INMEMORIAM
ENRIC
COROMINAS
1
CORTÉS
D. CIua. Depa amen de P oduccÍons
Escala
Supe io d'Ag icul u a
de
Ba celona
El 7 d'agos
de
1996
donan ,
enca a que,
mo í
el
senyo Co omi- a eses les cÍ cums im-
nas
i,
enca a que hagi
des,
amb un edu'i
nomb e
de
p o esso s i
passa un ce emps,
és
la
nos a olun a dei- alumnes.
En
acaba
la
xa cons ancia
d'
aques gue a, els p o esso s
e i a
la
egada e oca que hi queda en, com
alguns aspec es acade- En ie Co ominas i Jo-
mies i p o essionals d'u- sep Ma ia Sole i CoIl,
e en incansables ges-
na pe sona que dedica
bona pa de la se a ions da an el
nou
ida a la nos a Escola. Go e n pe explica
aIs
En aques sen i , laJun- nous di ígen s o alIó
a d'Escola de l'ESAB que s'ha ia aconsegui
a
conside a que la
e-
a l'Escola i en el seu en-
is a
ARXIL'S
e a
el
mi- o no La espos a a
llo mi ja pe man eni se consen i que I'Es-
iu
el
seu eco d en e
els
que el coneíxíem;
i,
a la egada, pe se i
de
pun de e e encia pe a aquells que no a en eni
l'ocasió de pode -lo coneixe .
El
p o esso Co ominas
a
acaba la ca e a d'en-
ginye ag ícola l'any 1924. Fo ma a pa de la ui-
ena p omoció des de la c eacÍó de l'Escola Supe io
d'Ag icul u a de Ba celona (ESAB). Alesho es, n'e-
a di ec o en Ca les Pi i Sunye , i p o esso de
zo-
o ecnia en
Pe
e Rossell i Vila. gene de 1932 en
ou nomena p o esso auxilia , pe aco d del Con-
sell
de
la Gene ali a . El
23
d' agos de1933 ou no-
mena p o esso i ula in e Í pel conselle d'Ag i-
cul u a de la Gene ali a , a conseqüencia de
la
mo
del p o esso
de
zoo ecnia, i alesho es di ec o
de
l'ESAB,
Pe e
RosseIl i
Vila.
El
17
d'ab il de 1935
ou nomena p o esso i ula de zoo ecnia pel p e-
siden de la Gene ali a de Ca alunya. El 30 de
se-
emb e de 1935 guanya pe concu s oposició
la
ca e-
d a de zoo ecnia especial i a icul u a.
Aquí old ía ob i un pa e:n esi pe eco da
b eumen els momen s di ícils pels quals passa
l'Escola i que el senyo Co ominas
is
qué mol de
p op. Del 1935 íns el 19381'Escola con inua un-
cola con inués obe a,
pe ó amb la condició que can iés
el
seu nom pe!
d'Escuela de Pe i os Ag ícolas y Especialidades
Ag opecua ias.
Aixó signi ica a que o s els an ics alumnes que
olguessin eballa ha ien de «con alida » el seu
d ol d'enginye ag ícola pel de pe i o
ag ícola.
Si
no
ho eien, el í ol no enia alidesa.
Pe
aons pe sonals, alguns p o esso s no an e-
ni al e emei que accep a aquella mena de «de-
g ada ció»
si
olien conse a el seu lloc de eball.
p o esso Co ominas no ho a accep a maí
i,
ins l'úl ím día de la se a ida, conse a amb o -
gull
el
í ol d'enginye ag ícola a o ga pe l'Escola
Supe io d' Ag icul u a de Ba celona.
Con inuan amb la c onologia academica, dí em
que el 22 de juny de 1946 a eb e la «con i mació»
del Minis e io de Educación Nacional com a p o-
esso
de
l'Escola.
El no emb e de
195.5
a
queda acan la ca e-
d a amade ía pe la mo del doc o J oan
Homedes Ranquini. Alesho es, la di ecció de
l'Escola a sol·lid a
al
p esiden de la Dípu ació
de Ba celona que designés el senyo En ie Co-
A xius de l'Escola Supe io d'Ag icul u a
13
Se ie dnquena, any
1998,
nlÍme o 2
l
ominas
pe
ocupa la ca ed a esmen ada. En e
d'
al es coses, la sol·lici ud deia:
..
J
po
su econocida compe encia en la ma-
e Ía y
po
habe sido opo unamen e con i mado
po
el
Minis e io de Educación Nacional en
el
ca -
go gené ico
de
p o eso
de
la escuela de Pe i os
Ag ícolas.»
Finalmen ,
1'11
de gene de 1956, pe dec e
de
la P esidencia
de
la Dipu ació, es a designa
el
se-
nyo En ie Co ominas i Co és
pe
exe ci la ca e-
d a
de
amade ia
de
segon cu s de la ca e a.
En
a iba en aques momen old ía e
un
co-
men a i mol pe sonal; aquell any jo e a alumne
de
segon
i,
pe
an , la nos a p omoció ou la p ime-
a que a
pode
gaudi dels ensenyamen s zoo ec-
nics del senyo Co ominas en la se a segona e apa
docen a l'Escola. Des de lla o s, i ins a la se a ju-
bilació, cen ena s
d'
alumnes a en passa pe les
se-
es classes
de
zoo ecnia i mol s
d'
ells escolli en el
camp de la p oducció animal en l' exe cici
de
la se a
ac i i a p a essionaL
Si
hagués de e essal a el e que pogués de-
ini millo la labo academica del p o esso
Co ominas, sense cap
dub e
di ía que
ha
es a la
quali a docen . Quali a mani es ada no només en
l'ensenyamen egla , sinó ambé a a és dels nom-
b osos cu se s
d'
a icul u a
-impa i s
an
a
l'Escola com a di e sos ind e s de la geog a ía ca-
alana. Només a í ol d'exemple, ull deíxa cons-
ancia de les se es p ime es publicacions en els
ARXIus
de
l'ESAB: «No mes de acionamen pe
a uges», «La
a<;a
de gallines P a », «Model de
galline pe a 200 ponedo es», «Allo jamen de ga-
llines ponedo es», e c. A pa i d'aquí o en nom-
b osos els seus esc í s sob e emes elaciona s p in-
cipalmen amb l'a icul u a, aíxÍ com ponencies
p esen ades en di e en s assemblees d'ambi na-
cional.
Pel que a a la ajec o ía p o essional del senyo
Co ominas, no hi ha cap
dub e
que
ha
es a ma -
cada p o undamen
pe
la se a in ensa dedicació
al
món de l'a icul u a; i aixo
no
només a Ca alunya,
sinó ambé o a
de
les nos es e es. Segons la
meya opinió hi
ha
hagu dos homes
en
l'a icul u-
a ca alana que des aquen amb
Hum
p opia: Sal-
ado Cas eHó i En ie Co aminas. El ni ell assolí
a casa nos a en la c ía de
l'
a i am ha es a possi-
ble, en g an pa , g acies als ensenyamen s i als es-
on;os esme <;a s pe aques s dos g ans a icul o s.
A l'ho a
d'
escolli algun e que pogués e lec-
!i amb cla eda
l'
ac i i a p o essional del senyo
Co ominas,
m'he
decidi
pe
dues in e encions
pun uals. In e encions que a en posa
de
maní-
4 IA xius de l'Escola Supe io d'Ag icul u a
, Se ie cinquena. any 1998, núme o 2
es el seu ¡n e es i la se a p eocupació pe o
aBo
que a ec és,
d'una
banda,
el
desen olupamen co -
ec e
d'una
a icul u a que o jus
es
oba a en el
seu p ime es adi
i,
de
l'
al a, els aspec es econo-
mies i ecnics
d'una
indús ia de pinsos que am-
bé
es a a inician els seus p íme s passos.
El p ime deis e s a e e encia a la IV Asam-
blea Nacional
de
A icul o es, Cunicul o es y Api-
cul o es que se celeb a a Mad íd
l'
any 1948. El
p o esso Co aminas ou ponen
de
la secció de
se-
lecció i c ia,
on
p esen a la ponencia següen :
«Reconocimien o
de
la Selección ob enida
po
los
A icul o es en la c ía de sus manadas».
La se a in e en ció posa
de
mani es la neces-
si a u gen de canali za
de
mane a adequada la
asca que es a en eali zan els a ieul o s que, en
aquell emps, in en a en aplica
-amb
mol d'es-
o <;- els coneixemen s i els me odes que els p o-
po ciona a la gene iea pe al de selecciona els seus
animals. Segons
l'
opinió del senyo Co ominas, e a
u gen modi ica el Regis o
de
G anjas A ícolas
Diplomadas, c ea l' any 1941. Es basa a en el e
que, desp és
de
se anys, els esul a s ob ingu s
no
es a en en conco dan<;a amb
l'
espe i que n'inspi a
la c eació.
La c eació
de
l'
anomenada Asociación Nacional
de C iado es
de
A es
Selec as ou ui de la se a
a gumen ació.
Va
p esen a unes no mes mol acu-
ades pe elabo a els es a u s de la u u a asso-
ciació jun amen amb unes di ec Íus
pe
con ec-
ciona
un
eglamen
in e n
que en ga an ís
l'
e icacia.
L'al e e escollí es p oduí l'any 1961, amb mo-
iu de la
IX
Asamblea Nacional
de
A icul u a a
Valladolid. senyo Co ominas, que lla o s e a
p esiden
de
la Coope a i a Nacional A ícola, hi
p esen a una ponencia sob e els p oblemes econo-
mies í ecnics
de
l'
alimen ació a ia ia a Espanya.
Amb la inali a de posa de mani es la se a p e-
ocupació pels p oblemes que hi ha ia en
el
sec o
a ícola a p íncipis dels anys seixan a, old ia des-
aca alguns aspec es de la ponencia esmen ada
com a exemple de la se a isió de u u , a es que
alesho es el
S .
Co ominas ja u ili za a
una
pa au-
la que ac ualmen es a mol de moda: la compe i-
i i a .
Fou
en aques sen í
que
exposa
a
l' Assemblea la si uació des a o able en que es o-
baya Espanya en on
d'
al es palsos quan al p eu
dels pinsos compos os; i plan eja a l'objec iu
se-
güen :
«Possibili a
d'
equipa a
el
p eu deis pinsos
compos os que es ab iquen a Espanya amb el dels
ab iea s
als
palsos del Me ca Comú Eu opeu, amb
la
inali a que la nos a p oducció
d'
ous i
de
ca n
de pollas e, a més
de
cob i les necessi a s del me -
ca in e n, pugui compe i i in odui -se
als
me -
ca s in e nacionals.» (Reco dem
que
aixo ho deia
l'any 1961.)
Pel que a a les ca ac e ís iques ecniques que
ha ien
de
eni els pinsos compos os, a causa
de
l'inc emen en
la
p oducdó
de
ca n i
d'ous
com a
conseqüenda deIs nous enc euamen s
-espedal-
men en aus ep oduc o es i en les aces
pesan s-
aconsella l' aplicadó de coe icien s de segu e a a
les quan i a s mÍnimes
de
i amines que necessi a-
en les gallines ep oduc o es segons les no mes de
l'NRC, i sugge í els ni ells
de
p o ei'na i ib a que
hau ien
de
eni els pinsos des ina s a les emelles
de aces pesan s.
Al amen , ull palesa que el nom del
S .
Co-
aminas omand ií. semp e lliga
al
món dels pin-
sos compos os; sob e o pe
la
labo desen olupada
an a
la
Unió Ca alana
d'
A icul o s i Cunicul-
o s (UCAC) com a Pinsos DULA.
EH
a
se un
dels p incipals impulso s del con ol
de
quali a
dels pinsos a Ca alunya.
En
un
p indpi,
al
La-
bo a o i
de
Zoo ecnia de l'Escola
d'
Ag icul u a
de
Ba celona i desp és en
p omou e
la
c eadó
del la-
bo a o i
de
la ab ica de pinsos del ca e Cas ella,
al
Poblenou, i
el
de
la
ab ica
de
Vilano a. Cal e-
ma ca que, en aquell emps, e en unes
de
les po-
ques ab iques que enien un labo a o i de con ol
de
quali a
de
ma i': ies p ime es i pinsos a Ca a-
lunya.
També old ia deixa cons ancia
de
l'es e a
e-
lació i col·labo adó que ingué amb el senyo Josep
Colominas i Ve gés, an a la UCAC,
de
la
qual
a
se p esiden , com a la G anja del P a , on en
Pep
Colominas i la se a esposa Rosa duien a e me una
asca mol impo an amb la
Ra<;a
P a , coneguda
ambé com
"de
po a bla a».
Desp és
de
la mo del senyo Colominas i
Ve gés, Co ominas con inua col·labo an amb la
se a ídua i amb l'Associació
de
C iado s
de
la
Ras;a
P a .
En
econeixemen
d'
aques a coJ.labo-
acÍó, es a c ea el P emi Co ominas dins
el ma c
de
la
Fi a
de
la
Ras;a
P a ,
que
se celeb a
des
de
a anys.
pe sonal
de
I 'Escola que am con iu e amb
eH
gua dem un eco d mol en anyable
de
la se a
pe sona. Aques sen imen es man é iu ambé en-
e els que a en se alumnes seus,
ja
que en con-
e ses man ingudes amb ells pogu comp o a
que ha es a semp e un dels p o esso s
de
l'Escola
de qui gua den millo s eco ds.
Finalmen , old ia e a iba aques s sen imen s
a o s els seus amilia s, jun amb el següen pen-
samen : ,<Ningú no
mo
mai del o men e hi hagi
algú que man ingui iu el seu eco d».
A xius de l'Escola Supe io d' Ag icul u a
Se ie
cinquena, any 1998,
núme o
2
~
I
5