Vies llargues del sistema nerviós central

Vi lla sues del sis ema ne iós cen a 1 pel P o esso A. ORIOL I ANGUERA A xa xa ne iosa no ou desxi ada en o a la se a complexi a , L in. al momen que es a descob i que o el ga buix de ibies i de c uilles no e en més que simples pe llongamen s d'un cap ceRula i que aques a c&lluia enia o s els ep esen an s onamen als d qual- se ol al a c&llula: un nucli, un ci oplasma i uns pe llongamen s lla gs -en aques cas Ila guíssims i ili o mes- que con ibueixen, cap a la pe i e ia, a cons i ui els ne is. i cap al cen e, a I'en ella de eixos que an del sis ema ne iós una e i able xa xa. Waldeye (1). Cajal (2), ens ensenyen el camí. Donen la llum ne- cessi ia pe a e en end e el p oblema. El sis ema ne iós és un conglome a de c&liules. Ni més ni menys del que esde é en al es eixi s. C&llules a apeides, Ilacades, c euades o pepa ades. Pe o, en el ons, c&llules. Així, doncs, no es ac a d'una xa xa impossible de des ia Es un eixi que si I'a iba em a desmun a , peca pe peca, uni a pe uni- a , ind íem un mun de c&llules i p ou. La uni a de cons ucció és la neu ona. Igyal que en els al es eixi s. Pod iem di una egada més que el sis ema ne iós c is alli za en c&llules. Aques a uni a cellula é una -somia especial. Hem di que s'a- nomena neu ona. Com o es les ckllules, cons a d'un ec oplasma mem- b anós, ci oplasma i del nucli, pe o o aixo amb una mo ologia es- pecial d.a anya que a que se la econegui icilmen . Pe al a banda, aques s pe llongamen s s'alla guen, s'imb iquen, es c euen i es coii- nec en de al mane a que el conjun sembla un ga buix ana quic on el que menys comp a és la neu ona com a indi iduali a . ARXIUS En el sis ema neMós, la uni a ana bmica no coincideix amb la uni a uncional. Hem di a un momen que si desmun i em o es lea peces ana omiques del eixi . uni a pe uni a . ob ind íem un mun de cellules. A a hem d'a egi més. Si desmun h em o es les peces isio- logiques del eixi . uni a pe uni a , ob ind iem un mun d'a cs e- lexos. So a el pun de mi a isiolbgic, el sis ema nedós c is alli za en e lexoa. Pe an . es pod ia di : L'o c e lex €a la uni ai isioldgica &el aia ema ne ui6a. Ja sabem que I'a c e lex cons a de di e ses ciNulea. de di e ses uni a s ana bmiques. Si més no. hi ha la neu ona que ecull I'es ímul i la po a al cen e. i la neu ona que des del cen e po a I'acció a la pe i e ia. i& 1. - iiepmu.nc16 nqmemmea Pii ne R(lu En bbznc nc ones ami ias En mm L.neomne momms En aques a p ime a ep esen ació esquemA ica de la uni a isiolo- gica. del e lex. eiem dues neu ones. La po ció bla a d'a a enda an se a la na aje en , o sigui la sensi i a, la que a als cen es. La e - mella és la que e dels cen es, la mo o a. I'eje en . (Fig. l.) So a el pun de mi a isiolhgic, el sis ema nemós 6s un eixi de z lexos. La nsió espesan i in incada d'aques a cndlla de ib es ens a ia di que és un pa de ejlexos. A a bé; á cada ib a é el seu cu a i s'enganxa amb una al a neu ona pe acaba en un e lex. podem ep esen ax en un esquema o el sis ema nemós amb una simpli ica- ció que de an ex ao dinh ia alseja la e i a . En diem jus amen Sl?CC d MONOGRAFICA Pan e lex pe qu6 o el sis ema ne iós amb o es les se es uncions es po esumi a un sis ema de e lexos. Vegeu aques esquema (Fi. 2): Pis. 2. - Rep e~mimcIO esqme.llIica ael s sie a n-16s eeil al. So a alpunl de mim IL<iol6- sic. 6s , mpiemcn un ei i d II~ZOS e3gmono . Yanoi Ia il> e e knc i nl e ells. Aques esqu ma ens dóna una isió simplissima del sis ema ne - iós. Massa si el olguéssim es udia so a el pun de mi a uncional. Massa enca a si el olem es udia so a el pun de mi a desc ip iu. Pe o, en can i. é de eal: I .' Que dóna a n end e que o el sis ema neMós és un complex de e lexos. 2." Que cada e lex cons a d'una po ció bla a a e en (neu ones sensi i es) i d'una po ció ennella e e en (neu ones mo ius). 3.' Que aques s e lexos es an disposa s pe plana es a i ica s: els més baixos. medulla s; els més al s. co icals (a iben a la c os a dd cemell). Si olguéssim enume a les alseda s que adueix aques a ígida esquema i zació di íem que cada e lex no és una na independen . sinó que es a en ellaqa amb al es mil e lexos, en e o s els quals hi ha una ea e a coo dinació. Daaques a in e e bcia su en les p opie a s onamen als de coo - dinació i d'in eg ació. Pe o aixo que é un ele a sen i quan es dea- c iu la isiologia del sis ema neMós. a a no ho neceasi em pe a en en- d e les oies isiologiques al com nosal es ens hem p oposa de des- c iu e-les. 1 posa s a simpli ica la complexi a ne iosa d'aques a xa xa. olem ema ca que o d bulli de e lexos que cod ueixen el si, ema neMós es po esumi en es gnips de e lexos. Disposa s pe ni ells &en: e lexos al s. mi ians i ba os. Aques esquema ua a h més en en-do a la simpli icació (Fig. 3). PIg. 3. - ül a s ema ia~ lbs mi nl slm lliica a ia i..lla a Is ellues. FZp=oi al s (c oaia ee ebnl sup lo ). mi j-n (goglls soce hli~) l &bol' (ce ebcl). D'aques a es ni ells. el supe io ind h ep esen a pe aquella a ca que a iben a la c os a del ce eU i que. pe an . es an conacien s. El N d mi jh compmnd h o s aquells a ca e luos que no am- ben a la c oa a. pe ¿ que pugen úns ala nuclis g isos de la mas= en- ce hlica. L'in e io el deisa em eda aIs e iexos que amben al cembel. du, d'on e o nen a e la unció conesponen . Pe an , ela es ni ells a6n: 1 .' A c coi ical (a iben a c os a). 2." A c gangliona (amben a ganglis g isos). 3.' A c ce ebeHós (a iben a ce eb l). No cal di que deixem de banda les a cades p bpiamen medul- la s. Nosal es ens p oposem dona simpli icades les g ana i-. o. si oleu. eis aiec es lla gs del sis ema ne siós. i no cal di que enim mol a cu a a p ecisa la unció isiol6gica que é enwmanada cada a e. També se sob een én que cada un d'aques a es ni ells no és un a e. sinó el esum de o un compla d'a c que cegueixen una aje- b ia semblan . Pig4.-R~uucM ewiell w 6els cm m s de1 ñs na ie lds csi nl pe 1.1 de Qmclu el* es ml elis d. les s udw me es iss Impoma h Vbid de mnl. A = niw 1 '.,, i nI B = niell pagl onm C = nial1 ab l'l6s SECCIO MONOGRAFICA 327 Fig. O. - Rep esen ael6 esq ems lea del sis ema ne l6s cen al. Ce oell: seeció de on . 1.n esin: seecions ho i on als. Vegou I'equi aiencia dels plans A. R. i C. g nb les igu es an e io s. ARXIUS Topog a ii deis es ni elis Si a a olíem p ojec a aques s es a cs e lexos damun el sis ema ne ió~ conside a eaqnemi icamen . p ocedi íem de la mane a se- güen : P ime egeu l'esquema del sis ema ne iós cen al. De on i de pe il (Figs. 4 i 5). Aques es es a lles que, com eieu, passen pe la c os a (A). pels ganglis (B) i pel ce ebel (C). ens assenyalen els es ni ells, o, si oleu. els es a cs sua a es nen a s (Figs. 4 i 5). Si en lioc d'ensenya I'esquema de o el sis ema ne iós, en- senyem només llesques de seccions e es de dal a baix, espec an la secció de on del ce ell, ind em aques al e esquema que ens ensenya els ni ells d'una mane a més cla a (Fig. 6), A a queja ens hem amilia i za a nb aques es p ojeccions ens se a més senzill d'ana en la desc ipció de cada a cada, la qual p ocu- a em si ua -la semp e din e d'aques s esquemes o d'al es de sem- blan s. A egim només -i po se no cald ia- que les ies ascenden s i descenden s, men e i an no han amba al seu ni el1 co esponen , pugen i baixen encaixonades en els eixos de la meduNa, la sual no hem de desc iu e sis emi icamen pe que no és aques el nos e p o- pbi . SECCIO MONOGRAFICA Mi ec bé I'esquema se e. En la pa supe ioi hi ha les es a cades amb els es ni ells, pe bé que només es a auminada I'a cada supe- io . que és la que a a desc iu em. Fig. 7. -A dml* e-ci ad6 cy.c &licm del sls e-a ae loi c . .1 simll a es nbos de iaiuos. II'luminal el ni~ll m lieal amb mlo blau.po ciii sensi i a. i u m ll. po - e16 mo in. A baw.~'a ealii icnua co lul des.lonida cm lee sc es diss modallaa. Al cos al igue n. modalilnl de Cnumcnl &i+: al mal~l dml. nlodolilol de cmuani nl all. Aques a a cada co ical es a compos a de dues modali a s de e- lexos : a) Re lexos que ea c euen a baix. b) Ke lexos que es c euen a dal . Na u alnien que olem di a baix i a dal de la mcdulla. Es a di , una que es c euen així que han en a a la medulla. i els al es. quan su en d'aques a pe al &en ila -se cap a I'enci al. ARXIUS Ací enim el eix pi a nidal di ec e. Comp eneu bé que a aixo de di di ec e i c eua . no s'hi al. No s'hi al pe que o s dos són c eua s. Vegeu com aqu s que és el di ec e. baixa. sense c eua -se pel co dó an e io de la medda. pe o que pocs momen s abans de so i es Fig. 12. - Rep eicmUd6 aa. & lca de I'ucad. CO c~l de c ciancnl bdx Po ni6 e c cn . - Vle pi amidnl di eele c eua a l'al a banda pe la comissu a blanca an e io . s'en a o a a la banya an e io de la medula. a es ació celula i su cap a posa en mo imen els seus muscles. Doncs, és injus di -li di ec e. Es c eua , pe o de c euamen in e io . Amb la ma eixa pau a esseguiu la igu a 13. Rep esen a l eix de Goll i de Bu dach. anomena ambé: espinobulbo alamoco ical. Els ana omics an ilig anes opog a iques locali zan el eix de Goll pe din e, i el de Bu dach pe o a. Dis ingeixen I'en ada de les ib es i el successiu apa amen cap a un cos a pe deixa espai a les no es. Repehm-ho. No ens in e essa. Vegeu co n pugen pzl co dó pos e io . Vegeu co n an es aci6 al bulb en els nuclis g isos di s de Goll i de Bu dach. Vegeu enca a co n no es c eua íns a un ni ell mol supe io (desp és d'ha e e es ació cellula ). ,..... &-- ** ..,: :5?8> .. ' .,..... . lb? '.. Fig. 13. - Pep esea .eM amiMmlca de Fig. 14. - Rep eien ecl6 esquemill ca de I'a-da EOI~IC.I de -mUllem .I 1's c.d. EO~UC~I de aemam a a11 Pomid <o emni - Vies de GoU i de Bu dach Powi6 e miil. - Vla pi amida1 o euadii Amb id&n iques no mes esseguiu la igu a 14 que ep esen a el cu s ana dmic del eix pi amidal c eua . No eu co n es c eua a ni ell del bulb, p d no eu ambé co n a I'ho a de so i no es c eua co n ho hau ia e l'an e io . Va de d e a mo o iha els seus muscles. L'a cada que acabem de desc iu e comp en aquelles sensacions que a iben a la consci&ncia. Censacions ixes. ben desxi ades: epi- c í iques, n'ha di Head. L'a cada mi jana comp en unes sensacions elades. con uses. gai ebé inconscien s o agamen conscien s; p o opb iques, n'ha di Head. Allí es h em al camp de la consci&ncia. Ací, dels au oma is- mes. To s els e lexos de la ia gangliona són e s au omh icamen . La consciCncia no in e é com ho eia en la c os a ce eb al. Quan més. enim una sensació a ec ioa d'ag adable o desag adable. i p ou. L'es ació dels e lexos. aUh e a la c os a del ce ell. Ací són els ganglis g isos del ce ell. és a di . el alem op ic i el sis ema es nopallidal. Fig. 15. - A 6al 1 a l'esqaem, ep esen a 16 e.qieml)Ilci del Us ema nmlds cen al esu- mi< ea p sos qle e lexos. I lu ninul l niucllgongliona amb colo blau, pa e16 ~ e en . 5 ue mell. po ci6 e e en . Di .11, IS. e.áa ~aa=l(oiia cp ssen ida Leo& lcamea smb les e ea es mo- dail ob de ies a e enb, elpon d'enllac que laiica l'o e epez i les uiea e izi,ls. Al mi=, les ns es iI en . ep esen adcse.<L11emiH amea A 1. a e i. ep es o iel6 del pon que aiica eb epezos enlm 1oIe n isiciiia eal~ia , i z p ian o i6 de La iea e wnls. Nomes en ma ca uiia (la ub oespiopl) pe al de dsixn mes ne l'esquemi. SECCIO MONOGRAFICA 339 Vegeu la igu a 15. En I'zx emi a esque a i en la pa supe io e indica l'a c gangliona que a a es udiem i la se a elació in e - media amb els al es dos, is os apaga s, de colo neg e. Da all pe da all enim la ep ~sen ació geome ica d'aques a a cada mi jana o gangliona . Com podeu eu e la ia a e en é un iple camí: a) P oceden de la medu'la. b) P oceden del ce obel. C) P oceden de la c os a ce eb al. o s es an a pa a al gangli ecep o pe excellencia: 61 dle n Ap ic. La d-sc ipció d'aques es ies a e en s no ens po ocupa lloc ací pe que ja ens se an conegudes dels al es a cs. E ec i amen , la que p o é de la medulla e con osa amb el eix de Goll i de Bu dach. E.s el ma eix eix. (Reco deu que hem di que o es les ies a e en s de l'a c co ical an es ació al alem op ic? Doncs bé, si la sensació esde é conscien és que hau i segui el ajec e ascenden . Una no a neu ona s'hai h p ojec a a la c os a ce b al. Pe o po esde eni que es anqui el e lex a ni el1 d'aques s ganglis i que su in. els impulsos e ec o s, no de la ma eixa c os a (mo imen s olun a is), sinó dzls nuclis g isos del ce ell ( o i pos u a). Lla o s, si l'impuls que puja a iba a dal de o , ind eni l'a c co ical. Si es queda als ganglis elence alics, dóna el omb pel sis ema es iopallidal i a la co esponen unció igualmen ,mo o a: es em da an el segon a c o a c gangliona . L'esquema adjun ens acili a a aques a explicació (Fig. 16). Si epa eu aqnes a igu a eu eu que en ali a les ies ascen- den s són les ma eixes del p ime i del segon a c : és a di , del co - ical i del ce ebellós. L'a c gangliona no é ia a e en genuina. Les sensacions a e en s pugen pe la ia alamica (que és la ka eixa de I'a c supe io ) o pe la ia ce ebeuosa (que és la ma eixa de l'a c in z io ). A~ixo ens es al ia de desc iu e ana omicamen la p ojecció d'a- ques es ies,a e en s. Cuna ja l'he n is a en I'a c co ical. L'al a la eu em en l'a c ce ebel.lós. L'al a (p oceden de la c os a) és p ou coneguda i d'escassa ianscendencia ; en pa la cm inciden almen en aques capí ol. , . El e in e essan d'aques a c adica en aixo: qu ni o s els impulsos de la ia espino alamica pugen an amun que a ibin a la c os a del ce ell, ni o s els impulsos de la ia in e io queden an a al1 quz no passin del ce ebel. EB po anca l'a cada e lexa pe un ni eU mi jh i enim o I'en a ec de e lexos pos u als, au omh ics (que ha ien comenca essen conscien s). a ec ius. e c. El gangli ecep o Cs el alem op ic. Els e ec o s són el sis ema es ia . El pon d'unió són les ib es alamoes iades que comple en l'ansa len icula de Monakow. Fig. 16. -BIS wcs mRells hiclon.1~ qel =!. ema aewl6s cemwd. No eu que la in ile enl dels e lc oagangUooa s. 7s np eaeniadap les maleIxesneumncs que Iao el ni el1 supe io o I'in io . Depen exclusi ameni de les connexions e o ala que cmp en- guln n ni elldel e ebe1 o a ni el1 del dlem. SECCIO MONOGRAFICA 341 Aques pon dóna una au onomia al sis ema gangliona com la é la c os a ce eb al en el cas del ni ell supe io o la c o i a ce ebel- losa en el cas del ni ell in e io . Si esseguiu bé la igu a 15 oba eu o l'a c en la ep esen ació geome ica que hi ha a I'ex em esque e. Al cos a d e hi ha les uies a e en s sense pe sonaii a de inida a excepció de les ies co - ico al&miques. de les quals no es po dub a si es conside a la o a in luencia que po eni la consciencia i la c os a sob e les uncions au oma iques, bniqucs, a e bsiques, pos u aIs, a ec i es, e c., que són jus amen les que depenen p incipalmen d'aques a a cada gan- gliona . A I'ex ema d e a es eu bé el pon alamoes ia . Finalmen , les uies descenden s cons i ueixcn el que s'ha ingu dien sis ema ex a- pi amidal. Ahans de c eua -se an es ació: a) Al nucli e me11 (pal.lidon'~b iques). b) Al cos de Luys . . (pal~lidoluísiques). c) Al locus nige (pa lidoníg iques). d) Al nucli de Da kschewi sch (pallido ec als). A pa i d'aques momen es c euen les ies i descendeixen amb els noms di e en s qu: s'en es en a dona els ana bmics. Els dos més impo an s sÓn : a) Feix ub oespinal. b) Feix es ibuloespinal ; dels quals noms el p ime e ep esen a a I'esquema de la ipu a 15: Abans d'acaba el segon pla o a cada gangliona , se a bo que sapiguem ',dis ingi aques s e lexos, dels co icals. Més enda an eu- iem les di e encies en e sensibili a p o opa ica ( alamica) i epic í ica (co ical). A a en ind em p ou amb dis ingi les uncions isiolbgi- ques del alem de les que é la c os a ce eb al. En els dos casos es ac a de sensacions conscien s: pe b la sensibili a del ilem que po a iba a la consciencia és o simplemen dolo -plae , calo - ed, ag adable-desag adable. Es a di , que si conside em el alem com un b gan ecep o e minal, només a a conscien s els elemen s a ec ius de la sensació i al egada de l'emoció. Russell B ain diu que si només inguéssim la sensibili a alamica, da an d'un es ímul dolo ós di íem: Alguna cosa em passa, e n on mal. En can i, si el ma eix indi idu é c os a ce eb al di i: E n c e- meu lo pun a del di g os esque e. Es a di : la sensibili a alimica és a ec iua, la sensibili a co ical és disc imina iun. ARXIUS &C RWLEX INFF.RIOR.~IVELL CEREBF.L.LÓS Abans que o mi eu Sesquema de la igu a 17. Fig, 17. -A dml , em wiPcl6 uli& Iea del .Isnlm ienlbs ea nl ms.i a ies Su de llcxa.. 1l.liiminol el ni cl ce kl.16. nmb mlo blnii. is aleni . i i* n eII. ii e e en . A boll. I.a coüi ellexa c~TCDel'les1 ep escil.d. gcoi1Idein i amb Ic se es es nodsli a s de i?. o cnnls al w i-kl i de ies Jc enl de lo cmslo d'ap i sl. En la pa supe io oba eu iiiumina amb colo . I'a c que cs em deacnnn . En la pa in e io oba eu una ep esen ació geomehica un sic més ap oximada del que és aques a c. Veieu que la ia a e- en al ce ebel és iple i i'e e en del ce ebel ambé és iple. Comencem pe segui la ida a e en . Té es b anques. a les quals anomena em. de baix a dal . p ime a. segona i e ce a. Vegeu la igu a 18. Con é les b anques p ime a i e ce a. SECCJO MONOGRAFJCA La p ime a p o é de la medulla. La e ce a de la c os a ce eb al. (La segona no la po em a I'esquema pe que és cu a i di ícil de ep esen a . Va només d:s dels nuclis de Dei en, i de Bech e ew (qua en icle) als nuclis g isos del ce ebel. Fa les ies es ibula s de ajec e cu i g an signi icació i~iolh~ica.) Pis 19. - Vles e e cn . 6c I.a i6. embcl' on. Namh n'bi ha dues; le mhl~lmliami li oi i h ce eb l~looliuo i>h ico que des d'aci es con inua mmb el ei n bmspinnl ~omU smb In la e e enl de la egono a cada o s eado gangliooa . La igu a 19 us ensenya una aquema i zació de les ies que su - en del ce ebel. Una al a egada hi al a la segona b anca eshe amen lligada amb les unciona es ibula s. Fig. 50. - Re9iesq .cl6 e qiniil lu 6c les I es ma.iIIUU6e 1'aic.d. ee ebel'lou. We - n, ui s <1 cn 8. D e a, oies emnls. A I'esque a. al en lea lea que an des del os slib~ la Bns ab niielis bulbopmhihPmn ioB. A la d e u lampoc no s.ha u>n inual In O~B ue libulo nl b io uhms#Uiol que a pa i del nu li c m ll bdxn pal ~ d6 la e- al de la medulla. Es eu, pe b, la p ime a b anca que o na cap a la medulla i la e ce a b anca que a cap al cei ell. A a ens se a bo de eu e euni s en un sol esquema o I'a c c ebellós amb la se a iple en ada i la se a iple so ida. Examineu la igu a 20. Resseguiu-los un pe un, i us a eu més bé ch ec de la se a unció i de la se a dis ibució. Vies a e en s al ce ebel (a c in e io ) Aques es p o enen de la medul.la i po en g an pa 'de la sensi- bili a p o unda. Co elació &ac i ud, mo ihen s de g up. e c. Com el eix de Gol1 i de Bu dach, pe o allí són sensacions conscien s de I'ac- i ud, de la pos u a. Ací, és el mecanisme e lex d'aques a pos u a, d'aques a ac i ud. Les ib es p ocedeixen en g an nomb e, gai ebé o es. dels ossos, les a iculacions i els muscles *. Cons i ueix la sensibili a p o unda o p opiocep i a. Pe la medulla pugen dos eixos i an cap a la c os a del ce ebel del ma eix cos a . Pe an , són di ec es, a di e encia dels an e io s que o s e en c eua s. Si seguiu la ilig ana ana bmica, en oba eu un que en en a a la meduna es c eua. Resseguiu-lo en o el seu ajec e i eu eu que abans d'a iba al ce ebel es o na a c eua , com si s'adonés de I'equí oc, i co en s es p ojec a a la c os a del ma eix cos a . Les ca ac e ís iques són : a) Vies di ec es. b) Dues es acions cellula s. c) Pugen pel cos a la e al de la meddla d) Es p ojec en a la c os a del c ebel. El que no es c eua mai es diu: Feix ce ebei ós di ec e. El que es c eua dues egades: Feix ce ebellós indi ec c. (.) To es no. La igu a 22 ep esen a un eix que ecull sensecions cu hnies des inades s la sensibilk s p o unda. SECCIO MO N OGRAFICA 34 5 Resseguiu-Ios un i al e en aques e squema d e la igu a 21 . Aques a monopoli zació del ce eb el a les un c ions de co elació de mo imen s, ida p opiocep i a, mo imen s de g up , e c ., a enca de Deje ine (3). Cada dia p en més peu pe a les con i macions clÍni- ques i e apeu iques; pe o no oblidem que an Gehuch en (4) adm ~ - Fig. 21. - Rep esen acló ana ómica de I'a cada ce ebel'losa P im e a po ció a{ e ell . - "i a ce ebel'losa di ec a ( 11 0 es c cua mai) i a ebel'losa illdi ec a (es ne ua du e. ega d es ). Co ndu c ció p op i ocepl i a, eg ul ació i c oo d in ac ió de m o "imen ls ia que pe aques s eixos ce ebe].]osos puja en sensacions e x e ocep - i es com és a a el dolo , la e mpe a u a , el ac e, e c., i que es eien conscien s pe que s' en ila en a la c os a ce eb al g acies als eixos que enIlacen ce eIl i ce ebel. No ens sembla impo an insis i en aques es disc epancies . La igu a 22 ep esen a el eix ascenden que ha Íem di que ens eia nos a a la igu a 9. Les ib es p o enen de la peIl i pe con a po en missa ges que ajuden els mo imen s de la pos u a i de la co elació de g ups . Es a di , són de p ocedencia ex e na, pe o de ~o].)abo ació p opiocep i a . Segueixen la ia del eix de GoIl i Bu dach i en a iba al bulb se- gueixen una gi a ol a a ci o me (pe aixo se'ls diu de ib es a qua es) ARXIUS DOS CRANS SISTEMES Els neMs que condueixen el ac e. la p essió, la empe a u a i el dolo de o el cos i de les ex emi a s p o enen de la pell ( e mi- nacions lliu es i co puscles de K ause. Pacini. Meissne , Golgi-Maz- zoni. Meil el i Dogiel, e c.) i ambé dds eixi s p o unds. To segui es iquen a la subs ancia g isa de la medulla. Es ació cellula i c eua- men . Ascenció ins al hlem. 11 @ududx Impulso de la ensibill a muscula . posicib pasii s, el mo imen 1 1s d se lmid6 espacial. } Coo dlnecM mu~eula . enexos boles. mo lmenls de g up. 3) Senalbili s de dolo . cilo . ed. 4) S ao e 1 p e plb. SECCIO MONOGRAFICA 353 Pel que es e e eix a la ca a s'esde é una cosa semblan . El igemin s'a egeix al cu s d'aques s eixos. Exa nineu bé les igu es 26 i 27. B) Sis ema p opioeep iu Hi ha es classes de connexions. Els ne is que condu ixen les sensacions p opi~ce~ i es p ocedeixen p incipalmen d'ossos, a icu- lacions, Iligamen s i muscles. I ambé de la supe ície cu knia, com ia hem is , pe les ib es a qua es. A nb una cadena simple de es neu ones es connec en : a) Amb el ce ebel (a c in e io ). b) Amb el hlem (a c mi ik). C) Amb la c os a ce eb al (a c supe io ); pe bé que les p ime es són, de mol , les més impo an s. També pe la ca a po a el igemin les p incipals ies de con- ducció p opiocep i a, (Fig. 28). Pod íem classi ica com He ick (5): l. Sis ema ex e ocep iu : Cap a I'ence al mi jii (inconscien ). Cap al iilem Consciencia de : ac -, empe a u a, Cap a la c os a dolo , p essió. 11. Sis ema p opiocep iu: Cap al ce ebel (inconscien ). Cap al pon i els nuclis in e io s (inconscien ). Cap al iilem i la c os a ce eb al (consciencia de pos- u a i d'ajus amen espacial). Si olguéssim iesumi aques s esquemes i aques es conside acions en dos elep ames, di iem: C os a ce eb al; ex e ocep ioa. C os a ce ebel osa; p opiocep ioa. 4 Fig. 18. (Vegeullegsnda al Eo nenpmen de la pAginasegUen ) SECCIO MONOGRAFICA 1 si b6 aixi, no es po adme e $una mane a an eaqued ica, almenys en g an pa l'a c supe io 6s dea ina a lea uncions ex e o- ce~ i es i l'a c in e io a les p opiocep i es. AiA no po ésse es- clusiu pe qui és e iden que noaal es enim consciLncia de lea posa¡- cions, de I'ac i ud; en una ~a aula. de la sensibili a p o unda. Pe an . a la c os a han d'a iba ib es p opiocep i e~, que és al com hem is que paeaa a. < pnp<.ecp i - Emiie a: Fc lde e=U?o<iccpliu: o Iopc iJC la n men cls ~o pusdes e mlnala me e- ~ulbn les sebl~slens ex e loni: woU s ( lsh, gua . olda. ol scle), 1 co pu elcs de la pdl (Paolnl. Jbeis na . e nünsdons lllon. e1c.l; al e llm,les I c. g an. ies 1 la n nl ~k d'inucs Cu da s In e es n del a ell. .---,-- -- - ~ ~ ~~~. D c Feud. pmpioepllu: a k p l uia es e neo clsm pmscles le mliuls que eeollcn les senueioms p bplss: en lu pliqocs mluuila s, eis ossos. In i U uli loos, -1% en- don. 1 sob wl en I<~pmll uübolp ; al cenlm. la $niu ln de u>odoccli> 1 li is.. S'esde é in e samen pel que a e e encia a les ies de conduc- cid ex e ocep i a, les quals so in donen lloc a e lexos inconscien s, au omi ics de e lexos.baixos. També hem is la possibili a ana b- mica. Pe aixb, amb més igo isiolbgic i didic ic que no pas des- c ip iu o ana bmic donem aques s squemes de la igu a 29, pe que es ingui ben g a ada la isiologia p imo dial d'una c os a i de l'al a. El p o esso He ick diu ex ualmen : <(El ce ebel és el supe - lo d que domina les uncions p opiocep i es de o el nos e o ga- nisme, com la e os a ce eb al di igeix i con ola les eaccions ex e o- cep i esn. SECClO MONOGRAFICA Se i bo que pa lem d'aques a duali a de sensacions, pe que s'han e sinonimes d'ex e ocep i a (epic í ica) i p opiocep i a (p o opi ica) i aixb és injus . Es un malen es. Cuna i I'al a, la sensibili a cu inia i la p o unda poden ésse p o opi ica i epic i ica segons la se a majo o meno di e enciació. Head (6) in odueix els ocables i en én pe sensibili a p o o- pa ica aquella sensibili a gene al, di usa, de ipus Po se é pun s de ini s com a 6 gans ecep o s pe o subjec i amen no es po dona una e e encia local exac a. Es a di , no es po locali za el pun es imula , amb cap p ecisió. Comp en el dolo . La sensibili a epic í ica apa eix més a dí olamen , dis ingeix un ac e i, disc imina g aus di e en s de empe a u a, locali za el pun d'es ímul, dis ing ix la dis ancia en e dos pun s, es imula s sinlul i- niamen amb el compis. No comp en el dolo . La sensibili a p o opd ica al sen i d'Head é el g an eude en zones peludes. Ws pun s ecep o s p o opi ics deuon es a ag upa s a I'en o n dels pus. En e ec e, els pels són el o gans ic ils més im- po an s d'aques sis ema i o s els al es ecep o s deuen oba -se associa s a les a els dels pels. El dolo és p o opi ic semp e que sigui I'exage ació mo bosa d'una sensibili a a la empe a u a, p es- sió o ic il. La sensibili a epic í ica s'escau p incipalmen en les egions pe- lades del cos, de p e e encia allí on no hi ha p&ls, com és a a lea pun es dele di s. La se a p incipal missió és disc imina , dis ingi , a ina . Com podem eu e, Head enia una noció pe i e ica d'aques es sensibili a s. Ha ia e la oballa es udian I'e olució ilog&nica i so- b e o en zonei d'anes esia i es udian la egene ació i la eapa ició de sensibili a s; semp e s'esde enia p imo la p o opa ica i al 'cap d'un empc apa eixia pi.og essi amen , len amen , I'epic í ica. A a bé ; aixo no ens pe me de cap mane a e equi alen s els e mes ex e ocep iu i p opiocep iu amb els e mes epic í ic i p o- opi ic. En e ec e, seguin Russzll B ain (7) p6d íem di : 1 Talimica 1 ELinació a g ans empe a- P o opi ica 1 u es. Con ac e Ileuge . Sensibili a cu ania Locali zació. Co ical Disc iminació de ines empe a- o u es. Epic i ica Reconeixemen de les dues pun es del compis. ica i Sensibili a p o unda 1 1 Reconeixemen del mo imen passiu d'una a iculació. Locali zació exac a de la p es- Epic í ica . , Com podeu eu e, an la sensibili a cu inia com la p o unda poden ésse p o opi ica i epic í ica, a la egada. Re isió de S op o d , Kany 1930, S op o d (8) epassa o el eball d'Head i a una concepció cen al d'aques es sensibili a s. Heus aquí les oballes de S op o d. 1 .' La sensibili a p o unda ambé ecob a la se a ca ac e ís ica en dues e apes: una de g olle a, que co espon a la p o opi ica, i una al a demés ina, que co espon a I'epic í ica. 2.* No es ac a de dos sis emes sepa a s a la com ha di Head, un dels quals es egene a ia a més eloci a (p o opa ic) que I'al e (epic í ic). 3." Les dues sensibili a s co esponen a dos sis emes cen als. Hem de mi a al ce ell -diu S op o d- i no a la pell. Al ilem es deu la p o opi ica. A la c os a ce eb al, l'epic í ica. Pe aques es apo acions, S op o d p oposa que es digui: Sensibili a p o ec i a, a la p o opi ica. Sensibili a disc imina i a, a I'epic í ica. SECC O MONOGRAFICA 359 Pe a iba a als conclusions es udia els eixos de conducció cen- al so a el pun de mi a emb iolbgic i ilogene ic, al ma eix emps que ano a la sensibili a p og essi a en cada cas, i oba que la, eac. ibiii a p o opa ica espon a un sis ema p imi iu de p o ecció loca- li za als cen es in aco icals i més especialmen al ilem. La sensi- bili a epic í ica és d'adquisició mol pos eBo , e inada, de ipus dis- c imina iu i amb pa icipació de la c os a ce eb al. Aixb es a d'aco d amb les da e es apo acions d'Head. Pe an , l'apa ell subco ical ( alamic) se ia el que lliu a ia al sis- ema p o ec iu o p o opa ic aques a calo a ec i a, o a i mal oca- li zada que és la ca ac e ís ica d'aques a c. Un g an con ingu eac iu .i un con ingu conscien , poc disc imina iu, di ús i imp ecís. Sob eposades amb aques es eaccions p o ec i es (p o opi iques) s'adqui eixen mol pos e io men (són les da e es a adqui i -se) les un- cions disc imina i es, de locali zació en la c os a ce eb al, en i u de les quals s'aconsegueix el con ol c í ic i analí ic dSaquella sensació uda elemen al. En e la deccnpció de les ien del sis ema ne iós hem p es com a e e encia I'home. Si els e s gene als són gai ebé semp e els ma- eixos pe als animals supe io s i pe I'home, no s'escau igualmen en el cas del sis ema ne iós. El sis ema ne iós e oluciona cons an - men i el pun de mixima di e encia& culmina en l'home. En el sis ema ne iós p imi iu, pe exemple. no es oben gai e di e enciades la sensibili a p opiocep i a i I'ex e ocep i a. de o ma al que en els e eb a s in e io s es oben les dues sensibili a s con- uses, co n s'esde é en I'in an . Pe o, aixo si : mai com a a no és ce e a la llei de la ecapi ulació. Hi ha un ex ao dina i pa allelisme en e I'e olució on ogenica i la ilo- genica. Adhuc en l'e olució de I'in an obem g an pa de I'e olu- ció del sis ema ne iós en els animals supe io s. Ci em-ne un exemple que es po aplica a la nos a apo ació d'a- ui. Hem pa la del ce ebel i de la c os a del ce ell com a dingen s ~ imo dials dels eudes ex e oczp ius i p opiocep ius. Doncs bé, aques- es dues es uc u es són les dues neo o macions, a egides a l'es uc u a segmen al p imi i a d-1 sis ema ne iós. Són o macions d'ul e io di- e enciació, anomenades s~~ asegmen als. An e io men a la se a apa- ició o queda con ús en el ce ell p imi iu com s'esde é enca a en ele animals menys di e encia s en els quals I'ence al in aco ical és el ec o omnímode de o es aques ec uncions di uses i poc p ecises. Pe@ no an sols les no es o macions énen a ec ades pe una es uc u a cada egada més complexa, sinó que aixo ambé s'e~de é en la in imi a de les ies de conducció. P enem un exemple com és a a el de la conducció del dolo . ks iesde la sensibili a dolo osa enen un camí mol ben de ini En el cas de l'home, com hem is en comen a , Pe con a, en els al es animals enen una al a complexi a . Vegeu la igu a 30 i us en a eu ci ec ; pe l'home el eix dominan pe a la conducció de les sensa- cions dolo oses és la ia espino alamoco ical. En can i, la ia domi- nan en els al es mamí e s és I'anomena eix p opi de a medul. a o ma de neu ones cu es d'associació, del qual ni an sols hem pa la SECCIO MONOGRAFICA pe la = a poca impo ancia. Aques eix a cap ambé al alem. pe 6 la sz a connen6 ul e io amb la c oa a ce eb al no e es eix la im- po ancia que é en el cas de I'home. Fig. B. - Mle ¿mñ. u ca& im I'heme I d. mmiikn ii nlen. El mlo blnu me m el ImJm e que a pu, z cn Ilonie In ola <I les s n a iona dolo ous. El mlo negn mp eaenln la "la de I moieisl ~maciani en eb n on i e s supe io a. Es ae& de1 eii onimmul de ia medul'la e1 de ies cu les. el quii en i'hame p. de poca slgmlIiac16 uoc amsl.