al.ació
e íme a,
que
no
po
se
e a
amb
les
u gencies
de
I'EXPO.
Se i
lla és a a
una
ciu a
amb
una
in as
u
c u a
mol
p
o en
i
un
g an
espai
d'opo
un
i
a ,
la
qua
l
cal ac a
amb
mol a
cu a,
p ene
n
no a
de
is
di e sos
sugge imen s
que
apo a
aques a
consul a.
CARTUJA'93
no
po
se
un
exe cici
d'excl
usi
a
cap ació
d'ac i i a s
pe
o na
a
posa
en
ma xa
el
ecin e
de
I'EXPO, sinó
que
ha
de
se
un
p ojec e
d'ampliació
de la
ciu a
,
que
pe la
se a
quali a
i
g
anda ia
can ia a
de ini i amen
!
'es
u
c u a
de
o
el
con
jun
.
En
peques
pa aules,
aques
p ojec e
no
po
se
una
ope ació
de
ecicla ge
de
les
peces
que
ha
deixa
la
celeb ació
de
I'EX
PO
,
sinó
una
e lexió
global
que
esolg
ui els
p oblemes
que
es
an
queda
a
mig
camí.
1.
Le
s dimensions de les p ime es exposicions uni e sals an se :
Lond es
1851,
10
Ha,
1862
13
Ha
;
Pa
is
1855
,
13
Ha,
1867,
50
Ha,
1878,70
Ha
i
1889
,
90
Ha.
2. A icle publica a la e
is1
a
Geome
la, núm. 3.
3. L'explicac;ó d'aques es p opos es l'ha publicada
el
MOPU
en
el
ca ~
leg
exposició "G andes P oyec os
U
banos" o gani
zada
l'any
1985.
4. Edua do Lei a i Damian Que a, "Ope azione Si iglia: p imo bilancio".
Casabe/la núm.
593.
5.
El
nomb e o al d'exposi o s
ha
es a de
94:
52
nacionals,
17
au1onomics, 8
de
conjun s, 5 d'o ganismes in e nacionals i 6 de g ans
em
p eses.
El
nomb e de isi es
ha
supe a! en deu milions
la
xi a
p e is a.
Les
ob es públiques
més
impo an s
han
es a : l'au1o ia
de
G anada, I'AVE, sis pon s, es ond
es
i s'ha modi ica!
la
xa xa
e o ia ia, en e an
la
ia
pe
l cen e de la ciu a i cons u
'i
n u
na
es ació cen al.
6. op.ci .,
p~g
.4.
..
' i
;¡;
o
' i
e
..
e
O;
u..
@
.
~