Facul a d’Òp ica i Op ome ia de Te assa
GRAU EN ÒPTICA I OPTOMETRIA
TREBALL FINAL DE GRAU
ANÀLISI DE LA DISPARITAT I BIAIX DE GÈNERE
A LA RECERCA EN L'ÀMBIT DE L'OPTOMETRIA
ANNA BONET MATEUS
DIRECTOR: Genís Ca dona To ade lo
Depa amen : Òp ica i Op ome ia
GENER 2025
Facul a d’Òp ica i Op ome ia de Te assa
GRAU EN ÒPTICA I OPTOMETRIA
Anàlisi de la dispa i a i biaix de gène e a la ece ca
en l'àmbi de l'op ome ia
Bone Ma eus, Anna1; Ca dona To ade lo , Genís1
1Facul a d’Òp ica i Op ome ia de Te assa, Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya -
Ba celonaTech (UPC). Campus Te assa. Ca e del Violinis a Vellsolà, 37, 08222
Te assa, Ba celona
RESUM
Objec ius: Anali za la p e alença de possibles dispa i a s i biaixos de gène e en la ece ca
op omè ica en e els 200 millo s op ome is es del món. A alua si exis eix una
in a ep esen ació de les dones en uncions clau d'au o ia i anali za di e ències en e mes
de ci acions i isibili a acadèmica.
Mè odes: S'ha eali za una anàlisi bibliomè ica basada en Op omRankings, amb dades
sob e au o ia, ci acions, i al es mè iques acadèmiques, u ili zan Gende ize.io pe
de e mina el gène e. L'anàlisi es adís ica es a eali za amb JASP, aplican es s de
Mann-Whi ney i Chi-quad a pe compa a dades quan i a i es i quali a i es.
Resul a s: Els homes publiquen més a icles, men e que les dones enen més documen s
en e is es d'al impac e i amb més ci acions. No s'han oba di e ències signi ica i es pel
que a als p emis a o ga s, col·labo acions in e nacionals ni en les pauses en l’ac i i a
in es igado a de 3 anys o més.
Conclusions: Els homes des aquen quan i a i amen , men e que les dones ho an
quali a i amen . Això posa de mani es la necessi a de econside a els c i e is d'a aluació
de l'èxi acadèmic i implemen a mesu es pe p omou e la igual a de gène e i la inclusió
en el camp de la ece ca op omè ica.
Pa aules clau: dispa i a , biaix de gène e, anàlisi bibliomè ica, desigual a s
Facul a d’Òp ica i Op ome ia de Te assa
GRADO EN ÓPTICA Y OPTOMETRÍA
Análisis de la dispa idad y sesgo de géne o
en la in es igación en el ámbi o de la op ome ía
Bone Ma eus, Anna1; Ca dona To ade lo , Genís1
1Facul a d’Òp ica i Op ome ia de Te assa, Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya -
Ba celonaTech (UPC). Campus Te assa. Ca e del Violinis a Vellsolà, 37, 08222
Te assa, Ba celona
RESUMEN
Obje i os: Analiza la p e alencia de posibles dispa idades y sesgos de géne o en la
in es igación op omé ica en e los 200 mejo es op ome is as del mundo. E alua si
exis e una in a ep esen ación de las muje es en unciones cla e de au o ía y analiza
di e encias en é minos de ci as y isibilidad académica.
Mé odos: Se lle ó a cabo un análisis bibliomé ico basado en Op omRankings,
u ilizando da os sob e au o ía, ci as y o as mé icas académicas, con Gende ize.io pa a
de e mina el géne o. El análisis es adís ico se ealizó con JASP, aplicando p uebas de
Mann-Whi ney y Chi-cuad ado pa a compa a da os cuan i a i os y cuali a i os.
Resul ados: Los homb es publican más a ículos, mien as que las muje es ienen un
mayo po cen aje de documen os en e is as de al o impac o y con más ci as. No se
encon a on di e encias signi ica i as en cuan o a p emios o o gados, colabo aciones
in e nacionales ni pausas en la ac i idad in es igado a de 3 años o más.
Conclusiones: Los homb es des acan cuan i a i amen e, mien as que las muje es lo
hacen cuali a i amen e. Es o sub aya la necesidad de econside a los c i e ios de
e aluación del éxi o académico e implemen a medidas que p omue an la igualdad de
géne o y la inclusión en el ámbi o de la in es igación op omé ica.
Palab as cla e: dispa idad, sesgo de géne o, análisis bibliomé ico, desigualdades.
1
BACHELOR'S DEGREE IN OPTICS AND OPTOMETRY
Analysis o dispa i y and gende bias in esea ch in
he ield o op ome y
Bone Ma eus, Anna1; Ca dona To ade lo , Genís1
1Facul a d’Òp ica i Op ome ia de Te assa, Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya -
Ba celonaTech (UPC). Campus Te assa. Ca e del Violinis a Vellsolà, 37, 08222
Te assa, Ba celona
ABSTRACT
Objec i es: To analyze he p e alence o po en ial gende dispa i ies and biases in
op ome ic esea ch among he 200 bes op ome is s in he wo ld. To assess whe he
he e is an unde ep esen a ion o women in key au ho ship oles and analyze
di e ences in e ms o ci a ions and academic isibili y.
Me hods: A bibliome ic analysis was conduc ed based on Op omRankings, using da a
on au ho ship, ci a ions, and o he academic me ics, wi h Gende ize.io o de e mine
gende . S a is ical analysis was pe o med wi h JASP, applying Mann-Whi ney and Chi-
squa e es s o compa e quan i a i e and quali a i e da a.
Resul s: Men publish mo e a icles, while women ha e a highe pe cen age o
documen s in high-impac jou nals wi h mo e ci a ions. No signi ican di e ences we e
ound ega ding awa ds g an ed, in e na ional collabo a ions, o esea ch ac i i y b eaks
o h ee yea s o mo e.
Conclusions: Men excel quan i a i ely, while women excel quali a i ely. This highligh s
he need o econside he c i e ia o e alua ing academic success and implemen
measu es o p omo e gende equali y and inclusion in op ome ic esea ch.
Key wo ds: dispa i y, gende bias, bibliome ic analysis, inequali ies.
2
1. In oducció
La eali a a la qual s’en on en mol es in es igado es a ui en dia és que, malg a eni
la ma eixa o mació, la ma eixa expe iència i p odui ece ca de quali a , la se a eina
és sis emà icamen menys alo ada simplemen pe se dones.
La dispa i a i el biaix de gène e són dos enòmens in e connec a s que e lec eixen una
p oblemà ica a elada en di e ses à ees de la socie a , incloen -hi l'àmbi labo al,
l'educació, la polí ica i, especialmen , la ciència. En aques sen i , la dispa i a de gène e
es e e eix a les di e ències en opo uni a s i esul a s en e homes i dones, en can i, el
biaix de gène e, a e e ència a les ac i uds, c eences i compo amen s que pe pe uen
aques es desigual a s, és a di , la pe cepció i alo ació desigual de les capaci a s
emenines.
Al lla g de la his ò ia, les dones han es a ma ginades de sec o s adicionalmen
conside a s pels homes, com les ciències, la ecnologia, l'enginye ia i les ma emà iques.
Això ha p o oca una meno ep esen ació emenina en aques s camps, com ambé la
manca de econeixemen de les se es con ibucions. Aques es desigual a s no només
a ec en a les dones, sinó que ambé limi en el p og és gene al de la socie a , ja que la
di e si a de pe spec i es és essencial pe la inno ació i la c ea i i a en qualse ol
disciplina.1
To i que els es o ços globals pe p omou e la igual a de gène e i la di e si a han ana
guanyan o ça en les da e es dècades, els biaixos es uc u als i cul u als enca a
pe sis eixen en mol s camps. Supe a aques es ba e es no només és una qües ió de
jus ícia social, sinó una necessi a pe a ança cap a una ciència més inclusi a, en la
qual les opo uni a s i els mè i s siguin equi a ius pe a o hom.
En gene al, ja des de l’an igui a , les con ibucions emenines han es a in isibili zades
o a ibuïdes als seus companys masculins, com el cas de Rosalind F anklin, la qual a
eni un pape essencial en el descob imen de l'es uc u a de l'ADN pe ò el seu eball
a queda eclipsa pe Wa son i C ick.2
Al segle XVIII, Emilie du Châ ele , ísica i ma emà ica ancesa, a adui i comen a
l’ob a de New on, P incipia Ma hema ica, en -la accessible a un públic més ampli.
3
Du an mol de emps les se es apo acions, pe ò, an se majo i à iamen igno ades o
a ibuïdes a Vol ai e.
No a se ins al segle XIX que el món acadèmic a comença a ob i -se poc a poc a
les dones, enca a que les se es uncions es limi a en a asques subo dinades. Un
exemple és el "g up de calculado es" de l’Obse a o i de Ha a d, on dones com
Hen ie a Swan Lea i eien càlculs complexos pe als homes as ònoms, sense eb e
el ma eix econeixemen .
Al 1903, igu es com Ma ie Cu ie an ob i camí, con e in -se en la p ime a dona en
guanya un P emi Nobel i l’única en guanya -lo en dues disciplines di e en s. To i els
seus èxi s, Cu ie ambé a ha e de llui a con a la disc iminació de gène e du an la
se a ca e a.3
A p incipis del XXI, els mo imen s eminis es i l’expansió de l’educació an comença a
enca aques es ba e es, llui an pe la igual a d’opo uni a s i pe me en una majo
p esència emenina en la ciència. To i aques s a enços, enca a exis eixen obs acles
es uc u als que limi en la igual a de condicions i p og essió p o essional, com la
in a alo ació de la se a eina i el desequilib i en els ols amilia s i p o essionals.
Segons un in o me de la UNESCO (2017), les dones in es igado es ep esen en un
pe cen a ge meno al 30% a ni ell mundial.4 A més, di e sos es udis ecen s han
demos a que publiquen menys, eben menys ci acions que els homes i pa eixen
e isions més lla gues pe pa de les e is es.5 Aques es di icul a s, que més enda an
en pa la em, s'ag eugen pel e que les dones enen menys possibili a s d'ob eni ons
de ece ca pe als seus p ojec es i, pe an , de con e i -se en in es igado es p incipals
(IPs). Així, es con ibueix a la in isibili zació del seu eball i a la pe sis ència del ‘’sos e
de id e’’.6
En aques sen i , l'e ec e del ‘’sos e de id e’’ desc iu les ba e es in isibles pe ò eals
que di icul en la p og essió de les ca e es de les dones, associades a desigual a s de
gène e com la di isió adicional de ols, les di icul a s pe concilia la ma e ni a i la
eina, la manca de co esponsabili a i les disc iminacions es uc u als basades en
p ejudicis sexis es p o undamen a ela s.7
4
Un al e aspec e clau és ‘’l’e ec e Ma ilda", desc i pe la su agis a Ma ilda Joslyn Gage,
que es e e eix a la sis emà ica negació o in a alo ació de les con ibucions cien í iques
e es pe dones, un enomen que ha pe pe ua aques a in a alo ació al lla g de la
his ò ia de la ciència, com el cas comen a an e io men de Rosalind F anklin.8
Pel que a a l’àmbi especí ic de l’o almologia, o i que la p esència de dones ha
augmen a no ablemen en els da e s anys, enca a pe sis eixen dispa i a s
signi ica i es pel que a al gène e, especialmen en àmbi s com la ece ca, l’accés a
posicions de lide a ge i la ep esen ació en especiali a s d’al a demanda. Enca a que
des del 2002 hi ha hagu un inc emen de la p opo ció de dones en publicacions
cien í iques o almològiques, la se a p esència no a iba al 50% en cap de les
ca ego ies d’au o ia9, com eu em més enda an .
Aques a desigual a es po explica , en pa , pe di e sos ac o s elaciona s amb la
conciliació de la ida labo al i amilia . Les dones o almòlogues endeixen a escolli
especiali a s conside ades més compa ibles amb la ida amilia , amb ho a is més
lexibles, com l’a enció p imà ia, c ean així una di isió en el me ca labo al dual en la
medicina, on les dones es concen en en à ees menys emune ades o de meno
p es igi.10
D’al a banda, les dones o almòlogues ambé endeixen a es a més p esen s en
in es igació bàsica que en la ece ca clínica o d’especiali a . Aques a dispa i a en la
dis ibució de ecu sos i econeixemen s acadèmics con ibueix a di icul a la p omoció
de les dones a llocs d'in luència, un p océs que so in depèn del nomb e de publicacions
i del inançamen ob ingu pe a p ojec es de ece ca.9 A més, les cà egues amilia s i
la manca de supo ins i ucional an que les dones inguin menys opo uni a s d’accedi
a les ma eixes xa xes p o essionals i de ece ca que els seus companys masculins.
Pe an , és essencial que les ins i ucions del sec o o almològic, així com les
acadèmiques, ambé p omoguin mesu es pe elimina aques es ba e es. Això inclou
polí iques de supo a la conciliació labo al i amilia , i accions a i ma i es pe augmen a
la ep esen ació emenina en especiali a s clíniques i en posicions de lide a ge.
Solamen abo dan aques es qües ions de mane a in eg al es pod à a ança cap a una
equi a de gène e eal en l'o almologia.
5
Si a a ens ixem en l’àmbi de l’op ome ia, ens obem que p esen a un pa ó simila al
de mol es al es à ees de la salu . No obs an això, a di e ència de l'o almologia,
l'op ome ia es ocali za p incipalmen en l'a enció p imà ia de la isió, la qual es basa
en un sis ema educa iu i de p àc iques pa icula . A més, és un camp en cons an
e olució amb l'adopció de no es ecnologies pe al diagnòs ic i ac amen on les dones
poden a on a limi acions en l'accés a p og ames de o mació i ecnologia a ançada o
especiali zacions d'al impac e.11 12
D’al a banda, mol s p o essionals de l'op ome ia eballen en consul o is p i a s o en
la indús ia de les ulle es i les len s de con ac e, sec o s al amen compe i ius on les
dones ambé es an menys ep esen ades en aques es à ees de negoci op omè ic,
especialmen en posicions de lide a ge dins d'emp eses impo an s del sec o , e que
limi a la se a in luència en la di ecció del camp i la se a isibili a cien í ica. A més, la
conciliació en e la ida labo al i pe sonal ambé és un ep e signi ica iu an en
l'op ome ia com en l'o almologia. En aques con ex , la na u a de la p àc ica
p o essional en l'op ome ia, amb ho a is so in més egula s, po condui a una
seg egació ho i zon al.
Més enllà de la asca clínica elacionada amb l’o almologia i l’op ome ia, la ece ca és
imp escindible pe l’a enç cien í ic. La dispa i a de gène e en aques àmbi de l'edició,
ambé és un ema que ha guanya a enció en els da e s anys, posan de mani es les
desigual a s en e homes i dones an en la p oducció com en la publicació de ece ca.
En aques sen i , cal des aca alguns aspec es elle an s e e en s a la
in a ep esen ació, el p océs de e isió i l’accés a l’ob enció de inançamen :
Mansou e al. (2012), anali za el lide a ge de les dones en les publicacions
d'o almologia du an cinquan a anys, demos an que les dones han es a
sis emà icamen in a ep esen ades en cà ecs edi o ials de p es igi, e que limi a
l'accés a posicions d'in luència en l’àmbi de ece ca.13 Aques pa ó es man é en
l’ac uali a , al com ho con i ma Pinho-Gomes e al. (2021). Aques es udi assenyala
que, en l’au o ia dels a icles cien í ics, el p ime au o és conside a el p incipal
con ibuen , men e que l'úl im ocupa una posició de majo je a quia o esponsabili a ,
malg a això, el pe cen a ge de dones en la posició de da e au o segueix sen in e io
6
al d’homes, e que no es an e iden si anali zem la posició de p ime au o . A més,
només el 21% de les edi o es en cap de les p incipals e is es mèdiques són dones. En
à ees com l’o almologia i l’anes esiologia, ins i o , no hi ha cap ep esen ació emenina
d’aques s cà ecs, pe pe uan així un sis ema on les se es eus enen menys pes en
les decisions edi o ials i en la e isió d'a icles cien í ics.14
Un any més a d, Jiménez-Ga cía e al. (2022) in es iguen com el gène e dels au o s
ambé po in lui en el p océs de e isió en l’àmbi de les ciències de la isió. L'es udi
conclou que les dones au o es a banda d’expe imen a un p océs de e isió més lla g,
de ins a 10 dies, ambé és més exigen que el dels homes, e que po enda e i enca a
més la publicació de les se es in es igacions i di icul a la se a p og essió acadèmica.5
Pe la se a banda, Cid ás i Plaza (2021) des aquen que les in es igado es a Espanya
expe imen en disc iminació sis emà ica en l'accés a inançamen i ecu sos pe a la
ece ca, així com en la publicació dels seus eballs. L'es udi essal a com aques a
disc iminació s'in ensi ica en unció de ac o s com l'eda i la ma e ni a , que so in es
con e eixen en obs acles pe a la pa icipació ac i a en la comuni a cien í ica.6
Ja en plena ac uali a , Ca dona i He e a (2024) anali zen la dis ibució de gène e en
a icles publica s en cinc e is es d'op ome ia el 2011 i 2021. Els esul a s mos en que
el 2011, el 40.1% dels p ime s au o s e en dones, i el 32.7% e en úl imes au o es. El
2021, aques es xi es an augmen a al 48.0% i al 39.6%, espec i amen i es a
obse a pa i a de gène e en es e is es pe als p ime s au o s, pe ò només una pe
als úl ims au o s. Les combinacions de gène e més eqüen s en p ime a i da e a
au o ia o en MM (home-home), FM (dona-home), FF (dona-dona) i MF (home-dona),
amb can is signi ica ius en e 2011 i 2021, o i que no es an de ec a di e ències
signi ica i es en les ci acions segons el gène e.15
A la is a de o el que s’ha ana comen an , l’objec iu p incipal d’aques eball és
a alua la p e alença de possibles biaixos de gène e en la in es igació op omè ica
mi jançan l'anàlisi bibliomè ica de les publicacions dels 200 millo s op ome is es del
món conside a s des de la essan de la ece ca. Es busca explo a si exis eix una
in a ep esen ació de les dones en uncions clau com la p ime a i úl ima au o ia, i
anali za si hi ha di e ències en e mes de ci acions i isibili a acadèmica.
13
Taula 7 i 8 – Taula de con ingències i es Chi-quad a de les pauses p olongades segons
sexe.
To i aques a di e encia, el alo de p no és signi ica iu, indican que en aques a anàlisi
en conc e no hi ha cap elació signi ica i a en e el gène e i la p obabili a de eni una
pausa de es anys en les publicacions.
4. Discussió
Les dades d'aques a anàlisi bibliomè ica pe me en una millo comp ensió de les
desigual a s i els possibles biaixos de gène e en el camp de l'op ome ia, p opo cionan
així una isió quan i a i a sob e la p oducció cien í ica, les pau es d'au o ia i al es
aspec es impo an s de l'ac i i a acadèmica.
En p ime lloc, els esul a s ob ingu s a pa i de l’anàlisi desc ip i a mos en di e ències
en di e en s a iables. Els homes enen un nomb e o al d'a icles publica s
signi ica i amen supe io al de les dones (p = 0.006). Aques esul a pod ia es a
in luencia pe di e sos ac o s, com la di isió de les opo uni a s p o essionals o els
biaixos ins i ucionals en la p oducció acadèmica.
14
To i això, les dones enen un pe cen a ge més ele a de documen s publica s en
e is es d'al impac e (p = 0.005) i amb més ci acions (p = 0.006), la qual cosa e lec eix
que o i les di e ències quan i a i es, les dones an apo acions elle an s en ece ca
de quali a , e que so in es passa pe al en anàlisis cen ades exclusi amen en la
p oduc i i a o al.
Respec e a l'ac i i a acadèmica, es euen di e ències signi ica i es en els anys
d’ac i i a . Les dones mos en una ac i i a més ecen (mediana de 1992) en
compa ació amb els homes (mediana de 1985), amb un alo de p < 0.001, esul a que
pod ia es a elaciona amb la inco po ació més a dana de les dones en l’àmbi cien í ic.
Dona que algunes mè iques, com a a l’h-index, es an mol elacionades amb la du ada
de la ca e a acadèmica —ja que amb més anys d’ac i i a hi ha més emps pe
acumula ci acions—, el e que les dones inguin alo s d’h-index compa ables als dels
homes, malg a eni un pe íode d’ac i i a in e io , posa en e idència un impac e majo
de la se a ece ca amb una endència a a a o i la quali a pe sob e de la quan i a .
No s'han oba di e ències signi ica i es en els p emis a o ga s (p = 0.249) ni en el
pe cen a ge de col·labo acions in e nacionals (p = 0.727), la qual cosa sugge eix una
equi a en aques s àmbi s. Tanma eix, les dones mos en una endència a eni menys
a icles d'au o únic (p = 0.077).
Mi jançan les aules de eqüència s'obse a que hi ha una majo ep esen ació
d’homes (63.5%) que de dones (36.5%) a la mos a. Aques a di e ència pod ia in lui en
algunes de les mè iques globals i cal eni -la en comp e en la in e p e ació dels
esul a s.
No hi ha cap e idència es adís icamen signi ica i a que indiqui que les pauses de es
anys es iguin associades al gène e (p = 0.742). Això sugge eix que els ac o s que
con ibueixen a aques es pauses pod ien no es a elaciona s di ec amen amb el sexe.
15
5. Anàlisi de sos enibili a i implicacions è iques
Respec e a la sos enibili a , pe du a e me aques eball s’ha necessi a un ús
d’o dinado po à il an pe eali za la in oducció eò ica com pe la ecollida i l’anàlisi
de dades, amb un emps es ima de 100h de uncionamen . Conside an que un po à il
consumeix, de mi jana, uns 50 wa s pe ho a, el consum o al ha es a d’uns 5 kWh, e
que suposa una emissió es imada de 1.085 kg de CO₂ associada a aques ús. To i que
aques a con ibució és mínima en compa ació amb al es ac i i a s de ece ca cien í ica,
s’ha ingu en comp e com a pa de l’anàlisi de sos enibili a del p ojec e.
Pel que a a les implicacions è iques, o es les dades u ili zades pe a eali za aques
es udi p o enen de on s públiques i que es an disponibles a a és de pla a o mes web
com Op omRankings i Scopus. Pe an , no s’ha necessi a el consen imen explíci dels
op ome is es menciona s, ja que les dades u ili zades no impliquen ulne ació de la
se a p i adesa.
A més, aques eball é una g an elle ància en el con ex de la inclusió social i la
igual a de gène e, con ibuin a la isibili zació de les desigual a s exis en s en l’àmbi
de la in es igació cien í ica. En aques con ex , es incula amb l’Agenda 2030 pe al
Desen olupamen Sos enible de la UNESCO, en pa icula amb l’Objec iu núme o 5,
que p omou la igual a de gène e i l’apode amen de les dones.16
6. Conclusions
Aques es udi ha mos a una duali a impo an de gène e. To i que els homes mos en
un a an a ge en e mes quan i a ius, amb un nomb e més al d’a icles publica s i una
ajec ò ia acadèmica més ex ensa, les dones des aquen quali a i amen , al com es
po comp o a en el pe cen a ge supe io de documen s publica s en e is es d’al
impac e i en el nomb e supe io de ci acions. Malg a els obs acles es uc u als i
cul u als enca a p esen s en el camp, aques esul a des aca que les apo acions
emenines en ece ca enen una elle ància i quali a indiscu ibles.
16
No obs an això, la baixa ep esen ació emenina en posicions clau, com la da e a
au o ia o en cà ecs d’edi o en cap, con inua pe pe uan ba e es in isibles que limi en
la se a in luència en el camp. Aques es dades sugge eixen la necessi a de
econside a els c i e is adicionals d’a aluació de l’èxi acadèmic, que so in p io i zen
la p oduc i i a o al pe sob e de l’impac e quali a iu de la ece ca.
Cal eni en comp e que aques es udi s'ha cen a en els 200 millo s op ome is es del
món segons c i e is bibliomè ics, e que po ha e in luï en l’absència de di e ències
es adís icamen signi ica i es en alguns indicado s, ja que els in es igado s d'aques
g up ep esen en una població eduïda d'al endimen amb ca ac e ís iques
excepcionals.
Aques eball a banda de des aca la impo ància de p omou e polí iques que impulsin
la igual a de gène e en la ece ca op omè ica, ambé posa de mani es la necessi a
d’un can i cul u al i es uc u al més p o und pe ga an i una ep esen ació equi a i a
en o es les dimensions acadèmiques. Mesu es com la conciliació labo al i amilia ,
l’accés iguali a i a ecu sos i inançamen , i la isibili zació de les con ibucions
emenines són claus pe edui les desigual a s i pe a ança cap a una ciència més
inclusi a i iguali à ia, on les compe ències i el alen p e alguin pe sob e del gène e.
17
7. Re e ències
1. Holman, L., S ua -Fox, D., & Hause , C. E. (2018). The gende gap in science: How long un il
women a e equally ep esen ed? PLoS Biology, 16(4), e2004956.
h ps://doi.o g/10.1371/jou nal.pbio.2004956
2. S adle , M. M. (2019, 26 no iemb e). El caso de Rosalind F anklin. Muje es Con Ciencia.
h ps://muje esconciencia.com/2014/05/09/el-caso-de- osalind- anklin/ [da e a consul a: 21
de se emb e de 2024]
3. Glo e , N., & Glo e , N. (2017, no iemb e 9). The S uggle o Equali y, Recogni ion and
Rewa d. Fi een Eigh y Fou | Camb idge Uni e si y P ess - The O icial Blog o Camb idge
Uni e si y P ess. h ps://camb idgeblog.o g/2017/11/ he-s uggle- o -equali y- ecogni ion-and-
ewa d/ [da e a consul a: 21 de se emb e de 2024]
4. UNESCO. (2017). C acking he code: Gi ls' and women's educa ion in STEM. Uni ed Na ions
Educa ional, Scien i ic and Cul u al O ganiza ion.
5. Jiménez-Ga cía, M., Bu ukla , H., Consejo, A., D agnea, D. C., Fambuena, I., He shko, S.,
Issa i, I., K eps, E. O., Van Acke , S. I., Ní Dhubhghaill, S., Koppen, C., & Rozema, J. J. (2022).
In luence o au ho ’s gende on he pee - e iew p ocess in ision science. Ame ican Jou nal o
Oph halmology, 240, 115–124. h ps://doi.o g/10.1016/j.ajo.2022.02.017
6. Cid ás, A., & Plaza, L. C. (2021). Cues ión de géne o: La disc iminación de las in es igado as
en España. Cade nos de Pesquisa, 51. h ps://doi.o g/10.1590/198053147641
7. Mo ón, N. G. (2016). B eaking he glass ceiling: The de ense o he doc o al hesis as a key
momen . Mè ode Re is a de Di usió de la In es igació, 0(7).
h ps://doi.o g/10.7203/me ode.7.8077
8. Rossi e , M. W. (1993). The Ma hew Ma ilda E ec in Science. Social S udies o Science,
23(2), 325-341. h ps://doi.o g/10.1177/030631293023002004
9. Mimouni, M., Zayi -Soud y, S., Segal, O., Ba ak, Y., Neme , A. Y., Shulman, S., & Ge en, N.
(2016). T ends in au ho ship o a icles in majo oph halmology jou nals by gende , 2002-2014.
Oph halmology, 123(8), 1824–1828. h ps://doi.o g/10.1016/j.oph ha.2016.04.034
18
10. Pa en , A. (2023, 30 ene o). Women Physicians in he Special ies: Making Gains. NEJM
Ca ee Cen e Resou ces. h ps:// esou ces.nejmca ee cen e .o g/a icle/women-physicians-in-
he-special ies-making-gains/ [da e a consul a: 28 de se emb e de 2024]
11. Ca lson, N. (2020). Op ome y a wo k: The how, when and whe e o who deli e s ca e.
Re iew o Op ome y. h ps://www. e iewo op ome y.com/a icle/op ome y-a -wo k- he-how-
when-and-whe e-o -who-deli e s-ca e [da e a consul a: 28 de se emb e de 2024]
12. Women in Op ome y. (2021). ODs deep di e in o wage dispa i y. Women in Op ome y.
h ps://www.womeninop ome y.com/newsmake s/a icle/ods-deep-di e-in o-wage-dispa i y/
[da e a consul a: 2 d’oc ub e de 2024]
13. Mansou , A. M., Shields, C. L., Maalou , F. C., Massoud, V. A., Ju dy, L., Ma hysen, D. G.
P., Jaa a , D., & Aclimandos, W. (2012). Fi e-decade p o ile o women in leade ship posi ions a
oph halmic publica ions. A chi es o Oph halmology, 130(11), 1441.
h ps://doi.o g/10.1001/a choph halmol.2012.2300
14. Pinho-Gomes, A., Vassallo, A., Thompson, K., Wome sley, K., No on, R., & Woodwa d, M.
(2021). Rep esen a ion o Women Among Edi o s in Chie o Leading Medical Jou nals. JAMA
Ne wo k Open, 4(9), e2123026. h ps://doi.o g/10.1001/jamane wo kopen.2021.23026
15. Ca dona, G., & He e a, A. (2024). Gende dis ibu ion in publishing in i e leading op ome y
jou nals. Oph halmic & Physiological Op ics, 44(3), 634-640. h ps://doi.o g/10.1111/opo.13283
16. Uni ed Na ions. (n.d.). Goal 5: Achie e gende equali y and empowe all women and gi ls.
Uni ed Na ions. h ps://sdgs.un.o g/goals/goal5 [da e a consul a: 26 de no emb e de 2024]
