Vi
lla sues del sis ema
ne iós cen a
1
pel
P o esso
A.
ORIOL
I
ANGUERA
A
xa xa ne iosa no ou desxi ada en o a la se a complexi a ,
L
in. al momen que es a descob i que o el ga buix de ibies i
de c uilles no e en més que simples pe llongamen s d'un cap ceRula
i que aques a c&lluia enia o s els ep esen an s onamen als d qual-
se ol al a c&llula: un nucli, un ci oplasma i uns pe llongamen s lla gs
-en aques cas Ila guíssims i ili o mes- que con ibueixen, cap a la
pe i e ia, a cons i ui els ne is. i cap al cen e, a I'en ella de eixos
que an del sis ema ne iós una e i able xa xa.
Waldeye
(1).
Cajal
(2),
ens ensenyen el camí. Donen la llum ne-
cessi ia pe a e en end e el p oblema. El sis ema ne iós és un
conglome a de c&liules. Ni més ni menys del que esde é en al es
eixi s. C&llules a apeides, Ilacades, c euades o pepa ades. Pe o, en
el ons, c&llules.
Així, doncs, no es ac a d'una xa xa impossible de des ia Es
un eixi que si I'a iba em a desmun a , peca pe peca, uni a pe uni-
a , ind íem un mun de c&llules i p ou. La uni a de cons ucció és la
neu ona. Igyal que en els al es eixi s. Pod iem di una egada més
que el sis ema ne iós c is alli za en c&llules.
Aques a uni a cellula é una -somia especial. Hem di que s'a-
nomena neu ona. Com o es les ckllules, cons a d'un ec oplasma mem-
b anós, ci oplasma i del nucli, pe o o aixo amb una mo ologia es-
pecial d.a anya que a que se la econegui icilmen . Pe al a banda,
aques s pe llongamen s s'alla guen, s'imb iquen, es c euen
i
es
coii-
nec en de al mane a que el conjun sembla un ga buix ana quic on
el que menys comp a és la neu ona com a indi iduali a .
ARXIUS
En
el sis ema neMós, la uni a ana bmica no coincideix amb la
uni a uncional. Hem di a un momen que
si
desmun i em o es lea
peces ana omiques del eixi . uni a pe uni a . ob ind íem un mun
de cellules. A a hem d'a egi més. Si desmun h em o es les peces isio-
logiques del eixi . uni a pe uni a , ob ind iem
un
mun d'a cs e-
lexos.
So a el pun de mi a isiolbgic, el sis ema nedós c is alli za en
e lexoa. Pe an . es pod ia
di :
L'o c e lex
€a
la uni ai isioldgica &el aia ema ne ui6a.
Ja sabem que I'a c e lex cons a de di e ses ciNulea. de di e ses
uni a s ana bmiques.
Si
més no.
hi
ha la neu ona que ecull I'es ímul
i la po a al cen e. i la neu ona que des del cen e po a I'acció a la
pe i e ia.
i&
1.
-
iiepmu.nc16
nqmemmea
Pii
ne
R(lu
En
bbznc
nc ones
ami ias
En
mm L.neomne
momms
En
aques a p ime a ep esen ació esquemA ica de la uni a isiolo-
gica. del e lex. eiem dues neu ones.
La
po ció bla a d'a a enda an
se a la na aje en , o sigui la sensi i a, la que a als cen es.
La
e -
mella és la que e dels cen es,
la
mo o a. I'eje en . (Fig.
l.)
So a el pun de mi a isiolhgic, el sis ema nemós 6s un eixi de
z lexos. La nsió espesan i in incada d'aques a cndlla de ib es ens
a ia
di
que és un pa de ejlexos. A a bé;
á
cada ib a é el seu
cu a
i
s'enganxa amb una al a neu ona pe acaba en un e lex. podem
ep esen ax en un esquema o el sis ema nemós amb una simpli ica-
ció que de an ex ao dinh ia alseja la e i a . En diem jus amen
Sl?CC d
MONOGRAFICA
Pan e lex pe qu6 o el sis ema ne iós amb o es les se es uncions
es po esumi a un sis ema de e lexos.
Vegeu aques esquema
(Fi.
2):
Pis.
2.
-
Rep e~mimcIO
esqme.llIica
ael
s sie a
n-16s eeil al.
So a
alpunl
de
mim IL<iol6-
sic.
6s
, mpiemcn
un
ei i
d
II~ZOS
e3gmono .
Yanoi Ia
il> e e knc i
nl e
ells.
Aques esqu ma ens dóna una isió simplissima del sis ema ne -
iós. Massa si el olguéssim es udia so a el pun de mi a uncional.
Massa enca a si el olem es udia so a el pun de mi a desc ip iu.
Pe o, en can i. é de eal:
I
.'
Que dóna a n end e que o el sis ema neMós és un complex
de e lexos.
2."
Que cada e lex cons a d'una po ció bla a a e en (neu ones
sensi i es) i d'una po ció ennella e e en (neu ones mo ius).
3.'
Que aques s e lexos es an disposa s pe plana es a i ica s:
els més baixos. medulla s; els més al s. co icals (a iben a la c os a
dd cemell).
Si olguéssim enume a les alseda s que adueix aques a ígida
esquema i zació di íem que cada e lex no és una na independen . sinó
que es a en ellaqa amb al es
mil
e lexos, en e o s els quals
hi
ha
una ea e a coo dinació.
Daaques a in e e bcia su en les p opie a s onamen als de coo -
dinació i d'in eg ació. Pe o aixo que é un ele a sen i quan es dea-
c iu la isiologia del sis ema neMós. a a no ho neceasi em pe a en en-
d e les oies isiologiques al com nosal es ens hem p oposa de des-
c iu e-les.
1
posa s a simpli ica la complexi a ne iosa d'aques a xa xa.
olem ema ca que o
d
bulli de e lexos que cod ueixen el si,
ema neMós es po esumi en es gnips de e lexos. Disposa s pe
ni ells &en: e lexos al s. mi ians i ba os.
Aques esquema
ua
a h més en en-do a la simpli icació (Fig.
3).
PIg.
3.
-
ül
a s ema ia~ lbs mi nl slm lliica a
ia
i..lla a
Is
ellues.
FZp=oi
al s
(c oaia
ee ebnl
sup lo ).
mi j-n
(goglls
soce hli~)
l
&bol'
(ce ebcl).
D'aques a es ni ells. el supe io ind h ep esen a pe aquella
a ca que a iben a la c os a del ce eU i que. pe an . es an conacien s.
El N d mi jh compmnd h o s aquells a ca e luos que no am-
ben a la c oa a. pe ¿ que pugen úns ala nuclis g isos de la mas= en-
ce hlica.
L'in e io el deisa em eda aIs e iexos que amben al cembel.
du, d'on e o nen a e la unció conesponen .
Pe an , ela es ni ells a6n:
1
.'
A c
coi ical (a iben a c os a).
2."
A c
gangliona (amben a ganglis g isos).
3.'
A c ce ebeHós (a iben a ce eb l).
No cal di que deixem de banda les a cades p bpiamen medul-
la s. Nosal es ens p oposem dona simpli icades les g ana
i-.
o. si
oleu. eis aiec es lla gs del sis ema ne siós.
i
no cal di que enim
mol a cu a a p ecisa la unció isiol6gica que é enwmanada cada
a e.
També
se sob een én que cada un d'aques a es ni ells no
és
un
a e.
sinó
el
esum de o un compla d'a c que cegueixen una
aje-
b ia semblan .
Pig4.-R~uucM
ewiell w 6els cm m s de1 ñs na ie lds csi nl
pe
1.1
de
Qmclu
el*
es
ml elis d. les s udw
me es
iss
Impoma h Vbid
de
mnl.
A
=
niw 1 '.,, i nI
B
=
niell
pagl onm
C
=
nial1 ab l'l6s

SECCIO
MONOGRAFICA
327
Fig.
O.
-
Rep esen ael6
esq ems lea
del
sis ema
ne l6s
cen al.
Ce oell:
seeció
de
on .
1.n
esin:
seecions ho i on als.
Vegou
I'equi aiencia
dels
plans
A.
R.
i
C.
g nb
les
igu es
an e io s.
ARXIUS
Topog a ii
deis
es
ni elis
Si a a olíem p ojec a aques s es a cs e lexos damun el sis ema
ne ió~ conside a eaqnemi icamen . p ocedi íem de la mane a se-
güen
:
P ime egeu l'esquema del sis ema ne iós cen al. De on
i
de pe il (Figs.
4
i
5).
Aques es es a lles que, com eieu, passen pe la c os a (A). pels
ganglis
(B)
i
pel ce ebel
(C).
ens assenyalen els es ni ells, o, si oleu.
els es a cs sua a es nen a s (Figs.
4
i
5).
Si en lioc d'ensenya I'esquema de o el sis ema ne iós, en-
senyem només llesques de seccions e es de dal a baix, espec an la
secció de on del ce ell, ind em aques al e esquema que
ens
ensenya els ni ells d'una mane a més cla a (Fig.
6),
A a queja ens hem amilia i za a nb aques es p ojeccions ens se a
més senzill d'ana en la desc ipció de cada a cada, la qual p ocu-
a em si ua -la semp e din e d'aques s esquemes o d'al es de sem-
blan s.
A egim només -i po se no cald ia- que les ies ascenden s i
descenden s, men e i an no han amba al seu ni el1 co esponen ,
pugen
i
baixen encaixonades en els eixos de la meduNa, la sual no
hem de desc iu e sis emi icamen pe que no és aques el nos e p o-
pbi .
SECCIO MONOGRAFICA
Mi ec
bé
I'esquema
se e.
En la pa supe ioi hi ha les es a cades
amb els es ni ells, pe bé que només es a auminada I'a cada supe-
io . que és la que a a desc iu em.
Fig.
7.
-A
dml*
e-ci ad6
cy.c &licm
del sls e-a ae loi c . .1 simll
a
es nbos
de
iaiuos.
II'luminal el ni~ll m lieal
amb
mlo blau.po ciii
sensi i a.
i
u m ll.
po -
e16
mo in.
A
baw.~'a ealii
icnua
co lul des.lonida cm lee sc es diss modallaa.
Al
cos al
igue n. modalilnl
de
Cnumcnl &i+: al
mal~l
dml. nlodolilol de cmuani nl all.
Aques a a cada co ical es a compos a de dues modali a s de e-
lexos
:
a)
Re lexos que ea c euen a baix.
b) Ke lexos que es c euen a dal .
Na u alnien que olem
di
a baix
i
a dal de la mcdulla.
Es
a di ,
una
que es c euen
així
que han en a a la medulla.
i
els al es. quan
su en d'aques a pe al &en ila -se cap a I'enci al.
ARXIUS
Ací enim el eix pi a nidal di ec e. Comp eneu
bé
que a aixo de
di di ec e i c eua . no s'hi al. No s'hi al pe que o s dos són c eua s.
Vegeu com aqu s que és el di ec e. baixa. sense c eua -se pel co dó
an e io de la medda. pe o que pocs momen s abans de so i es
Fig.
12.
-
Rep eicmUd6
aa. & lca
de
I'ucad.
CO c~l
de
c ciancnl
bdx
Po ni6
e c cn .
-
Vle
pi amidnl
di eele
c eua a l'al a banda pe la comissu a blanca an e io . s'en a o a a la
banya an e io de la medula. a es ació celula i su cap a posa
en mo imen els seus muscles. Doncs, és injus di -li di ec e. Es c eua ,
pe o de c euamen in e io .
Amb la ma eixa pau a esseguiu la igu a
13.
Rep esen a
l
eix
de Goll i de Bu dach. anomena ambé:
espinobulbo alamoco ical.
Els
ana omics an ilig anes opog a iques locali zan el eix de Goll pe
din e, i el de Bu dach pe o a. Dis ingeixen I'en ada de les ib es
i el successiu apa amen cap a
un
cos a pe deixa espai a les no es.
Repehm-ho. No ens in e essa.

Vegeu co n pugen pzl co dó pos e io . Vegeu co n an es aci6 al
bulb en els nuclis g isos di s de Goll i de Bu dach. Vegeu enca a
co n no es c eua íns a un ni ell mol supe io (desp és d'ha e e
es ació cellula ).
,.....
&--
**
..,:
:5?8>
..
'
.,.....
.
lb?
'..
Fig.
13.
-
Pep esea .eM amiMmlca de
Fig.
14.
-
Rep eien ecl6 esquemill ca de
I'a-da
EOI~IC.I
de -mUllem
.I
1's c.d.
EO~UC~I
de aemam a a11
Pomid
<o emni
-
Vies
de
GoU
i
de
Bu dach Powi6
e miil.
-
Vla pi amida1
o euadii
Amb id&n iques no mes esseguiu la igu a
14
que ep esen a
el
cu s ana dmic del eix pi amidal c eua . No eu co n es c eua a
ni ell del bulb, p d no eu ambé co n a I'ho a de so i no es c eua
co n ho hau ia e l'an e io . Va de d e a mo o iha els seus muscles.
L'a cada que acabem de desc iu e comp en aquelles sensacions
que a iben a la consci&ncia. Censacions ixes. ben desxi ades: epi-
c í iques, n'ha di Head.
L'a cada mi jana comp en unes sensacions elades. con uses.
gai ebé inconscien s o agamen conscien s; p o opb iques, n'ha di
Head. Allí es h em al camp de la consci&ncia.
Ací,
dels au oma is-
mes.
To s els e lexos de la ia gangliona són e s au omh icamen .
La
consciCncia no in e é com ho eia en la c os a ce eb al. Quan
més. enim una sensació a ec ioa d'ag adable o desag adable. i p ou.
L'es ació dels e lexos. aUh e a la c os a del ce ell. Ací són
els ganglis g isos del ce ell. és a di . el alem op ic i el sis ema
es nopallidal.
Fig.
15.
-
A
6al
1
a
l'esqaem, ep esen a 16 e.qieml)Ilci del Us ema nmlds cen al
esu-
mi<
ea
p sos
qle
e lexos.
I lu ninul l niucllgongliona
amb
colo blau,
pa e16
~ e en .
5
ue mell.
po ci6
e e en .
Di .11, IS. e.áa ~aa=l(oiia cp ssen ida Leo& lcamea
smb
les e ea
es
mo-
dail ob
de
ies a e enb, elpon d'enllac
que
laiica
l'o e
epez
i
les
uiea
e izi,ls.
Al
mi=, les
ns
es
iI en .
ep esen adcse.<L11emiH amea
A
1.
a e i. ep es o iel6 del pon
que
aiica
eb
epezos
enlm 1oIe n
isiciiia eal~ia ,
i
z p ian o i6
de
La
iea
e wnls.
Nomes
en
ma ca
uiia
(la
ub oespiopl) pe
al de
dsixn
mes
ne l'esquemi.
SECCIO
MONOGRAFICA
339
Vegeu la igu a
15.
En I'zx emi a esque a i en la pa supe io
e indica l'a c gangliona que a a es udiem
i
la se a elació in e -
media amb els al es dos, is os apaga s, de colo neg e.
Da all pe da all enim la ep ~sen ació geome ica d'aques a
a cada mi jana o gangliona .
Com podeu eu e la ia a e en é un iple camí:
a) P oceden de la medu'la.
b) P oceden del ce obel.
C)
P oceden de la c os a ce eb al.
o s es an a pa a al gangli ecep o pe excellencia:
61
dle n
Ap ic.
La
d-sc ipció d'aques es ies a e en s no ens po ocupa lloc ací
pe que ja ens se an conegudes dels al es a cs. E ec i amen , la que
p o é de la medulla e con osa amb el eix de Goll i de Bu dach. E.s
el ma eix eix. (Reco deu que hem di que o es les ies a e en s
de l'a c co ical an es ació al alem op ic? Doncs bé, si la sensació
esde é conscien és que hau i segui el ajec e ascenden . Una no a
neu ona s'hai h p ojec a a la c os a ce b al. Pe o po esde eni
que es anqui el e lex a ni el1 d'aques s ganglis i que su in. els
impulsos e ec o s, no de la ma eixa c os a (mo imen s olun a is),
sinó dzls nuclis g isos del ce ell ( o i pos u a). Lla o s, si l'impuls
que puja a iba a dal de o , ind eni l'a c co ical. Si es queda als
ganglis elence alics, dóna el omb pel sis ema es iopallidal i a la
co esponen unció igualmen ,mo o a: es em da an el segon a c
o a c gangliona .
L'esquema adjun ens acili a a aques a explicació (Fig.
16).
Si epa eu aqnes a igu a eu eu que en ali a les ies ascen-
den s són les ma eixes del p ime i del segon a c
:
és a di , del co -
ical i del ce ebellós. L'a c gangliona no é ia a e en genuina. Les
sensacions a e en s pugen pe la ia alamica (que
és
la ka eixa de
I'a c supe io ) o pe la ia ce ebeuosa (que és la ma eixa de l'a c
in z io ).
A~ixo
ens es al ia de desc iu e ana omicamen la p ojecció d'a-
ques es ies,a e en s. Cuna
ja
l'he n is a en I'a c co ical. L'al a la
eu em en l'a c ce ebel.lós. L'al a (p oceden de la c os a) és p ou
coneguda i d'escassa ianscendencia
;
en pa la cm inciden almen en
aques capí ol.
,
.
El
e in e essan d'aques a c adica en aixo: qu ni o s els
impulsos de la ia espino alamica pugen an amun que a ibin a la
c os a del ce ell, ni o s els impulsos de la ia in e io queden an
a al1 quz no passin del ce ebel.
EB
po anca l'a cada e lexa pe un
ni eU mi jh i enim o I'en a ec de e lexos pos u als, au omh ics
(que ha ien comenca essen conscien s). a ec ius. e c.
El gangli ecep o Cs el alem op ic. Els e ec o s són el sis ema
es ia . El pon d'unió són les ib es alamoes iades que comple en
l'ansa len icula de Monakow.
Fig. 16.
-BIS
wcs
mRells
hiclon.1~
qel =!. ema aewl6s cemwd. No eu que la in ile enl
dels
e lc oagangUooa s.
7s
np eaeniadap les maleIxesneumncs
que
Iao
el
ni el1
supe io
o
I'in io . Depen exclusi ameni de
les
connexions
e o ala
que
cmp en-
guln
n
ni elldel
e ebe1
o
a
ni el1 del
dlem.
SECCIO MONOGRAFICA
341
Aques pon dóna una au onomia al sis ema gangliona com la
é
la c os a ce eb al en el cas del ni ell supe io o la c o i a ce ebel-
losa en el cas del ni ell in e io .
Si
esseguiu bé la igu a
15
oba eu o l'a c en la ep esen ació
geome ica que hi ha a I'ex em esque e. Al cos a d e hi ha les
uies a e en s sense pe sonaii a de inida a excepció de les ies co -
ico al&miques. de les quals no es po dub a si es conside a la o a
in luencia que po eni la consciencia i la c os a sob e les uncions
au oma iques, bniqucs, a e bsiques, pos u aIs, a ec i es, e c., que
són jus amen les que depenen p incipalmen d'aques a a cada gan-
gliona .
A I'ex ema d e a es eu bé el pon alamoes ia . Finalmen , les
uies descenden s cons i ueixcn el que s'ha ingu dien sis ema ex a-
pi amidal. Ahans de c eua -se an es ació:
a)
Al nucli e me11 (pal.lidon'~b iques).
b) Al cos de Luys
.
.
(pal~lidoluísiques).
c) Al locus nige (pa lidoníg iques).
d) Al nucli de Da kschewi sch (pallido ec als).
A
pa i d'aques momen es c euen les ies i descendeixen amb
els noms di e en s qu: s'en es en a dona els ana bmics. Els dos més
impo an s sÓn
:
a) Feix ub oespinal.
b)
Feix es ibuloespinal
;
dels quals noms el p ime e ep esen a a I'esquema de la ipu a
15:
Abans d'acaba el segon pla o a cada gangliona , se a bo que
sapiguem ',dis ingi aques s e lexos, dels co icals. Més enda an eu-
iem les di e encies en e sensibili a p o opa ica ( alamica) i epic í ica
(co ical). A a en ind em p ou amb dis ingi les uncions isiolbgi-
ques del alem de les que é la c os a ce eb al. En els dos casos es
ac a de sensacions conscien s: pe b la sensibili a del ilem que po
a iba a la consciencia és o simplemen dolo -plae , calo - ed,
ag adable-desag adable.
Es
a di , que si conside em el alem com un
b gan ecep o e minal, només a a conscien s els elemen s a ec ius
de la sensació i al egada de l'emoció.
Russell B ain diu que si només inguéssim la sensibili a alamica,
da an d'un es ímul dolo ós di íem: Alguna cosa em passa, e n on
mal. En can i, si el ma eix indi idu é c os a ce eb al di i:
E n
c e-
meu lo pun a del di g os esque e. Es a di :
la sensibili a alimica
és
a ec iua,
la sensibili a co ical és disc imina iun.

ARXIUS
&C RWLEX
INFF.RIOR.~IVELL
CEREBF.L.LÓS
Abans que o mi eu Sesquema de la igu a
17.
Fig,
17.
-A
dml , em wiPcl6
uli& Iea
del
.Isnlm
ienlbs
ea nl
ms.i
a ies
Su
de
llcxa..
1l.liiminol
el
ni cl ce kl.16.
nmb
mlo
blnii.
is aleni .
i
i* n eII.
ii
e e en .
A
boll. I.a coüi
ellexa
c~TCDel'les1
ep escil.d. gcoi1Idein i
amb
Ic
se es
es nodsli a s
de
i?. o cnnls al w i-kl
i
de
ies
Jc enl
de
lo
cmslo
d'ap i sl.
En la pa supe io oba eu iiiumina amb colo . I'a c que cs em
deacnnn . En la pa in e io oba eu una ep esen ació geomehica
un sic més ap oximada del que
és
aques a c. Veieu que la ia a e-
en al ce ebel és iple i i'e e en del ce ebel ambé és iple.
Comencem pe segui la ida a e en .
Té
es b anques. a les quals
anomena em. de baix a dal . p ime a. segona i e ce a.
Vegeu la igu a
18.
Con é les b anques p ime a i e ce a.
SECCJO MONOGRAFJCA
La
p ime a p o é de la medulla.
La
e ce a de la c os a ce eb al.
(La
segona no la po em a I'esquema pe que és cu a
i
di ícil de
ep esen a . Va només d:s dels nuclis de Dei en, i de Bech e ew
(qua en icle) als nuclis g isos del ce ebel. Fa les ies es ibula s
de ajec e cu i
g an
signi icació i~iolh~ica.)
Pis
19.
-
Vles
e e cn .
6c I.a i6.
embcl' on.
Namh
n'bi ha dues; le
mhl~lmliami li oi
i
h
ce eb l~looliuo i>h ico
que des
d'aci
es
con inua mmb
el
ei
n bmspinnl
~omU
smb In la e e enl de
la
egono
a cada
o
s eado gangliooa .
La igu a
19
us
ensenya una aquema i zació de les ies que su -
en del ce ebel.
Una al a egada
hi
al a la segona b anca eshe amen lligada
amb les unciona es ibula s.
Fig.
50.
-
Re9iesq .cl6
e qiniil lu
6c les
I es
ma.iIIUU6e 1'aic.d.
ee ebel'lou.
We -
n,
ui s
<1 cn 8.
D e a,
oies emnls.
A
I'esque a.
al en
lea
lea
que
an des del
os
slib~ la
Bns
ab
niielis bulbopmhihPmn ioB.
A
la d e u
lampoc
no
s.ha
u>n inual
In
O~B
ue libulo nl
b
io uhms#Uiol
que
a
pa i del
nu li c m ll
bdxn
pal
~ d6 la e-
al
de
la
medulla.
Es eu, pe b, la p ime a b anca que o na cap a la medulla i la
e ce a b anca que a cap al cei ell.
A a ens se a bo de eu e euni s en un sol esquema o I'a c
c ebellós amb la se a iple en ada
i
la se a iple so ida.
Examineu la igu a
20.
Resseguiu-los un pe un, i us a eu més
bé
ch ec de la se a
unció i de la se a dis ibució.
Vies
a e en s
al
ce ebel
(a c
in e io )
Aques es p o enen de la medul.la i po en g an pa 'de la sensi-
bili a p o unda. Co elació &ac i ud, mo ihen s de g up. e c. Com
el
eix de Gol1 i de Bu dach, pe o allí són sensacions conscien s de I'ac-
i ud, de la pos u a. Ací, és el mecanisme e lex d'aques a pos u a,
d'aques a ac i ud.
Les ib es p ocedeixen en g an nomb e, gai ebé o es. dels ossos,
les a iculacions i els muscles
*.
Cons i ueix la sensibili a p o unda o
p opiocep i a. Pe la medulla pugen dos eixos i an cap a la c os a
del ce ebel del ma eix cos a . Pe an , són di ec es, a di e encia dels
an e io s que o s e en c eua s. Si seguiu la ilig ana ana bmica, en
oba eu un que en en a a la meduna es c eua. Resseguiu-lo en o
el seu ajec e i eu eu que abans d'a iba al ce ebel es o na a
c eua , com si s'adonés de I'equí oc, i co en s es p ojec a
a
la c os a
del ma eix cos a .
Les ca ac e ís iques són
:
a) Vies di ec es.
b) Dues es acions cellula s.
c) Pugen pel cos a la e al de la meddla
d) Es p ojec en a la c os a del c ebel.
El
que no es c eua mai es diu:
Feix ce ebei ós di ec e.
El
que es c eua dues egades:
Feix ce ebellós indi ec c.
(.)
To es
no.
La
igu a
22
ep esen a
un
eix
que
ecull
sensecions cu hnies des inades
s
la
sensibilk s p o unda.
SECCIO
MO
N
OGRAFICA
34
5
Resseguiu-Ios
un
i
al e
en
aques
e
squema
d e
la
igu a
21
.
Aques a
monopoli zació
del
ce eb
el a
les
un
c
ions
de
co elació
de
mo imen s,
ida
p opiocep i a,
mo imen s
de
g up
, e
c
.,
a enca
de
Deje ine
(3).
Cada
dia
p en
més
peu
pe
a
les
con i macions
clÍni-
ques
i
e apeu iques;
pe o
no
oblidem
que
an
Gehuch en
(4)
adm
~
-
Fig.
21.
-
Rep esen acló
ana ómica
de
I'a cada
ce ebel'losa
P
im
e a
po
ció
a{
e ell . -
"i
a ce ebel'losa
di
ec
a (
11
0
es
c cua
mai)
i a ebel'losa illdi
ec
a (es
ne
ua
du
e.
ega
d
es
). Co
ndu
c
ció
p
op
i
ocepl
i
a,
eg
ul
ació
i c
oo
d
in
ac
ió de m
o "imen
ls
ia
que
pe
aques s
eixos
ce
ebe].]osos
puja en
sensacions
e
x e ocep
-
i es
com
és
a a
el
dolo ,
la e
mpe a u a
, el
ac
e,
e c.,
i
que
es
eien
conscien s
pe que
s'
en ila en
a
la
c os a
ce eb al
g acies
als
eixos
que
enIlacen
ce eIl
i
ce ebel.
No
ens
sembla
impo an
insis i
en
aques es
disc epancies
.
La
igu a
22
ep esen a
el
eix
ascenden
que
ha Íem
di
que
ens
eia
nos
a a
la
igu a
9.
Les
ib es
p o enen
de
la
peIl
i
pe
con a
po en
missa ges
que
ajuden
els
mo imen s
de
la
pos u a
i
de
la
co elació
de
g ups
.
Es
a
di ,
són
de
p ocedencia
ex e na,
pe o
de
~o].)abo ació
p opiocep i a
.
Segueixen
la
ia
del
eix
de
GoIl
i
Bu dach
i
en
a iba
al
bulb
se-
gueixen
una
gi a ol a
a ci o me
(pe
aixo
se'ls
diu
de
ib es
a qua es)
ARXIUS
DOS CRANS SISTEMES
Els neMs que condueixen el ac e. la p essió, la empe a u a
i
el dolo de o el cos
i
de les ex emi a s p o enen de la pell ( e mi-
nacions lliu es i co puscles de K ause. Pacini. Meissne , Golgi-Maz-
zoni. Meil el i Dogiel, e c.) i ambé dds eixi s p o unds. To segui
es iquen a la subs ancia g isa de la medulla. Es ació cellula
i
c eua-
men . Ascenció ins al hlem.
11
@ududx Impulso de la ensibill a muscula . posicib pasii s, el mo imen
1
1s
d se lmid6 espacial.
}
Coo dlnecM mu~eula .
enexos
boles. mo lmenls de g up.
3)
Senalbili s de dolo .
cilo .
ed.
4)
S
ao e
1
p e plb.

SECCIO MONOGRAFICA
353
Pel que es e e eix a la ca a s'esde é una cosa semblan . El
igemin s'a egeix al cu s d'aques s eixos.
Exa nineu bé les igu es 26 i 27.
B)
Sis ema
p opioeep iu
Hi ha es classes de connexions. Els ne is que condu ixen les
sensacions p opi~ce~ i es p ocedeixen p incipalmen d'ossos, a icu-
lacions, Iligamen s i muscles.
I
ambé de la supe ície cu knia, com
ia hem is , pe les ib es a qua es. A nb una cadena simple de es
neu ones es connec en
:
a) Amb el ce ebel (a c in e io ).
b) Amb el hlem (a c mi ik).
C)
Amb la c os a ce eb al (a c supe io );
pe
bé
que les p ime es són, de mol , les més impo an s.
També pe la ca a po a el igemin les p incipals ies de con-
ducció p opiocep i a, (Fig. 28).
Pod íem classi ica com He ick
(5):
l.
Sis ema ex e ocep iu
:
Cap a I'ence al mi jii (inconscien ).
Cap al iilem Consciencia de
:
ac -, empe a u a,
Cap a la c os a dolo , p essió.
11.
Sis ema p opiocep iu:
Cap al ce ebel (inconscien ).
Cap al pon i els nuclis in e io s (inconscien ).
Cap al iilem i la c os a ce eb al (consciencia de pos-
u a i d'ajus amen espacial).
Si olguéssim iesumi aques s esquemes i aques es conside acions
en dos elep ames, di iem:
C os a ce eb al; ex e ocep ioa.
C os a ce ebel osa; p opiocep ioa.
4
Fig.
18.
(Vegeullegsnda
al
Eo nenpmen
de
la
pAginasegUen )
SECCIO MONOGRAFICA
1
si
b6
aixi,
no es po adme e $una mane a an eaqued ica,
almenys en g an pa l'a c supe io 6s dea ina a
lea
uncions ex e o-
ce~ i es i l'a c in e io a les p opiocep i es.
AiA
no po ésse es-
clusiu pe qui és e iden que noaal es enim consciLncia de lea posa¡-
cions, de I'ac i ud; en una ~a aula. de la sensibili a p o unda. Pe
an . a
la
c os a han d'a iba ib es p opiocep i e~, que
és
al
com
hem is que paeaa a.
<
pnp<.ecp i -
Emiie a:
Fc lde
e=U?o<iccpliu:
o
Iopc iJC la
n
men cls ~o pusdes e mlnala
me
e-
~ulbn les sebl~slens ex e loni:
woU s
( lsh, gua .
olda.
ol scle),
1
co pu elcs de la
pdl
(Paolnl. Jbeis na . e nünsdons lllon.
e1c.l;
al
e llm,les
I c.
g an.
ies
1
la
n nl ~k
d'inucs
Cu da
s
In
e es n
del a ell.
.---,--
--
-
~ ~
~~~.
D c
Feud.
pmpioepllu:
a
k
p l uia
es
e neo
clsm pmscles le mliuls
que
eeollcn
les senueioms
p bplss:
en
lu pliqocs
mluuila s,
eis
ossos.
In
i U uli loos,
-1%
en-
don.
1
sob wl en I<~pmll
uübolp ;
al cenlm. la
$niu
ln
de
u>odoccli> 1 li
is..
S'esde é in e samen pel que a e e encia a les ies de conduc-
cid ex e ocep i a, les quals so in donen lloc
a
e lexos inconscien s,
au omi ics de e lexos.baixos. També hem is la possibili a ana b-
mica. Pe aixb, amb més igo isiolbgic i didic ic que no pas des-
c ip iu o ana bmic donem aques s squemes de la igu a
29,
pe que
es ingui ben g a ada la isiologia p imo dial d'una c os a i de l'al a.
El p o esso He ick diu ex ualmen : <(El ce ebel és el supe -
lo d que domina les uncions p opiocep i es de o el nos e o ga-
nisme, com la e os a ce eb al di igeix i con ola les eaccions ex e o-
cep i esn.
SECClO MONOGRAFICA
Se i bo que pa lem d'aques a duali a de sensacions, pe que s'han
e sinonimes d'ex e ocep i a (epic í ica) i p opiocep i a (p o opi ica)
i aixb és injus .
Es
un malen es. Cuna i I'al a, la sensibili a cu inia
i la p o unda poden ésse p o opi ica
i
epic i ica segons la se a majo
o meno di e enciació.
Head
(6)
in odueix els ocables i en én pe sensibili a p o o-
pa ica aquella sensibili a gene al, di usa, de ipus Po se é
pun s de ini s com a 6 gans ecep o s pe o subjec i amen no es po
dona una e e encia local exac a. Es a di , no es po locali za el
pun es imula , amb cap p ecisió. Comp en el dolo .
La sensibili a epic í ica apa eix més a dí olamen , dis ingeix un
ac e i, disc imina g aus di e en s de empe a u a, locali za el pun
d'es ímul, dis ing ix la dis ancia en e dos pun s, es imula s sinlul i-
niamen amb el compis. No comp en el dolo .
La sensibili a p o opd ica al sen i d'Head é el g an eude en
zones peludes. Ws pun s ecep o s p o opi ics deuon es a ag upa s
a I'en o n dels pus. En e ec e, els pels són el o gans ic ils més im-
po an s d'aques sis ema i o s els al es ecep o s deuen oba -se
associa s a les a els dels pels.
El
dolo
és
p o opi ic semp e que
sigui I'exage ació mo bosa d'una sensibili a a la empe a u a, p es-
sió o ic il.
La sensibili a epic í ica s'escau p incipalmen en les egions pe-
lades del cos, de p e e encia allí on no hi ha p&ls, com és a a
lea
pun es dele di s. La se a p incipal missió és disc imina , dis ingi ,
a ina .
Com podem eu e, Head enia una noció pe i e ica d'aques es
sensibili a s. Ha ia e la oballa es udian I'e olució ilog&nica i so-
b e o en zonei d'anes esia i es udian la egene ació i la eapa ició
de sensibili a s; semp e s'esde enia p imo la p o opa ica
i
al 'cap
d'un empc apa eixia pi.og essi amen , len amen , I'epic í ica.
A a
bé
;
aixo no ens pe me de cap mane a e equi alen s els
e mes ex e ocep iu i p opiocep iu amb els e mes epic í ic
i
p o-
opi ic. En e ec e, seguin Russzll B ain
(7)
p6d íem di :

1
Talimica
1
ELinació a g ans empe a-
P o opi ica
1
u es.
Con ac e Ileuge .
Sensibili a cu ania Locali zació.
Co ical Disc iminació de ines empe a-
o u es.
Epic i ica Reconeixemen de les dues
pun es del compis.
ica
i
Sensibili a p o unda
1
1
Reconeixemen del mo imen
passiu d'una a iculació.
Locali zació exac a de la p es-
Epic í ica
.
,
Com podeu eu e, an la sensibili a cu inia com la p o unda
poden ésse p o opi ica i epic í ica, a la egada.
Re isió
de
S op o d
,
Kany
1930,
S op o d
(8)
epassa o el eball d'Head i a una
concepció
cen al
d'aques es sensibili a s.
Heus aquí les oballes de S op o d.
1
.'
La sensibili a p o unda ambé ecob a la se a ca ac e ís ica
en dues e apes: una de g olle a, que co espon a la p o opi ica, i una
al a demés ina, que co espon a I'epic í ica.
2.*
No es ac a de dos sis emes sepa a s a la com ha
di Head, un dels quals es egene a ia a més eloci a (p o opa ic) que
I'al e (epic í ic).
3."
Les dues sensibili a s co esponen a dos sis emes cen als.
Hem de mi a al ce ell -diu S op o d- i no a la pell. Al ilem es
deu la p o opi ica.
A
la c os a ce eb al, l'epic í ica.
Pe aques es apo acions, S op o d p oposa que es digui:
Sensibili a p o ec i a, a la p o opi ica.
Sensibili a disc imina i a, a I'epic í ica.
SECC O
MONOGRAFICA
359
Pe a iba a als conclusions es udia els eixos de conducció cen-
al so a el pun de mi a emb iolbgic i ilogene ic, al ma eix emps
que ano a la sensibili a p og essi a en cada cas, i oba que la, eac.
ibiii a p o opa ica espon a un sis ema p imi iu de p o ecció loca-
li za als cen es in aco icals i més especialmen al ilem. La sensi-
bili a epic í ica
és
d'adquisició mol pos eBo , e inada, de ipus dis-
c imina iu i amb pa icipació de la c os a ce eb al. Aixb es a d'aco d
amb les da e es apo acions d'Head.
Pe an , l'apa ell subco ical ( alamic) se ia el que lliu a ia al sis-
ema p o ec iu o p o opa ic aques a calo a ec i a, o a i mal oca-
li zada que és la ca ac e ís ica d'aques a c. Un g an con ingu eac iu
.i un con ingu conscien , poc disc imina iu, di ús i imp ecís.
Sob eposades amb aques es eaccions p o ec i es (p o opi iques)
s'adqui eixen mol pos e io men (són les da e es a adqui i -se) les un-
cions disc imina i es, de locali zació en la c os a ce eb al, en i u
de les quals s'aconsegueix el con ol c í ic i analí ic dSaquella sensació
uda elemen al.
En e la deccnpció de les ien del sis ema ne iós hem p es com
a e e encia I'home. Si els e s gene als són gai ebé semp e els ma-
eixos pe als animals supe io s i pe I'home, no s'escau igualmen
en el cas del sis ema ne iós. El sis ema ne iós e oluciona cons an -
men i el pun de mixima di e encia& culmina en l'home.
En el sis ema ne iós p imi iu, pe exemple. no es oben gai e
di e enciades la sensibili a p opiocep i a i I'ex e ocep i a. de o ma
al que en els e eb a s in e io s es oben les dues sensibili a s con-
uses, co n s'esde é en I'in an .
Pe o, aixo si
:
mai com a a no és ce e a la llei de la ecapi ulació.
Hi ha un ex ao dina i pa allelisme en e I'e olució on ogenica
i
la ilo-
genica. Adhuc en l'e olució de I'in an obem g an pa de I'e olu-
ció del sis ema ne iós en els animals supe io s.
Ci em-ne un exemple que es po aplica a la nos a apo ació d'a-
ui. Hem pa la del ce ebel i de la c os a del ce ell com
a
dingen s
~ imo dials dels eudes ex e oczp ius i p opiocep ius. Doncs
bé,
aques-
es dues es uc u es són les dues neo o macions, a egides
a
l'es uc u a
segmen al p imi i a d-1 sis ema ne iós. Són o macions d'ul e io di-
e enciació, anomenades s~~ asegmen als. An e io men a la se a apa-
ició o queda con ús en el ce ell p imi iu com s'esde é enca a en
ele animals menys di e encia s en els quals I'ence al in aco ical és el
ec o omnímode de o es aques ec uncions di uses
i
poc p ecises.
Pe@ no an sols les no es o macions énen a ec ades pe una
es uc u a cada egada més complexa, sinó que aixo ambé s'e~de é
en la in imi a de les ies de conducció.
P enem un exemple com és a a el de la conducció del dolo . ks
iesde la sensibili a dolo osa enen un camí mol ben de ini En el
cas de l'home, com hem is en comen a , Pe con a, en els al es
animals enen una al a complexi a . Vegeu la igu a
30
i us en a eu
ci ec
;
pe l'home el eix dominan pe a la conducció de les sensa-
cions dolo oses és la ia espino alamoco ical. En can i, la ia domi-
nan en els al es mamí e s és I'anomena eix p opi de a medul. a
o ma de neu ones cu es d'associació, del qual ni an sols hem pa la
SECCIO MONOGRAFICA
pe la = a poca impo ancia. Aques eix a
cap
ambé
al
alem. pe 6
la sz a connen6 ul e io
amb
la c oa a ce eb al no e es eix la
im-
po ancia que
é
en el cas de I'home.
Fig.
B.
-
Mle ¿mñ.
u ca&
im
I'heme
I
d.
mmiikn ii nlen.
El mlo blnu
me m
el
ImJm e
que
a pu, z
cn
Ilonie In ola
<I
les
s n a iona
dolo ous.
El mlo negn
mp eaenln
la
"la
de
I
moieisl
~maciani
en
eb
n on i e s
supe io a.
Es
ae& de1 eii onimmul de ia medul'la e1
de
ies
cu les. el quii
en
i'hame
p.
de
poca
slgmlIiac16 uoc amsl.