In memoria. Enric Corominas i Cortés

INMEMORIAM ENRIC COROMINAS 1 CORTÉS D. CIua. Departament de ProduccÍons Escala Superior d'Agricultura de Barcelona El 7 d'agost de 1996 donant, encara que, morí el senyor Coromiateses les cÍrcumstimnas i, encara que hagi des, amb un redu'it nombre de professors i passat un cert temps, és la nostra voluntat deialumnes. En acabar la xar constancia d' aquest guerra, els professors fet i a la vegada evocar que hi quedaven, com alguns aspectes acadeEnrie Corominas i Jomies i professionals d'usep Maria Soler i CoIl, feren incansables gesna persona que dedica bona part de la seva tions davant el nou vida a la nostra Escola. Govern per explicar aIs En aquest sentit, laJunnous dirígents tot alIó ta d'Escola de l'ESAB que s'havia aconseguit va considerar que la rea l'Escola i en el seu envista ARXIL'S era el mitorno La resposta va llor mirja per mantenir ser consentir que I'Esviu el seu record entre els que el coneíxíem; i, a la vegada, per servir de punt de referencia per a aquells que no varen tenir l'ocasió de poder-lo coneixer. El professor Corominas va acabar la carrera d'enginyer agrícola l'any 1924. Formava part de la vuitena promoció des de la creacÍó de l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona (ESAB). Aleshores, n'era director en Carles Pi i Sunyer, i professor de zootecnia en Pe re Rossell i Vila. gener de 1932 en fou nomenat professor auxiliar, per acord del Consell de la Generalitat. El 23 d' agost de1933 fou nomenat professor titular interÍ pel conseller d'Agricultura de la Generalitat, a conseqüencia de la mort del professor de zootecnia, i aleshores director de l'ESAB, Pere RosseIl i Vila. El 17 d'abril de 1935 fou nomenat professor titular de zootecnia pel president de la Generalitat de Catalunya. El 30 de setembre de 1935 guanya per concurs oposició la catedra de zootecnia especial i avicultura. Aquí voldría obrir un pare:ntesi per recordar breument els moments difícils pels quals passa l'Escola i que el senyor Corominas vis qué molt de prop. Del 1935 fíns el 19381'Escola continua funcola continués oberta, peró amb la condició que canviés el seu nom pe! d'Escuela de Peritos Agrícolas y Especialidades Agropecuarias. Aixó significava que tots els antics alumnes que volguessin treballar havien de «convalidar» el seu dtol d'enginyer agrícola pel de perito agrícola. Si no ho feien, el títol no tenia validesa. Per raons personals, alguns professors no van tenir altre remei que acceptar aquella mena de «degrada ció» si volien conservar el seu lloc de treball. professor Corominas no ho va acceptar maí i, fins l'últím día de la seva vida, conserva amb orgull el títol d'enginyer agrícola atorgat per l'Escola Superior d' Agricultura de Barcelona. Continuant amb la cronologia academica, dírem que el 22 de juny de 1946 va rebre la «confirmació» del Ministerio de Educación Nacional com a professor de l'Escola. El novembre de 195.5 va quedar vacant la catedra ramadería per la mort del doctor J oan Homedes Ranquini. Aleshores, la direcció de l'Escola va sol·lidtar al president de la Díputació de Barcelona que designés el senyor Enrie CoArxius de l'Escola Superior d'Agricultura 13 Serie dnquena, any 1998, nlÍmero 2 l rominas per ocupar la catedra esmentada. Entre d' altres coses, la sol·licitud deia: .. J por su reconocida competencia en la materÍa y por haber sido oportunamente confirmado por el Ministerio de Educación Nacional en el cargo genérico de profesor de la escuela de Peritos Agrícolas.» Finalment, 1'11 de gener de 1956, per decret de la Presidencia de la Diputació, es va designar el senyor Enrie Corominas i Cortés per exercir la catedra de ramaderia de segon curs de la carrera. En arribar en aquest moment voldría fer un comentari molt personal; aquell any jo era alumne de segon i, per tant, la nostra promoció fou la primera que va poder gaudir dels ensenyaments zootecnics del senyor Corominas en la seva segona etapa docent a l'Escola. Des de llavors, i fins a la seva jubilació, centenars d' alumnes varen passar per les seves classes de zootecnia i molts d' ells escolliren el camp de la producció animal en l' exercici de la seva activitat prafessionaL Si hagués de fer ressaltar el tret que pogués definir millor la labor academica del professor Corominas, sense cap dubte diría que ha estat la qualitat docent. Qualitat manifestada no només en l'ensenyament reglat, sinó també a través dels nombrosos cursets d' avicultura -impartits tant a l'Escola com a diversos indrets de la geografía catalana. Només a títol d'exemple, vull deíxar constancia de les seves primeres publicacions en els ARXIus de l'ESAB: «Normes de racionament per a truges», «La ra<;a de gallines Prat», «Model de galliner per a 200 ponedores», «Allotjament de gallines ponedores», etc. A partir d'aquí foren nombrosos els seus escríts sobre temes relacionats principalment amb l'avicultura, aíxÍ com ponencies presentades en diferents assemblees d'ambit nacional. Pel que fa a la trajectoría professional del senyor Corominas, no hi ha cap dubte que ha estat marcada profundament per la seva intensa dedicació al món de l'avicultura; i aixo no només a Catalunya, sinó també fora de les nostres terres. Segons la meya opinió hi ha hagut dos homes en l'avicultura catalana que destaquen amb Hum propia: Salvador CasteHó i Enrie Coraminas. El nivell assolít a casa nostra en la cría de l' aviram ha estat possible, en gran part, gracies als ensenyaments i als esfon;os esmer<;ats per aquests dos grans avicultors. A l'hora d' escollir algun fet que pogués reflec- !ir amb claredat l' activitat professional del senyor Corominas, m'he decidit per dues intervencions puntuals. Intervencions que varen posar de maní4 IArxius de l'Escola Superior d'Agricultura , Serie cinquena. any 1998, número 2 fest el seu ¡nteres i la seva preocupació per tot aBo que afectés, d'una banda, el desenvolupament correcte d'una avicultura que tot just es trobava en el seu primer estadi i, de l' altra, els aspectes economies i tecnics d'una indústria de pinsos que també estava iniciant els seus prímers passos. El primer deis fets fa referencia a la IV Asamblea Nacional de Avicultores, Cunicultores y Apicultores que se celebra a Madríd l' any 1948. El professor Coraminas fou ponent de la secció de selecció i cria, on presenta la ponencia següent: «Reconocimiento de la Selección obtenida por los Avicultores en la cría de sus manadas». La seva interven ció posa de manifest la necessitat urgent de canalitzar de manera adequada la tasca que estaven realitzant els avieultors que, en aquell temps, intentaven aplicar -amb molt d'esfor<;- els coneixements i els metodes que els proporcionava la genetiea per tal de seleccionar els seus animals. Segons l' opinió del senyor Corominas, era urgent modificar el Registro de Granjas Avícolas Diplomadas, creat l' any 1941. Es basava en el fet que, després de set anys, els resultats obtinguts no estaven en concordan<;a amb l' esperit que n'inspira la creació. La creació de l' anomenada Asociación Nacional de Criadores de Aves Selectas fou fruit de la seva argumentació. Va presentar unes normes molt acurades per elaborar els estatuts de la futura associació juntament amb unes directrÍus per confeccionar un reglament intern que en garantís l' eficacia. L'altre fet escollít es produí l'any 1961, amb motiu de la IX Asamblea Nacional de Avicultura a Valladolid. senyor Corominas, que llavors era president de la Cooperativa Nacional Avícola, hi presenta una ponencia sobre els problemes economies í tecnics de l' alimentació aviaria a Espanya. Amb la finalitat de posar de manifest la seva preocupació pels problemes que hi havia en el sector avícola a príncipis dels anys seixanta, voldria destacar alguns aspectes de la ponencia esmentada com a exemple de la seva visió de futur, ates que aleshores el Sr. Corominas ja utilitzava una paraula que actualment esta molt de moda: la competitivitat. Fou en aquest sentít que exposa a l' Assemblea la situació desfavorable en que es trobaya Espanya enfront d' altres palsos quant al preu dels pinsos compostos; i plantejava l'objectiu següent: «Possibilitat d' equiparar el preu deis pinsos compostos que es fabriquen a Espanya amb el dels fabrieats als palsos del Mercat Comú Europeu, amb la finalitat que la nostra producció d' ous i de carn de pollastre, a més de cobrir les necessitats del mercat intern, pugui competir i introduir-se als mercats internacionals.» (Recordem que aixo ho deia l'any 1961.) Pel que fa a les característiques tecniques que havien de tenir els pinsos compostos, a causa de l'increment en la producdó de carn i d'ous com a conseqüenda deIs nous encreuaments -espedalment en aus reproductores i en les races pesantsaconsella l' aplicadó de coeficients de seguretat a les quantitats mÍnimes de vitamines que necessitaven les gallines reproductores segons les normes de l'NRC, i suggerí els nivells de protei'na i fibra que haurien de tenir els pinsos destinats a les femelles de races pesants. Altrament, vull palesar que el nom del Sr. Coraminas romandrií. sempre lligat al món dels pinsos compostos; sobrerot per la labor desenvolupada tant a la Unió Catalana d' Avicultors i Cunicultors (UCAC) com a Pinsos DULA. EH va ser un dels principals impulsors del control de qualitat dels pinsos a Catalunya. En un prindpi, al Laboratori de Zootecnia de l'Escola d' Agricultura de Barcelona i després en promoure la creadó del laboratori de la fabrica de pinsos del carrer Castella, al Poblenou, i el de la fabrica de Vilanova. Cal remarcar que, en aquell temps, eren unes de les poques fabriques que tenien un laboratori de control de qualitat de mati':ries primeres i pinsos a Catalunya. També voldria deixar constancia de l'estreta relació i col·laboradó que tingué amb el senyor Josep Colominas i Vergés, tant a la UCAC, de la qual va ser president, com a la Granja del Prat, on en Pep Colominas i la seva esposa Rosa duien a terme una tasca molt important amb la Ra<;a Prat, coneguda també com "de pota blava». Després de la mort del senyor Colominas i Vergés, Corominas continua col·laborant amb la seva vídua i amb l'Associació de Criadors de la Ras;a Prat. En reconeixement d' aquesta coJ.laboracÍó, es va crear el Premi Corominas dins el marc de la Fira de la Ras;a Prat, que se celebra des de fa anys. personal de I 'Escola que vam conviure amb eH guardem un record molt entranyable de la seva persona. Aquest sentiment es manté viu també entre els que varen ser alumnes seus, ja que en converses mantingudes amb ells pogut comprovar que ha estat sempre un dels professors de l'Escola de qui guarden millors records. Finalment, voldria fer arribar aquests sentiments a tots els seus familiars, junt amb el següent pensament: ,<Ningú no mor mai del tot mentre hi hagi algú que mantingui viu el seu record». Arxius de l'Escola Superior d' Agricultura Serie cinquena, any 1998, número 2 ~ I 5