Anàlisi de l´operativa de càrrega/descàrrega de granels líquids. Propostes de millora en l´àmbit de les inspeccions

ANÀLISI DE L’OPERATIVA DE
CÀRREGA/DESCÀRREGA DE GRANELS
LIQUIDS. PROPOSTES DE MILLORA EN
L’ÀMBIT DE LES INSPECCIONS
T eball Final de G au
Facul a de Nàu ica de Ba celona
Uni e si a Poli ècnica de Ca alunya
T eball eali za pe :
Ge a d Palla és Tomàs
Di igi pe :
San iago O dás Jiménez
G au en Tecnologies Ma ines
Ba celona, 14/05/2025
Depa amen de Ciències Nàu iques
RESUM
La inali a d’aques eball és apo a in o mació sob e un sec o ela i amen desconegu ,
del qual no se’n é mol de coneixemen a ni ell gene al. A més a més, ambé es busca
inno a en el sec o i apo a idees que puguin millo a els p ocessos d’inspecció pe acili a
i cla i ica les ope a i es pe inen s. Les inspeccions de p oduc es pe olie s en cà egues i
descà egues en e aixells i e minals enen una esponsabili a al íssima sob e la
economia i la segu e a mediambien al que hi ha en joc.
To i els a enços ecnològics, en aques sec o no s’ha a iba al ni ell de l’època ac ual. De
p ime a mà he pogu eu e com enca a s’u ili zen mè odes i apa ells an ics, que no
conco den en els equips que es poden disposa a a.
Les p opos es de millo a poden se ú ils pe al es o ganismes dins del sec o . Les pa s
implicades poden eb e l’aju ecnològic que no es á al seu abas i així ob eni esul a s més
co ec es i g a i ican s.
El eball es à di idi en dos pa s. Els onamen s eò ics; on es pa la sob e el pe oli c u i
e ina i pa àme es gene als d’aques p oduc e, dipòsi s de e a i aixells elaciona s en
aques sec o , mos eig, mesu amen s i càlculs. Pe l’al a banda, les p opos es de millo a,
on s’aplica l'expe iència pe sonal pe explica les idees que poden millo a el eball de
l’inspec o .
ABSTRACT
The pu pose o his wo k is o p o ide in o ma ion abou a ela i ely unknown sec o , which is
gene ally no well unde s ood. In addi ion, i also aims o inno a e wi hin he sec o and o e
ideas ha could imp o e inspec ion p ocesses o make ope a ions easie and clea e . The
inspec ions o pe oleum p oduc s du ing loading and discha ge be ween essels and
e minals ca y a e y high le el o esponsibili y ega ding bo h he economy and
en i onmen al sa e y.
Despi e echnological ad ances, his sec o has no ye eached he le el o mode niza ion
seen in o he a eas oday. I ha e pe sonally seen how old me hods and equipmen a e s ill
being used, which doesn’ ag ee wi h he ools ha a e cu en ly a ailable.
The p oposed imp o emen s could be use ul o o he o ganiza ions wi hin he sec o . The
s akeholde s in ol ed could bene i om echnological suppo ha is cu en ly ou o hei
each, he eby achie ing mo e accu a e and ewa ding esul s.
This wo k is di ided in o wo pa s. The heo e ical ounda ions, whe e c ude and e ined oil
and gene al pa ame e s o hese p oduc s a e discussed, along wi h land anks and essels
ela ed o his sec o , sampling, measu emen s, and calcula ions. On he o he hand, he
imp o emen p oposals, whe e pe sonal expe ience is applied o explain ideas ha could
enhance he inspec o 's wo k.
2
ÍNDEX
1. PETROLI CRU.....................................................................................................................9
1.1. ORIGEN...................................................................................................................... 9
1.2. ON ES TROBA EL PETROLI CRU?......................................................................... 10
1.3. TIPUS DE PETROLI CRU.........................................................................................11
1.4. COMPOSICIÓ DEL PETROLI...................................................................................12
1.4.1 Alcans o pa a ines.............................................................................................12
1.4.2 Alquens o ole ines.............................................................................................12
1.4.3. Cicloalcans o na ens....................................................................................... 13
1.4.4. Cicloalquens.....................................................................................................13
1.4.5 A omà ics.......................................................................................................... 13
1.5. HISTORIA DEL PETROLI.........................................................................................13
1.6. INDUSTRIA PETROLIERA....................................................................................... 15
1.6.1. Sec o d’Explo ació i P oducció........................................................................15
1.6.2. Sec o de T anspo ..........................................................................................15
1.6.3 Sec o de Venda i Dis ibució............................................................................ 15
2. REFINAT............................................................................................................................16
2.1 DESSALINITZACIÓ I DESHIDRATACIÓ DEL PETROLI CRU..................................16
2.2 DESTIL·LACIÓ ATMOSFÈRICA................................................................................17
2.3 DESTIL·LACIÓ AL BUIT............................................................................................ 19
2.4 CRAQUEIG DE MOLÈCULES...................................................................................19
2.4.1 C aqueig è mic.................................................................................................19
2.4.2 C aqueig al Vapo ..............................................................................................19
2.4.3 C aqueig Ca alí ic..............................................................................................20
2.4.4 C aqueig d'hid oca bu s.................................................................................... 20
3. CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS DEL PETROLI CRU I PRODUCTES DERIVATS
DEL PETROLI....................................................................................................................... 21
3.1 DENSITAT..................................................................................................................21
3.1.1 Densi a al bui ...................................................................................................21
3.1.2 Densi a apa en (densi a a l'ai e).....................................................................21
3.1.3 In luència de la empe a u a en la densi a ....................................................... 22
3.1.4 Densi a ela i a.................................................................................................22
3.1.5 G a e a API......................................................................................................22
3.2 MÈTODES DE MESURA DE LA DENSITAT..............................................................23
3.2.1 Densi a pel mè ode d’hid òme e (ASTM D 1298)........................................... 23
3.2.2 Medido de densi a digi al (ASTM D 4052)...................................................... 24
3.3 VISCOSITAT...............................................................................................................26
3.4 PUNT D’INFLAMACIÓ (ASTM D 93)......................................................................... 26
3.5 COLOR.......................................................................................................................27
3.6 APARENÇA................................................................................................................28
3.7 AIGUA PER DESTIL·LACIÓ (ASTM D 95)................................................................ 28
3.8 AIGUA PEL MÈTODE KARL FISCHER (ASTM D 1364)...........................................30
3.9 SOFRE.......................................................................................................................31
4. TANCS D’EMMAGATZEMATGE.......................................................................................31
3
4.1 DIPÒSITS AMB SOSTRE CÒNIC (SOSTRE FIX).....................................................32
4.2 DIPÒSITS AMB SOSTRE FLOTANT.........................................................................33
4.2.1 Segells...............................................................................................................34
4.2.2 D ena ge del sos e...........................................................................................34
4.2.3 Supo del sos e............................................................................................... 35
4.2.4 Zones c í iques..................................................................................................35
4.2.5 Espai con ina ....................................................................................................35
4.3 SOSTRE DE CÚPULA...............................................................................................36
4.4 SOSTRES FLOTANTS INTERIORS..........................................................................36
4.5 DIPÒSITS AÏLLATS................................................................................................... 36
4.6 DIPÒSITS ESFÈRICS................................................................................................37
4.7 ESTRUCTURES DE FONS....................................................................................... 37
4.7.1 Fons amb con cap pe a all.............................................................................. 38
4.7.2 Fons amb con cap amun ..................................................................................38
4.7.3 Fons pla.............................................................................................................38
4.7.4 De o mació del ons.......................................................................................... 38
4.8 ALTRES COMPONENTS DELS DIPÒSITS...............................................................38
4.8.1 Escales..............................................................................................................39
4.8.2 Sos e de egis e..............................................................................................39
4.8.3 Pun s de mesu a............................................................................................... 39
4.8.4 Placa de e e ència........................................................................................... 39
4.8.5 Mesu amen au omà ic - lo ado i ada ........................................................... 39
4.8.6 Línies del dipòsi ................................................................................................41
4.8.7 D ena ge d’aigua...............................................................................................41
4.8.8 Mesclado s........................................................................................................41
4.8.9 Robine de mos eig.......................................................................................... 41
4.8.10 Connexió a e a..............................................................................................41
4.8.11 Canonada d’escuma........................................................................................42
4.8.12 Sis ema de sp inkle s......................................................................................42
4.8.13 Línia de ni ogen..............................................................................................42
4.8.14 P o ecció con a sob ep essió i subp essió.....................................................42
4.8.15 Canonades de anspo ..................................................................................43
4.8.16 Canonades d’a ac.......................................................................................... 43
4.8.17 Connexions..................................................................................................... 43
5. TRANSPORT DEL PETROLI............................................................................................44
5.1 BARCASSES............................................................................................................. 44
5.1.1 Ba casses eu opees..........................................................................................45
5.1.2 Cons ucció de ba casses.................................................................................45
5.1.3 Sis ema de cale acció de cà ega..................................................................... 46
5.1.4 Sup esso de lames......................................................................................... 46
5.1.5 Línies de cà ega...............................................................................................46
5.1.6 Mani old.............................................................................................................47
5.1.7 Bombes de cà ega...........................................................................................47
5.1.8 Fil es.................................................................................................................48
4

5.1.9 Disposi ius de mos eig..................................................................................... 49
5.1.10 Mesu ado s de ni ell....................................................................................... 50
5.2 PETROLIERS.............................................................................................................50
5.2.1 His ò ia.............................................................................................................. 50
5.2.2 Capaci a i denominació dels pe olie s.............................................................51
5.2.3 Va ian s especiali zades de pe olie s............................................................... 52
5.3. CISTERNES DE FERROCARRIL.............................................................................56
5.4. CAMIÓ CISTERNA................................................................................................... 56
6. MOSTREIG........................................................................................................................56
6.1 INTRODUCCIÓ..........................................................................................................56
6.2 NORMES DE SEGURETAT PER AL MOSTREIG.....................................................57
6.3 OBJECTIU DEL MOSTREIG..................................................................................... 58
6.4 HOMOGENEÏTAT.......................................................................................................59
6.5 SEQÜÈNCIA DE MOSTREIG....................................................................................59
6.6 EQUIPAMENT DE MOSTREIG..................................................................................60
6.6.1 Co da de mos eig.............................................................................................60
6.6.2 Pes de mos eig................................................................................................ 60
6.6.3 Gàbia de mos eig.............................................................................................60
6.6.4 Mos ejado pun ual o de zona..........................................................................61
6.6.5 Mos ejado de ‘’ unning’’ o de o el ni ell........................................................ 61
6.6.6 Mos ejado de ons mo .................................................................................. 62
6.6.7 Cilind e de pis ó manual....................................................................................62
6.6.8 Ampolles de mos a...........................................................................................62
6.6.9 Po de oli combus ible....................................................................................... 63
6.6.10 Po s de mos a de ons................................................................................... 64
6.6.11 Llaunes............................................................................................................ 64
6.6.12 Po s de sosa caus ica o àcid...........................................................................65
6.6.13 Taula de ipus de con enido de mos es.........................................................65
6.6.14 Emmaga zema ge de con enido s bui s..........................................................65
6.6.15 Pas a pe a la de ecció d’aigua....................................................................... 65
6.6.16 Tap de su o......................................................................................................66
6.6.17 Mos ejado anca / es ingi ............................................................................66
6.6.18 Ren a de pa e s..............................................................................................67
6.7 TIPUS DE MOSTRES................................................................................................68
6.7.1. Mos a supe io (Uppe )................................................................................... 68
6.7.2 Mos a mi jana (Middle).....................................................................................68
6.7.3 Mos a in e io (Lowe )...................................................................................... 69
6.7.4 Mos a en cu sa (Running)................................................................................69
6.7.5 Mos a de o s els ni ells...................................................................................69
6.7.6 Mos a de ons mo (Dead Bo om)..................................................................69
6.7.7 Mos a de ons (Bo om)....................................................................................70
6.7.8 Mos a supe io (Top)........................................................................................ 70
6.7.9 Mos a de supe ície (Skim).............................................................................. 70
6.7.10 Mos a de p ime s peus (Fi s Food)...............................................................70
5
6.7.11 Mos a de desguàs (Clea ance)...................................................................... 70
6.7.12 Mos a compos a de dipòsi únic.....................................................................71
6.7.13 Mos a compos a de múl iples dipòsi s........................................................... 71
6.7.14 Mos a compos a de cobe a (Deck composi e)..............................................71
6.7.15 Mos a de p essió de apo .............................................................................71
6.7.16 Mos a de H2S................................................................................................ 72
6.7.17 Mos a au omà ica en línia.............................................................................. 73
6.7.18 Mos a de eci culació / bombamen de pila....................................................73
6.7.19 Cilind es de gas a al a p essió........................................................................ 73
6.8 ETIQUETATGE...........................................................................................................74
6.9 TRANSPORT/REGISTRE DE MOSTRES.................................................................74
7. INSPECCIÓ DE TANCS.................................................................................................... 75
7.1 INTRODUCCIÓ..........................................................................................................75
7.1.1 P oblemes de segu e a .................................................................................... 77
7.1.2 Reunió clau....................................................................................................... 77
7.1.3 His o ial de cà ega del dipòsi ..........................................................................78
7.1.4 Ma ques de cala ...............................................................................................78
7.1.5 Ma ca de Plimsoll..............................................................................................78
7.2. OBQ (Quan i a a Bo d).............................................................................................79
7.2.1 Sis emes anca s/ es ingi s.............................................................................. 80
7.2.2 Gas Ine ............................................................................................................81
7.3 INSPECCIÓ D’ENTRADA AL DIPÒSIT..................................................................... 81
7.4 MOSTREIG DELS PRIMERS PEUS..........................................................................82
8. EQUIPAMENT DE MESURA.............................................................................................82
8.1 INTRODUCCIÓ..........................................................................................................82
8.2 CINTES DE MESURA................................................................................................83
8.3 EQUIPAMENT PORTÀTIL ELECTRÒNIC DE MESURA...........................................84
8.4 TERMÒMETRES DE VIDRE..................................................................................... 86
8.5 TERMÒMETRES ELECTRÒNICS PORTÀTILS........................................................86
8.6 PASTA PER A LA DETECCIÓ D’OLI.........................................................................87
8.7 PASTA PER A LA DETECCIÓ D’AIGUA....................................................................87
9. MESURES......................................................................................................................... 88
9.1 INTRODUCCIÓ..........................................................................................................88
9.2 INNAGE/ULLAGE...................................................................................................... 88
9.2.1 P ecaucions de segu e a ..................................................................................89
9.3 PROCEDIMENT DE MESURA EN DIPÒSITS DE TERRA....................................... 90
9.3.1 Lec u a i in o me de les mesu es...................................................................... 90
9.3.2 P ocedimen de mesu a Innage........................................................................ 90
9.3.3 P ocedimen de mesu a Ullage.........................................................................91
9.3.4 P ocedimen de mesu a d'aigua lliu e............................................................... 91
9.3.5 P ecaucions ope a i es.....................................................................................92
9.3.6 Ince eses en les mesu es dels dipòsi s............................................................94
9.4 PROCEDIMENTS DE MEDICIÓ PER A VAIXELLS.................................................. 96
9.4.1 T ima i Llis a .................................................................................................... 96
6
9.4.2 Medició d’aigua lliu e en aixells o a de ima .................................................97
9.4.3 Medicions en mo imen (Rolling Gauges).........................................................97
9.4.4 Mesu a OBQ/ROB.............................................................................................97
9.5 MESURA DE TEMPERATURA..................................................................................99
9.5.1 Nomb e mínim de mesu es...............................................................................99
9.5.2 Temps d'imme sió..............................................................................................99
9.5.3 Temps de mesu a de empe a u a.................................................................. 100
10. CÀLCUL DE LES QUANTITATS ESTÀTIQUES DE PETROLI.................................... 100
10.1 INTRODUCCIÓ......................................................................................................100
10.2 DEFINICIONS........................................................................................................ 100
10.3 DADES REQUERIDES.......................................................................................... 101
10.3.1 Dades obse ades........................................................................................ 101
10.3.2 Dades calculades..........................................................................................102
10.4 CÀLCUL DEL VOLUM BRUT OBSERVAT (GOV)................................................. 102
10.4.1 Dipòsi s de e a............................................................................................ 102
10.4.2 Dipòsi s de aixell..........................................................................................105
10.5 CÀLCUL DEL VOLUM ESTÀNDARD BRUT (GSV) I VOLUM TOTAL CALCULAT
(TCV)..............................................................................................................................106
10.5.1 GSV...............................................................................................................106
10.5.2 Fac o de Co ecció de Volum (VCF)............................................................ 107
10.5.3 TCV............................................................................................................... 107
10.6 CÀLCUL DEL VOLUM ESTÀNDARD NET (NSV)................................................. 108
10.6.1 Càlcul de la co ecció pe S&W (CSW).........................................................108
10.6.2 NSV...............................................................................................................108
10.6.3 Càlcul del olum de S&W ol......................................................................... 108
10.7 CÀLCUL DE LA MASSA I PES..............................................................................108
10.7.1 In oducció.....................................................................................................108
10.7.2 Con e sió de Volum a Tempe a u a Es ànda d a Massa/Pes.......................109
10.8 FACTOR D’EXPERIÈNCIA DEL VAIXELL (VEF).................................................. 109
10.8.1 Mè odes P ima is i Al e na ius.......................................................................109
10.8.2 Regis e seqüencial......................................................................................109
10.8.3 C i e is de Quali icació i Rebuig de Dades....................................................110
10.8.4 Càlculs del VEF............................................................................................. 111
10.8.5 Aplicació del VEF...........................................................................................111
10.8.6 VEF pe Compa imen s................................................................................ 111
10.8.7 Mè ode Al e na iu...........................................................................................112
11. PROPOSTES DE MILLORA..........................................................................................113
11.1. EQUIP COMBINAT: EQUIPAMENT PORTÀTIL ELECTRÒNIC DE MESURA +
MOSTREJADOR............................................................................................................113
11.1.1 In oducció. Necessi a s a cob i ....................................................................113
11.1.2 A an a ges de la combinació d’equips...........................................................115
11.1.3 Incon enien s.................................................................................................115
11.1.4 Disseny i especi icacions de l’equip...............................................................116
11.2 XARXA DE COMUNICACIÓ COMUNA..................................................................117
7
11.2.1 In oducció..................................................................................................... 117
11.2.2 In eg an s de la xa xa.................................................................................... 117
11.2.3 Desc ipció del sis ema...................................................................................118
11.3. SISTEMA DE MONITORATGE SINCRONITZAT ENTRE TERRA I VAIXELL.......119
11.3.1 In oducció..................................................................................................... 119
11.3.2 Funcionamen del sis ema.............................................................................119
CONCLUSIÓ........................................................................................................................121
BIBLIOGRAFIA................................................................................................................... 122
8
ones anuals, e a el majo p oduc o de pe oli del món, o i que el país només ha ia
comença a pe o a in anys abans. Això a coincidi amb l’auge de l’au omòbil, que
necessi a a un al e de i a del pe oli c u, és a di , la gasolina. A p incipis del segle XX, la
demanda de gasolina a c éixe de al mane a que des d’Eu opa es an comença a busca
no es on s de pe oli c u. En nom dels Països Baixos, la Royal Du ch Pe oleum Company,
que més a d es a con e i en Shell, a comença a ex eu e pe oli a Indonèsia. Shell es
a con e i , jun amen amb la S anda d Oil de Rocke elle , en una de les companyies
pe olie es més g ans del món.
El pe oli és aluós com a on d’ene gia po à il i densa que alimen a la g an majo ia dels
ehicles i, com a base de mol s p oduc es químics indus ials, el con e eix en un dels
p oduc es bàsics més impo an s del món. La iabili a del pe oli es à con olada pe
di e sos pa àme es clau: el nomb e de ehicles al món que compe eixen pel combus ible,
la quan i a de pe oli expo a al me ca mundial, l’es abili a polí ica de les nacions
expo ado es de pe oli i la capaci a pe de ensa les línies de subminis amen de pe oli.
1.6. INDUSTRIA PETROLIERA
La indús ia del pe oli i el gas es sol di idi en es g ans sec o s: el sec o d’explo ació i
p oducció, el sec o de anspo i el sec o de enda i dis ibució.
1.6.1. Sec o d’Explo ació i P oducció
El sec o d’explo ació i p oducció és adicionalmen el que e a la men quan es pensa en la
indús ia del pe oli i el gas. Les emp eses busquen à ees po encials pe a possibles
ese es de pe oli i gas i eali zen p o es geològiques anomenades p o es sísmiques pe
de e mina la mida i la composició del ecu s.
Els pous inicials so in es pe o en pe "explo a " la conca, i si els esul a s són sa is ac o is,
l’emp esa en a en la ase de p oducció pe ex eu e els hid oca bu s.
1.6.2. Sec o de T anspo
El sec o de enda i dis ibució so in es elaciona amb el sec o del anspo ,
emmaga zema ge i come ciali zació de di e sos p oduc es de pe oli i gas. Depenen del
p oduc e i la dis ància, les opcions de anspo poden a ia des de pe i s conduc es de
connexió ins a aixells de cà ega massi a que c euen els oceans.
To i que la majo ia del pe oli es po anspo a en el seu es a ac ual, el gas na u al ha de
se comp imi o liqua pe al seu anspo . El sec o de anspo ambé inclou
l’emmaga zema ge de pe oli i gas na u al, que ajuda a equilib a les luc uacions en e
l’o e a i la demanda i ga an eix un subminis amen segu de p oduc es ene gè ics.
1.6.3 Sec o de Venda i Dis ibució
El sec o de enda i dis ibució implica la e inació i el p ocessamen d’hid oca bu s pe
con e i -los en p oduc es ú ils, com gasolina, que osè i dièsel. Es necessi a e inació
pe què els hid oca bu s "c us" ex e s del sòl a amen són ú ils en la se a o ma na u al.
15

El p océs de e inació és un p océs químic complex que ajuda a sepa a les cen ena s de
molècules d’hid oca bu en o mes ú ils. Les plan es pe oquímiques ambé descomponen
els hid oca bu s en compos os químics que es an se i pe c ea una g an a ie a de
p oduc es, des de plàs ics ins a p oduc es a macèu ics.
Ima ge 4: Sec o s de la indús ia pe olie a. Fon : Saybol
2. REFINAT
El pe oli c u ha de se p ocessa pe què sigui ap e pe al seu ús. Aques p océs es coneix
com a e ina .
Una g an a ie a de p oduc es es p ocessen amb pe oli c u. Es po pensa en
combus ibles com el dièsel, la gasolina i el que osè. Pe ò ambé en subs àncies com l'oli
lub ican , el be um i ma è ies p ime es pe a la indús ia química.
Exis eixen di e ses ope acions en una e ine ia. Aques es ope acions es poden di idi en:
● P ocessos de sepa ació (des il·lació a mos è ica, des il·lació al bui , ex acció)
● P ocessos de con e sió (di e ses o mes de c aqueig, e o ming)
● P ocessos de pu i icació (desul u i zació)
● P ocessos de ba eja (gasolina, oli lub ican )
2.1 DESSALINITZACIÓ I DESHIDRATACIÓ DEL PETROLI CRU
El pe oli c u con é aigua, sòlids en suspensió, sals ino gàniques i compos os me àl·lics.
Aques s con aminan s poden causa co osió i obs ucció dels equips de la e ine ia i causa
en e inamen del ca ali zado pe p ocessos ca alí ics. Una pa d'aques es subs àncies ja
es sepa en du an les e apes de ecupe ació, pe ò no o es. Pe an , el p ime pas pe
e ina el pe oli és la deshid a ació i la dessalini zació. Això es eali za mi jançan l'addició
d'aigua calen a, que ex eu les subs àncies dissol es. Desp és, la capa d'oli es sepa a de la
capa aquosa, o segui es condueix la capa d'oli a la o e de des il·lació.
16
2.2 DESTIL·LACIÓ ATMOSFÈRICA
L'objec iu de la des il·lació a mos è ica és la sepa ació ísica del pe oli c u en una sè ie de
g ups més pe i s amb l'objec iu que sigui con enien pe al seu p ocessamen inal.
En ada: Pe oli c u
So ida: LPG, Na a lleuge a, Na a pesada, que osè, gasoil lleuge , gasoil pesa , esidu
a mos è ic
La uni a de des il·lació de pe oli c u (CDU) és la p ime a uni a de p ocessamen en
p àc icamen o es les e ine ies de pe oli. La CDU des il·la el pe oli c u en an en di e ses
accions en di e en s in e als d'ebullició, cada una de les quals desp és es p ocessa en les
al es uni a s de p ocessamen de la e ine ia. La CDU es de ineix so in com la uni a de
des il·lació a mos è ica pe què ope a lleuge amen pe sob e de la p essió a mos è ica.
El pe oli no és una subs ància, sinó una mescla de mol es subs àncies. El mè ode més
senzill pe sepa a les di e en s subs àncies és u ili za els di e en s pun s d'ebullició
d'aques s componen s. El pun d'ebullició d'una subs ància és la empe a u a a la qual la
p essió de apo del líquid és igual a la p essió que en ol a el líquid i el líquid es con e eix
en apo .
Quan s’escal a una mescla, la empe a u a no es man é es able al ol an d'un pun , sinó
que la empe a u a augmen a només una mica menys àpidamen en e dos pun s
d'ebullició. Això es coneix com a ang d'ebullició.
Amb una mescla de dos ma e ials, la subs ància amb el pun d'ebullició més baix
s'e apo a à p ime , pe ò l'al a subs ància amb un pun d'ebullició més al s'e apo a à una
pa .
La go a inal que s'e apo a consis eix p incipalmen en la subs ància amb el pun d'ebullició
més al , pe ò enca a hi ha una mica de la subs ància amb el pun d'ebullició més baix. No es
po ob eni una subs ància pu a pe escal amen , pe ò es po assegu a que la concen ació
de les accions sepa ades augmen a.
En la des il·lació del pe oli, la mescla es sepa a en accions amb di e en s angs d'ebullició.
La pu esa de les accions augmen a a mesu a que disminueix el ang d'ebullició. Cada
subs ància en el pe oli c u é el seu p opi pun d'ebullició. En conseqüència, s’escal a a
ap oximadamen 350°- 370°C, a la empe a u a en que el pe oli es ans o ma en apo .
Aques s apo s són canali za s en una o e de des il·lació. Els apo s pugen a a és de la
o e i es e eden simul àniamen . Les subs àncies més pesades enen un pun d'ebullició
al , les subs àncies més lleuge es enen un pun d'ebullició baix. Pe an , les accions més
pesades es condensen p ime . Les accions més lleuge es con inuen pujan a a és de la
o e. Finalmen , en ce s llocs de la o e s'ob enen p oduc es que sa is an les p opie a s
desi jades.
Els p oduc es en aques p ime p océs de des il·lació es coneixen com a p oduc es de
"des il·lació di ec a". Els p oduc es ob ingu s ( angs d'ebullició baixos a al s) són:
17
● Gas combus ible: Consis eix p incipalmen en me à i e à i s'u ili za com a
combus ible pe a ope acions de e ine ia o pe c ema .
● Gas C3/C4: Consis eix en p opà i bu à i s'u ili za en LPG (Gas liqua de pe oli). El
bu à ambé s'u ili za com a componen de mescla en la gasolina i pe alimen a la
uni a d'alquilació.
● Na a Lleuge a: S'u ili za com a componen de mescla de gasolina i es p ocessa en
una uni a d'isome i zació pe augmen a l'índex d'oc à.
● Na a Pesada: S'u ili za p edominan men com a ma è ia p ime a pe què el
e o mado ca alí ic p odueixi un e o ma d'al con ingu d’oc à.
● Que osè: Abans s'u ili za a com a combus ible lleuge de pe oli pe a làmpades.
Ac ualmen s'u ili za com a combus ible pe a a ions.
● Gasoil Lleuge : S'u ili za com a combus ible dièsel pe a mo o s.
● Gasoil Pesa : S'u ili za com a combus ible esidual ma í i com a alimen pe a eac o
de e inamen i ca ali zado pe a una sepa ació addicional.
● Gasoil des il·la al bui : S'u ili za com a alimen pe a eac o de e inamen i el
ca ali zado , així com ambé com a supo pe a la p oducció d'oli de lub icació.
● Residus: uel oli pesa , be um i as al s. S’u ili za com a alimen pe a la uni a de
p ocessamen de pe oli c u pe edui la iscosi a ( isb eake ), la uni a de
p ocessamen de c aqueig è mic ( lexicoke ) i el eac o de e inamen de esidus
(hycon).
Ima ge 5: P océs de e ina del pe oli c u. Fon : Saybol
18
2.3 DESTIL·LACIÓ AL BUIT
La des il·lació al bui és una pa del p océs de e ina que ajuda en la p oducció de
p oduc es de pe oli a pa i dels olis més pesa s que han queda de la des il·lació
a mos è ica.
El sus en pe a la des il·lació al bui és el esidu de la des il·lació a mos è ica.
El pun d'ebullició dels compos os del esidu de la des il·lació a mos è ica és mol al . Quan
es des il·la a p essió ambien , es eque eix una empe a u a mol al a, supe io als 400°C,
pe p odui al es accions ú ils. El isc d'u ili za una empe a u a massa al a és que les
molècules pesades es enquin o, com es diu en la indús ia del pe oli, es "c aquegin". A
més, el p océs ambé dona com a esul a la deposició len a de coque, una o ma de ca boni
en les pa s i als de la columna de des il·lació, que deg ada l'e iciència de la columna. Pe
an , s'ha d'e i a el accionamen o c aqueig de les molècules en un p océs de des il·lació.
Pe des il·lació al bui , es edueix el pun d'ebullició d'un líquid, pe la qual cosa la
des il·lació de accions més g ans és possible sense el accionamen o c aqueig de les
molècules.
La des il·lació al bui p odueix di e sos ipus de gasoil. Aques s són lleuge amen més
pesa s que els des il·la s in e medis, com el combus ible pe a a ions, el que osè i el dièsel.
En la següen e apa de e ina , aques s gasoils es e inen enca a més pe ab ica p oduc es
com l'oli de cicle lleuge (un ipus de des il·la ), la gasolina i la Na a.
2.4 CRAQUEIG DE MOLÈCULES
Les accions lleuge es, ob ingudes del pe oli c u, enen més alo que les accions més
pesades.
El c aqueig és el p océs mi jançan el qual les molècules o gàniques complexes com els
hid oca bu s pesa s es descomponen en molècules més simples com els hid oca bu s
lleuge s, p oduin així p oduc es "lleuge s" com el gas liqua de pe oli i la gasolina a pa i
de esidus ba a s del p océs de des il·lació.
2.4.1 C aqueig è mic
El c aqueig è mic és un p océs en què els hid oca bu s, com el pe oli c u, se so me en a
al es empe a u es pe descompond e els enllaços molecula s i edui el pes molecula de la
subs ància que s'es à c aquejan . Aques p océs s'u ili za pe ex eu e componen s
u ili zables, conegu s com a accions, que es allibe en du an el p océs de accionamen .
És un dels di e sos mè odes de c aqueig u ili za s en la indús ia del pe oli pe p ocessa
pe oli c u i al es p oduc es de i a s del pe oli pe a ús come cial.
2.4.2 C aqueig al Vapo
El c aqueig al apo és un p océs pe oquímic en què els hid oca bu s sa u a s es
descomponen en hid oca bu s més pe i s, gene almen insa u a s, a al es empe a u es (al
ol an de 850°C). És el p incipal mè ode indus ial pe p odui els alquens més lleuge s (o
comunamen ole ines), incloen e è (o e ilè) i p opà (o p opilè).
En el c aqueig al apo , un componen d'hid oca bu s gasosos o líquids com la Na a, el
19
LPG o l'e à es dilueix amb apo i es calen a b eumen en un o n sense la p esència
d'oxigen.
No malmen , la empe a u a de eacció és mol al a, al ol an de 850°C, pe ò només es
pe me que la eacció sigui b eu. En els o ns mode ns de c aqueig, el emps de esidència
es edueix a mil·lisegons pe millo a el endimen , el que esul a en eloci a s de gas més
àpides que la eloci a del so. Desp és que s'ha assoli la empe a u a de c aqueig, el gas
es e eda àpidamen pe a u a la eacció en un in e can iado de calo de línia de
ans e ència o dins d'un col·lec o de e ige ació que u ili za oli de e edamen àpid.
Les addicions d'hid oca bu s lleuge s com l'e à, el LPG o la Na a lleuge a p opo cionen
co en s de p oduc es iques en alquens més lleuge s, com e ilè, p opilè i bu adiè. Les
addicions d'hid oca bu s més pesa s (gama comple a i Na es pesades, així com al es
p oduc es de e ine ia) donen alguns d'aques s p oduc es, pe ò ambé donen p oduc es ics
en hid oca bu s a omà ics i hid oca bu s adequa s pe a la se a inclusió en gasolina o
combus ible. Una empe a u a de c aqueig més al a ( ambé coneguda com a se e i a )
a a o eix la p oducció d'e è i benzè, men e que una meno se e i a p odueix majo s
quan i a s de p opà, hid oca bu s C4 i p oduc es líquids.
2.4.3 C aqueig Ca alí ic
Com que el c aqueig de molècules pe mè odes è mics és di ícil de con ola , el p océs de
c aqueig de molècules de pe oli c u es eali za cada cop més amb l'ajuda d'un ca ali zado .
Un ca ali zado és un eac iu que accele a la eacció química, pe ò no es consumeix en la
eacció ma eixa. Aques p océs es coneix com ca -c acking i es du a e me amb una
empe a u a d'ap oximadamen 500°C. La majo ia de les accions pesades del p océs de
des il·lació al bui s'u ili zen com a ma è ia p ime a pe a aques p océs.
Els p oduc es inals d'aques p océs són: gas, p opà/p opilè, bu à/bu ilè, componen s de
gasolina, oli de cicle lleuge , oli de cicle pesa i coques.
2.4.4 C aqueig d'hid oca bu s
El hid oc acking és un p océs de c aqueig ca alí ic assis i pe la p esència d'una p essió
pa cial ele ada de gas d'hid ogen.
Els p oduc es d'aques p océs són hid oca bu s sa u a s, depenen de les condicions de la
eacció ( empe a u a, p essió, ac i i a del ca ali zado ). Aques s p oduc es an des d'e à,
LPG ins a hid oca bu s més pesa s compos os p incipalmen pe iso-pa a ines.
El hid oc acking no malmen es acili a mi jançan un ca ali zado bi uncional que és capaç
de eo gani za i enca les cadenes d'hid oca bu s així com a egi hid ogen a a omà ics i
ole ines pe p odui na enes i alcans.
Els p incipals p oduc es del hid oc acking són el combus ible pe a a ions, dièsel, accions
de gasolina d'al índex d'oc à i LPG. To s aques s p oduc es enen un con ingu mol baix de
so e i al es con aminan s.
20

3. CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS DEL PETROLI CRU I PRODUCTES DERIVATS
DEL PETROLI
3.1 DENSITAT
To i que el mè ode pe mesu a la densi a és ela i amen senzill, po eni g ans
conseqüències econòmiques, ja que els p oduc es e ina s no malmen es comp en i es
enen pe onelades (massa). Un e o en la densi a a ec a à al pes, el que po ocasiona
e o s a l’ho a de calcula quan i a s i p eu de la cà ega.
A més, la densi a és un pa àme e comú pe de e mina si exis eix al a d'homogeneï a o
es a i icació. Tanma eix, cal eni en comp e que ins i o si les densi a s anali zades són
simila s en o a la columna e ical del líquid, el anc no po conside a -se homogeni només
en unció de la densi a . La quali a del ma e ial con ingu al anc ha de eni les ma eixes
p opie a s ísiques i químiques que una mos a p esa en qualse ol al e ni ell del anc pe
pode a alua la homogeneï a del p oduc e.
3.1.1 Densi a al bui
Es po de ini la densi a com la massa d'un líquid pe uni a de olum. En al es pa aules,
quan pesen en quilos un li e o un me e cúbic (m3).
La massa s’exp essa en quilog ams i els olums en li es o m3, pe an , la uni a de densi a
és kg/l o kg/m3.
La densi a que es a se i en les aules de pe oli és la massa pe uni a de olum a 15°C,
exp essada en kg pe li e. Aques a densi a s'especi ica com Densi a a 15°C en bui .
P edominan men , a Eu opa s’u ili za la densi a en bui pe calcula o con e i el olum de
pe oli c u i els p oduc es del pe oli a massa (pes en bui ); els núme os dels Bill o Lading
es e lec eixen en Tonelades Mè iques (en bui ).
Al es empe a u es es ànda d que es oben pe a la densi a són 20°C i 60°F (Fah enhei ).
3.1.2 Densi a apa en (densi a a l'ai e)
Aques e me s’u ili za pe a una densi a a empe a u a co egida pe la lo abili a de l'ai e
desplaça ( ambé coneguda com densi a a l'ai e).
Pe a l'oli mine al, aques ac o es po calcula eduin la densi a en bui en 0.0011 kg/l. (En
p oduc es pe oquímics amb una densi a supe io a 1.125 kg/l, aques a co ecció se à
meno ).
Cal eni en comp e que la educció de la densi a amb 11 pun s no és l'en ocamen o icial.
O icialmen , la aula 56 de l'ASTM s'u ili za pe con e i onelades mè iques en bui a
onelades mè iques a l'ai e.
En mol s països s'u ili za la densi a a l'ai e pe calcula el olum de pe oli c u i p oduc es
de i a s del pe oli, p oduc es químics i olis comes ibles.
21
3.1.3 In luència de la empe a u a en la densi a
Com s'ha desc i an e io men , el olum d'un líquid a ia quan la empe a u a can ia. Quan
la empe a u a del líquid augmen a, el olum ambé augmen a. Quan la empe a u a
disminueix, el olum del líquid es edueix ambé. Això é conseqüències sob e la densi a .
La uni a de densi a és kg/l (o kg/m3). Si s’escal a un líquid, el seu olum augmen a. Les
molècules en el líquid es sepa en unes de les al es i es o nen menys denses. Si obse em
un li e de la subs ància, oba em menys molècules en aques li e que abans d’escal a -lo.
Menys molècules pe li e signi ica menys massa pe li e, pe an , menys kg/l.
En de ini i a:
● Si la empe a u a d'un líquid augmen a, la densi a disminueix.
● Si la empe a u a d'un líquid disminueix, la densi a augmen a.
3.1.4 Densi a ela i a
La densi a ela i a, abans anomenada g a e a especí ica, és la elació en e la densi a a
1° i l'aigua a 2° ( empe a u es a °C o °F).
En la ó mula, ambdós alo s s'exp essen en kg/l, pe la qual cosa les uni a s desapa eixen
d'aques a ó mula. Pe an , la densi a ela i a és un alo numè ic sense uni a .
Mul iplica una densi a ela i a pe un olum no dona à com a esul a quilog ams. La
densi a ela i a s'u ili za p incipalmen pe ce ca di e sos a gumen s de aula i con e sió.
Densi a ela i a de 15/4
La densi a ela i a 15/4 s’ob é di idin la densi a del p oduc e a 15º en e la densi a de
l’aigua a 4º.
A més de la densi a an e io de 15/4°C, ambé s’u ili zen les següen s combinacions a la
indús ia del pe oli: densi a 15/15°C, densi a 20/4°C i densi a 60/60°C.
3.1.5 G a e a API
La g a e a API és una uni a de densi a u ili zada àmpliamen pe al càlcul de pe oli c u,
olis i p oduc es elaciona s amb el ba il no d-ame icà. La g a e a API ambé s’u ili za en
països de l'hemis e i occiden al i en nomb osos po s del Gol Pè sic pe exp essa la
densi a dels p oduc es de i a s del pe oli.
La g a e a API es po calcula a pa i de la densi a ela i a 60/60 amb la següen ó mula:
Quan la densi a augmen a, la API disminueix.
22
3.2 MÈTODES DE MESURA DE LA DENSITAT
Hi ha di e sos mè odes pe de e mina la densi a d'un p oduc e.
El mè ode an ic és mi jançan un hid òme e. A ui en dia, la densi a so in es de e mina
mi jançan l’ús d’un medido de densi a digi al. To i això, hi ha més mè odes o icials, com
pesan un olum calib a .
3.2.1 Densi a pel mè ode d’hid òme e (ASTM D 1298)
Un hid òme e és un ins umen u ili za pe mesu a la g a e a especí ica (o densi a
ela i a) de líquids; és a di , la elació de la densi a del líquid amb la densi a de l’aigua.
Un hid òme e gene almen es à e de id e i consis eix en un ub cilínd ic i una bombolla
ca egada amb me cu i o plom pe e -lo lo a en posició e ical. El líquid a anali za es
posa en un ecipien al , so in un cilind e g adua , i l’hid òme e es baixa suaumen al líquid
ins que lo i lliu emen . Com més baixa sigui la densi a del líquid, més p o undamen
s'en onsa el lo ado amb pes. Es egis a el pun en què la supe icie del líquid oca el ub
de l’hid òme e. Els hid òme es no malmen enen una escala dins del ub, de mane a que
la g a e a especí ica es po llegi di ec amen . Hi ha di e ses escales i s’u ili zen segons el
con ex .
Ima ge 6: Medició de la densi a pe hid òme e. Fon : Saybol
El uncionamen de l’hid òme e es basa en el p incipi d'A quimedes, que diu que un sòlid
suspès en un líquid se à impulsa pe una o ça igual al pes del líquid desplaça pe la pa
subme gida del sòlid suspès. Així, com més baixa sigui la densi a de la subs ància, més
s'en onsa l’hid òme e.
23
Aques s són els aspec es més impo an s pe a de e mina la densi a i la iabili a de la
mesu a:
● La mos a:
○ La bo ella de mos a ha d’es a ben ancada pe minimi za qualse ol pè dua
de componen s lleuge s que puguin a ec a la p ecisió de la mesu a de la
densi a du an el anspo a la ins al·lació del es .
○ La empe a u a de la mos a p e e iblemen no hau ia de a ia massa en e
el momen de la mos a i el es .
○ No s’hau ia d’ob i una mos a pe a al es pa àme es o ins i o pe a al es
p opòsi s de p o a.
○ Les mos es compos es s’han de eali za de mane a p ecisa ( olumè ica) i
s’ha de eni p ecaució pe man eni la se a in eg i a .
○ Les mos es s’han de homogeneï za abans de de e mina la densi a
mi jançan una inclinació suau i epe ida de la bo ella; una sacsejada igo osa
p o oca à l’apa ició d’escuma, la qual cosa po po a a la pè dua de
componen s lleuge s. També poden apa èixe bombolles d’ai e, complican la
de e minació p ecisa de la densi a .
○ La ans e ència de la mos a al cilind e de p o a ha de eali za -se sense
esqui xades, pe e i a la o mació de bombolles d’ai e i minimi za la pè dua
de componen s lleuge s.
● L’assaig:
○ Abans de eali za un es , s’ha de ga an i que s’u ili zen l’hid òme e i el
e mòme e ap opia s, i que la se a calib ació és àlida. Els ce i ica s de
calib a ge han d’es a disponibles pe a l’ins umen .
○ Les medicions s’han de eali za an a ia com sigui possible.
○ S’ha d’ompli el líquid que s’ha de p o a al cilind e de p o a i subme gi
suaumen el e mòme e i l’hid òme e al líquid. El es es a à quan
s’assoleixi l’equilib i è mic; la empe a u a abans i desp és de llegi
l’hid òme e ha d’es a dins d'un ma ge de 0,5°C.
○ L’hid òme e ha d’es a locali za al cen e del cilind e (no "enganxa " a la
pa e ) en el momen de llegi el esul a . Això es po aconsegui gi an
lleuge amen el ub amb l’índex i el polze.
○ Es llegeix l’escala de l’hid òme e en el pun en què la supe ície del líquid
oca l’escala, desp és, la empe a u a
○ Con e eix la densi a obse ada a la densi a a la empe a u a eque ida.
3.2.2 Medido de densi a digi al (ASTM D 4052)
El ub oscil·lado (U- ube) és una ècnica pe de e mina la densi a de líquids i gasos
mi jançan una mesu a elec ònica de la eqüència d’oscil·lació, a pa i de la qual es
calcula el alo de la densi a . El esul a semp e és a bui .
24
3.9 SOFRE
Els olis combus ibles con enen quan i a s a iables de so e depenen de la on de pe oli
c u, els p ocessos de e inamen i el g au del combus ible. Les accions d’al pun d’ebullició
i els combus ibles esiduals no malmen con enen més quan i a s de so e, el qual es
conside a gene almen un cons i uen indesi jable pe la se a capaci a pe causa
p oblemes de co osió i con aminació.
En sis emes de cale ac o s, la con e sió ins i o d’una pe i a acció de so e a iòxid de
so e du an la combus ió del combus ible po causa p oblemes de co osió a baixa
empe a u a si es pe me que aques gas es condensi i o mi àcid sul ú ic co osiu a les
supe ícies me àl·liques edes de l’equip. En combinació amb els complexes de sodi i
anadi, el so e del combus ible con ibueix a la o mació de dipòsi s a les supe ícies
ex e io s dels ubs de sob eescal amen , economi zado s i escal ado s d’ai e. Aques s
dipòsi s causen la co osió de l’equip i la pè dua d’e iciència è mica.
El so e en els gasoils con ibueix a la o mació de ma è ia pa iculada (PM) a l’escapamen
del mo o . To i que les emissions dels mo o s dièsel no són l’única on de pa ícules a l’ai e
u bà, els es udis mos en que poden se una con ibució signi ica i a. Pe compli amb els
es ànda ds d’ai e ne en à ees indus ials densamen poblades, poden se necessa is
disposi ius de con ol d’emissions de xemeneia i p ocedimen s de en a de so e.
Po se que es eque eixi un con ingu limi a de so e en l’oli combus ible pe compli amb la
legislació o no ma i a ede al, es a al o local. Quan el con ingu de so e es conside a c í ic,
no malmen es a un aco d sob e els lími s en e el p o eïdo i el consumido pe compli
amb les no mes es able es localmen .
El con ingu de so e dels olis combus ibles es po de e mina mi jançan una a ie a de
mè odes; en gene al, s’u ili za el mè ode d’espec oscòpia de aigs X i el mè ode
d’espec oscòpia de luo escència de aigs X pe dispe sió d’ene gia.
4. TANCS D’EMMAGATZEMATGE
Els p oduc es líquids a g anel es diposi en gene almen en ancs cilínd ics; en alguns
països, com Suècia, Mal a o Gib al a , aques s p oduc es ambé es gua den en co es. Els
gasos comp imi s es diposi en, habi ualmen , en ancs es è ics, i en alguns casos, en ancs
cilínd ics.
Els dipòsi s d'emmaga zema ge es an no malmen e s d'ace suau, pe ò ambé hi ha
cons uccions de dipòsi d'ace inoxidable, alumini i ins i o plàs ic i o migó.
Exis eixen di e en s es uc u es pe als dipòsi s d'emmaga zema ge, cadascuna amb els
seus a an a ges i desa an a ges. Els següen s dipòsi s es desc iuen en aques capí ol:
1. Dipòsi s amb sos e cònic
2. Dipòsi s amb sos e lo an
3. Dipòsi s amb sos e ix
4. Dipòsi s amb lo ado in e n
31

5. Dipòsi s aïlla s
6. Dipòsi s es è ics
Com que la majo ia dels líquids poden essa o il a -se ins i o a a és de l'obe u a més
pe i a, cal eni en comp e una ges ió segu a i p o egida. Pe no ma gene al, es ac a de
cons ui una ba e a de con enció al ol an del dipòsi o g up de dipòsi s, pe al que
qualse ol uga es pugui con eni amb segu e a .
Des d'una pe spec i a de segu e a , a pa de les u es/camins designa s pe camina , es à
p ohibi camina sob e qualse ol ipus de sos e pe di e ses aons que inclouen, en e
al es, elliscades, ensopegades, caigudes i de e io amen del ma eix sos e.
4.1 DIPÒSITS AMB SOSTRE CÒNIC (SOSTRE FIX)
Aques ipus de dipòsi d'emmaga zema ge és comú a la indús ia del pe oli. El sos e es à
solda a la pa e e ical del dipòsi . El sos e és lleuge amen cònic o en un pun al cen e
del sos e, c ean així un espai de apo en e el ni ell del líquid i el sos e. A més, en un
sos e cònic no queda à aigua de pluja. Els dipòsi s amb sos e cònic no enen pa s mòbils
ni es uc u es complexes; pe an , és la o ma més econòmica de cons ui un dipòsi
d'emmaga zema ge.
Un desa an a ge p incipal dels dipòsi s amb sos e cònic és que el p oduc e es pe d pe
e apo ació. L'espai en e la supe ície del líquid i el sos e es à ple de apo . Du an el
bombeig del p oduc e al dipòsi , el p oduc e en an expulsa à el apo del dipòsi a a és
de les àl ules de en ilació, la qual cosa suposa una pè dua de p oduc e.
A més, el calen amen del dipòsi pel sol causa l'e apo ació del p oduc e al dipòsi .
L'augmen de la p essió com a esul a d'aques escal amen ambé empeny el apo a
a és de les àl ules de en ilació cap a l'ai e lliu e. Una p essió de apo més al a ambé
és un isc c eixen d'incendi i ulne abili a da an dels llamps.
Ima ge 10: Dipòsi s amb sos e cònic. Fon : El Canal Ma í imo y Logis ico
32
4.2 DIPÒSITS AMB SOSTRE FLOTANT
Un dipòsi amb sos e lo an és un dipòsi d'emmaga zema ge u ili za habi ualmen pe
emmaga zema g ans quan i a s de p oduc es de i a s del pe oli. Consis eix en una
ca cassa d'ace cilínd ica amb apa obe a equipada amb un sos e que lo a sob e la
supe ície del líquid emmaga zema . El sos e s'ele a i baixa amb el ni ell del líquid al
dipòsi . A di e ència d'un dipòsi amb sos e ix, no hi ha espai pe al apo en el dipòsi amb
sos e lo an (excep e en si uacions on el ni ell del líquid sigui mol baix).
En p incipi, això edueix conside ablemen la pè dua pe e apo ació del líquid
emmaga zema , ins a un 94%, en ocasions. Hi ha un sis ema de segella de o a en e la
ca cassa del dipòsi i el sos e pe edui l'e apo ació.
Desa o unadamen , un sos e lo an no és adequa pe a o s els p oduc es. Alguns
p oduc es químics poden danya el segell. A més, exis eix el isc que l'aigua es il i a a és
de la pa e del dipòsi o que la pluja es pugui acumula al sos e, en que inalmen aques
s’en onsi. Exis en dos ipus de sos es lo an s:
● Flo ado s de sola cobe a: Consis eix en di e ses camb es ancades o lo ado s
sepa a s pe mampa es ci cula s, la qual cosa augmen a l'es abili a lo an del
sos e. El sos e é una sola cobe a que cob eix el líquid, que s'inclina cap al cen e
pe me en que l'aigua de pluja lueixi a un sis ema de d ena ge. To i que aques ipus
de dipòsi o e eix la meno p o ecció con a l'e apo ació, ambé és el més econòmic i
àcil d'ins al·la .
● Sos e de cobe a doble: U ili za dues pla a o mes de làmines d'ace sepa ades pe
o a l'à ea de la supe ície del dipòsi . Així, la supe ície del líquid mai no es à en
con ac e amb la pa in e io de la cobe a del sos e que es à exposada al sol,
maximi zan la p o ecció con a l'e apo ació. La cobe a supe io s'inclina cap a all
pe al sis ema de d ena ge de l'aigua de pluja, men e que la pla a o ma in e io
s'inclina cap amun pe pe me e l'acumulació de apo d'aigua dins del dipòsi .
Ima ge 11: Dipòsi amb sos e lo an . Fon : F eepik
33
4.2.1 Segells
L'espai en e l'es uc u a de lo ado ígid i la pa e del dipòsi ha de queda ben anca ;
aques espai és l'única possibili a que el p oduc e s'e apo i a l'a mos e a.
A més, un segella ge insu icien augmen a el isc d'incendi.
En la p àc ica, sembla que amb els anys l'aigua de pluja es il a ia a a és de l'espai al
dipòsi .
Exis eixen di e ses cons uccions en ús. To es les cons uccions han de eni la capaci a de
segui les pe i es a iacions ela i es, en diàme e, del dipòsi (± 20-25 cm).
Les cons uccions possibles són:
● Segell me àl·lic
● Segell líquid
● Segell de ela
El segell me àl·lic és el més comú. Consis eix en un anell de segella d'ace gal ani za , la
pa in e io del qual oman pe so a de la supe ície del líquid. Una es uc u a d'esculló
man é l'anell amb una p essió adial dis ibuïda, de mane a uni o me, con a la pa e del
dipòsi al ol an de o a la ci cum e ència. La cons ucció de l'esculló cen a au omà icamen
el sos e del dipòsi .
L'obe u a en e l'anell de segella i el sos e es à cobe a pe un segell lexible, capaç de
segui les a iacions en el diàme e i la odona de la ca cassa del dipòsi . Aques segell es à
e de ma e ial esis en a la in empè ie cobe amb un ecob imen de plàs ic. Els accesso is
d'ace inoxidable des del sos e ins a l'anell p opo cionen inalmen una bona connexió.
Un segell mun a en líquid és un segell p ima i ple d'escuma o líquid, adequa pe al
p oduc e emmaga zema elle an , mun a en e la ca cassa del dipòsi i el sos e lo an ,
con ínuamen al ol an de la ci cum e ència del dipòsi .
El segell de ela és simila al segell líquid. El plàs ic (escuma) es à anca en una unda
elàs ica, que és esis en a les in luències climà iques i al p oduc e emmaga zema . La
cons ucció és capaç d'abso bi a iacions a l'espai de ± 10 cm en e la ca cassa del dipòsi
i el lo ado . L'a an a ge dels plàs ics po osos sob e els segells líquids és que una uga a la
ca cassa no a ec a immedia amen el uncionamen co ec e.
4.2.2 D ena ge del sos e
S'ha d'o gani za un sis ema de d ena ge d'aigua de pluja pe als sos es lo an s. Es
ecomana semp e d ena l'aigua de pluja abans de e les mesu es del dipòsi ; si es a
du an les ope acions de cà ega o descà ega, les mesu es a l'inici de les ope acions ja no
se an ep esen a i es.
34
El mè ode més comú i iable pe d ena l'aigua de pluja és mi jançan una canonada
compos a pe di e sos ubs, co bes i jun es gi a ò ies.
Aques sis ema de d ena ge anspo a l'aigua del sos e cap a l'ex e io del dipòsi , e i an
que l'aigua de pluja en i en con ac e amb el p oduc e al dipòsi . L'ús de les jun es de
canonades amb bisag a pe me que el sis ema de d ena ge segueixi els mo imen s del
sos e.
L'aigua es d ena a a és d'una àl ula a ni ell de e a del dipòsi . És impo an que la
àl ula es anqui immedia amen desp és del d ena ge, en cas de ui es de p oduc e a
a és d'una ui a en una de les jun es lexibles. Pe e i a ui es de p oduc e al sos e, el
sis ema es à equipa amb una àl ula an i e o n.
4.2.3 Supo del sos e
El sos e lo an é po es de supo que pengen cap al líquid. Amb ni ells baixos de líquid, el
sos e acaba eposan i es o ma un espai de apo en e la supe ície del líquid i el sos e,
de mane a simila als dipòsi s amb sos e ix. Les po es de supo solen se e àc ils pe
augmen a el olum de eball del dipòsi .
En "po es baixes", el sos e es si ua en la se a posició més baixa, lliu e d'es uc u es
in e nes com bobines de cale acció i canonades in e nes.
En "po es al es", el sos e es oba en una posició ele ada, c ean p ou espai pe què els
eballado s puguin e asques de man enimen dins del dipòsi .
4.2.4 Zones c í iques
La zona c í ica és el pun dins del dipòsi on el sos e passa de se lo an a no lo an , és a
di , eposan sob e les po es de supo . És la dis ància en e el pun on un sos e lo an en
un dipòsi es ecolza sob e els seus supo s no mals ins al pun on el sos e lo a lliu emen .
Els inspec o s han de e i ica que el sos e es obi en la posició co ec a quan es p enguin
les mesu es. La posició co ec a s'indica a la aula de capaci a . Les mesu es p eses men e
el sos e es oba en la zona c í ica no són exac es. Les mesu es només es conside en
exac es quan el sos e es à comple amen lo an o quan el sos e es ecolza sob e els seus
supo s no mals amb l'al u a del líquid pe so a de la secció més baixa del sos e. No
obs an això, s'ha de eni p ecaució si hi ha ang i/o sedimen al dipòsi , ja que això po
can ia el ni ell de la zona c í ica com s'indica a la aula de capaci a del dipòsi .
P e e en men , si és ope a i amen p àc ic, el sos e hau ia de lo a lliu emen an pe a
l'obe u a com pe a les mesu es de ancamen .
4.2.5 Espai con ina
És impo an ac a el sos e lo an com un espai con ina . Degu a que el sos e del dipòsi
es à en ol a pe les pa e s, hi ha una en ilació mínima. Mol s gasos nocius, com l'H2S, són
més pesan s que l'ai e. Aques s gasos s'acumulen al sos e, expulsan l'oxigen i c ean un
ambien mol pe illós.
35
L'en ada als sos es lo an s (i als espais con ina s en gene al) no malmen no es à
des inada a ac i i a s u inà ies. Només en cas que no hi hagi un mè ode al e na iu
disponible, es po e una excepció aïllada, semp e que s'hagin p es o es les p ecaucions
de segu e a , incloen -hi, un Pe mís de T eball (PTW), Equip d'Au op o ecció Respi a ò ia
(SCBA), moni o a ge a mos è ic con inu, i un mè ode alida d'escapamen / ecupe ació en
cas d'inciden . A més, no es à pe mès en a a espais con ina s sol, s'ha de comp a amb un
mínim de dues pe sones i és obliga o i eni mi jans de comunicació cla s.
4.3 SOSTRE DE CÚPULA
Els sos es de cúpula d'alumini s'han con e i en un sis ema de sos e mol u ili za pe
cob i dipòsi s d'emmaga zema ge. S'u ili zen pe cob i sos es lo an s ex e ns així com pe
subs i ui sos es d'ace mol co oï s. Els sos es de cúpula d'alumini són lleuge s.
Les cons uccions de sos e de cúpula:
• Redueixen les emissions de apo p o egin el sos e lo an de la calo i la llum di ec a del
sol.
• Eliminen l'en ada d'aigua de pluja al p oduc e emmaga zema .
• Es poden col·loca sob e dipòsi s en se ei amb mínimes modi icacions.
• Són més econòmics en man enimen .
4.4 SOSTRES FLOTANTS INTERIORS
Alguns dipòsi s d'emmaga zema ge enen an un sos e ix com un sos e lo an . Aques s
dipòsi s amb sos e lo an in e n s'anomenen dipòsi s de sos e in e n- lo an . Aques s
dipòsi s són com els dipòsi s de sos e lo an o dina i, pe ò enen l'a an a ge que s'e apo a
menys p oduc e. En un dipòsi amb sos e in e n- lo an , l'aigua de pluja no po en a pel
mu del dipòsi al p oduc e.
L'incon enien és que l'espai pe sob e del sos e in e n- lo an és mol explosiu, ja que el
p oduc e s'e apo a i la en ilació és mínima. Un al e incon enien és que el mos eig, ne eja
i llui a con a incendis són di ícils.
4.5 DIPÒSITS AÏLLATS
Depenen de la na u alesa del con ingu , és c í ic pe a alguns p oduc es man eni una
de e minació de empe a u a; pe man eni aques es empe a u es de mane a e icaç i e i a
la pè dua de calo , un dipòsi po se aïlla .
La combinació d'una ca cassa ex e na d'alumini o ace inoxidable amb una doble cos u a
laminada p opo ciona un sis ema d'aïllamen pe al dipòsi que és esis en a les
inclemències me eo ològiques, du ado i sense necessi a de man enimen .
Els ipus d'aïllamen s més comuns són:
• Llana mine al
36

• Fib a de id e
• Escuma de poliisocianu a
• Silica de calci
• Pe li a
És impo an que un inspec o iden i iqui si el dipòsi es à aïlla o no pe aplica co ec amen
els ac o s de co ecció de la ca cassa del dipòsi pe als càlculs.
Pe als dipòsi s aïlla s, es conside a que la empe a u a de la ca cassa del dipòsi és la
ma eixa que la del p oduc e dins del dipòsi .
Pe als dipòsi s me àl·lics no aïlla s, la empe a u a de la ca cassa es po calcula de la
següen mane a:
On:
TSh = Tempe a u a de la ca cassa
Tl = Tempe a u a del líquid
Ta = Tempe a u a ambien al
4.6 DIPÒSITS ESFÈRICS
Una es e a és una es uc u a mol o a. La dis ibució uni o me de les ensions a les
supe ícies de l'es e a, an in e nes com ex e nes, signi ica que gene almen no hi ha pun s
ebles.
La quan i a de calo ans e ida des dels ol an s més càlids al líquid dins de l'es e a se à
meno que en dipòsi s cilínd ics o ec angula s; pe an , hi hau à menys p essió pe calo
ex e na.
És pe això que els gasos com l'LPG es gua den en aques ipus de dipòsi s.
4.7 ESTRUCTURES DE FONS
A més dels di e sos sos es, ambé hi ha di e en s es uc u es de ons de dipòsi .
Quan es mesu a o mos eja un dipòsi d'emmaga zema ge, és impo an sabe quin ipus
d'es uc u a hi ha p esen al dipòsi , ja que ambé has de comp o a l'aigua lliu e.
Com que l'aigua és més pesada que la majo ia dels p oduc es, l'aigua lliu e gai ebé semp e
es a à al pun més baix del dipòsi . Pe an , és impo an sabe quin és el pun més baix del
dipòsi .
37
4.7.1 Fons amb con cap pe a all
Amb un ons amb con cap pe a all, l'aigua es ecolli à al cen e.
No é gai e sen i mesu a l'aigua a la pa la e al del dipòsi , a menys que hi hagi mol a
aigua lliu e a o el ons.
4.7.2 Fons amb con cap amun
Amb un ons amb con cap amun , l'aigua es ecolli à als cos a s del dipòsi .
Mesu a l'aigua només al cen e del dipòsi és inú il.
4.7.3 Fons pla
Amb un ons pla, l'aigua es dis ibui à pe o el ons. To i així, és impo an sabe si el
dipòsi s'ha en onsa . En aques cas, ind às un ons inclina i l'aigua es ecolli à al pun més
baix del dipòsi .
4.7.4 De o mació del ons
Els ons dels dipòsi s semp e es mouen de mane a di e en quan el dipòsi s'omple, cosa
que p o oca una de o mació del ons, la qual a ec a el olum que es mesu a al dipòsi ; les
pè dues o guanys apa en s en el aslla de cà ega.
Les condicions de de o mació del ons que causen més p oblemes són quan una pa de la
supe ície del ons puja (menys p essió hid os à ica) o baixa (més p essió hid os à ica) a
mesu a que el ni ell del líquid can ia.
Els e s que in lueixen en la de o mació del ons poden inclou e:
• Volum eal al dipòsi : la p essió hid os à ica augmen a amb l'augmen del olum.
• Cons ucció del ons: els ons amb con cap pe a all són més esis en s, la o ma del ons
o e eix millo esis ència con a la de o mació.
• Composició del sòl: depenen de la composició del sòl, hi hau à més o menys esis ència
con a la de o mació del ons.
• Ni ell de les aigües sub e ànies: com més al sigui el ni ell de les aigües sub e ànies,
més esis ència dona à el sòl con a la de o mació.
4.8 ALTRES COMPONENTS DELS DIPÒSITS
Un dipòsi d’emmaga zema ge no només cons a d’un ons, sos e i pa e s; es eque eixen
més componen s pe e el dipòsi u ili zable pe a l’emmaga zema ge de p oduc es líquids.
38
4.8.1 Escales
L’escala po a al sos e del dipòsi . No o s els dipòsi s enen la se a p òpia escala. Hi ha
llocs on hi ha múl iples dipòsi s d’emmaga zema ge a la ma eixa ca a de dipòsi s, de
mane a que només 2 dipòsi s enen accés di ec e als sos es i o s els dipòsi s es an
in e connec a s amb pon s, de mane a que es po passa d’un dipòsi a un al e. És
impo an en aques es ci cums àncies que comp o is bé que es às sob e el sos e del
dipòsi co ec e. (Una ca a de dipòsi s no semp e es à nume ada de mane a lògica)
De egades, es po eu e un dipòsi equipa amb un ascenso . Semp e s’ha de eni
ins uccions cla es sob e com u ili za l’ascenso i què e en cas d’eme gència.
4.8.2 Sos e de egis e
A la pa in e io del dipòsi hi ha un o dos sos es de egis e. Aques s sos es es an anca s
amb una apa (sinó el dipòsi s’e acua ia in olun à iamen ). Els sos es de egis e s’u ili zen
pe a la inspecció, man enimen i ne eja del dipòsi .
A la cobe a ambé hi ha un o dos sos es de egis e que es man enen anca s pe e i a la
pene ació d’aigua, b u ícia, e c. Aques s sos es ambé s’u ili zen pe a la ne eja i epa ació,
pe ò de egades ambé pe a mos eig, mesu amen i desgasi icació del dipòsi .
4.8.3 Pun s de mesu a
A la cobe a del dipòsi s’hi ins al·len un o més pun s de mesu a (màxim 5). Aques s pun s
de mesu a han de se u ili za s pe de e mina amb p ecisió el ni ell del líquid, la
empe a u a del p oduc e emmaga zema i el ni ell d’aigua lliu e. De egades, un o més
d’aques s pun s ambé es poden u ili za pe eu e mos es.
Els pun s de mesu a en dipòsi s amb cinc pun s s’anomenen so in amb la següen
designació: (N) No d, habi ualmen indica pe una placa al dipòsi o la ba ana del dipòsi . (O
o E) Es , (Z o S) Sud, (W) Oes , (M) Cen e. A més d’aques s pun s de mesu a manuals,
so in hi ha un disposi iu de mesu a au omà ic p esen al dipòsi .
4.8.4 Placa de e e ència
La placa de e e ència és una placa me àl·lica ixada a la pa in e io del dipòsi , ubicada
pe pendicula als pun s de mesu a a la cobe a del dipòsi .
La calib ació del dipòsi es basa en la placa de e e ència. L’alçada de e e ència del dipòsi
es mesu a des de la placa de e e ència ins al pun de mesu a a la cobe a del dipòsi .
Aques a ambé s’u ili za pe a la calib ació de la secció in e io del dipòsi (la pa pe so a de
la placa de e e ència).
4.8.5 Mesu amen au omà ic - lo ado i ada
En mol s casos, els dipòsi s d’emmaga zema ge es an equipa s amb una ins al·lació que
egis a au omà icamen el ni ell de líquid i la empe a u a del líquid al dipòsi . Aques a
ins al·lació es à connec ada a la sala de con ol, on el ni ell i la empe a u a es mos en al
39
panell de con ol, de mane a que els ope ado s de la e minal disposen d’in o mació en
emps eal.
El pla o desplaçado es man é lo an a la supe ície del líquid i segui à els can is en el
ni ell del líquid. El lo ado es à connec a a un mo o d'espi al amb un pa ell (‘’ o que’’)
cons an . A la indús ia del pe oli, aques sis ema so in es coneix com a En a , la
companyia que a in en a el p ime disposi iu lo an .
Un dels p incipals incon enien s dels ins umen s més an ics de lo ado és el mo imen
con inu de sob e a causa de la u bulencia del líquid mesu a . Aques s mo imen s, que
poden se o ça iolen s, poden p o oca lec u es e ònies i dessinc oni zació del
ansmisso . Això compo a un man enimen conside able i manca de iabili a en la mesu a.
G an pa dels dipòsi s del món enca a es an equipa s amb aques s ins umen s.
Els mesu ado s de se o són una millo a conside able espec e als ins umen s de lo ado .
En aques mesu ado , el lo ado és eemplaça pe un pe i desplaçado , suspès pe un
il e o lexible i o . En lloc d’un mo o d'espi al, els mesu ado s se o u ili zen un mo o
elèc ic pe aixeca i baixa el desplaçado . Un sis ema de pesa ge enginyós mesu a
con ínuamen el pes i la lo abili a del desplaçado i con ola el sis ema se o. La
u bulència al dipòsi no é e ec e di ec e. Un in eg ado al sis ema de con ol se o elimina
els e ec es dels mo imen s sob a s del p oduc e.
L'ús de ada pe mesu a els ni ells de p oduc e en els dipòsi s d’emmaga zema ge és una
de les ècniques més ecen s. Els mesu ado s de ni ell pe ada no enen pa s mòbils i
només es eque eix una an ena al dipòsi .
Els ins umen s de ada u ili zen mic oones pe mesu a el ni ell del líquid. La dis ància que
la senyal ha eco egu es calcula a pa i d’una compa ació en e els senyals ansmesos i
e lec a s.
Ima ge 12: Senso del ada en un dipòsi . Fon : Flowline
40
només una àl ula po causa un bui a la línia, de mane a que sembla que la línia es à
buida.
5.1.6 Mani old
El pun d'assembla ge de les línies de cà ega s'anomena mani old. Aquí es a la connexió
en e el sis ema de línies de l'emba cació i el de l’a ac. Els mani olds es an p esen s a
ambdós cos a s de l'emba cació.
A les ba casses mode nes, cada dipòsi de cà ega é la se a p òpia línia de cà ega que a
ins al mani old. El disseny del mani old en aques es ba casses és al que cada dipòsi es
po connec a de mane a sepa ada, amb l'a an a ge que es poden ges iona cà egues
di e en s simul àniamen .
No malmen , es posa una àl ula de ne eja a la pa in e io del mani old. A a és d'aques a
àl ula de ne eja es po aga a una mos a del mani old, pe ò ambé es po u ili za pe
connec a una línia d'oxigen pe a egi un man ell d'oxigen a la cà ega.
El b aç de cà ega o mànega de l’a ac es ixa al mani old de l'emba cació amb ca gols o un
mecanisme hid àulic. En e el b aç de cà ega i el mani old s'hi col·loca un segell pe e i a
ui es.
Les jun es, b ides i segells han d'es a ne s i en bon es a . Quan es acin connexions de
ca gols, s'han d'u ili za o s els o a s de ca gol. S'ha de eni cu a en ajus a els ca gols ja
que els ca gols desiguals o ap e a s excessi amen poden causa ui es o encamen s.
Ima ge 15: Mani old d’una ba cassa de iu. Fon : D eams ime
5.1.7 Bombes de cà ega
Pe desca ega la cà ega, una emba cació ha d'es a equipada amb bombes. Els ipus
més comuns de sis emes de bombes són:
- Bombes de desplaçamen posi iu
47

- Bombes de pous p o unds
- Bombes de desguàs
Bombes de desplaçamen posi iu
Les bombes es col·loquen a la zona de cà ega i es poden ope a des de la sala de
màquines de la ba cassa. Una bomba de desplaçamen posi iu a mou e un luid a apan
una quan i a ixa i desplaçan aques olum a apa a a és d'un il e cap a la canonada de
descà ega ins al mani old.
Les bombes de desplaçamen posi iu, a di e ència d'al es ipus de bombes, eò icamen
poden p odui el ma eix lux a una eloci a de e minada (RPM) independen men de la
p essió de descà ega.
Un incon enien d'aques es bombes és que semp e s'han de man eni plenes de p oduc e,
de mane a que la bomba ingui quelcom a desplaça .
Una bomba de desplaçamen posi iu no ha de unciona con a una àl ula ancada en el
cos a de descà ega de la bomba, ja que no é una capçale a de ancamen com les
bombes cen í ugues. Si una bomba de desplaçamen posi iu unciona con a una àl ula de
descà ega ancada, con inua à p oduin lux i la p essió a la línia de descà ega
augmen a à ins que la línia es enqui, la bomba es danyi g eumen o ambdues coses.
Bombes de pous p o unds
Cada egada més pe olie s s'equipen amb bombes de pous p o unds. Una bomba de pous
p o unds es à si uada a la pa in e io de cada dipòsi . Un lla g eix condueix a un mo o
elèc ic a la cobe a. La cà ega del dipòsi es bombeja mi jançan aques eix ins al
mani old.
Com que la bomba de pous p o unds es à si uada di ec amen al pou (sumido ), la bomba
no ha de xucla el p oduc e, sinó només p essiona -lo. La da e a pa del p oduc e del
dipòsi sol se eliminada pe una bomba de desguàs.
Bombes de desguàs
Les bombes de cà ega no semp e poden bombeja o el líquid dels dipòsi s, ja que la
bomba s'a u a quan xucla ai e. Pe an , la es a del líquid s'ha d'ex eu e mi jançan bombes
de desguàs.
Les bombes de desguàs enen una canonada de pe i diàme e que acaba a pocs
mil·líme es del ons del pou. To el esidu s'acumula al pou, i la bomba desguassado a po
desplaça gai ebé o s els esidus cap al mani old.
5.1.8 Fil es
Alguns sis emes de bombes de desplaçamen posi iu es an equipa s amb un il e. Aques
il e se eix pe p o egi la bomba de b u ícia, aps de bo elles de mos a, co des de mos a,
id e i al es i egula i a s.
48
Du an la descà ega de la cà ega, el p oduc e es bombeja a a és d'aques il e.
Quan es eali za una inspecció del dipòsi abans de la cà ega, és impo an comp o a que
el il e es igui bui , ja que pod ia con eni aigua de en a o p oduc e del ia ge an e io .
5.1.9 Disposi ius de mos eig
Hi ha es o mes di e en s de mos eja els dipòsi s de cà ega d'una ba cassa:
● Sis ema de mos eig anca
● Sis ema de mos eig es ingi
● Mos eig pe obe u a de ap
El ipus de mos eig que es eali za depèn del p oduc e i de la legislació, e minal, p opie a i
del aixell i les condicions es able es pels a endado s.
Sis ema de mos eig anca
En un sis ema de mos eig anca , gai ebé no es p odueixen ums del p oduc e a
l'a mos e a. El sis ema més comú u ili za a les ba casses eu opees és el sis ema anomena
Dopak. Es col·loca una bo ella amb un ap de goma al supo de mos eig. S'hi pe o a una
agulla buida a a és del ap de goma. Quan s'ob e la àl ula, la mos a lueix a a és de
l'agulla buida ins a la bo ella de mos eig. Quan la bo ella es à 80% plena, la àl ula es
anca i la bo ella de mos eig es eu del con enido . El ap de goma es anca
au omà icamen quan s'ex eu l'agulla.
Sis ema de mos eig es ingi
En un sis ema de mos eig es ingi , l'allibe amen de ums es limi a. Les mos es es p enen
mi jançan un disposi iu de mos eig es ingi . La mos a es ans asa del con enido a una
bo ella de mos eig.
Algunes ba casses enen la possibili a de p end e mos es mi jançan la bomba de pous
p o unds. Amb la bomba de pous p o unds en uncionamen , el líquid es eci cula cap al
dipòsi pe la línia de descens. Les mos es es p enen a a és d'un pun de d ena ge en
aques a línia de descens.
Mos eig pe obe u a de apa
Les mos es es p enen a a és de la apa de mos eig/sonda especial de 30 cm de
diàme e, p o egida amb un sup esso de lames. El mos eig a a és d'obe u es de en a
no es à pe mès.
Enca a que el mos eig pe obe u a de apa és la millo mane a d'ob eni les mos es més
ep esen a i es possibles, s'es à eliminan g adualmen en di e sos països a causa dels
p opie a is de aixells, a endado s, e minals, segu e a i no ma i es mediambien als que
poden es ingi les ope acions de mesu a i mos eig que p o oquen l'allibe amen de gasos
ine s, hid oca bu s o al es compos os o gànics olà ils (COV) a l'a mos e a.
49
5.1.10 Mesu ado s de ni ell
La quan i a de líquid en un dipòsi es po mesu a mi jançan mesu ado s de ni ell. Hi ha
di e sos ipus de mesu ado s de ni ell.
A les ba casses an igues, els ni ells de líquid es mesu en so in mi jançan un indicado de
ni ell. Aques s indicado s es an con ola s pe un lo ado al dipòsi , que lo a sob e el líquid.
El lo ado es à connec a a l'indicado pe un il e o. Quan el ni ell de líquid augmen a, el
lo ado puja, el il e o es ecolza i l'indicado mos a el ni ell del líquid.
Les ba casses mode nes es solen equipa amb sis emes de mesu a elec ònica, so in un
sis ema de ada . Un senso al dipòsi de cà ega mesu a la dis ància en e el senso i el
ni ell del líquid al dipòsi . L'al u a del líquid es po llegi en una pan alla. Aques a pan alla po
es a si uada en un lloc cen al, on es mos en o s els dipòsi s o a p op de la apa del
dipòsi .
Aques sis ema so in es à connec a amb un o dinado de cà ega a la cabina de
comandamen . Aques o dinado po mos a ambé la empe a u a del p oduc e i la p essió
al dipòsi . És impo an e i ica que el sis ema es igui calib a i ap o a , i que les dades
u ili zades siguin ac uals.
5.2 PETROLIERS
5.2.1 His ò ia
La his ò ia dels pe olie s o ma pa de l'e olució de la ecnologia de anspo de pe oli
jun amen amb la indús ia del pe oli. O iginalmen , el pe oli es anspo a a en ba ils de
us a de 40 galons ame icans (ap oximadamen 151,4 li es). Pe ò el anspo pe ba il
enia di e sos p oblemes: el pes del ba il, les ui es i el p eu del ba il ma eix. El p ime
aixell cis e na de pe oli, el Vade land, cons uï el 1872, a se , pe ò, es ingi pe les
au o i a s dels EUA i Bèlgica, al·legan mo ius de segu e a .
Ima ge 16: Vaixell pe olie ‘’Vade land’’. Fon : Viquipedia
50
El 1883, el disseny de les cis e nes a e un g an a anç. En lloc d'una o dues g ans
bodegues, els aixells es an dissenya amb di e ses bodegues que s'es enien a a és de
la mànega del aixell. Aques es bodegues es an subdi idi més en seccions de cos a de
po i d'es ibo d pe una pa e ans e sal longi udinal pe millo a l'es abili a .
El aixell Glückau , cons uï el 1886, a ep esen a un a anç enca a més g an en el
disseny de pe olie s. Les se es ca ac e ís iques incloïen àl ules de cà ega ope ables des
de la cobe a, canonades p incipals de cà ega, una línia de apo , co e dams pe a majo
segu e a i la capaci a de ca ega aigua de ma com a las e quan no es a a ca ega de
pe oli. El aixell a encalla a Fi e Island, No a Yo k, el 1893.
El T2 a se una se ie de aixells cis e na de pe oli cons uïda i p oduïda en g an quan i a
als Es a s Uni s du an la Segona Gue a Mundial. Es an cons ui gai ebé 500 en e 1942 i
el inal de 1945. Mol s an omand e en se ei du an dècades desp és de la gue a ins als
anys 80.
Els pe olie s han c escu signi ica i amen en mida des de la Segona Gue a Mundial.
Men es que un T2 de l'època de la Segona Gue a Mundial enia 162 me es d’eslo a i una
capaci a de 16.500 dw ( onelades de pes mo ), els ‘’Ul a La ge C ude Ca ie ’’ (ULCC)
cons uï s als anys 70 mesu a en més de 400 me es d’eslo a i enien una capaci a de
500.000 dw . El ona ge mo (dw ) és una mesu a de quan pes po anspo a un aixell o
quan po ca ega de o ma segu a.
Di e sos ac o s an a a o i aques c eixemen . Les hos ili a s a l'O ien Mi jà, que an
in e omp e el ànsi pel Canal de Suez, an con ibui -hi, així com la nacionali zació de les
e ine ies de pe oli de l'O ien Mi jà. Pe ò el més impo an és l'a an a ge econòmic: com
més g an és un aixell cis e na de pe oli, més ba a po mou e el pe oli c u, i millo po
ajuda a sa is e la c eixen demanda de pe oli.
El 1958, es a supe a la ba e a de les 100.000 ones amb l’ Uni e se Apollo amb 114.356
dw , un augmen del 23% espec e al da e èco d.
A causa del ancamen del Canal de Suez el 1967, els pe olie s an ha e de des ia -se pel
Cap de Bona Espe ança. Com a esul a , ja no es a en limi a s a les dimensions màximes
d'aques canal. A causa de la dis ància més g an, ambé a se a o able cons ui aixells
més g ans.
Els pe olie s an segui augmen an de mida, culminan amb el Seawise Gian , amb
564.763 ones dw i una longi ud de 458,45 me es, el aixell més g an de la his ò ia.
Desp és de se enomb a com Jah e Viking i Knock Ne is, a se i com a uni a lo an
d'emmaga zema ge i desca ega (FSO) al camp de pe oli Al Shaheen a Qa a , al Gol
Pè sic. El 2009, so a el nom Mon , a se emolca ins a la pla ja índia d'Alang, on es a
posa a la pla ja i es a desballes a .
5.2.2 Capaci a i denominació dels pe olie s
Els pe olie s u ili za s pe a combus ibles líquids es classi iquen segons la se a capaci a .
● 10.000–24.999 dw : Pe olie s de p opòsi gene al
● 25.000–54.999 dw : Pe olie s de ang mi jà
51
● 55.000–79.999 dw : Pe olie s de ang lla g 1 (LR1)
● 80.000–159.999 dw : Pe olie s de ang lla g 2 (LR2)
● 160.000–319.999 dw : Pe olie s de pe oli mol g ans (VLCC)
● 320.000–549.999 dw : Pe olie s de pe oli ul a-g ans (ULCC)
Seawaymax: Es e e eix a aixells que són de la mida màxima que poden passa pels locks
del S . Law ence Seaway, que uneix els G ans Llacs de No d-amè ica amb l'Oceà A làn ic.
(10.000 – 60.000 dw )
Panamax: Te me que de ineix les dimensions màximes pe a aixells que poden ansi a pel
Canal de Panamà. (60.000 – 80.000 dw )
A amax: Una cis e na de pe oli més pe i a de 120.000 ones mè iques i amb una mànega
supe io a 32,31 me es. El e me es basa en el sis ema d'a aluació de la a i a mi jana del
anspo de me cade ies. A causa de la se a mida a o able, les cis e nes A amax poden
se i la majo ia de po s del món. (80.000 – 120.000 dw )
Suezmax: Te me d'a qui ec u a na al pe a les màximes dimensions de aixell capaços de
ansi a pel Canal de Suez en una condició de cà ega. Com que el canal no é locks, els
únics ac o s que limi en se iosamen són el cala (p o undi a màxima so a la línia de
lo ació) i l'al u a a causa del pon del Canal de Suez. (120.000 – 200.000 dw )
Malaccamax: Te me d'a qui ec u a na al pe a la mida màxima de aixell capaç de passa
pe l'Es e de Malacca de 25 me es de p o undi a (82 peus). (200.000 – 315.000 dw )
5.2.3 Va ian s especiali zades de pe olie s
No o s els aixells poden anspo a qualse ol cosa. Quan ca eguem gas en una cis e na
de pe oli, en gene al queda à poc p oduc e p esen als dipòsi s desp és del ia ge. Les
cis e nes de pe oli solen eni dipòsi s d'ace suau; quan ca eguem p oduc es químics en
aques s dipòsi s, el p oduc e po acaba o a de les especi icacions.
Podem di idi els aixell cis e na en les següen s ca ego ies:
● Vaixells cis e na de pe oli (pe olie s)
● Vaixells cis e na químics (quimique s)
● Vaixells cis e na de gas (gase s)
● T anspo combina
5.2.3.1 Vaixells cis e na de pe oli
Hi ha dos ipus bàsics de aixells cis e na de pe oli
- Pe olie de c u: anspo en g ans quan i a s de pe oli c u des del seu pun
d'ex acció ins a les e ine ies.
- Pe olie de p oduc es: Gene almen més pe i es, es an dissenyades pe anspo a
pe oquímics des de les e ine ies ins a pun s p ope s als me ca s de consum.
Els pe olie s solen eni en e 8 i 12 dipòsi s. Cada dipòsi es à subdi idi en dos o es
compa imen s independen s pe pa e s ans e sals de p oa a popa. Els dipòsi s es an
52

nume a s amb el dipòsi 1 sen el més a ança . Els compa imen s indi iduals es denominen
pel núme o del dipòsi i la posició ans e sal, com a a "un babo d", " es es ibo d", o "sis
cen e."
Un co e dam és un pe i espai deixa obe en e dues pa e s, pe o e i p o ecció con a la
calo , el oc o les col·lisions. Les cis e nes solen eni co e dams a la pa da an e a i
pos e io dels dipòsi s de cà ega, i de egades en e dipòsi s indi iduals. Una sala de
bombes allo ja o es les bombes connec ades a les línies de cà ega d'una cis e na. Algunes
cis e nes més g ans enen dues sales de bombes. Una sala de bombes no malmen cob eix
l'amplada o al del aixell.
Ima ge 17: Vaixell pe olie ‘’F on Ocelo ’’. Fon : VesselFinde
5.2.3.2 Vaixells cis e na químics
Un quimique és un ipus de aixell cis e na dissenya pe anspo a p oduc es químics a
g anel.
A causa de la na u alesa especiali zada de la se a cà ega i les limi acions de mida de les
e minals on ca ega i desca ega, són conside ablemen més pe i es que la mida mi jana
d'al es ipus de aixells cis e na.
Els quimique s no malmen enen una sè ie de dipòsi s de cà ega sepa a s que es an
ecobe s amb ecob imen s especiali za s com l'epoxi enòlic o pin u a de zinc, o e s d'ace
inoxidable. El ecob imen o el ma e ial del dipòsi de e mina quins ipus de cà ega po
anspo a un dipòsi de e mina : els dipòsi s d'ace inoxidable són necessa is pe a
cà egues àcides ag essi es com l'àcid sul ú ic i l'àcid os ò ic, men e que les cà egues
'més àcils', com l'oli ege al, es poden anspo a en dipòsi s ecobe s d'epoxi.
El Codi IBC es ableix un es ànda d in e nacional pe al anspo segu pe ma de p oduc es
químics líquids pe illosos i nocius a g anel, pe minimi za els iscos pe als aixells, les
se es ipulacions i l'en o n.
En gene al, els aixells que anspo en p oduc es químics a g anel es classi iquen en es
ipus:
53
- Un aixell de ‘Tipus 1’ és un quimique dissenya pe anspo a p oduc es del
Capí ol 17 del Codi IBC amb pe ills ambien als i de segu e a mol g eus, que
eque eixen mesu es p e en i es màximes pe e i a l’escapamen d’aques es
cà egues.
- Un aixell de ‘Tipus 2’ és un quimique dissenya pe anspo a p oduc es del
Capí ol 17 del Codi IBC amb pe ills ambien als i de segu e a conside ablemen
g eus, que eque eixen mesu es p e en i es signi ica i es pe e i a l’escapamen
d’aques es cà egues.
- Un aixell de ‘Tipus 3’ és un quimique dissenya pe anspo a p oduc es del
Capí ol 17 del Codi IBC amb pe ills ambien als i de segu e a p ou g eus, que
eque eixen un g au mode a de con enció pe augmen a la capaci a de
supe i ència en una si uació danyada.
Mol s quimique s mode ns comp en amb una cons ucció de doble casc i enen un dipòsi
pe cada bomba amb canonades sepa ades, el que signi ica que cada dipòsi po ca ega
una cà ega sepa ada sense ba eja -se.
La ne eja dels dipòsi s desp és de desca ega la cà ega és un aspec e mol impo an de
les ope acions d’aques s aixells, pe què els dipòsi s que no es ne egen adequadamen de
o s els esidus de cà ega poden a ec a nega i amen la pu esa de la cà ega següen .
Abans que els dipòsi s siguin ne s, cal en ila -los adequadamen i comp o a que es iguin
lliu es de gasos po encialmen explosius.
Els quimique s solen eni e o ços ans e sals a la cobe a en lloc de dins dels dipòsi s de
cà ega, pe e que les pa e s dels dipòsi s siguin més llises i més àcils de ne eja amb
màquines de ne eja de dipòsi s ins al·lades.
Ima ge 18: Vaixell quimique ‘’Da ide B’’. Fon : VesselFinde
5.2.3.3 Vaixells cis e na de gas
Un gase és un aixell dissenya pe anspo a LPG, LNG o gasos químics líquids a g anel.
Podem dis ingi di e sos ipus de gase s:
54
- Gase s o almen p essu i za s: Aques s són gene almen els aixells més pe i s en
ci culació ( ins a uns 5.000 me es cúbics, o i que alguns són més g ans) i
anspo en p oduc es a empe a u es ambien als en ecipien s de p essió cilínd ics o
es e icals dissenya s pe supo a p essions de ins a 20 ba . No es an equipa s amb
plan es de elique acció i ep esen en un mi jà senzill i en able de anspo a LPG i
gasos químics a les e minals de gas més pe i es.
- Gase s semi-p essu i za s: Aques s aixells es an equipa s amb una plan a de
e ige ació que p opo ciona capaci a o almen e ige ada, o i que enen una
p essió de disseny al a pe als dipòsi s de cà ega ( ecipien s de p essió), o i que
pe so a de la eque ida pe al anspo o almen p essu i za . Els dipòsi s són de
o ma cilínd ica i de cons ucció més p ima que els ecipien s de p essió.
- Gase s o almen e ige a s: Aques s aixells es an cons uï s pe anspo a gasos
liqua s a baixa empe a u a i p essió a mos è ica en e e minals equipades amb
dipòsi s d'emmaga zema ge o almen e ige a s. Aques es emba cacions enen
dipòsi s de cà ega de o ma p ismà ica ab ica s amb ace al 3,5% de niquel,
pe me en el anspo de cà egues a empe a u es an baixes com -48°C,
lleuge amen pe so a del pun d'ebullició del p opà pu .
- T anspo ado de LNG: Un anspo ado de LNG és un aixell cis e na dissenya pe
anspo a gas na u al liqua (LNG). Pe acili a el anspo , el gas na u al es
e eda a uns -163 °C a p essió a mos è ica, momen en què el gas es condensa a
líquid. Els dipòsi s a bo d d'un aixell anspo ado de LNG uncionen e ec i amen
com g ans e mos pe man eni el gas líquid ed du an l'emmaga zema ge.
- T anspo combina : Un anspo ado O e-Bulk-Oil (OBO), ambé conegu com a
anspo ado combina , és un aixell dissenya pe se capaç de anspo a
cà egues seques o mòl es. La idea és edui el nomb e de ia ges bui s (de las e),
en què els aixells g ans només anspo en cà ega en una di ecció i o nen bui s
pe una al a. Aques ipus de aixells són comuns en els g ans come ços de
ma è ies p ime es (pe exemple, pe oli c u des de l'O ien Mi jà, mine al de e o i
ca bó des d'Aus àlia, Sud-à ica i B asil). A causa dels seus cos os ope a ius i de
man enimen més ele a s, els aixells OBO a ui dia no són an comuns com e en als
anys 70-80.
Ima ge 19: Vaixell gase ‘’LNG ADAMAWA’’. Fon : VesselFinde
55
5.3. CISTERNES DE FERROCARRIL
Una cis e na de e oca il (o agó cis e na) és un ipus de ehicle e o ia i dissenya pe
anspo a p oduc es líquids i gasosos.
Exis eixen mol es a ian s a causa de la g an a ie a de líquids i gasos que es poden
anspo a . Els agons cis e na poden se p essu i za s o no p essu i za s, aïlla s o no
aïlla s, i dissenya s pe anspo a una o di e ses cà egues. Els agons no p essu i za s
enen di e ses connexions a la pa supe io i poden eni connexions a la pa in e io .
Algunes de les connexions supe io s es an cobe es pe una ca cassa p o ec o a. Les
cis e nes p essu i zades enen una placa de p essió, amb o es les connexions, i una
ca cassa p o ec o a cilínd ica a la pa supe io . La cà ega i descà ega es eali za a a és
d'aques a ca cassa p o ec o a.
5.4. CAMIÓ CISTERNA
Un camió cis e na és un ehicle mo o i za dissenya pe po a cà egues líquides o
gasoses pe ca e e a. Els ehicles més g ans d'aques ipus són simila s als agons
cis e na de e oca il, que ambé es an dissenya s pe po a cà egues líquides. Exis eixen
mol es a ian s a causa de la g an a ie a de líquids que es poden anspo a .
Els camions cis e na solen se g ans; poden se aïlla s o no aïlla s; p essu i za s o no
p essu i za s; i dissenya s pe a una o múl iples cà egues (no malmen mi jançan di isions
in e nes al seu dipòsi ).
Un camió cis e na es dis ingeix pe la se a o ma, no malmen un dipòsi cilínd ic sob e el
ehicle col·loca ho i zon almen .
Els g ans camions cis e na s'u ili zen, pe exemple, pe anspo a gasolina a les es acions
de se ei.
Els camions cis e na més pe i s s'u ili zen pe anspo a cà egues líquides lleuge es dins
d'una comuni a local o LPG a les lla s. Es an equipa s amb un sis ema de bombamen pe
cob i la se a necessi a pa icula .
_________________________________________________________________________
6. MOSTREIG
6.1 INTRODUCCIÓ
Els p oduc es so in compleixen amb especi icacions que es an es able es pe o ganismes
go e namen als, di ec ius de blocs come cials i equisi s de les companyies pe olie es. Les
especi icacions so in són mol es ic es, ja que els pa àme es es epo en en ni ells com
mil·lig ams pe quilo, pa s pe milió i ins i o pa s pe mil milions.
Això signi ica que la pu esa d’un p oduc e, que po cos a milions de dòla s, po es a en
pe ill pe una pe i a quan i a de con aminan , que pod ia p o oca que el p oduc e deixi de
compli les especi icacions.
El mos eig es e e eix als passos o p ocedimen s necessa is pe ob eni una mos a, que és
56
• En e di e ses mides, com ampolles de li e, mig li e o qua de li e.
• En e di e en s colo s d'ampolles. Hi ha ampolles anspa en s, pe ò ambé ampolles de
colo s (ma ons o e des) i ampolles de plàs ic.
Les ampolles de id e anspa en s pe me en la inspecció isual de la mos a pe de ec a
aigua lliu e, e bolesa i impu eses sòlides, men e que les ampolles de id e ( osques) de
colo o e eixen ce a p o ecció a les mos es quan la llum po a ec a els esul a s de la
p o a. Les ampolles de colo s’u ili zen p edominan men pe a p oduc es químics,
combus ibles d'a iació i al es p oduc es olà ils com la gasolina i les na es.
De egades, es poden u ili za ampolles de plàs ic e es de ma e ials adequa s pe al
maneig i emmaga zema ge de gasoil, oli combus ible i oli lub ican ; no obs an això, l'ús
d'ampolles de plàs ic no és gene almen p e e i . Les ampolles de plàs ic no s’han d’u ili za
pe a gasolina, combus ible d’a iació, que osè, pe oli c u, agua ás mine al, oli blanc
medicinal i p oduc es amb pun d’ebullició especial.
En cap cas s'han d’u ili za con enido s de polie ilè no lineals (con encionals) pe
emmaga zema mos es d’hid oca bu s líquids. Això és pe e i a la con aminació de la
mos a o la allida de l'ampolla de mos a.
Les ampolles de plàs ic enen l'a an a ge que no es enquen com el id e ni es co oeixen
com els con enido s me àl·lics.
Els con enido s de mos a han de se ne s i lliu es de o es les subs àncies que poden
con amina el p oduc e mos eja (com aigua, b u ícia, pelussa, compos os de ne eja, na a i
al es dissol en s, luxos de soldadu a, àcids, o ell i oli).
Ima ge 21. Ampolles de mos eig. Fon : P òpia
6.6.9 Po de oli combus ible
Pe a les mos es d'oli combus ible, es poden u ili za po e s d'un li e.
63

La in enció no és subme gi el po en un dipòsi , ja que l'obe u a és massa ampla pe a un
mos eig adequa .
Es a se i una ampolla cla a o un ecipien de mos a no mal pe eu e les mos es d'oli
combus ible d'un dipòsi i desp és aboca -les al po . Això pe me lliu a les mos es d'oli
combus ible de mane a aonablemen ne a al labo a o i o pe a la e enció.
6.6.10 Po s de mos a de ons
El po de ons é una capaci a de ¼ de li e i es à des ina al p oduc e del mos eig de ons.
El mos ejado es po col·loca al po i, quan es i a del pis ó, el p oduc e lui à cap al po .
Al po es eu à una indicació de l'es a del ons del dipòsi . Semp e comp o a si hi ha aigua i
ang.
6.6.11 Llaunes
Quan es ulguin u ili za llaunes de 1, 5 o 10 li es, aques es han de eni les jun es soldades
a les supe ícies ex e io s amb un lux de colo onia en un dissol en adequa pe e i a la
con aminació. Aques lux es po elimina àcilmen amb gasolina. Pe i s as es de lux
poden con amina la mos a, de mane a que les p o es com la esis ència dielèc ica, la
esis ència a l'oxidació i la o mació de ang poden esul a e ònies.
El combus ible pe a je s no s'ha de mos eja ni emmaga zema en llaunes me àl·liques, a
menys que les llaunes inguin un ecob imen d'epoxi.
Ima ge 22. Llauna de mos eig. Fon : P òpia
64
6.6.12 Po s de sosa caus ica o àcid
Els p oduc es caus ics i àcids es mos egen amb l'aju d'un cubell d'ace inoxidable i un
supo pe a l'ampolla de mos a. Les mos es es decan en en un po de plàs ic.
Això es a p incipalmen pe p ecaució de segu e a , ja que els po s de plàs ic no es
enca an si cauen i el p oduc e ag essiu possible es queda à al po .
6.6.13 Taula de ipus de con enido de mos es
Taula 1. Tipus de con enido s de mos es. Fon : Saybol
6.6.14 Emmaga zema ge de con enido s bui s
Les ampolles i llaunes buides han de se emmaga zemades de mane a segu a en una zona
seca, cobe es o apades, col·locades boca a all pe e i a la con aminació pe humi a , pols
o es es.
6.6.15 Pas a pe a la de ecció d’aigua
La pas a pe a la de ecció d’aigua s’u ili za pe con ola i de ec a els ni ells d’humi a en
di e sos ipus de combus ible. Hi ha di e ses ma ques de pas a pe a la de ecció d’aigua. El
que enen en comú és que la pas a can ia de colo quan en a en con ac e amb l’aigua i
mos a una línia cla a, que indica aigua lliu e, o aques que indiquen aces d’aigua.
No malmen , l’aigua é una densi a més g an que el combus ible, pe an , dins d’un dipòsi ,
l’aigua na u almen es desplaça à cap al ons. Pe això, quan es eali za una mos a de ons,
s’ha d’aplica pas a pe a la de ecció d’aigua al mos ejado de ons mo o al pes de mos a.
65
També es po aplica la pas a pe a la de ecció d’aigua a un pal d’imme sió o bobina de la
cin a.
De egades, po se s’ha de mos eja p oduc es amb una densi a supe io a l’aigua, e que
a à que l’aigua s’acumuli a sob e de la supe ície de la cà ega.
En qualse ol cas, si es sospi a o es de ec a la p esència d’aigua, això s’ha de demos a
mi jançan mos es de ons mo .
6.6.16 Tap de su o
De egades has de p end e mos es pun uals des de di e sos ni ells d’un dipòsi . Pe e i a
que l’ampolla de mos a s’ompli abans d’a iba al ni ell desi ja , l’obe u a de l’ampolla de
mos a es apa amb un su o.
Tan bon pun l’ampolla a ibi al ni ell desi ja , i a del apon de su o pe me à que l’ampolla
s’ompli ins al ni ell desi ja . Alesho es ind às una mos a ep esen a i a d’aques ni ell al
dipòsi .
La compa ibili a del ma e ial del su o amb el p oduc e que es ol mos eja ha de se
conside ada, ja que això pod ia a ec a la in eg i a de la mos a.
6.6.17 Mos ejado anca / es ingi
Les no ma i es de segu e a i mediambien als imposades han esul a en la es icció i, en
alguns casos, la p ohibició dels p ocedimen s adicionals d’obe u a pe a mos eig.
En aques s casos, les mos es s’han de p end e sense allibe amen de apo ( ancades) o
amb una allibe ació de apo mol limi ada ( es ingides).
Pe al mos eig es ingi , s’u ili zen uni a s de mos eig po à ils, dissenyades pe ob eni
mos es en condicions es ingides, que s’uneixen a la àl ula de con ol de apo (VCV),
ins al·lada al aixell. Els con enido s de mos a de di e sos ipus es poden col·loca dins del
ub d’ex ensió, baixa al ni ell desi ja al dipòsi i desp és ecupe a -los. La VCV es po
anca i el mos ejado es e i a amb una pè dua mínima de apo .
Els equips de sis ema anca es an dissenya s pe se comple amen he mè ics du an el
mos eig pe e i a l’allibe amen de apo a l’a mos e a. La ca cassa es à segellada
he mè icamen i el disseny ha de pe me e el aslla de la mos a als ecep o s secunda is
(de anspo ) amb una pè dua mínima de apo .
Un al e sis ema anca ben conegu és el sis ema anomena "Dopak". Es col·loca una
ampolla amb un ap de cau xú dins del supo de la mos a i una agulla buida es pe o a a
a és d’aques ap. Quan s’ob e la àl ula, la mos a lueix a a és de l’agulla buida cap a
l’ampolla de mos a. Quan es anca la àl ula i es e i a l’ampolla de mos a, el ap de
cau xú es anca au omà icamen quan es e i a l’agulla.
66
Ima ge 23. Mos eijado . Fon : P òpia Ima ge 24. Recipien del mos eijado . Fon : P òpia
6.6.18 Ren a de pa e s
El en a de pa e s és un p ocedimen que so in s’u ili za quan s’inspecciona la idoneï a
d’un dipòsi pe anspo a cà egues químiques sensibles. Es en a la pa e del dipòsi amb
un dissol en i desp és es ecull el dissol en en un po amb l’ajuda d’un embu de en a de
pa e s. Aques dissol en sol se me anol de g au eac iu.
L’anàlisi de en a de pa e s és ex emadamen sensible i l’inspec o ha d’assegu a -se que
l’equipamen (embu , ampolla i ampolla de dissol en ) es igui lliu e de con aminan s. Això es
po aconsegui en an l’embu , ob in l’ampolla de mos a i la apa, abans de ecolli el en a
de pa e s.
67
6.7 TIPUS DE MOSTRES
Ima ge 25: Esquema del ipus de mos es possibles en un dipòsi de e a. Fon : Saybol
6.7.1. Mos a supe io (Uppe )
Una mos a pun ual p esa des del mig de la pa supe io d’un e ç del con ingu del dipòsi
(una dis ància d’un sisè de la p o undi a del líquid pe so a de la supe ície del líquid).
La mos a supe io s’u ili za so in en combinació amb la mos a mi jana i la mos a in e io
pe de e mina la homogeneï a d’un dipòsi .
S’ha de baixa el con enido de mos es apa ins al ni ell desi ja del líquid, es i a el co dó i
espe a ins que el con enido es igui ple.
Desp és s’apuja el con enido de mos es. Si la mos a oman al con enido de mos es
p ima i, s’ha d’elimina ap oximadamen un 20 % de la mos a, ne eja l’ex e io , apa bé i
e ique a cla amen el con enido de mos es. Si la mos a s’ha de ans e i del con enido
p ima i, el con enido in e medi s’ha de ompli ap oximadamen a un 80 %.
6.7.2 Mos a mi jana (Middle)
Una mos a pun ual p esa des del mig del con ingu del dipòsi (una dis ància d’una mei a
de la p o undi a del líquid pe so a de la supe ície del líquid).
La mos a mi jana s’u ili za so in en combinació amb la mos a supe io i la mos a in e io
pe de e mina la homogeneï a d’un dipòsi .
P ocedimen simila al de la mos a supe io .
68

6.7.3 Mos a in e io (Lowe )
Una mos a pun ual p esa des del mig de la pa in e io d’un e ç del con ingu del dipòsi
(una dis ància de cinc sisens de la p o undi a del líquid pe so a de la supe ície del líquid).
La mos a in e io s’u ili za so in en combinació amb la mos a supe io i la mos a mi jana
pe de e mina la homogeneï a d’un dipòsi .
P ocedimen simila al de la mos a supe io .
6.7.4 Mos a en cu sa (Running)
Una mos a ob inguda baixan un con enido de mos es ins al ni ell de la pa in e io de la
connexió de so ida (pe ò semp e pe sob e del ni ell d’aigua lliu e) i e o nan -lo ins a la
pa supe io de l’oli a un i me uni o me de mane a que el con enido de mos es es igui
ap oximadamen a un 80% ple quan es e i i del p oduc e.
L’objec iu d’aques a mos a és ob eni un olum p opo cional de o es les capes que
ep esen i la quali a de o el con ingu del dipòsi .
Quan el con enido de mos es es à pe sob e del 90 % al so i a la supe ície, la mos a no
és ep esen a i a i s’ha de p end e una no a mos a.
6.7.5 Mos a de o s els ni ells
Una mos a ob inguda subme gin un con enido de mos es apa ins a un pun an a p op
com sigui possible del ni ell de desguàs o, si és més al , ins a un pun jus pe sob e de
l’aigua lliu e o d’al es ma e ials pesan s, desp és ob in el mos ejado i aixecan -lo a un
i me al que es igui ap oximadamen al 80 % ple quan su i del líquid.
L’objec iu d’aques a mos a és simila a una mos a en cu sa.
6.7.6 Mos a de ons mo (Dead Bo om)
Una mos a ob inguda des del pun més baix accessible d’un dipòsi .
Això es a ípicamen di ec amen des del ons (o des de la placa de da um) del dipòsi de
e a o des del ons del compa imen del aixell.
69
6.7.7 Mos a de ons (Bo om)
Una mos a pun ual ecollida del ma e ial al ons del dipòsi , con enido o línia en el seu pun
més baix.
En la p àc ica, el e me mos a de ons é una a ie a de signi ica s. Pe an , es ecomana
especi ica la ubicació exac a de la mos a (pe exemple, a 15 cm del ons) quan s'u ili za
aques e me.
6.7.8 Mos a supe io (Top)
Una mos a pun ual p esa a 15 cm pe so a de la supe ície del líquid.
Aques a mos a es p en pe de e mina la p esència de p oduc es més lleuge s (densi a ) a
la pa supe io del dipòsi .
P ocedimen simila al de la mos a supe io .
6.7.9 Mos a de supe ície (Skim)
Una mos a pun ual e i ada de la supe ície del líquid.
Aques a mos a es p en pe de e mina si hi ha alguna cosa lo an sob e el líquid, com
escuma o pa ícules desconegudes. En p oduc es amb una densi a supe io a 1 kg/l, l’aigua
po es a p esen a sob e del líquid.
La mos a es p en baixan el con enido de mos es pe so a de la supe ície del líquid que el
p oduc e lui à dins del con enido .
6.7.10 Mos a de p ime s peus (Fi s Food)
Una mos a pun ual p esa desp és que s’hagi ca ega ap oximadamen 0,3 m de cà ega
en un dipòsi bui .
Es p en la mos a pe de e mina si el p oduc e ebu al dipòsi no es à con amina pe
es es de cà ega an e io , aigua o al es ma e ials es anys a les línies, mànegues, il es i
bombes, i que el p oduc e compleix amb el p oduc e lliu a .
6.7.11 Mos a de desguàs (Clea ance)
Una mos a pun ual p esa amb l’obe u a d’en ada de l’apa ell de mos eig si uada en e 10
i 15 cm pe so a de la pa in e io de la connexió de so ida.
70
La mos a de desguàs s’u ili za so in pe de e mina si hi ha p oduc es més pesan s (en
densi a ) p esen s a la pa in e io del dipòsi .
P ocedimen simila al de la mos a supe io .
6.7.12 Mos a compos a de dipòsi únic
Una ba eja ob inguda d’un únic dipòsi , pe exemple, combinan les mos es supe io ,
mi jana i in e io en p opo cions iguals.
Pe a un dipòsi amb secció ans e sal uni o me, com un dipòsi cilínd ic e ical, la ba eja
cons a de pa s iguals de les es mos es. Pe a dipòsi s cilínd ics ho i zon als, la ba eja po
consis i en mos es en di e en s p opo cions.
6.7.13 Mos a compos a de múl iples dipòsi s
Es ac a d’una mescla de mos es indi iduals o compos es de mos es ob ingudes de
di e sos dipòsi s o compa imen s de aixell que con enen el ma eix ipus de ma e ial. La
mescla es combina, gene almen , en p opo ció al olum o pes del ma e ial con ingu als
espec ius dipòsi s o compa imen s, p e e iblemen en condicions de labo a o i. A menys
que s’indiqui com a mos a compos a de cobe a o de camp, aques es mos es semp e es
eali zen en condicions con olades de labo a o i.
6.7.14 Mos a compos a de cobe a (Deck composi e)
Una mos a ípica ob inguda pe composa una pa de cada mos a ob inguda de o s els
compa imen s del aixell que con enen un de e mina g au de p oduc e.
Les mos es no es solen homogeneï za abans de se compos ades i no malmen no es
eali za una composició olumè ica basada en la quan i a de cada compa imen del
aixell. Pe aques s mo ius, les mos es compos es de cobe a no es conside en
ep esen an s del p oduc e mos eja . En l’e ique a de la mos a s’hau à de llegi cla amen
"Deck composi e sample".
6.7.15 Mos a de p essió de apo
Una mos a de p essió de apo , coneguda comunamen com a mos a de ‘’Reid Vapo
P essu e’’ (RVP), és necessà ia pe de e mina la p essió exe cida pel p oduc e degu als
apo s emesos. Una mos a de p essió de apo po se qualse ol ipus de mos a, com
mos es pun uals, pe ò ambé mos es en cu s o de o s els ni ells. Com en qualse ol al e
p oduc e, quan es coneix o es sospi a que hi ha es a i icació del p oduc e, ambé s’aplica la
71
no ma de p end e com a mínim mos es supe io , mi jana i in e io pe a les mos es de
p essió de apo .
Les mos es pe a p o es de p essió de apo han de se ac ades amb la deguda cu a. Les
mos es s’han de p end e di ec amen al con enido p ima i i no decan a -se en un
con enido secunda i. De egades, po se ine i able no u ili za el con enido p ima i, com
passa amb alguns mos ejado s de sis ema anca . En aques s casos, la ans e ència del
con enido p ima i al secunda i ha de se mínima pe e i a pè dues de compos os olà ils.
El con enido de la mos a sol se una ampolla de id e osc pe p o egi -lo de l’exposició a
la llum. Al e na i amen , ambé s’accep en ampolles cla es, semp e que compleixin amb o s
els al es c i e is de manipulació, ja que poden se a an a joses pe a la se a inspecció
isual pe de ec a aigua, pa ícules o al es impu eses. La mida de la mos a es à dic ada
pel mè ode de p o a especi ica , que gene almen és d'un li e.
En qualse ol cas, o es les mos es han de se p o egides de l’e apo ació. S’ha de
man ind e el con enido anca he mè icamen i d e desp és de ecolli la mos a. A més a
més, el con enido de mos es ha d’es a esc pe man eni la in eg i a de la mos a ins
que sigui lliu a al labo a o i. S’ha de egula la empe a u a a l’adequada depenen del
p oduc e desp és de lliu a -les al labo a o i i abans d’ob i el con enido . Mai ompli
comple amen el con enido de mos es, sinó deixa espai adequa pe a l’expansió ( axa
d’omplimen en e 70 i 85%), ja que les p o es pos e io s de p essió de apo eque eixen
aques ni ell de ple.
6.7.16 Mos a de H2S
Les mos es de sul a d’hid ogen (H2S) són necessà ies pe de e mina el con ingu de H2S
del p oduc e. Pe ga an i la in eg i a de la mos a, s’ompli el con enido de mos es ins a
ap oximadamen un 95% de la se a capaci a (mai comple amen ple) i es subs i ueix
immedia amen i de mane a segu a el ap. Pe minimi za la pè dua d’H2S, no
s’homogeni za i s’e i a agi a la mos a innecessà iamen . Tampoc s’ha de ans e i la
mos a a un al e con enido i s’ha d’e i a ob i el con enido abans de p end e una mos a
pe a la p o a.
Es ecomana u ili za con enido s com ampolles de bo osilica s ma ons o con enido s
ecobe s amb epoxi que inguin ancamen s he mè ics i impe meables.
Els mos ejado s de sis ema anca , com els que es an se i habi ualmen pe a
compa imen s de aixells cobe s amb gas ine , poden no pe me e p end e la mos a
di ec amen al con enido de mos es. En aques s casos, es po ans e i la mos a des de
l'apa ell de mos eig al con enido de mos es, pe ò cal eni cu a de man eni les pè dues
d’H2S al mínim du an la ans e ència.
72
To i que la esponsabili a de de e mina la p o undi a a la qual un aixell po ca ega ecau
en el ‘’loading mas e ’’ (pe sona de la e minal enca egada de l’ope a i a), l'inspec o ambé
ha de conèixe la ma ca de Plimsoll quan aques e me s'u ili za du an la eunió clau abans
de la cà ega.
Les lle es a les ma ques de la línia de cà ega enen el següen signi ica :
● TF = Aigua dolça opical
● F = Aigua dolça
● T = T opical
● S = Es iu
● W = Hi e n
● WNA = Hi e n A làn ic No d
● LR = Lle es que indiquen la socie a de classi icació (en aques cas, Lloyd's
Regis e )
L'aigua dolça es conside a que é una densi a de 1000 kg/m³ i l'aigua de ma 1025 kg/m³.
Les ma ques d'aigua dolça enen en comp e el e que el aixell lo a à més p o undamen
en aigua dolça que en aigua salada.
Un aixell ca ega ins a la se a ma ca d'aigua dolça en aigua dolça lo a à a la se a ma ca
d'es iu un cop passi a l'aigua de ma . De mane a simila , si es à ca ega ins a la se a
ma ca d'aigua dolça opical, lo a à a la se a ma ca opical un cop passi a l'aigua de ma .
L'objec iu de la línia de cà ega és assegu a que el aixell ingui su icien ancbo d i
ese a de lo abili a , la qual cosa no ha de se in e io al ancbo d ma ca al ce i ica emès
pe a aques aixell.
7.2. OBQ (Quan i a a Bo d)
Ocasionalmen , es eque eix de e mina els olums de quan i a a bo d (OBQ) abans de la
cà ega. La quan i a a bo d po inclou e qualse ol combinació d'aigua, oli, esidus d'oli,
emulsió d'oli/aigua i sedimen .
• El olum líquid és la quan i a mesu able d'oli que és lliu e de lux en el momen de la
mesu a.
• El olum no líquid és la quan i a mesu able de ma e ial que no és lliu e de lux en el
momen de la mesu a. Els ma e ials no líquids poden inclou e qualse ol combinació de ce a
hid oca bonada, emulsions d'aigua/oli, sedimen o cà ega solidi icada.
• Aigua lliu e és la quan i a mesu able d'aigua que és lliu e de lux en el momen de la
mesu a.
Les mesu es s'han de eali za en an s pun s com sigui possible pe de e mina si el
p oduc e cob eix el ons del dipòsi .
Quan es eali zen les mesu es, ambé s'ha de egis a l'al u a de e e ència obse ada en el
pun de mesu a i compa a -la amb l'al u a de e e ència especi icada a la aula de calib a ge.
Això és pe assegu a que l'equip de mesu amen ha oca ealmen el ons del dipòsi i no
79

descansa a en la cons ucció del dipòsi , com una bobina de cale acció o una iga, o sob e
una cà ega solidi icada.
Aplica pas a d'aigua i pas a de p oduc e als equips de mesu amen pe de e mina la
na u alesa i el ni ell de líquid dins d'un dipòsi .
Si una inspecció de dipòsi es eali za mi jançan mesu amen s manuals, conside a el ima
i la llis a del aixell pe de e mina els pun s de mesu amen més e icaços.
Si hi ha una p o undi a su icien de líquid al dipòsi , ambé s'ha de mesu a la empe a u a.
Si no n'hi ha, la empe a u a de l'OBQ s'ha de comunica a la empe a u a es ànda d (15ºC
o 60ºF). A més, s'ha de p end e una mos a de l'OBQ quan sigui possible.
Les dispu es en e les pa s sob e la quan i a i la na u alesa (líquida o no líquida) s'han de
comunica immedia amen a o es les pa s implicades i egis a -se als in o mes OBQ.
Desp és de comple a les mesu es i els càlculs, s'ha de p end e una decisió sob e com
p ocedi :
1. Si el olum i la na u alesa de la quan i a a bo d són accep a s pe les pa s
co esponen s, els dipòsi s han passa la inspecció i la cà ega po comença .
2. Si es sospi a que l'OBQ o al es p oblemes de ne eja al dipòsi poden con amina la
cà ega p e is a, s'hau ien de conside a una o més de les següen s accions:
i. P end e una mos a de l'OBQ pe a la se a anàlisi o p o a;
ii. Reali za p ocedimen s addicionals de buida ge o ne eja del dipòsi ;
iii. Ca ega i mos eja una po ció de p o a (p ime peu) pe a la se a anàlisi o
p o a;
i . Comp o a al es dipòsi s pe eb e la cà ega;
. Ob eni una au o i zació de les pa s esponsables i p ocedi amb la cà ega;
i. Qualse ol al a acció ap opiada aco dada pe o es les pa s.
7.2.1 Sis emes anca s/ es ingi s
Cada egada més aixells, així com ins al·lacions po uà ies, es an equipa s amb un
sis ema anca o es ingi pe a la mos eig i mesu a i no es pe me ob i les esco illes dels
dipòsi s pe a una inspecció isual.
En aques cas, la inspecció del dipòsi es eali za mi jançan la mesu a (dipping) dels
dipòsi s mi jançan una uni a de mesu a po à il (PMU), un disposi iu in ínsecamen segu
u ili za jun amen amb una àl ula de con ol de apo , simila a les mesu es OBQ.
80
7.2.2 Gas Ine
El gas ine s'u ili za pe e i a que l'a mos e a als dipòsi s de cà ega en i en un ang
explosiu.
L'incon enien d'aques a mesu a de segu e a és que el gas ine impedeix una inspecció
isual del dipòsi des del ni ell de la cobe a. Allibe a el gas ine és un p ocedimen cos ós i
que eque eix emps, que a amen es eali za. A més, les no ma i es po uà ies no semp e
pe me en allibe a gas ine al po . En aques s casos, una inspecció de dipòsi basada en
mesu amen s OBQ és no malmen l'única opció.
7.3 INSPECCIÓ D’ENTRADA AL DIPÒSIT
Abans de qualse ol inspecció d'en ada al dipòsi , s'ha de e i ica , en la mesu a del
possible, que o es les canonades que condueixen al dipòsi es iguin buides i lliu es de
possibles con aminan s, i s'ha d'examina les canonades accessibles, incloen d ena ges de
bombes i ‘’mani olds’’.
L'a mos e a del dipòsi ha de se es ada pe assegu a l'en ada segu a desp és de
qualse ol can i en els ajus amen s de les àl ules. Si és necessa i, les bobines de
cale acció s'han de buida i apa , o han de se p o ades pe comp o a la se a es anqui a .
Men e es baixi pe l'escala ins al ons del dipòsi , les supe ícies del dipòsi s'han de e isa
isualmen pe de ec a possibles zones de con aminació, ecob imen del dipòsi desp ès o
de e io a , i o ell sol a .
Un cop a iba al ons, o es les supe ícies del dipòsi , incloen bombes in e nes, ons de
ecollida i o es les supe ícies de les canonades, s'han d'examina pe de ec a esidus,
esca es de o ell o deixalles, incloen :
• la pa in e io del sos e o cobe a del dipòsi
• la pa in e io in e io de la línia de succió
• els pous del dipòsi (si escau)
• la pa in e io de les bobines de cale acció
• la pa supe io i in e io de les bigues i ma cs
• les pa e s i el ons (especialmen aquells espais que no es poden accedi àcilmen amb
l'equip de en a de dipòsi s, da e e de bigues, so a les canonades).
Si el dipòsi es à ecobe , es e i ica i es epo a l'es a del ecob imen . Es busca signes de
de e io amen com bu llo es, esca es o zones on el me all so a el ecob imen sigui isible.
Pe e i a la possible allibe ació de ma e ials pe illosos, les bu llo es del ecob imen del
dipòsi no s'han de enca pe l'inspec o . Les piles de o ell o deixalles al ons del dipòsi
s'han de deixa sense al e a . La e i ada d'aques es escales, o ell o ecob imen sol a del
dipòsi només s'ha de e pel pe sonal del aixell.
81
Comp o a el segella de les apes del dipòsi , les obe u es de en a en b u i al es
obe u es del dipòsi , si és possible. Si alguna jun a sembla es a en condicions in e io s, es
epo a al pe sonal del aixell pe què ho co egeixi.
7.4 MOSTREIG DELS PRIMERS PEUS
Depenen del esul a de la inspecció del dipòsi , les decisions p eses a la eunió clau, i els
equisi s especí ics del p oduc e i del clien , po se necessa i p end e una mos a dels
p ime s peus al començamen de l'ope ació de cà ega pe comp o a l'es a de les línies i
la possible con aminació amb la cà ega a ca ega .
Es ca ega ap oximadamen 50 cm en un o més dipòsi s. En cas que s'u ili zin més dipòsi s,
es ecomana u ili za almenys els dos dipòsi s (un al da an i un al da e e) més allunya s
del mani old, pe ga an i que s'u ili za o el sis ema de línies. Di e sos p oduc es poden
eque i ca ega un p ime peu en o s els dipòsi s nomena s.
Desp és de pe me e que el emps dissipés qualse ol cà ega elèc ica es à ica, es po
ex eu e una mos a del p ime peu del p oduc e pe a la inspecció isual o anàlisis, segons
el que s'hagi aco da .
_________________________________________________________________________
8. EQUIPAMENT DE MESURA
8.1 INTRODUCCIÓ
Pe eali za mesu es, s'ha d'u ili za el següen equipamen : cin a de mesu a, e mòme e,
pas a pe locali za pe oli, pas a pe locali za aigua.
To el ma e ial u ili za pe a les medicions ha de se :
• Ne eja
• Sec
• Sense olo s
• Sense danys
• Amb ma ques llegibles
• A e a abans de l'ús
• Dins del pe íode de caduci a
• Co ec amen iden i ica amb un núme o d'ID únic.
Es p e e eix l'ús d'equipamen d'inspecció de companyies independen s, i no malmen es
conside a obliga o i pe les ins uccions es ànda d del clien . No u ili za l'equipamen
con ola pel p opi inspec o ha de se acompanya pe aons adequades (documen ades), i
cal compli amb o s els p ocedimen s de e i icació pos e io s.
82
8.2 CINTES DE MESURA
Depenen del ipus de p oduc e, les cin es de mesu a poden se d'ace ca bona o ace
inoxidable.
Les cin es de mesu a an equipades amb un pes g adua (bobina).
La longi ud de les cin es de mesu a a ia en e 5 me es i 100 me es. Les mesu es s'han de
e amb una cin a con ínua de longi ud su icien pe a l'al u a del dipòsi a mesu a .
Els pesos han de se de ma e ials esis en s a les espu nes i a la co osió. Depenen de la
densi a del p oduc e, cald à que la cin a de mesu a es igui equipada amb el pes adequa .
Els pesos d'en ada han de eni una pun a cònica amb la du esa su icien pe e i a danys
pel con ac e amb al es me alls.
L'escala de les cin es d'innage (al u a de p oduc e) es à g aduada en peus, polzades i
accions de polzada; peus i cen èsimes de peu; o me es, cen íme es i mil·líme es. La
pun a del pes se à el pun ze o de l'escala.
L'escala de les cin es d'ullage (al u a de bui ) es à g aduada en peus, polzades i accions
de polzada; peus i cen èsimes de peu; o me es, cen íme es i mil·líme es. El pun ze o de
l'escala és el pun de con ac e en e el sis ema de ancamen i l'ull de la bobina.
Les cin es de mesu a han de se e i icades con a una cin a de mesu a calib ada (cin a
mes a).
Cada cin a ha de eni un elemen pe connec a un cable de e a, no malmen a l'in e io
del mànec, i ha de ga an i una connexió con ínua des de l'equip ins al pun de e a.
Els cables de e a i les pinces han de se ab ica s amb un me all al amen conduc o , com
el cou e, l'alumini o l'ace gal ani za ena . Els cables no han d'es a exposa s i han d'es a
o almen cobe s amb un ma e ial aïllan pe e i a connexions acciden als o espu nes. La
pinça ha de queda ben ixada p op de la apa de mesu a/es ànda d en me all nu abans de
baixa la bobina i la cin a al dipòsi .
83
Ima ge 26. Cin a de mesu a. Fon : P òpia
8.3 EQUIPAMENT PORTÀTIL ELECTRÒNIC DE MESURA
A banda de les cin es de mesu a con encionals, es an se i disposi ius elec ònics po à ils
de mesu a (PEGD) pe a ins de mesu a, que habi ualmen es coneixen com MMC o UTI,
una ma ca comuna a l'en o n d'inspecció.
Els disposi ius solen consis i en un senso elec ònic penja d'una cin a de mesu a i una
ca cassa amb les lec u es. El disposi iu es po u ili za pe a la de e minació de l'ullage, la
in e ície d'aigua i la de e minació de la empe a u a.
El disposi iu po es a dissenya pe a aplicacions de mesu a obe es, es ingides o
ancades. Les ope acions de mesu a ancades i es ic i es eque i an, en gene al, que la
cin a de mesu a elec ònica po à il es aci se i conjun amen amb una àl ula de bloqueig
de apo compa ible.
El ma e ial de cons ucció i la g aduació de la cin a de mesu a p incipal hau an de compli
amb les especi icacions pe a les cin es de mesu a.
El pun ze o del ni ell mesu a pe una cin a de mesu a elec ònica po à il ha de se el pun
de eacció en què el senso de ec a una supe ície líquida quan ope a en mode d'ullage.
Com que els senso s elec ònics solen necessi a p o ecció con a danys mecànics, el pun
ze o de la combinació cin a/senso gene almen no és la supe ície in e io de la sonda del
senso .
84

Pe an , el pun ze o no se à di ec amen e i icable sense una suspensió e ical dins
d'una supe ície líquida. En aques es ci cums àncies, el pun ze o es oba a una dis ància
ixa de la supe ície in e io de la sonda. La dis ància de des asamen del ze o ha de se
e i icada i indicada al ce i ica de la uni a esmen ada.
Si la cin a de mesu a elec ònica po à il es po u ili za pe mesu a l'al u a de e e ència
d'un dipòsi , se à necessa i a egi aques a dis ància (la dis ància de des asamen del pun
ze o) a la lec u a obse ada de la cin a pe calcula el alo eal de l'al u a de e e ència.
Apa eix un so acús ic con inu quan la sonda oca la capa d'oli. Quan la sonda en a en
con ac e amb l'aigua, el senyal acús ic es eu in e ompu pe un al e senyal acús ic.
La empe a u a del p oduc e mesu a es mos a a la pan alla.
Les cin es de mesu a elec òniques han de se e i icades amb una cin a de mesu a
calib ada (cin a mes a).
Si el disposi iu es à ins al·la amb un connec o àpid, la connexió a e a es eali za
mi jançan el connec o . No obs an això, si el disposi iu no es à connec a di ec amen a la
àl ula (sinó, pe exemple, a a és d'un adap ado ), l'ins umen hau à d'es a connec a a
e a mi jançan un cable i una pinça de e a.
Ima ge 27. Equipamen de mesu a UTI. Fon : P òpia
85
8.4 TERMÒMETRES DE VIDRE
Depenen de la empe a u a espe ada del ca gamen , s'hau à d'u ili za un e mòme e de
id e amb el ang de mesu a adequa .
La g aduació po a ia en e 0,2°C, 0,5°C o 1°C i 1°F o 2°F.
La p ecisió del e mòme e se à meno amb angs de empe a u a més amplis, ja que la
g aduació se à més ampla.
Pe an , es ecomana u ili za semp e un e mòme e de id e amb el ang més pe i
possible, cobe en la empe a u a espe ada del p oduc e a mesu a .
Un líquid o gànic es oba dins d'una bombe a de id e connec ada a un capil·la del ma eix
id e, i el inal es à segella amb una bombe a d'expansió. L'espai pe sob e del líquid és
una mescla de ni ogen i el apo del líquid.
Pe al ang de empe a u a de eball, el menisc o la in e ície en e el líquid es oba dins del
capil·la . Amb l'augmen de la empe a u a, el olum del líquid s'expandeix i el menisc es
mou cap amun dins del capil·la . La posició del menisc mos a la empe a u a en on d'una
escala g a ada.
Com que l'alcohol u ili za és anspa en , el líquid es a més isible mi jançan l'addició de
colo an e mell o blau.
Pe p o egi el e mòme e de encamen s, aques es col·loca en una caixa de p o ecció o
en un conjun de caixa blindada. El conjun de caixa po se de us a e nissada o ma e ial
no explosiu i esis en a la co osió. El conjun blinda ha de se de ube ia no explosi a i
esis en a la co osió.
El me cu i ha es a designa pe l'Agència de P o ecció Ambien al (EPA) i mol es agències
es a als com a ma e ial pe illós que po causa danys g eus a la salu i al medi ambien . A
causa dels pe ills iden i ica s associa s als e mòme es de me cu i en id e (MIGTs), el seu
ús s'es à eliminan p og essi amen .
Els e mòme es de id e s'han de e i ica en on d'un e mòme e de e e ència calib a
( e mòme e mes e).
8.5 TERMÒMETRES ELECTRÒNICS PORTÀTILS
Una al a mane a de de e mina la empe a u a és mi jançan un e mòme e elec ònic
po à il (PET).
El cap de la sonda o senso d'un PET con é l'elemen de de ecció de empe a u a, que es à
connec a elèc icamen als ci cui s elec ònics con ingu s en el disposi iu de lec u a. S'ha de
p opo ciona un sis ema d'ajus pe què el e mòme e es pugui calib a pe compli amb la
p ecisió especi icada.
Cada uni a ha d'inclou e un sis ema de p o es o in e up o s pe indica el ol a ge baix de
la ba e ia i una p o isió pe connec a un cable de e a.
La pan alla ha de se llegible ins a 0,1°C o 0,1°F.
86
El e mòme e elec ònic po à il ha de man eni la p ecisió especi icada i la se a pan alla ha
de se llegible du an els angs de empe a u a ambien i ope a i a espe a s al lloc d'ús.
S'han de e i ica en on d'un e mòme e calib a ( e mòme e mes e).
Un PET semp e ha de se ins al·la amb un cable de e a i una pinça.
Ima ge 28. Te mòme e elec ònic po à il. Fon : P òpia
8.6 PASTA PER A LA DETECCIÓ D’OLI
Es po u ili za una pas a adequada pe indica el p oduc e en el os de mesu a pe acili a
la lec u a del all. No es pe me l'ús de guix o pols de alc, ja que el pe oli endeix a
a ossega -se sob e el guix o les cin es pol o i zades.
La pas a pe a la de ecció de pe oli és una pas a que es o na d'un colo con as an ,
gene almen e mell b illan , quan en a en con ac e amb la gasolina, na alina, que osè,
pe oli c u, combus ibles, p oduc es pe olie s i di e sos p oduc es químics.
Es posa una capa p ima de pas a sob e una cin a de mesu a ne a a p op del ni ell del
p oduc e que s'espe a i es baixa la cin a ins a aques ni ell.
L'al u a del p oduc e s’indica pe una di e ència de colo en e la pas a que no ha oca
p oduc e i la que si.
8.7 PASTA PER A LA DETECCIÓ D’AIGUA
La pas a pe a la de ecció d'aigua s'ha de e se i pe comp o a la p esència d'aigua lliu e
so a el p oduc e i pe de e mina l'al u a de l'aigua lliu e, on hi ha una in e ície aigua/pe oli
ben de inida. El mè ode ecomana pe mesu a l'aigua lliu e és el mè ode innage.
Hi ha mol es ma ques de pas es indicado es d'aigua disponibles que can ien de colo quan
en en en con ac e amb l'aigua lliu e. S'ha oba que, o i que o es les pas es eaccionen a
l'aigua lliu e, poden di e i . Aques a di e ència es deu a l'adhesió de l'oli a la pas a, que a
que algunes pas es donin lec u es baixes o pun uals.
87
Es ecomana aplica dues pas es di e en s sob e la ba a pe a cada mesu a innage al
començamen de la mesu a. Desp és d'es abli quina pas a unciona millo pe al p oduc e
dona , l'al a po se desca ada.
Quan l'al u a de l'aigua excedeixi l'al u a de la ba a, es po mesu a l'aigua lliu e cob in la
cin a amb pas a pe a aigua.
Du an condicions de ed ex em, algunes pas es pe a la de ecció d'aigua endeixen a
solidi ica , cosa que di icul a la se a aplicació. Tenin en comp e això, es ecomana que els
inspec o s examinin els seus ubs de pas a i p enguin mesu es co ec o es abans de
con inua amb la eina.
_________________________________________________________________________
9. MESURES
9.1 INTRODUCCIÓ
Quan la cà ega és anspo ada pe aixell d’un e minal a un al e, es eali zen mesu es
amb l’objec iu d’es abli :
1. La quan i a de p oduc e ca ega (és a di , pe con i ma la quan i a de p oduc e
mos ada al coneixemen de cà ega);
2. La quan i a de p oduc e desca ega pel aixell;
3. La quan i a de p oduc e ebuda pel e minal ecep o (so ida);
4. La di e ència en e les quan i a s es able es.
L’inspec o juga un pape impo an en aques s mesu amen s.
Ima ge 29: Esquema de mesu es de quan i a en una ope a i a comple a. Fon : Saybol
9.2 INNAGE/ULLAGE
Les lec u es de mesu a de la cà ega i l’aigua lliu e s’u ili zen amb aules de capaci a dels
dipòsi s pe de e mina el olum o al obse a (TOV) del p oduc e con ingu en el dipòsi .
88
Quan es de ec en g ans di e ències inexplicables en les mesu es, es ecomana egis a la
da a de calib a ge del dipòsi a l’in o me.
9.3.6.2 Expansió de la ca cassa deguda a la columna de líquid
A mesu a que un dipòsi es a omplin , la ca cassa del dipòsi s’expandeix degu al pes del
con ingu (columna de líquid). La co ecció de la columna de líquid po aplica -se en els
càlculs de olum; o bé, la co ecció de la columna de líquid po inco po a -se a la aula de
capaci a del dipòsi .
Una de lexió angula de la ca cassa del dipòsi p op de la pa in e io del dipòsi és el
esul a de la con acció de la pa in e io del dipòsi pe con a es a l’expansió de la
ca cassa causada pe l’inc emen de la columna de líquid quan es a omplin el dipòsi .
Aques a de lexió angula de la ca cassa (ba ilamen ) po p o oca mo imen s de la pa
in e io del dipòsi i de la cobe a cònica. No es con empla cap co ecció pe aques s dos
mo imen s a la aula de capaci a del dipòsi .
9.3.6.3 Mo imen del ons
Els ons dels dipòsi s poden de o ma -se a causa del pes del con ingu sob e el sòl de
supo . El ons del dipòsi po desplaça -se cap amun o cap a all espec e a l’al u a del
líquid con ingu al dipòsi , el que po esul a en una sob ees imació o una subes imació de
les quan i a s en cada ans e ència. Aques a de o mació po se pe manen o elàs ica.
De egades, men e el dipòsi es a omplin , la secció in e io adjacen a la ca cassa del
dipòsi es mou cap amun a causa de la de lexió angula de la ca cassa cap a l’ex e io . Més
lluny de la ca cassa, el ons del dipòsi po es a es aciona i, men e que el cen e del ons
del dipòsi es desplaça cap a all. La quan i a de mo imen depèn de la esis ència a la
comp essió del sòl i de la o ma del ons del dipòsi .
Pe de e mina si alguna d’aques es condicions exis eix i pe edui l’e ec e de la de o mació
elàs ica sob e l’exac i ud de les mesu es, es ecomana en egis a i anali za la his ò ia de
les al u es obse ades de la sonda de cada dipòsi .
9.3.6.4 Can is en l’alçada del pun de e e ència de la sonda
L’alçada mesu ada de la sonda d’un dipòsi po se di e en de l’alçada de e e ència que
apa eix a la aula de capaci a . Aques a di e ència po se causada pe di e sos p oblemes
d’expansió del dipòsi , pe mo imen del ons, pe acumulació de sòlids al ons del dipòsi o
pe deixalles que han caigu al dipòsi al pun de la sonda.
9.3.6.5 Tubs es aciona is ( ubs guia, pals de guía, sondes de ni ell)
Els dipòsi s, especialmen els de cobe a lo an , solen es a equipa s amb ubs es aciona is.
El lla i supe io del ub és un bon lloc pe al pun de e e ència de la sonda. L’ex em in e io
del ub se eix com a bon lloc pe a ixa la placa de da um. No obs an això, un mo imen
e ical del ub es aciona i a à que el pun de e e ència de la sonda i la placa de da um es
moguin e icalmen . Aques mo imen p o oca e o s en la mesu a de l’al u a del líquid.
La medició del ni ell dels dipòsi s no s’ha de eali za des de ubs es aciona is sense
pe o a ni sense anu es (anomena s “ ubs guia” o “ ubs de supo ”), ja que el ni ell del
líquid mesu a a l’in e io del ub sense pe o a o anu a no és habi ualmen el ma eix que
el ni ell del líquid a l’ex e io del ub. La medició del dipòsi ha de e -se només des de ubs
95

es aciona is que inguin pe o acions o anu es que pe me in el lliu e lux de líquid dins i o a
del ub. En ce es locali zacions, s’u ili zen ubs sense anu es pe compli amb les
no ma i es locals de con aminació a mos è ica. Aques s ubs “sòlids” poden p o oca e o s
g eus en la mesu a de l’al u a del líquid, la de e minació de la empe a u a i e o s en la
mos a.
9.3.6.6 Mo imen de la placa de da um
Si un dipòsi es à equipa amb una placa de da um, la placa po es a
a) ixada al ons del dipòsi ,
b) ixada a la can onada on la ca cassa i el ons del dipòsi es oben o
c) di ec amen ixada a l’ex em in e io del ub s ill.
Si el dipòsi es à equipa amb una placa de da um, aques a ha de se col·locada di ec amen
so a el pun de e e ència de la sonda. Ha d’ha e -hi un espai obe en e el lla i in e io del
ub es aciona i i la placa de da um. El mo imen del ons, l’expansió de la ca cassa o el
mo imen del ub poden p o oca el mo imen de la placa de da um.
9.3.6.7 Inc us ació/adhesió
Un dipòsi po acumula dipòsi s com a a o ell, ce a, pa a ina, cend a, aigua i so e a
l’in e io de la ca cassa i els supo s de la cobe a. Aques a inc us ació edueix la capaci a
del dipòsi , p o ocan una sob ees imació de la quan i a . Es necessi a una ne eja a ons
d’un dipòsi en aques a condició abans que es pugui ob eni una mesu a p ecisa.
9.3.6.8 Pun s d'accés al e na ius pe a la medició
Els pun s d'accés pe a la medició han de si ua -se no malmen en e 0,5 m i 1,0 m
adialmen des de la ca cassa del dipòsi , ja que aques a egió és la més adequada pe
p opo ciona ni ells de da um es ables. També coincideix amb la egió ecomanada pe a la
mesu a de la empe a u a (pe e i a e o s degu s a la adiació sola di ec a que a ec a la
empe a u a dins de 0,5 m de la ca cassa). Si el ons del dipòsi é una o ma cònica i és
p obable que hi hagi aigua a l'in e io , o si és p obable un mo imen del ons degu a
l’assen amen dels onamen s del dipòsi , es ecomana p opo ciona una obe u a addicional
al cen e del dipòsi o a p op d'aques .
9.4 PROCEDIMENTS DE MEDICIÓ PER A VAIXELLS
Pe aconsegui la màxima exac i ud, el aixell ha de oba -se en una posició ‘’e en keel’’
(sense asen amen ) i sense signes de de o mació.
Els p ocedimen s de medició d'en ada i so ida (innage i ullage) desc i s a la secció 11.3
ambé són aplicables a les mesu es dels dipòsi s dels aixells.
9.4.1 T ima i Llis a
La posició d’un aixell a l’aigua é un e ec e di ec e sob e les sondes dels dipòsi s del
aixell. Si un aixell no es à ani ella a l’aigua (les lec u es del cala de p oa i de popa no
són les ma eixes), es diu que el aixell es à en ima ap oan o apopan . La di e ència en e
les lec u es dels cala s desc iu la quan i a de ima .
96
Un aixell ambé po inclina -se cap als cos a s, babo d o es ibo d. Aques a condició es
desc iu com "g aus de llis a ". El llis a ambé ind à un e ec e nega iu sob e l’exac i ud de
les mesu es als dipòsi s de cà ega.
L’única egada que les sondes dels dipòsi s no es euen a ec ades pel ima i llis a és
quan el pun de e e ència de la sonda es à exac amen al cen e del dipòsi que es mesu a.
Com que les locali zacions de mesu a són poques egades exac amen al cen e del dipòsi ,
les mesu es més p ecises es eali zen quan el aixell es à en una posició ho i zon al sense
llis a .
En la majo ia dels casos, cal aplica una co ecció de ima a les mesu es quan el aixell no
es à ani ella a l’aigua. A bo d de la majo ia de aixells, hi ha aules de co ecció de
ima /llis a que p opo cionen co eccions a les dades del aixell quan aques é aques es
condicions.
9.4.2 Medició d’aigua lliu e en aixells o a de ima
La medició d’aigua lliu e en aixells o a de ima p esen a p oblemes especials, ja que
l’aigua lliu e po no se mesu able als pun s de medició habi uals. Pe exemple, si el aixell
es à en ima pe la popa, i els pun s de mesu a es an ubica s a la p oa de cada dipòsi ,
l’aigua lliu e hau à passa en la di ecció gene al del ima i, pe an , po no se de ec ada.
Si es de ec a aigua lliu e, la lec u a de la sonda hau à de co egi -se pe ima , semp e que
oqui o s qua e bulkheads (mampa os del dipòsi ). Aques a co ecció es po e de la
mane a habi ual en e e ència a les aules de co ecció de im.
Tanma eix, cal eni mol a cu a quan es co egeixen les sondes d’aigua lliu e pel ima . Si la
co ecció de ima és supe io a la medició d’en ada al pun de e e ència de la sonda, s’ha
d’u ili za la ó mula del p isma pe calcula el olum d’aigua lliu e. Quan el aixell es à o a
de ima i llis a , poden se necessà ies ècniques més ex enses pe ob eni una medició de
l’aigua lliu e. Això po implica , pe ò no limi a -se a, la medició des de llocs di e en s al pun
de e e ència de la sonda.
9.4.3 Medicions en mo imen (Rolling Gauges)
Du an les ope acions de ans asamen o ope acions en al a ma , o quan el aixell es oba
en un moll exposa , la cà ega po mou e’s men e es eali zen les medicions. En aques s
casos, cal ob eni almenys cinc lec u es en el mínim emps possible, egis a -les i desp és
e una mi jana. Les medicions d’ullage han de eali za -se an àpidamen com sigui
p àc icamen possible, i el emps d’imme sió del pes i la cin a ha de se el més b eu
possible.
S’ha oba ú il subme gi el pes en el líquid i p end e les lec u es de la cin a. Cal egis a
les condicions ad e ses com aques es a l’in o me d’ullage.
9.4.4 Mesu a OBQ/ROB
Els olums OBQ (On Boa d Quan i y) i ROB (Remaining On Boa d) poden de e mina -se
u ili zan els mè odes de mesu a d’en ada o so ida (innage o ullage). To i que les
97
ècniques u ili zades són simila s a les aplicades pe ob eni una mesu a d’ullage o innage
en dipòsi s, hi ha algunes di e ències signi ica i es en la medició d’OBQ/ROB.
Les alçades de e e ència de la sonda han de se egis ades des de les aules de capaci a
abans de e la medició.
S’ano a i egis a l’alçada de la sonda obse ada. Cal eni en comp e que l’alçada de la
sonda obse ada po se di e en de l’alçada de e e ència indicada a les aules de capaci a
a causa dels e ec es del ima , que poden causa una de lexió de la cin a. No obs an això,
si l’alçada obse ada di e eix de l’alçada de e e ència, cal esb ina pe què.
9.4.4.1 Fo a de ima
Quan un aixell es à o a de ima , po se impossible mesu a OBQ/ROB des del pun de
e e ència de la sonda. En aques s casos, po se necessa i mesu a des d’al es pun s del
dipòsi .
9.4.4.2 OBQ/ROB no líquids
Quan la na u alesa dels es es és no líquida o sòlida, cal u ili za el mè ode d’ullage com
segueix:
1. U ili zan una cin a d’en ada i un pes, abaixa la cin a al dipòsi ins que la pun a del
pes quedi jus pe sob e del p oduc e.
2. Espe a ins que la cin a s’a u i comple amen i desp és abaixa el pes ins que la
pun a eposi jus sob e el p oduc e. Cal eni mol a cu a de no deixa que el pes es
ombi, ja que això p o oca ia una lec u a e ònia.
3. Llegi les g aduacions de la cin a al pun de e e ència de la sonda i egis a la
lec u a.
4. T eu e la cin a del dipòsi i llegi la ma ca al pes. La di e ència en e la lec u a de la
cin a al pun de e e ència de la sonda i la ma ca al pes ep esen a l’ullage.
9.4.4.3 Co ecció pe p isma
Quan un aixell es à o a de ima i el líquid no oca els qua e mampa os del dipòsi en un
compa imen de e mina , cal u ili za les aules de p isma o la ó mula del p isma.
9.4.4.4 Pas a indicado a d’aigua
En alguns casos, pa o o l’OBQ/ROB po se aigua o sedimen s humi s. Quan es coneix o
sospi a la p esència d’aigua o sedimen s humi s, s’ha d’u ili za pas a indicado a d’aigua
du an la medició. Es ecomana u ili za dos ipus di e en s de pas a, i s’ha de egis a el
ipus de pas a(s) u ili zades.
9.4.4.5 Au o-medició
Quan no sigui possible eali za medicions manuals d’OBQ/ROB, s’ha d’eme e una Ca a
de P o es a. La medició au omà ica dels dipòsi s pe a OBQ/ROB no es à pe mesa, a menys
que s’ob ingui l’ap o ació especí ica de o s els esponsables.
98
9.5 MESURA DE TEMPERATURA
Les empe a u es dels líquids hid oca bu s so a condicions es à iques es poden de e mina
mesu an la empe a u a del líquid a llocs especí ics dins dels aixells. Exemples de aixells
es à ics són dipòsi s, aixells, ba casses i agons cis e na.
Hi ha es mè odes bàsics pe de e mina la empe a u a mi jana dels dipòsi s es à ics pe a
la ans e ència de cus òdia:
• Mè ode au omà ic u ili zan senso s de empe a u a elec ònics ixos.
• Mè ode manual u ili zan e mòme es elec ònics po à ils.
• Mè ode manual u ili zan e mòme es de líquid en id e.
9.5.1 Nomb e mínim de mesu es
Pe a la de e minació de la empe a u a es à ica, s'han de eali za les següen s mesu es
mínimes pe calcula la empe a u a mi jana.
- <3 me es: 1 mos a, al mig (middle)
- >3 , < 6 me es: 2 mos es, al mig de la mei a supe io i in e io (uppe -middle i
middle-lowe )
- >6 me es: 3 mos es, uppe , middle i lowe
Pe a dipòsi s amb capaci a s in e io s a 795 me es cúbics, i sense es a i icació de
empe a u a, es po u ili za una mesu a de empe a u a al mig del líquid.
A més, una mesu a de empe a u a al mig del líquid se à su icien en els dipòsi s de aixells
o ba casses amb menys de 795 me es cúbics.
La empe a u a d’un líquid en un dipòsi po a ia a a és de la se a p o undi a ; pe an ,
quan es oben di e encials de empe a u a majo s a 1ºC, s'ha d'ob eni una empe a u a
mi jana. Això es po aconsegui p enen empe a u es a di e en s ni ells que es iguin
igualmen sepa a s, mi jançan les lec u es, a odonin el esul a a l'0,05ºC més p ope i
in o man el esul a com a la empe a u a mi jana pe a o el olum.
En alguns casos, com quan un dipòsi é una à ea ans e sal no uni o me, po se
necessa i calcula una empe a u a mi jana ponde ada pel olum.
Es poden eali za mesu es de empe a u a addicionals pe a una majo p ecisió, si ho
aco den o es les pa s.
9.5.2 Temps d'imme sió
Els e mòme es han d’es abili za -se a la empe a u a del líquid abans de se llegi s. Pe
aconsegui una es abili zació àpida, o es les mesu es han de se eali zades pujan i
baixan con ínuamen el e mòme e o e mòme e de id e ap oximadamen 0,3 me es pe
99
sob e i pe so a de la p o undi a desi jada de mesu a de empe a u a.
El e de no indui mo imen augmen a à conside ablemen els emps d’imme sió eque i s.
9.5.3 Temps de mesu a de empe a u a
Les empe a u es s'han de mesu a immedia amen abans o desp és de mesu a el ni ell
del líquid.
_________________________________________________________________________
10. CÀLCUL DE LES QUANTITATS ESTÀTIQUES DE PETROLI
10.1 INTRODUCCIÓ
A la indús ia del pe oli, quan els hid oca bu s es comp en, es enen o es ans e eixen, hi
ha dos elemen s clau que cal de e mina . Aques s elemen s són la quan i a i la quali a de
l’hid oca bu en qües ió.
Es enen en comp e els p ocedimen s de càlcul pe a les quan i a s es à iques de pe oli; la
quan i a es à ica es de e mina quan l’hid oca bu es mesu a so a condicions no luïdes,
com quan es oba con ingu en un dipòsi , un agó de en, un camió o un aixell.
L'objec iu és calcula el olum de l'hid oca bu líquid (pe oli) implica en la ans e ència,
exp essa en condicions de e e ència. Tan les dades de mesu a p imà ia (dades de camp)
com els ac o s de co ecció són necessa is pe comple a el nos e p ocedimen de càlcul.
10.2 DEFINICIONS
- Co ecció de Tempe a u a de la Ca cassa (CTSh): El ac o de co ecció pe a
l’e ec e de la empe a u a, an ambien com líquida, sob e la ca cassa del dipòsi .
- Aigua lliu e (‘’F ee Wa e ’’, FW): Volum d’aigua mesu a , p esen en un anc, que no
es à en suspensió en el líquid con ingu a la empe a u a obse ada.
- Sedimen s i Aigua (‘’S&W’’): Els sòlids i aigua no hid oca bona s que es an en
suspensió en un pe oli. El con ingu de S&W es de e mina mi jançan anàlisi de
labo a o i.
- Volum To al Obse a (‘’To al Obse ed Volume’’,TOV): El olum o al mesu a de o s
els líquids (incloen S&W i FW) a la empe a u a i p essió obse ades.
- Volum To al Calcula (‘’To al Calcula ed Volume’’, TCV): Volum o al del pe oli, S&W i
FW co egi pe un ac o de co ecció de olum adequa pe a la empe a u a i
densi a , mesu a a una empe a u a de e e ència es ànda d (15ºC).
- Volum B u Obse a (‘’G oss Obse ed Volume’’, GOV): Volum o al de o el pe oli i
S&W, excloen la FW, a la empe a u a obse ada.
- Volum B u Es ànda d (‘’G oss S anda d Volume’’, GSV): Volum o al del pe oli i
S&W, excloen la FW, co egi pe un ac o de co ecció de olum adequa pe a la
empe a u a i densi a , mesu a a una empe a u a de e e ència es ànda d (15ºC).
100

- Volum Ne Obse a (‘’Ne Obse ed Volume’’, NOV): El olum o al de o s els
líquids excloen Sedimen i Aigua i Aigua Lliu e a la empe a u a i p essió
obse ades.
- Volum Ne Es ànda d (‘’Ne S anda d Volume, NSV): Volum o al del pe oli, excloen
els S&W i la FW, co egi pe un ac o de co ecció de olum adequa pe a la
empe a u a i densi a , mesu a a una empe a u a de e e ència es ànda d (15ºC).
- Quan i a a Bo d (‘’Remaining on Boa d’’, ROB): Volum o al (pe oli, aigua i
sedimen s) associa a un aixell abans de eali za una cà ega.
- Quan i a a Bo d (‘’On Boa d Quan i y’’, OBQ): Volum o al (pe oli, aigua i sedimen s)
associa a un aixell desp és de eali za una descà ega.
- Fac o d'Expe iència del Vaixell (VEF): Valo mig de la p opo ció de cà ega o
descà ega quali icada del aixell desp és de di e sos ia ges quali ica s.
- Fac o de Co ecció de Volum (VCF): Fac o u ili za pe a co egi els olums d’olis a
una empe a u a de e e ència es ànda d.
10.3 DADES REQUERIDES
10.3.1 Dades obse ades
Les dades d'en ada o obse ades que es mos en a la aula a con inuació han de se
ecollides com a p ime pas en el p océs de càlcul.
Dipòsi s de e a
Dipòsi s de aixell
Alçada del calib a ge de l'ins umen de
e e ència
Alçada del calib a ge de l'ins umen de
e e ència
Alçada obse ada del calib a ge de
l'ins umen de e e ència
Alçada obse ada del calib a ge de
l'ins umen de e e ència
‘’Innage’’ o ‘’ullage’’ del ni ell de líquid
‘’Innage’’ o ‘’ullage’’ del ni ell de líquid
‘’Innage’’ o ‘’ullage’’ del ni ell d'aigua lliu e
‘’Innage’’ o ‘’ullage’’ del ni ell d'aigua lliu e
Tempe a u a mi jana del líquid (°F o °C)
Tempe a u a mi jana del líquid (°F o °C)
Densi a obse ada a la empe a u a de la
mos a
Densi a obse ada a la empe a u a de la
mos a
Pe cen a ge de sedimen i aigua
Pe cen a ge de sedimen i aigua
Tempe a u a ambien de l'ai e
Lec u es de cala pe a l'inclinació
Ma e ial del dipòsi i p esència d'aïllamen
Lec u es de cala pe a la llis a
101
10.3.2 Dades calculades
Els pun s de dades p esen a s a la aula següen són necessa is pe al p océs de càlcul i es
calculen o s'ex euen u ili zan les dades obse ades.
Dipòsi s de e a
Dipòsi s de aixell
Densi a a empe a u a es ànda d
Densi a a empe a u a es ànda d
Ajus o co ecció de sos e lo an
Inclinació del aixell
Co ecció de empe a u a de la ca cassa del
dipòsi
Co ecció de l'inclinació i llis a
Volum o al obse a
Volum o al obse a
Volum d'aigua lliu e
Volum d'aigua lliu e
Volum b u obse a
Volum b u obse a
Volum o al calcula
Volum o al calcula
Co ecció de empe a u a del líquid
Co ecció de empe a u a del
líquid
Volum b u es ànda d
Volum b u es ànda d
Sedimen s i aigua ( olum o ac o )
Sedimen s i aigua ( olum o ac o )
Volum ne es ànda d
Volum ne es ànda d
Massa o pes
Massa o pes
10.4 CÀLCUL DEL VOLUM BRUT OBSERVAT (GOV)
10.4.1 Dipòsi s de e a
Pe calcula el GOV pe als dipòsi s de e a, cal es a qualse ol aigua lliu e (FW) del olum
o al obse a (TOV) i mul iplica el esul a pel ac o de co ecció de empe a u a de la
ca cassa del dipòsi (CTSh); desp és, aplica la co ecció pe olum de línia i el sos e
lo an , si s’escau.
GOV = [(TOV - FW) x CTSh] ± Co ecció pe línia i/o sos e lo an
Volum To al Obse a (TOV)
El TOV s’ob é de la aula de capaci a del dipòsi de e a i s’in odueix amb l’’’innage’’ o
‘’ullage’’ obse a (depèn del o ma de la aula). No oblidis inclou e les accions en el càlcul
del TOV.
102
Aigua Lliu e (FW)
L’aigua lliu e es dedueix olumè icamen . S’ob é de la aula de capaci a del dipòsi a la
cos a i es egis a de la ma eixa mane a que el TOV, amb l’’’innage’’ o ‘’ullage’’ obse a .
S'ha de eni en comp e que els p oduc es de densi a al a (>1.000) poden eni aigua sob e
el p oduc e
Ima ge 29. Taula de calib ació d’un dipòsi de e a. Fon : Saybol
Co ecció de Tempe a u a de la Ca cassa del Dipòsi (CTSh)
To s els dipòsi s, quan s’exposen a un can i de empe a u a, can ia an el seu olum en
conseqüència. La majo ia de dipòsi s cilínd ics e icals calib a s enen aules de capaci a
basades en una empe a u a especí ica de e e ència de la ca cassa del dipòsi (TShREF).
Si la empe a u a obse ada de la ca cassa del dipòsi (TSh) di e eix de la empe a u a de
e e ència de la aula de capaci a del dipòsi , els olums ex e s d’aques a aula es poden
co egi en conseqüència.
Els dipòsi s d’emmaga zema ge es di e encien de les mesu es de p o a pel seu amany i
g uix de pa e s. També es p odueixen di e ències pe què els dipòsi s no es poden p o egi
àcilmen dels elemen s. Pe an , an les empe a u es ambien als com les del p oduc e han
de se conside ades en calcula una co ecció ap opiada pe a l'e ec e de la empe a u a
sob e la ca cassa del dipòsi .
103
Les dades següen s són eque ides pe calcula el CTSh:
● Tempe a u a base = empe a u a de calib a ge de la ca cassa del dipòsi de
e e ència
● Tipus d'ace (es ia el ipus adequa des de la llis a desplegable)
● Dipòsi aïlla o no aïlla
● Tempe a u a del p oduc e
● Tempe a u a ambien
To i que els es ànda ds especi iquen l'ús de co eccions de empe a u a de la ca cassa del
dipòsi (CTSh), es econeix que hi ha ce s dipòsi s i ins al·lacions on l'e ec e d'aques a
co ecció po se conside a insigni ican o la se a aplicació ècnicamen inap opiada, pe la
qual cosa no cal aplica -la. Això inclou:
● Ins al·lacions on la di e ència en e la empe a u a de la ca cassa del dipòsi i la
empe a u a de e e ència és no malmen in e io a 10°C. En aques s casos, es
poden u ili za alo s cons an s de CTSh basa s en la empe a u a mi jana del
p oduc e i/o la empe a u a mi jana ambien .
● Dipòsi s amb capaci a <= 795 m3.
Volum de línia
El olum de les línies que o men pa d’un p océs de ans e ència s'ha d’a egi al càlcul del
GOV. Aques po se només la línia del dipòsi , pe ò ambé po inclou e la línia de anspo .
Amb les àl ules obe es i la línia plena de p oduc e, el con ingu de la línia o ma pa
in eg al del con ingu del dipòsi .
Co ecció de sos e lo an
Hi ha dos ipus de sos es lo an s, in e n i ex e n; anma eix, el p océs de càlcul pe
de e mina la co ecció o ajus del sos e lo an és el ma eix pe ambdós ipus de sos es.
La de e minació de la co ecció, no obs an això, es po abo da de dues mane es:
● Ajus de sos e lo an (FRA): Aques a ècnica s’u ili za quan la co ecció pel sos e
ha es a calculada a la aula de capaci a del dipòsi u ili zan una densi a de
e e ència. Pe an , cal calcula una co ecció secundà ia (o ajus amen ) pe a
qualse ol di e ència en e la densi a de e e ència i la densi a obse ada a la
empe a u a del dipòsi del luid en con ac e amb el sos e. Aques a co ecció po se
posi i a o nega i a.
● Co ecció de sos e lo an (FRC): En aques cas, la aula de capaci a del dipòsi no
ha es a ajus ada pel sos e; pe an , s’ha de calcula i aplica un olum equi alen a
o el pes del sos e com una co ecció. Aques a co ecció és semp e nega i a i es
104
especí icamen pe o es les pa s in e essades. Quan al in un o més ia ges s'ha d'eme e
una Ca a de P o es a al aixell.
10.8.4 Càlculs del VEF
- Regis a els úl ims in ia ges en l'in o me del VEF. Sense u ili za el ia ge ac ual.
- Assegu a -se que es acin se i les ma eixes uni a s al lla g de l'in o me (ba ils, me es
cúbics, ones), a odonin al nomb e sence més p ope . No es poden ba eja uni a s.
- Calcula les elacions VLR o VDR indi iduals pe a cada ia ge, a odonin a cinc
decimals;
- Desquali ica la di e ència d'e o b u aixell- e a supe io al 2 %, és a di , o s els ia ges
amb elacions o a de l'in e al de 0,98000 i 1,02000;
- Rebu ja els ia ges que compleixin els c i e is de desquali icació esmen a s (pe exemple,
ans e ències aixell a aixell, can is de calib a ge, e c.);
- Calcula la Mi jana de la Relació aixell- e a a pa i de les quan i a s o als dels ia ges
es an s;
- Ve i ica si les elacions VLR/VDR compleixen els equisi s - S/N. (Les VLR/VDR o a de
±0,30 % de la Mi jana de la Relació Vaixell/Cos a no compleixen els equisi s);
- U ili za només els ia ges que compleixin els equisi s es an s pe calcula el VEF si
queden almenys cinc ia ges quali ica s. Si es en menys de cinc ia ges quali ica s, no es
po calcula un VEF àlid;
- Calcula la quan i a o al de aixell i e a d'aques s ia ges quali ica s es an s;
- Di idi la quan i a o al del aixell pe la quan i a o al de la cos a;
- Calcula a cinc decimals i a odoni a qua e decimals.
10.8.5 Aplicació del VEF
El VEF s'u ili za pe compensa les inexac i uds de mesu amen dels aixells. S'aplica
habi ualmen a les quan i a s de aixell com a p ocedimen pe al con ol de pè dues i la
econciliació, i de egades pe al BL i les ans e ències de cus òdia de la descà ega.
Quan ho aco din les pa s in e essades, les quan i a s de BL o de la descà ega es poden
de e mina en unció de les quan i a s ebudes o lliu ades pel aixell ajus ades pel VEF, en
els casos en què les mesu es a e a no es iguin disponibles o es sàpigui que són
inadequades pe a la ans e ència de cus òdia.
El VEF és econegu com una eina àlida i aluosa de moni o a ge de mesu amen s pe les
companyies d'inspecció, les companyies pe olie es, les companyies de come ç així com els
o ganismes egulado s i go e namen als; anma eix, si no s'aconsegueix aco d sob e
l'aplicació d'un VEF pe de e mina la quan i a de ans e ència de cus òdia, aques es xi es
s'han d'eme e sense aplica el VEF, e que s'indiqui el con a i.
10.8.6 VEF pe Compa imen s
A ès la a iació de les combinacions de dipòsi s i condicions de cà ega, es po calcula un
VEF pe a qualse ol dipòsi o combinació de dipòsi s pe la qual hi hagi dades especí iques
111

su icien s pe calcula aques VEF segons els equisi s d'aques es ànda d. En aques s
casos, s'han de man eni egis es indi iduals pe a cada con igu ació o combinació.
10.8.7 Mè ode Al e na iu
El mè ode de càlcul al e na iu u ili za un mè ode es adís ic pe es abli la iabili a de les
elacions indi iduals de cà ega (o descà ega) i pe es ima els lími s de con iança
(p obabili a = 90 %) pe a l'in e al de alo s accep ables.
Pe u ili za el mè ode al e na iu, es necessi a dades d'almenys cinc ia ges quali ica s pe
calcula un VEF.
- En el mè ode al e na iu, només s'inclouen les elacions de cà ega del aixell o les
elacions de descà ega del aixell que siguin es adís icamen signi ica i es amb un ni ell de
p obabili a del 90 % en el càlcul del VEF.
- Llis a les dades dels ia ges disponibles, ins a un màxim de 20 ia ges.
- Aques s se an els ia ges més ecen s disponibles i s'enume a an en o d e c onològic.
- Les quan i a s s'han de combina pe a múl iples g aus en el ma eix ia ge, excep e si
s'es à calculan un VEF pe compa imen s.
- No s’ha d’inclou e in o mació de cà ega i descà ega en el ma eix o mula i.
- Les dades de ia ges di e en s no cal que siguin en uni a s consis en s i es poden ba eja ,
és a di , alguns ia ges mesu a s en ba ils i al es en ones. No obs an això, les dades del
aixell i de e a pe a cada ia ge indi idual han d'es a en uni a s consis en s i no es poden
ba eja .
- Calcula la elació indi idual pe a cada ia ge, a odonin a cinc decimals.
- In o ma el VEF inal a qua e decimals.
Els següen s ia ges s'han de ebu ja en el càlcul:
● Via ges on només es disposa a de mesu es del dipòsi del aixell (és a di ,
ans e ències aixell a aixell, dipòsi s ac ius a la cos a) excep e quan les quan i a s
es de e minen a bo d de FPSOs mi jançan mesu ado s segons els es ànda ds
econegu s globalmen .
● To s els ia ges an e io s a qualse ol can i en l'equip de mesu a, aules, es uc u a
del aixell, o al es can is que eque eixin l'emissió de no es aules de capaci a .
112
Ima ge 29. VEF d’un aixell. Fon : Saybol
_________________________________________________________________________
11. PROPOSTES DE MILLORA
11.1. EQUIP COMBINAT: EQUIPAMENT PORTÀTIL ELECTRÒNIC DE MESURA +
MOSTREJADOR
11.1.1 In oducció. Necessi a s a cob i
La inspecció i con ol de cà ega de p oduc es pe olie s són accions que eque eixen de
mol a p ecisió, segu e a i habili a , ja que es ac a de p oduc es que mouen una g an
quan i a de dine s i hi ha mol es pa s implicades. Pe ga an i una bona ope a i a, s’han
d’assegu a pa àme es pe minimi za les e ades i e i a p oblemes majo s. To i que
aques sec o es à millo an en el pas del emps, semp e es oba an pun s ebles i
millo ables.
Mi jançan aques nou p ojec e de combinació d’equips de sonda i mos eig, es p e én
soluciona alguns aspec es:
11.1.1.1 E o humà
El p océs de medició de ancs, ja sigui mi jançan equip au omà ic o manual, es à subjec e a
l’e o humà, ja que eque eix d’una p ecisió mil·limè ica pe ob eni alo s exac es, cosa
que a amen ocu eix. Aques s e o s en la medició poden p o oca disc epàncies en les
quan i a s en e po de cà ega, descà ega i con ac e de cà ega, i això po de i a a
pè dues econòmiques o ins i o dispu es legals.
D’al a banda, en el mos eig de dipòsi s es eu més a ec a pe aques pa àme e, ja que el
ac o humà é més impo ància. Pe a que el mos eig sigui e ec iu s’han de compli a ies
113
condicions: p esa de mos es en una al u a ep esen a i a, equip de mos eig en condicions
òp imes d’u ili zació, emmaga zema ge co ec e, e c. To això po es a condiciona pel
eballado .
11.1.1.2 Condicions me eo ològiques ad e ses
A egades, es eque eix de medi els dipòsi s d’un aixell en condicions des a o ables, ja
sigui pe es a en un po desp o egi de les onades, ondeja o ins i o en na egació a ma
obe . En aques es si uacions el aixell po es a so mès a medicions imp ecises degudes al
ona ge, ima i llis a (en cas d’ona ge, l’ob enció del ima i la llis a es imp ecisa). El
mos eig ambé es eu a ec a , ja que pe pluja, en i humi a es poden con amina els
con enido s de mos es, o di ec amen la mos a p essa, i aques a deixa ia de se
ep esen a i a.
11.1.1.3 E iciència de la inspecció
La eali zació d’una inspecció amb el mè ode ac ual po ep esen a un emps mol ele a ,
pa àme e mol aluós en el sec o ma í im, pe què aques és di ec amen p opo cional als
dine s que po cos a es a a aca o ondeja . A més a més, els aixells come cials solen
po a ho a is mol ajus a s, i o es al i de emps po ajuda a que la ope a i a sigui més
anquila i dinàmica. Aques es al i de emps, a més d’a a o i al clien i al aixell, ambé
apo a bene icis al inspec o , que po ap o i a aques emps pe al es asques.
11.1.1.4 No mali zació de eballs
Cada aixell é un ipus d’equip, un mè ode de eball, que implica un i me i o d e di e en
en cada ope a i a. Això po compo a di icul a s a l’ho a de eali za les asques de la
inspecció, ja que l’inspec o s’ha d’adap a al mode de eball de la ipulació. A més a més,
ambé po de i a a e o s ope a ius i un inc emen del emps d’inspecció
11.1.1.5 T açabili a i in eg ació de dades
La manca de sis emes in eg a s que pe me in el egis e au omà ic de les dades ob ingudes
amb la mesu a i mos eig del p oduc e po se un p oblema a ni ell ope a iu. So in , la
in o mació ex e a de la inspecció es ecopila en di e en s o ma s que di icul en la c eació
d’in o mes de alla s i una açabili a comple a en emps eal. La al a d’un sis ema
cen ali za i au oma i za di icul a la e i icació àpida i la esolució de qualse ol dispu a que
pugui so gi en e les pa s implicades.
11.1.1.6 Segu e a i medi ambien
En de e minades ocasions el p océs d’inspecció po pe illa la segu e a dels eballado s, ja
sigui pe les condicions me eo ològiques, l’es uc u a del aixell, o ins i o el p opi
cansamen de la pe sona implicada. D’al a banda, el e de eni els dipòsi s obe s o en
con ac e amb ma e ials ex e ns po pe judica la cà ega i el medi ambien .
114
11.1.2 A an a ges de la combinació d’equips
En elació a les p oblemà iques esmen ades an e io men , es poden ennume a una sè ie
d’a an a ges que apo a ia l’implemen ació d’aques a p opos a.
11.1.2.1 Minimi zació de l’e o humà
El e d’aplica un sis ema menys dependen del eballado po ep esen a una p ecisió
mol eque ida en les inspeccions. Mi jançan aques equip es pod ia ex eu e in o mació
més de allada sob e els pa àme es de la cà ega, e que augmen a ia la quali a de la
inspecció i la sa is acció del clien . En el cas del mos eig, ambé s’ob ind ien alo s més
ep esen a ius en les mos es ex e es, ja que les al u es elegides se ien més exac es i el
sis ema de mos eig se ia més p ecís i de alla .
11.1.2.2. Equip compac e i esis en
El disseny de l’equip és un elemen onamen al pe a un bon uncionamen d’aques . Pe
ga an i un eball e icaç, s’hau ia d’ins au a un sis ema segu pe eali za les asques,
minimi zan el pe ill pe al eballado , ins al·lacions i medi ambien . Pe an , la composició
de l’equip es abli ia un mè ode de eball més òp im. També s’ha de eni en comp e el e
d’ha e de anspo a un equip en lloc de dos, i la in e sió en man enimen d’un equip
en e s a dos.
11.1.2.3 Op imi zació de les asques
El p incipal a an a ge ob ingu d’aques a combinació se ia la du ada de la inspecció en
elació a una e a en equips sepa a s. També es pod ia edui el nomb e de eballado s
implica s, ja que una pe sona sola pod ia aba ca o el eball. Una disminució del emps de
eball esul a en la possibili a de dedica aques emps es al ia en al es asques, pe an ,
aques es es pod ien eali za en més anquili a i de mane a més co ec a i e icaç. A més a
més, aques a condició ambé a ec a ia posi i amen en el ema econòmic, ja que suposa ia
menys emps a aca o ondeja . També es eu ia eduïda la a iga de l’inspec o ,
conseqüen men , el eball se ia més dinàmic.
11.1.2.4 Implemen ació del egis e au omà ic de dades
El e d’u ili za un equip a ança en ecnologia pod ia esold e p oblemes d’en egis ació de
dades. La gene ació d’in o mes a emps eals acili a ia la açabili a de dades. A més a
més, aques egis e millo a ia la isibili a i anspa ència de l’ope a i a, minimi zan els
con lic es i malen esos.
11.1.3 Incon enien s
D’al a banda, l’equip ac a ambé comp a ia amb ce s incon enien s
115
11.1.3.1. In e sió inicial
El e d’inno a en un p ojec e semp e compo a aques possible isc. La in e sió inicial se ia
ele ada, ja que es ac a d’un equip mode n i au oma i za . S’hau ia de ga an i un bon
uncionamen i l’op imi zació, segu e a i e iciència d’aques nou sis ema.
11.1.3.2. Man enimen i calib a ge
Pe a que aques equip uncioni a la pe ecció i ga an i zi la màxima quali a possible, es
eque eix un man enimen i calib a ge mil·limè ic. Degu a que es un equip mode n i
ecnològicamen a ança , el man enimen po eque i cos os més ele a s que en equips
con encionals, o i que implica només un equip, en con a de dos con encionals (equip de
mesu amen po à il i mos ejado pe sepa a ). El calib a ge no suposa ia una di e ència
no able amb l’ac ual, ja que els equips con encionals ambé han de passa e isions de
calib a ge so in men .
11.1.4 Disseny i especi icacions de l’equip
Es uc u a
L’equip hau ia de cons a amb una es uc u a compac a i esis en pe ga an i la majo
segu e a del p oduc e, ins al·lació i pe sonal. Pe aconsegui aques a segu e a , s’ha
d’u ili za un ma e ial iable, com po se l’ace inoxidable o políme s esis en s, esis en a
cops i ole an als p oduc es hid oca bu s.
Pe assegu a un eball més còmode i dinàmic, l’equip hau ia de eni una o ma equilib ada
amb una empunyadu a an illiscan . A més a més, l’apo ació de bo ons ísics pe als casos
on l’ús de la pan alla àc il sigui limi a .
Pe eballa en condicions de pe ill pe a mos e es po encialmen explosi es, l’equip ha de
cumpli un se ie de no ma i es in e nacionals (ce i icació ATEX).
Recipien de mos eig
Pe aplica un a anç ecnològic a l’equip, s’in eg a ia una àl ula commu able elec ònica
que es posicioni depenen el ipus de mos a que es necessi a. En el cas d’una mos a en
una al u a conc e a, la àl ula oman ancada ins l’al u a eque ida. En can i, en les
mos es ‘’ unning’’, la àl ula oman obe a, g adualmen segons l’al u a de p oduc e que hi
ha. Pe exemple, si hi ha 5 me es de p oduc e al dipòsi , la àl ula es a à més obe a que si
hi ha 15 me es de p oduc e.
El sis ema elec ònic pod à en egis a el mode de mos eig, al u a on s’ha p és, ins i o les
condicions ambien als i del p oduc e en el momen que s’ha p es la mos a.
El ma e ial emp a pe al ecipien de mos es és anspa en , com po se un id e ul a
esis en . D’aques a mane a es po anali za isualmen el con ingu d’aigua o pa ícules en
el dipòsi .
116

Senso s in eg a s
Simila men a l’equip de mesu amen po à il elec ònic con encional, l’equip combina
mesu a l’al u a de p oduc e mi jançan un senso elec ònic penja d’una cin a mil·lime ada.
El nou sis ema en egis a ia l’al u a ob inguda quan el senso oca p oduc e. A con inuació,
es p ocedeix a oba la empe a u a del p oduc e. De la ma eixa mane a que en l’’’ullage’’,
s’ano a ia au omà icamen la empe a u a ob inguda en cada al u a pe inen . D’aques a
mane a s’ob é un in o me més p ecís i anspa en alho a d’anali za la quan i a de p oduc e
anspo ada.
Con ol del sis ema
Mi jançan una pan alla àc il es con ola les accions de l’apa ell i es llegeixen els alo s
ob ingu s d’al u a i empe a u a. A més, es egula l’al u a des d’on es p enen les mos es
eque ides, o des d’on es comença una mos a ‘’ unning’’ i ins on es ol p end e, pe ob eni
una obe u a de la àl ula que esul i en una mos a ep esen a i a.
També s’inco po a una CPU amb memò ia pe en egis a els alo s ob ingu s. A més a
més, una sinc oni zació blue oo h i USB pe ans e i les dades a al es apa ells elec ònics.
11.2 XARXA DE COMUNICACIÓ COMUNA
11.2.1 In oducció
En les ope a i es de ans e ències de p oduc es pe olie s ha d’ha e comunicació mol
cla a i conc e a, pe e i a e a ds innecessa is i po a un o d e co ec e. To i la impo ància
d’això, a egades so geixen con a emps que poden causa dub es sob e pa àme es
impo an s en una ope a i a: quan comença una ope a i a, quan acaba, quan a iba el
aixell a po , e c.
Pe e i a accions descoo dinades, es al ia els emps mo s i minimi za els e o s de
comunicació, una bona disposició d’in o mació en e les pa s implicades és onamen al.
11.2.2 In eg an s de la xa xa
Les pa s implicades són:
- Companyia d’inspecció: P ime amen , els esponsables de que l’ope a i a su i
co ec amen són els inspec o s, pe an és mol impo an que aques s inguin a
disposició la màxima in o mació possible: quan a iba/a aca un aixell (ETA -
Es ima ed Time o A i al ; ETB - Es ima ed Time o Be h), quan acaba una
ope a i a, in o mació a eni en comp e sob e el p oduc e i aixell, possibles
con a emps du an la cà ega/descà ega de p oduc e. Els inspec o s p o eixen els
emps d’inici i inal i els esul a s de les inspeccions, les quan i a s a bo d i a e a,
desen olupamen de l’ope a i a, e c.
A més dels inspec o s, els analis es del labo a o i ambé eque eixen d’alguna
in o mació p ecisa sob e la cà ega i la quan i a i quali a del p oduc e anspo a .
117
Desp és dels anàlisis, aques s ambé p o eeixen la in o mació adqui ida a les pa s
in e essades.
- Responsable de e minal: Una de les pa s que pa icipa en la ans e ència de
p oduc e, ja sigui cà ega o descà ega, és la e minal. També es d’ele ada
impo ància que aques s disponguin de la màxima in o mació possible pe la luïdesa
de l’ope ació, com poden se la ETA i ETB del aixell, possibles especi icacions del
p oduc e que eb à, in o mació sob e els dipòsi s del aixell, e c. Abans de comença
l’ope a i a, la e minal po apo a in o mació sob e l’es a del dipòsi /s
emisso / ecep o , p oduc e emmaga zema (si n’hi ha), an e io s p oduc es en
dipòsi s i línies i mè ode de llimpiesa, e c. Du an l’ope a i a, el esponsable de
e minal coneix l’ho a es imada en que inali za à (ETC - Es ima ed Time o
Comple ion) i possibles con a emps en ins al·lacions de e a.
- Responsable del aixell: El esponsable de la ca ga en un aixell pe olie sol se el
p ime o icial de cobe a (Chie O ice ), en col·labo ació als al es o icials de cobe a,
cap de màquines i capi à. En aques àmbi és la pa oposada del esponsable de
e minal. En el cas d’una descà ega, el esponsable del aixell se à qui apo i més
in o mació, en can i, en una cà ega, se à el esponsable de e minal qui disposi de
més in o mació elle an .
- Agen s consigna a is: Se n’enca eguen de ep esen a l’a mado del aixell i p o eï
els se eis que el aixell eque eixi al po on es des ina. La se a apo ació en
aques a xa xa és sob e pa àme es que puguin a ec a a l’ope a i a, com poden se
e asos en l’a ibada o a ac del aixell, al es se eis que enin o e assin la
cà ega o descà ega de p oduc e (‘’bunke ing’’, buida ge de angs, e c.).
- Clien : Reque eix de o a la in o mació e e en al seu p oduc e i o el p ocedimen
de l’ope a i a: ETA i ETB del aixell, quan comença la cà ega/descà ega, ETC,
possibles e assos du an l’ope a i a, possibles disc epàncies en les quan i a s
ebudes/en iades, e c.
11.2.3 Desc ipció del sis ema
El sis ema es basa en una pla a o ma digi al accesible des de múl iples pun s ( elè on mòbil,
able a, o dinado ) amb accés pe sonal i es ingi , con ola pe eb e o en ia la in o mació
que es eque eix de cada pa implicada.
118
També s’a egeix una connexió amb els equips de mesu a, de mane a que les dades
ob ingudes s’in eg en au omà icamen a la xa xa, pe ga an i za la anspa ència de les
dades i o e i un se ei més segu i iable al clien .
Pe e i a els p oblemes de connexió que poden so gi depenen de la ubicació del eball,
ambé s’in eg a un emmaga zema ge de dades in e n pe pode accedi a la in o mació en
qualse ol condició de eball.
A més a més, s’a egeix un sis ema de egis e d’anomalies (con aminació del p oduc e, mal
es a de les ins al·lacions o equips del aixell o e minal, disc epàncies en les quan i a s o
quali a ob ingudes, e c.) amb la possibili a d’a egi o og a ies i no es pe acla i aques es
anomalies.
Addicionalmen , s’a egeix la possibili a d’ex eu e les dades en o ma PDF/Excel pe una
u u a u ili zació en casos necessa is, com poden se audi o ies o e isió d’a xius.
11.3. SISTEMA DE MONITORATGE SINCRONITZAT ENTRE TERRA I VAIXELL
11.3.1 In oducció
Un dels majo s p oblemes en les ope a i es de cà ega i descà ega de p oduc es líquids a
g anel són les di e ències en e les quan i a s ebudes/en iades en e e a i aixell. To i que
llògicamen aques es quan i a s hau ien de se exac amen iguals, el e de ac a amb
quan i a s an g ans i que les mesu es enen un ce g au d’e o , implica que mai es poden
de e mina les quan i a s exac es.
Degu a això, poden ha e disc epàncies en e les pa s implicades, i poden esul a
p oblemes g eus en les ce i icacions de quan i a s, cosa que po implica pè dues
econòmiques impo an s.
El pape de l’inspec o és onamen al en les ope a i es, ja que se’n enca ega d’ap oba
aques es quan i a s i ga an i za que el p ocedimen sigui co ec e.
11.3.2 Funcionamen del sis ema
Aques sis ema es basa en la sinc oni zació de dades en e e a i aixell. Mi jançan un
sis ema cen al es ecopila la in o mació en iada pe cada pa , que apo a les dades (ni ell
de p oduc e, empe a u a, ac o s de co ecció, densi a , GSV) ob ingudes en emps eal pel
seu equip de medició p opi ( ada o UTI).
L’inspec o se’n enca ega d’anali za aques es dades, comp oba la se a iabili a i que els
pa àme es numè ics es iguin co ec amen aplica s i e i ica aques a in o mació. Des d’un
accés ex e n, l’inspec o po isuali za cada in o mació i apo a la se a ap o ació o
negació sob e l’ope a i a.
119
Aques sis ema cen al comp a amb un egis e his ò ic de cada pa implicada, on apa eixen
les ope a i es an e io s del aixell i de la e minal, pe ob eni un pa ó de eball i possibles
disc epàncies o i egula i a s comeses. També s’inclou un sis ema d’ale a momen ani que
s’ac i a en cas d’assaben a -se’n d’algun p oblema que s’ha de ac a immedia amen , com
una ui a o con aminació en el p oduc e.
A més a més, el sis ema ambé apo a un egis e empo al, és a di , es po conèixe com ha
ansco egu l’ope a i a, d’aques a mane a es po sabe si s’ha segui un p ocedimen
es able o ha hagu alguna incidència que ha pogu a ec a el emps i e icàcia de l’ope a i a.
També es egis en les dades en els dipòsi s de e a i aixell abans de les ope a i es, pe
conèixe possibles a iacions en la quan i a du an la na egació del aixell o si s’ha p oduï
algun accés no au o i za als dipòsi s implica s.
Si es egis a qualse ol i egula i a , en a en joc l’acció de l’inspec o ; ja sigui pe l’es a del
p oduc e, línies o dipòsi s, disc epàncies en les quan i a s o quali a del p oduc e o qualse ol
al a acció que gene i dub es. En aques cas, l’inspec o ha d’apo a el seu coneixemen pe
ob eni l’in o mació en p ime a pe sona i oba l’e o que ha causa el p oblema. En cas de
no oba l’e o o que aques sigui i emediable immedia amen , s’in o ma al clien i s’espe a
una esolució pe la pa causan del p oblema.
120