L'Eixample des del cor de l'illa: interpretació i lectura crítica dels jardins interiors de mansana

L'Eixample des del cor de l'illa Interpretació i lectura crítica dels jardins interiorsde mansana 2 *Veure document a doble pàgina amb portada per separat. 3 Treball Final de Grau Autora Blanca Trias de Bes Sánchez Tutor Alejandro Giménez Imirizaldu Tribunal President Carles Crosas Vocal Ioanna Spanou Vocal Roger Such Barcelona, abril 2025 Laboratori d’Urbanisme de Barcelona Departament d’Urbanisme Territori i Paisatge Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona ETSAB Universitat Politècnica de Catalunya UPC BarcelonaTech 4 [Cat] Aquesta investigació analitza els jardins públics situats als interiors d’illa de l’Eixample de Barcelona. La cerca arrenca explorant l’evolució dels patis; des de la concepció original del Pla Cerdà fins a la seva configuració actual, fent atenció a les condicions normatives vigents a la ciutat de Barcelona. L’estudi es basa en un treball de camp amb ànim exhaustiu, amb la visita i documentació fotogràfica de tots els interiors d’illa públics del Districte, complementat amb una anàlisi de dades urbanístiques i normatives. Aquest recull d’informació es categoritza en sis seccions que permeten avaluar els espais: l’ús, els accessos, el límit, els equipaments, la senyalització i el mobiliari urbà. Els resultats de l’anàlisi permeten establir patrons que potencien els d’interiors d’illa en termes d’usabilitat i qualitat ambiental. En última instància, el treball posa de manifest quines formes podrien optimitzar aquests jardins per potenciar el seu ús i contribució a la qualitat de vida de la ciutat, alhora que evidencia aspectes a millorar en la planificació urbana de Barcelona. Paraules clau Jardí, interior, illa, Eixample, Barcelona, Cerdà, públic, privat, ús, accés, sòcol, límit, equipament, senyal, mobiliari, tipologies, optimització. Resum 5 This research analyzes the public gardens located within the inner courtyards of the Eixample district in Barcelona. The study begins by exploring the evolution of these courtyards, from the original conception of the Cerdà Plan to their current configuration, paying attention to the regulatory conditions in force in the city of Barcelona. The study is based on fieldwork with an exhaustive approach, including visits and photographic documentation of all public inner courtyards in the district, complemented by an analysis of urban planning data and regulations. This collection of information is categorized into six sections that allow for the evaluation of these spaces: use, accessibility, boundary conditions, facilities, signage, and urban furniture. The results of the analysis establish patterns that define which typologies of inner courtyards are most efficient in terms of usability and environmental quality. Ultimately, the study highlights the optimal form these gardens should take to maximize their use and contribution to the city’s quality of life while also identifying aspects for improvement in Barcelona’s urban planning. Esta investigación analiza los jardines públicos situados en los interiores de manzana del Eixample de Barcelona. La búsqueda comienza explorando la evolución de los patios; desde la concepción original del Plan Cerdà hasta su configuración actual, prestando atención a las condiciones normativas vigentes en la ciudad de Barcelona. El estudio se basa en un trabajo de campo exhaustivo, con la visita y documentación fotográfica de todos los interiores de manzana públicos del distrito, complementado con un análisis de datos urbanísticos y normativos. Este conjunto de información se categoriza en seis secciones que permiten evaluar los espacios: el uso, la accesibilidad, el límite, los equipamientos, la señalización y el mobiliario urbano. Los resultados del análisis permiten establecer patrones que definen qué tipologías de interiores de manzana son más eficientes en términos de usabilidad y calidad ambiental. En última instancia, el trabajo pone de manifiesto cuál es la forma óptima que deberían tener estos jardines para potenciar su uso y contribución a la calidad de vida de la ciudad, al mismo tiempo que evidencia aspectos a mejorar en la planificación urbana de Barcelona. [Eng] [Cast] Palabras clave Jardín, interior, manzana, Eixample, Barcelona, Cerdà, público, privado, uso, acceso, zócalo, límite, equipamiento, señal, mobiliario, tipologías, optimización. Keywords Garden, inner, courtyard, Eixample, Barcelona, Cerdà, public, private, use, acces, plinth, boundary, facilities, signage, furniture, typologies, optimization. Resumen Abstract 6 7 Index Preliminars Prefaci Objectius Metodologia Contingut Introducció Formació de l’Eixample Planejament Situació actual + Necessitat Les mitgeres a Barcelona Observacions Ús Accessos Límits Equipaments Senyalització Mobiliari Intervencions de referència Conclusions Bibliografia Annexes 8 9 10 12 13 20 26 32 38 40 58 80 92 98 108 114 120 122 124 8 La formació en arquitectura a la Universitat Politècnica de Catalunya permet aprofundir en l’estudi de la relació entre l’espai urbà i la qualitat de vida, destacant la importància dels espais verds en el teixit urbà. Al llarg del recorregut acadèmic, l’anàlisi de models urbans, la sostenibilitat i la rehabilitació d’espais han estat temes recurrents que han despertat la inquietud per aquesta recerca. L’interès per analitzar els jardins interiors d’illa de l’Eixample de Cerdà a Barcelona neix de la voluntat d’entendre com es pot donar utilitat a aquests 47 espais en el teixit de l’Eixample, per tal de contribuir, ni que sigui de manera infinitesimal, a una ciutat més verda, inclusiva i dinàmica. El procés d’elaboració d’aquesta investigació s’ha dut a terme en consonància amb els valors de la Universitat Politècnica de Catalunya i el seu compromís amb la Ciència Oberta. Les dades numèriques i cartogràfiques de la recerca formen part d’un repositori en procés obert a la UPC Commons. Així, s’ha seguit una metodologia inductiva de treball basada en la transparència, l’accés obert a les fonts i el foment de la col·laboració acadèmica. Prefaci 9 Tenint en compte els processos de formació de l’Eixample i els projectes que s’han dut a terme des del 1996 amb la creació de ProEixample per a impulsar la creació de nous jardins interiors d’illa com espais verds, aquest treball pretén encarar tres objectius: (1) Retratar l’estat qualitatiu i funcional dels jardins públics als interiors d’illa de Barcelona, atenent als aspectes clau que els caracteritzen, la contribució al teixit urbà i social dels barris i el potencial que ofereixen. (2) Diagnosticar els punts crítics i carències que provoquen l’oblit i degradació d’aquests indrets. (3) Proposar línies de millora per a revalorar aquests espais com a llocs d’interés en la ciutat i assegurar el seu ús efectiu en la vida quotidiana dels ciutadans. Objectius: retratar, diagnosticar, proposar 16 Figura 6 Plànol de l’Eixample de Barcelona de 1863 que incorpora nous enllaços i infraestructures, i un augment de la ocupació de l’edificació en planta. d’Ildefons Cerdà. | Font de la il·lustració. Cerdà: 150 anys de modernitat. (P, 247). (2009). Solà-Morales, M. Fundació Urbs i Territori Idelfons Cerdà. Introducció 17 Com podem veure a la figura 6 de la pàgina anterior, la versió del Pla de 1863 presenta un augment significatiu en la ocupació edificada de les illes respecte al presentat al 1859, figura 4 a la pàgina 14. El creixement poblacional del moment, les necessitats de la urbanització i els interessos de la propietat immobiliària, provoquen que les ordenances d’edificació evolucionin donant cada cop més marge a l’ocupació de les illes. Pot ser d’interés a l’efecte de les causes del paisatge de mitgeres que dóna origen a aquest treball, la constatació que Paricio fa respecte la forma de les mansanes de Cerdà: el 35% del total d’illes de l’Eixample, a causa de la necessitat d’adaptar-se als eixos vials i altres preexistències, resulten en formes irregulars. “[E]ls propietaris mostren queixes, ja que el percentatge d’ocupació els perjudica, per tant reclamen a l’administració Figura 7 Illa tipus de tres blocs en U, segons determinacions de l’aprovació definitiva del Projecte de Reforma i Eixample de Barcelona de 1860, proposada per Ildefons Cerdà amb la Sociedad Fomento del Ensanche el 1863. | Font de la il·lustració. Cerdà: 150 anys de modernitat. (P, 163). (2009). que es modifiqui la profunditat edificable”.12 Al 1890 es va permetre la coronació del total del perímetre de les illes, provocant que els interiors es convertissin en zones privades o edificades.13 La conformació de la ciutat a partir d’unes barreres topogràfiques, limita l’extensió en planta, provocant un creixement en altura que incrementa la seva densitat. Un altre cas de densificació és l’acceptació de l’obertura de passatges, els quals alliberen un nou accés i per tant un nou eix edificable a l’illa. Tammateix, des del punt de vista de la continuïtat de les façanes i la creació d’espais alternatius a una vialitat cada vegada més demandada, els passatges no han resultat el cas més desfavorable d’interior de mansana. “[L]a forma edificada acostuma a identificar-se amb el màxim permès per l’ordenança”,14 resultant en un Eixample atapeït sense espais buits per patis i ús públic. 12 Paricio Casademunt, A. (2020). L’Eixample de Barcelona : (micro) urbanisme, (micro) arquitectura, construcció i intervenció (o, la petita escala) (1850-1950). Els 2 Pins Edicions. 13 Permanyer, L; Colita. (2003). Els jardins interiors d’illa de l’Eixample. ProEixample, Ajuntament de Barcelona 14 Busquets, J., Gómez Ordóñez, J.-L., Barcelona . Àrea d’Urbanisme., & Laboratori d’Urbanisme de Barcelona. (1983). Estudi de l’Eixample. Ajuntament de Barcelona, Àrea d’Urbanisme. Formació de l’Eixample 18 Evolució de l’Ordenança 15 1860 - 1890 Ordenança de parcel·la Ocupació 50% Alçada 20 m Alçada pati 0 m 1891 - 1941 Primeres ordenances d’illa de cases Ocupació 73,6% Alçada 23 m Profunditat 28 m Alçada pati 4,4 m 1924 - 1975 Les ordenances congestives Ocupació 73% Alçada 24,4 m (Permet PB+7, àtic i sobreàtic) Alçada pati 5,5 m 1976 - 1983 Ordenança del Pla General Metropolità Ocupació 70% Alçada 20,75 m (No regulació plantes soterrani) Alçada pati 4,5 m 15 Busquets, J., Gómez Ordóñez, J.-L., Barcelona . Àrea d’Urbanisme., & Laboratori d’Urbanisme de Barcelona. (1983). Estudi de l’Eixample. Ajuntament de Barcelona, Àrea d’Urbanisme. Figura 8 Esquemes representatius de l’evolució de la ocupació de les illes de l’Eixample respecte les normatives. | Font de la il·lustració. EP. Figura 9 Axonometria representativa de la conseqüència edificatoria d’una illa a causa de l’evolutiva ordenança. | Font de la il·lustració. EP. Introducció 19 Els espais interiors d’illa han patit, en les diferents versions del Plà Cerdà i les variacions normatives posteriors, importants transformacions respecte a la idea original. Oblidats i amagats, han allotjat tradicionalment les activitats impròpies de la noblesa de la façana principal: tallers, magatzems, aparcament. Tanta modificació de límits i profunditats edificables han desembocat en illes inconsistents i heterogenies, veure figura 9. Figura 10 Ortofoto de la ciutat de Barcelona de 2021. | Font de la il·lustració. Base Institut Geogràfic Nacional (IGN) amb postproducció d’EP.. El cas de Sant Martí ha estat objecte d’estudis específics que revelen les causes i conseqüències de l’aplicació de la pauta Cerdà en el contexte de minifundi i regadiu que dona forma al pla aluvial per sota del graó tectònic de la Sagrera i el Rec Comtal. La tesis doctoral de Miquel Coromines i els treballs de recerca que se’n deriven dónen fe de les dificultats que horts, aigües, trens, parròquies i arquitectes municipals en conflicte imposen a la trama cartesiana de l’Eixample.16 Aquest treball, per les dimensions en temps, formats i capacitats del grau, en vol deixar constància. I guaret. 16 Corominas Ayala, M. (2002). Los orígenes del Ensanche de Barcelona : suelo, técnica e iniciativa. Edicions UPC. Sant Martí Formació de l’Eixample 20 Planejament El planejament urbanistic és la disciplina que organitza i regula l’ús del sòl, les infraestructures i els espais públics dins d’un territori mitjançant lleis i normatives. Tota aquesta informació s’organitza en tres nivells de rangs competencials: • Nacional: definició general del sòl, ‘Ley del suelo y Rehabilitación urbana’17 (urbà, urbanitzable o no urbanitzable). • Autonòmic: legislació urbanística específica de cada comunitat autònoma. • Municipal: aplicació de la legislació mitjançant plans urbanístics concrets i ordenances municipals. A nivell autonòmic, a Catalunya tenim el Pla Territorial General de Catalunya (PTGC)18. segons la Llei 1/1995, és l’instrument que defineix els objectius d’equilibri territorial d’interès general i actua com a marc orientador per a les accions públiques. El PTGC va establir que s’elaborarien plans territorials parcials dels set àmbits pluricomarcals en què va dividir el territori de Catalunya: Alt Pirineu i Aran, Àmbit metropolità de Barcelona, Camp de Tarragona, Comarques Centrals, Comarques Gironines, Penedès (2010), Ponent, Terres de l’Ebre 17 Gobierno de España. (2015). Real Decreto Legislativo 7/2015, de 30 de octubre, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de Suelo y Rehabilitación Urbana. Boletín Oficial del Estado, 261, 103278-103351. 18 Pla Territorial general de Catalunya. Gencat, Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica El Pla territorial parcial de l’àmbit metropolità de Barcelona (PTMB)19 comprèn el territori que abasten les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental, amb una superfície de 3.236 km² repartits entre 164 municipis. “El PGM-76 (Pla General Metropolità d’Ordenació Urbana)20 és el document aprovat el 14 de juliol de 1976 per la Comissió Provincial d’Urbanisme de Barcelona que estableix l’ordenació urbanística del territori de l’antiga Entitat Municipal Metropolitana de Barcelona, la qual inclou 27 municipis. Aquest pla defineix les normes urbanístiques que regulen el desenvolupament territorial, amb posteriors modificacions editades per l’Àrea Metropolitana de Barcelona. També inclou les ordenances metropolitanes d’edificació, aprovades el 15 de juny de 1978, i altres regulacions específiques per l’àmbit metropolità. 19 Memòria general part I del Pla territorial metropolità de Barcelona. Gencat, Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica. 20 Ajuntament de Barcelona. (2024). Normativa del Pla general metropolità. Urbanisme, Transició Ecològica, Serveis Urbans i Habitatge. Ajuntament de Barcelona. Introducció Figura 11 Àrea Metropolitana de Bareclona i àmbit del PGM en 36 i 27 municipis respectivament. | Font de la il·lustració. EP. 21 Amb l’aprovació de la llei 31/2010 Barcelona passa a estar formada per 36 municipis, per això l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) està elaborant el PDUM, Pla director urbanístic metropolità, en compliment de la Llei 31/2010, que li atorga competències urbanístiques per establir les línies de desenvolupament en el territori metropolità, format per 36 municipis. El PDUM substituirà el Pla General Metropolità (PGM) vigent des de 1976, que abasta 27 municipis. Després de més de 40 anys i més d’un miler de modificacions del PGM, les necessitats actuals de la societat i el territori requereixen un nou enfocament en el planejament urbanístic. A més a més, cada municipi, disposa del seu planol d’ordenació urbanística municipal (POUM). Aquests són els instruments d’ordenació urbanística integral del territori i generalment abasten un sol terme municipal, encara que també poden abastar-ne més d’un. Correspon als plans d’ordenació urbanística municipal, com a mínim: • Classificar el sòl, amb la finalitat d’establir-ne el règim jurídic corresponent. • Definir el model d’implantació urbana i les determinacions per al desenvolupament urbanístic. • Definir l’estructura general de l’ordenació urbanística del territori i les pautes per fer-ne el desenvolupament. • Determinar les circumstàncies que poden produir la seva modificació o revisió. Planejament 22 Figura 12 Imatge representativa del funcionament del PIU en l’ambit d’un jardí interior d’illa, concretament als Jardins de Paula Montal. | Font de la il·lustració. PIU. A Barcelona, el dibuix de la llei en els seus diferents rangs es recopila i transcriu en el PIU. “El Portal d’Informació Urbanística facilita la consulta de la informació urbanística en un entorn únic, accessible i clar. Integra continguts de Planejament, Qualificacions, Convenis, Patrimoni Arquitectònic, Gestió Urbanística i plànol urbanístic. Ofereix filtres i funcionalitats per a una consulta àgil, compatible amb models de l’Àrea Metropolitana i la Generalitat, amb una base cartogràfica adaptada a l’estàndard europeu ETRS89.” 21 22 Ajuntament de Barcelona. (2024). Portal d’Informació Urbanística (PIU). Urbanisme, Transició Ecològica, Serveis Urbans i Habitatge. Ajuntament de Barcelona. Funcionament del PIU Introducció 23 Totes les parcel·les corresponents als patis investigats s’identifiquen amb la qualificació urbanística 6E i formen part d’una mateixa zona territorial, anomenada, Conjunt Especial de l’Eixample, 13E, explicat a la pàgina següent. Per tant, totes elles comparteixen un seguit de normatvives vigents. Les més rellevants a considerar són les següents: (1) Plans d’ordenació • PDUM Pla director urbanístic metropolità (PDUM), que incormporta la normativa del PGM i les seves modificacions. • B020117 Pla Especial (PE) de protecció del patrimoni arquitectònic històricoartístic de la ciutat de Barcelona. Aprovat el 26 de maig del 2000. • BE201 Text Refós de l’Ordenança de Rehabilitació i Millora de l’Eixample. Aprovat el 22 de novembre del 2002. (2) Plans d’ús • B1666 Pla especial de regulació de les activitats de pública concurrència, comerços alimentaris i altres activitats del districte de l’Eixample. Aprovat el 3 de febrer de 2022. (3) Patrimoni Arquitecònic • 1486 Conjunt especial de l’Eixample, vinculat al Pla d’ordenació B020117 Planejament dels interiors d’illa Com es veu en la figura 12, la informació de cada parcel·la s’estructura en cinc apartats: • Identificació de la parcel·la • Referència Cadastral • Codi de Parcel·la • Superfície de parcel·la • Adreces • Qualificacions Urbanístiques • És el conjunt d’especificacions tècniques que atribueix al sòl els drets i deures que configuren el seu règim jurídic, diferenciant entre zones i sistemes. • Àmbits de planejament • Plans d’ordenació (1) • Plans d’ús (2) • Globals • Patrimoni Arquitectònic (3) • Conjunt de béns immobles que comprèn monuments, conjunts arquitectònics o llocs rellevants que, pel seu interès històric, arqueològic, artístic, científic, social o tècnic, els Estats membres del Consell d’Europa es comprometen a identificar i protegir.22 22 Resulta interessant la inexistència d’una figura de ‘Patrimoni Urbanístic’ que pugui aplegar conjunts urbans pel seu valor patrimonial més enllà dels seus atributs estrictament arquitectònics, incloent qualitats d’infraestructura o paisatge, per exemple. Planejament 24 Figura 13 Plànol de l’àmbit corresponent al Conjunt Especial de l’Eixample (vermell) i l’àmbit del Districte de l’Eixample | Font de la il·lustració. EP. Segons la Ordenança de rehabilitació i millora de l’Eixample, a l’Article 1. Àmbit d’aplicació; El Conjunt Especial de l’Eixample comprèn l’àrea que, coincident amb el traçat històric de l’Eixample, conté com a patrimoni històric i urbanístic una trama urbana comuna, configurada per l’alineació de l’edificació al carrer i per l’esponjament interior característic dels patis d’illa. En el plànol inferior, figura 14 es pot apreciar l’extensió d’aquest àmbit en relació al Districte de l’Eixample i la ubicació dels jardins estudiats. En l’Article 2. Qualificació 13 Eixample; es justifica la Modificació puntual de les normes urbanístiques del Pla general metropolità per a l’adequació del règim urbanístic del conjunt especial de l’Eixample: creació de la qualificació 13 Eixample (clau 13E). L’ordenança obre la porta a la creació d’espais lliures de titularitat pública mitjançant la promoció de Plans de Millora Urbana (PMU), que poden ser impulsats tant per iniciativa pública com privada. Aquests plans permeten transformar interiors d’illa en espais públics enjardinats qualificats com a 6E, assegurant la cessió gratuïta dels espais a l’Ajuntament i definint clarament els accessos i usos. L’ús d’aquests espais queda limitat a activitats públiques i col·lectives, sempre compatibles amb la seva funció com a zones verdes d’esbarjo. Aquesta normativa esdevé una eina fonamental per a la preservació, activació i renaturalització dels interiors d’illa, garantint que aquestes superfícies es mantinguin com a espais oberts, verds i accessibles, ja sigui en l’àmbit privat o públic. Introducció 25 Planejament El plànol inferior representa la totalitat d’illes amb jardín interior públic als districtes de l’Eixample i Sant Martí, a partir de la informació de referència Big Time Barcelona dels arquitectes 300.000 Km/s (trescientosmil)23; un mapa interactiu que ofereix una visió global de la història i patrimoni de la ciutat gràcies a les dades públiques que proporciona la administració. El contrast generat per les diferents tonalitats permet identificar amb claredat les diferents edats dels edificis. Els color més foscos fan referència a les construccions de més antigüitat i el groc a l’espai públic. Aquesta eina facilita detectar aquelles illes amb major diversitat cronològica en les seves edificacions, les quals tenen més probabilitats de 23 300.000 Km/s. (2014). Big Time Barcelona. 300.000 Km/s. presentar una major supefície de paret mitgera a causa de les variacions progresives de les ordenances. A més, permet distingir les diferències entre ambdós districtes. Sant Martí, amb una dispocició parcelària més amplia degut a les carcterístiques del terreny i una menor densistat d’habitants; permet acollir edificacions més recents que sovint incorporen el pati interior d’illa, els quals poden optar a majors extensions. Figura 14 Plànol dels districtes de l’Eixample i Sant Martí en relacó a l’edat edificatoria dels edificis de les illes amb Jardí interior d’illa públic. | Font de la il·lustració. EP. 32 S’entén una paret mitgera com a “l’element arquitectònic que és comú a dues propietats contigües”.37 Les partes mitgeres són una més de les façanes de qualsevol edifici. Comparteixen la funció de ser una barrera de protecció per l’interior. A diferència de les façanes, les quals sempre estàn en contacte amb l’exterior, les mitgeres garanteixen la unió amb l’edifici adjacent. Per aquest motiu, no és un requeriment per les parets mitgeres l’estètica ni l’aïllament propis de les façanes. El conflicte entra quan, degut a alteracions de l’ordenança, bescomptes económics o altres causes majors, aquestes parets mitjeres queden al descobert. “La presència de les mitgeres vistes no 37 Diccionari.cat. (actualitzat). Grup encilpopèdia. Les mitgeres a Barcelona tan sols provoca una imatge de ciutat inacabada, sinó que genera deficiències als habitatges tant de tipus tèrmic com constructiu, ja que no són murs pensats per a ser façanes exteriors”.38 Davant d’aquesta problemàtica, es va impulsar fa 25 anys el Pla de remodelació de parets mitgeres per integrar-les en el paisatge de Barcelona. Aquest Pla forma part d’una estratègia més àmplia impulsada per l’Insititut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida (IMPUiQV), que des de fa més de dues dècades treballa per integrar aquestes parets en l’escena urbana mitjançant intervencions diverses. 38 Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida. Direcció Tècnica. (2023). Pla de remodelació de parets mitgeres. Horitzo 2030. Ajuntament de Barcelona. Figura 19 Ortofoto de la ciutat de Barcelona amb les mitgeres marcades a làmbit del districte de l’Eixample que queda per sota del carrer Gran Via de les Corts Catalanes. | Font de la il·lustració. EP. Introducció 33 Com explica Jordi Portabella i Calvete al catàleg de mitgeres de l’exposició de 200739, les mitgeres han estat històricament ignorades o acceptades amb resignació com a conseqüència natural de la densitat i diversitat del teixit urbà de la ciutat compacta. Amb aquesta exposició es va revindicar la necessitat d’una nova mirada, mostrant exemples de bones pràctiques i transformacions que convertien aquestes parets aparentment residuals en oportunitats urbanes. Com es mostra en la imatge inferior, en l’àmbit del districte de l’Eixample que queda per sota de Gran Via de les Corts Catalanes, s’han detectat un total aproximat de 705 partes mitgeres. D’aquesta totalitat, únicament s’han estudiat en profunditat 39 Escola Superior de Disseny Elisava., & Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida. (2007). Exposició mitgeres Barcelona : de l’oblit al projecte : catàleg de l’exposició 2007. Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida. les pertinents al districte de Sant Antoni. En el plànol de la pàgina posterior s’han posat en comú la totalitat de mitgeres analitazades en els següents barris de Barcelona: el Raval, Barri Gòtic, la Barceoneta, Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, Poble Sec i Sant Antoni. Amb l’objectiu d’obtenir un anàlisi col·laboratiu sobre l’estat actual del casc antic de Barcelona en relació a les parets mitgeres. Les mitgeres a Barcelona 24.B 1 12 34 Figura 20 Plànol dels sis barris del casc antic de Barcelona: el Raval, el Barri Gòtic, Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, la Barceloneta, el Poble-sec i Sant Antoni. Elaboració col·laborativa: Tutor: Alejandro Giménez Imirizaldu; becària: Diana Ramírez; i estudiants de grau: Gerard Gomila, Marta Santiago, Ángel Ortiz, Anna Navarro i Blanca Trias de Bes. Introducció 24.B 1 12 35 Les mitgeres a Barcelona 36 L’Eixample de Barcelona es un dels planejaments més extensos, exitosos i estudiats de la història de l’urbanisme. Un projecte de tal magnitud i detall, comporta un llarg procés de treball. Difícilment es pot aconseguir la uniformitat en tota l’extensió, però si l’equilibri i consonància. “El valor de la excepción en un contexto sedimentado sobre la pauta y el rigor es mayor, la discontinuidad cobra en ese caso un interés especial”.40 L’anàlisi i observació de les mitgeres del barri de Sant Antoni permet concloure que la seva visualització des de la via pública és molt limitada. Al Districte de l’Eixample, els perímetres de les illes es troben edificats, fet que redueix la presència visible de mitgeres des de la perspectiva del vianant. La via pública, delimitada per façanes contínues amaga les diferències d’alçària i profunditat edificada que es produeixen en l’interior de les illes. És des d’aquests interiors que s’accedeix a una nova perspectiva de la ciutat, una realitat urbana que només és perceptible des d’un habitatge amb vistes a l’interior o des dels jardin públics interiors d’illa. Amb l’objectiu d’identificar on aquestes parets són realment visibles, s’ha optat per aproximar-se als interiors d’illa de caràcter públic. 40 Giménez Imirizaldu, A. (2021). La excepción : tres dimensiones de la discontinuidad en el paisaje de la Barcelona contemporánea. Universitat Politècnica de Catalunya. Introducció Aquest extercici revela un paisatge paral·lel dins la trama urbana de Barcelon, descobrint que el paissatge dels interiors d’illa no només es veu condicionat per l’impacte que generen les parets mitgeres del edificis que l’envolten, sino que aquesta imatge es repeteix en un segón plànol; els sòcols i murs separadors que limiten el perímetre de l’espai públic del jardí interior com a frontera de les parcel·les privades adjacents. Figura 21 Jardins Maria Mercè Marçal | Font de la il·lustració. EP. 37 Les mitgeres a Barcelona 38 Observacions A través del treball analític i treball de camp realitzats, en aquest apartat es desenvoluparàn a nivell de detall sis dimensions per comprendre el paper dels jardins interiors d’illa de l’Eixample en relació a la ciutat de Barcelona, i d’aquesta manera detectar mancances i identificar bones pràctiques que poden servir com a referents en la seva gestió i disseny. Segons les dades obtingudes s’han establert els següents apartats, amb l’objectiu de conceptualitzar els principals components components influents dels jardins interiors d’illa; l’ús, els accessos, la delimitació física, els equipaments, la senyalització i el mobiliari urbà. En aquest apartat la totalitat de figures (imatges, plànols, gràfics etc.) són d’elavoració pròpia a no ser que s’indiqui el contrari. Ús Accessos Límit Figura 22 Jardins Laura Albéinz, 24 de novembre de 2024 a les 13:49 hrs. Figura 23 Jardins Tete Montoliu, 28 de setembre de 2024 a les 13:30 hrs. Figura 24 Jardins de Jaume Perich, 7 de febrer de 2025 a les 16:50 hrs. 39 Equipaments Senyalització Mobiliari Figura 25 Jardins Sofia Barat, 7 de febrer de 2025 a les 16:30 hrs. Figura 26 Jardins Paula Montal, 3 de febrer de 2024 a les 18:10 hrs. Figura 27 Jardins Laura Albéinz, 24 de novembre de 2024 a les 13:49 hrs. 40 Ús Figura 28 Jardins Constança d’Aragó. 11 de febrer de 2025 a les 16:02 hrs. Els usos dels jardins interiors d’illa de l’Eixample varien segons l’horari, les característiques físiques, climàtiques i socials. Aquests espais són punts de trobada i convivència activa, mentre que en altres ocasions allotjen funcions marginals. L’anàlisi d’aquest factor permet identificar la varietat d’usos que viuen aquests espais i quines necessitats presenta la societat que els exerceix. A través d’observar tots els racons que s’amaguen a les illes de l’Eixample, s’han enumerat els usos més comuns i repetits que els ciutadans hi practiquen diàriament. 41 48 Un reduït nombre d’illes donen lloc a situacions de culturització, espais on els ciutadans, nens i turistes poden adquirir nous coneixements gràcies al seu entorn. En aquest tipus d’activitat, trobem plafons, cartells o pantalles amb informació pel públic. És adient que la informació exposada serveixi a tots aquells que puguin llergir-ho. Són temes habituals; la història sobre persones o llocs d’interès, moviments actuals o necessitats de la ciutat o el planeta (com el medi ambient o el reciclatge). Figura 36 Jardins Palau Robert. 24 de novembre de 2024 a les 13:40 hrs. Culturalització Observacions 49 Figura 37 Jardins Anaïs Napoleon. 7 de febrer de 2024 a les 17:30 hrs. Trobem dos exemples de situacions de culturalització espontania en els Jardins de Palau Robert i els Jardins Anaïs Napoleon. El primer cas es tracta dels jardins adjacents amb el Centre Cultural Palau Robert. Aquest centre ofereix diverses activitats, actes i exposicions. I aprofita l’espai del jardí per brindar exhibicions, “on passa gent que vol anar a veure les exposicions i gent que fa la seva vida quotidiana dins de l’entorn.”46 Un altre tipus de culturització menys dinàmica és el cas dels Jardins d’Anaïs Napoleon. A l’àrea d’accés, les parets fan de murals, on s’explica la història de la fotògrafa franco-espanyola que dona nom al jardí, Anna Tiffon Cassan. 46 Generalitat de Catalunya (Gencat). (2024). Palau Robert. Exposicions. A l’Eixample hi ha un total de 122 espais d’exposicions repartits als barris de la següent manera:47 4 Sant Antoni 2 El Fort Pienc 26 L’Antiga Esquerra de l’Eixample 80 La Dreta d el’Eixample 7 La Nova Esquerra de l’Eixample 2 La Sagrada Família 47 Ajuntament de Barcelona. (2024). Espais d’Exposicions. Cultura 100%. Què pots fer a BCN. Ús 50 Figura 38 Espai Germanetes, 3 de feberer de 2024 a les 18:15 hrs. Un ús característic en aquests espais és el d’aprofitar l’espai públic per avivar els barris i les comunitats de veïns, promoure l’ajut entre els uns i els altres i la cura del medi ambient. Aquest és el cas dels Jardins d’Emma de Barcelona (en procés) i tot lligat els Jardins Paula Montal. Als Jardins Paula Montal hi trobem un “espai ecològic i comunitari” on s’executen de manera peròdica reunions, assamblees i sessions participatives per a tots els veïns interessats. Disposen d’una cartelleria de barri on publiquen diferents notícies, moviments, voluntariats i activitats que succeeixen al barri. El moviment es genera a causa del solar en desús de l’antic convent de les Germanetes dels pobres, que es trobava al carrer Viladomat per sobre de Diputació, l’actual illa d’aquests Jardins. Comunitat i medi ambient Observacions 51 Figura 39 Jardins Paula Montal, 3 de febrer de 2024 a les 18:10 hrs. Els Jardins d’Emma de Barcelona, on es troba l’espai Germanetes, és un exemple singular de recuperació ciutadana i autogestió dins del teixit urbà de l’Eixample. Situat a l’antic solar del convent de les Germanetes dels Pobres, aquest espai va romandre desaprofitat des del 2006, quan va passar a ser propietat municipal amb la previsió d’acollir equipaments públics reclamats pel barri. La crisi econòmica i l’aturada dels projectes municipals, que incloïa la construcció d’habitatges socials per a gent gran, un institut, una llar d’infants i l’habilitació dels Jardins d’Emma, al 2012 es va incloure dins el programa municipal Pla Buits, destinat a donar usos temporals a solars públics sense activitat.48 48 Cámara Menoyo, C. (2015). Apuntes sobre ciudades postburbuja: Los comunes urbanos en Barcelona. La proposta guanyadora, impulsada pel col·lectiu Recreant Cruïlles (format per l’Assemblea de l’Esquerra de l’Eixample i l’Assosiació de veïns (AVV) del barri, va donar lloc a l’actual Espai Germanetes, un projecte d’autogestió veïnal amb una clara vocació social i reivindicativa. L’espai cedit, d’uns 500 m², s’ha consolidat com un punt de dinamització social, ambiental i cultural del barri. L’organització interna es basa en assemblees quinzenals i comissions temàtiques que gestionen tant l’eix mediambiental com el social.49 És l’unic pati d’interior d’illa de la ciutat autogestionat pels seus veïns, simbolitzant la capacitat de l’acció comunitària per transformar buits urbans en espais vius, tot reivindicant la necessitat d’una planificació urbana més participativa i adaptada a les necessitats reals del barri. 49 Recreant Cruïlles. (2016). Espai Germanetes. Ús 52 Figura 40 Jardins Anaïs Napoleon. 7 de febrer de 2024 a les 17:30 hrs. A un gran nombre d’interiors d’illa, sovint aquells amb un menor grau d’actvitat, s’ha detectat un ús completament discordant amb els anteriors anomenats. Es tracta del profit de refugi per a persones sense llar, un ús residual i sovint invisible. La majoria d’aquests jardins, per la seva configuració tancada, ofereixen una certa privacitat respecte l’espai públic on es desenvolupa gran part de l’activitat. L’aprofitament del mobiliari urbà com a espai per estirar-se, dormir i descansar, és un usatge molt comú que podem percebre diàriament a molts indrets de la ciutat. Refugi Observacions 53 Figura 42 Jardins del Carlit, 11 de febrer de 2025 a les 15:50 hrs. Figura 41 Jardins la Sedeta, 24 de novembre de 2024 a les 15:00 hrs. Ús 54 Figura 44 Placeta Joan Brossa, 22 de gener de 2025 a les 16:40 hrs. Figura 43 Quant temps que fa que viuen al carrer les persones que dormen al ras a Barcelona? (2023). | Font de la il·lustració. Arrels Fundació. (Juny 2024). Viure al Carrer a Barcelona (P.20). Altres expressions de precarietat que habituen els interiors d’illa les trobem en les propietats ambulants. Les persones necessiten un mínim de pertinences per viure i els patis sovint, com mostren les observacions d’aquest estudi, prenen un paper d’armari, traster o amagatall on donar recera i protegir la possesió d’estris essencials. Com podem veure a la figura 43, al 2023 la mitjana de temps vivint al carrer de les persones sense llar de Barcelona, són 4 anys i 5 mesos. Durant la pandèmia COVID-19 es detecta la situació més desfavorable. “Des de llavors, el temps de mitjana s’ha reduït, però encara som lluny de la situació prèvia i en el darrer any fins i tot s’ha produït un lleuger repunt.”.50 Gairebé el 70% de les persones que viuen al carrer a Barcelona no tenen l’esperança de poder allotjar-se aviat, i quatre de cada deu no tenen ningú amb qui comptar. Com més temps passa una persona vivint al carrer, més s’agreuja la seva situació i més difícil és trobar una sortida. 50 Arrels fundació. (2024). Viure al carrer a Barcelona. Radiografia d’una ciutat sensellar. Observacions 55 Figura 47 Jardins Enriqueta Sèculi, 4 de febrer de 2025 a les 16:30 hrs. Figura 46 Jardins Clotilde Cerdà, 7 de febrer de 2025 a les 17:45 hrs. Figura 45 Plaça Henry Dunant, 4 de febrer de 2025 a les 17:45 hrs. Ús 56 Figura 49 Jardins Sebastià Gasch, 3 de febrer de 2025 a les 17:40 hrs. Tots aquests jardins mantenen un horari diürn; per tant, les seves portes tanquen a les nits. Els racons i espais instersticials són els més buscats on arraulir-se durant les hores de la nit. Segons els resultats del recompte realitzat amb 510 voluntaris d’Arrels Fundació, la nit del 13 de desembre del 2023 a Barcelona, del total de persones que dormen al carrer gairebé la meitat es troben als districtes de Ciutat Vella i l’Eixample.51 51 Arrels fundació. (2024). Viure al carrer a Barcelona. Radiografia d’una ciutat sensellar. Figura 48 On dormen les persones que viuen al carrer a Barcelona? Per districtes (2023). | Font de la il·lustració. Arrels Fundació. (Juny 2024). Viure al Carrer a Barcelona P.8. Postproducció d’EP. Observacions 57 Figura 50 Jardins Elena Maseras, 22 de gener de 2025 a les 16:50 hrs. Figura 51 JardinsConstança d’Aragó. 11 de febrer de 2025 a les 16:02 hrs. Ús 64 Perforació d’edificació existent (accés tipus túnel) Els accessos tipus túnel funcionen com a passadíssos de transició entre la via pública i l’interior de l’illa, travessant la planta baixa dels edificis amb la mínima intervenció estructural, funcional i formal. D’aquesta manera, es generen recorreguts allargats, amb poca accessibilitat per la il·luminació natural i, com a conseqüència, disposen d’una visibilitat reduïda de lo que hi ha a l’altre banda. Aquesta atmosfera ombrívola, és especialment perceptible a mesura que es fa fosc, i sovint s’accentua per la manca d’il·luminació artificial. També s’han detectat accessos que, per la seva configuració poc acollidora, esdevenen punts foscos, amb olors pesades i sensació d’inseguretat; convertint-se en indrets que conviden a l’amagatall i el refugi, que hem descrit amb anterioritat en la pàgina 52. Malgrat la seva funció com a porta d’entrada, la seva composició formal, el dèficit lumínic i l’absència de senyalització en el cas de que existei un camí alternatiu de sortida, contribueixen a la seva invisibilitat urbana. La figura 61, és una representació gràfica de la totalitat d’accessos que s’identifiquen amb aquesta tipologia. Mitjançat la totalitat d’imatges, es preten posar en evidència les semblances i formalitats comuns que comparteixen. Observacions 65 Figura 61 Representació gràfica dels accessos a través d’una perforació d’edificació existent mitjançant la superposició del total d’imatges d’aquesta tipologia amb un 15% d’opacitat. Acessos 66 La tipolgia d’accessos a través de la perforació de l’edificació existent es caracteritza per la seva configuració semioculta i proporció estreta i enclotada. Es tracta d’un pas cobert que travessa la planta baixa d’un edifici, amb alçades que oscil·len entre els 3 i 5 metres i un recorregut que supera els 8 metres de llarg. L’amplada varia entre 2,5 i 5 metres, exceptuant casos puntuals on comparteixen l’accés a aparcaments soterranis. De la totalitat dels accessos a interiors d’illa que s’han documentat al districte de l’Eixample (67 accessos), 19 corresponen a perforacions d’edificis existents, és a dir, un 28,4%. D’aquests, gairebé la meitat (47,4%) són l’únic accés disponible al jardí, fet que els converteix en un cas extrem de tancament i dificultat d’entrada, tant física com visual. En els Jardins Montserrat Figueres i els de Sofia Barat, l’accés en forma de perforació s’ha aprofitat per generar un espai de distribució interna per als edificis adjacents. En aquests casos, la presència d’accessos veïnals pot generar moviment i activitat que dinamitza l’espai. Cal destacar també l’accés als Jardins Antic cinema d’Urgell, el qual passa a través d’un comerç, en concret un supermercart. Tot i que també pot potenciar l’accés dels clients, resulta difícil d’identificar des del carrer. La sol·lució arquitectónica “tipus túnel” respon a les limitacions de generar una obertura d’accés als patis interiors. Segons s’indica a l’Informe anual de ProEixample 200454, un dels principals obstacles per a la recuperació dels interiors d’illa 54 ProEixample. (2004). Informe anual 2004 ProEixample. ProEixample. 70. Jardins Tete Montoliu. 71. Jardins Tete Montoliu. 72. Jardins Sofia Barat. 73. Jardins Antic Cinema Urgell. 74. Jardins Flora Tristan. 75. Jardins Maria Mercè Marçal. 76. Plaça Henry Dunant 77. Jardins Casa Elizalde. Observacions és la manca d’un pas d’accés des del carrer o la seva dificultat per ser habilitat. A més, l’existència d’activitats al subsòl o a la planta baixa (locals, aparcaments, magatzems), també són motius d’adversitat a l’hora de genrar un accéss als seus interiors. Aquests accessos han estat una solució funcional i realista dins del complex context, ja que permeten crear un pas públic sense alterar l’estructura de les finques existents. En les imatges següents es pot percebre la diversiat d’opcions de pas dins la mateixa tipologia i com aquestes s’adapten a la situació de l’edificació preexistent. Figures 63. Jardins Mercè Vilaret. 64. Jardins Lina Òdena. 65. Jardins Manuel de Pedrolo. 66. Jardins Sebastià Gasch. 67. Jardins Antoni Puigvert. 68. Jardins Els Tres Tombs 69. Jardins Torre de les Aigües. Figura 62 Gràfic comparatiu de la quantitat d’accessos a través de perforacions de l’edificació existent. Perforació 28,4% Projectat 14,9% Passatge 11,9% Mitgeres 44,8% 67 65 68 71 74 63 66 69 72 75 64 67 70 73 76 77 Acessos 68 Accessos coberts projectats Els accessos amples es perceben com una continuació del carrer, és una obertura de grans dimensions que tot i estar cobert permet l’entrada de llum natural. Alguns d’ells tenen continuació amb el paviment de la borera exterior, extenent l’amplada del carrer i convidant a entrar. A diferència dels túnels, no generen recorreguts profunds ni visuals interrompudes; el buit que generen a la planta baixa de l’edifici permet el contacte visual amb el jardí interior des de l’exterior, fent-ne més intuïtiva l’entrada i reforçant la sensació de continuïtat amb l’espai urbà de la via principal. La seva materialitat acostuma a estar íntimament lligada a l’edifici que els acull i generen continuitat amb els acabats de façana. Aquesta integració reforça el tractament d’un espai semipúblic i vincula el pas d’accés tant al carrer com a l’edifici que l’envolta. Tot i que alguns d’aquests accessos no disposen d’il·luminació artificial pròpia, no esdevé una condició crítica. La poca profunditat i gran l’alçada de l’espai afavoreix l’entrada de llum natural, o fins i tot la difusió de la llum de fanals del carrer o del mateix jardí interior, fent que l’espai de pas mantingui certa claredat fins i tot en hores de poca llum. Gracies a la seva amplitud, es facilita la circulació còmoda de vianants, bicicletes i altres serveis. La coberta, potencia l’activitat d’ús espontani, tot i que no solen disposar de mobiliari urbà, en dies de pluja o calor esdevenen punts de refugi per a veïns i treballadors de l’entorn. El seu caràcter d’amplitud i accessibilitat obre la porta a pensar-los no només com a passadissos funcionals, sinó com a extensions del carrer amb vocació d’espai públic habitable. Observacions 69 Figura 78 Representació gràfica dels accessos coberts projectats mitjançant la superposició del total d’imatges d’accessos amples amb un 15% d’opacitat. Acessos 70 La tipologia d’accessos amples es distingeix per una configuració oberta i de proporció generosa. Es tractar d’estructures planificades com a part integrada del projecte edificatori, i per tant presenten un nivell d’integració arquitectònica superior. Habitualment travessen la planta baixa i fins i tot la primera planta de l’edifici. L’amplada mitjana d’aquests accessos se situa al voltant dels 5 i 8 metres, amb alguns casos puntuals que arriben als 10 metres, quan inclouen l’accés compartit a aparcaments. Dels 67 accessos documentats als interiors d’illa del districte de l’Eixample, 10 corresponen a la tipologia d’accés ample, és a dir, un 14,93% del total. D’aquests, 6 són l’únic pas disponible cap a l’interior d’illa, fet que mostra que, malgrat la seva obertura, no sempre van acompanyats d’una xarxa d’accessos múltiples. En tres casos, aquests espais funcionen com a extensions de l’edificació que els acull; els Jardins Ermessenda de Carcassona, el qual recull el centre cultural Teresa Pàmies que inclou la Biblioteca Esquerra de l’Eixample-Agustí Centelles, el Centre Cívic Urgell i l’escola bressol El Roure; els Jardins Maria Assumpció Català, que acull Centre d’atenció primària de l’Hospital Sagrat Cor; i els Jardins de Palau Robert on l’accés dona pas al restaurant Sintonia. El fet de que l’accés formi part d’una entitat pública o privada activa, afavoreix a l’activitat i vigilància de l’espai. Figures 80. Jardins Constança d’Aragó. 81. Jardins Anaïs Napoleon. 82. Jardins Antic Cinema Novetats. 83. Jardins Beatriu Pinós-Milany. 84. Jardins Ermessenda de Carcassona. 85. Jardins Ermessenda de Carcassona. 86. Jardins Maria Assumpció Català. 87. Jardins Palau Robert. Observacions Figura 79 Gràfic comparatiu de la quantitat d’accessos coberts projectats. Perforació 28,4% Projectat 14,9% Passatge 11,9% Mitgeres 44,8% 71 80 83 86 81 84 87 82 85 Acessos 72 Accés entre mitgeres i andrones Els accessos entre mitgeres i andrones s’obren com esquerdes urbanes dins la continuïtat construïda de l’Eixample. La seva proporció, habitualment estreta i vertical, genera una sensació d’efecte embut però a diferència dels “túnels” es compensa per l’obertura al cel. Això afavoreix tant la ventilació com l’entrada de llum natural. És habitual trobar-hi elements vegetals com plantes enfiladisses, arbustos o fins i tot petits arbres que aprofiten les condicions favorables d’assolellament, i reforcen el caràcter de transició cap al jardí. Sovint, aquests accessos passen desapercebuts a primera vista. L’estretor combinada amb la profunditat del recorregut i acabats de les parets laterlas, pot dificultar-ne la percepció des del carrer. Les parets que els delimiten mostren una gran variabilitat formal. Algunes han estat resoltes com a façanes acabades, integrades al conjunt edificat, mentre que d’altres mantenen l’aspecte cru i inacabat d’una paret mitgera, amb l’impacte visual que això genera. Aquesta falta de definició formal pot transmetre la sensació que es tracta d’un espai provisional, marginal o aliè a l’esfera pública de la ciutat, com si no formés part plenament de l’espai urbà. Observacions 73 Figura 88 Superposició del total d’imatges d’accessos entre mitgeres amb un 10% de saturació. Acessos 80 Límits Els murs i façanes que delimiten els jardins interiors d’illa tenen un paper determinant en la seva qualitat ambiental, visual i social. Aquests límits, sovint poc protagonistes en el disseny urbà, condicionen la percepció del jardí i en defineixen tant la relació amb els edificis adjacents com el grau d’aïllament o integració. Amb l’objectiu d’analitzar aquest element, l’estudi recopila un conjunt de dades específiques que, complementades amb el recull fotogràfic, ofereix una visió global del seu estat actual. Aquest treball ha permès agrupar els límits dels jardins en dues tipologies segons el seu grau d’activació i aprofitament; els límits actius i els límits passius. L’anàlisi del seu ús, permet valorar l’impacte que quests límits tenen en l’atmosfera dels patis, tot identificant tant la seva qualitat física com la capacitat d’aportar valor al jardí. Entenentlos així, com a superfícies amb potencial transformador i capacitat d’integració o relació amb l’entron. Figura 113 Jardins Mercè Vilaret, 28 de setembre de 2024 a les 14:00 hrs. 81 82 Límits actius Els límits actius són aquells que actuen com a frontisses entre l’espai privat edificat i l’espai públic del jardí interior, que contribueixen a fer d’aquest un espai de convivència i interacció. Més enllà del seu contacte físic amb el jardí aquests límits exergeixen alguna funció arquitectònica, social o urbana. Des de dins, aquests límits es perceben com a elements vius que modulen l’experiència del jardí. La relació amb equipaments públics o comerços privats genera una sensació de seguretat i activitat latent: el jardí deixa de ser un espai aïllat i passa a formar part d’un sistema de connexions més ampli (figura 124). Fins i tot en absència d’activitat, la presència de portes, finestres, balcons o galeries transmet una percepció de companyía i vinculació constant amb l’ambient i el ritme de la ciutat. Com explica Lluís permanyer al llibre Els interiors d’illa de l’Eixample55, Le Corbusier, en una de les seves visites a Barcelona, queda embadalit per les gl·leries de l’Eixample i expressa que aquestes haurien d’haver estat les façanes principals. Aquest tipus de límit reforça la presència dels veïns, el jardí és observat, compartit i reconegut per aquells que l’habiten diàriament. No obstant, per tal que aquesta connexió funcioni de manera harmónica, els límits depénen de sol·lucions arquitectòniques adequades i ben resoltes. D’altre banda, aquesta relació pot generar conflictes d’ús o de privacitat, especialment quan el jardí esdevé punt de pas o extensió d’activitats locals. En alguns casos, l’activitat derivada d’equipaments o locals pot generar soroll i tensions entre funcions públiques i veïnals. Tal 55 Permanyer, L; Colita. (2003). Els jardins interiors d’illa de l’Eixample. ProEixample, Ajuntament de Barcelona com es recull en diverses reflexions urbanes sobre la morfologia de l’Eixample, aquests edificis disposen d’una façana cara el carrer vial i l’altre a l’interior d’illa, s’espera d’aquesta una reducció de la intensitat i la sonoritat. Es consideren també límits actius totes aquelles intervencions que transformen els murs opacs per fomentar-ne la seva participació amb l’atmosfera del jardí. Com es tracta d’espais verds, sovint es recorre a la vegetació com a eina de millora ambiental i visual. Tal com explica el departament de jardins interiors d’illa; “Generalment s’aprofiten per a plantar enfiladisses que incrementen el verd i allunyen els usuaris de les façanes posteriors, allunyant el soroll i el possible intrusisme”. (figura 116) Una altre forma d’intervenció, és l’aplicació de formes artístiques, com murals planificats (figures 118 i 119). I de caràcter menys comú també hi trobem implementacions d’elements com plaques fotovoltaiques (figura 117). Observacions 83 Figura 116 Límit actiu amb enfiladisses. Jardins Agustí Centelles, 24 de novembre de 2024 a les 15:00 hrs. Figura 115 Jardí envoltat d’activitat universitària constant. Jardí Ferran Soldevila de la Universitat de Barcelona, 11 de febrer de 2025 a les 17:30 hrs. Figura 114 Amb 3/4 límits actius en forma de façanes amb connexió visual. Tot i ser fosc, la il·luminació dels comerços clarejen el pati interior. Jardins Rosa Deulofeu 3 de febrer de 2025 a les 18:30 hrs. Límits 84 Dels 43 jardins dels quals es disposa informació sobre els seus límits, es sintetitza que cada jardí compta amb quatre límits, donada la forma predominantment quadrada de les illes. A partir de la classificació i contabilització de 172 límits (taules de dades adjuntes a l’annexe), s’han identificat 58 límits actius, que representa un 33,28% del total. Només un dels 43 jardins analitzats compta amb la totalitat dels seus límits considerats actius, fet que representa un 2,33% del total. Aquest cas correspon als Jardins de la Sedeta, configurat a partir d’un passatge i envoltat d’un conjunt d’equipaments socials i educatius, que inclouen; el Centre Cívic La Sedeta, un centre de serveis socials per a families amb adolescents i l’escola La Sedeta. Aquesta dada posa de manifest la baixa presència d’una activació plena dels perimetres dels espais interiors. Pel que fa a les tipologies dels límits actius, s’observa una clara predominança de les façanes d’edificis en contacte directe amb l’espai públic, que representen el 68,97% dels casos, 40 dels 58 (figura 114). Aquestes són façanes acabades que inclouen finestres, galeries, balcons o accessos en planta baixa que de vegades connecten amb zones tècniques o secundàries dels edificis, mantenint una relació visual i fins i tot funcional amb el jardí. En segon lloc, es troben els equipaments públics, amb un total de 15 límits (25,86%), s’han comptabilitzat unicament aquells que disposen d’algun tipus d’entrada o relació activa amb l’espai interior. Tan sols dos casos correspon a ús comercial. Concretament a la plaçeta Joan Brossa, l’accés entre andrones separa el restaurant Balthazar i l’hotel Evenia Rosselló. Ambdós establiments fan ús d’una franja limitada del jardí com a extensió del seu espai privat: el restaurant aprofita l’amplada de l’accés per col·locar cinc taules amb para-sols, mentre l’hotel genera una petita terrassa amb contacte directe amb l’interior del jardí. L’altre cas, és el d’el supermercat Bonpreu al Jardí de l’Antic Cinema Urgell, aquest establiment comercial serveix d’entrada a l’espai interior d’illa. Finalment, tot i haver identificat diverses intervencions vegetals (figura116) i murals artístics (figures 118 i 119), només s’ha comptabilitzat un cas d’intervenció amb plaques fotovoltaiques als jardins Flora Tristan, com s’explica en el catàleg de l’exposició mitgeres56, “es tracta de la primera iniciativa pública d’aprofitament d’una paret mitgera per a la captació energètica mitjançant panells fotovoltaics”. (figura 117). Aquest conjunt de dades posa en relleu la relació directa entre els límits actius i la seva capacitat per potenciar l’activitat, la seguretat i l’aprofitament dels recursos disponibles. 56 Escola Superior de Disseny Elisava., & Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida. (2007). Exposició mitgeres Barcelona : de l’oblit al projecte : catàleg de l’exposició 2007. Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida. Observacions 85 Figura 119 Límit actiu intervingut amb mural artístic. Mural per Anna Falcó ilustration. Jardins Carme Biada, 24 de novembre de 2024 a les 14:00. Figura 117 Límit actiu intervingut amb instal·lació fotovoltaica (Barcelona, posa’t guapa). Jardins Flora Tristan, 7 de febrer de 2025 a les 18:30 hrs. Figura 118 Límit actiu intervingut amb mural artístic. Vuit retrats en mosaics per alumnes de l’escola Massana. Jardins Clotilde Cerdà, 7 de febrer de 2025 a les 17:45 hrs. Límits 86 Límits passiu Els límits passius són aquells que, tot i envoltar el jardí, no estableixen cap tipus de relació funcional amb ell. A diferència dels límits actius, aquests murs no observen, no comuniquen i no acullen. Es limiten a separar i aïllar. La seva presència genera desconnexió amb la ciutat i indiferència urbana. Es composen per parets mitgeres o murs de separació opacs, generalment sense tractament. En alguns casos, la seva alçària considerable els converteix en parets dominants que donen l’esquena al pati. Pels veïns que cerquen la privacitat i el silenci de l’interior d’illa, aquesta sol·lució pot ser encertada, doncs permet reduir la visibilitat des del pati i fa de parapet per possibles transmissions de soroll. Des de l’interior del jardí, en canvi, aquests límits es perceben com a fronteres hermètiques. No disposen de finestres ni portes que permetin intuir cap forma de vida o activitat al darrere. Aquest fet reforça l’aïllament del jardí, encabit dins d’una estructura sense interlocutors. Així, el límit passiu no només tanca físicament, sinó que talla la possibilitat de relació, i esdevé una superfície muta dins d’un espai que, per naturalersa, hauria de convidar a l’intercanvi. Malgrat la seva inactivitat, alguns d’aquests murs han estat intervinguts puntualment, suavintzant el seu imacte i apropant-los a una atmosfera més adquada. Altres, en canvi, es mantenen nus i exposats, convertint-se en espais susceptibles d’actes espontanis i vandàlics o d’usos no desitjats. Figura 120 Imatge representativa de l’imacte visual d’un límit passiu separador de l’espai públic i l’espai privat. Jardins Laura Albéinz, 24 de novembre de 2024 a les 13:49 hrs. Observacions 87 Figura 122 Materialitat d’un límit passiu a partir d’un mur separado opac. Placeta Joan Brossa, 22 de gener de 2025 a les 16:40 hrs. Figura 121 Materialitat d’un límit passiu a partir d’un mur separado opac amb enfiladisses. Jardins Sebastià Gasch, 3 de febrer de 2025 a les 17:40 hrs. Límits 88 Dels 172 límits analitzats, 114 han estat classificats com a límits passius o inactius, respresentant un 66,28% del total. Aquesta elevada proporció posa de manifest la presència dominant de murs sense activitat ni funció definida en els perímetres dels jardins interiors d’illa. S’han comptabilitzat 8 dels 43 jardins estudiats en els quals la totalitat dels seus límits perimetrals són passius, fet que contribueix a aïllar l’espai interior de qualsevol activitat externa. Aquesta configuració limita la capacitat de generar activitat, visibilitat o relacions amb usos adjacents, reforçant la percepció d’espai secundari tancat. Els límits passius es corresponen amb parets mitgeres o sòcols opacs (murs separadors), sense cap obertura ni ús associat. Les alçaries d’aquests límits varien en funció de l’activitat o separació amb l’edifici posterior; la majoria cobreixen entre una o dues plantes, es a dir 3 o 6 metres, mentre que les més altes corresponen a mitgeres que cobreixen tota l’alçada de l’edifici adjacent. Segons el Departament de Jardins Interiors de l’Eixample, “Els murs que delimiten en planta baixa els jardins interiors d’illa formen part de l’espai a nivell arquitectònic-paisatgístic. El seu acabat és essencial per a l’espai.” En l’entrevista, es destaca que els murs opacs; “...també comporten un risc de mals usos del jardí”. Figura 123 Imatge representativa de l’imacte visual d’un límit passiu separador de l’espai públic i l’espai privat. Jardins Paula Montal, 3 de febrer de 2024 a les 18:10 hrs. Observacions 89 Figura 124 Materialitat d’un límit passiu a partir d’un mur separado opac. Jardins Anaïs Napoleon. 7 de febrer de 2024 a les 17:30 hrs. La presència generalitzada de límits passius posa en evidència la necessitat d’impulsar estratègies específiques per al seu tractament paisatgístic i funcional, amb l’objectiu de reduir-ne l’impacte ambiental i perceptiu i transformar-los en agents que contribueixin a la millora de l’atmosfera dels jardins interiors d’illa. Límits 96 Figura 131 Plànol de relació entre centres educatius i els jardins interiors d’illa en els diferents barris que conformen el districte de l’Eixample. Centre educatiu amb un radi de 200 mts. Jardí interior d’illa amb els accessos respectius. jardins interiors d’illa. En entorns densos com el districte de l’Eixample, els espais verds tenen un paper clau en la salut i el benestar dels infants i joves. En aquest context, els jardins interiors d’illa esdevenen una eina per compensar el dèficit d’espai verd per habitant. En el plànol inferior s’identifiquen 47 jardins interiors d’illa públics i 102 centres educatius de proximitat (casals d’infants i joves, escoles bressol i centres d’educació infantil, primària i secundària, tant públics com privats). L’Eixample compta amb un total de 95 centres educatius. A partir d’aquest estudi se’n desprenen diverses relacions de proximitat: 18 dels jardins tenen, com a mínim, un centre educatiu a la mateixa illa, fet que en pot potenciar la utilitat de l’espai, d’aquestst, 8 són equipaments adjacents al límit del jardí, i només 5 d’ells disposen d’una porta, reixa o portó que connecta físicament amb el centre. Tot i així, durant les visites realitzades no s’ha observat cap d’aquests accessos oberts. Tot sembla indicar que les obertures s’utilitzen en Observacions 97 Figura 133 Porta d’accés a l’escola St. Nicholas School des dels Jardins Laura Albéinz, 24 de novembre de 2024 a les 13:49 hrs. Figura 132 Tanca de connectivitat entre l’Escola Carlit i els Jardins del Carlit, 11 de febrer de 2025 a les 15:50 hrs. horari restringit per controlar l’entrada i sortida dels usuaris durant l’horari escolar. Per contra, hi ha 5 jardins que no tenen cap escola a menys de 200 metres, fet que pot reduir el seu ús com a espai de joc infantil. Aquestes dades posen en evidència una situació ambivalent: d’una banda, existeix una densitat important d’escoles en contacte o molt properes als jardins interiors, fet que podria afavorir-ne l’aprofitament per part de families i infants. Però, d’altra banda, les seves connexions funcionals i ús com a suport a l’activitat educativa són encara limitats o inexistents. L’escenari actual apunta a una oportunitat d’actuació urbana i pedagògic: obrir, activar o millorar els punts de connexió entre escoles i jardins interiors podria reforçar el paper d’aquestst espais com a refugi climàtic, àrea d’esbarjo o aula a l’aire lliure, en línia amb els objectius establerts pel Pla Clima de Barcelona 2018-2030. Equipaments 98 Senyalització La senyalització dels jardins interiors d’illa juga un paper clau en la seva identificació, ús correcte i percepció pública. Més enllà de la seva funció informativa, els elements gràfics i textuals que hi apareixen contribueixen a construir la identitat d’aquests indrets. La diversitat de senyals entre els jardins permet identificar tres grans tipologies: els cartells verds institucionals de parcs i jardins de Barcelona, els nomenclàtors municipals, i la resta de senyalitzacions informatives i puntuals. A través del treball de camp, es valora la seva interpretació, visibilitat i valor simbòlic. Figura 134 Jardins Agustí Centelles, 24 de novembre de 2024 a les 15:00 hrs. 99 100 Identificació Jardí interior d’illa Gairebé a totalitat dels jardins interiors d’illa disposa de cartells verds identificatius situats al costat de l’entrada d’accés a la vía pública. Aquests elements han estat indispensables per al reconeixement dels espais durant la investigació del terball de camp. La senyalització corporativa de l’Ajuntament de Barcelona, en concret del departaemnt de Parcs i Jardins de Barcelona, serveixen per indicar que es tracta d’un jardí públic. Aquests compten amb una estructura establerta de la composició (figura 144), pictogrames de prohibicions i serveis que ofereixen. Totes ells incorporen; el nom oficial del jardí, el districte o barri que hi perteneixen, l’horari del jardí i els serveis (com àrees de joc infantil, circuits esportius etc.) i prohibicions (com l’entrada de gossos, fumar etc.). Tot seguint un grafisme i gamma de colors d’acord amb l’estètica que defineix la identitat dels espais verds de la ciutat. Figura 135 Manual Gràfic de Senyalització dels Espais Verds de Barcelona, senyalització A10 (Jardins interiors). Pàgina 16 Font de la il·lustració. Ajuntament de Barcelona Figures de les senyals de: 136. Jardins Antic Cinema Novetats. 137. Jardins d’Agustí Centelles. 138. Jardins del Carlit. 139. Jardins de Flora Tristan. 140. Jardins Manuel de Pedrolo. 141. Jardins de Clotilde Cerdà. 142. Jardins d’Anaïs Napoleón. 143. Jardins de Lina Òdena. 144. Jardins de Lina Òdena. 145. Jardins de Jaume Perich. 146. Jardins de Montserrat Roig. 147. Jardins de Montserrat Roig. 148. Jardins del Rector Oliveras. 149. Jardins de Rosa Delofeu. 150. Jardins de Rosa Delofeu. 151. Jardins de Safo. 152. Jardins de Laura Albéniz. 153. Jardins d’Elena Maseras. 154. Jardins Montserrat Figueres 155. Jardins de Baeatriu Pinós-Milany. La presència d’aquests cartells en els jardins és practicament exemplar; exceptuant les illes que incorporen un passatge, ja que els seus jardins estan excempts d’horari donda la imposibilitat de tancar el seu accés. Observacions 101 139 143 147 151 155 136 140 144 148 152 137 141 145 149 153 138 142 146 150 154 Senyalització 102 Nomenclàtor Una categoria reconeixible de la senyalització d’aquests espais és la característica placa de pedra que posa nom als diferents espais públics de la ciutat. De caràcter menys comú, els noms d’aquests espais interiors públics reconegruts en el Nomenclàtor de la ciutat varien entre; jardí, jardins, plaça o plaçeta. Segons la normativa municipal, la Ponència del Nomenclàtor de Barcelona és l’organ encarregat de valorar i proposar els noms dels espais públics, amb la participació del Programa Municipal per a les Dones, entre d’altres institucions. Aquest component simbòlic dota els jardins interiors d’un valor cultural i educatiu afegit, transformant-los en espais de memòria, reconeixement i diversitat. Un dels aspectes més característics de la identificació d’aquestst espais és la decissió institucional d’assignar noms de dona. Tal com explica el col·lectiu El globus vermell62, “un aspecte característic de la xarxa de jardins interiors d’illa és que molts d’ells duen nom de dona. Amb la voluntat de “feminitzar” un nomenclàtor municipal pràcticament monopolitzat per figures masculines, fa anys l’Ajuntament va començar a assignar noms de dones al nous jardins que s’han anat obrint.” Com recorda el projecte Ciutat de Dones de l’Ajuntament de Barcelona63, “a la majoria de ciutats del món, els carrers, les places, els monuments i els parcs tenen noms d’home. 62 El globus vermell. (2018). Jardins Interiors d’Illa de l’Eixample. Barcelona. 63 Ajuntament de Barcelona. (2023). Ciutat de Dones Figures dels nomenclàtors de: 156. Placeta de Joan Brossa. 157. Placeta de Joan Brossa. 158. Jardins Montserrat Figueres. 159. Jardins de Baeatriu Pinós-Milany. 160. Jardí d’Assumpció Català. 161. Jardins de Safo. 162. Jardins Paula Montal. 163. Jardins de Montserrat Roig. 164. Jardins d’Enriqueta Sèculi. 165. Placeta Henry Durant. 166. Jardins de Jaume Perich. 167. Jardins de Lina Òdena. 168 Jardins de Clotilde Cerdà. 169. Jardins de Manuel de Pedrolo i Molina. 170. Jardins de Constança d’Aragó. 171. Jardins del Rector Oliveras. 172. Jardins d’Agustí Centelles. Molt pocs, de manera testimonial, han donat el protagonisme a les dones” Amb aquesta realitat de fons, es va impulsar la iniciativa de feminitzar el nomenclàtor a través dels jardins interiors d’illa. Lamentablement, ni tan sols en els espais més menuts de la ciutat, s’ha aconseguit revertir la desigualtat. Dels 47 jardins interiors de l’Eixample, només la meitat porten nom de dona. La resta continuen homenatjant noms masculins, perpetuant així la dinàmica habitual. Seguint aquesta lògica, potser seria “just” que la meitat de les grans avingudes i places de Barcelona també portessin nom de dona. Però mentre això no arriba, sembla que fins i tot els espais més recòndits de la ciutat es resisteixen a ser batejats en femení. Observacions 103 159 163 167 171 172 156 160 164 168 157 161 165 169 158 162 166 170 Senyalització 104 Altres normes i advertències Més enllà dels cartells identificatius i els noms oficials, als jardins interiors d’illa s’hi poden trobar una gran varietat de senyals complementaris que responen a usos concrets, demandes puntuals o necessitats locals. Aquests cartells inclouen, entre d’aletres: Senyals complentàries del departament de Parcs i Jardins, les quals senyalen els diferents serveis i espais dins del jardí. A més de prohibicions i avisos per part de l’Ajuntament (figures 182-185). En la majoria dels jardins interiors d’illa s’ha detectat la senyalització que prohibeix l’entrada de gossos. Aquesta restricció, habitual en espais verds de caràcter reduït o amb usos familiars, respon a normatives municipals orientades a garantir la convivència, la seguretat i la higiene, especialment en zones amb jocs infantils. No obstant això, cal contextualitzar aquesta mesura en un districte com l’Eixample, que registra un dèficit d’espais verds amb només 1,85 m² de verd per habitant, molt per sota de la mitjana de Barcelona. Aquest fet planteja la qüestió sobre la disponibilitat real d’espais adequats per al passeig i esbarjo de mascotes, en un entorn densament urbanitzat on l’accés a zones verdes és limitat i on sovint es concentra la prohibició d’entrada d’animals en aquests espais interiors. Segons la normativa municipal, els gossos han Figures dels senyals: 173. Circuit de Salut. Jardins d’Enriqueta Sèculi. 174. Àrea de joc infantil. Placeta de Joan Brossa. 175. Prohibida l’entrada de gossos en tot el parc. Jardins de Carme Biada. 176. Respecte al descans del veïnat. Jardins d’Anaïs Napoleón. 177. Escola Bressol Casa dels nens. Jardins de Carme Biada. 178. Centre Cívic la Sedeta, Cerntre per a famílies amb adolescents. Jardins la Sedeta. 179. Centre Cívic Casa Elizalde. Jardins Casa Elizalde. 180. Centre Serveis Socials (CSS) Dreta-Fort Pienc. Jardins Antiga Carretera d’Horta. 181. Accés al PIAD Punt d’informació i atenció a la dona. Jardins de Rosa Delofeu. 182. Accés al PIAD Punt d’informació i atenció a la dona. Jardins de Rosa Delofeu. 183. Commemoració pel 75é anniversari de l’Hospital de la Creu Roja. Placeta Henry Durant. 184. Pati Montserrat Roig en els Jardí Ferran Soldevila de la Universitat de Barcelona. de circular per l’espai públic sota control, i només poden anar deslligats en zones habilitades específicament per a aquest ús. D’acord amb la Llei 7/2023, de 28 de març, de protecció dels drets i el benestar dels animals64 “Sense perjudici del que estableixin les seves ordenances municipals, els ajuntaments han de promoure l’accés a platges, parcs i altres espais públics dels animals de companyia que no constitueixin un risc per a les persones, altres animals o les coses.” Fàcilment reconeixibles, els cartells en forma de B de Barcelona, encarregats d’identificar els diferents equipaments de la ciutat (figures 186189). Com a cas excepcional, es detecta un senyal explicatiu d’organització de l’interior i els accessos de l’illa (figures 190-191), concretament per indicar la ubicació d’Atenció a les Dones de Barcelona (PIAD) als Jardins Rosa Deulofeu. A més a més, és una senyalització explicativa dels diferents accessos i recorreguts del mateix jardí. Donades les grans dimensions de les illes, la inclusió d’aquesta senyalització sería una pràctica que facilitaría la mobilitat de les persones en aquestst indrets. 64 Generalitat de Catalunya. (2023). Llei 7/2023, de 28 de març, de protecció dels drets i el benestar dels animals. Art. 29, p. 29. Observacions 105 176 180 173 177 181 182 193 174 178 175 179 Senyalització 112 Els jardins interiors d’illa, pel seu caràcter traquil, recollit i poc vigilat, esdevenen espais atractius per a persones en situació de sense llar o exclusió social. En aquest context, el mobiliari públic adquereix usos alternatius però funcionals per a qui hi troba un espai de refugi o descans. Els bancs són freqüenment utilitzats coma espais per dormir, especialment en hores de poca activitat. La majoria de jardins compten amb contenedors de recollida de roba (Roba Amiga), pensades com a punts solidaris. En la pràctica aquestes bústies no només s’obren per depositar roba en desús sino que sovint moltes persones amb necessitat d’adquirir noves prendes rebusquen i extreuen del seu interior. Per aquest motiu, aquests punt sovint es converteixen en àrees amb presència de desordre i objectes abandonats. Aquestes situacions posen en evidencia la fragilitat de la frontera entre ús i conflicte i posa de manfest la necessitat de repensar el mobiliari com a part d’una infraestructura urbana que ha de ser inclusiva, sostenible i gestionable. No es tracta només de dissenyar per el confort, sinó també de preveure l’ús social real del espai públics, especialment en contextos de vulnerabilitat. Figura 204 Contenidor de Roba amiga. Jardins Antoni Puigvert. 24 de novembre de 2024 a les 12:00 hrs. Observacions 113 Figura 207 Contenidor de Roba amiga. Jardins Carme Biada, 24 de novembre de 2024 a les 14:00. Figura 205 Contenidor de Roba amiga. Jardins Caterina Albert, 24 de novembre de 2024 a les 12:20 hrs. Figura 206 Contenidor de Roba amiga. Jardins Agustí Centelles, 24 de novembre de 2024 a les 15:00 hrs. Mobiliari 114 Intervencions de referència La necessitat de resoldre problemàtiques com la inactivitat dels límits, la manca d’accessos adequats i l’absència d’equipaments actius ha estat abordada en diverses intervencions de jardins interiors d’illa. Alguns projectes exemplars han demostrat com la incorporació d’equipaments públics, la configuració acurada dels accessos i la transformació dels límits opacs poden contribuir decisivament a millorar l’activitat social, la percepció dels punts d’accés i la qualitat ambiental d’aquests espais. A continuació es presenten dos casos d’estudi que il·lustren aquestes estratègies: el projecte d’OAB / Carlos Ferrater al jardí interior de l’antiga carretera d’Horta i la intervenció de RCR Arquitectes a la Biblioteca Joan Oliver als Jardins Càndida Pérez. Figura 208 Jardins Antiga carretera d’Horta. 11 de febrer de 2025 a les 14:30 hrs. 115 116 Jardís Antiga Carretera d’Horta El projecte del jardí interior d’illa situat a l’antic traçat de la carretera d’Horta exemplifica una actuació paisatgística i arquitectònica acurada, que aconsegueix articular l’espai públic i privat. Els arquitectes Carlos i Lucia Ferrater, a través de l’estudi OAB, planteja una intervenció que combina l’edificació d’oficines i espai lliure amb criteris d’integració paisatgística i qualitat urbana.66 L’actuació té una configuració atípica ja que el jardí públic es projecta com una continuïtat del traçat històric de la carretera d’Horta. El tractament del límit sud-est es resol amb la façana de l’equipament del centre de serveis socials de la Dreta-Fort Pienc, que permet una lectura clara des de l’espai públic i facilita la connexió visual amb el jardí. En aquest cas, el límit edificat no es presenta com una barrera, sinó com un element que reforça la visualització d’una altra ativitat a l’interior d’illa. A diferència d’altres jardins que resten tancats o envoltats de mitgeres inactives, aquest projecte transforma el límit edificat en una peça activa, amb una volumetria fragmentada i escalonada que s’adapta al programa interior i a les condicions de llum. Pel que fa a l’espai lliure, l’ordenació en franges pavimentades defineix diferents usos dins el jardí i afavoreix una lectura clara de les zones d’estada, pas i esbarjo. Aquest llenguatge formal es trasllada també a l’edifici, establint una coherència espacial. A més a més el recorregut passa per una zona 66 OAB / Carlos Ferrater. (2003). Jardí interior d’illa a l’Eixample. coberta. Aquest espai (figura 208), aprofita l’arquitectura i materialitat per generar un petit túnel que d’adapta als límits i edificacions existents. Dotant el jardí de personalitat i un recorregut sensorial. Es tracta d’una intervenció que resol els accessos, activa els límits i dota de caràcter l’espai verd. El projecte destaca per la seva capacitat d’inserció respectuosa, que dona resposta a problemàtiques habituals dels interiors d’illa i contribueix a millorar-ne la qualitat ambiental i funcional. Figura 209 Planta coberta de la intervenció dels Jardins Àntiga Carretera d’Horta. | Font de la il·lustració. OAB OAB Estudi d’Arquitectura. Intervencions de referència 117 Figura 210 Vista general dels Jardins Àntiga Carretera d’Horta. | Font de la il·lustració. Alejo Bagué, OAB Estudi d’Arquitectura. 118 La Biblioteca Joan Oliver es troba al barri de Sant Antoni i forma part d’un conjunt d’intervenció urbana dins l’interior d’illa conegut com Jardins de Càndida Pérez. El projecte, obra de RCR Arquitectes, es va desenvolupar entre els anys 2005 i 2007 després de resultar guanyador en un concurs promogut per ProEixample.65 L’actuació transforma l’interior d’illa, accessible des del carrer del Comte Borrell, en un espai públic obert, conformat per la Biblioteca Sant Antoni, el casal d’avis Joan Oliver i els Jardins Cándida Pérez. El projecte aconsegueix donar resposta a diversos reptes habituals dels interiors d’illa. En quant l’accessibilitat, tot i tenir un únic punt d’accés, aquest ha estat considert en la projecció de la intervenció, generant un pas ampli, cobert i ben projectat, que permet una bona connexió visual i funcional amb l’espai interior. A més, el projecte dona sol·lució a 2 dels límits del jardí. Gràcies a l’aplicació perimetral dels equipaments. Les façanes de la biblioteca i del casal actuen com a front actiu, incorporant transparències, usos comunitaris i moviment 65 RCR Arquitectes (2007). Biblioteca Sant Antoni, casal d’avis Joan Oliver i jardins Càndida Pérez, Barcelona. continu d’usuaris. Això permet evitar la presència de murs cecs o mitgeres inactives, habituals en molts interiors d’illa, i contribueix a generar un entorn més viu i segur (vegeu figura 205). El jardí, d’uns 1.400 m², acull jocs infantils i espais d’estada, i es connecta formalment amb els interiors dels equipaments. La biblioteca inclou una graderia exterior que fa de transició entre lectura i joc, i el casal d’avis, ubicat al fons del conjunt, contribueix a generar una relació visual i d’activitat entre diferents generacions. En conjunt, es tracta d’un exemple de com una intervenció arquitectònica ben resolta pot millorar la qualitat espacial i social d’un interior d’illa, tot convertint-lo en un veritable espai públic de referència per al barri. Jardí Càndida Pérez Figura 211 Planta coberta de la intervenció dels Jardins Càndida Pérez. | Font de la il·lustració. RCR Arquitectes. Intervencions de referència 119 Figura 213 Interior dels Jardins Càndida Pérez. | Font de la il·lustració. Hisao Suzuki, RCR Arquitectes. Figura 212 Pas d’accés dels Jardins Càndida Pérez. | Font de la il·lustració. Hisao Suzuki, RCR Arquitectes. 120 Conclusions Mitjançant l’avaluació de l’estat qualitatiu i de la funcionalitat actual dels jardins interiors d’illa del districte de l’Eixample, s’ha confirmat el paper estratègic que aquests espais exerceixen en la trama urbana de Barcelona. L’anàlisi i la possibilitat d’observar i experimentar aquests indrets ha revelat punts crítics a millorar i també aspectes positius que fan d’aquests jardins, instruments de renaturalització i cohesió social. Aquestes reflexions finals es plantegen en quatre eixos d’actuació, amb l’objectiu de contribuir a una correcció dels defectes detectats i una valoració de les qualitats reconegudes des del reconeixement del treball del Districte i l’Àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona i amb ànim de contribució, ni que sigui infinitesimal. En línia amb el treball de l’administració del districte i l’àrea d’urbanisme de la ciutat de Barcelona. (1) L’impacte de les mitgeres i murs cecs. Segons el resultat de l’anàlisi de dades, el sòcol opac té una presència en el 97,67% de la totalitat de casos. Les mitgeres interiors tenen un paper determinant en la percepció paisatgística dels jardins interiors d’illa. Actualment, la majoria de jardins interiors es troben delimitats per aquesta tipologia de mur, la qual actua com a barrera visual i teló de fonts d’usos marginals, accentuant la desconnexió entre l’espai i l’activitat urbana que l’envolta. Com a primera línia d’actuació, es proposa fomentar la connectivitat amb els usos adjacents, aprofitant les plantes baixes per generar relacions visuals i funcionals entre l’espai públic i el privat. Aquesta tipologia d’actuacions ha de respectar la privacitat del veïnat i els horaris d’obertura del pati. Per tant es tractaria d’intervencions puntuals amb possibles construccions adjacents con porxos o tarimes, per tal de delimitar l’àrea d’ús de la resta del jardí. De manera menys intrusiva en quant a l’estructura del jardí, l’aprofitament d’aquests murs com a llenç artístic o espais d’exposicions, convertint-los en elements d’atracció cultural, participació i visibilitat tant als patis com a artistes locals permet la transformació d’un límit passiu a un límit actiu. Una altre possibilitat d’activació dels límits en planta baixa, podria ser l’aplicació d’habitatges protegits o per gent gran, els quals connectarien directament amb l’espai interior d’illa, sense escales i amb un espai verd saludable al davant de casa. (2) En relació a l’activació dels límits, es proposa potenciar la utilitat dels espais mitjançant equipaments i comerços. Segons l’entrevista realitzada al departament d’interiors d’illa de l’Eixample, “La normativa d’ús dels jardins interiors d’illa és la mateixa que a la resta d’espai públic, amb algunes especificitats com el soroll, o el fet que estigui tancat a la nit.”. Això obre la porta a potenciar-hi equipaments culturals, socials i educatius, així com comerços de proximitat que contribueixin a l’activació diària d’aquests espais. A més, la modificació legislativa, que decreta que “no es considerarà contaminació acústica el conjunt de sons que emanen dels espais destinats a l’activitat docent, física, d’esbarjo o de lleure dels centres escolars”, facilita la implantació d’activitats educatives sense restriccions. Aquesta oportunitat pot ser aprofitada per 121 promoure una xarxa d’espais vius, on la presència d’equipaments garanteixi l’ús continuat, la seguretat i la dinamització comunitària. (3) Les estadístiques més recents de persones sense llar o en situació de vulnerabilitat a Barcelona i en concret al districte de l’Eixample, evidencia la necessitat d’una resposta social, centrada en generar espais per a la dignitat i la inclusió, una resposta urbana que vagi més enllà del control o l’expulsió. Aquests espais sovint utilitzats com a refugi, poden esdevnir punts d’atenció i suport si s’incorporen serveis bàsics com labavos i dutxes, punts d’informació i acompanyament. La naturalesa acollidora d’aquests indrets es pot aprofitar per oferir ajuda on les persones en situació de vunerabilitat es poden sentir segures i integrades, convertint els jardins en espais de dignitat, assistència i convivència. (4) Finalment, la millora de l’accés i creació de recorreguts podria esdevenir un aspecte clau per l’optimització de l’ús dels jardins interiors d’illa passant de la perspectiva arquitecónica puntual al funcionament en constel·lació urbanística. Es proposa establir un requeriment de mínims en el disseny i reforma dels jardins interiors d’illa: cada espai hauria de disposar, com a mínim, de dos accessos des de vies diferenciades, per facilitar la permeabilitat i convertir-se en part d’un intinerari veritables espai de pas alhora que estada i evitant la creació de culs-de-sac. A més, almenys un d’aquests accessos hauria d’evitar el format de túnel, donat que els accessos amples i oberts generen més atractiu, seguretat i visibilitat. Aquesta mesura no només milloraria l’ús quotidià, sinó que reforçaria la integració dels jardins dins el teixit urbà i respectant l’urbanisme de gènere. Els jardins interiors d’illa poden deixar de ser espais residuals amagats dins l’Eixample. Amb una planificació estratègica centrada en l’activació dels límits, la implantació d’equipaments, la inclusió social, i la millora i multiplicació d’accessos, aquests espais poden esdevenir veritables places interiors al servei de la ciutadania, reforçant el model de ciutat cohesionada, sostenible i viva al que Barcelona aspira. 128 Entrevista al Departament de jardins interiors de l’Eixample 25 de febrer de 2025. Seu del Districte de l’Eixample, Carrer d’Aragó 311. 1. Quants anys fa que està en funcionament aquest departament? Quin era el grup encarregat d’aquests espais prèviament i perquè es va dissoldre? El grup encarregat era ProEixample, una empresa públicoprivada creada per l’Ajuntament de Barcelona amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida dels veïns, recuperant els interiors d’illa per convertir-los en espais públics, zones verdes. El 2012 es va dissoldre, va ser fusionada igual que altres empreses, per crear una sola entitat BIMSA (Barcelona d’Infraestructures Municipals). Aquesta fusió es va fer perquè una sola entitat portés totes les gestions i coordinació de projectes. Sempre hi ha hagut els responsables d’espai públic, que són els qui ho mantenen. A més, des del 2017, al Districte de l’Eixample, l’Ajuntament de Barcelona compta amb personal dedicat a la recuperació dels interiors d’illa. 2. Quin és el personal que composa l’equip i quines són les funcions de cadascun d’ells? El manteniment dels interiors d’illa és el treball de diversos departaments de l’Ajuntament de Barcelona: Parcs i Jardins són els responsables de les plantacions, Enllumenat de les lluminàries, BCASA del reg i desaigua, Neteja, etc. Districte, a través del Departament d’Obres i Manteniment centralitza i coordina algunes de les actuacions del manteniment correctiu. El personal dedicat a la recuperació de nous jardins interiors d’illa s’enfoca a supervisar i impulsar els projectes que estan relacionats amb aquest espai, segons normativa. Pot anar des d’atenció a tècnics que redacten projectes amb jardins privats, com el seguiment de projectes que alliberen l’interior d’illa per crear un jardí públic. 3. Quin és el rang de competències que gestioneu en el departament? Mencioneu aquelles gestions que desenvolupeu, per donar a entendre el nivell de decisió. Per exemple: des d’administrar les despeses, dissenyar les reformes i mobiliari, escollir el color de la porta, contractar als jardiners etc. Cada departament té el seu pressupost propi per mantenir la part que li correspon dels jardins interiors d’illa. 4. Quina és la vostra visió i objectius a llarg termini pel que fa a aquests espais? Aconseguir el màxim de jardins interiors d’illa, impulsant una ciutat més verda, accessible i segura, tot garantint el benestar dels veïns. 5. De quina manera creieu que els jardins interiors d’illa formen part de l’essència del Pla Cerdà i la ciutat de Barcelona? Els jardins interiors d’illa són una part fonamental del Pla Cerdà. Quan Cerdà va dissenyar les illes, va proposar que només es construís un 50% de la superfície, deixant la resta com a zona enjardinada. Finalment, a l’hora de la veritat, el Pla Cerdà no es va seguir, a causa de la especulació immobiliària que va provocar que es construïssin plantes baixes i soterranis a l’interior d’illa. Això va fer que els jardins previstos es convertissin 129 en simples patis interiors, normalment privats, destinats a usos industrials o magatzems. 6. Com encaixen els jardins d’illa dins del planejament urbanístic que s’està executant a l’Eixample; superilles, carrers pacificats...? Hi ah algun pla específic per aquests indrets? De que tracta? Els jardins d’illa encaixen perfectament dins del planejament urbanístic actual de l’Eixample, especialment amb iniciatives com les superilles i els carrers pacificats, ja que tots aquests projectes busquen transformar l’espai urbà per millorar la qualitat de vida, afavorir la mobilitat sostenible i crear més espais verds. El Pla Clima està alineat amb aquests objectius, ja que promou la renaturalització de l’espai urbà, i la reducció de les emissions de CO2, i l’adaptació de la ciutat al canvi climàtic, potenciant mes espais verds. 7. Quines normatives específiques regulen l’ús (públic i privat) d’aquests espais? En alguns jardins, per exemple el de Joan Brossa hi ha dos locals que tenen accés al jardí interior tot i estar tancats. La normativa d’ús dels jardins interiors d’illa és la mateixa que a la resta d’espai públic, amb algunes especificitats com el soroll, o el fet que estigui tancat a la nit. 8. Quins són els principals problemes o reptes amb què us trobeu en la gestió dels jardins interiors? Els principals reptes són la seguretat, ja que molts d’aquests espais tenen una única entrada poc il·luminada, aquí apareix l’urbanisme de gènere. També hi ha problemes de manteniment de les zones de joc i neteja. A més molts veïns desconeixen la seva existència. 9. Com gestioneu la seguretat en aquests espais? Hi ha col·laboració amb altres departaments o institucions? Com funciona? El personal de manteniment de Parcs i Jardins són els encarregats de tancar aquests espais. Es tanquen al capvespre, que canvia en horari d’estiu o hivern. D’aquesta manera es garanteix un ús segur. 10. Existeixen polítiques concretes per prevenir problemes com plagues o vandalisme? Expliqueu-les. Per evitar les plagues, el personal de Parcs i Jardins realitza inspeccions periòdiques per detectar possibles plagues i aplicar els tractaments que siguin necessaris. 11. Quins projectes específics esteu desenvolupant actualment per a la millora dels jardins interiors? Podríeu donar un exemple d’algun projecte recent i l’impacte d’aquest? Dins del Pla Clima, el Programa d’Espais de Proximitat i Interiors està treballant en diversos projectes per millorar algun d’aquests jardins, amb l’objectiu de fer-los més accessibles i millors climàticament: ombres, vegetació, etc. 12. Creieu que les mitgeres i els sòcols sense tractament (murs opacs) son un punt d’atractiu negatiu per aquests espais? Són aquestes façanes nues del vostre interès per actuar-hi? Els murs que delimiten en planta baixa els jardins interiors d’illa formen part de l’espai a 130 nivell arquitectònic-paisatgístic. El seu acabat és essencial per a l’espai. Generalment s’aprofiten per a plantar enfiladisses que incrementen el verd i allunyen els usuaris de les façanes posteriors, allunyant el soroll i el possible intrusisme. La possible obertura de finestres en aquests murs, aporta llum natural i vistes del jardí a l’espai interior i privat. També aporta ulls per vigilar l’espai públic, que queda prou amagat per les seves característiques. Tanmateix també comporta un risc de mals usos del jardí. 13. Teniu alguna línia de treball per millorar-ho? Quin/s sistemes creieu que son els més idonis? No encara. 14. Hi ha plans per obrir nous espais o recuperar altres interiors d’illa? La normativa actual qualifica de 13E gairebé tot el Districte de l’Eixample. Aquesta clau urbanística obliga a alliberar l’interior d’illa i fer-ne un jardí privat en certes casuístiques, així com possibilita l’ús privatiu del subsol amb la obligació de crear un jardí públic. 131 Llistat de figures Figura 1 - Representació gràfica i numeració dels interiors d’illa públics analitzats i els seus accessos. | Font de la il·lustració. Elaboració própia (EP). Figura 2 - Topografia del pla de Barcelona que va ser la base sobre la que es va dibuixar el projecte d’eixample de Cerdà. | Font de la il·lustració. Col·lecció de la Cartoteca de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. (2010). Figura 3 - Ampliació de figura 4 Figura 4 - Plànol de reforma i eixample de Barcelona per Ildefons Cerdà, aprovat per la Real Ordre de 7 de juny 1859. | Font de la il·lustració. Reproducció facsímil de l’original exposat a l’Ajuntament de Barcelona, Plaça Sant Jaume 1. Figura 5 - Illa tipus de dos blocs per Ildefons Cerdà al Projecte de Reforma i Eixample de Barcelona de 1859. | Font de la il·lustració. Cerdà: 150 anys de modernitat. (P, 163). (2009). Taller de maquetes ETSAB-UPC. Col·leccicó Fundació Urbs i Territori Idelfons Cerdà. Figura 6 - Plànol de l’Eixample de Barcelona de 1863 que incorpora nous enllaços i infraestructures, i un augment de la ocupació de l’edificació en planta. d’Ildefons Cerdà. | Font de la il·lustració. Cerdà: 150 anys de modernitat. (P, 247). (2009). Solà-Morales, M. Fundació Urbs i Territori Idelfons Cerdà. Figura 7 - Illa tipus de tres blocs en U, segons determinacions de l’aprovació definitiva del Projecte de Reforma i Eixample de Barcelona de 1860, proposada per Ildefons Cerdà amb la Sociedad Fomento del Ensanche el 1863. | Font de la il·lustració. Cerdà: 150 anys de modernitat. (P, 163). (2009). Figura 8 - Esquemes representatius de l’evolució de la ocupació de les illes de l’Eixample respecte les normatives. | Font de la il·lustració. EP. Figura 9 - Axonometria representativa de la conseqüència edificatoria d’una illa a causa de l’evolutiva ordenança. | Font de la il·lustració. EP. Figura 10 - Ortofoto de la ciutat de Barcelona de 2021. | Font de la il·lustració. Base Institut Geogràfic Nacional (IGN) amb postproducció d’EP. Figura 11 - Àrea Metropolitana de Bareclona i àmbit del PGM en 36 i 27 municipis respectivament. | Font de la il·lustració. EP. Figura 12 - Imatge representativa del funcionament del PIU en l’ambit d’un jardí interior d’illa, concretament als Jardins de Paula Montal. | Font de la il·lustració. PIU. Figura 13 - Plànol de l’àmbit corresponent al Conjunt Especial de l’Eixample (vermell) i l’àmbit del Districte de l’Eixample | Font de la il·lustració. EP. Figura 14 - Plànol dels districtes de l’Eixample i Sant Martí en relacó a l’edat edificatoria dels edificis de les illes amb Jardí interior d’illa públic. | Font de la il·lustració. EP. Figura 15 - Distribució del verd públic per distrcite (sense Collserola), en herctàrees (2009). | Font de la il·lustració. Francès, L. (Ed.). (2020). Pla de verd i la biodiversitat de Barcelona. Medi Ambient i Serveis Urbans - Hàbitat Urbà. (P. 42). Ajuntament de Barcelona. Figura 16 - Jardins Clotilde Cerdà | Font de la il·lustració. EP. Figura 17 - Representació gràfica dels interiors d’illa públics i jardins públics al teixit de l’Eixample amb isocrones amb radi de 200 metres. Segons les dades de ProEixample en els anys 1996, 2004, 2012 i la comptabilització d epatis segons El globus vermell al 2020 que incorpora el districte de Sant Martí. | Font de la il·lustració. EP. Figura 18 - Jardins Antiga Carretera d’Horta. | Font de la il·lustració. EP. Figura 19 - Ortofoto de la ciutat de Barcelona amb les mitgeres marcades a làmbit del districte de l’Eixample que queda per sota del carrer Gran Via de les Corts Catalanes. | Font de la il·lustració. EP. Figura 20 - Plànol del 6 barris del casc antic de Barcelona; el Raval, Barri Gòtic, Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, la Barceoneta, Poble Sec i Sant Antoni. Eleboració col·laborativa: Tutor Alejandro Giménez Imirizaldu, Becaria Diana Ramirez, Gerard Gomila, Marta Santiago, Ángel Ortiz, Anna Navarro, Blanca Trias de Bes. Figura 21 - Jardins Maria Mercè Marçal | Font de la il·lustració. EP. Figura 22 - Jardins Laura Albéinz, 24 de novembre de 2024 a les 13:49 hrs. Figura 23 - Jardins Tete Montoliu, 28 de setembre de 2024 a les 13:30 hrs. Figura 24 - Jardins de Jaume Perich, 7 de febrer de 2025 a les 16:50 hrs. Figura 25 - Jardins Sofia Barat, 7 de febrer de 2025 a les 16:30 hrs. Figura 26 - Jardins Paula Montal, 3 de febrer de 2024 a les 18:10 hrs. Figura 27 - Jardins Laura Albéinz, 24 de novembre de 2024 a les 13:49 hrs. Figura 28 - Jardins Constança d’Aragó. 11 de febrer de 2025 a les 16:02 hrs. Figura 29 - Jardins Montserrat Figueres. 22 de gener de 2025 a les 17:05 hrs. Figura 30 - Jardins Anaïs Napoleon. 7 de febrer de 2024 a les 17:30 hrs. Figura 31 - Jardins Els Tres Tombs. 28 de setembre de 2024 a les 13:10 hrs. Figura 32 - Jardins Lina Òdena, 7 de febrer de 2025 a les 17:25. 132 Figura 33 - Jardins Carme Biada, 24 de novembre de 2024 a les 14:00. Figura 34 - Esquema en planta de les dues possibilitats d’anar d’un cantó de la illa a l’altre amb o sense connexió transversal. Figura 35 - Esquema en planta de les possibles configuracions d’illa amb passatge o pati interior. Figura 36 - Jardins Palau Robert. 24 de novembre de 2024 a les 13:40 hrs. Figura 37 - Jardins Anaïs Napoleon. 7 de febrer de 2024 a les 17:30 hrs. Figura 38 - Espai Germanetes, 3 de feberer de 2024 a les 18:15 hrs. Figura 39 - Jardins Paula Montal, 3 de febrer de 2024 a les 18:10 hrs. Figura 40 - Jardins Anaïs Napoleon. 7 de febrer de 2024 a les 17:30 hrs. Figura 41 - Jardins la Sedeta, 24 de novembre de 2024 a les 15:00 hrs. Figura 42 - Jardins del Carlit, 11 de febrer de 2025 a les 15:50 hrs. Figura 43 - Quant temps que fa que viuen al carrer les persones que dormen al ras a Barcelona? (2023). | Font de la il·lustració. Arrels Fundació. (Juny 2024). Viure al Carrer a Barcelona (P.20). Figura 44 - Placeta Joan Brossa, 22 de gener de 2025 a les 16:40 hrs. Figura 45 - Plaça Henry Dunant, 4 de febrer de 2025 a les 17:45 hrs. Figura 46 - Jardins Clotilde Cerdà, 7 de febrer de 2025 a les 17:45 hrs. Figura 47 - Jardins Enriqueta Sèculi, 4 de febrer de 2025 a les 16:30 hrs. Figura 48 - On dormen les persones que viuen al carrer a Barcelona? Per districtes (2023). | Font de la il·lustració. Arrels Fundació. (Juny 2024). Viure al Carrer a Barcelona P.8. Postproducció d’EP. Figura 49 - Jardins Sebastià Gasch, 3 de febrer de 2025 a les 17:40 hrs. Figura 50 - Jardins Elena Maseras, 22 de gener de 2025 a les 16:50 hrs. Figura 51 - JardinsConstança d’Aragó. 11 de febrer de 2025 a les 16:02 hrs. Figura 52 - Jardins Montserrat Figueres. 22 de gener de 2025 a les 17:05 hrs. Figura 53 - Gràfic de barres de la contabilització d’accessos per illa en els jardins interiors d’illa publics actuals als districtes de l’Eixample i Sant Martí. Figura 54 - Gràfic de barres segons la contabilització d’accessos per illa en els jardins interiors d’illa publics actuals als barris que composen el conjunt especial de l’Eixample. Figura 55 - Plànold’interior d’illes i accessos en els barris que composen el conjunt especial de l’Eixample. Figura 56 - Plànol amb circumferències a cada pati, depenent del seu nombre d’accessos, la superfície i antiguitat. Figura 57, 58, 59 i 60 - Representació gràfica esquemàtica del tipus d’accés mitjançant la superposició del total d’imatges d’accessos amb un 15% d’opacitat. En blanc y negre. Figura 61 - Representació gràfica dels accessos a través d’una perforació d’edificació existent mitjançant la superposició del total d’imatges d’aquesta tipologia amb un 15% d’opacitat. Figura 62 - Gràfic comparatiu de la quantitat d’accessos a través de perforacions de l’edificació existent. Figures 63-77 - Accessos a través de perforació d’edificacions existents. 63. Jardins Mercè Vilaret. 64. Jardins Lina Òdena. 65. Jardins Manuel de Pedrolo. 66. Jardins Sebastià Gasch. 67. Jardins Antoni Puigvert. 68. Jardins Els Tres Tombs 69. Jardins Torre de les Aigües. 70. Jardins Tete Montoliu. 71. Jardins Tete Montoliu. 72. Jardins Sofia Barat. 73. Jardins Antic Cinema Urgell. 74. Jardins Flora Tristan. 75. Jardins Maria Mercè Marçal. 76. Plaça Henry Dunant 77. Jardins Casa Elizalde. Figura 78 - Representació gràfica dels accessos coberts projectats mitjançant la superposició del total d’imatges d’accessos amples amb un 15% d’opacitat. Figura 79 - Gràfic comparatiu de la quantitat d’accessos coberts projectats. Figures 80-87 - Accessos coberts projectats. 80. Jardins Constança d’Aragó. 81. Jardins Anaïs Napoleon. 82. Jardins Antic Cinema Novetats. 83. Jardins Beatriu Pinós-Milany. 84. Jardins Ermessenda de Carcassona. 85. Jardins Ermessenda de Carcassona. 86. Jardins Maria Assumpció Català. 87. Jardins Palau Robert. Figura 88 - Superposició del total d’imatges d’accessos entre 133 mitgeres amb un 10% de saturació. Figura 89 - Gràfic comparatiu de la quantitat d’accessos entre mitgeres o andrones. Figura 90-104 - Accessos entre mitgeres o andrones 90. Jardins la Sedeta. 91. Palçeta de Joan Brossa 92. Jardins Antoni Puigvert. 93. Jardins Carlit. 94. Jardins Clotilde Cerdà. 95. Jardins Rosa Deulofeu. 96. Jardins Lina Òdena. 97. Jardins Maria Assumpció Català. 98. Jardins Carme Biada 99. Jardins Laura Albéinz. 100. Jardí d’Agustí Centelles. 101. Jardins Els Tres Tombs. 102. Jardins Maria Matilde Almendros. 103. Jardins Jaume Perich. 104. Jardins “La Favorita”. Figura 105 - Superposició del total d’imatges d’accessos a través de passatges amb un 15% de saturació. Figura 106 - Gràfic comparatiu de la quantitat d’accessos per carrer de ple dret. Figures 107-112 - Accessos per carrer de ple dret. 107. Jardins la Sedeta. 108. Jardins la Sedeta. 109. Jardins Enriqueta Sèculi. 110. Jardins Safo. 111. Jardins Caterina Albert. 112. Jardins Caterina Albert. Figura 113 - Jardins Mercè Vilaret, 28 de setembre de 2024 a les 14:00 hrs. Figura 114 - Amb 3/4 límits actius en forma de façanes amb connexió visual. Tot i ser fosc, la il·luminació dels comerços clarejen el pati interior. Jardins Rosa Deulofeu 3 de febrer de 2025 a les 18:30 hrs. Figura 115 - Jardí envoltat d’activitat universitària constant. Jardí Ferran Soldevila de la Universitat de Barcelona, 11 de febrer de 2025 a les 17:30 hrs. Figura 116 - Límit actiu amb enfiladisses. Jardins Agustí Centelles, 24 de novembre de 2024 a les 15:00 hrs. Figura 117 - Límit actiu intervingut amb instal·lació fotovoltaica (Barcelona, posa’t guapa). Jardins Flora Tristan, 7 de febrer de 2025 a les 18:30 hrs. Figura 118 - Límit actiu intervingut amb mural artístic. Vuit retrats en mosaics per alumnes de l’escola Massana. Jardins Clotilde Cerdà, 7 de febrer de 2025 a les 17:45 hrs. Figura 119 - Límit actiu intervingut amb mural artístic. Mural per Anna Falcó ilustration. Jardins Carme Biada, 24 de novembre de 2024 a les 14:00. Figura 120 - Imatge representativa de l’imacte visual d’un límit passiu separador de l’espai públic i l’espai privat. Jardins Laura Albéinz, 24 de novembre de 2024 a les 13:49 hrs. Figura 121 - Materialitat d’un límit passiu a partir d’un mur separado opac amb enfiladisses. Jardins Sebastià Gasch, 3 de febrer de 2025 a les 17:40 hrs. Figura 122 - Materialitat d’un límit passiu a partir d’un mur separado opac. Placeta Joan Brossa, 22 de gener de 2025 a les 16:40 hrs. Figura 123 - Imatge representativa de l’imacte visual d’un límit passiu separador de l’espai públic i l’espai privat. Jardins Paula Montal, 3 de febrer de 2024 a les 18:10 hrs. Figura 124 - Materialitat d’un límit passiu a partir d’un mur separado opac. Jardins Anaïs Napoleon. 7 de febrer de 2024 a les 17:30 hrs. Figura 125 - Planta esquemàtica dels Jardins Caterina Albert. Figura 126 - Límit actiu amb façana, porteries accessibles per veïns, Jardins Caterina Albert, 24 de novembre de 2024 a les 12:20 hrs. Figura 127 - Límit passiu amb mur separador i mitgeres, amb intervencions de grafiti, Jardins Caterina Albert, 24 de novembre de 2024 a les 12:20 hrs. Figura 128 - Jardins la Sedeta, 24 de novembre de 2024 a les 13:00 hrs. Figura 129 - Jardí adjacent a un centre cívic amb cafetería oberta el cap de setaman. Jardins la Sedeta, 24 de novembre de 2024 a les 13:00 hrs. Figura 130 - Únic accés a la Biblioteca Sofia Barat a través del pati interior. Jardins Sofia Barat, 7 de febrer de 2025 a les 16:30 hrs. Figura 131 - Plànol de relació entre centres educatius i els jardins interiors d’illa en els diferents barris que conformen el districte de l’Eixample. Figura 132 - Tanca de connectivitat entre l’Escola Carlit i els Jardins del Carlit, 11 de febrer de 2025 a les 15:50 hrs. Figura 133 - Porta d’accés a l’escola St. Nicholas School des dels Jardins Laura Albéinz, 24 de novembre de 2024 a les 13:49 hrs. Figura 134 - Jardins Agustí Centelles, 24 de novembre de 2024 a les 15:00 hrs. Figura 135 - Manual Gràfic de Senyalització dels Espais Verds de Barcelona, senyalització A10 (Jardins interiors). Pàgina 16 Font de la il·lustració. Ajuntament de Barcelona. Figures 136-155 - Senyals d’identificació dels jardins interiors d’illa. 134 136. Jardins Antic Cinema Novetats. 137. Jardins d’Agustí Centelles. 138. Jardins del Carlit. 139. Jardins de Flora Tristan. 140. Jardins Manuel de Pedrolo. 141. Jardins de Clotilde Cerdà. 142. Jardins d’Anaïs Napoleón. 143. Jardins de Lina Òdena. 144. Jardins de Lina Òdena. 145. Jardins de Jaume Perich. 146. Jardins de Montserrat Roig. 147. Jardins de Montserrat Roig. Figures 156-172 - Nomenclàtors 156. Placeta de Joan Brossa. 157. Placeta de Joan Brossa. 158. Jardins Montserrat Figueres. 159. Jardins de Baeatriu Pinós-Milany. 160. Jardí d’Assumpció Català. 161. Jardins de Safo. 162. Jardins Paula Montal. 163. Jardins de Montserrat Roig. 164. Jardins d’Enriqueta Sèculi. 165. Placeta Henry Durant. 166. Jardins de Jaume Perich. 167. Jardins de Lina Òdena. 168 Jardins de Clotilde Cerdà. 169. Jardins de Manuel de Pedrolo i Molina. 170. Jardins de Constança d’Aragó. 171. Jardins del Rector Oliveras. 172. Jardins d’Agustí Centelles. 148. Jardins del Rector Oliveras. 149. Jardins de Rosa Delofeu. 150. Jardins de Rosa Delofeu. 151. Jardins de Safo. 152. Jardins de Laura Albéniz. 153. Jardins d’Elena Maseras. 154. Jardins Montserrat Figueres 155. Jardins de Baeatriu Pinós-Milany. Figures 173-194 - Senyals d’altres adevertències 173. Circuit de Salut. Jardins d’Enriqueta Sèculi. 174. Àrea de joc infantil. Placeta de Joan Brossa. 175. Prohibida l’entrada de gossos en tot el parc. Jardins de Carme Biada. 176. Respecte al descans del veïnat. Jardins d’Anaïs Napoleón. 177. Escola Bressol Casa dels nens. Jardins de Carme Biada. 178. Centre Cívic la Sedeta, Cerntre per a famílies amb adolescents. Jardins la Sedeta. 179. Centre Cívic Casa Elizalde. Jardins Casa Elizalde. 180. Centre Serveis Socials (CSS) Dreta-Fort Pienc. Jardins Antiga Carretera d’Horta. 181. Accés al PIAD Punt d’informació i atenció a la dona. Jardins de Rosa Delofeu. 182. Accés al PIAD Punt d’informació i atenció a la dona. Jardins de Rosa Delofeu. 183. Commemoració pel 75é anniversari de l’Hospital de la Creu Roja. Placeta Henry Durant. 184. Pati Montserrat Roig en els Jardí Ferran Soldevila de la Universitat de Barcelona. 185. Alerta reg de supervivència. Jardins Caterina Albert. 186. Alerta reg de supervivència. Jardins de Carme Biada. 187. Alerta reg de supervivència. Jardins Constança d’Aragó. 188. Senyal Barcelona Wi-Fi. Jardins Casa Elizalde. 189. Moviment Barcelona posa’t Guapa. Jardins Flora Tristan. 190. Construccio de 47 habitatges amb serveis per a persones grans. Jardins Emma de Barcelona. 191. Senyal de Silenci, PlaEndreça. Jardins Clotilde Cerdà. 192. Senyal de respecte als vïns. Jardins d’Anïs Napoleón. 193. Cartell Patis Oberts. Jardins de Carme Biada. 194. Espai educatiu, mesures covid-19. Jardins Montserrat Figueres. Figura 195 - Jardins Anaïs Napoleon. 7 de febrer de 2024 a les 17:30 hrs. Figura 196 - Jardins Antiga carretera d’Horta. 11 de febrer de 2025 a les 14:30 hrs. Figures 197-203 - Mobiliari: 197. Font. Jardins Agustí Centelles, 24 de novembre de 2024 a les 15:00 hrs. 198. Taula d’escacs. Jardins Anaïs Napoleon. 7 de febrer de 2024 a les 17:30 hrs. 199. Font. Jardins Antoni Puigvert. 24 de novembre de 2024 a les 12:00 hrs. 200. Tobogant. Jardins Antiga carretera d’Horta. 11 de febrer de 2025 a les 14:30 hrs. 201. Font. Jardins Palau Robert. 24 de novembre de 2024 a les 13:40 hrs. 202. Tobogant. Jardins Constança d’Aragó. 11 de febrer de 2025 a les 16:02 hrs. 203. Font. Jardins del Carlit, 11 de febrer de 2025 a les 15:50 hrs. Figura 204 - Contenidor de Roba amiga. Jardins Antoni Puigvert. 24 de novembre de 2024 a les 12:00 hrs. Figura 205 - Contenidor de Roba amiga. Jardins Caterina Albert, 24 de novembre de 2024 a les 12:20 hrs. Figura 206 - Contenidor de Roba amiga. Jardins Agustí Centelles, 24 de novembre de 2024 a les 15:00 hrs. Figura 207 - Contenidor de Roba amiga. Jardins Carme Biada, 24 de novembre de 2024 a les 14:00. Figura 208 - Jardins Antiga carretera d’Horta. 11 de febrer de 2025 a les 14:30 hrs. Figura 209 - Planta coberta de la intervenció dels Jardins Àntiga Carretera d’Horta. | Font de la il·lustració. OAB OAB Estudi d’Arquitectura. Figura 210 - Vista general dels Jardins Àntiga Carretera d’Horta. | Font de la il·lustració. Alejo Bagué, OAB Estudi d’Arquitectura. Figura 211 - Planta coberta de la intervenció dels Jardins Càndida Pérez. | Font de la il·lustració. RCR Arquitectes. 135 Figura 212 - Pas d’accés dels Jardins Càndida Pérez. | Font de la il·lustració. Hisao Suzuki, RCR Arquitectes. Figura 213 - Interior dels Jardins Càndida Pérez. | Font de la il·lustració. Hisao Suzuki, RCR Arquitectes. 136