Capí ol 2 Es a del coneixemen
5
Capí ol 2 : Es a del coneixemen
2.1 Es a lími úl im de allan en bigues de o migó a ma
2.1.1 Teo ia bàsica
Els mecanismes de esis ència d’una biga són els momen s in e ns i els
allan s. Al dissenya un elemen de o migó a ma , el p ime que es é en
comp e és la lexió. Es disposa l’a madu a longi udinal necessà ia pe a
esis i aques a lexió. Aques a quan ia es limi a pe assegu a que en cas de
p odui -se el encamen , aques se à dúc il, a isan de mane a g adual. A
con inuació cal dimensiona la biga pe al que esis eixi l’es o ç allan . El
encamen a allan es p odueix so in de mane a àgil, pe això es
dimensionen els elemen s de o migó de mane a que la esis ència a allan
sigui igual o majo que la esis ència a lexió.
La o ma en la que es p odueix el encamen a allan d’una biga depèn de les
dimensions, geome ia, cà ega i d’al es p opie a s de l’elemen anali za . A ui
en dia no exis eix enca a una o mulació única pe al disseny a allan dels
elemen s de o migó a ma .
Biga elàs ica sense issu a
L’es o ç allan exis eix en aquelles pa s de la biga on el momen a ia de
secció a secció. L’ac uació d’un es o ç allan sob e la secció implica
l’exis ència d’una dis ibució de ensions angencials sob e el pla de la secció.
Capí ol 2 Es a del coneixemen
6
Pe calcula les ensions angencials causades pe aques allan , podem e -ho
pe mi jà de la eo ia adicional pe a mè odes homogenis i elàs ics, amb
l’equació coneguda com a ó mula de Collignon, que s’ob é a pa i de l’equilib i
de momen s sob e la secció de la biga. El alo que p opo ciona és el alo mig
de la ensió angencial asan :
bI
QV
⋅
⋅
=
υ
( 2.1)
essen V- es o ç allan a la secció ans e sal
I- momen d’inè cia a la secció ans e sal
Q- p ime momen d’inè cia al ol an de l’eix neu e de la pa de la secció
ans e sal que queda més allunyada de l’eix neu e que el pun on s’es an
calculan les ensions angencials
b -ample de l’elemen al pun on s’es an calculan les ensions.
Pe a una peça de secció ans e sal ec angula la dis ibució de ensions
angencials és pa abòlica, amb una ensió màxima a l’alçada del cen e de
g a e a i una ensió angencial nul·la als con o ns in e io i supe io , al i com
es po eu e a la igu a 2.1, on es ep esen a l’es a ensional d’una biga de
o migó a ma abans de la issu ació.
Fig. 2.1 Tensions a una biga de o migó a ma sense issu a
A la pa supe io de la igu a 2.2 es poden eu e les di eccions en les que
ac uen les ensions p incipals a una biga sense issu a . Aques es ajec ò ies
son e icals p op de la pa in e io i planes a les p oximi a s de la pa
supe io de la biga. Quan la ensió p incipal de acció supe a la esis ència
màxima a acció del o migó, la biga issu a seguin un esquema semblan al
exposa a la pa in e io de la igu a 2.2. Les issu es e icals són les que
Capí ol 2 Es a del coneixemen
7
p ime es p odueixen, i les causen les ensions de lexió. Comencen a les o es
de la biga, on les ensions degudes a lexió son majo s. Les issu es inclinades
es p odueixen desp és de les de lexió, i són les p o ocades pe l’es o ç allan .
Aques es issu es s’han de p odui abans que la biga alli pe allan . La
co espondència en e els esquemes de ensions i de o macions de la biga no
és pe ec a, ja que quan es p odueix la issu ació pe lexió, pe a man eni
l’equilib i es p odueix una edis ibució de ensions. Pe aques mo iu és di ícil
p edi l’inici de la issu ació diagonal o de allan a pa i de les ensions
p incipals. Només és pod ia aconsegui si la biga issu es p ime diagonalmen i
desp és degu a la lexió. Aques cas es dona poc en bigues de o migó a ma ,
pe ò pod ia dona -se en bigues de o migó p e ensa .
.
Fig. 2.2: Tensions p incipals d’una biga i malla de issu ació
Zones de discon inuï a y de Be nouilli.
Exis eixen di e ències en e les egions que es compo en segons la eo ia
gene al de lexió, anomenades egions B, i aquelles egions on no són àlides
les hipò esis de Na ie -Be nouilli i pe an no exis eix un compo amen lineal
de les de o macions, anomenades zones D o de discon inuï a . A les egions
ipus B el compo amen espe a és el de biga: les seccions planes es en
planes i, com a espos a de les cà egues del allan es p odueix un camp de
comp essions uni o mes.
Les egions D s’ex enen una dis ància al ol an d’un can ell ú il a cada cos a
de cà egues concen ades, eaccions o can is b uscos de secció o de di ecció.
També se ia el cas de bigues amb llum a allan mol cu es (a/d < 1). A les
egions ipus D, l’es o ç de acció és cons an , el lux de allan és ze o, i el
b aç mecànic a ia pe a p opo ciona el momen in e n. En aques es egions
Capí ol 2 Es a del coneixemen
8
es p odueix un e ec e a c. Aques e ec e é lloc quan el lux de allan no es po
ansme e a a és de qualse ol pla ho i zon al en e el e o ç longi udinal i el
cap de comp essió, degu a que l’ace no es à su icien men anco a o si una
issu a inclinada des del pun de cà ega ins a les eaccions impedeix la
ans e ència del lux de allan . Les bigues cu es, amb a/d comp ès en e 1 i
2.5, desen olupen issu es inclinades i desp és d’una edis ibució de o ces
in e nes ambé p esen en el enomen de l’e ec e a c. Aques ipus de bigues po
alla degu a una manca d’adhe ència, a una ‘spli ing ailu e’ o ‘dowel ailu e’
(l’e ec e passado a que apa egui una issu a al lla g de l’a madu a
longi udinal, p o ocada pe la p essió que l’a madu a exe ceix sob e el
o migó), o pe aixa amen de la zona a comp essió sob e la issu a. A les
bigues es el es, amb a/d majo que 2.5, les issu es inclinades enquen
l’equilib i de mane a que allen pe a la cà ega de issu ació. Quan la elació
a/d és mol g an, la biga alla à pe lexió abans no ingui lloc la issu ació pe
allan .
A la següen igu a es poden obse a alguns dels di e en s ipus de encamen
an e io men esmen a s. Es po eu e com enquen les bigues pe aixa amen
del o migó a la zona comp imida, així com encamen s p oduï s pe el spli ing
del o migó a la zona de ecolzamen s i sob e l’a madu a longi udinal.
Fig. 2.3: Di e en s o mes de encamen pe allan pe a di e en s elacions a/d. A la p ime a
igu a, es po eu e l’esquema habi ual pe a bigues amb a/d en e 0,5 i 2. A la segona, pe a
bigues amb a/d en e 2,5 i 3,5. (MacG ego , 1988).
A les egions ipus B el b aç mecànic és cons an , al i com s’assumeix a la
eo ia elàs ica, i l’es o ç de acció és el que a ia pe a p opo ciona el momen
in e n de la biga.
Podem eu e a la igu a una dis ibució de les egions D i B en un pò ic:
Capí ol 2 Es a del coneixemen
9
Fig. 2.4: Dis ibució de les egions D i B en un pò ic
L’e ec e a c gene almen inc emen a la capaci a d’una secció, de mane a que
les egions B són més dèbils que les de ipus D. La majo ia de bigues de
o migó a ma són de ipus B degu a la se a es el esa. A la següen igu a es
po eu e l’e ec e a c que é lloc a l’ex em d’una biga amb elació a/d pe i a.
Fig. 2.5: Esquema de o ces en una biga que desen olupa l’e ec e a c
2.1.2 Es a s lími del encamen pe allan
El compo amen de les bigues que allen pel allan a ia depenen de la
con ibució de l’e ec e biga i de l’e ec e a c, i de la quan i a d’a madu a de
allan que é la biga. A con inuació eu em quins són els mecanismes
esis en s i o ces in e nes de les bigues amb i sense a madu a de allan .

Capí ol 2 Es a del coneixemen
10
2.1.2.1 Bigues sense a madu a de allan
L’a madu a a allan es disposa a les bigues pe al de que aques es puguin
esgo a la se a capaci a a lexió. Abans de que apa eguin les issu es a allan ,
la de o mació als es eps és igual a la co esponen de o mació del o migó.
Com que el o migó issu a amb una de o mació mol pe i a, la ensió als
es eps abans de la issu ació a allan se à baixa, pe això els es eps no
p e enen la o mació d’aques es issu es inclinades, només en en en joc
desp és de que aques es s’hagin o ma . Les bigues sense a madu a de allan
allen quan es p odueixen les issu es de allan o jus desp és. Pe això la
capaci a a allan d’aques s elemen s es conside a que és igual al allan inicial
de issu ació inclinada. Aques alo es à de ini pe cinc pa àme es, que
co esponen als di e en s mecanismes de ansmissió de allan en una biga
sense a madu a de allan . Alguns d’aques s pa àme es es enen en comp e a
les equacions de disseny, d’al es no, dona que la in luència ela i a de
cadascun d’aques s ac o s sob e la esis ència a allan no es à gai e cla a i a
més depèn del ipus de biga que s’anali za.
Fo ces in e nes que ac uen en una biga sense a madu a de allan
- Tensions angencials
Les ensions angencials en el o migó no issu a són les que es p odueixen a
la zona de comp essió de la biga. Aques mecanisme esis en no és gai e
impo an pe a bigues es el es sob e les quals no ac ua un es o ç axil de
comp essió, ja que en aques cas la zona de comp essió és ela i amen pe i a.
No obs an , un cop l’a madu a longi udinal ha plas i ica a les zones de màxim
momen , g an pa del allan és esis i g àcies a aques mecanisme.
- Tallan - icció
Els qua e pa àme es bàsics d’aques mecanisme són la ensió angencial a la
supe ície de la issu a, la ensió no mal en aques a, l’ample de issu a i el
lliscamen . En o migons d’al a esis ència la impo ància d’aques mecanisme
esis en és meno que pe a o migons con encionals, ja que la supe ície de
encamen se à més llisa i esis i à menys es o ç allan .
- E ec e passado
L’e ec e passado no é massa impo ància en el cas d’elemen s sense
a madu a de allan , ja que el allan màxim a una do ela el limi a la esis ència
a acció del o migó que la supo a. Aques e ec e po se signi ica iu en el cas
de bigues amb quan ies d’a madu a longi udinal ele ades, sob e o si es an
dis ibuïdes en més d’una capa.
- E ec e a c
L’e ec e a c és més impo an en bigues en les quals la elació en e la llum a
allan i el can ell e ec iu de la biga (a/d) és meno . Al issu a el o migó, es
o men pe i s pon s de o migó en e la supe ície de la issu a que con inuen
ansme en ensions de acció, ins que la issu a assoleix una ce a amplada.
Aques es ensions esiduals ambé con ibueixen a esis i el allan aplica .
Capí ol 2 Es a del coneixemen
11
Fig. 2.6. Exemple de issu a en o migó d’al a esis ència. Poden ap ecia -se com els à ids han
es a enca s, o man -se una supe ície de encamen llisa, en que disminueixi la esis ència
pe icció
A la següen igu a es poden eu e les o ces in e nes que ans e eixen el
allan a a és de les issu es inclinades en una biga sense es eps.
Fig. 2.7 Fo ces in e nes que ac uen a una biga sense a madu a de allan (MacG ego , 1988)
Vcz co espon al allan que supo a la zona comp imida sense issu a , Vay és la
componen e ical del allan que es ansme a a és de la issu a g àcies al
mecanisme de allan - icció, i Vd és la pa de allan que és esis ida pe
l’e ec e passado que l’a ma longi udinal p o oca.
Quan comença la issu ació inclinada, Va i Vd poden suposa d’un 40 a un 60%
de la esis ència. A mida que la issu a s’ob e, la con ibució de Va a
dec eixen . L’e ec e passado a que al cap del emps apa egui una issu a al
lla g de l’a madu a longi udinal, p o ocada pe la p essió que l’a madu a
exe ceix sob e el o migó. Aques a issu a p o oca la desapa ició de la
Capí ol 2 Es a del coneixemen
12
con ibució de l’e ec e passado , amb la qual cosa o a la comp essió i el allan
els ha de esis i la zona de o migó sense issu a . Aques a zona enca à si no
es à capaci ada pe supo a o es aques es ensions. Aques és un dels
mecanismes de encamen pe allan pe a bigues sense a madu a de allan ,
pe ò exis eixen d’al es possibles mecanismes, segons el ipus de biga.
Fac o s que a ec en a la esis ència pe allan
Les bigues de o migó a ma sense e o ç a allan p esen en la se a màxima
esis ència quan l’ànima ha issu a o immedia amen desp és. Pe aques a aó,
gene almen es p en la esis ència a allan d’aques ipus de bigues com a la
cà ega inicial de issu ació pe allan . Aques alo depèn onamen almen de
cinc a iables:
- Resis ència a acció del o migó.
La cà ega necessà ia pe a p odui les issu es inclinades depèn de la
esis ència a acció del o migó. La issu ació pe lexió que p ecedeix a les
issu es inclinades can ia el camp elàs ic de ensions, de mane a que la ensió
pe a la qual es p odueix la p ime a issu a diagonal es edueix
ap oximadamen a un e ç la acció del o migó.
- Quan ia d’a ma longi udinal.
Com més quan ia d’a ma longi udinal hi ha a una biga, més g an és la se a
esis ència a allan . Una baixa quan ia d’a ma longi udinal po a a issu es de
lexió més g ans (en alçada a l’ànima de la biga i en obe u a) , a un meno
e ec e passado i a un meno bloc de comp essions.
- E ec e a c (a/d).
S’ha demos a que les ensions angencials mi ges augmen en
signi ica i amen pe a bigues amb elacions llum/can ell meno de 2.5. Pe a
elemen s amb a/d < 1 és ecomanable u ili za mè odes de bieles i i an s. En
aques a esina s’es udia à únicamen el cas de bigues amb elació a/d majo a
2,5.
- E ec e de la o ma.
Quan es o ma una issu a, queden pe i es zones de o migó cosin -la, de
mane a que el o migó segueix ansme en accions ins a amples de issu a
de ap oximadamen 0.05 a 0.15 mm. En elemen s de can ell pe i aques e ec e
és més impo an A mida que augmen a el can ell de la biga, la issu ació
inclinada é lloc abans, ja que ambé augmen a l’ample de issu a als pun s pe
sob e de l’a madu a p incipal, p oduin -se una disminució de l’eng anamen
dels à ids a la issu a i eduin -ne la capaci a esis en . Aques e ec e és més
impo an als elemen s sense a madu a de allan , ja que els es eps
impedeixen l’obe u a de la issu a. com més pe i és el can ell de la peça, més
Capí ol 2 Es a del coneixemen
13
g an és la esis ència a ensions de allan . Aques e ec e es deu a que els
amples de issu a són majo s com més g an és el can ell de la biga.
-Fo ça axil.
Les o ces axils de acció endeixen a disminui la cà ega c í ica de issu ació,
men e que les de comp essió endeixen a augmen a -la. En aques a esina no
es conside a la in luència de les o ces axils en la esis ència a allan de les
bigues de o migó, ja que no s’hi inclouen les bigues amb o migó p e ensa .
2.1.2.2 Bigues amb a madu a de allan
El p opòsi de l’a madu a de allan és que les bigues de o migó puguin assoli
o a la esis ència a lexió possible, ja que degu a les issu es pe allan la
esis ència de les bigues po se in e io a la se a capaci a úl ima a lexió.
Abans d’a iba a la issu ació, la de o mació als es eps és igual a al
de o mació en el o migó. L’a madu a de allan no se eix pe a p e eni
l’apa ició de issu es inclinades, ja que no comencen a eballa ins que
aques es ja han ingu lloc.
Fo ces in e nes que ac uen en una biga amb a madu a de allan
Les o ces in e nes que es ansme en en una biga amb e o ç a allan són
bàsicamen les ma eixes que en una biga sense a ma ans e sal, la única
no a o ça e ical que apa eix és la dels es eps.
A la igu a següen poden obse a -se les o ces in e nes que ac uen en una
biga amb es eps:
Fig. 2.8 Fo ces in e nes a una biga amb a madu a de allan (MacG ego , 1988)
Capí ol 2 Es a del coneixemen
20
Pe a l’anàlisi de la capaci a esis en de els es uc u es de o migó da an
d’es o ços allan s s’es ableix com a mè ode gene al de càlcul el de Bieles i
Ti an s (a . 24 i 40), que s’hau à d’u ili za en o s aquells elemen s es uc u als
o pa dels ma eixos que, p esen an es a s plans de ensió o es a s
assimilables a aques s, es iguin so mesos a sol·lici acions angen s segons un
pla conegu i no co esponguin als casos pa icula s ac a s de o ma explíci a
a la ins ucció (com elemen s lineals, plaques i lloses).
Resis ència a l’es o ç allan
Les p esc ipcions que inclou la EHE són d’aplicació en elemen s lineals
so mesos a es o ços combina s de lexió, allan i axil (de acció o de
comp essió), i a plaques o lloses eballan onamen almen en una di ecció.
Es o ç allan e ec iu
Les comp o acions ela i es a l’es a lími d’esgo amen pe es o ç allan
poden e -se a pa i de es o ç allan e ec iu d dona pe l’exp essió:
V
d = Vd + Vpd + V cd ( 2.5)
On
Vd Valo de càlcul de es o ç allan p oduï pe les accions ex e io s
Vpd Valo de càlcul de la componen de la o ca de p e ensa pa al·lela a la
secció d’es udi
Vcd Valo de càlcul de la componen pa al·lela a la secció de la esul an de les
ensions no mals, an de comp essió com de acció, sob e les ib es
longi udinals de o migó, en les peces de secció a iable.
Comp o acions que cal e
L’es a lími d’esgo amen a allan es po assoli a l’esgo a -se la esis ència a
comp essió de l’ànima o a l’esgo a -se la se a esis ència a acció. Així doncs,
cal comp o a que es compleixen simul àniamen dues condicions:
V d ≤ Vu1 (comp o ació a la o a del ecolzamen )
V d ≤ Vu2 (comp o ació a una dis ància d del ecolzamen )
on
V d Es o ç allan e ec iu de càlcul
Vu1 Es o ç allan d’esgo amen pe comp essió obliqua a l’ànima
Vu2 Es o ç allan d’esgo amen pe acció a l’ànima
En aquelles peces que no enen a madu a de e o ç a allan no és necessà ia
la comp o ació d’esgo amen pe comp essió obliqua a l’ànima.
Ob enció de Vu1
Es o ç allan d’esgo amen pe comp essió obliqua de l’ànima es dedueix de la
següen exp essió:

Capí ol 2 Es a del coneixemen
21
θ
α
θ
2
011 co 1
co co
g
gg
db KV cdu +
+
⋅⋅⋅⋅= ( 2.6)
on:
1cd esis ència a comp essió del o migó ( 1cd = 0,6 cd )
b0 Amplada ne a mínima de l’elemen
K coe icien de educció pe e ec e de es o ç axil
11
3
5≤







′
+=
cd
cd
K
σ
( 2.7)
on
σ’cd Tensió axil e ec i a a la secció ( acció posi i a) ;
c
d
cd A
N
=
′
σ
Nd es o ç axil de càlcul ( acció posi i a), incloen el p e ensa amb el seu alo
de càlcul
Ac À ea o al de la secció de o migó
α angle de les a madu es amb l’eix de la peca
θ angle en e les bieles de comp essió de o migó i l’eix de la peca. Es p end à
un alo que compleixi:
0,5 ≤ co g θ ≤ 2,0
Ob enció de Vu2
- Peces sense a madu a de allan
L’es o ç allan d’esgo amen pe acció a l’ànima al
(
)
[
]
db V cdcklu ⋅⋅
′
−⋅⋅⋅= 0
3/1
215,010012,0
σρξ
( 2.8)
amb ck exp essa en N/mm2, on :
d
200
1+=
ξ
amb d exp essa en mm ( 2.9)
ρ quan ia geomè ica de l’a madu a longi udinal aginada, passi a i ac i a
adhe en , anco ada a una dis ància igual o majo que d a pa i de la secció de
càlcul
02,0
0
≤
+
=db
AA
yd
yp
ps
l
ρ
( 2.10)
- Peces amb a madu a de allan
Es o ç allan d’esgo amen pe acció a l’ànima al:
V
u2= Vcu + Vsu
( 2.11)
on
Vsu Con ibució de l’a madu a ans e sal de l’ànima a la esis ència a allan ;
(
)
∑
⋅+⋅= dysu AggzV ,
co co sin
αα
θαα
( 2.12)
Capí ol 2 Es a del coneixemen
22
on
Aα À ea pe uni a de longi ud de cada g up d’a madu es que o men un angle
α amb la di ec iu de la peca
yα,d Resis ència de càlcul de l’a madu a Aα
z B aç mecànic, po adop a -se ap oximadamen z=0,9d
Vcu Con ibució del o migó a la esis ència a allan
()
[
]
βσρξ
⋅⋅⋅
′
−⋅⋅⋅= db V cdcklcu 0
3/1 15,010010,0 ( 2.13)
amb ck exp essa en N/mm2, i on:
1co 2
1co 2
−
−
=
e
g
g
θ
θ
β
si 0,5 ≤ co g θ < co g θe
( 2.14)
2co 2
2co 2
−
−
=
e
g
g
θ
θ
β
si co g θe ≤ co g θ < 2,0 ( 2.15)
θe Angle de e e ència d’inclinació de les issu es, deduï de l’exp essió:
(
)
udmc
ydxdydxdmc mc
e
g
σ
σσσσ
θ
−
⋅++−
=
,
,
2
,
co ( 2.16)
c ,m Resis ència mi ja a acció de l o migó conside ada com a posi i a
σxd, σyd Tensions no mals de càlcul a ni ell del cen e de g a e a de la secció,
pa al·leles a la di ec iu de la peca i a es o ç allan Vd espec i amen .
Les ensions σxd, σyd s’ob ind an a pa i de les accions de càlcul,
incloen el p e ensa , d’aco d amb la eo ia d ela elas ici a i suposan
el o migó no issu a i posi i es les ensions de acció
-Disposicions ela i es a les a madu es
La sepa ació s en e a madu es ans e sals ha de compli les següen s
condicions pe a aconsegui un adequa con inamen del o migó so mès a
comp essió obliqua:
s ≤ 0,80d ≤ 300 mm si V d ≤ 1/5 Vu1
s ≤ 0,60d ≤ 300 mm si 1/5 Vu1 < V d ≤ 2/3 Vu1
s ≤ 0,30d ≤ 200 mm si V d > 2/3 Vu1
La quan ia mínima de l’a ma ans e sal ha de se :
0
,02,0
sin b
A
cd
dy ⋅⋅≥
⋅
∑
α
αα
( 2.17)
Almenys un e ç de l’a madu a necessà ia pe allan , i en qualse ol cas la
quan ia mínima indicada, es disposa à en o ma d’es eps que o min un angle
de 90º amb l’eix de la biga.
Capí ol 2 Es a del coneixemen
23
-A madu es longi udinals
Les a madu es longi udinals de lexió hau an de se capaces de supo a un
inc emen de acció espec e a la p oduïda pe Md igual a:
()
αθθ
gg
V
gVT su
d co co
2
co +−=∆ ( 2.18)
Aques a p esc ipció es compleix de mane a au omà ica decalan la llei de
momen s de càlcul Md una magni ud igual a:
()







+−=
αθθ
gg
V
V
gzs
d
su
dco co
2
1
co ( 2.19)
en el sen i més des a o able.
-Recomanacions pe a o migons d’al a esis ència
En la comp o ació i dimensionamen de peces so meses a es o ç allan cal
conside a que la al a esis ència de la ma iu i de la in e ase en e la ma iu i
els à ids po dona lloc a issu es amb poc eng anamen en e les se es ca es,
disminuin pe an el e me Vcu co esponen a la con ibució del o migó a la
esis ència a allan .
Pe aques mo iu, pe a la de e minació dels alo s de Vu2 pe a peces sense
a madu a de allan i de Vcu pe a peces amb a madu a de allan , es limi a à el
alo de ck ≤ 60 N/mm2.
Pe a la de e minació de es o ç allan d’esgo amen pe comp essió obliqua de
l’ànima es limi a à el alo de 1cd.
1cd = 0,6 cd pe a ck ≤ 60 N/mm2
1cd = (0,9-0,005 ck ) cd pe a 60 N/mm2 < ck ≤ 80 N/mm2
1cd = 0,5 cd pe a 80 N/mm2 < ck
2.4 Fo migó d’al a esis ència
Els o migons d’al a esis ència s’anomenen ambé d’al es p es acions, ja que
l’augmen de la esis ència del o migó a acompanya de la millo a d’al es
p opie a s, com a a la igidesa, la esis ència a acció, meno s de o macions
di e ides i un bon compo amen da an d’ambien s ag essius. Es conside a
pe ò que és millo usa el e me de o migó d’al a esis ència, ja que la
esis ència ca ac e ís ica ck és la que classi ica à el o migó com a d’al a
esis ència o no.
Compo amen mecànic
El di e en compo amen que s’obse a en e el o migó con encional i el d’al a
esis ència es deu a la se a mic oes uc u a. En el o migó con encional la
Capí ol 2 Es a del coneixemen
24
di e ència de igidesa en e els à ids i la pas a p o oca que al ca ega
apa eguin de o macions ela i es a la supe ície de con ac e que enquen
l’adhe ència a la in e ase i gene en mic o issu ació. Aques a mic o issu ació és
p opaga a l’augmen a la cà ega, i p o oca des iacions en el diag ama ensió-
de o mació espec e al diag ama lineal. En o migó d’al a esis ència, la pas a i
els à ids enen igideses semblan s i millo adhe ència, i pe això la
mic o issu ació s’enda e eix, ob enin -se diag ames més lineals.
A la següen igu a s’obse a en el diag ama de Sa gin les di e ències de
compo amen en e o migons de di e en esis ència ca ac e ís ica:
Fig.2.11: Diag ama de Sa gin
La supe ície de encamen d’un o migó con encional p esen a un
eng anamen en e ca es, que pe me ansme e un ce es o ç angencial. En
o migó d’al a esis ència aques a supe ície és més ne a, i a essa els à ids
en lloc de o eja -los, eduin -se així la capaci a de ansmissió dels es o ços
angencials i disminuin la de o mació úl ima. La issu a es p opaga pe allà on li
és més àcil, i en el cas del o migó d’al a esis ència, al se el o migó an o
més esis en que els à ids, ho an a a és d’aques s úl ims.
Fig. 2.11 Compa ació dels diag ames de ensió-de o mació dels componen s de o migó de
esis ència con encional i d’al a esis ència
Capí ol 2 Es a del coneixemen
25
Les di e ències en e els dos ipus de o migó no jus i iquen can is en els
p incipis bàsics de p ojec e ni en els alo s dels coe icien s de segu e a , pe ò
hi ha ce s aspec es que cal conside a en el p ojec e cons uc iu d’una
es uc u a.
Cal eni en comp e que el o migó d’al a esis ència é un pes p opi més al ,
degu a la se a majo compaci a . Un alo aonable és γ=24KN/m3 sense
a madu es. També cal eco da que la esis ència a acció del o migó c eix en
meno mesu a que la esis ència ca ac e ís ica a comp essió, ja que es à
in luïda pe la o ma i ex u a dels à ids. La esis ència a acció és onamen al
en el o migó, in lueix en la se a de o mabili a , issu ació, esis ència a allan i
adhe ència. La quan ia mecànica mínima ambé es à di ec amen elacionada
amb la esis ència a acció del o migó, en lloc de la de comp essió. La
o mulació de mol s dels codis ac uals sob ees ima la esis ència a acció del
o migó d’al a esis ència.
Pel que a a la e acció, si bé és ce que el o migó d’al a esis ència p esen a
una e acció inicial ela i amen majo , es po conside a que als 110 dies
d’asseca la e acció se à ap oximadamen igual en els dos ipus de o migó.
En can i, el alo de la luència d’un o migó d’al a esis ència po se ins a un
50 % meno al d’un o migó con encional.
Pel que a a l’es a úl im de lexocomp essió és impo an des aca que cald à
usa diag ames ensió-de o mació que s’adap in al compo amen expe imen al
obse a . Enca a no hi ha un aco d sob e si cal u ili za el diag ama ec angula
o de pa àbola ec angle pe al o migó d’al a esis ència.