Establiment de bases de càlcul d'elements estructurals de formigó d'alta resistència sotmesos a tallant

Capí ol 2 Es a del coneixemen 5 Capí ol 2 : Es a del coneixemen 2.1 Es a lími úl im de allan en bigues de o migó a ma 2.1.1 Teo ia bàsica Els mecanismes de esis ència d’una biga són els momen s in e ns i els allan s. Al dissenya un elemen de o migó a ma , el p ime que es é en comp e és la lexió. Es disposa l’a madu a longi udinal necessà ia pe a esis i aques a lexió. Aques a quan ia es limi a pe assegu a que en cas de p odui -se el encamen , aques se à dúc il, a isan de mane a g adual. A con inuació cal dimensiona la biga pe al que esis eixi l’es o ç allan . El encamen a allan es p odueix so in de mane a àgil, pe això es dimensionen els elemen s de o migó de mane a que la esis ència a allan sigui igual o majo que la esis ència a lexió. La o ma en la que es p odueix el encamen a allan d’una biga depèn de les dimensions, geome ia, cà ega i d’al es p opie a s de l’elemen anali za . A ui en dia no exis eix enca a una o mulació única pe al disseny a allan dels elemen s de o migó a ma . Biga elàs ica sense issu a L’es o ç allan exis eix en aquelles pa s de la biga on el momen a ia de secció a secció. L’ac uació d’un es o ç allan sob e la secció implica l’exis ència d’una dis ibució de ensions angencials sob e el pla de la secció. Capí ol 2 Es a del coneixemen 6 Pe calcula les ensions angencials causades pe aques allan , podem e -ho pe mi jà de la eo ia adicional pe a mè odes homogenis i elàs ics, amb l’equació coneguda com a ó mula de Collignon, que s’ob é a pa i de l’equilib i de momen s sob e la secció de la biga. El alo que p opo ciona és el alo mig de la ensió angencial asan : bI QV ⋅ ⋅ = υ ( 2.1) essen V- es o ç allan a la secció ans e sal I- momen d’inè cia a la secció ans e sal Q- p ime momen d’inè cia al ol an de l’eix neu e de la pa de la secció ans e sal que queda més allunyada de l’eix neu e que el pun on s’es an calculan les ensions angencials b -ample de l’elemen al pun on s’es an calculan les ensions. Pe a una peça de secció ans e sal ec angula la dis ibució de ensions angencials és pa abòlica, amb una ensió màxima a l’alçada del cen e de g a e a i una ensió angencial nul·la als con o ns in e io i supe io , al i com es po eu e a la igu a 2.1, on es ep esen a l’es a ensional d’una biga de o migó a ma abans de la issu ació. Fig. 2.1 Tensions a una biga de o migó a ma sense issu a A la pa supe io de la igu a 2.2 es poden eu e les di eccions en les que ac uen les ensions p incipals a una biga sense issu a . Aques es ajec ò ies son e icals p op de la pa in e io i planes a les p oximi a s de la pa supe io de la biga. Quan la ensió p incipal de acció supe a la esis ència màxima a acció del o migó, la biga issu a seguin un esquema semblan al exposa a la pa in e io de la igu a 2.2. Les issu es e icals són les que Capí ol 2 Es a del coneixemen 7 p ime es p odueixen, i les causen les ensions de lexió. Comencen a les o es de la biga, on les ensions degudes a lexió son majo s. Les issu es inclinades es p odueixen desp és de les de lexió, i són les p o ocades pe l’es o ç allan . Aques es issu es s’han de p odui abans que la biga alli pe allan . La co espondència en e els esquemes de ensions i de o macions de la biga no és pe ec a, ja que quan es p odueix la issu ació pe lexió, pe a man eni l’equilib i es p odueix una edis ibució de ensions. Pe aques mo iu és di ícil p edi l’inici de la issu ació diagonal o de allan a pa i de les ensions p incipals. Només és pod ia aconsegui si la biga issu es p ime diagonalmen i desp és degu a la lexió. Aques cas es dona poc en bigues de o migó a ma , pe ò pod ia dona -se en bigues de o migó p e ensa . . Fig. 2.2: Tensions p incipals d’una biga i malla de issu ació Zones de discon inuï a y de Be nouilli. Exis eixen di e ències en e les egions que es compo en segons la eo ia gene al de lexió, anomenades egions B, i aquelles egions on no són àlides les hipò esis de Na ie -Be nouilli i pe an no exis eix un compo amen lineal de les de o macions, anomenades zones D o de discon inuï a . A les egions ipus B el compo amen espe a és el de biga: les seccions planes es en planes i, com a espos a de les cà egues del allan es p odueix un camp de comp essions uni o mes. Les egions D s’ex enen una dis ància al ol an d’un can ell ú il a cada cos a de cà egues concen ades, eaccions o can is b uscos de secció o de di ecció. També se ia el cas de bigues amb llum a allan mol cu es (a/d < 1). A les egions ipus D, l’es o ç de acció és cons an , el lux de allan és ze o, i el b aç mecànic a ia pe a p opo ciona el momen in e n. En aques es egions Capí ol 2 Es a del coneixemen 8 es p odueix un e ec e a c. Aques e ec e é lloc quan el lux de allan no es po ansme e a a és de qualse ol pla ho i zon al en e el e o ç longi udinal i el cap de comp essió, degu a que l’ace no es à su icien men anco a o si una issu a inclinada des del pun de cà ega ins a les eaccions impedeix la ans e ència del lux de allan . Les bigues cu es, amb a/d comp ès en e 1 i 2.5, desen olupen issu es inclinades i desp és d’una edis ibució de o ces in e nes ambé p esen en el enomen de l’e ec e a c. Aques ipus de bigues po alla degu a una manca d’adhe ència, a una ‘spli ing ailu e’ o ‘dowel ailu e’ (l’e ec e passado a que apa egui una issu a al lla g de l’a madu a longi udinal, p o ocada pe la p essió que l’a madu a exe ceix sob e el o migó), o pe aixa amen de la zona a comp essió sob e la issu a. A les bigues es el es, amb a/d majo que 2.5, les issu es inclinades enquen l’equilib i de mane a que allen pe a la cà ega de issu ació. Quan la elació a/d és mol g an, la biga alla à pe lexió abans no ingui lloc la issu ació pe allan . A la següen igu a es poden obse a alguns dels di e en s ipus de encamen an e io men esmen a s. Es po eu e com enquen les bigues pe aixa amen del o migó a la zona comp imida, així com encamen s p oduï s pe el spli ing del o migó a la zona de ecolzamen s i sob e l’a madu a longi udinal. Fig. 2.3: Di e en s o mes de encamen pe allan pe a di e en s elacions a/d. A la p ime a igu a, es po eu e l’esquema habi ual pe a bigues amb a/d en e 0,5 i 2. A la segona, pe a bigues amb a/d en e 2,5 i 3,5. (MacG ego , 1988). A les egions ipus B el b aç mecànic és cons an , al i com s’assumeix a la eo ia elàs ica, i l’es o ç de acció és el que a ia pe a p opo ciona el momen in e n de la biga. Podem eu e a la igu a una dis ibució de les egions D i B en un pò ic: Capí ol 2 Es a del coneixemen 9 Fig. 2.4: Dis ibució de les egions D i B en un pò ic L’e ec e a c gene almen inc emen a la capaci a d’una secció, de mane a que les egions B són més dèbils que les de ipus D. La majo ia de bigues de o migó a ma són de ipus B degu a la se a es el esa. A la següen igu a es po eu e l’e ec e a c que é lloc a l’ex em d’una biga amb elació a/d pe i a. Fig. 2.5: Esquema de o ces en una biga que desen olupa l’e ec e a c 2.1.2 Es a s lími del encamen pe allan El compo amen de les bigues que allen pel allan a ia depenen de la con ibució de l’e ec e biga i de l’e ec e a c, i de la quan i a d’a madu a de allan que é la biga. A con inuació eu em quins són els mecanismes esis en s i o ces in e nes de les bigues amb i sense a madu a de allan . Capí ol 2 Es a del coneixemen 10 2.1.2.1 Bigues sense a madu a de allan L’a madu a a allan es disposa a les bigues pe al de que aques es puguin esgo a la se a capaci a a lexió. Abans de que apa eguin les issu es a allan , la de o mació als es eps és igual a la co esponen de o mació del o migó. Com que el o migó issu a amb una de o mació mol pe i a, la ensió als es eps abans de la issu ació a allan se à baixa, pe això els es eps no p e enen la o mació d’aques es issu es inclinades, només en en en joc desp és de que aques es s’hagin o ma . Les bigues sense a madu a de allan allen quan es p odueixen les issu es de allan o jus desp és. Pe això la capaci a a allan d’aques s elemen s es conside a que és igual al allan inicial de issu ació inclinada. Aques alo es à de ini pe cinc pa àme es, que co esponen als di e en s mecanismes de ansmissió de allan en una biga sense a madu a de allan . Alguns d’aques s pa àme es es enen en comp e a les equacions de disseny, d’al es no, dona que la in luència ela i a de cadascun d’aques s ac o s sob e la esis ència a allan no es à gai e cla a i a més depèn del ipus de biga que s’anali za. Fo ces in e nes que ac uen en una biga sense a madu a de allan - Tensions angencials Les ensions angencials en el o migó no issu a són les que es p odueixen a la zona de comp essió de la biga. Aques mecanisme esis en no és gai e impo an pe a bigues es el es sob e les quals no ac ua un es o ç axil de comp essió, ja que en aques cas la zona de comp essió és ela i amen pe i a. No obs an , un cop l’a madu a longi udinal ha plas i ica a les zones de màxim momen , g an pa del allan és esis i g àcies a aques mecanisme. - Tallan - icció Els qua e pa àme es bàsics d’aques mecanisme són la ensió angencial a la supe ície de la issu a, la ensió no mal en aques a, l’ample de issu a i el lliscamen . En o migons d’al a esis ència la impo ància d’aques mecanisme esis en és meno que pe a o migons con encionals, ja que la supe ície de encamen se à més llisa i esis i à menys es o ç allan . - E ec e passado L’e ec e passado no é massa impo ància en el cas d’elemen s sense a madu a de allan , ja que el allan màxim a una do ela el limi a la esis ència a acció del o migó que la supo a. Aques e ec e po se signi ica iu en el cas de bigues amb quan ies d’a madu a longi udinal ele ades, sob e o si es an dis ibuïdes en més d’una capa. - E ec e a c L’e ec e a c és més impo an en bigues en les quals la elació en e la llum a allan i el can ell e ec iu de la biga (a/d) és meno . Al issu a el o migó, es o men pe i s pon s de o migó en e la supe ície de la issu a que con inuen ansme en ensions de acció, ins que la issu a assoleix una ce a amplada. Aques es ensions esiduals ambé con ibueixen a esis i el allan aplica . Capí ol 2 Es a del coneixemen 11 Fig. 2.6. Exemple de issu a en o migó d’al a esis ència. Poden ap ecia -se com els à ids han es a enca s, o man -se una supe ície de encamen llisa, en que disminueixi la esis ència pe icció A la següen igu a es poden eu e les o ces in e nes que ans e eixen el allan a a és de les issu es inclinades en una biga sense es eps. Fig. 2.7 Fo ces in e nes que ac uen a una biga sense a madu a de allan (MacG ego , 1988) Vcz co espon al allan que supo a la zona comp imida sense issu a , Vay és la componen e ical del allan que es ansme a a és de la issu a g àcies al mecanisme de allan - icció, i Vd és la pa de allan que és esis ida pe l’e ec e passado que l’a ma longi udinal p o oca. Quan comença la issu ació inclinada, Va i Vd poden suposa d’un 40 a un 60% de la esis ència. A mida que la issu a s’ob e, la con ibució de Va a dec eixen . L’e ec e passado a que al cap del emps apa egui una issu a al lla g de l’a madu a longi udinal, p o ocada pe la p essió que l’a madu a exe ceix sob e el o migó. Aques a issu a p o oca la desapa ició de la Capí ol 2 Es a del coneixemen 12 con ibució de l’e ec e passado , amb la qual cosa o a la comp essió i el allan els ha de esis i la zona de o migó sense issu a . Aques a zona enca à si no es à capaci ada pe supo a o es aques es ensions. Aques és un dels mecanismes de encamen pe allan pe a bigues sense a madu a de allan , pe ò exis eixen d’al es possibles mecanismes, segons el ipus de biga. Fac o s que a ec en a la esis ència pe allan Les bigues de o migó a ma sense e o ç a allan p esen en la se a màxima esis ència quan l’ànima ha issu a o immedia amen desp és. Pe aques a aó, gene almen es p en la esis ència a allan d’aques ipus de bigues com a la cà ega inicial de issu ació pe allan . Aques alo depèn onamen almen de cinc a iables: - Resis ència a acció del o migó. La cà ega necessà ia pe a p odui les issu es inclinades depèn de la esis ència a acció del o migó. La issu ació pe lexió que p ecedeix a les issu es inclinades can ia el camp elàs ic de ensions, de mane a que la ensió pe a la qual es p odueix la p ime a issu a diagonal es edueix ap oximadamen a un e ç la acció del o migó. - Quan ia d’a ma longi udinal. Com més quan ia d’a ma longi udinal hi ha a una biga, més g an és la se a esis ència a allan . Una baixa quan ia d’a ma longi udinal po a a issu es de lexió més g ans (en alçada a l’ànima de la biga i en obe u a) , a un meno e ec e passado i a un meno bloc de comp essions. - E ec e a c (a/d). S’ha demos a que les ensions angencials mi ges augmen en signi ica i amen pe a bigues amb elacions llum/can ell meno de 2.5. Pe a elemen s amb a/d < 1 és ecomanable u ili za mè odes de bieles i i an s. En aques a esina s’es udia à únicamen el cas de bigues amb elació a/d majo a 2,5. - E ec e de la o ma. Quan es o ma una issu a, queden pe i es zones de o migó cosin -la, de mane a que el o migó segueix ansme en accions ins a amples de issu a de ap oximadamen 0.05 a 0.15 mm. En elemen s de can ell pe i aques e ec e és més impo an A mida que augmen a el can ell de la biga, la issu ació inclinada é lloc abans, ja que ambé augmen a l’ample de issu a als pun s pe sob e de l’a madu a p incipal, p oduin -se una disminució de l’eng anamen dels à ids a la issu a i eduin -ne la capaci a esis en . Aques e ec e és més impo an als elemen s sense a madu a de allan , ja que els es eps impedeixen l’obe u a de la issu a. com més pe i és el can ell de la peça, més Capí ol 2 Es a del coneixemen 13 g an és la esis ència a ensions de allan . Aques e ec e es deu a que els amples de issu a són majo s com més g an és el can ell de la biga. -Fo ça axil. Les o ces axils de acció endeixen a disminui la cà ega c í ica de issu ació, men e que les de comp essió endeixen a augmen a -la. En aques a esina no es conside a la in luència de les o ces axils en la esis ència a allan de les bigues de o migó, ja que no s’hi inclouen les bigues amb o migó p e ensa . 2.1.2.2 Bigues amb a madu a de allan El p opòsi de l’a madu a de allan és que les bigues de o migó puguin assoli o a la esis ència a lexió possible, ja que degu a les issu es pe allan la esis ència de les bigues po se in e io a la se a capaci a úl ima a lexió. Abans d’a iba a la issu ació, la de o mació als es eps és igual a al de o mació en el o migó. L’a madu a de allan no se eix pe a p e eni l’apa ició de issu es inclinades, ja que no comencen a eballa ins que aques es ja han ingu lloc. Fo ces in e nes que ac uen en una biga amb a madu a de allan Les o ces in e nes que es ansme en en una biga amb e o ç a allan són bàsicamen les ma eixes que en una biga sense a ma ans e sal, la única no a o ça e ical que apa eix és la dels es eps. A la igu a següen poden obse a -se les o ces in e nes que ac uen en una biga amb es eps: Fig. 2.8 Fo ces in e nes a una biga amb a madu a de allan (MacG ego , 1988) Capí ol 2 Es a del coneixemen 20 Pe a l’anàlisi de la capaci a esis en de els es uc u es de o migó da an d’es o ços allan s s’es ableix com a mè ode gene al de càlcul el de Bieles i Ti an s (a . 24 i 40), que s’hau à d’u ili za en o s aquells elemen s es uc u als o pa dels ma eixos que, p esen an es a s plans de ensió o es a s assimilables a aques s, es iguin so mesos a sol·lici acions angen s segons un pla conegu i no co esponguin als casos pa icula s ac a s de o ma explíci a a la ins ucció (com elemen s lineals, plaques i lloses). Resis ència a l’es o ç allan Les p esc ipcions que inclou la EHE són d’aplicació en elemen s lineals so mesos a es o ços combina s de lexió, allan i axil (de acció o de comp essió), i a plaques o lloses eballan onamen almen en una di ecció. Es o ç allan e ec iu Les comp o acions ela i es a l’es a lími d’esgo amen pe es o ç allan poden e -se a pa i de es o ç allan e ec iu d dona pe l’exp essió: V d = Vd + Vpd + V cd ( 2.5) On Vd Valo de càlcul de es o ç allan p oduï pe les accions ex e io s Vpd Valo de càlcul de la componen de la o ca de p e ensa pa al·lela a la secció d’es udi Vcd Valo de càlcul de la componen pa al·lela a la secció de la esul an de les ensions no mals, an de comp essió com de acció, sob e les ib es longi udinals de o migó, en les peces de secció a iable. Comp o acions que cal e L’es a lími d’esgo amen a allan es po assoli a l’esgo a -se la esis ència a comp essió de l’ànima o a l’esgo a -se la se a esis ència a acció. Així doncs, cal comp o a que es compleixen simul àniamen dues condicions: V d ≤ Vu1 (comp o ació a la o a del ecolzamen ) V d ≤ Vu2 (comp o ació a una dis ància d del ecolzamen ) on V d Es o ç allan e ec iu de càlcul Vu1 Es o ç allan d’esgo amen pe comp essió obliqua a l’ànima Vu2 Es o ç allan d’esgo amen pe acció a l’ànima En aquelles peces que no enen a madu a de e o ç a allan no és necessà ia la comp o ació d’esgo amen pe comp essió obliqua a l’ànima. Ob enció de Vu1 Es o ç allan d’esgo amen pe comp essió obliqua de l’ànima es dedueix de la següen exp essió: Capí ol 2 Es a del coneixemen 21 θ α θ 2 011 co 1 co co g gg db KV cdu + + ⋅⋅⋅⋅= ( 2.6) on: 1cd esis ència a comp essió del o migó ( 1cd = 0,6 cd ) b0 Amplada ne a mínima de l’elemen K coe icien de educció pe e ec e de es o ç axil 11 3 5≤        ′ += cd cd K σ ( 2.7) on σ’cd Tensió axil e ec i a a la secció ( acció posi i a) ; c d cd A N = ′ σ Nd es o ç axil de càlcul ( acció posi i a), incloen el p e ensa amb el seu alo de càlcul Ac À ea o al de la secció de o migó α angle de les a madu es amb l’eix de la peca θ angle en e les bieles de comp essió de o migó i l’eix de la peca. Es p end à un alo que compleixi: 0,5 ≤ co g θ ≤ 2,0 Ob enció de Vu2 - Peces sense a madu a de allan L’es o ç allan d’esgo amen pe acció a l’ànima al ( ) [ ] db V cdcklu ⋅⋅ ′ −⋅⋅⋅= 0 3/1 215,010012,0 σρξ ( 2.8) amb ck exp essa en N/mm2, on : d 200 1+= ξ amb d exp essa en mm ( 2.9) ρ quan ia geomè ica de l’a madu a longi udinal aginada, passi a i ac i a adhe en , anco ada a una dis ància igual o majo que d a pa i de la secció de càlcul 02,0 0 ≤ + =db AA yd yp ps l ρ ( 2.10) - Peces amb a madu a de allan Es o ç allan d’esgo amen pe acció a l’ànima al: V u2= Vcu + Vsu ( 2.11) on Vsu Con ibució de l’a madu a ans e sal de l’ànima a la esis ència a allan ; ( ) ∑ ⋅+⋅= dysu AggzV , co co sin αα θαα ( 2.12) Capí ol 2 Es a del coneixemen 22 on Aα À ea pe uni a de longi ud de cada g up d’a madu es que o men un angle α amb la di ec iu de la peca yα,d Resis ència de càlcul de l’a madu a Aα z B aç mecànic, po adop a -se ap oximadamen z=0,9d Vcu Con ibució del o migó a la esis ència a allan () [ ] βσρξ ⋅⋅⋅ ′ −⋅⋅⋅= db V cdcklcu 0 3/1 15,010010,0 ( 2.13) amb ck exp essa en N/mm2, i on: 1co 2 1co 2 − − = e g g θ θ β si 0,5 ≤ co g θ < co g θe ( 2.14) 2co 2 2co 2 − − = e g g θ θ β si co g θe ≤ co g θ < 2,0 ( 2.15) θe Angle de e e ència d’inclinació de les issu es, deduï de l’exp essió: ( ) udmc ydxdydxdmc mc e g σ σσσσ θ − ⋅++− = , , 2 , co ( 2.16) c ,m Resis ència mi ja a acció de l o migó conside ada com a posi i a σxd, σyd Tensions no mals de càlcul a ni ell del cen e de g a e a de la secció, pa al·leles a la di ec iu de la peca i a es o ç allan Vd espec i amen . Les ensions σxd, σyd s’ob ind an a pa i de les accions de càlcul, incloen el p e ensa , d’aco d amb la eo ia d ela elas ici a i suposan el o migó no issu a i posi i es les ensions de acció -Disposicions ela i es a les a madu es La sepa ació s en e a madu es ans e sals ha de compli les següen s condicions pe a aconsegui un adequa con inamen del o migó so mès a comp essió obliqua: s ≤ 0,80d ≤ 300 mm si V d ≤ 1/5 Vu1 s ≤ 0,60d ≤ 300 mm si 1/5 Vu1 < V d ≤ 2/3 Vu1 s ≤ 0,30d ≤ 200 mm si V d > 2/3 Vu1 La quan ia mínima de l’a ma ans e sal ha de se : 0 ,02,0 sin b A cd dy ⋅⋅≥ ⋅ ∑ α αα ( 2.17) Almenys un e ç de l’a madu a necessà ia pe allan , i en qualse ol cas la quan ia mínima indicada, es disposa à en o ma d’es eps que o min un angle de 90º amb l’eix de la biga. Capí ol 2 Es a del coneixemen 23 -A madu es longi udinals Les a madu es longi udinals de lexió hau an de se capaces de supo a un inc emen de acció espec e a la p oduïda pe Md igual a: () αθθ gg V gVT su d co co 2 co +−=∆ ( 2.18) Aques a p esc ipció es compleix de mane a au omà ica decalan la llei de momen s de càlcul Md una magni ud igual a: ()        +−= αθθ gg V V gzs d su dco co 2 1 co ( 2.19) en el sen i més des a o able. -Recomanacions pe a o migons d’al a esis ència En la comp o ació i dimensionamen de peces so meses a es o ç allan cal conside a que la al a esis ència de la ma iu i de la in e ase en e la ma iu i els à ids po dona lloc a issu es amb poc eng anamen en e les se es ca es, disminuin pe an el e me Vcu co esponen a la con ibució del o migó a la esis ència a allan . Pe aques mo iu, pe a la de e minació dels alo s de Vu2 pe a peces sense a madu a de allan i de Vcu pe a peces amb a madu a de allan , es limi a à el alo de ck ≤ 60 N/mm2. Pe a la de e minació de es o ç allan d’esgo amen pe comp essió obliqua de l’ànima es limi a à el alo de 1cd. 1cd = 0,6 cd pe a ck ≤ 60 N/mm2 1cd = (0,9-0,005 ck ) cd pe a 60 N/mm2 < ck ≤ 80 N/mm2 1cd = 0,5 cd pe a 80 N/mm2 < ck 2.4 Fo migó d’al a esis ència Els o migons d’al a esis ència s’anomenen ambé d’al es p es acions, ja que l’augmen de la esis ència del o migó a acompanya de la millo a d’al es p opie a s, com a a la igidesa, la esis ència a acció, meno s de o macions di e ides i un bon compo amen da an d’ambien s ag essius. Es conside a pe ò que és millo usa el e me de o migó d’al a esis ència, ja que la esis ència ca ac e ís ica ck és la que classi ica à el o migó com a d’al a esis ència o no. Compo amen mecànic El di e en compo amen que s’obse a en e el o migó con encional i el d’al a esis ència es deu a la se a mic oes uc u a. En el o migó con encional la Capí ol 2 Es a del coneixemen 24 di e ència de igidesa en e els à ids i la pas a p o oca que al ca ega apa eguin de o macions ela i es a la supe ície de con ac e que enquen l’adhe ència a la in e ase i gene en mic o issu ació. Aques a mic o issu ació és p opaga a l’augmen a la cà ega, i p o oca des iacions en el diag ama ensió- de o mació espec e al diag ama lineal. En o migó d’al a esis ència, la pas a i els à ids enen igideses semblan s i millo adhe ència, i pe això la mic o issu ació s’enda e eix, ob enin -se diag ames més lineals. A la següen igu a s’obse a en el diag ama de Sa gin les di e ències de compo amen en e o migons de di e en esis ència ca ac e ís ica: Fig.2.11: Diag ama de Sa gin La supe ície de encamen d’un o migó con encional p esen a un eng anamen en e ca es, que pe me ansme e un ce es o ç angencial. En o migó d’al a esis ència aques a supe ície és més ne a, i a essa els à ids en lloc de o eja -los, eduin -se així la capaci a de ansmissió dels es o ços angencials i disminuin la de o mació úl ima. La issu a es p opaga pe allà on li és més àcil, i en el cas del o migó d’al a esis ència, al se el o migó an o més esis en que els à ids, ho an a a és d’aques s úl ims. Fig. 2.11 Compa ació dels diag ames de ensió-de o mació dels componen s de o migó de esis ència con encional i d’al a esis ència Capí ol 2 Es a del coneixemen 25 Les di e ències en e els dos ipus de o migó no jus i iquen can is en els p incipis bàsics de p ojec e ni en els alo s dels coe icien s de segu e a , pe ò hi ha ce s aspec es que cal conside a en el p ojec e cons uc iu d’una es uc u a. Cal eni en comp e que el o migó d’al a esis ència é un pes p opi més al , degu a la se a majo compaci a . Un alo aonable és γ=24KN/m3 sense a madu es. També cal eco da que la esis ència a acció del o migó c eix en meno mesu a que la esis ència ca ac e ís ica a comp essió, ja que es à in luïda pe la o ma i ex u a dels à ids. La esis ència a acció és onamen al en el o migó, in lueix en la se a de o mabili a , issu ació, esis ència a allan i adhe ència. La quan ia mecànica mínima ambé es à di ec amen elacionada amb la esis ència a acció del o migó, en lloc de la de comp essió. La o mulació de mol s dels codis ac uals sob ees ima la esis ència a acció del o migó d’al a esis ència. Pel que a a la e acció, si bé és ce que el o migó d’al a esis ència p esen a una e acció inicial ela i amen majo , es po conside a que als 110 dies d’asseca la e acció se à ap oximadamen igual en els dos ipus de o migó. En can i, el alo de la luència d’un o migó d’al a esis ència po se ins a un 50 % meno al d’un o migó con encional. Pel que a a l’es a úl im de lexocomp essió és impo an des aca que cald à usa diag ames ensió-de o mació que s’adap in al compo amen expe imen al obse a . Enca a no hi ha un aco d sob e si cal u ili za el diag ama ec angula o de pa àbola ec angle pe al o migó d’al a esis ència.