Anàlisi de la disparitat i biaix de gènere a la recerca en l'àmbit de l'optometria

Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa GRAU EN ÒPTICA I OPTOMETRIA TREBALL FINAL DE GRAU ANÀLISI DE LA DISPARITAT I BIAIX DE GÈNERE A LA RECERCA EN L'ÀMBIT DE L'OPTOMETRIA ANNA BONET MATEUS DIRECTOR: Genís Cardona Torradeflot Departament: Òptica i Optometria GENER 2025 Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa GRAU EN ÒPTICA I OPTOMETRIA Anàlisi de la disparitat i biaix de gènere a la recerca en l'àmbit de l'optometria Bonet Mateus, Anna1; Cardona Torradeflot, Genís1 1Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa, Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC). Campus Terrassa. Carrer del Violinista Vellsolà, 37, 08222 Terrassa, Barcelona RESUM Objectius: Analitzar la prevalença de possibles disparitats i biaixos de gènere en la recerca optomètrica entre els 200 millors optometristes del món. Avaluar si existeix una infrarepresentació de les dones en funcions clau d'autoria i analitzar diferències en termes de citacions i visibilitat acadèmica. Mètodes: S'ha realitzat una anàlisi bibliomètrica basada en OptomRankings, amb dades sobre autoria, citacions, i altres mètriques acadèmiques, utilitzant Genderize.io per determinar el gènere. L'anàlisi estadística es va realitzar amb JASP, aplicant tests de Mann-Whitney i Chi-quadrat per comparar dades quantitatives i qualitatives. Resultats: Els homes publiquen més articles, mentre que les dones tenen més documents en revistes d'alt impacte i amb més citacions. No s'han trobat diferències significatives pel que fa als premis atorgats, col·laboracions internacionals ni en les pauses en l’activitat investigadora de 3 anys o més. Conclusions: Els homes destaquen quantitativament, mentre que les dones ho fan qualitativament. Això posa de manifest la necessitat de reconsiderar els criteris d'avaluació de l'èxit acadèmic i implementar mesures per promoure la igualtat de gènere i la inclusió en el camp de la recerca optomètrica. Paraules clau: disparitat, biaix de gènere, anàlisi bibliomètrica, desigualtats Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa GRADO EN ÓPTICA Y OPTOMETRÍA Análisis de la disparidad y sesgo de género en la investigación en el ámbito de la optometría Bonet Mateus, Anna1; Cardona Torradeflot, Genís1 1Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa, Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC). Campus Terrassa. Carrer del Violinista Vellsolà, 37, 08222 Terrassa, Barcelona RESUMEN Objetivos: Analizar la prevalencia de posibles disparidades y sesgos de género en la investigación optométrica entre los 200 mejores optometristas del mundo. Evaluar si existe una infrarrepresentación de las mujeres en funciones clave de autoría y analizar diferencias en términos de citas y visibilidad académica. Métodos: Se llevó a cabo un análisis bibliométrico basado en OptomRankings, utilizando datos sobre autoría, citas y otras métricas académicas, con Genderize.io para determinar el género. El análisis estadístico se realizó con JASP, aplicando pruebas de Mann-Whitney y Chi-cuadrado para comparar datos cuantitativos y cualitativos. Resultados: Los hombres publican más artículos, mientras que las mujeres tienen un mayor porcentaje de documentos en revistas de alto impacto y con más citas. No se encontraron diferencias significativas en cuanto a premios otorgados, colaboraciones internacionales ni pausas en la actividad investigadora de 3 años o más. Conclusiones: Los hombres destacan cuantitativamente, mientras que las mujeres lo hacen cualitativamente. Esto subraya la necesidad de reconsiderar los criterios de evaluación del éxito académico e implementar medidas que promuevan la igualdad de género y la inclusión en el ámbito de la investigación optométrica. Palabras clave: disparidad, sesgo de género, análisis bibliométrico, desigualdades. 1 BACHELOR'S DEGREE IN OPTICS AND OPTOMETRY Analysis of disparity and gender bias in research in the field of optometry Bonet Mateus, Anna1; Cardona Torradeflot, Genís1 1Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa, Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC). Campus Terrassa. Carrer del Violinista Vellsolà, 37, 08222 Terrassa, Barcelona ABSTRACT Objectives: To analyze the prevalence of potential gender disparities and biases in optometric research among the 200 best optometrists in the world. To assess whether there is an underrepresentation of women in key authorship roles and analyze differences in terms of citations and academic visibility. Methods: A bibliometric analysis was conducted based on OptomRankings, using data on authorship, citations, and other academic metrics, with Genderize.io to determine gender. Statistical analysis was performed with JASP, applying Mann-Whitney and Chisquare tests to compare quantitative and qualitative data. Results: Men publish more articles, while women have a higher percentage of documents in high-impact journals with more citations. No significant differences were found regarding awards granted, international collaborations, or research activity breaks of three years or more. Conclusions: Men excel quantitatively, while women excel qualitatively. This highlights the need to reconsider the criteria for evaluating academic success and implement measures to promote gender equality and inclusion in optometric research. Key words: disparity, gender bias, bibliometric analysis, inequalities. 2 1. Introducció La realitat a la qual s’enfronten moltes investigadores avui en dia és que, malgrat tenir la mateixa formació, la mateixa experiència i produir recerca de qualitat, la seva feina és sistemàticament menys valorada simplement per ser dones. La disparitat i el biaix de gènere són dos fenòmens interconnectats que reflecteixen una problemàtica arrelada en diverses àrees de la societat, incloent-hi l'àmbit laboral, l'educació, la política i, especialment, la ciència. En aquest sentit, la disparitat de gènere es refereix a les diferències en oportunitats i resultats entre homes i dones, en canvi, el biaix de gènere, fa referència a les actituds, creences i comportaments que perpetuen aquestes desigualtats, és a dir, la percepció i valoració desigual de les capacitats femenines. Al llarg de la història, les dones han estat marginades de sectors tradicionalment considerats pels homes, com les ciències, la tecnologia, l'enginyeria i les matemàtiques. Això ha provocat una menor representació femenina en aquests camps, com també la manca de reconeixement de les seves contribucions. Aquestes desigualtats no només afecten a les dones, sinó que també limiten el progrés general de la societat, ja que la diversitat de perspectives és essencial per la innovació i la creativitat en qualsevol disciplina.1 Tot i que els esforços globals per promoure la igualtat de gènere i la diversitat han anat guanyant força en les darreres dècades, els biaixos estructurals i culturals encara persisteixen en molts camps. Superar aquestes barreres no només és una qüestió de justícia social, sinó una necessitat per avançar cap a una ciència més inclusiva, en la qual les oportunitats i els mèrits siguin equitatius per a tothom. En general, ja des de l’antiguitat, les contribucions femenines han estat invisibilitzades o atribuïdes als seus companys masculins, com el cas de Rosalind Franklin, la qual va tenir un paper essencial en el descobriment de l'estructura de l'ADN però el seu treball va quedar eclipsat per Watson i Crick.2 Al segle XVIII, Emilie du Châtelet, física i matemàtica francesa, va traduir i comentar l’obra de Newton, Principia Mathematica, fent-la accessible a un públic més ampli. 3 Durant molt de temps les seves aportacions, però, van ser majoritàriament ignorades o atribuïdes a Voltaire. No va ser fins al segle XIX que el món acadèmic va començar a obrir-se poc a poc a les dones, encara que les seves funcions es limitaven a tasques subordinades. Un exemple és el "grup de calculadores" de l’Observatori de Harvard, on dones com Henrietta Swan Leavitt feien càlculs complexos per als homes astrònoms, sense rebre el mateix reconeixement. Al 1903, figures com Marie Curie van obrir camí, convertint-se en la primera dona en guanyar un Premi Nobel i l’única en guanyar-lo en dues disciplines diferents. Tot i els seus èxits, Curie també va haver de lluitar contra la discriminació de gènere durant la seva carrera.3 A principis del XXI, els moviments feministes i l’expansió de l’educació van començar a trencar aquestes barreres, lluitant per la igualtat d’oportunitats i permetent una major presència femenina en la ciència. Tot i aquests avenços, encara existeixen obstacles estructurals que limiten la igualtat de condicions i progressió professional, com la infravaloració de la seva feina i el desequilibri en els rols familiars i professionals. Segons un informe de la UNESCO (2017), les dones investigadores representen un percentatge menor al 30% a nivell mundial.4 A més, diversos estudis recents han demostrat que publiquen menys, reben menys citacions que els homes i pateixen revisions més llargues per part de les revistes.5 Aquestes dificultats, que més endavant en parlarem, s'agreugen pel fet que les dones tenen menys possibilitats d'obtenir fons de recerca per als seus projectes i, per tant, de convertir-se en investigadores principals (IPs). Així, es contribueix a la invisibilització del seu treball i a la persistència del ‘’sostre de vidre’’.6 En aquest sentit, l'efecte del ‘’sostre de vidre’’ descriu les barreres invisibles però reals que dificulten la progressió de les carreres de les dones, associades a desigualtats de gènere com la divisió tradicional de rols, les dificultats per conciliar la maternitat i la feina, la manca de corresponsabilitat i les discriminacions estructurals basades en prejudicis sexistes profundament arrelats.7 4 Un altre aspecte clau és ‘’l’efecte Matilda", descrit per la sufragista Matilda Joslyn Gage, que es refereix a la sistemàtica negació o infravaloració de les contribucions científiques fetes per dones, un fenomen que ha perpetuat aquesta infravaloració al llarg de la història de la ciència, com el cas comentat anteriorment de Rosalind Franklin.8 Pel que fa a l’àmbit específic de l’oftalmologia, tot i que la presència de dones ha augmentat notablement en els darrers anys, encara persisteixen disparitats significatives pel que fa al gènere, especialment en àmbits com la recerca, l’accés a posicions de lideratge i la representació en especialitats d’alta demanda. Encara que des del 2002 hi ha hagut un increment de la proporció de dones en publicacions científiques oftalmològiques, la seva presència no arriba al 50% en cap de les categories d’autoria9, com veurem més endavant. Aquesta desigualtat es pot explicar, en part, per diversos factors relacionats amb la conciliació de la vida laboral i familiar. Les dones oftalmòlogues tendeixen a escollir especialitats considerades més compatibles amb la vida familiar, amb horaris més flexibles, com l’atenció primària, creant així una divisió en el mercat laboral dual en la medicina, on les dones es concentren en àrees menys remunerades o de menor prestigi.10 D’altra banda, les dones oftalmòlogues també tendeixen a estar més presents en investigació bàsica que en la recerca clínica o d’especialitat. Aquesta disparitat en la distribució de recursos i reconeixements acadèmics contribueix a dificultar la promoció de les dones a llocs d'influència, un procés que sovint depèn del nombre de publicacions i del finançament obtingut per a projectes de recerca.9 A més, les càrregues familiars i la manca de suport institucional fan que les dones tinguin menys oportunitats d’accedir a les mateixes xarxes professionals i de recerca que els seus companys masculins. Per tant, és essencial que les institucions del sector oftalmològic, així com les acadèmiques, també promoguin mesures per eliminar aquestes barreres. Això inclou polítiques de suport a la conciliació laboral i familiar, i accions afirmatives per augmentar la representació femenina en especialitats clíniques i en posicions de lideratge. Solament abordant aquestes qüestions de manera integral es podrà avançar cap a una equitat de gènere real en l'oftalmologia. 5 Si ara ens fixem en l’àmbit de l’optometria, ens trobem que presenta un patró similar al de moltes altres àrees de la salut. No obstant això, a diferència de l'oftalmologia, l'optometria es focalitza principalment en l'atenció primària de la visió, la qual es basa en un sistema educatiu i de pràctiques particular. A més, és un camp en constant evolució amb l'adopció de noves tecnologies per al diagnòstic i tractament on les dones poden afrontar limitacions en l'accés a programes de formació i tecnologia avançada o especialitzacions d'alt impacte.11 12 D’altra banda, molts professionals de l'optometria treballen en consultoris privats o en la indústria de les ulleres i les lents de contacte, sectors altament competitius on les dones també estan menys representades en aquestes àrees de negoci optomètric, especialment en posicions de lideratge dins d'empreses importants del sector, fet que limita la seva influència en la direcció del camp i la seva visibilitat científica. A més, la conciliació entre la vida laboral i personal també és un repte significatiu tant en l'optometria com en l'oftalmologia. En aquest context, la natura de la pràctica professional en l'optometria, amb horaris sovint més regulars, pot conduir a una segregació horitzontal. Més enllà de la tasca clínica relacionada amb l’oftalmologia i l’optometria, la recerca és imprescindible per l’avenç científic. La disparitat de gènere en aquest àmbit de l'edició, també és un tema que ha guanyat atenció en els darrers anys, posant de manifest les desigualtats entre homes i dones tant en la producció com en la publicació de recerca. En aquest sentit, cal destacar alguns aspectes rellevants referents a la infrarepresentació, el procés de revisió i l’accés a l’obtenció de finançament: Mansour et al. (2012), analitza el lideratge de les dones en les publicacions d'oftalmologia durant cinquanta anys, demostrant que les dones han estat sistemàticament infrarepresentades en càrrecs editorials de prestigi, fet que limita l'accés a posicions d'influència en l’àmbit de recerca.13 Aquest patró es manté en l’actualitat, tal com ho confirma Pinho-Gomes et al. (2021). Aquest estudi assenyala que, en l’autoria dels articles científics, el primer autor és considerat el principal contribuent, mentre que l'últim ocupa una posició de major jerarquia o responsabilitat, malgrat això, el percentatge de dones en la posició de darrer autor segueix sent inferior 6 al d’homes, fet que no es tan evident si analitzem la posició de primer autor. A més, només el 21% de les editores en cap de les principals revistes mèdiques són dones. En àrees com l’oftalmologia i l’anestesiologia, fins i tot, no hi ha cap representació femenina d’aquests càrrecs, perpetuant així un sistema on les seves veus tenen menys pes en les decisions editorials i en la revisió d'articles científics.14 Un any més tard, Jiménez-García et al. (2022) investiguen com el gènere dels autors també pot influir en el procés de revisió en l’àmbit de les ciències de la visió. L'estudi conclou que les dones autores a banda d’experimentar un procés de revisió més llarg, de fins a 10 dies, també és més exigent que el dels homes, fet que pot endarrerir encara més la publicació de les seves investigacions i dificultar la seva progressió acadèmica.5 Per la seva banda, Cidrás i Plaza (2021) destaquen que les investigadores a Espanya experimenten discriminació sistemàtica en l'accés a finançament i recursos per a la recerca, així com en la publicació dels seus treballs. L'estudi ressalta com aquesta discriminació s'intensifica en funció de factors com l'edat i la maternitat, que sovint es converteixen en obstacles per a la participació activa en la comunitat científica.6 Ja en plena actualitat, Cardona i Herrera (2024) analitzen la distribució de gènere en articles publicats en cinc revistes d'optometria el 2011 i 2021. Els resultats mostren que el 2011, el 40.1% dels primers autors eren dones, i el 32.7% eren últimes autores. El 2021, aquestes xifres van augmentar al 48.0% i al 39.6%, respectivament i es va observar paritat de gènere en tres revistes per als primers autors, però només una per als últims autors. Les combinacions de gènere més freqüents en primera i darrera autoria foren MM (home-home), FM (dona-home), FF (dona-dona) i MF (home-dona), amb canvis significatius entre 2011 i 2021, tot i que no es van detectar diferències significatives en les citacions segons el gènere.15 A la vista de tot el que s’ha anat comentant, l’objectiu principal d’aquest treball és avaluar la prevalença de possibles biaixos de gènere en la investigació optomètrica mitjançant l'anàlisi bibliomètrica de les publicacions dels 200 millors optometristes del món considerats des de la vessant de la recerca. Es busca explorar si existeix una infrarepresentació de les dones en funcions clau com la primera i última autoria, i analitzar si hi ha diferències en termes de citacions i visibilitat acadèmica. 13 Taula 7 i 8 – Taula de contingències i test Chi-quadrat de les pauses prolongades segons sexe. Tot i aquesta diferencia, el valor de p no és significatiu, indicant que en aquesta anàlisi en concret no hi ha cap relació significativa entre el gènere i la probabilitat de tenir una pausa de tres anys en les publicacions. 4. Discussió Les dades d'aquesta anàlisi bibliomètrica permeten una millor comprensió de les desigualtats i els possibles biaixos de gènere en el camp de l'optometria, proporcionant així una visió quantitativa sobre la producció científica, les pautes d'autoria i altres aspectes importants de l'activitat acadèmica. En primer lloc, els resultats obtinguts a partir de l’anàlisi descriptiva mostren diferències en diferents variables. Els homes tenen un nombre total d'articles publicats significativament superior al de les dones (p = 0.006). Aquest resultat podria estar influenciat per diversos factors, com la divisió de les oportunitats professionals o els biaixos institucionals en la producció acadèmica. 14 Tot i això, les dones tenen un percentatge més elevat de documents publicats en revistes d'alt impacte (p = 0.005) i amb més citacions (p = 0.006), la qual cosa reflecteix que tot i les diferències quantitatives, les dones fan aportacions rellevants en recerca de qualitat, fet que sovint es passa per alt en anàlisis centrades exclusivament en la productivitat total. Respecte a l'activitat acadèmica, es veuen diferències significatives en els anys d’activitat. Les dones mostren una activitat més recent (mediana de 1992) en comparació amb els homes (mediana de 1985), amb un valor de p < 0.001, resultat que podria estar relacionat amb la incorporació més tardana de les dones en l’àmbit científic. Donat que algunes mètriques, com ara l’h-index, estan molt relacionades amb la durada de la carrera acadèmica —ja que amb més anys d’activitat hi ha més temps per acumular citacions—, el fet que les dones tinguin valors d’h-index comparables als dels homes, malgrat tenir un període d’activitat inferior, posa en evidència un impacte major de la seva recerca amb una tendència a afavorir la qualitat per sobre de la quantitat. No s'han trobat diferències significatives en els premis atorgats (p = 0.249) ni en el percentatge de col·laboracions internacionals (p = 0.727), la qual cosa suggereix una equitat en aquests àmbits. Tanmateix, les dones mostren una tendència a tenir menys articles d'autor únic (p = 0.077). Mitjançant les taules de freqüència s'observa que hi ha una major representació d’homes (63.5%) que de dones (36.5%) a la mostra. Aquesta diferència podria influir en algunes de les mètriques globals i cal tenir-la en compte en la interpretació dels resultats. No hi ha cap evidència estadísticament significativa que indiqui que les pauses de tres anys estiguin associades al gènere (p = 0.742). Això suggereix que els factors que contribueixen a aquestes pauses podrien no estar relacionats directament amb el sexe. 15 5. Anàlisi de sostenibilitat i implicacions ètiques Respecte a la sostenibilitat, per dur a terme aquest treball s’ha necessitat un ús d’ordinador portàtil tant per realitzar la introducció teòrica com per la recollida i l’anàlisi de dades, amb un temps estimat de 100h de funcionament. Considerant que un portàtil consumeix, de mitjana, uns 50 watts per hora, el consum total ha estat d’uns 5 kWh, fet que suposa una emissió estimada de 1.085 kg de CO₂ associada a aquest ús. Tot i que aquesta contribució és mínima en comparació amb altres activitats de recerca científica, s’ha tingut en compte com a part de l’anàlisi de sostenibilitat del projecte. Pel que fa a les implicacions ètiques, totes les dades utilitzades per a realitzar aquest estudi provenen de fonts públiques i que estan disponibles a través de plataformes web com OptomRankings i Scopus. Per tant, no s’ha necessitat el consentiment explícit dels optometristes mencionats, ja que les dades utilitzades no impliquen vulneració de la seva privadesa. A més, aquest treball té una gran rellevància en el context de la inclusió social i la igualtat de gènere, contribuint a la visibilització de les desigualtats existents en l’àmbit de la investigació científica. En aquest context, es vincula amb l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de la UNESCO, en particular amb l’Objectiu número 5, que promou la igualtat de gènere i l’apoderament de les dones.16 6. Conclusions Aquest estudi ha mostrat una dualitat important de gènere. Tot i que els homes mostren un avantatge en termes quantitatius, amb un nombre més alt d’articles publicats i una trajectòria acadèmica més extensa, les dones destaquen qualitativament, tal com es pot comprovar en el percentatge superior de documents publicats en revistes d’alt impacte i en el nombre superior de citacions. Malgrat els obstacles estructurals i culturals encara presents en el camp, aquest resultat destaca que les aportacions femenines en recerca tenen una rellevància i qualitat indiscutibles. 16 No obstant això, la baixa representació femenina en posicions clau, com la darrera autoria o en càrrecs d’editor en cap, continua perpetuant barreres invisibles que limiten la seva influència en el camp. Aquestes dades suggereixen la necessitat de reconsiderar els criteris tradicionals d’avaluació de l’èxit acadèmic, que sovint prioritzen la productivitat total per sobre de l’impacte qualitatiu de la recerca. Cal tenir en compte que aquest estudi s'ha centrat en els 200 millors optometristes del món segons criteris bibliomètrics, fet que pot haver influït en l’absència de diferències estadísticament significatives en alguns indicadors, ja que els investigadors d'aquest grup representen una població reduïda d'alt rendiment amb característiques excepcionals. Aquest treball a banda de destacar la importància de promoure polítiques que impulsin la igualtat de gènere en la recerca optomètrica, també posa de manifest la necessitat d’un canvi cultural i estructural més profund per garantir una representació equitativa en totes les dimensions acadèmiques. Mesures com la conciliació laboral i familiar, l’accés igualitari a recursos i finançament, i la visibilització de les contribucions femenines són claus per reduir les desigualtats i per avançar cap a una ciència més inclusiva i igualitària, on les competències i el talent prevalguin per sobre del gènere. 17 7. Referències 1. Holman, L., Stuart-Fox, D., & Hauser, C. E. (2018). The gender gap in science: How long until women are equally represented? PLoS Biology, 16(4), e2004956. https://doi.org/10.1371/journal.pbio.2004956 2. Stadler, M. M. (2019, 26 noviembre). El caso de Rosalind Franklin. Mujeres Con Ciencia. https://mujeresconciencia.com/2014/05/09/el-caso-de-rosalind-franklin/ [darrera consulta: 21 de setembre de 2024] 3. Glover, N., & Glover, N. (2017, noviembre 9). The Struggle for Equality, Recognition and Reward. Fifteen Eighty Four | Cambridge University Press - The Official Blog of Cambridge University Press. https://cambridgeblog.org/2017/11/the-struggle-for-equality-recognition-andreward/ [darrera consulta: 21 de setembre de 2024] 4. UNESCO. (2017). Cracking the code: Girls' and women's education in STEM. United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization. 5. Jiménez-García, M., Buruklar, H., Consejo, A., Dragnea, D. C., Fambuena, I., Hershko, S., Issarti, I., Kreps, E. O., Van Acker, S. I., Ní Dhubhghaill, S., Koppen, C., & Rozema, J. J. (2022). Influence of author’s gender on the peer-review process in vision science. American Journal of Ophthalmology, 240, 115–124. https://doi.org/10.1016/j.ajo.2022.02.017 6. Cidrás, A., & Plaza, L. C. (2021). Cuestión de género: La discriminación de las investigadoras en España. Cadernos de Pesquisa, 51. https://doi.org/10.1590/198053147641 7. Morón, N. G. (2016). Breaking the glass ceiling: The defense of the doctoral thesis as a key moment. Mètode Revista de Difusió de la Investigació, 0(7). https://doi.org/10.7203/metode.7.8077 8. Rossiter, M. W. (1993). The Matthew Matilda Effect in Science. Social Studies of Science, 23(2), 325-341. https://doi.org/10.1177/030631293023002004 9. Mimouni, M., Zayit-Soudry, S., Segal, O., Barak, Y., Nemet, A. Y., Shulman, S., & Geffen, N. (2016). Trends in authorship of articles in major ophthalmology journals by gender, 2002-2014. Ophthalmology, 123(8), 1824–1828. https://doi.org/10.1016/j.ophtha.2016.04.034 18 10. Parent, A. (2023, 30 enero). Women Physicians in the Specialties: Making Gains. NEJM CareerCenter Resources. https://resources.nejmcareercenter.org/article/women-physicians-inthe-specialties-making-gains/ [darrera consulta: 28 de setembre de 2024] 11. Carlson, N. (2020). Optometry at work: The how, when and where of who delivers care. Review of Optometry. https://www.reviewofoptometry.com/article/optometry-at-work-the-howwhen-and-where-of-who-delivers-care [darrera consulta: 28 de setembre de 2024] 12. Women in Optometry. (2021). ODs deep dive into wage disparity. Women in Optometry. https://www.womeninoptometry.com/newsmakers/article/ods-deep-dive-into-wage-disparity/ [darrera consulta: 2 d’octubre de 2024] 13. Mansour, A. M., Shields, C. L., Maalouf, F. C., Massoud, V. A., Jurdy, L., Mathysen, D. G. P., Jaafar, D., & Aclimandos, W. (2012). Five-decade profile of women in leadership positions at ophthalmic publications. Archives of Ophthalmology, 130(11), 1441. https://doi.org/10.1001/archophthalmol.2012.2300 14. Pinho-Gomes, A., Vassallo, A., Thompson, K., Womersley, K., Norton, R., & Woodward, M. (2021). Representation of Women Among Editors in Chief of Leading Medical Journals. JAMA Network Open, 4(9), e2123026. https://doi.org/10.1001/jamanetworkopen.2021.23026 15. Cardona, G., & Herrera, A. (2024). Gender distribution in publishing in five leading optometry journals. Ophthalmic & Physiological Optics, 44(3), 634-640. https://doi.org/10.1111/opo.13283 16. United Nations. (n.d.). Goal 5: Achieve gender equality and empower all women and girls. United Nations. https://sdgs.un.org/goals/goal5 [darrera consulta: 26 de novembre de 2024]