La reinvenció de la Cartuja

La ein enció de La Ca uja The e-in en ion o La Ca uja Se en e lec ions o he u u e Se e le x ions de u u Rica d Pie l. The ep heme al na u e o uni e sal exhibi ions has al· ways been so m e hing consubs an ial o hei o ganiza ion. Fo he Londo n Ex hibi ion o 1851, conside- ed o be he i s o in e na iona l scope, Joseph Pa x on was commissioned o design he C ys al Pala ce a e Pa liamen had e j ec ed he p ojec p esen ed by he Building Commi ee , a hea y bui l di ng, un sens i i e o- wa ds he g eene y and di icul o disman le. Uni e sal Exhibi ion s ca ne i n o being as l a ge disp l ay windows in which pe iod ically exhibi echno logica l ad a nces. Un il he end o he XIX cen u y, while hei dime ns ions we e co n ained ', un i e sal exhibi io ns we e se up inside ci ies in ex i s ing pa ks and open spaces. A e he Chicago Colu mbus Exhibi ion (1893), he i s o uly la ge dimen· sions (278 hec a es ). he e had o be ound new enues o hem. In 1888 , he B a celona Exhibi ion se ed as a de ini i e s imulus o he Pa e de la Ciu adella, and he Columbus Exhibi ion ac ed as a p e ex o o de ing he sho e on o Lake Michigan and building Jackson Pa k. The imp lan a ion model emained he same, since he ex- hibi ions con inued o be empo a y. W h ile he i s exhibi ions occupied an exis ing pa k, mo e ecen ones ha e had o in en i . Today, he sh inking wo ld, which has become a "un i- e sal illage" in whic h in o ma i on exchange is al mos ins an aneous, has ende ed echno l og ical shows al mos meaningless, wh ile o he co mplemen a y aspec s such as amusemen s , c ul u a l exhibi ions and ou ism, h a e as· sumed a mo e p ominen ole . The B ussels E xpo o 1958 was su e ly he las a emp o ansmi a uni e sal me s- sage: namely ha a omic ene gy could also be used o peace ul pu po ses. Fu he mo e , he se e e econom ic e · cessi on su e ed by so ne o he o ganizing c i i es o ced a econside a ion o he sui abili y o hese e en s and a close examina ion o hei cos s and bene i s. 98 l. El ca ac e e íme de les expos ic ion s un i e sals ha es a que l com cosubs ancia l les se es celeb acions. A I'E xpos ició de Lond es de 1851, conside ada com la p ime a de ca ac e i n e na cio nal, es a e nc a ega el Pa lau de C is al! a Joseph Pax on, des p és qu e el Pa la me n eb u gés el p ojec e p esen a pel Comi e de C ons ucc ió , un edi ici ei xuc, poc espec uós amb la ege ac ió de H yde P a k i d i í ci lm en desmon able. Les ex po sic ion s uni e sals a n néixe pe se un s g ans apa ad o s on es pugué ss in ex h ib i els a anyos ecnológics de o ma pe iódica. Fins a inals del seg le XIX, men e an eni una dimensió co n inguda ', es an ins al. l a a !' in e io de les ciu a s, en els pa es i els espais ll iu es ex is en s. A pa i de I' E xpos ició Col ombina de Xica go de 1893, la p im e a de g ans dimensions (278 Ha), an ha e -se de aba no us e i o is pe aques es celeb aci ons . El 1888, I'Ex po si ció de Ba cel ona, a se i pe a dona una empen a de ini i a al Pa e de la Ciu ade ll a, i I'E xpo sició Col ombina a se i pe a o de na el on del ll ac Mi c hig an i cons u · i el Jackson Pa k. El m ode l d' im p lan a ció, pe o, e a el ma eix d' abans , jaque la ins al.laci ó co n inua a esse n e íme a . Es pod ia di que, me n e les p ime a s exposicions ocupa e n un pa e exis e n , les més m ode ne s se'l an ha e d'in en a . El can i en el pape que juguen les ex posic io ns dins la ciu a es p o du eix a mi jans d' aques segle. L 'empe i im en de l m ón con e i en un a " il a un i e sal" on l 'i n e can i de no icies és qua si ins an a ni, ha deixa sense se n i la mos a ecnológica d ona n p o ago n isme a d'al es aspec es que ins a a e e n comp l emen a is : la es a l údica, les ex hibi cions cu l u al s, el u i sme,e c. L'EXP0'58 de B u sse l.le s a se la da e a que a p o a de a nsm e e un missa ge uni e sal: que l'en e gia a ómica - que eia po c ha ia colpi la co nscien cia mundial al inal de la Segona Gue a Mundia l- ambé podí a se i pe a la pau. La g eu c isi económica que an pa i algunas de les seu s pos e io s a ob liga a epl an e ja la se a opo uni a i a alua més acu adamen els ben e i cis i cos os que podien com p o a . Sl VI ...4. 1 93 0 - RE CMO AMUAAI.lADO RED FERROVIAJ<IA MUROS DE DEFENSA OTROS CUR505 DE AK;l.JA 1 1. Fo he abo e easons, he Se i l le E XPO could no be me ely an end in i s el , bu a he go beyond i s own cele- b a ion . Th e awa en ess o his ac g ew in a syncopa ed and co n adic o y way. Ra ely ha e so many doub s abou he pos i ion, dimensions, communica ions and goals o an e en been di spell ed wi h such publ ic will o ca y a p ojec o wa d. One o h e a icles ha had mos impa c du ing he ini- ial plann i ng s age o he EXPO was w i en by Edua do Lei a, a chi ec and consu l an! o he R e ision o he Ge- ne al Pl an o Se ille, en i l ed: "EX PO Se i ll a 92: Ande o no ande ... caballo g ande". ' Al h ough e is i on o h e Mas e p l an o Se ille b egan a e ha ing decided o o ganize he Ex hibi io n, h is was one o he e w documen s ha examined wha h e EXPO impli ed and he only one o p esen an al e na i a. l o - mula ed a nuclea o gan i za io n, s im il a o he one planned in Pa is: an ex hibi i on c en ed on he i e , in a se ies o p e ci nc s l in ked oge h e by he wa e , w hic h was no only ejec ed bu e en led o he eplac emen o he Mas e p l an eam, because hei p oposal s did no co in c id e wi h o icial he ses.' In he abo e-men ioned a icle anda mo e ecen one ', he dis c ussion cen ed on h e EXPO's lack o speci ic con - en! , since i s only aim seemed o be o a de mon s a i on o h e coun y 's ab ili y o o ganize a la ge-scale e en . Un il 1985 , he EXPO was de ised wi h such au on omy ha i p es aged an i e ocab le di o ce be ween c i y and exhibi ion. Th e issue w hich mos conce ned he au ho o he a ic le was ha o scale, o he p opo ion be ween he e en being o ganized and he ci y whic h was going o accommoda e i . Once Se ille had been chosen, becau- se she had been he econom ic ca pi al o he co un y a e he Di sco e y, he ques ion was whe he she had he ca- paci y o accommoda e i o whe he a new se ing had o be designed in w hi ch bo h coul d c om e o an unde s an- ding and collabo a e oge he . A uni e sal ex hibi ion is an e en o l a ge mas ses ha needs o be placed in a highly po en me opoli an se - ing . Th e p e ious exhib i ion s in Osaka, Mon eal and B ussels we e si ed in h e mids o u ban agglome a ions wi h o e 40 million inhabi an s. Me opol i an Se i ll e, An da lusia and he s u ound ings und e w o hou s awa y om he EXPO c ame now he e nea his igu e and led o doub s conce ning no only he disp opo iona e size o he exhibi ion bu also he e y success o he e en . l he Se i ll e p ojec was co mpa ed o he o he wo ece n in i ia i e s (Chicago and Pa is) , ina ll y wi hd awn in h e ace o he di icul y o j us i ying , bo h poli i ca lly and so- cia ll y, he in es men o be mad e, o he EXPO i was p oposed o build one and a hal i mes as much as o 11. L 'o ga ni zació de I'EXPO de Se illa no pod ia, pe aqu es es ao ns, aca ba -se en sí m a eixa, si nó que ha ia de anscend i a la se a p op ia cel eb ac ió. La p esa de co n scienc ia sob e aques e a se sin copada i con ad ic o i a. P oq ues egades an s dub es sob e la pos ici ó, g and a ia, comu n icac ions i ob j ec i us d' un esde en im en s' han cobe amb a n a ol un a públi ca d 'empe n ye un p ojec e i es im ula u na o a in e sió. Un deis a icles que a en i més ascendenc ia en les anys que s'es a a in ici an l' exec ució de i'EXPO ou un de !'E dua do L ei a, a qui ec e i co nsul o de la R e isió de l Pl a Gene al de Se i lla, i ul a "EXPO Se illa 92: Ande o no ande ... cabal lo g an de" -' E nca a que la Re isió de l Pl a Gene al de Se i lla es a in icia pos e i o me n a la dec isió d'o gan i za I'Exp osició en aques a ci u a , aques a se un de is pocs docu m en s que es a plan e j a que su posa a I'EXPO i l'ún ic que a p ese n a una al e na i a . La p opos a de l Pla o m u la a u na o gani zació nuclea que e nia que lcom de semblan am b el q ue ha ia plan e j a Pa is; una exposició en a n del iu, en una se ie de ec i n es encadena s pe l'ai gua , qu e no a p ospe a i que i ns i o a po a al can i d 'equ ip edac o del Pla G ene a l pe q ue les se es p opos es no s'a j us a en a les esis o icia ls. 3• En aque ll a icles i en un de més ecen ', la di scussió es cen a a en la ma n ca de con in gu especí ic de I'EXP O, l' únic objec iu de la qua l sembla a se demos a la capaci a del país pe o gan i za un g an es d e eni m en . Fi ns al esho es, al 1 985, I'E XPO es o m ul a a amb una au ono mia que p essag ia a un di o ci i essol uble en e ciu a i exposició . El ema que més p eoc u pa a aquell a i culis a e a el p ob l ema de l'escala, de la p opo ciona li a en e l' esde en i men que s' o ga ni za a i la ciu a que l 'ha ia d 'al be ga . Un cap iada Se illa com a seu de I' EXPO, pe qué ha ia es a la capi a l económica de l país desp és de l Descob i me n , la qües ió e a plan eja -se si aques a e nia capaci a pe a acolli - la o si ha a de di ssenya -se un escena i en el que u na i al a poguessin en end e's i col. l abo a . Una expos ició u ni e sa l és un esde enime n pe a g ans masses que necessi a es a si uada en un en o n me o poli a mol po e n . L es da e es exposicio ns d'Osaka, M on ea l o B usse l.les es a en si uades al mig d'u nes aglome acio ns u banes que supe a en els 40 mi l ions d'ha b i an s. La Se i ll a me opol i a na, Anda l us ia i, en gene a l, o l 'en o n a m enys de dues ho es de l' expo qu eda a m o l l lu ny d'aq ues a xi a i eien du b a , no només de la desp opo ció de la p opos a espec e de la ci u a si nó a més, del seu ex i . Si es co mpa a a el p oj ec e de Se i lla amb l es al es dues inici a i es ecen s (Xicago i P a ís), q ue i na l me n s'h a ie n e i a da an la d i i cul a de jus i i ca po li icamen i soc ial la in e sió a e , I'EXPO es p opo sa a de cos n u' i u na egada i mi ja més del que es p e e ia a Xi cago, que pen sa a ocupa un ec in e sensib l emen igual, qua n en a qu es a cel eb ació s' hi 10 0 Chicago on a si e much he same size, whe n Chicago an i- cipa ed wice he numbe o isi o s expec ed o Se ille. As he i le o he a icle indi ca ed, he only h ing ha see- med o conce n he de elope s we e, eco d-b eaking i gu es, ha con empla ed nei he he e ec s h e e en migh ha e on he ci y no he e o s o be made. The EXPO was a success. Al! he es ima es conce n ing he numbe o exhibi o s and isi o s ell sho o he ma k and bo h he ci y and he egion ha e been he ob- jec o majo p ubli c i n e s men ' . Gi en his ac , i is pe e c ly p oss ible o jus i y he disappea ance o La Ca uja since i has ul illed i s miss io n: ha o equipping he ci y and making he known wo ldwide. Wha is clea in any case, as Edua do Lei a says in he jou nal Casabe/la, is ha " eally one canno pinpoin ei - he he momen o he conc e e d ecision, be ween 1985 and 1986, which mad e i possible o he u nde aking o pu on a Uni e sal E xhi b i ion in a ci y un sui able as a enue o become h e a mo e am bi ious and unique de- e mina ion o build a en u e o he Exhibi ion and, a he sa me ime , build he Exhibi ion." In al! his he e may ha e been, as Damián Oue o says', a p epo en and "gigan icis " enligh ened despo ism whose gene osi y wen so a beyond bounds as o be in - e p e ed as disdain o he ci y's e y capac i y o assume he his o ical challenge o he EXPO. Be ha as i may, he p eoccupa ion o hese au ho s, a om ading away wi h he clos in g o he exhibi ion , has now eappea ed. The p oblems in ol ed in i ing h e isl and and he ci y og e h e do no end he e, in he scale o each piece, bu ex end o he change o model in o l ed in hei i n eg a - ion . Se ille is no a i e ci y in he sense o he as majo i y o Cen al Eu opean ci ies, in which h e i e is an a icula ing axis se ing as he on ie be ween wo pa s joined and sepa a ed by a se ies o b idges, bu a - he an asymme ica l ci y si ua ed on one side, in on o he i e and he g ea l ood plain ha s e ches be o e he . The c ea ion o he Co a de T iana in 1949 and o La Ca uja in 1982 has placed wo islands, wo polde s ha demand special ea men . Re-use o he EXPO poses p oblems o di e en kinds which migh be pe ec ly exemp l i ied by he si mi le coi ned by Dani F eixas, who compa es he p ecinc w i h wha e- mains in a ay o swee s a e a pa y and whe he his can be used again: is he a y oo big and su i able only o pa ies o can i be use d o e e yday meals?; can i be le on he able o would i be be e pu away?; will he swee s las o would i be be e o epla ce hem wi h o - he s ha do no spoil?; can i be used as i is o would i be be e o line i wi h some hing new ? 111. Dimensions , a icula ion, use and o de a e some o espe a en el doble de isi es que a Se illa . Tal com deia el í ol de l 'a icle, en aque ll momen , l'úni c que semb l a a p eocupa els p omo o s e en les g ans xi es, unes xi es eco d, que no con empla en els e ec es que podien eni sob e la ciu a , ni l' es o c; que suposa en. L'EXPO ha es a un ex i , s'han supe a a es l es p e isions pel que a a nomb e d'exposi o s i i si es, i la ciu a i la Re gió han ebu impo an s in e sions públiques •. Da an d'aques balanc; es pod ia de ensa pe ec amen que desapa eixés La Ca uja, pe que ja ha comple la se a unció: equipa la ciu a i dona -la a cone i xe a ni ell in e na ciona l. En qualse ol cas, el que es cons a a, al com diu Edua d Lei a a la e is a Casabe/la: " eal men no es po p ecisa ni el momen , ni la decisió conc e a que ho a e possible, en e el 1985 i el 1986, l'escomesa pe a eali za una Exposició Uni e sal en un a ciu a sense a ibu s pe se seu es ansmu a en la decisió més ambiciosa i única de cons ui una seu pe una Exposi ció i al ma eix emps co ns u· i I'Expos i ció." Po s e hi ha hagu en o aixo, al com di u en Damian Que a 6, un despo isme il.lus a p epo en i gegan is a, que s'ha excedi en la se a gene os i a , ins l 'ex em de pode se in e p e a com un menysp eu cap a la p opia capaci a de la ciu a pe assu mi el ep e his o ie de I'EXPO. En qualse ol cas, la p eocupac ió d' aques s au o s pel desp oposi que suposa a un p ojec e excessiu no s'ha anca amb la cloenda de I' EXPO , sinó que a a, quan s'ha acaba , ea pa ei x amb a es les se es conseqüe ncies. Els p oblemes d'encaix de l'illa i la c iu a no acaben aquí, en les escales de cada pec;a , sinó ambé en el can i de model que suposa la se a in eg ac ió . Se i lla no és una ciua lu ial com la g an majo ia de ciu a s cen eeu opees, en les que el iu és un eix que a icula i se eix de on issa en e dues pa s que s'uneixen i sepa en a a és d'un en el l iga de pon s. Se i lla és u na ciu a asime ica , si uada en un cos a , da an del iu Guadalqui i i de 1' "hoyo", la g an plana inundable que s'es én al seu da an . L' obe u a de la Co a de T iana el 1949 i de la Ca uj a el 1982 ha si ua da an la ci u a h is o ica dues illes , dos po/de s, unes po cions de e a a aba ssades a l 'aigua que eclamen un ac e espec ial. La eu ili zació de I'EXPO p lan eja p oblemes de di e sa na u alesa, que es pod ien exempli ica pe ec amen amb el simil que Dani F eixas ha e del ecin e, compa an -lo amb el que queda d' una sa a a de dolc;os desp és d' una es a-en el casen que es ulgui o na a ap o i a - l a-; p oblemes com si aques a no és massa g an i solamen se eix pe les es es i no pe als apa s dia is; si po queda -se sob e la aula o no se ia milla gua da -la; si e ls dol9os aguan a an o cald a can ia -los pe uns al es que no es acin malbé; si se eix al com ha queda o si és necessa i de posa -n e de nous , ... 101 he conce ns we ind in mos o he eplies gi en by he di e en p o essionals in i ed o he Consul a ion o gani- zed by Ouade ns d'A qui ec u a i U ban isme, publ i shed by he CO.A.C., conce ning he u u e o La Ca uja. Be o e commen i ng on hem, i is wo h s op pi ng o exa- mine he no es w i en by José An onio Fe nández O dóñez and Ha ns Kollho , since hey ep esen! a claim o he u ban ad i io n which he la ge exhibi ions ha e le as a legacy. The i s s upp o s he ans o ma ion o he island in o a pa k, while he second p opases cu ing he moo ing apes, li ing h e b idges o h e g ea ocean- line which is he EXPO and allowing i o ounde be a e he ci y, so ha i s g adua l decay would become he co- memmo a i e monumen o w h a was he l as g ea uni e sal exhibi ion . 8o h o hese e lec i ons deno e s ong eluc ance o modi ying he mo pho logical p o ile o he ci y; in he o - me case ui o he desi e o p o ide Se ille wi h acili ies and in he la e he esul o he idea ha in he u u e ci ies hemsel es w il l be uni e sal exhibi ions, hence he EXPO wil l be emembe ed as he end o his pas . l is possible ha behind hese pos u es lie s he same doub s exp essed by Á bal os- He e os o , in o he e ms, by Fo eign O ice A chi ec s, co nce ning Se ille 's capaci y o abso b he p ec i nc . In e y di e en e ms and wi h high ly di e sa o ma l esul s, bo h eam s pin- poin he need o ecolonize he island on he basis o new ocal poin s , he o me h ough he imp l an a ion o small agmen s o ci y and he l a e by es ablishing h ee ex no o " a ac o s ". In he i s case, doub s abou he ci y's capaci y o co nq ue he island and he need o abso b i by pa s is added mis us o he powe o new e ia y uses o di ec he ope a ion e en hough, hanks o he maja in es - men s , hey belie e ha he island is p edes inad o become ci y. On he o he hand, he Fo eign O ice A chi ec s belie e ha on ly a s ong in es me n in ideas , ambi ions and d eams will make he ope a ion a success. Deep down hey belie e mo e in ideas han in he o ce o he a chi ec u es hey p opase . Conde-Golle o mula e his mo e exp l ici l y: gi en he di icul ies o he EXPO a - ch i e c u e o communica e , hey belie e ha a he han o bjec ual , he new impulse shou ld be o ac i i ie s and s a egies . The o he eams us ha he emode ll i ng o he isl and will be able o eso l e p esen -day p oblems and make La Ca uja pa o he ci y. In h is co n e x , A. Wa ll and S. Nig a Snyde p opase ope n ing he u ban s uc u e o Se ille, as a an o be s e ched un il i ou- ches he wo ends, La Ca uja emaining in he midd le. To achie e his hey cons ide i necessa y o bui ld on he o he s id e o he Co a and p opase he cons uc ion o a 111. G anda ia , a ic ulació, ús i o d e se an p eocupacions que obem en la majo ia de els espos es que han dona els di e en s c on ida s a la Con su l a que ha o gani z a Ouad e ns d'A qui ec u a: U banisme , publicació del CO .A.C., sob e el u u de La Ca uja. Abans de pas sa a comen a -les a l la pe na de pa a a enció a les n o es edac ades pe José An onio Fe nández O dóñez i H ans Kollho pe que ep esen en una ei indic ació de la adició u banís ica del que les g ans exposicions an deixa com he encia. El p ime ecl ama la ans o mació de l' ill a com un pa e i el segon p opasa de alla les ama es i aixeca els pon s del ansa lan ic que és I'E XP O, pe al que emba a nqui da an la ciu a , de mane a que el seu e n un amen es con e e ix i en el monumen commemo a iu , en la mos a a queologica del que a se la da e a g an expos i ció uni e sal. En aques es dues e lex i ons hi ha una o a ecansa a l'h o a de modi i ca el pe il mo ologic de la c iu a ; en un cas ui d'una ac i u d ei indi ca i a pe eq uip a Se i lla i en el sego n esul a de la i dea de qu en el u u les ci u a s se an els úniques expos i cions uni e sals, i d 'a quí que I'Ex po so la men es pug ui eco da come! inal d 'a ques passa . És poss ible que da e a d'aques es pos u es hi hagi la ma eixa descon ian{:a que mani es en lñaki Ába l os i Juan He e os o, en un al es sen i , la del Fo eign O ice A ch i ec s sob e la capaci a de Se illa pe empassa -se el ecin e. Amb e mes mol di e en s i amb esul a s o ma ls mo l di e sos, ambdós equ ips plan ejen la necess i a de ecoloni za l'illa a pa i de nous pu n s o cals. Els p im e s a pa i d' implan a pe i s agmen s de ciu a i els segons es ab li n es pun s d'a acció ex- no o . En els p ime s , a la descon ian9a sob e la capac i a de la ciu a pe con que i l' ill a i la necessi a d 'as sumi -la pe pa s , s'h i suma la descon i an9a en els pode s deis nous usos e cia is p e di igi l 'o pe ació , enca a que, g acies a les o es in e si ons que es an e pe I'EX PO , c eguin que l'illa es a p edes inada a se c iu a . Els Fo eign O ice A chi ec s, pe con a, en ene n que solamen una o a in e sió en idees, ambicions i somn is po e eeixi l'ope ació. En el ons c e uen més en les idees que en la o 9a de les a qui ec u es que ells ma eixos p opase n. Yago Conde i B ea Gol l e o mulen aixo més expl íc i amen ; da an de les di icu l a s que ha ingu !'a qui ec u a de I 'Expo pe comun i ca c euen que el nou impuls no ha de se ob jec iu sinó d'ac i i a s i es a egies. La es a d 'e quips con ie n en que la emodelació de l 'i lla pod a esold e els p oblemes ac uals i e que aques a esde ingui una pa de la c iu a . En aques a línia, Alexande Wall i Susan Nig a Snyde p oposen d'ob i !' es uc u a u bana de Se ill a com si os un banc al qua l es o 9a ins que els dos ex ems es oquen, de mane a que La Ca uja quedi al mig. És pe ai xo qu e c eue n que ca l sob epassa La Co a i u bani za l' al a banda . Físi camen p opasen de con s ui un nou pon , e n e la 102 new b idge, be ween La Ca uja Ca walk and he Ba que a B idge, which would make i possible o open a ho ough- a e which would g oup he mos impo an ac i i ies og e he and se e as a b idgehead as he s a ing poin o he de elopmen o he o he bank o he i e . The eams who ha e concen a ed on he p ecinc i sel ha e p oposed di e en s a egies: Bossha d - Luchsinge ha e ca ied ou an exe cise o supe imposi ion o a chi - ec u es o c ea e new e i o ial condi ions, while Ho s ii e -Pauzenbe ge and Baech old - Li ebe mann - Dani el p opase in eg a ing he p ecinc by es ablishing new ela ionships on a ne ighb ou h ood and a gene a l scale. The o me conside ha wha is needed is o con- cen a e on he San Je ónimo meande and emodel i s wo sides, he aqade o he old cen e and he EXPO and ill he oid be ween T iana and he island in eg a ing he la e in o he ci y h ough a communion wi h he su - ounding neighbou hoods . By con as , he la e bel i e e ha he EXPO should be a icula ed in o a ing oad en- ci - cling he whole ci y and o w hich he island would simply be ano he elemen . Fo his eason hey look no owa ds he cen e bu a he hang om he ho ough a e ha passes h ough he Co a, as pa o his ing oad. IV. In any case, he p oposals o his g oup o a chi ec s illus a e he na u e o he p oblems which he CARTUJA'93 ope a ion mus ace. The e- in en ion o La Ca uja is an e o o ans o m a empo a y acili y in o a pe manen one. Se ille is now a ci y wi h a e y po en in as uc u e a nd g ea oppo uni ies which mus be ea ed ca e ully, aking no e o se e a! o he sugges ions made in his con s ul a io n. CARTUJA ' 93 canno be an exe cise o exclusi e cap u- ing o ac i i ies e ac i a ing o he EXPO p ecinc , bu a he a c i y ex ension p ojec , which by i s size and qua- li y will de ini i ely change he s uc u e o he whole. In sho , his p ojec canno be a ecycling ope a ion o he ew pieces emaining, bu a global e lec ion h ough which o sol e he p oblems le a long he way. 1. Th e dimen si ons o he i s uni e sal exhibi ions we e : London 1851, 10 ha .. 186 2. 13 ha .. Pa ;s 1855, 13 ha .. 1867,50 ha .• 1878 ,7 0 h a. and 1889 ,90 ha . 2. A icle pub lished in he jou nal Geome la, no . 3. 3. The explana ions o hese p oposals a e published in he ca alogue o he exhibi ion G andes P oyec os U b1nos. o ganised by h e MOPU ( Minis e io de Ob as Públicas y U banismo) in 1985. 4. LE IRA, Edua do and QUE RO, Dam lán: •ope azione Sl iglla: p imo bilan· c;o ·. Csssbol o. no . 593. S. The o al numbe o exhibi o s was 94: 52 na ionals, 17 om au onomous communi ies, 8 g oups, 5 i n e na i onal o ganisms and 6 l a ga i m s. The numbe o isi o s was en milli on o e he an icipa ed igu e. The mos im - po an public wo ks we e: he G anada hi ghw ay, h e high ·s peed a in s a ion. six b idges and h ee ing oads. Mo eo e . he ailway ne wo k was modi ied: he llne go ing unde g ound In he cen e o he ci y and a new cen- al s a ion bu ll . 6. O p. c; .. p. •· 103 "Pasa ela de la Ca uja " i el pon de La B a que a, que pe me i d'ob i una ia que ag up i les ac i i a s més impo an s i se eixi de cap de po n pe i nicia les ac i i a s de l' al a banda del iu. Els equips que s' han cen a en el eci n e, han plan eja es a egias di e en s : Ma x Bossha d i Ch is oph Luchsinge han e un exe cici de supe pos ició d'a qui ec u es pe c ea no es condic i ons e i o ia ls; men e Michael H o s a e i Wol gang Pauzenbe ge pe un cos a i Thie y B aech o ld, Claudia Liebe mann i Albe Daniel pe l' al e, han p oposa d'in eg a el ecin e es abl in no es elacions a escala e'inal i a escala gene a l espe c i a men . Pels p im e s, el que cal e és aboca - se sob e el meand e de San Je ónimo i emodela - ne les dues ca es, la ayana i el case an ic i I'EX PO i o mpli el bu i en e T i ana i aques a pe in eg a de ini i amen l 'i lla a la c iu a a a és d'una comunió amb els ba is de l 'e n o n. Pels sego ns, pe co n a , cal a icula I'E XPO en un cin u ó equipa que en o l a o a la ciu a , de l qual l'illa se a una pe9a més , i pe aixo no mi en al cen e sinó que es pengen de la ia que passa pe la Co a, que o ma pa d 'aques cin u ó. En qualse o l cas, les p opos es que o mulen aq ues conj u n d'a qui ec es, epen i zades en un mes, il.lus en sob e la na u alesa dei s p oblemes a que s'hau á d'en on a en un u u 1' ope ació CA RT UJA'93. IV. La ein enció de La Ca uja és un es o y pe ans o ma en pe manen una ins al.ació e íme a, que no po se e a amb les u gencies de I'EXPO. Se i lla és a a una ciu a amb una in as u c u a mol p o en i un g an espai d'opo un i a , la qua l cal ac a amb mol a cu a, p ene n no a de is di e sos sugge imen s que apo a aques a consul a. CARTUJA'93 no po se un exe cici d'excl usi a cap ació d'ac i i a s pe o na a posa en ma xa el ecin e de I'EXPO, sinó que ha de se un p ojec e d'ampliació de la ciu a , que pe la se a quali a i g anda ia can ia a de ini i amen ! 'es u c u a de o el con jun . En peques pa aules, aques p ojec e no po se una ope ació de ecicla ge de les peces que ha deixa la celeb ació de I'EX PO , sinó una e lexió global que esolg ui els p oblemes que es an queda a mig camí. 1. Le s dimensions de les p ime es exposicions uni e sals an se : Lond es 1851, 10 Ha, 1862 13 Ha ; Pa is 1855 , 13 Ha, 1867, 50 Ha, 1878,70 Ha i 1889 , 90 Ha. 2. A icle publica a la e is1 a Geome la, núm. 3. 3. L'explicac;ó d'aques es p opos es l'ha publicada el MOPU en el ca ~ leg exposició "G andes P oyec os U banos" o gani zada l'any 1985. 4. Edua do Lei a i Damian Que a, "Ope azione Si iglia: p imo bilancio". Casabe/la núm. 593. 5. El nomb e o al d'exposi o s ha es a de 94: 52 nacionals, 17 au1onomics, 8 de conjun s, 5 d'o ganismes in e nacionals i 6 de g ans em p eses. El nomb e de isi es ha supe a! en deu milions la xi a p e is a. Les ob es públiques més impo an s han es a : l'au1o ia de G anada, I'AVE, sis pon s, es ond es i s'ha modi ica! la xa xa e o ia ia, en e an la ia pe l cen e de la ciu a i cons u 'i n u na es ació cen al. 6. op.ci ., p~g .4. .. ' i ;¡; o ' i e .. e O; u.. @ . ~