L'Eixample des del cor de l'illa: interpretació i lectura crítica dels jardins interiors de mansana

L'Eixample des del co de l'illa
In e p e ació i lec u a c í ica dels ja dins in e io sde mansana
2
*Veu e documen a doble pàgina amb po ada pe sepa a .
3
T eball Final de G au
Au o a Blanca T ias de Bes Sánchez
Tu o Alejand o Giménez Imi izaldu
T ibunal
P esiden Ca les C osas
Vocal Ioanna Spanou
Vocal Roge Such
Ba celona, ab il 2025
Labo a o i d’U banisme de Ba celona
Depa amen d’U banisme Te i o i i Paisa ge
Escola Tècnica Supe io d’A qui ec u a de Ba celona ETSAB
Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya UPC Ba celonaTech
4
[Ca ]
Aques a in es igació anali za els ja dins públics
si ua s als in e io s d’illa de l’Eixample de
Ba celona.
La ce ca a enca explo an l’e olució dels pa is;
des de la concepció o iginal del Pla Ce dà ins
a la se a con igu ació ac ual, en a enció a les
condicions no ma i es igen s a la ciu a de
Ba celona.
L’es udi es basa en un eball de camp amb
ànim exhaus iu, amb la isi a i documen ació
o og à ica de o s els in e io s d’illa públics del
Dis ic e, complemen a amb una anàlisi de
dades u banís iques i no ma i es.
Aques ecull d’in o mació es ca ego i za en
sis seccions que pe me en a alua els espais:
l’ús, els accessos, el lími , els equipamen s, la
senyali zació i el mobilia i u bà.
Els esul a s de l’anàlisi pe me en es abli
pa ons que po encien els d’in e io s d’illa en
e mes d’usabili a i quali a ambien al.
En úl ima ins ància, el eball posa de mani es
quines o mes pod ien op imi za aques s ja dins
pe po encia el seu ús i con ibució a la quali a
de ida de la ciu a , alho a que e idencia aspec es
a millo a en la plani icació u bana de Ba celona.
Pa aules clau
Ja dí, in e io , illa, Eixample, Ba celona, Ce dà,
públic, p i a , ús, accés, sòcol, lími , equipamen ,
senyal, mobilia i, ipologies, op imi zació.
Resum
5
This esea ch analyzes he public ga dens loca ed
wi hin he inne cou ya ds o he Eixample
dis ic in Ba celona.
The s udy begins by explo ing he e olu ion o
hese cou ya ds, om he o iginal concep ion
o he Ce dà Plan o hei cu en con igu a ion,
paying a en ion o he egula o y condi ions in
o ce in he ci y o Ba celona.
The s udy is based on ieldwo k wi h an
exhaus i e app oach, including isi s and
pho og aphic documen a ion o all public inne
cou ya ds in he dis ic , complemen ed by an
analysis o u ban planning da a and egula ions.
This collec ion o in o ma ion is ca ego ized in o
six sec ions ha allow o he e alua ion o hese
spaces: use, accessibili y, bounda y condi ions,
acili ies, signage, and u ban u ni u e.
The esul s o he analysis es ablish pa e ns
ha de ine which ypologies o inne cou ya ds
a e mos e icien in e ms o usabili y and
en i onmen al quali y.
Ul ima ely, he s udy highligh s he op imal o m
hese ga dens should ake o maximize hei
use and con ibu ion o he ci y’s quali y o li e
while also iden i ying aspec s o imp o emen in
Ba celona’s u ban planning.
Es a in es igación analiza los ja dines públicos
si uados en los in e io es de manzana del
Eixample de Ba celona.
La búsqueda comienza explo ando la e olución
de los pa ios; desde la concepción o iginal
del Plan Ce dà has a su con igu ación ac ual,
p es ando a ención a las condiciones no ma i as
igen es en la ciudad de Ba celona.
El es udio se basa en un abajo de campo
exhaus i o, con la isi a y documen ación
o og á ica de odos los in e io es de manzana
públicos del dis i o, complemen ado con un
análisis de da os u banís icos y no ma i os.
Es e conjun o de in o mación se ca ego iza
en seis secciones que pe mi en e alua los
espacios: el uso, la accesibilidad, el lími e, los
equipamien os, la señalización y el mobilia io
u bano.
Los esul ados del análisis pe mi en es ablece
pa ones que de inen qué ipologías de in e io es
de manzana son más e icien es en é minos de
usabilidad y calidad ambien al.
En úl ima ins ancia, el abajo pone de mani ies o
cuál es la o ma óp ima que debe ían ene es os
ja dines pa a po encia su uso y con ibución a la
calidad de ida de la ciudad, al mismo iempo que
e idencia aspec os a mejo a en la plani icación
u bana de Ba celona.
[Eng]
[Cas ]
Palab as cla e
Ja dín, in e io , manzana, Eixample, Ba celona,
Ce dà, público, p i ado, uso, acceso, zócalo,
lími e, equipamien o, señal, mobilia io,
ipologías, op imización.
Keywo ds
Ga den, inne , cou ya d, Eixample, Ba celona,
Ce dà, public, p i a e, use, acces, plin h,
bounda y, acili ies, signage, u ni u e,
ypologies, op imiza ion.
Resumen Abs ac

6
7
Index
P elimina s
P e aci
Objec ius
Me odologia
Con ingu
In oducció
Fo mació de l’Eixample
Planejamen
Si uació ac ual + Necessi a
Les mi ge es a Ba celona
Obse acions
Ús
Accessos
Lími s
Equipamen s
Senyali zació
Mobilia i
In e encions de e e ència
Conclusions
Bibliog a ia
Annexes
8
9
10
12
13
20
26
32
38
40
58
80
92
98
108
114
120
122
124
8
La o mació en a qui ec u a a la Uni e si a
Poli ècnica de Ca alunya pe me ap o undi en
l’es udi de la elació en e l’espai u bà i la quali a
de ida, des acan la impo ància dels espais
e ds en el eixi u bà. Al lla g del eco egu
acadèmic, l’anàlisi de models u bans, la
sos enibili a i la ehabili ació d’espais han es a
emes ecu en s que han despe a la inquie ud
pe aques a ece ca.
L’in e ès pe anali za els ja dins in e io s d’illa
de l’Eixample de Ce dà a Ba celona neix de la
olun a d’en end e com es po dona u ili a
a aques s 47 espais en el eixi de l’Eixample,
pe al de con ibui , ni que sigui de mane a
in ini esimal, a una ciu a més e da, inclusi a i
dinàmica.
El p océs d’elabo ació d’aques a in es igació s’ha
du a e me en consonància amb els alo s de
la Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya i el seu
comp omís amb la Ciència Obe a. Les dades
numè iques i ca og à iques de la ece ca o men
pa d’un eposi o i en p océs obe a la UPC
Commons. Així, s’ha segui una me odologia
induc i a de eball basada en la anspa ència,
l’accés obe a les on s i el omen de la
col·labo ació acadèmica.
P e aci
9
Tenin en comp e els p ocessos de o mació de
l’Eixample i els p ojec es que s’han du a e me
des del 1996 amb la c eació de P oEixample pe a
impulsa la c eació de nous ja dins in e io s d’illa
com espais e ds, aques eball p e én enca a
es objec ius:
(1) Re a a l’es a quali a iu i uncional dels
ja dins públics als in e io s d’illa de Ba celona,
a enen als aspec es clau que els ca ac e i zen, la
con ibució al eixi u bà i social dels ba is i el
po encial que o e eixen.
(2) Diagnos ica els pun s c í ics i ca ències
que p o oquen l’obli i deg adació d’aques s
ind e s.
(3) P oposa línies de millo a pe a e alo a
aques s espais com a llocs d’in e és en la ciu a i
assegu a el seu ús e ec iu en la ida quo idiana
dels ciu adans.
Objec ius: e a a , diagnos ica , p oposa
16
Figu a 6
Plànol de l’Eixample de Ba celona de 1863 que inco po a nous enllaços i in aes uc u es, i un augmen de la ocupació de l’edi icació en plan a.
d’Ilde ons Ce dà. | Fon de la il·lus ació. Ce dà: 150 anys de mode ni a . (P, 247). (2009). Solà-Mo ales, M. Fundació U bs i Te i o i Idel ons
Ce dà.
In oducció

17
Com podem eu e a la igu a 6 de la pàgina
an e io , la e sió del Pla de 1863 p esen a un
augmen signi ica iu en la ocupació edi icada de
les illes espec e al p esen a al 1859, igu a 4 a la
pàgina 14.
El c eixemen poblacional del momen , les
necessi a s de la u bani zació i els in e essos de
la p opie a immobilià ia, p o oquen que les
o denances d’edi icació e olucionin donan cada
cop més ma ge a l’ocupació de les illes.
Po se d’in e és a l’e ec e de les causes del
paisa ge de mi ge es que dóna o igen a aques
eball, la cons a ació que Pa icio a espec e la
o ma de les mansanes de Ce dà: el 35% del o al
d’illes de l’Eixample, a causa de la necessi a
d’adap a -se als eixos ials i al es p eexis ències,
esul en en o mes i egula s. “[E]ls p opie a is
mos en queixes, ja que el pe cen a ge d’ocupació
els pe judica, pe an eclamen a l’adminis ació
Figu a 7
Illa ipus de es blocs en U, segons de e minacions de l’ap o ació
de ini i a del P ojec e de Re o ma i Eixample de Ba celona de
1860, p oposada pe Ilde ons Ce dà amb la Sociedad Fomen o
del Ensanche el 1863. | Fon de la il·lus ació. Ce dà: 150 anys de
mode ni a . (P, 163). (2009).
que es modi iqui la p o undi a edi icable”.12
Al 1890 es a pe me e la co onació del o al
del pe íme e de les illes, p o ocan que els
in e io s es con e issin en zones p i ades o
edi icades.13 La con o mació de la ciu a a pa i
d’unes ba e es opog à iques, limi a l’ex ensió
en plan a, p o ocan un c eixemen en al u a que
inc emen a la se a densi a .
Un al e cas de densi icació és l’accep ació de
l’obe u a de passa ges, els quals allibe en un
nou accés i pe an un nou eix edi icable a l’illa.
Tamma eix, des del pun de is a de la con inuï a
de les açanes i la c eació d’espais al e na ius a
una iali a cada egada més demandada, els
passa ges no han esul a el cas més des a o able
d’in e io de mansana.
“[L]a o ma edi icada acos uma a
iden i ica -se amb el màxim pe mès pe
l’o denança”,14 esul an en un Eixample
a apeï sense espais bui s pe pa is i ús
públic.
12 Pa icio Casademun , A. (2020). L’Eixample de Ba celona :
(mic o) u banisme, (mic o) a qui ec u a, cons ucció i in e enció
(o, la pe i a escala) (1850-1950). Els 2 Pins Edicions.
13 Pe manye , L; Coli a. (2003). Els ja dins in e io s d’illa de
l’Eixample. P oEixample, Ajun amen de Ba celona
14 Busque s, J., Gómez O dóñez, J.-L., Ba celona . À ea
d’U banisme., & Labo a o i d’U banisme de Ba celona. (1983).
Es udi de l’Eixample. Ajun amen de Ba celona, À ea d’U banisme.
Fo mació de l’Eixample
18
E olució de l’O denança 15
1860 - 1890 O denança de pa cel·la
Ocupació 50%
Alçada 20 m
Alçada pa i 0 m
1891 - 1941 P ime es o denances d’illa
de cases
Ocupació 73,6%
Alçada 23 m
P o undi a 28 m
Alçada pa i 4,4 m
1924 - 1975 Les o denances conges i es
Ocupació 73%
Alçada 24,4 m
(Pe me PB+7, à ic i sob eà ic)
Alçada pa i 5,5 m
1976 - 1983 O denança del Pla Gene al
Me opoli à
Ocupació 70%
Alçada 20,75 m
(No egulació plan es so e ani)
Alçada pa i 4,5 m
15 Busque s, J., Gómez O dóñez, J.-L., Ba celona . À ea d’U ba-
nisme., & Labo a o i d’U banisme de Ba celona. (1983). Es udi de
l’Eixample. Ajun amen de Ba celona, À ea d’U banisme.
Figu a 8
Esquemes ep esen a ius de l’e olució de la ocupació de les illes de
l’Eixample espec e les no ma i es. | Fon de la il·lus ació. EP.
Figu a 9
Axonome ia ep esen a i a de la conseqüència edi ica o ia d’una
illa a causa de l’e olu i a o denança. | Fon de la il·lus ació. EP.
In oducció
19
Els espais in e io s d’illa han pa i , en
les di e en s e sions del Plà Ce dà i les
a iacions no ma i es pos e io s, impo an s
ans o macions espec e a la idea o iginal.
Oblida s i amaga s, han allo ja adicionalmen
les ac i i a s imp òpies de la noblesa de la açana
p incipal: alle s, maga zems, apa camen .
Tan a modi icació de lími s i p o undi a s
edi icables han desemboca en illes inconsis en s
i he e ogenies, eu e igu a 9.
Figu a 10
O o o o de la ciu a de Ba celona de 2021. | Fon de la il·lus ació. Base Ins i u Geog à ic Nacional (IGN) amb pos p oducció d’EP..
El cas de San Ma í ha es a objec e d’es udis
especí ics que e elen les causes i conseqüències
de l’aplicació de la pau a Ce dà en el con ex e de
mini undi i egadiu que dona o ma al pla alu ial
pe so a del g aó ec ònic de la Sag e a i el Rec
Com al. La esis doc o al de Miquel Co omines
i els eballs de ece ca que se’n de i en dónen
e de les di icul a s que ho s, aigües, ens,
pa òquies i a qui ec es municipals en con lic e
imposen a la ama ca esiana de l’Eixample.16
Aques eball, pe les dimensions en emps,
o ma s i capaci a s del g au, en ol deixa
cons ància. I gua e .
16 Co ominas Ayala, M. (2002). Los o ígenes del Ensanche de
Ba celona : suelo, écnica e inicia i a. Edicions UPC.
San Ma í
Fo mació de l’Eixample
20
Planejamen
El planejamen u banis ic és la disciplina que
o gani za i egula l’ús del sòl, les in aes uc u es
i els espais públics dins d’un e i o i mi jançan
lleis i no ma i es.
To a aques a in o mació s’o gani za en es
ni ells de angs compe encials:
• Nacional: de inició gene al del sòl, ‘Ley
del suelo y Rehabili ación u bana’17 (u bà,
u bani zable o no u bani zable).
• Au onòmic: legislació u banís ica especí ica
de cada comuni a au ònoma.
• Municipal: aplicació de la legislació
mi jançan plans u banís ics conc e s i
o denances municipals.
A ni ell au onòmic, a Ca alunya enim el Pla
Te i o ial Gene al de Ca alunya (PTGC)18.
segons la Llei 1/1995, és l’ins umen que de ineix
els objec ius d’equilib i e i o ial d’in e ès
gene al i ac ua com a ma c o ien ado pe a les
accions públiques.
El PTGC a es abli que s’elabo a ien
plans e i o ials pa cials dels se àmbi s
plu icoma cals en què a di idi el e i o i de
Ca alunya: Al Pi ineu i A an, Àmbi me opoli à
de Ba celona, Camp de Ta agona, Coma ques
Cen als, Coma ques Gi onines, Penedès (2010),
Ponen , Te es de l’Eb e
17 Gobie no de España. (2015). Real Dec e o Legisla i o 7/2015,
de 30 de oc ub e, po el que se ap ueba el ex o e undido de la Ley
de Suelo y Rehabili ación U bana. Bole ín O icial del Es ado, 261,
103278-103351.
18 Pla Te i o ial gene al de Ca alunya. Genca , Depa amen de
Te i o i, Habi a ge i T ansició Ecològica
El Pla e i o ial pa cial de l’àmbi
me opoli à de Ba celona (PTMB)19
comp èn el e i o i que abas en les coma ques
de l’Al Penedès, el Baix Llob ega , el Ba celonès,
el Ga a , el Ma esme, el Vallès Occiden al i el
Vallès O ien al, amb una supe ície de 3.236 km²
epa i s en e 164 municipis.
“El PGM-76 (Pla Gene al Me opoli à
d’O denació U bana)20 és el documen ap o a
el 14 de juliol de 1976 pe la Comissió P o incial
d’U banisme de Ba celona que es ableix
l’o denació u banís ica del e i o i de l’an iga
En i a Municipal Me opoli ana de Ba celona, la
qual inclou 27 municipis.
Aques pla de ineix les no mes u banís iques
que egulen el desen olupamen e i o ial, amb
pos e io s modi icacions edi ades pe l’À ea
Me opoli ana de Ba celona. També inclou
les o denances me opoli anes d’edi icació,
ap o ades el 15 de juny de 1978, i al es
egulacions especí iques pe l’àmbi me opoli à.
19 Memò ia gene al pa I del Pla e i o ial me opoli à de
Ba celona. Genca , Depa amen de Te i o i, Habi a ge i T ansició
Ecològica.
20 Ajun amen de Ba celona. (2024). No ma i a del Pla gene al
me opoli à. U banisme, T ansició Ecològica, Se eis U bans i Habi-
a ge. Ajun amen de Ba celona.
In oducció
Figu a 11
À ea Me opoli ana de Ba eclona i àmbi del PGM en 36 i 27 municipis espec i amen . | Fon de la il·lus ació. EP.
21
Amb l’ap o ació de la llei 31/2010 Ba celona
passa a es a o mada pe 36 municipis,
pe això l’À ea Me opoli ana de Ba celona
(AMB) es à elabo an el PDUM, Pla di ec o
u banís ic me opoli à, en complimen
de la Llei 31/2010, que li a o ga compe ències
u banís iques pe es abli les línies de
desen olupamen en el e i o i me opoli à,
o ma pe 36 municipis.
El PDUM subs i ui à el Pla Gene al Me opoli à
(PGM) igen des de 1976, que abas a 27
municipis. Desp és de més de 40 anys i més d’un
mile de modi icacions del PGM, les necessi a s
ac uals de la socie a i el e i o i eque eixen un
nou en ocamen en el planejamen u banís ic.
A més a més, cada municipi, disposa del seu
planol d’o denació u banís ica municipal
(POUM). Aques s són els ins umen s
d’o denació u banís ica in eg al del e i o i i
gene almen abas en un sol e me municipal,
enca a que ambé poden abas a -ne més d’un.
Co espon als plans d’o denació u banís ica
municipal, com a mínim:
• Classi ica el sòl, amb la inali a d’es abli -ne
el ègim ju ídic co esponen .
• De ini el model d’implan ació u bana i les
de e minacions pe al desen olupamen
u banís ic.
• De ini l’es uc u a gene al de l’o denació
u banís ica del e i o i i les pau es pe e -ne
el desen olupamen .
• De e mina les ci cums àncies que poden
p odui la se a modi icació o e isió.
Planejamen

22
Figu a 12
Ima ge ep esen a i a del uncionamen del PIU en l’ambi d’un ja dí in e io d’illa, conc e amen als Ja dins de Paula Mon al. | Fon de la
il·lus ació. PIU.
A Ba celona, el dibuix de la llei en els seus
di e en s angs es ecopila i ansc iu en el PIU.
“El Po al d’In o mació U banís ica acili a
la consul a de la in o mació u banís ica en un
en o n únic, accessible i cla .
In eg a con ingu s de Planejamen ,
Quali icacions, Con enis, Pa imoni
A qui ec ònic, Ges ió U banís ica i plànol
u banís ic. O e eix il es i uncionali a s pe a
una consul a àgil, compa ible amb models de
l’À ea Me opoli ana i la Gene ali a , amb una
base ca og à ica adap ada a l’es ànda d eu opeu
ETRS89.” 21
22 Ajun amen de Ba celona. (2024). Po al d’In o mació
U banís ica (PIU). U banisme, T ansició Ecològica, Se eis U bans i
Habi a ge. Ajun amen de Ba celona.
Funcionamen del PIU
In oducció
23
To es les pa cel·les co esponen s als pa is
in es iga s s’iden i iquen amb la quali icació
u banís ica 6E i o men pa d’una ma eixa zona
e i o ial, anomenada, Conjun Especial de
l’Eixample, 13E, explica a la pàgina següen .
Pe an , o es elles compa eixen un segui
de no ma i es igen s. Les més elle an s a
conside a són les següen s:
(1) Plans d’o denació
• PDUM Pla di ec o u banís ic
me opoli à (PDUM), que inco mpo a la
no ma i a del PGM i les se es modi icacions.
• B020117 Pla Especial (PE) de p o ecció
del pa imoni a qui ec ònic his ò icoa ís ic
de la ciu a de Ba celona.
Ap o a el 26 de maig del 2000.
• BE201 Tex Re ós de l’O denança de
Rehabili ació i Millo a de l’Eixample.
Ap o a el 22 de no emb e del 2002.
(2) Plans d’ús
• B1666 Pla especial de egulació de les
ac i i a s de pública concu ència, come ços
alimen a is i al es ac i i a s del dis ic e de
l’Eixample.
Ap o a el 3 de eb e de 2022.
(3) Pa imoni A qui ecònic
• 1486 Conjun especial de l’Eixample,
incula al Pla d’o denació B020117
Planejamen dels in e io s d’illa
Com es eu en la igu a 12, la in o mació de cada
pa cel·la s’es uc u a en cinc apa a s:
• Iden i icació de la pa cel·la
• Re e ència Cadas al
• Codi de Pa cel·la
• Supe ície de pa cel·la
• Ad eces
• Quali icacions U banís iques
• És el conjun d’especi icacions ècniques
que a ibueix al sòl els d e s i deu es que
con igu en el seu ègim ju ídic, di e encian
en e zones i sis emes.
• Àmbi s de planejamen
• Plans d’o denació (1)
• Plans d’ús (2)
• Globals
• Pa imoni A qui ec ònic (3)
• Conjun de béns immobles que comp èn
monumen s, conjun s a qui ec ònics o
llocs elle an s que, pel seu in e ès his ò ic,
a queològic, a ís ic, cien í ic, social o ècnic,
els Es a s memb es del Consell d’Eu opa es
comp ome en a iden i ica i p o egi .22
22 Resul a in e essan la inexis ència d’una igu a de ‘Pa imoni
U banís ic’ que pugui aplega conjun s u bans pel seu
alo pa imonial més enllà dels seus a ibu s es ic amen
a qui ec ònics, incloen quali a s d’in aes uc u a o paisa ge, pe
exemple.
Planejamen
24
Figu a 13
Plànol de l’àmbi co esponen al Conjun Especial de l’Eixample ( e mell) i l’àmbi del Dis ic e de l’Eixample | Fon de la il·lus ació. EP.
Segons la O denança de ehabili ació i millo a de
l’Eixample, a l’A icle 1. Àmbi d’aplicació;
El Conjun Especial de l’Eixample comp èn
l’à ea que, coinciden amb el aça his ò ic
de l’Eixample, con é com a pa imoni his ò ic
i u banís ic una ama u bana comuna,
con igu ada pe l’alineació de l’edi icació al ca e
i pe l’esponjamen in e io ca ac e ís ic dels
pa is d’illa. En el plànol in e io , igu a 14 es po
ap ecia l’ex ensió d’aques àmbi en elació al
Dis ic e de l’Eixample i la ubicació dels ja dins
es udia s.
En l’A icle 2. Quali icació 13 Eixample; es
jus i ica la Modi icació pun ual de les no mes
u banís iques del Pla gene al me opoli à pe a
l’adequació del ègim u banís ic del conjun
especial de l’Eixample: c eació de la quali icació
13 Eixample (clau 13E).
L’o denança ob e la po a a la c eació d’espais
lliu es de i ula i a pública mi jançan la
p omoció de Plans de Millo a U bana (PMU),
que poden se impulsa s an pe inicia i a
pública com p i ada. Aques s plans pe me en
ans o ma in e io s d’illa en espais públics
enja dina s quali ica s com a 6E, assegu an
la cessió g a uï a dels espais a l’Ajun amen
i de inin cla amen els accessos i usos. L’ús
d’aques s espais queda limi a a ac i i a s
públiques i col·lec i es, semp e compa ibles amb
la se a unció com a zones e des d’esba jo.
Aques a no ma i a esde é una eina onamen al
pe a la p ese ació, ac i ació i ena u ali zació
dels in e io s d’illa, ga an in que aques es
supe ícies es man inguin com a espais obe s,
e ds i accessibles, ja sigui en l’àmbi p i a o
públic.
In oducció
25
Planejamen
El plànol in e io ep esen a la o ali a d’illes
amb ja dín in e io públic als dis ic es de
l’Eixample i San Ma í, a pa i de la in o mació
de e e ència Big Time Ba celona dels a qui ec es
300.000 Km/s ( escien osmil)23; un mapa
in e ac iu que o e eix una isió global de la
his ò ia i pa imoni de la ciu a g àcies a les dades
públiques que p opo ciona la adminis ació.
El con as gene a pe les di e en s onali a s
pe me iden i ica amb cla eda les di e en s
eda s dels edi icis. Els colo més oscos an
e e ència a les cons uccions de més an igüi a i
el g oc a l’espai públic.
Aques a eina acili a de ec a aquelles illes
amb majo di e si a c onològica en les se es
edi icacions, les quals enen més p obabili a s de
23 300.000 Km/s. (2014). Big Time Ba celona. 300.000 Km/s.
p esen a una majo supe ície de pa e mi ge a
a causa de les a iacions p og esi es de les
o denances.
A més, pe me dis ingi les di e ències en e
ambdós dis ic es. San Ma í, amb una
dispocició pa celà ia més amplia degu a les
ca c e ís iques del e eny i una meno densis a
d’habi an s; pe me acolli edi icacions més
ecen s que so in inco po en el pa i in e io
d’illa, els quals poden op a a majo s ex ensions.
Figu a 14
Plànol dels dis ic es de l’Eixample i San Ma í en elacó a l’eda edi ica o ia dels edi icis de les illes amb Ja dí in e io d’illa públic. | Fon de la
il·lus ació. EP.
32
S’en én una pa e mi ge a com a “l’elemen
a qui ec ònic que és comú a dues p opie a s
con igües”.37
Les pa es mi ge es són una més de les açanes
de qualse ol edi ici. Compa eixen la unció
de se una ba e a de p o ecció pe l’in e io .
A di e ència de les açanes, les quals semp e
es àn en con ac e amb l’ex e io , les mi ge es
ga an eixen la unió amb l’edi ici adjacen . Pe
aques mo iu, no és un eque imen pe les pa e s
mi ge es l’es è ica ni l’aïllamen p opis de les
açanes.
El con lic e en a quan, degu a al e acions de
l’o denança, bescomp es económics o al es
causes majo s, aques es pa e s mi je es queden al
descobe . “La p esència de les mi ge es is es no
37 Dicciona i.ca . (ac uali za ). G up encilpopèdia.
Les mi ge es a Ba celona
an sols p o oca una ima ge de ciu a inacabada,
sinó que gene a de iciències als habi a ges an de
ipus è mic com cons uc iu, ja que no són mu s
pensa s pe a se açanes ex e io s”.38
Da an d’aques a p oblemà ica, es a impulsa a
25 anys el Pla de emodelació de pa e s mi ge es
pe in eg a -les en el paisa ge de Ba celona.
Aques Pla o ma pa d’una es a ègia més
àmplia impulsada pe l’Insi i u del Paisa ge
U bà i la Quali a de Vida (IMPUiQV), que des
de a més de dues dècades eballa pe in eg a
aques es pa e s en l’escena u bana mi jançan
in e encions di e ses.
38 Ins i u Municipal del Paisa ge U bà i la Quali a de Vida.
Di ecció Tècnica. (2023). Pla de emodelació de pa e s mi ge es.
Ho i zo 2030. Ajun amen de Ba celona.
Figu a 19
O o o o de la ciu a de Ba celona amb les
mi ge es ma cades a làmbi del dis ic e
de l’Eixample que queda pe so a del ca e
G an Via de les Co s Ca alanes. | Fon de la
il·lus ació. EP.
In oducció

33
Com explica Jo di Po abella i Cal e e al ca àleg
de mi ge es de l’exposició de 200739, les mi ge es
han es a his ò icamen igno ades o accep ades
amb esignació com a conseqüència na u al
de la densi a i di e si a del eixi u bà de la
ciu a compac a. Amb aques a exposició es a
e indica la necessi a d’una no a mi ada,
mos an exemples de bones p àc iques i
ans o macions que con e ien aques es pa e s
apa en men esiduals en opo uni a s u banes.
Com es mos a en la ima ge in e io , en l’àmbi
del dis ic e de l’Eixample que queda pe so a de
G an Via de les Co s Ca alanes, s’han de ec a un
o al ap oxima de 705 pa es mi ge es. D’aques a
o ali a , únicamen s’han es udia en p o undi a
39 Escola Supe io de Disseny Elisa a., & Ins i u Municipal del
Paisa ge U bà i la Quali a de Vida. (2007). Exposició mi ge es
Ba celona : de l’obli al p ojec e : ca àleg de l’exposició 2007.
Ins i u Municipal del Paisa ge U bà i la Quali a de Vida.
les pe inen s al dis ic e de San An oni.
En el plànol de la pàgina pos e io s’han posa
en comú la o ali a de mi ge es anali azades en
els següen s ba is de Ba celona: el Ra al, Ba i
Gò ic, la Ba ceone a, San Pe e, San a Ca e ina i
la Ribe a, Poble Sec i San An oni. Amb l’objec iu
d’ob eni un anàlisi col·labo a iu sob e l’es a
ac ual del casc an ic de Ba celona en elació a les
pa e s mi ge es.
Les mi ge es a Ba celona
24.B
1
12
34
Figu a 20
Plànol dels sis ba is del casc an ic de Ba celona: el Ra al, el Ba i Gò ic, San
Pe e, San a Ca e ina i la Ribe a, la Ba celone a, el Poble-sec i San An oni.
Elabo ació col·labo a i a:
Tu o : Alejand o Giménez Imi izaldu; becà ia: Diana Ramí ez; i es udian s de
g au: Ge a d Gomila, Ma a San iago, Ángel O iz, Anna Na a o i Blanca
T ias de Bes.
In oducció
24.B
1
12
35
Les mi ge es a Ba celona
36
L’Eixample de Ba celona es un dels planejamen s
més ex ensos, exi osos i es udia s de la his ò ia de
l’u banisme. Un p ojec e de al magni ud i de all,
compo a un lla g p océs de eball. Di ícilmen
es po aconsegui la uni o mi a en o a l’ex ensió,
pe ò si l’equilib i i consonància. “El alo de la
excepción en un con ex o sedimen ado sob e la
pau a y el igo es mayo , la discon inuidad cob a
en ese caso un in e és especial”.40
L’anàlisi i obse ació de les mi ge es del
ba i de San An oni pe me conclou e que
la se a isuali zació des de la ia pública és
mol limi ada. Al Dis ic e de l’Eixample, els
pe íme es de les illes es oben edi ica s, e que
edueix la p esència isible de mi ge es des de la
pe spec i a del ianan .
La ia pública, delimi ada pe açanes con ínues
amaga les di e ències d’alçà ia i p o undi a
edi icada que es p odueixen en l’in e io de les
illes. És des d’aques s in e io s que s’accedeix
a una no a pe spec i a de la ciu a , una eali a
u bana que només és pe cep ible des d’un
habi a ge amb is es a l’in e io o des dels ja din
públics in e io s d’illa.
Amb l’objec iu d’iden i ica on aques es pa e s
són ealmen isibles, s’ha op a pe ap oxima -se
als in e io s d’illa de ca àc e públic.
40 Giménez Imi izaldu, A. (2021). La excepción : es dimensiones
de la discon inuidad en el paisaje de la Ba celona con empo ánea.
Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya.
In oducció
Aques ex e cici e ela un paisa ge pa al·lel dins
la ama u bana de Ba celon, descob in que el
paissa ge dels in e io s d’illa no només es eu
condiciona pe l’impac e que gene en les pa e s
mi ge es del edi icis que l’en ol en, sino que
aques a ima ge es epe eix en un segón plànol; els
sòcols i mu s sepa ado s que limi en el pe íme e
de l’espai públic del ja dí in e io com a on e a
de les pa cel·les p i ades adjacen s.
Figu a 21
Ja dins Ma ia Me cè Ma çal | Fon de la il·lus ació. EP.
37
Les mi ge es a Ba celona

38
Obse acions
A a és del eball analí ic i eball de camp
eali za s, en aques apa a es desen olupa àn
a ni ell de de all sis dimensions pe comp end e
el pape dels ja dins in e io s d’illa de l’Eixample
en elació a la ciu a de Ba celona, i d’aques a
mane a de ec a mancances i iden i ica bones
p àc iques que poden se i com a e e en s en la
se a ges ió i disseny.
Segons les dades ob ingudes s’han es able
els següen s apa a s, amb l’objec iu de
concep uali za els p incipals componen s
componen s in luen s dels ja dins in e io s
d’illa; l’ús, els accessos, la delimi ació ísica, els
equipamen s, la senyali zació i el mobilia i u bà.
En aques apa a la o ali a de igu es (ima ges,
plànols, g à ics e c.) són d’ela o ació p òpia a no se
que s’indiqui el con a i.
Ús Accessos Lími
Figu a 22
Ja dins Lau a Albéinz, 24 de no emb e de
2024 a les 13:49 h s.
Figu a 23
Ja dins Te e Mon oliu, 28 de se emb e de
2024 a les 13:30 h s.
Figu a 24
Ja dins de Jaume Pe ich, 7 de eb e de
2025 a les 16:50 h s.
39
Equipamen s Senyali zació Mobilia i
Figu a 25
Ja dins So ia Ba a , 7 de eb e de 2025 a
les 16:30 h s.
Figu a 26
Ja dins Paula Mon al, 3 de eb e de 2024 a
les 18:10 h s.
Figu a 27
Ja dins Lau a Albéinz, 24 de no emb e de
2024 a les 13:49 h s.
40
Ús
Figu a 28
Ja dins Cons ança d’A agó. 11 de eb e de 2025 a les 16:02 h s.
Els usos dels ja dins in e io s d’illa de l’Eixample
a ien segons l’ho a i, les ca ac e ís iques
ísiques, climà iques i socials. Aques s espais són
pun s de obada i con i ència ac i a, men e que
en al es ocasions allo jen uncions ma ginals.
L’anàlisi d’aques ac o pe me iden i ica la
a ie a d’usos que iuen aques s espais i quines
necessi a s p esen a la socie a que els exe ceix.
A a és d’obse a o s els acons que s’amaguen
a les illes de l’Eixample, s’han enume a els
usos més comuns i epe i s que els ciu adans hi
p ac iquen dià iamen .
41
48
Un eduï nomb e d’illes donen lloc a si uacions
de cul u i zació, espais on els ciu adans, nens
i u is es poden adqui i nous coneixemen s
g àcies al seu en o n.
En aques ipus d’ac i i a , obem pla ons,
ca ells o pan alles amb in o mació pel públic.
És adien que la in o mació exposada se eixi
a o s aquells que puguin lle gi -ho. Són emes
habi uals; la his ò ia sob e pe sones o llocs
d’in e ès, mo imen s ac uals o necessi a s de
la ciu a o el plane a (com el medi ambien o el
ecicla ge).
Figu a 36
Ja dins Palau Robe . 24 de no emb e de 2024 a les 13:40 h s.
Cul u ali zació
Obse acions

49
Figu a 37
Ja dins Anaïs Napoleon. 7 de eb e de 2024 a les 17:30 h s.
T obem dos exemples de si uacions de
cul u ali zació espon ania en els Ja dins de Palau
Robe i els Ja dins Anaïs Napoleon.
El p ime cas es ac a dels ja dins adjacen s amb
el Cen e Cul u al Palau Robe . Aques cen e
o e eix di e ses ac i i a s, ac es i exposicions. I
ap o i a l’espai del ja dí pe b inda exhibicions,
“on passa gen que ol ana a eu e les
exposicions i gen que a la se a ida quo idiana
dins de l’en o n.”46
Un al e ipus de cul u i zació menys dinàmica
és el cas dels Ja dins d’Anaïs Napoleon. A l’à ea
d’accés, les pa e s an de mu als, on s’explica
la his ò ia de la o òg a a anco-espanyola que
dona nom al ja dí, Anna Ti on Cassan.
46 Gene ali a de Ca alunya (Genca ). (2024). Palau Robe .
Exposicions.
A l’Eixample hi ha un o al de 122 espais
d’exposicions epa i s als ba is de la següen
mane a:47
4 San An oni
2 El Fo Pienc
26 L’An iga Esque a de l’Eixample
80 La D e a d el’Eixample
7 La No a Esque a de l’Eixample
2 La Sag ada Família
47 Ajun amen de Ba celona. (2024). Espais d’Exposicions. Cul u a
100%. Què po s e a BCN.
Ús
50
Figu a 38
Espai Ge mane es, 3 de ebe e de 2024 a les 18:15 h s.
Un ús ca ac e ís ic en aques s espais és el
d’ap o i a l’espai públic pe a i a els ba is i les
comuni a s de eïns, p omou e l’aju en e els
uns i els al es i la cu a del medi ambien . Aques
és el cas dels Ja dins d’Emma de Ba celona (en
p océs) i o lliga els Ja dins Paula Mon al.
Als Ja dins Paula Mon al hi obem un “espai
ecològic i comuni a i” on s’execu en de mane a
pe òdica eunions, assamblees i sessions
pa icipa i es pe a o s els eïns in e essa s.
Disposen d’una ca elle ia de ba i on publiquen
di e en s no ícies, mo imen s, olun a ia s i
ac i i a s que succeeixen al ba i.
El mo imen es gene a a causa del sola en desús
de l’an ic con en de les Ge mane es dels pob es,
que es oba a al ca e Viladoma pe sob e de
Dipu ació, l’ac ual illa d’aques s Ja dins.
Comuni a i medi ambien
Obse acions
51
Figu a 39
Ja dins Paula Mon al, 3 de eb e de 2024 a les 18:10 h s.
Els Ja dins d’Emma de Ba celona, on es oba
l’espai Ge mane es, és un exemple singula de
ecupe ació ciu adana i au oges ió dins del eixi
u bà de l’Eixample.
Si ua a l’an ic sola del con en de les
Ge mane es dels Pob es, aques espai a
omand e desap o i a des del 2006, quan a
passa a se p opie a municipal amb la p e isió
d’acolli equipamen s públics eclama s pel ba i.
La c isi econòmica i l’a u ada dels p ojec es
municipals, que incloïa la cons ucció
d’habi a ges socials pe a gen g an, un ins i u ,
una lla d’in an s i l’habili ació dels Ja dins
d’Emma, al 2012 es a inclou e dins el p og ama
municipal Pla Bui s, des ina a dona usos
empo als a sola s públics sense ac i i a .48
48 Cáma a Menoyo, C. (2015). Apun es sob e ciudades pos bu bu-
ja: Los comunes u banos en Ba celona.
La p opos a guanyado a, impulsada pel col·lec iu
Rec ean C uïlles ( o ma pe l’Assemblea de
l’Esque a de l’Eixample i l’Assosiació de eïns
(AVV) del ba i, a dona lloc a l’ac ual Espai
Ge mane es, un p ojec e d’au oges ió eïnal amb
una cla a ocació social i ei indica i a.
L’espai cedi , d’uns 500 m², s’ha consolida
com un pun de dinami zació social,
ambien al i cul u al del ba i. L’o gani zació
in e na es basa en assemblees quinzenals i
comissions emà iques que ges ionen an l’eix
mediambien al com el social.49
És l’unic pa i d’in e io d’illa de la ciu a
au oges iona pels seus eïns, simboli zan la
capaci a de l’acció comuni à ia pe ans o ma
bui s u bans en espais ius, o ei indican
la necessi a d’una plani icació u bana més
pa icipa i a i adap ada a les necessi a s eals del
ba i.
49 Rec ean C uïlles. (2016). Espai Ge mane es.
Ús
52
Figu a 40
Ja dins Anaïs Napoleon. 7 de eb e de 2024 a les 17:30 h s.
A un g an nomb e d’in e io s d’illa, so in aquells
amb un meno g au d’ac i a , s’ha de ec a un
ús comple amen disco dan amb els an e io s
anomena s.
Es ac a del p o i de e ugi pe a pe sones sense
lla , un ús esidual i so in in isible.
La majo ia d’aques s ja dins, pe la se a
con igu ació ancada, o e eixen una ce a
p i aci a espec e l’espai públic on es
desen olupa g an pa de l’ac i i a .
L’ap o i amen del mobilia i u bà com a espai pe
es i a -se, do mi i descansa , és un usa ge mol
comú que podem pe ceb e dià iamen a mol s
ind e s de la ciu a .
Re ugi
Obse acions
53
Figu a 42
Ja dins del Ca li , 11 de eb e de 2025 a les 15:50
h s.
Figu a 41
Ja dins la Sede a, 24 de no emb e de 2024 a les
15:00 h s.
Ús

54
Figu a 44
Place a Joan B ossa, 22 de gene de 2025 a les 16:40 h s.
Figu a 43
Quan emps que a que iuen al ca e les pe sones que do men
al as a Ba celona? (2023). | Fon de la il·lus ació. A els Fundació.
(Juny 2024). Viu e al Ca e a Ba celona (P.20).
Al es exp essions de p eca ie a que habi uen
els in e io s d’illa les obem en les p opie a s
ambulan s. Les pe sones necessi en un mínim
de pe inences pe iu e i els pa is so in , com
mos en les obse acions d’aques es udi, p enen
un pape d’a ma i, as e o amaga all on dona
ece a i p o egi la possesió d’es is essencials.
Com podem eu e a la igu a 43, al 2023 la
mi jana de emps i in al ca e de les pe sones
sense lla de Ba celona, són 4 anys i 5 mesos.
Du an la pandèmia COVID-19 es de ec a la
si uació més des a o able. “Des de lla o s, el
emps de mi jana s’ha eduï , pe ò enca a som
lluny de la si uació p è ia i en el da e any ins i
o s’ha p oduï un lleuge epun .”.50
Gai ebé el 70% de les pe sones que iuen al
ca e a Ba celona no enen l’espe ança de pode
allo ja -se a ia , i qua e de cada deu no enen
ningú amb qui comp a . Com més emps passa
una pe sona i in al ca e , més s’ag euja la se a
si uació i més di ícil és oba una so ida.
50 A els undació. (2024). Viu e al ca e a Ba celona. Radiog a ia
d’una ciu a sensella .
Obse acions
55
Figu a 47
Ja dins En ique a Sèculi, 4 de
eb e de 2025 a les 16:30 h s.
Figu a 46
Ja dins Clo ilde Ce dà, 7 de
eb e de 2025 a les 17:45 h s.
Figu a 45
Plaça Hen y Dunan , 4 de
eb e de 2025 a les 17:45 h s.
Ús
56
Figu a 49
Ja dins Sebas ià Gasch, 3 de eb e de 2025 a les 17:40 h s.
To s aques s ja dins man enen un ho a i diü n;
pe an , les se es po es anquen a les ni s. Els
acons i espais ins e s icials són els més busca s
on a auli -se du an les ho es de la ni .
Segons els esul a s del ecomp e eali za amb
510 olun a is d’A els Fundació, la ni del 13
de desemb e del 2023 a Ba celona, del o al
de pe sones que do men al ca e gai ebé la
mei a es oben als dis ic es de Ciu a Vella i
l’Eixample.51
51 A els undació. (2024). Viu e al ca e a Ba celona. Radiog a ia
d’una ciu a sensella .
Figu a 48
On do men les pe sones que iuen al ca e a Ba celona? Pe
dis ic es (2023). | Fon de la il·lus ació. A els Fundació. (Juny
2024). Viu e al Ca e a Ba celona P.8. Pos p oducció d’EP.
Obse acions
57
Figu a 50
Ja dins Elena Mase as, 22 de gene de 2025 a les 16:50 h s.
Figu a 51
Ja dinsCons ança d’A agó. 11 de eb e de 2025 a les 16:02 h s.
Ús
64
Pe o ació d’edi icació exis en (accés ipus únel)
Els accessos ipus únel uncionen com a
passadíssos de ansició en e la ia pública i
l’in e io de l’illa, a essan la plan a baixa dels
edi icis amb la mínima in e enció es uc u al,
uncional i o mal. D’aques a mane a, es gene en
eco egu s alla ga s, amb poca accessibili a pe
la il·luminació na u al i, com a conseqüència,
disposen d’una isibili a eduïda de lo que hi ha
a l’al e banda. Aques a a mos e a omb í ola, és
especialmen pe cep ible a mesu a que es a osc,
i so in s’accen ua pe la manca d’il·luminació
a i icial.
També s’han de ec a accessos que, pe la
se a con igu ació poc acollido a, esde enen
pun s oscos, amb olo s pesades i sensació
d’insegu e a ; con e in -se en ind e s que
con iden a l’amaga all i el e ugi, que hem desc i
amb an e io i a en la pàgina 52.
Malg a la se a unció com a po a d’en ada,
la se a composició o mal, el dè ici lumínic i
l’absència de senyali zació en el cas de que exis ei
un camí al e na iu de so ida, con ibueixen a la
se a in isibili a u bana.
La igu a 61, és una ep esen ació g à ica de
la o ali a d’accessos que s’iden i iquen amb
aques a ipologia. Mi jança la o ali a d’ima ges,
es p e en posa en e idència les semblances i
o mali a s comuns que compa eixen.
Obse acions

65
Figu a 61
Rep esen ació g à ica dels accessos a a és d’una pe o ació d’edi icació exis en mi jançan la supe posició del o al d’ima ges d’aques a
ipologia amb un 15% d’opaci a .
Acessos
66
La ipolgia d’accessos a a és de la pe o ació
de l’edi icació exis en es ca ac e i za pe la se a
con igu ació semiocul a i p opo ció es e a i
enclo ada.
Es ac a d’un pas cobe que a essa la plan a
baixa d’un edi ici, amb alçades que oscil·len
en e els 3 i 5 me es i un eco egu que supe a
els 8 me es de lla g. L’amplada a ia en e
2,5 i 5 me es, excep uan casos pun uals on
compa eixen l’accés a apa camen s so e anis.
De la o ali a dels accessos a in e io s d’illa
que s’han documen a al dis ic e de l’Eixample
(67 accessos), 19 co esponen a pe o acions
d’edi icis exis en s, és a di , un 28,4%. D’aques s,
gai ebé la mei a (47,4%) són l’únic accés
disponible al ja dí, e que els con e eix en un
cas ex em de ancamen i di icul a d’en ada,
an ísica com isual.
En els Ja dins Mon se a Figue es i els de
So ia Ba a , l’accés en o ma de pe o ació s’ha
ap o i a pe gene a un espai de dis ibució
in e na pe als edi icis adjacen s. En aques s
casos, la p esència d’accessos eïnals po gene a
mo imen i ac i i a que dinami za l’espai. Cal
des aca ambé l’accés als Ja dins An ic cinema
d’U gell, el qual passa a a és d’un come ç,
en conc e un supe me ca . To i que ambé
po po encia l’accés dels clien s, esul a di ícil
d’iden i ica des del ca e .
La sol·lució a qui ec ónica “ ipus únel” espon
a les limi acions de gene a una obe u a d’accés
als pa is in e io s. Segons s’indica a l’In o me
anual de P oEixample 200454, un dels p incipals
obs acles pe a la ecupe ació dels in e io s d’illa
54 P oEixample. (2004). In o me anual 2004 P oEixample.
P oEixample.
70. Ja dins Te e Mon oliu.
71. Ja dins Te e Mon oliu.
72. Ja dins So ia Ba a .
73. Ja dins An ic Cinema U gell.
74. Ja dins Flo a T is an.
75. Ja dins Ma ia Me cè Ma çal.
76. Plaça Hen y Dunan
77. Ja dins Casa Elizalde.
Obse acions
és la manca d’un pas d’accés des del ca e o la
se a di icul a pe se habili a . A més, l’exis ència
d’ac i i a s al subsòl o a la plan a baixa (locals,
apa camen s, maga zems), ambé són mo ius
d’ad e si a a l’ho a de gen a un accéss als seus
in e io s.
Aques s accessos han es a una solució uncional
i ealis a dins del complex con ex , ja que
pe me en c ea un pas públic sense al e a
l’es uc u a de les inques exis en s.
En les ima ges següen s es po pe ceb e la
di e sia d’opcions de pas dins la ma eixa
ipologia i com aques es s’adap en a la si uació de
l’edi icació p eexis en .
Figu es
63. Ja dins Me cè Vila e .
64. Ja dins Lina Òdena.
65. Ja dins Manuel de Ped olo.
66. Ja dins Sebas ià Gasch.
67. Ja dins An oni Puig e .
68. Ja dins Els T es Tombs
69. Ja dins To e de les Aigües.
Figu a 62
G à ic compa a iu de la quan i a d’accessos a a és de
pe o acions de l’edi icació exis en .
Pe o ació
28,4%
P ojec a
14,9%
Passa ge
11,9%
Mi ge es
44,8%
67
65
68
71
74
63
66
69
72
75
64
67
70
73
76 77
Acessos
68
Accessos cobe s p ojec a s
Els accessos amples es pe ceben com una con inuació
del ca e , és una obe u a de g ans dimensions que
o i es a cobe pe me l’en ada de llum na u al.
Alguns d’ells enen con inuació amb el pa imen de
la bo e a ex e io , ex enen l’amplada del ca e i
con idan a en a .
A di e ència dels únels, no gene en eco egu s
p o unds ni isuals in e ompudes; el bui que gene en
a la plan a baixa de l’edi ici pe me el con ac e isual
amb el ja dí in e io des de l’ex e io , en -ne més
in uï i a l’en ada i e o çan la sensació de con inuï a
amb l’espai u bà de la ia p incipal.
La se a ma e iali a acos uma a es a ín imamen
lligada a l’edi ici que els acull i gene en con inui a
amb els acaba s de açana. Aques a in eg ació e o ça
el ac amen d’un espai semipúblic i incula el pas
d’accés an al ca e com a l’edi ici que l’en ol a.
To i que alguns d’aques s accessos no disposen
d’il·luminació a i icial p òpia, no esde é una condició
c í ica. La poca p o undi a i g an l’alçada de l’espai
a a o eix l’en ada de llum na u al, o ins i o la
di usió de la llum de anals del ca e o del ma eix
ja dí in e io , en que l’espai de pas man ingui ce a
cla eda ins i o en ho es de poca llum.
G acies a la se a ampli ud, es acili a la ci culació
còmoda de ianan s, bicicle es i al es se eis. La
cobe a, po encia l’ac i i a d’ús espon ani, o i
que no solen disposa de mobilia i u bà, en dies de
pluja o calo esde enen pun s de e ugi pe a eïns i
eballado s de l’en o n. El seu ca àc e d’ampli ud i
accessibili a ob e la po a a pensa -los no només com
a passadissos uncionals, sinó com a ex ensions del
ca e amb ocació d’espai públic habi able.
Obse acions
69
Figu a 78
Rep esen ació g à ica dels accessos cobe s p ojec a s mi jançan la supe posició del o al d’ima ges d’accessos amples amb un 15% d’opaci a .
Acessos

70
La ipologia d’accessos amples es dis ingeix pe
una con igu ació obe a i de p opo ció gene osa.
Es ac a d’es uc u es plani icades com a pa
in eg ada del p ojec e edi ica o i, i pe an
p esen en un ni ell d’in eg ació a qui ec ònica
supe io . Habi ualmen a essen la plan a baixa
i ins i o la p ime a plan a de l’edi ici.
L’amplada mi jana d’aques s accessos se si ua
al ol an dels 5 i 8 me es, amb alguns casos
pun uals que a iben als 10 me es, quan
inclouen l’accés compa i a apa camen s.
Dels 67 accessos documen a s als in e io s d’illa
del dis ic e de l’Eixample, 10 co esponen a la
ipologia d’accés ample, és a di , un 14,93% del
o al. D’aques s, 6 són l’únic pas disponible cap
a l’in e io d’illa, e que mos a que, malg a la
se a obe u a, no semp e an acompanya s d’una
xa xa d’accessos múl iples.
En es casos, aques s espais uncionen com
a ex ensions de l’edi icació que els acull; els
Ja dins E messenda de Ca cassona, el qual
ecull el cen e cul u al Te esa Pàmies que inclou
la Biblio eca Esque a de l’Eixample-Agus í
Cen elles, el Cen e Cí ic U gell i l’escola b essol
El Rou e; els Ja dins Ma ia Assumpció Ca alà,
que acull Cen e d’a enció p imà ia de l’Hospi al
Sag a Co ; i els Ja dins de Palau Robe on
l’accés dona pas al es au an Sin onia.
El e de que l’accés o mi pa d’una en i a
pública o p i ada ac i a, a a o eix a l’ac i i a i
igilància de l’espai. Figu es
80. Ja dins Cons ança d’A agó.
81. Ja dins Anaïs Napoleon.
82. Ja dins An ic Cinema No e a s.
83. Ja dins Bea iu Pinós-Milany.
84. Ja dins E messenda de Ca cassona.
85. Ja dins E messenda de Ca cassona.
86. Ja dins Ma ia Assumpció Ca alà.
87. Ja dins Palau Robe .
Obse acions
Figu a 79
G à ic compa a iu de la quan i a d’accessos cobe s p ojec a s.
Pe o ació
28,4%
P ojec a
14,9%
Passa ge
11,9%
Mi ge es
44,8%
71
80
83
86
81
84
87
82
85
Acessos
72
Accés en e mi ge es i and ones
Els accessos en e mi ge es i and ones s’ob en
com esque des u banes dins la con inuï a
cons uïda de l’Eixample. La se a p opo ció,
habi ualmen es e a i e ical, gene a una
sensació d’e ec e embu pe ò a di e ència dels
“ únels” es compensa pe l’obe u a al cel. Això
a a o eix an la en ilació com l’en ada de llum
na u al.
És habi ual oba -hi elemen s ege als com
plan es en iladisses, a bus os o ins i o pe i s
a b es que ap o i en les condicions a o ables
d’assolellamen , i e o cen el ca àc e de ansició
cap al ja dí.
So in , aques s accessos passen desape cebu s
a p ime a is a. L’es e o combinada amb la
p o undi a del eco egu i acaba s de les pa e s
la e las, po di icul a -ne la pe cepció des del
ca e .
Les pa e s que els delimi en mos en una g an
a iabili a o mal. Algunes han es a esol es
com a açanes acabades, in eg ades al conjun
edi ica , men e que d’al es man enen l’aspec e
c u i inacaba d’una pa e mi ge a, amb l’impac e
isual que això gene a. Aques a al a de de inició
o mal po ansme e la sensació que es ac a
d’un espai p o isional, ma ginal o aliè a l’es e a
pública de la ciu a , com si no o més pa
plenamen de l’espai u bà.
Obse acions
73
Figu a 88
Supe posició del o al d’ima ges d’accessos en e mi ge es amb un 10% de sa u ació.
Acessos
80
Lími s
Els mu s i açanes que delimi en els ja dins
in e io s d’illa enen un pape de e minan
en la se a quali a ambien al, isual i social.
Aques s lími s, so in poc p o agonis es en el
disseny u bà, condicionen la pe cepció del ja dí
i en de ineixen an la elació amb els edi icis
adjacen s com el g au d’aïllamen o in eg ació.
Amb l’objec iu d’anali za aques elemen , l’es udi
ecopila un conjun de dades especí iques que,
complemen ades amb el ecull o og à ic, o e eix
una isió global del seu es a ac ual. Aques
eball ha pe mès ag upa els lími s dels ja dins
en dues ipologies segons el seu g au d’ac i ació i
ap o i amen ; els lími s ac ius i els lími s passius.
L’anàlisi del seu ús, pe me alo a l’impac e
que ques s lími s enen en l’a mos e a dels pa is,
o iden i ican an la se a quali a ísica com
la capaci a d’apo a alo al ja dí. En enen -
los així, com a supe ícies amb po encial
ans o mado i capaci a d’in eg ació o elació
amb l’en on.
Figu a 113
Ja dins Me cè Vila e , 28 de se emb e de 2024 a les 14:00 h s.

81
82
Lími s ac ius
Els lími s ac ius són aquells que ac uen com a
on isses en e l’espai p i a edi ica i l’espai
públic del ja dí in e io , que con ibueixen a e
d’aques un espai de con i ència i in e acció. Més
enllà del seu con ac e ísic amb el ja dí aques s
lími s exe geixen alguna unció a qui ec ònica,
social o u bana.
Des de dins, aques s lími s es pe ceben com
a elemen s ius que modulen l’expe iència
del ja dí. La elació amb equipamen s públics
o come ços p i a s gene a una sensació de
segu e a i ac i i a la en : el ja dí deixa de
se un espai aïlla i passa a o ma pa d’un
sis ema de connexions més ampli ( igu a 124).
Fins i o en absència d’ac i i a , la p esència de
po es, ines es, balcons o gale ies ansme una
pe cepció de companyía i inculació cons an
amb l’ambien i el i me de la ciu a . Com explica
Lluís pe manye al llib e Els in e io s d’illa de
l’Eixample55, Le Co busie , en una de les se es
isi es a Ba celona, queda embadali pe les
gl·le ies de l’Eixample i exp essa que aques es
hau ien d’ha e es a les açanes p incipals.
Aques ipus de lími e o ça la p esència dels
eïns, el ja dí és obse a , compa i i econegu
pe aquells que l’habi en dià iamen . No obs an ,
pe al que aques a connexió uncioni de mane a
ha mónica, els lími s depénen de sol·lucions
a qui ec òniques adequades i ben esol es.
D’al e banda, aques a elació po gene a
con lic es d’ús o de p i aci a , especialmen quan
el ja dí esde é pun de pas o ex ensió d’ac i i a s
locals. En alguns casos, l’ac i i a de i ada
d’equipamen s o locals po gene a so oll i
ensions en e uncions públiques i eïnals. Tal
55 Pe manye , L; Coli a. (2003). Els ja dins in e io s d’illa de
l’Eixample. P oEixample, Ajun amen de Ba celona
com es ecull en di e ses e lexions u banes
sob e la mo ologia de l’Eixample, aques s edi icis
disposen d’una açana ca a el ca e ial i l’al e
a l’in e io d’illa, s’espe a d’aques a una educció
de la in ensi a i la sono i a .
Es conside en ambé lími s ac ius o es aquelles
in e encions que ans o men els mu s opacs
pe omen a -ne la se a pa icipació amb
l’a mos e a del ja dí.
Com es ac a d’espais e ds, so in es eco e
a la ege ació com a eina de millo a ambien al i
isual. Tal com explica el depa amen de ja dins
in e io s d’illa; “Gene almen s’ap o i en pe a
plan a en iladisses que inc emen en el e d i
allunyen els usua is de les açanes pos e io s,
allunyan el so oll i el possible in usisme”.
( igu a 116)
Una al e o ma d’in e enció, és l’aplicació
de o mes a ís iques, com mu als plani ica s
( igu es 118 i 119). I de ca àc e menys comú
ambé hi obem implemen acions d’elemen s
com plaques o o ol aiques ( igu a 117).
Obse acions
83
Figu a 116
Lími ac iu amb en iladisses.
Ja dins Agus í Cen elles, 24
de no emb e de 2024 a les
15:00 h s.
Figu a 115
Ja dí en ol a d’ac i i a
uni e si à ia cons an .
Ja dí Fe an Solde ila de la
Uni e si a de Ba celona, 11 de
eb e de 2025 a les 17:30 h s.
Figu a 114
Amb 3/4 lími s ac ius en
o ma de açanes amb
connexió isual. To i se osc,
la il·luminació dels come ços
cla ejen el pa i in e io . Ja dins
Rosa Deulo eu 3 de eb e de
2025 a les 18:30 h s.
Lími s
84
Dels 43 ja dins dels quals es disposa in o mació
sob e els seus lími s, es sin e i za que cada ja dí
comp a amb qua e lími s, donada la o ma
p edominan men quad ada de les illes. A pa i
de la classi icació i con abili zació de 172 lími s
( aules de dades adjun es a l’annexe), s’han
iden i ica 58 lími s ac ius, que ep esen a un
33,28% del o al.
Només un dels 43 ja dins anali za s comp a amb
la o ali a dels seus lími s conside a s ac ius, e
que ep esen a un 2,33% del o al. Aques cas
co espon als Ja dins de la Sede a, con igu a
a pa i d’un passa ge i en ol a d’un conjun
d’equipamen s socials i educa ius, que inclouen;
el Cen e Cí ic La Sede a, un cen e de se eis
socials pe a amilies amb adolescen s i l’escola
La Sede a. Aques a dada posa de mani es
la baixa p esència d’una ac i ació plena dels
pe ime es dels espais in e io s.
Pel que a a les ipologies dels lími s ac ius,
s’obse a una cla a p edominança de les açanes
d’edi icis en con ac e di ec e amb l’espai públic,
que ep esen en el 68,97% dels casos, 40 dels 58
( igu a 114). Aques es són açanes acabades que
inclouen ines es, gale ies, balcons o accessos en
plan a baixa que de egades connec en amb zones
ècniques o secundà ies dels edi icis, man enin
una elació isual i ins i o uncional amb el
ja dí.
En segon lloc, es oben els equipamen s públics,
amb un o al de 15 lími s (25,86%), s’han
comp abili za unicamen aquells que disposen
d’algun ipus d’en ada o elació ac i a amb
l’espai in e io .
Tan sols dos casos co espon a ús come cial.
Conc e amen a la plaçe a Joan B ossa, l’accés
en e and ones sepa a el es au an Bal haza i
l’ho el E enia Rosselló. Ambdós es ablimen s an
ús d’una anja limi ada del ja dí com a ex ensió
del seu espai p i a : el es au an ap o i a
l’amplada de l’accés pe col·loca cinc aules
amb pa a-sols, men e l’ho el gene a una pe i a
e assa amb con ac e di ec e amb l’in e io
del ja dí. L’al e cas, és el d’el supe me ca
Bonp eu al Ja dí de l’An ic Cinema U gell, aques
es ablimen come cial se eix d’en ada a l’espai
in e io d’illa.
Finalmen , o i ha e iden i ica di e ses
in e encions ege als ( igu a116) i mu als
a ís ics ( igu es 118 i 119), només s’ha
comp abili za un cas d’in e enció amb
plaques o o ol aiques als ja dins Flo a T is an,
com s’explica en el ca àleg de l’exposició
mi ge es56, “es ac a de la p ime a inicia i a
pública d’ap o i amen d’una pa e mi ge a
pe a la cap ació ene gè ica mi jançan panells
o o ol aics”. ( igu a 117).
Aques conjun de dades posa en elleu la
elació di ec a en e els lími s ac ius i la se a
capaci a pe po encia l’ac i i a , la segu e a i
l’ap o i amen dels ecu sos disponibles.
56 Escola Supe io de Disseny Elisa a., & Ins i u Municipal del
Paisa ge U bà i la Quali a de Vida. (2007). Exposició mi ge es
Ba celona : de l’obli al p ojec e : ca àleg de l’exposició 2007.
Ins i u Municipal del Paisa ge U bà i la Quali a de Vida.
Obse acions
85
Figu a 119
Lími ac iu in e ingu amb
mu al a ís ic. Mu al pe Anna
Falcó ilus a ion. Ja dins Ca me
Biada, 24 de no emb e de
2024 a les 14:00.
Figu a 117
Lími ac iu in e ingu amb
ins al·lació o o ol aica
(Ba celona, posa’ guapa).
Ja dins Flo a T is an, 7 de
eb e de 2025 a les 18:30 h s.
Figu a 118
Lími ac iu in e ingu amb
mu al a ís ic. Vui e a s en
mosaics pe alumnes de l’escola
Massana. Ja dins Clo ilde
Ce dà, 7 de eb e de 2025 a
les 17:45 h s.
Lími s

86
Lími s passiu
Els lími s passius són aquells que, o i en ol a
el ja dí, no es ableixen cap ipus de elació
uncional amb ell. A di e ència dels lími s ac ius,
aques s mu s no obse en, no comuniquen i
no acullen. Es limi en a sepa a i aïlla . La se a
p esència gene a desconnexió amb la ciu a i
indi e ència u bana.
Es composen pe pa e s mi ge es o mu s de
sepa ació opacs, gene almen sense ac amen .
En alguns casos, la se a alçà ia conside able
els con e eix en pa e s dominan s que donen
l’esquena al pa i.
Pels eïns que ce quen la p i aci a i el silenci
de l’in e io d’illa, aques a sol·lució po se
ence ada, doncs pe me edui la isibili a
des del pa i i a de pa ape pe possibles
ansmissions de so oll.
Des de l’in e io del ja dí, en can i, aques s lími s
es pe ceben com a on e es he mè iques. No
disposen de ines es ni po es que pe me in
in ui cap o ma de ida o ac i i a al da e e.
Aques e e o ça l’aïllamen del ja dí, encabi
dins d’una es uc u a sense in e locu o s.
Així, el lími passiu no només anca ísicamen ,
sinó que alla la possibili a de elació, i esde é
una supe ície mu a dins d’un espai que, pe
na u ale sa, hau ia de con ida a l’in e can i.
Malg a la se a inac i i a , alguns d’aques s mu s
han es a in e ingu s pun ualmen , sua in zan
el seu imac e i ap opan -los a una a mos e a
més adquada. Al es, en can i, es man enen nus
i exposa s, con e in -se en espais suscep ibles
d’ac es espon anis i andàlics o d’usos no
desi ja s. Figu a 120
Ima ge ep esen a i a de l’imac e isual d’un lími passiu sepa ado
de l’espai públic i l’espai p i a . Ja dins Lau a Albéinz, 24 de
no emb e de 2024 a les 13:49 h s.
Obse acions
87
Figu a 122
Ma e iali a d’un lími passiu a pa i d’un mu sepa ado opac. Place a Joan B ossa, 22 de gene de 2025 a les 16:40 h s.
Figu a 121
Ma e iali a d’un lími passiu a pa i d’un mu sepa ado opac amb
en iladisses. Ja dins Sebas ià Gasch, 3 de eb e de 2025 a les
17:40 h s.
Lími s
88
Dels 172 lími s anali za s, 114 han es a
classi ica s com a lími s passius o inac ius,
esp esen an un 66,28% del o al. Aques a
ele ada p opo ció posa de mani es la p esència
dominan de mu s sense ac i i a ni unció
de inida en els pe íme es dels ja dins in e io s
d’illa.
S’han comp abili za 8 dels 43 ja dins es udia s
en els quals la o ali a dels seus lími s
pe ime als són passius, e que con ibueix
a aïlla l’espai in e io de qualse ol ac i i a
ex e na. Aques a con igu ació limi a la capaci a
de gene a ac i i a , isibili a o elacions amb
usos adjacen s, e o çan la pe cepció d’espai
secunda i anca .
Els lími s passius es co esponen amb pa e s
mi ge es o sòcols opacs (mu s sepa ado s), sense
cap obe u a ni ús associa . Les alça ies d’aques s
lími s a ien en unció de l’ac i i a o sepa ació
amb l’edi ici pos e io ; la majo ia cob eixen en e
una o dues plan es, es a di 3 o 6 me es, men e
que les més al es co esponen a mi ge es que
cob eixen o a l’alçada de l’edi ici adjacen .
Segons el Depa amen de Ja dins In e io s de
l’Eixample, “Els mu s que delimi en en plan a
baixa els ja dins in e io s d’illa o men pa de
l’espai a ni ell a qui ec ònic-paisa gís ic. El seu
acaba és essencial pe a l’espai.” En l’en e is a,
es des aca que els mu s opacs; “... ambé
compo en un isc de mals usos del ja dí”.
Figu a 123
Ima ge ep esen a i a de l’imac e isual d’un lími passiu sepa ado de l’espai públic i l’espai p i a . Ja dins Paula Mon al, 3 de eb e de 2024 a
les 18:10 h s.
Obse acions
89
Figu a 124
Ma e iali a d’un lími passiu a pa i d’un mu
sepa ado opac. Ja dins Anaïs Napoleon. 7 de eb e
de 2024 a les 17:30 h s.
La p esència gene ali zada de lími s passius posa
en e idència la necessi a d’impulsa es a ègies
especí iques pe al seu ac amen paisa gís ic i
uncional, amb l’objec iu de edui -ne l’impac e
ambien al i pe cep iu i ans o ma -los en agen s
que con ibueixin a la millo a de l’a mos e a dels
ja dins in e io s d’illa.
Lími s
96
Figu a 131
Plànol de elació en e cen es educa ius i els ja dins in e io s d’illa
en els di e en s ba is que con o men el dis ic e de l’Eixample.
Cen e educa iu amb un adi de 200 m s.
Ja dí in e io d’illa amb els accessos
espec ius.
ja dins in e io s d’illa. En en o ns densos com el
dis ic e de l’Eixample, els espais e ds enen un
pape clau en la salu i el benes a dels in an s
i jo es. En aques con ex , els ja dins in e io s
d’illa esde enen una eina pe compensa el dè ici
d’espai e d pe habi an .
En el plànol in e io s’iden i iquen 47 ja dins
in e io s d’illa públics i 102 cen es educa ius
de p oximi a (casals d’in an s i jo es, escoles
b essol i cen es d’educació in an il, p imà ia i
secundà ia, an públics com p i a s). L’Eixample
comp a amb un o al de 95 cen es educa ius.
A pa i d’aques es udi se’n desp enen di e ses
elacions de p oximi a : 18 dels ja dins enen,
com a mínim, un cen e educa iu a la ma eixa
illa, e que en po po encia la u ili a de l’espai,
d’aques s , 8 són equipamen s adjacen s al lími
del ja dí, i només 5 d’ells disposen d’una po a,
eixa o po ó que connec a ísicamen amb el
cen e. To i així, du an les isi es eali zades no
s’ha obse a cap d’aques s accessos obe s. To
sembla indica que les obe u es s’u ili zen en
Obse acions

97
Figu a 133
Po a d’accés a l’escola S . Nicholas School des dels Ja dins Lau a
Albéinz, 24 de no emb e de 2024 a les 13:49 h s.
Figu a 132
Tanca de connec i i a en e l’Escola Ca li i els Ja dins del Ca li ,
11 de eb e de 2025 a les 15:50 h s.
ho a i es ingi pe con ola l’en ada i so ida
dels usua is du an l’ho a i escola .
Pe con a, hi ha 5 ja dins que no enen cap
escola a menys de 200 me es, e que po edui
el seu ús com a espai de joc in an il.
Aques es dades posen en e idència una si uació
ambi alen : d’una banda, exis eix una densi a
impo an d’escoles en con ac e o mol p ope es
als ja dins in e io s, e que pod ia a a o i -ne
l’ap o i amen pe pa de amilies i in an s. Pe ò,
d’al a banda, les se es connexions uncionals i
ús com a supo a l’ac i i a educa i a són enca a
limi a s o inexis en s.
L’escena i ac ual apun a a una opo uni a
d’ac uació u bana i pedagògic: ob i , ac i a
o millo a els pun s de connexió en e escoles
i ja dins in e io s pod ia e o ça el pape
d’aques s espais com a e ugi climà ic, à ea
d’esba jo o aula a l’ai e lliu e, en línia amb els
objec ius es able s pel Pla Clima de Ba celona
2018-2030.
Equipamen s
98
Senyali zació
La senyali zació dels ja dins in e io s d’illa juga
un pape clau en la se a iden i icació, ús co ec e
i pe cepció pública. Més enllà de la se a unció
in o ma i a, els elemen s g à ics i ex uals que hi
apa eixen con ibueixen a cons ui la iden i a
d’aques s ind e s.
La di e si a de senyals en e els ja dins
pe me iden i ica es g ans ipologies: els
ca ells e ds ins i ucionals de pa cs i ja dins
de Ba celona, els nomenclà o s municipals, i la
es a de senyali zacions in o ma i es i pun uals.
A a és del eball de camp, es alo a la se a
in e p e ació, isibili a i alo simbòlic.
Figu a 134
Ja dins Agus í Cen elles, 24 de no emb e de 2024 a les 15:00 h s.
99
100
Iden i icació Ja dí in e io d’illa
Gai ebé a o ali a dels ja dins in e io s d’illa
disposa de ca ells e ds iden i ica ius si ua s
al cos a de l’en ada d’accés a la ía pública.
Aques s elemen s han es a indispensables pe al
econeixemen dels espais du an la in es igació
del e ball de camp.
La senyali zació co po a i a de l’Ajun amen de
Ba celona, en conc e del depa aemn de Pa cs
i Ja dins de Ba celona, se eixen pe indica que
es ac a d’un ja dí públic. Aques s comp en amb
una es uc u a es able a de la composició ( igu a
144), pic og ames de p ohibicions i se eis que
o e eixen. To es ells inco po en; el nom o icial
del ja dí, el dis ic e o ba i que hi pe eneixen,
l’ho a i del ja dí i els se eis (com à ees de joc
in an il, ci cui s espo ius e c.) i p ohibicions
(com l’en ada de gossos, uma e c.). To seguin
un g a isme i gamma de colo s d’aco d amb
l’es è ica que de ineix la iden i a dels espais
e ds de la ciu a .
Figu a 135
Manual G à ic de Senyali zació dels Espais Ve ds de Ba celona,
senyali zació A10 (Ja dins in e io s). Pàgina 16 Fon de la
il·lus ació. Ajun amen de Ba celona
Figu es de les senyals de:
136. Ja dins An ic Cinema No e a s.
137. Ja dins d’Agus í Cen elles.
138. Ja dins del Ca li .
139. Ja dins de Flo a T is an.
140. Ja dins Manuel de Ped olo.
141. Ja dins de Clo ilde Ce dà.
142. Ja dins d’Anaïs Napoleón.
143. Ja dins de Lina Òdena.
144. Ja dins de Lina Òdena.
145. Ja dins de Jaume Pe ich.
146. Ja dins de Mon se a Roig.
147. Ja dins de Mon se a Roig.
148. Ja dins del Rec o Oli e as.
149. Ja dins de Rosa Delo eu.
150. Ja dins de Rosa Delo eu.
151. Ja dins de Sa o.
152. Ja dins de Lau a Albéniz.
153. Ja dins d’Elena Mase as.
154. Ja dins Mon se a Figue es
155. Ja dins de Baea iu Pinós-Milany.
La p esència d’aques s ca ells en els ja dins és
p ac icamen exempla ; excep uan les illes que
inco po en un passa ge, ja que els seus ja dins
es an excemp s d’ho a i donda la imposibili a de
anca el seu accés.
Obse acions
101
139
143
147
151
155
136
140
144
148
152
137
141
145
149
153
138
142
146
150
154
Senyali zació

102
Nomenclà o
Una ca ego ia econeixible de la senyali zació
d’aques s espais és la ca ac e ís ica placa de
ped a que posa nom als di e en s espais públics
de la ciu a .
De ca àc e menys comú, els noms d’aques s
espais in e io s públics econeg u s en el
Nomenclà o de la ciu a a ien en e; ja dí,
ja dins, plaça o plaçe a.
Segons la no ma i a municipal, la Ponència del
Nomenclà o de Ba celona és l’o gan enca ega
de alo a i p oposa els noms dels espais públics,
amb la pa icipació del P og ama Municipal pe a
les Dones, en e d’al es ins i ucions.
Aques componen simbòlic do a els ja dins
in e io s d’un alo cul u al i educa iu a egi ,
ans o man -los en espais de memò ia,
econeixemen i di e si a .
Un dels aspec es més ca ac e ís ics de la
iden i icació d’aques s espais és la decissió
ins i ucional d’assigna noms de dona. Tal
com explica el col·lec iu El globus e mell62,
“un aspec e ca ac e ís ic de la xa xa de ja dins
in e io s d’illa és que mol s d’ells duen nom
de dona. Amb la olun a de “ emini za ”
un nomenclà o municipal p àc icamen
monopoli za pe igu es masculines, a anys
l’Ajun amen a comença a assigna noms de
dones al nous ja dins que s’han ana ob in .”
Com eco da el p ojec e Ciu a de Dones de
l’Ajun amen de Ba celona63, “a la majo ia
de ciu a s del món, els ca e s, les places, els
monumen s i els pa cs enen noms d’home.
62 El globus e mell. (2018). Ja dins In e io s d’Illa de l’Eixample.
Ba celona.
63 Ajun amen de Ba celona. (2023). Ciu a de Dones
Figu es dels nomenclà o s de:
156. Place a de Joan B ossa.
157. Place a de Joan B ossa.
158. Ja dins Mon se a Figue es.
159. Ja dins de Baea iu Pinós-Milany.
160. Ja dí d’Assumpció Ca alà.
161. Ja dins de Sa o.
162. Ja dins Paula Mon al.
163. Ja dins de Mon se a Roig.
164. Ja dins d’En ique a Sèculi.
165. Place a Hen y Du an .
166. Ja dins de Jaume Pe ich.
167. Ja dins de Lina Òdena.
168 Ja dins de Clo ilde Ce dà.
169. Ja dins de Manuel de Ped olo i Molina.
170. Ja dins de Cons ança d’A agó.
171. Ja dins del Rec o Oli e as.
172. Ja dins d’Agus í Cen elles.
Mol pocs, de mane a es imonial, han dona el
p o agonisme a les dones”
Amb aques a eali a de ons, es a impulsa la
inicia i a de emini za el nomenclà o a a és
dels ja dins in e io s d’illa. Lamen ablemen , ni
an sols en els espais més menu s de la ciu a ,
s’ha aconsegui e e i la desigual a . Dels
47 ja dins in e io s de l’Eixample, només la
mei a po en nom de dona. La es a con inuen
homena jan noms masculins, pe pe uan així la
dinàmica habi ual.
Seguin aques a lògica, po se se ia “jus ” que
la mei a de les g ans a ingudes i places de
Ba celona ambé po essin nom de dona. Pe ò
men e això no a iba, sembla que ins i o els
espais més ecòndi s de la ciu a es esis eixen a
se ba eja s en emení.
Obse acions
103
159
163
167
171
172
156
160
164
168
157
161
165
169
158
162
166
170
Senyali zació
104
Al es no mes i ad e ències
Més enllà dels ca ells iden i ica ius i els
noms o icials, als ja dins in e io s d’illa s’hi
poden oba una g an a ie a de senyals
complemen a is que esponen a usos conc e s,
demandes pun uals o necessi a s locals. Aques s
ca ells inclouen, en e d’ale es:
Senyals complen à ies del depa amen de Pa cs
i Ja dins, les quals senyalen els di e en s se eis
i espais dins del ja dí. A més de p ohibicions i
a isos pe pa de l’Ajun amen ( igu es 182-185).
En la majo ia dels ja dins in e io s d’illa s’ha
de ec a la senyali zació que p ohibeix l’en ada
de gossos. Aques a es icció, habi ual en espais
e ds de ca àc e eduï o amb usos amilia s,
espon a no ma i es municipals o ien ades a
ga an i la con i ència, la segu e a i la higiene,
especialmen en zones amb jocs in an ils. No
obs an això, cal con ex uali za aques a mesu a
en un dis ic e com l’Eixample, que egis a un
dè ici d’espais e ds amb només 1,85 m² de
e d pe habi an , mol pe so a de la mi jana
de Ba celona. Aques e plan eja la qües ió
sob e la disponibili a eal d’espais adequa s pe
al passeig i esba jo de masco es, en un en o n
densamen u bani za on l’accés a zones e des
és limi a i on so in es concen a la p ohibició
d’en ada d’animals en aques s espais in e io s.
Segons la no ma i a municipal, els gossos han
Figu es dels senyals:
173. Ci cui de Salu . Ja dins d’En ique a Sèculi.
174. À ea de joc in an il. Place a de Joan B ossa.
175. P ohibida l’en ada de gossos en o el pa c. Ja dins de Ca me Biada.
176. Respec e al descans del eïna . Ja dins d’Anaïs Napoleón.
177. Escola B essol Casa dels nens. Ja dins de Ca me Biada.
178. Cen e Cí ic la Sede a, Ce n e pe a amílies amb adolescen s. Ja dins la Sede a.
179. Cen e Cí ic Casa Elizalde. Ja dins Casa Elizalde.
180. Cen e Se eis Socials (CSS) D e a-Fo Pienc. Ja dins An iga Ca e e a d’Ho a.
181. Accés al PIAD Pun d’in o mació i a enció a la dona. Ja dins de Rosa Delo eu.
182. Accés al PIAD Pun d’in o mació i a enció a la dona. Ja dins de Rosa Delo eu.
183. Commemo ació pel 75é anni e sa i de l’Hospi al de la C eu Roja. Place a Hen y Du an .
184. Pa i Mon se a Roig en els Ja dí Fe an Solde ila de la Uni e si a de Ba celona.
de ci cula pe l’espai públic so a con ol, i
només poden ana deslliga s en zones habili ades
especí icamen pe a aques ús. D’aco d amb
la Llei 7/2023, de 28 de ma ç, de p o ecció
dels d e s i el benes a dels animals64 “Sense
pe judici del que es ableixin les se es o denances
municipals, els ajun amen s han de p omou e
l’accés a pla ges, pa cs i al es espais públics dels
animals de companyia que no cons i ueixin un
isc pe a les pe sones, al es animals o les coses.”
Fàcilmen econeixibles, els ca ells en o ma
de B de Ba celona, enca ega s d’iden i ica els
di e en s equipamen s de la ciu a ( igu es 186-
189).
Com a cas excepcional, es de ec a un senyal
explica iu d’o gani zació de l’in e io i els
accessos de l’illa ( igu es 190-191), conc e amen
pe indica la ubicació d’A enció a les Dones de
Ba celona (PIAD) als Ja dins Rosa Deulo eu. A
més a més, és una senyali zació explica i a dels
di e en s accessos i eco egu s del ma eix ja dí.
Donades les g ans dimensions de les illes, la
inclusió d’aques a senyali zació se ía una p àc ica
que acili a ía la mobili a de les pe sones en
aques s ind e s.
64 Gene ali a de Ca alunya. (2023). Llei 7/2023, de 28 de ma ç,
de p o ecció dels d e s i el benes a dels animals. A . 29, p. 29.
Obse acions
105
176
180
173
177
181 182
193
174
178
175
179
Senyali zació
112
Els ja dins in e io s d’illa, pel seu ca àc e
aquil, ecolli i poc igila , esde enen espais
a ac ius pe a pe sones en si uació de sense lla
o exclusió social. En aques con ex , el mobilia i
públic adque eix usos al e na ius pe ò uncionals
pe a qui hi oba un espai de e ugi o descans.
Els bancs són eqüenmen u ili za s coma espais
pe do mi , especialmen en ho es de poca
ac i i a .
La majo ia de ja dins comp en amb con enedo s
de ecollida de oba (Roba Amiga), pensades com
a pun s solida is. En la p àc ica aques es bús ies
no només s’ob en pe deposi a oba en desús
sino que so in mol es pe sones amb necessi a
d’adqui i no es p endes ebusquen i ex euen
del seu in e io . Pe aques mo iu, aques s pun
so in es con e eixen en à ees amb p esència de
deso d e i objec es abandona s.
Aques es si uacions posen en e idencia la
agili a de la on e a en e ús i con lic e i posa
de man es la necessi a de epensa el mobilia i
com a pa d’una in aes uc u a u bana que
ha de se inclusi a, sos enible i ges ionable.
No es ac a només de dissenya pe el con o ,
sinó ambé de p e eu e l’ús social eal del
espai públics, especialmen en con ex os de
ulne abili a .
Figu a 204
Con enido de Roba amiga. Ja dins An oni Puig e . 24 de
no emb e de 2024 a les 12:00 h s.
Obse acions

113
Figu a 207
Con enido de Roba amiga. Ja dins Ca me Biada, 24 de no emb e
de 2024 a les 14:00.
Figu a 205
Con enido de Roba amiga. Ja dins Ca e ina Albe , 24 de no emb e
de 2024 a les 12:20 h s.
Figu a 206
Con enido de Roba amiga. Ja dins Agus í Cen elles, 24 de
no emb e de 2024 a les 15:00 h s.
Mobilia i
114
In e encions de e e ència
La necessi a de esold e p oblemà iques com
la inac i i a dels lími s, la manca d’accessos
adequa s i l’absència d’equipamen s ac ius ha
es a abo dada en di e ses in e encions de
ja dins in e io s d’illa.
Alguns p ojec es exempla s han demos a
com la inco po ació d’equipamen s públics,
la con igu ació acu ada dels accessos i la
ans o mació dels lími s opacs poden con ibui
decisi amen a millo a l’ac i i a social,
la pe cepció dels pun s d’accés i la quali a
ambien al d’aques s espais.
A con inuació es p esen en dos casos d’es udi
que il·lus en aques es es a ègies: el p ojec e
d’OAB / Ca los Fe a e al ja dí in e io de
l’an iga ca e e a d’Ho a i la in e enció de RCR
A qui ec es a la Biblio eca Joan Oli e als Ja dins
Càndida Pé ez.
Figu a 208
Ja dins An iga ca e e a d’Ho a. 11 de eb e de 2025 a les 14:30 h s.
115
116
Ja dís An iga Ca e e a d’Ho a
El p ojec e del ja dí in e io d’illa si ua a l’an ic
aça de la ca e e a d’Ho a exempli ica una
ac uació paisa gís ica i a qui ec ònica acu ada,
que aconsegueix a icula l’espai públic i p i a .
Els a qui ec es Ca los i Lucia Fe a e , a a és
de l’es udi OAB, plan eja una in e enció que
combina l’edi icació d’o icines i espai lliu e
amb c i e is d’in eg ació paisa gís ica i quali a
u bana.66
L’ac uació é una con igu ació a ípica ja que
el ja dí públic es p ojec a com una con inuï a
del aça his ò ic de la ca e e a d’Ho a. El
ac amen del lími sud-es es esol amb la
açana de l’equipamen del cen e de se eis
socials de la D e a-Fo Pienc, que pe me una
lec u a cla a des de l’espai públic i acili a la
connexió isual amb el ja dí. En aques cas, el
lími edi ica no es p esen a com una ba e a,
sinó com un elemen que e o ça la isuali zació
d’una al a a i i a a l’in e io d’illa.
A di e ència d’al es ja dins que es en anca s o
en ol a s de mi ge es inac i es, aques p ojec e
ans o ma el lími edi ica en una peça ac i a,
amb una olume ia agmen ada i escalonada
que s’adap a al p og ama in e io i a les
condicions de llum.
Pel que a a l’espai lliu e, l’o denació en anges
pa imen ades de ineix di e en s usos dins el
ja dí i a a o eix una lec u a cla a de les zones
d’es ada, pas i esba jo. Aques llengua ge o mal
es asllada ambé a l’edi ici, es ablin una
cohe ència espacial.
A més a més el eco egu passa pe una zona
66 OAB / Ca los Fe a e . (2003). Ja dí in e io d’illa a l’Eixample.
cobe a. Aques espai ( igu a 208), ap o i a
l’a qui ec u a i ma e iali a pe gene a un
pe i únel que d’adap a als lími s i edi icacions
exis en s. Do an el ja dí de pe sonali a i un
eco egu senso ial.
Es ac a d’una in e enció que esol els accessos,
ac i a els lími s i do a de ca àc e l’espai e d. El
p ojec e des aca pe la se a capaci a d’inse ció
espec uosa, que dona espos a a p oblemà iques
habi uals dels in e io s d’illa i con ibueix a
millo a -ne la quali a ambien al i uncional.
Figu a 209
Plan a cobe a de la in e enció dels Ja dins Àn iga Ca e e a
d’Ho a. | Fon de la il·lus ació. OAB OAB Es udi d’A qui ec u a.
In e encions de e e ència
117
Figu a 210
Vis a gene al dels Ja dins Àn iga Ca e e a d’Ho a. | Fon de la il·lus ació. Alejo Bagué, OAB Es udi d’A qui ec u a.

118
La Biblio eca Joan Oli e es oba al ba i de San
An oni i o ma pa d’un conjun d’in e enció
u bana dins l’in e io d’illa conegu com Ja dins
de Càndida Pé ez. El p ojec e, ob a de RCR
A qui ec es, es a desen olupa en e els anys
2005 i 2007 desp és de esul a guanyado en un
concu s p omogu pe P oEixample.65
L’ac uació ans o ma l’in e io d’illa, accessible
des del ca e del Com e Bo ell, en un espai
públic obe , con o ma pe la Biblio eca San
An oni, el casal d’a is Joan Oli e i els Ja dins
Cándida Pé ez.
El p ojec e aconsegueix dona espos a a di e sos
ep es habi uals dels in e io s d’illa. En quan
l’accessibili a , o i eni un únic pun d’accés,
aques ha es a conside en la p ojecció de la
in e enció, gene an un pas ampli, cobe i ben
p ojec a , que pe me una bona connexió isual i
uncional amb l’espai in e io .
A més, el p ojec e dona sol·lució a 2 dels lími s
del ja dí. G àcies a l’aplicació pe ime al dels
equipamen s. Les açanes de la biblio eca i del
casal ac uen com a on ac iu, inco po an
anspa ències, usos comuni a is i mo imen
65 RCR A qui ec es (2007). Biblio eca San An oni, casal d’a is
Joan Oli e i ja dins Càndida Pé ez, Ba celona.
con inu d’usua is. Això pe me e i a la p esència
de mu s cecs o mi ge es inac i es, habi uals en
mol s in e io s d’illa, i con ibueix a gene a un
en o n més iu i segu ( egeu igu a 205).
El ja dí, d’uns 1.400 m², acull jocs in an ils i
espais d’es ada, i es connec a o malmen amb els
in e io s dels equipamen s. La biblio eca inclou
una g ade ia ex e io que a de ansició en e
lec u a i joc, i el casal d’a is, ubica al ons del
conjun , con ibueix a gene a una elació isual i
d’ac i i a en e di e en s gene acions.
En conjun , es ac a d’un exemple de com
una in e enció a qui ec ònica ben esol a po
millo a la quali a espacial i social d’un in e io
d’illa, o con e in -lo en un e i able espai
públic de e e ència pe al ba i.
Ja dí Càndida Pé ez
Figu a 211
Plan a cobe a de la in e enció dels Ja dins Càndida Pé ez. | Fon de la il·lus ació. RCR A qui ec es.
In e encions de e e ència
119
Figu a 213
In e io dels Ja dins Càndida Pé ez. | Fon de la il·lus ació. Hisao Suzuki, RCR A qui ec es.
Figu a 212
Pas d’accés dels Ja dins Càndida Pé ez. | Fon de la il·lus ació. Hisao Suzuki,
RCR A qui ec es.
120
Conclusions
Mi jançan l’a aluació de l’es a quali a iu i de la
uncionali a ac ual dels ja dins in e io s d’illa del
dis ic e de l’Eixample, s’ha con i ma el pape
es a ègic que aques s espais exe ceixen en la
ama u bana de Ba celona.
L’anàlisi i la possibili a d’obse a i
expe imen a aques s ind e s ha e ela pun s
c í ics a millo a i ambé aspec es posi ius que an
d’aques s ja dins, ins umen s de ena u ali zació
i cohesió social.
Aques es e lexions inals es plan egen en qua e
eixos d’ac uació, amb l’objec iu de con ibui
a una co ecció dels de ec es de ec a s i una
alo ació de les quali a s econegudes des del
econeixemen del eball del Dis ic e i l’À ea
d’U banisme de l’Ajun amen de Ba celona i amb
ànim de con ibució, ni que sigui in ini esimal.
En línia amb el eball de l’adminis ació del
dis ic e i l’à ea d’u banisme de la ciu a de
Ba celona.
(1) L’impac e de les mi ge es i mu s cecs. Segons
el esul a de l’anàlisi de dades, el sòcol opac
é una p esència en el 97,67% de la o ali a de
casos. Les mi ge es in e io s enen un pape
de e minan en la pe cepció paisa gís ica dels
ja dins in e io s d’illa. Ac ualmen , la majo ia de
ja dins in e io s es oben delimi a s pe aques a
ipologia de mu , la qual ac ua com a ba e a
isual i eló de on s d’usos ma ginals, accen uan
la desconnexió en e l’espai i l’ac i i a u bana
que l’en ol a.
Com a p ime a línia d’ac uació, es p oposa
omen a la connec i i a amb els usos
adjacen s, ap o i an les plan es baixes pe
gene a elacions isuals i uncionals en e
l’espai públic i el p i a . Aques a ipologia
d’ac uacions ha de espec a la p i aci a del
eïna i els ho a is d’obe u a del pa i. Pe an es
ac a ia d’in e encions pun uals amb possibles
cons uccions adjacen s con po xos o a imes, pe
al de delimi a l’à ea d’ús de la es a del ja dí.
De mane a menys in usi a en quan a
l’es uc u a del ja dí, l’ap o i amen d’aques s
mu s com a llenç a ís ic o espais d’exposicions,
con e in -los en elemen s d’a acció cul u al,
pa icipació i isibili a an als pa is com a
a is es locals pe me la ans o mació d’un lími
passiu a un lími ac iu.
Una al e possibili a d’ac i ació dels lími s en
plan a baixa, pod ia se l’aplicació d’habi a ges
p o egi s o pe gen g an, els quals connec a ien
di ec amen amb l’espai in e io d’illa, sense
escales i amb un espai e d saludable al da an de
casa.
(2) En elació a l’ac i ació dels lími s, es p oposa
po encia la u ili a dels espais mi jançan
equipamen s i come ços. Segons l’en e is a
eali zada al depa amen d’in e io s d’illa de
l’Eixample, “La no ma i a d’ús dels ja dins
in e io s d’illa és la ma eixa que a la es a d’espai
públic, amb algunes especi ici a s com el so oll,
o el e que es igui anca a la ni .”. Això ob e
la po a a po encia -hi equipamen s cul u als,
socials i educa ius, així com come ços de
p oximi a que con ibueixin a l’ac i ació dià ia
d’aques s espais.
A més, la modi icació legisla i a, que dec e a
que “no es conside a à con aminació acús ica el
conjun de sons que emanen dels espais des ina s
a l’ac i i a docen , ísica, d’esba jo o de lleu e
dels cen es escola s”, acili a la implan ació
d’ac i i a s educa i es sense es iccions.
Aques a opo uni a po se ap o i ada pe
121
p omou e una xa xa d’espais ius, on la p esència
d’equipamen s ga an eixi l’ús con inua , la
segu e a i la dinami zació comuni à ia.
(3) Les es adís iques més ecen s de pe sones
sense lla o en si uació de ulne abili a a
Ba celona i en conc e al dis ic e de l’Eixample,
e idencia la necessi a d’una espos a social,
cen ada en gene a espais pe a la
digni a i la inclusió, una espos a u bana que
agi més enllà del con ol o l’expulsió.
Aques s espais so in u ili za s com a e ugi,
poden esde ni pun s d’a enció i supo si
s’inco po en se eis bàsics com laba os i
du xes, pun s d’in o mació i acompanyamen .
La na u alesa acollido a d’aques s ind e s es
po ap o i a pe o e i ajuda on les pe sones en
si uació de une abili a es poden sen i segu es
i in eg ades, con e in els ja dins en espais de
digni a , assis ència i con i ència.
(4) Finalmen , la millo a de l’accés i
c eació de eco egu s pod ia esde eni
un aspec e clau pe l’op imi zació de l’ús dels
ja dins in e io s d’illa passan de la pe spec i a
a qui ecónica pun ual al uncionamen en
cons el·lació u banís ica. Es p oposa es abli un
eque imen de mínims en el disseny i e o ma
dels ja dins in e io s d’illa: cada espai hau ia de
disposa , com a mínim, de dos accessos des de
ies di e enciades, pe acili a la pe meabili a
i con e i -se en pa d’un in ine a i e i ables
espai de pas alho a que es ada i e i an la c eació
de culs-de-sac.
A més, almenys un d’aques s accessos hau ia
d’e i a el o ma de únel, dona que els accessos
amples i obe s gene en més a ac iu, segu e a i
isibili a . Aques a mesu a no només millo a ia
l’ús quo idià, sinó que e o ça ia la in eg ació dels
ja dins dins el eixi u bà i espec an l’u banisme
de gène e.
Els ja dins in e io s d’illa poden deixa
de se espais esiduals amaga s dins
l’Eixample.
Amb una plani icació es a ègica cen ada
en l’ac i ació dels lími s, la implan ació
d’equipamen s, la inclusió social, i la
millo a i mul iplicació d’accessos, aques s
espais poden esde eni e i ables places
in e io s al se ei de la ciu adania,
e o çan el model de ciu a cohesionada,
sos enible i i a al que Ba celona aspi a.
128
En e is a al Depa amen de ja dins in e io s de l’Eixample
25 de eb e de 2025. Seu del Dis ic e de
l’Eixample, Ca e d’A agó 311.
1. Quan s anys a que es à en uncionamen
aques depa amen ? Quin e a el g up enca ega
d’aques s espais p è iamen i pe què es a
dissold e?
El g up enca ega e a P oEixample, una emp esa
públicop i ada c eada pe l’Ajun amen de
Ba celona amb l’objec iu de millo a la quali a
de ida dels eïns, ecupe an els in e io s d’illa
pe con e i -los en espais públics, zones e des.
El 2012 es a dissold e, a se usionada
igual que al es emp eses, pe c ea una sola
en i a BIMSA (Ba celona d’In aes uc u es
Municipals). Aques a usió es a e pe què una
sola en i a po és o es les ges ions i coo dinació
de p ojec es.
Semp e hi ha hagu els esponsables d’espai
públic, que són els qui ho man enen. A més, des
del 2017, al Dis ic e de l’Eixample, l’Ajun amen
de Ba celona comp a amb pe sonal dedica a la
ecupe ació dels in e io s d’illa.
2. Quin és el pe sonal que composa l’equip i
quines són les uncions de cadascun d’ells?
El man enimen dels in e io s d’illa és el eball
de di e sos depa amen s de l’Ajun amen de
Ba celona: Pa cs i Ja dins són els esponsables
de les plan acions, Enllumena de les lluminà ies,
BCASA del eg i desaigua, Ne eja, e c. Dis ic e, a
a és del Depa amen d’Ob es i Man enimen
cen ali za i coo dina algunes de les ac uacions
del man enimen co ec iu.
El pe sonal dedica a la ecupe ació de nous
ja dins in e io s d’illa s’en oca a supe isa i
impulsa els p ojec es que es an elaciona s amb
aques espai, segons no ma i a. Po ana des
d’a enció a ècnics que edac en p ojec es amb
ja dins p i a s, com el seguimen de p ojec es
que allibe en l’in e io d’illa pe c ea un ja dí
públic.
3. Quin és el ang de compe ències que ges ioneu
en el depa amen ? Mencioneu aquelles ges ions
que desen olupeu, pe dona a en end e el ni ell
de decisió. Pe exemple: des d’adminis a les
despeses, dissenya les e o mes i mobilia i,
escolli el colo de la po a, con ac a als
ja dine s e c.
Cada depa amen é el seu p essupos p opi pe
man eni la pa que li co espon dels ja dins
in e io s d’illa.
4. Quina és la os a isió i objec ius a lla g
e mini pel que a a aques s espais?
Aconsegui el màxim de ja dins in e io s d’illa,
impulsan una ciu a més e da, accessible i
segu a, o ga an in el benes a dels eïns.
5. De quina mane a c eieu que els ja dins
in e io s d’illa o men pa de l’essència del Pla
Ce dà i la ciu a de Ba celona?
Els ja dins in e io s d’illa són una pa
onamen al del Pla Ce dà. Quan Ce dà a
dissenya les illes, a p oposa que només es
cons uís un 50% de la supe ície, deixan la es a
com a zona enja dinada.
Finalmen , a l’ho a de la e i a , el Pla Ce dà
no es a segui , a causa de la especulació
immobilià ia que a p o oca que es cons uïssin
plan es baixes i so e anis a l’in e io d’illa. Això
a e que els ja dins p e is os es con e issin

129
en simples pa is in e io s, no malmen p i a s,
des ina s a usos indus ials o maga zems.
6. Com encaixen els ja dins d’illa dins del
planejamen u banís ic que s’es à execu an a
l’Eixample; supe illes, ca e s paci ica s...? Hi ah
algun pla especí ic pe aques s ind e s? De que
ac a?
Els ja dins d’illa encaixen pe ec amen dins del
planejamen u banís ic ac ual de l’Eixample,
especialmen amb inicia i es com les supe illes i
els ca e s paci ica s, ja que o s aques s p ojec es
busquen ans o ma l’espai u bà pe millo a la
quali a de ida, a a o i la mobili a sos enible
i c ea més espais e ds. El Pla Clima es à
alinea amb aques s objec ius, ja que p omou la
ena u ali zació de l’espai u bà, i la educció de
les emissions de CO2, i l’adap ació de la ciu a al
can i climà ic, po encian mes espais e ds.
7. Quines no ma i es especí iques egulen l’ús
(públic i p i a ) d’aques s espais? En alguns
ja dins, pe exemple el de Joan B ossa hi ha dos
locals que enen accés al ja dí in e io o i es a
anca s.
La no ma i a d’ús dels ja dins in e io s d’illa és la
ma eixa que a la es a d’espai públic, amb algunes
especi ici a s com el so oll, o el e que es igui
anca a la ni .
8. Quins són els p incipals p oblemes o ep es
amb què us obeu en la ges ió dels ja dins
in e io s?
Els p incipals ep es són la segu e a , ja que
mol s d’aques s espais enen una única en ada
poc il·luminada, aquí apa eix l’u banisme de
gène e. També hi ha p oblemes de man enimen
de les zones de joc i ne eja. A més mol s eïns
desconeixen la se a exis ència.
9. Com ges ioneu la segu e a en aques s espais?
Hi ha col·labo ació amb al es depa amen s o
ins i ucions? Com unciona?
El pe sonal de man enimen de Pa cs i Ja dins
són els enca ega s de anca aques s espais.
Es anquen al cap esp e, que can ia en ho a i
d’es iu o hi e n. D’aques a mane a es ga an eix
un ús segu .
10. Exis eixen polí iques conc e es pe p e eni
p oblemes com plagues o andalisme?
Expliqueu-les.
Pe e i a les plagues, el pe sonal de Pa cs
i Ja dins eali za inspeccions pe iòdiques
pe de ec a possibles plagues i aplica els
ac amen s que siguin necessa is.
11. Quins p ojec es especí ics es eu desen olupan
ac ualmen pe a la millo a dels ja dins in e io s?
Pod íeu dona un exemple d’algun p ojec e
ecen i l’impac e d’aques ?
Dins del Pla Clima, el P og ama d’Espais de
P oximi a i In e io s es à eballan en di e sos
p ojec es pe millo a algun d’aques s ja dins,
amb l’objec iu de e -los més accessibles i millo s
climà icamen : omb es, ege ació, e c.
12. C eieu que les mi ge es i els sòcols sense
ac amen (mu s opacs) son un pun d’a ac iu
nega iu pe aques s espais? Són aques es açanes
nues del os e in e ès pe ac ua -hi?
Els mu s que delimi en en plan a baixa els
ja dins in e io s d’illa o men pa de l’espai a
130
ni ell a qui ec ònic-paisa gís ic. El seu acaba és
essencial pe a l’espai. Gene almen s’ap o i en
pe a plan a en iladisses que inc emen en el e d
i allunyen els usua is de les açanes pos e io s,
allunyan el so oll i el possible in usisme.
La possible obe u a de ines es en aques s
mu s, apo a llum na u al i is es del ja dí a
l’espai in e io i p i a . També apo a ulls pe
igila l’espai públic, que queda p ou amaga
pe les se es ca ac e ís iques. Tanma eix ambé
compo a un isc de mals usos del ja dí.
13. Teniu alguna línia de eball pe millo a -ho?
Quin/s sis emes c eieu que son els més idonis?
No enca a.
14. Hi ha plans pe ob i nous espais o ecupe a
al es in e io s d’illa?
La no ma i a ac ual quali ica de 13E gai ebé o el
Dis ic e de l’Eixample. Aques a clau u banís ica
obliga a allibe a l’in e io d’illa i e -ne un ja dí
p i a en ce es casuís iques, així com possibili a
l’ús p i a iu del subsol amb la obligació de c ea
un ja dí públic.
131
Llis a de igu es
Figu a 1 - Rep esen ació g à ica i nume ació dels in e io s d’illa
públics anali za s i els seus accessos. | Fon de la il·lus ació.
Elabo ació p ópia (EP).
Figu a 2 - Topog a ia del pla de Ba celona que a se la base sob e
la que es a dibuixa el p ojec e d’eixample de Ce dà. | Fon de
la il·lus ació. Col·lecció de la Ca o eca de l’Ins i u Ca og à ic i
Geològic de Ca alunya. (2010).
Figu a 3 - Ampliació de igu a 4
Figu a 4 - Plànol de e o ma i eixample de Ba celona pe Ilde ons
Ce dà, ap o a pe la Real O d e de 7 de juny 1859. | Fon de la
il·lus ació. Rep oducció acsímil de l’o iginal exposa a l’Ajun amen
de Ba celona, Plaça San Jaume 1.
Figu a 5 - Illa ipus de dos blocs pe Ilde ons Ce dà al P ojec e de
Re o ma i Eixample de Ba celona de 1859. | Fon de la il·lus ació.
Ce dà: 150 anys de mode ni a . (P, 163). (2009). Talle de
maque es ETSAB-UPC. Col·leccicó Fundació U bs i Te i o i Idel ons
Ce dà.
Figu a 6 - Plànol de l’Eixample de Ba celona de 1863 que inco po a
nous enllaços i in aes uc u es, i un augmen de la ocupació de
l’edi icació en plan a. d’Ilde ons Ce dà. | Fon de la il·lus ació.
Ce dà: 150 anys de mode ni a . (P, 247). (2009). Solà-Mo ales, M.
Fundació U bs i Te i o i Idel ons Ce dà.
Figu a 7 - Illa ipus de es blocs en U, segons de e minacions
de l’ap o ació de ini i a del P ojec e de Re o ma i Eixample de
Ba celona de 1860, p oposada pe Ilde ons Ce dà amb la Sociedad
Fomen o del Ensanche el 1863. | Fon de la il·lus ació. Ce dà: 150
anys de mode ni a . (P, 163). (2009).
Figu a 8 - Esquemes ep esen a ius de l’e olució de la ocupació
de les illes de l’Eixample espec e les no ma i es. | Fon de la
il·lus ació. EP.
Figu a 9 - Axonome ia ep esen a i a de la conseqüència
edi ica o ia d’una illa a causa de l’e olu i a o denança. | Fon de la
il·lus ació. EP.
Figu a 10 - O o o o de la ciu a de Ba celona de 2021. | Fon
de la il·lus ació. Base Ins i u Geog à ic Nacional (IGN) amb
pos p oducció d’EP.
Figu a 11 - À ea Me opoli ana de Ba eclona i àmbi del PGM en 36
i 27 municipis espec i amen . | Fon de la il·lus ació. EP.
Figu a 12 - Ima ge ep esen a i a del uncionamen del PIU en
l’ambi d’un ja dí in e io d’illa, conc e amen als Ja dins de Paula
Mon al. | Fon de la il·lus ació. PIU.
Figu a 13 - Plànol de l’àmbi co esponen al Conjun Especial de
l’Eixample ( e mell) i l’àmbi del Dis ic e de l’Eixample | Fon de la
il·lus ació. EP.
Figu a 14 - Plànol dels dis ic es de l’Eixample i San Ma í en
elacó a l’eda edi ica o ia dels edi icis de les illes amb Ja dí in e io
d’illa públic. | Fon de la il·lus ació. EP.
Figu a 15 - Dis ibució del e d públic pe dis ci e (sense
Collse ola), en he c à ees (2009). | Fon de la il·lus ació. F ancès,
L. (Ed.). (2020). Pla de e d i la biodi e si a de Ba celona. Medi
Ambien i Se eis U bans - Hàbi a U bà. (P. 42). Ajun amen de
Ba celona.
Figu a 16 - Ja dins Clo ilde Ce dà | Fon de la il·lus ació. EP.
Figu a 17 - Rep esen ació g à ica dels in e io s d’illa públics i
ja dins públics al eixi de l’Eixample amb isoc ones amb adi de 200
me es. Segons les dades de P oEixample en els anys 1996, 2004,
2012 i la comp abili zació d epa is segons El globus e mell al 2020
que inco po a el dis ic e de San Ma í. | Fon de la il·lus ació. EP.
Figu a 18 - Ja dins An iga Ca e e a d’Ho a. | Fon de la il·lus ació.
EP.
Figu a 19 - O o o o de la ciu a de Ba celona amb les mi ge es
ma cades a làmbi del dis ic e de l’Eixample que queda pe so a del
ca e G an Via de les Co s Ca alanes. | Fon de la il·lus ació. EP.
Figu a 20 - Plànol del 6 ba is del casc an ic de Ba celona; el Ra al,
Ba i Gò ic, San Pe e, San a Ca e ina i la Ribe a, la Ba ceone a,
Poble Sec i San An oni.
Elebo ació col·labo a i a: Tu o Alejand o Giménez Imi izaldu,
Beca ia Diana Rami ez, Ge a d Gomila, Ma a San iago, Ángel O iz,
Anna Na a o, Blanca T ias de Bes.
Figu a 21 - Ja dins Ma ia Me cè Ma çal | Fon de la il·lus ació. EP.
Figu a 22 - Ja dins Lau a Albéinz, 24 de no emb e de 2024 a les
13:49 h s.
Figu a 23 - Ja dins Te e Mon oliu, 28 de se emb e de 2024 a les
13:30 h s.
Figu a 24 - Ja dins de Jaume Pe ich, 7 de eb e de 2025 a les
16:50 h s.
Figu a 25 - Ja dins So ia Ba a , 7 de eb e de 2025 a les 16:30 h s.
Figu a 26 - Ja dins Paula Mon al, 3 de eb e de 2024 a les 18:10
h s.
Figu a 27 - Ja dins Lau a Albéinz, 24 de no emb e de 2024 a les
13:49 h s.
Figu a 28 - Ja dins Cons ança d’A agó. 11 de eb e de 2025 a les
16:02 h s.
Figu a 29 - Ja dins Mon se a Figue es. 22 de gene de 2025 a les
17:05 h s.
Figu a 30 - Ja dins Anaïs Napoleon. 7 de eb e de 2024 a les 17:30
h s.
Figu a 31 - Ja dins Els T es Tombs. 28 de se emb e de 2024 a les
13:10 h s.
Figu a 32 - Ja dins Lina Òdena, 7 de eb e de 2025 a les 17:25.
132
Figu a 33 - Ja dins Ca me Biada, 24 de no emb e de 2024 a les
14:00.
Figu a 34 - Esquema en plan a de les dues possibili a s d’ana d’un
can ó de la illa a l’al e amb o sense connexió ans e sal.
Figu a 35 - Esquema en plan a de les possibles con igu acions d’illa
amb passa ge o pa i in e io .
Figu a 36 - Ja dins Palau Robe . 24 de no emb e de 2024 a les
13:40 h s.
Figu a 37 - Ja dins Anaïs Napoleon. 7 de eb e de 2024 a les 17:30
h s.
Figu a 38 - Espai Ge mane es, 3 de ebe e de 2024 a les 18:15 h s.
Figu a 39 - Ja dins Paula Mon al, 3 de eb e de 2024 a les 18:10
h s.
Figu a 40 - Ja dins Anaïs Napoleon. 7 de eb e de 2024 a les 17:30
h s.
Figu a 41 - Ja dins la Sede a, 24 de no emb e de 2024 a les 15:00
h s.
Figu a 42 - Ja dins del Ca li , 11 de eb e de 2025 a les 15:50 h s.
Figu a 43 - Quan emps que a que iuen al ca e les pe sones que
do men al as a Ba celona? (2023). | Fon de la il·lus ació. A els
Fundació. (Juny 2024). Viu e al Ca e a Ba celona (P.20).
Figu a 44 - Place a Joan B ossa, 22 de gene de 2025 a les 16:40
h s.
Figu a 45 - Plaça Hen y Dunan , 4 de eb e de 2025 a les 17:45
h s.
Figu a 46 - Ja dins Clo ilde Ce dà, 7 de eb e de 2025 a les 17:45
h s.
Figu a 47 - Ja dins En ique a Sèculi, 4 de eb e de 2025 a les
16:30 h s.
Figu a 48 - On do men les pe sones que iuen al ca e a
Ba celona? Pe dis ic es (2023). | Fon de la il·lus ació.
A els Fundació. (Juny 2024). Viu e al Ca e a Ba celona P.8.
Pos p oducció d’EP.
Figu a 49 - Ja dins Sebas ià Gasch, 3 de eb e de 2025 a les 17:40
h s.
Figu a 50 - Ja dins Elena Mase as, 22 de gene de 2025 a les 16:50
h s.
Figu a 51 - Ja dinsCons ança d’A agó. 11 de eb e de 2025 a les
16:02 h s.
Figu a 52 - Ja dins Mon se a Figue es. 22 de gene de 2025 a les
17:05 h s.
Figu a 53 - G à ic de ba es de la con abili zació d’accessos pe
illa en els ja dins in e io s d’illa publics ac uals als dis ic es de
l’Eixample i San Ma í.
Figu a 54 - G à ic de ba es segons la con abili zació d’accessos
pe illa en els ja dins in e io s d’illa publics ac uals als ba is que
composen el conjun especial de l’Eixample.
Figu a 55 - Plànold’in e io d’illes i accessos en els ba is que
composen el conjun especial de l’Eixample.
Figu a 56 - Plànol amb ci cum e ències a cada pa i, depenen del
seu nomb e d’accessos, la supe ície i an igui a .
Figu a 57, 58, 59 i 60 - Rep esen ació g à ica esquemà ica del ipus
d’accés mi jançan la supe posició del o al d’ima ges d’accessos
amb un 15% d’opaci a . En blanc y neg e.
Figu a 61 - Rep esen ació g à ica dels accessos a a és d’una
pe o ació d’edi icació exis en mi jançan la supe posició del o al
d’ima ges d’aques a ipologia amb un 15% d’opaci a .
Figu a 62 - G à ic compa a iu de la quan i a d’accessos a a és de
pe o acions de l’edi icació exis en .
Figu es 63-77 - Accessos a a és de pe o ació d’edi icacions
exis en s.
63. Ja dins Me cè Vila e .
64. Ja dins Lina Òdena.
65. Ja dins Manuel de Ped olo.
66. Ja dins Sebas ià Gasch.
67. Ja dins An oni Puig e .
68. Ja dins Els T es Tombs
69. Ja dins To e de les Aigües.
70. Ja dins Te e Mon oliu.
71. Ja dins Te e Mon oliu.
72. Ja dins So ia Ba a .
73. Ja dins An ic Cinema U gell.
74. Ja dins Flo a T is an.
75. Ja dins Ma ia Me cè Ma çal.
76. Plaça Hen y Dunan
77. Ja dins Casa Elizalde.
Figu a 78 - Rep esen ació g à ica dels accessos cobe s p ojec a s
mi jançan la supe posició del o al d’ima ges d’accessos amples
amb un 15% d’opaci a .
Figu a 79 - G à ic compa a iu de la quan i a d’accessos cobe s
p ojec a s.
Figu es 80-87 - Accessos cobe s p ojec a s.
80. Ja dins Cons ança d’A agó.
81. Ja dins Anaïs Napoleon.
82. Ja dins An ic Cinema No e a s.
83. Ja dins Bea iu Pinós-Milany.
84. Ja dins E messenda de Ca cassona.
85. Ja dins E messenda de Ca cassona.
86. Ja dins Ma ia Assumpció Ca alà.
87. Ja dins Palau Robe .
Figu a 88 - Supe posició del o al d’ima ges d’accessos en e
133
mi ge es amb un 10% de sa u ació.
Figu a 89 - G à ic compa a iu de la quan i a d’accessos en e
mi ge es o and ones.
Figu a 90-104 - Accessos en e mi ge es o and ones
90. Ja dins la Sede a.
91. Palçe a de Joan B ossa
92. Ja dins An oni Puig e .
93. Ja dins Ca li .
94. Ja dins Clo ilde Ce dà.
95. Ja dins Rosa Deulo eu.
96. Ja dins Lina Òdena.
97. Ja dins Ma ia Assumpció Ca alà.
98. Ja dins Ca me Biada
99. Ja dins Lau a Albéinz.
100. Ja dí d’Agus í Cen elles.
101. Ja dins Els T es Tombs.
102. Ja dins Ma ia Ma ilde Almend os.
103. Ja dins Jaume Pe ich.
104. Ja dins “La Fa o i a”.
Figu a 105 - Supe posició del o al d’ima ges d’accessos a a és de
passa ges amb un 15% de sa u ació.
Figu a 106 - G à ic compa a iu de la quan i a d’accessos pe ca e
de ple d e .
Figu es 107-112 - Accessos pe ca e de ple d e .
107. Ja dins la Sede a.
108. Ja dins la Sede a.
109. Ja dins En ique a Sèculi.
110. Ja dins Sa o.
111. Ja dins Ca e ina Albe .
112. Ja dins Ca e ina Albe .
Figu a 113 - Ja dins Me cè Vila e , 28 de se emb e de 2024 a les
14:00 h s.
Figu a 114 - Amb 3/4 lími s ac ius en o ma de açanes amb
connexió isual. To i se osc, la il·luminació dels come ços cla ejen
el pa i in e io . Ja dins Rosa Deulo eu 3 de eb e de 2025 a les
18:30 h s.
Figu a 115 - Ja dí en ol a d’ac i i a uni e si à ia cons an . Ja dí
Fe an Solde ila de la Uni e si a de Ba celona, 11 de eb e de
2025 a les 17:30 h s.
Figu a 116 - Lími ac iu amb en iladisses. Ja dins Agus í Cen elles,
24 de no emb e de 2024 a les 15:00 h s.
Figu a 117 - Lími ac iu in e ingu amb ins al·lació o o ol aica
(Ba celona, posa’ guapa). Ja dins Flo a T is an, 7 de eb e de
2025 a les 18:30 h s.
Figu a 118 - Lími ac iu in e ingu amb mu al a ís ic. Vui e a s
en mosaics pe alumnes de l’escola Massana. Ja dins Clo ilde Ce dà,
7 de eb e de 2025 a les 17:45 h s.
Figu a 119 - Lími ac iu in e ingu amb mu al a ís ic. Mu al pe
Anna Falcó ilus a ion. Ja dins Ca me Biada, 24 de no emb e de
2024 a les 14:00.
Figu a 120 - Ima ge ep esen a i a de l’imac e isual d’un lími
passiu sepa ado de l’espai públic i l’espai p i a . Ja dins Lau a
Albéinz, 24 de no emb e de 2024 a les 13:49 h s.
Figu a 121 - Ma e iali a d’un lími passiu a pa i d’un mu
sepa ado opac amb en iladisses. Ja dins Sebas ià Gasch, 3 de eb e
de 2025 a les 17:40 h s.
Figu a 122 - Ma e iali a d’un lími passiu a pa i d’un mu
sepa ado opac. Place a Joan B ossa, 22 de gene de 2025 a les
16:40 h s.
Figu a 123 - Ima ge ep esen a i a de l’imac e isual d’un lími
passiu sepa ado de l’espai públic i l’espai p i a . Ja dins Paula
Mon al, 3 de eb e de 2024 a les 18:10 h s.
Figu a 124 - Ma e iali a d’un lími passiu a pa i d’un mu
sepa ado opac. Ja dins Anaïs Napoleon. 7 de eb e de 2024 a les
17:30 h s.
Figu a 125 - Plan a esquemà ica dels Ja dins Ca e ina Albe .
Figu a 126 - Lími ac iu amb açana, po e ies accessibles pe eïns,
Ja dins Ca e ina Albe , 24 de no emb e de 2024 a les 12:20 h s.
Figu a 127 - Lími passiu amb mu sepa ado i mi ge es, amb
in e encions de g a i i, Ja dins Ca e ina Albe , 24 de no emb e de
2024 a les 12:20 h s.
Figu a 128 - Ja dins la Sede a, 24 de no emb e de 2024 a les 13:00
h s.
Figu a 129 - Ja dí adjacen a un cen e cí ic amb ca e e ía obe a
el cap de se aman. Ja dins la Sede a, 24 de no emb e de 2024 a les
13:00 h s.
Figu a 130 - Únic accés a la Biblio eca So ia Ba a a a és del pa i
in e io . Ja dins So ia Ba a , 7 de eb e de 2025 a les 16:30 h s.
Figu a 131 - Plànol de elació en e cen es educa ius i els ja dins
in e io s d’illa en els di e en s ba is que con o men el dis ic e de
l’Eixample.
Figu a 132 - Tanca de connec i i a en e l’Escola Ca li i els Ja dins
del Ca li , 11 de eb e de 2025 a les 15:50 h s.
Figu a 133 - Po a d’accés a l’escola S . Nicholas School des dels
Ja dins Lau a Albéinz, 24 de no emb e de 2024 a les 13:49 h s.
Figu a 134 - Ja dins Agus í Cen elles, 24 de no emb e de 2024 a
les 15:00 h s.
Figu a 135 - Manual G à ic de Senyali zació dels Espais Ve ds de
Ba celona, senyali zació A10 (Ja dins in e io s). Pàgina 16 Fon de
la il·lus ació. Ajun amen de Ba celona.
Figu es 136-155 - Senyals d’iden i icació dels ja dins in e io s d’illa.

134
136. Ja dins An ic Cinema No e a s.
137. Ja dins d’Agus í Cen elles.
138. Ja dins del Ca li .
139. Ja dins de Flo a T is an.
140. Ja dins Manuel de Ped olo.
141. Ja dins de Clo ilde Ce dà.
142. Ja dins d’Anaïs Napoleón.
143. Ja dins de Lina Òdena.
144. Ja dins de Lina Òdena.
145. Ja dins de Jaume Pe ich.
146. Ja dins de Mon se a Roig.
147. Ja dins de Mon se a Roig.
Figu es 156-172 - Nomenclà o s
156. Place a de Joan B ossa.
157. Place a de Joan B ossa.
158. Ja dins Mon se a Figue es.
159. Ja dins de Baea iu Pinós-Milany.
160. Ja dí d’Assumpció Ca alà.
161. Ja dins de Sa o.
162. Ja dins Paula Mon al.
163. Ja dins de Mon se a Roig.
164. Ja dins d’En ique a Sèculi.
165. Place a Hen y Du an .
166. Ja dins de Jaume Pe ich.
167. Ja dins de Lina Òdena.
168 Ja dins de Clo ilde Ce dà.
169. Ja dins de Manuel de Ped olo i Molina.
170. Ja dins de Cons ança d’A agó.
171. Ja dins del Rec o Oli e as.
172. Ja dins d’Agus í Cen elles.
148. Ja dins del Rec o Oli e as.
149. Ja dins de Rosa Delo eu.
150. Ja dins de Rosa Delo eu.
151. Ja dins de Sa o.
152. Ja dins de Lau a Albéniz.
153. Ja dins d’Elena Mase as.
154. Ja dins Mon se a Figue es
155. Ja dins de Baea iu Pinós-Milany.
Figu es 173-194 - Senyals d’al es ade e ències
173. Ci cui de Salu . Ja dins d’En ique a Sèculi.
174. À ea de joc in an il. Place a de Joan B ossa.
175. P ohibida l’en ada de gossos en o el pa c. Ja dins de Ca me
Biada.
176. Respec e al descans del eïna . Ja dins d’Anaïs Napoleón.
177. Escola B essol Casa dels nens. Ja dins de Ca me Biada.
178. Cen e Cí ic la Sede a, Ce n e pe a amílies amb adolescen s.
Ja dins la Sede a.
179. Cen e Cí ic Casa Elizalde. Ja dins Casa Elizalde.
180. Cen e Se eis Socials (CSS) D e a-Fo Pienc. Ja dins An iga
Ca e e a d’Ho a.
181. Accés al PIAD Pun d’in o mació i a enció a la dona. Ja dins de
Rosa Delo eu.
182. Accés al PIAD Pun d’in o mació i a enció a la dona. Ja dins de
Rosa Delo eu.
183. Commemo ació pel 75é anni e sa i de l’Hospi al de la C eu
Roja. Place a Hen y Du an .
184. Pa i Mon se a Roig en els Ja dí Fe an Solde ila de la
Uni e si a de Ba celona.
185. Ale a eg de supe i ència. Ja dins Ca e ina Albe .
186. Ale a eg de supe i ència. Ja dins de Ca me Biada.
187. Ale a eg de supe i ència. Ja dins Cons ança d’A agó.
188. Senyal Ba celona Wi-Fi. Ja dins Casa Elizalde.
189. Mo imen Ba celona posa’ Guapa. Ja dins Flo a T is an.
190. Cons uccio de 47 habi a ges amb se eis pe a pe sones
g ans. Ja dins Emma de Ba celona.
191. Senyal de Silenci, PlaEnd eça. Ja dins Clo ilde Ce dà.
192. Senyal de espec e als ïns. Ja dins d’Anïs Napoleón.
193. Ca ell Pa is Obe s. Ja dins de Ca me Biada.
194. Espai educa iu, mesu es co id-19. Ja dins Mon se a
Figue es.
Figu a 195 - Ja dins Anaïs Napoleon. 7 de eb e de 2024 a les
17:30 h s.
Figu a 196 - Ja dins An iga ca e e a d’Ho a. 11 de eb e de 2025
a les 14:30 h s.
Figu es 197-203 - Mobilia i:
197. Fon . Ja dins Agus í Cen elles, 24 de no emb e de 2024 a les
15:00 h s.
198. Taula d’escacs. Ja dins Anaïs Napoleon. 7 de eb e de 2024 a
les 17:30 h s.
199. Fon . Ja dins An oni Puig e . 24 de no emb e de 2024 a les
12:00 h s.
200. Tobogan . Ja dins An iga ca e e a d’Ho a. 11 de eb e de
2025 a les 14:30 h s.
201. Fon . Ja dins Palau Robe . 24 de no emb e de 2024 a les
13:40 h s.
202. Tobogan . Ja dins Cons ança d’A agó. 11 de eb e de 2025 a
les 16:02 h s.
203. Fon . Ja dins del Ca li , 11 de eb e de 2025 a les 15:50 h s.
Figu a 204 - Con enido de Roba amiga. Ja dins An oni Puig e .
24 de no emb e de 2024 a les 12:00 h s.
Figu a 205 - Con enido de Roba amiga. Ja dins Ca e ina Albe , 24
de no emb e de 2024 a les 12:20 h s.
Figu a 206 - Con enido de Roba amiga. Ja dins Agus í Cen elles,
24 de no emb e de 2024 a les 15:00 h s.
Figu a 207 - Con enido de Roba amiga. Ja dins Ca me Biada, 24 de
no emb e de 2024 a les 14:00.
Figu a 208 - Ja dins An iga ca e e a d’Ho a. 11 de eb e de 2025
a les 14:30 h s.
Figu a 209 - Plan a cobe a de la in e enció dels Ja dins Àn iga
Ca e e a d’Ho a. | Fon de la il·lus ació. OAB OAB Es udi d’A qui ec u a.
Figu a 210 - Vis a gene al dels Ja dins Àn iga Ca e e a d’Ho a. |
Fon de la il·lus ació. Alejo Bagué, OAB Es udi d’A qui ec u a.
Figu a 211 - Plan a cobe a de la in e enció dels Ja dins Càndida
Pé ez. | Fon de la il·lus ació. RCR A qui ec es.
135
Figu a 212 - Pas d’accés dels Ja dins Càndida Pé ez. | Fon de la il·lus ació.
Hisao Suzuki, RCR A qui ec es.
Figu a 213 - In e io dels Ja dins Càndida Pé ez. | Fon de la il·lus ació.
Hisao Suzuki, RCR A qui ec es.
136