BIBLIOGRAFIA
An mol ecology
w h
especial e e ence o 1nsec s.-Pe
ROYAL
N
CHAPMAN
-Mc G aw-Hill Book Company, New-Yo k,
1931.
En ulleja un llib e de Zoologia o d'En omologia hom sap d'a-
an ni quines han d'ésse a almen les ma k ies ac ades. pe més
o igiiali a que mos i I'au o en I'exposició dels seus pun s de is ?;
hi ha, anma eix, disciplines, com I'Ecologia animal, que hom abo da
amb una ce a cu iosi a , puix que cada au o les en oca amb un de-
e mina c i e i, so in di e gen dels que p esideixen les ob es d'al-
es ecblegs no menys es imables.
La genial i encisado a ob a de Fab e
és
un manan ial de dades
ecolbgiques, so in aluosíssimes, exposades amb una b illan o es i-
lís ica que ha algu a l'au o el ícol de poe a dels Insec es. L'ob a
de Chapman que comen em en aques a no a cons i ueix p ecisamen
I'ex em oposa
i
podem quaii ica -la com a Ecologia ma emi ica.
En eaques s dos ex ems la gamma de concepcions so a les quals
c'exposen les ma k ies pels nomb osos ecblegs. és a iadíssima.
Qui ulgui llegi una Ecologia amena
i
ag adaoe a a bé de
ecó g a les ob es de Fab e, de Pea se o de Ea 'on; qui desi gi
es udia una Ecologia igo osamen cien í ica Ilegi a el llib e de
Chapman amb plena sa is acció.
L'ob a es a
dis ibuida
en dos g ups: au oecologia
i
sinecologja,
i
din e de cada un d'ells s'exposen els ac o s ísico-químics
i
bio-
Iogics que in lueixen damun la ida
i
la conduc a dels animals.
L'exposició es a e a amb cla eda me idiana
i
amb igo cien í ica,
que aspi a a ésse ma emi ica i que ho aco.nsegueix so in .
L'úl im capí ol del Ilib e, ob a d'un ma emi ic, és una magní-
ica apo ació a I'es udi de les a iacions i luc uacions del nomb e
d'indi idus de les especies animals que iuen plegades.
736
ARXIUS
Aques es conside acions jus i iquen a bas amen que ens pe me-
em ecomana com a op ima la pulqu& ima p oducc'ió del Degi de
I'Escola g aduada d'Ag icul u a opical anexa a la Uni e si a de
Hawaii. Chapman ha ia es a p e iamen , du an mol s anys, P o-
Go de Zoologia
i
En omologia de la Uni e si a de Minneso a.
c.
DEL.
C.
0
Manual de ac a nen s con a els ene nics dels a b es j ui e s.-Pe
RAMON
BARDIA
I
BARDIA.-~~~
pagines,
33
igu es,
5
aules i
23
o og a ies. Biblio eca del Pages, Secció 111, Volum 1.' (Pu-
blicacions de la Di ecció Gene al d'Ag icul u a)
.
Ba celona.
1937.
El nos e dis ingi company P o esso Ba dia inaugu a la Sec-
ció
111
de la ~Biblio eca del Pagesn, amb un Iluminós olum que e-
lec eix magní icamen la se a expe iencia sob e la ma e ia desen-
olupada, la qual ac a de i a iba al coneixemen de o s els
nos es uc icul o s conscien s.
El
llib e es a edac a en un Ilengua ge cla . concís' i elegan ,
sense I'abús de ecnieismes an eqüen en aques es ma e ies.
El
seu
es udi pe ne i a l'ag icul o de llui a amb p o i con a les plagues
més co en s dels seus ui e s. Igualmen dona a exce'len s esul a s
com
a
llib e de ex en les Escoles P ac iques i Mi janes d'Ag icul u a
i adhuc, com a base de coneixemen s, en la nos a Escola Supe io .
Una sola di i~ul a ~ oba a d'an u i el lec o no e sa en aques s
es udis pe al d'ob eni del llih e o el p o i que
é
d e adema-
na -li; ens e e im a la in e p e ació dels esquemes que han pe mes
a I'au o de dona en poques pagines una an abundosa ma e ia.
Cald a, només. que hom comenci pe es udia amb a enció les inc;
uccions sob e el cas con ingudes en les pagines
6
a
8
de I'ob a.
Vencu aques pe i obs acle es a a en condicions d.in e p e a cla-
amen i amb acili a la biologia de cada pa asi es udia
i
ambé
els momen s méc indica s pe a en aula la Ilui a.,
Aques s esquemes, que cons i ueixen una elic ampliació delc
que emp en en ob es simila s els au o s de liengua anglesa, han es a
plenamen aconsegui s pe la compe encia de I'au o i eali za s pul-
c amen pel nos e company Valle, les ap i uds pe al dibuix del
qual són conegudes pe o s els que l'hem ac a .
La guia que igu a a les pagines, 143-154 pe me una &pida
o ien ació pe al d'a iba a la de e minació del esponsable de la
malu a okse ada i I'expe iencia ens ensenya la se a u ili a a a és
d'una d'analoga que igu a a 1'En omologia ag a ia publicada pe
1'Escola de Flo encia.
Es, pe acaba , un llib e que hono a elsseus au o s
i
que pe la
se a acu ada p esen ació, posa mol al e1,p es igi incipien de la
<iBiblio eca del Pagesn, a la qual pe any.
G.
DEL
C
La Re o ma Ag a ia
en
México.-Depa amen o Au ónomo de Publi
cidad y P opaganda -México,
D.
F.,
1937.
So a la di ecció de I'enginye
E.
Alanís
i
Pa ino
i
amb la col-labo-
ació d'A. Va gas i Chiquini,
Q
Rueda
i
M. En iquez. la Di ecció
Gene al d'Es adís ica de Mexic ha publica aques a ob a impo ani
que p e én demos a ins a quin pun la Re o ma ag a ia a ec a
economia del país i ins a quin pun es enen modi ican . g icies a
ella, 1es"condicions de ida dels eballado s.
Pe bé que s'inicia en l'aspec e legal I'any
1915,
quan els paisos
eu opeus enca a ha ien de co nenca la e isió con empo ania dels
kgims ag ans, la e o ma ag a ia mexicana no ha adqui i ins a
aques s da e s anys una ideología més humana i una execució i
una ecnica supe io s.
Un dels pun s que més ca ac e i zen aques a e o ma és el pas del
Ia i undi a I'explo ac~ó cxidol, o gani zació comunal ag a ia
i
ances-
al' que ha enascu amb no es modali a s ju ídiques.
Con é ema ca que les e es cxidals a ui enca a no són pas su-
icien s pe a a end e o es les necessi a s dels eballado s. P uden s
amb el p ocedi , no ga e i en a ez que les amílies pageses a ibes-
sin a eni de cop com a única on d'ing essos els p oceden s de les
se es p opies e es; p e e i en que de momen , agues es cons i uissin
només que una pa dels ing essos amilia s.
Alxí
obem en l.es es-
í dís iq,~es apo ades pe l'au o . e e en s a I'any ag ícola 1934-35,
que I'ex ensió collida pe exida a i ha s a
1.52
hes., e me mi ji,
que s'han assegu a pe home 125 jo nals de eball du an I'any amb
una emnne ació o al de
136
pesos, emune ació bas an supe io a
l'aconseguida pels ob e s del camp, i que els jo nals e s a o a de les
e es exidals han es a . du an aques ma eix any, uns
140
pe home.
A i men qye amb aques a mane a de p ocedi no ha pas passa
com en mol es e o mes eu opees, on la p oducció o al del país ha
disminui' du an .els anys de la Re o ma i assegu en ha e aconsegui
ia una posi i a millo a economico-social dels ca npe ols.
Una bonica collecció de g a ics acompanya la publicació i a més
cla ea
i
en enedo es les xi es i es adís iques compilades en el llib e.
Quim~ca es uc u al, p ime a pa , pe
ALEXAF~DRE
DEULOFKU
-Edi-
cions de 1'Escnla del T eball -Figue es, 1977.
El
llib e que comen em, ingu de coma ques, ha 'es a o e ga-
lan men a la nns a Escola Mi a pe o a o ajuda a eu e que és un
de an s [lib es coma cals, ca les apes, el elliga i el o ma , esul en
Ile ges, incomode
i
an iqua , espec i amen .
Ob iu el llib e
i
eniu una p ime a so p esa. La imp essió de 11s-
a és d'un ipus exceklen , ne a i bonica.
El
ca ala és co ec e
i
d'un
sen i pedagogic ele a , an senzillamen cla que a en eja.
El p ime pun que explica és la cnns i ució de la ma e ia. El sap
di bé. Un llib e di igi a gen que no es a o mada, ha de poscei la
quali a de di les coses sense embu s.
En acaba de llegi el p ime capí ol, I'au o ja uc ha guanya el
co pel seu di an na u al a base d'ima ges ines que an en enedo s
el concep es cien í ics.
El segon pun que explica 6s l'es uc u a de I'i om.
Hi
hem de e
el e e de l'absencia d.esquemes i que la e e encia als únics que
con é el llib e
a
egades alla
-
Desp és segueix el llib e amb una g acia especial a e pun s b eus
i
concisos que el an acil d'pagoli
Cinc capí ols ben oba s. Com escau a una Química mode na,
insis eix mol en I'aspec e es uc u al. Silencia la pa aula iiq iimico- ísi-
SECCIO
RIBL/OGRAF/CA
739
can ins a la ossude ia. Pe o, an li a. El llengua ge es qu<mico- isic.
El
concep e, quimico- ísic. El cón ingu , mode n.
No
pas ins
a
I'any
1937,
pe o po se aix& és un al a g acia que
é
el llib e, donada l'am-
bició que é de alad a la closca dels qu no es an gai e inicia s.
A
aques a gen se'ls han de dona e s co np o a s, més que no pas eo-
ies es an isses.
D'aques llib e ens n'hem de elici a ~e ~ui amb una conci-
sió
impecable aconsegueix e -se en end e; ~e qu& de p oduccions
cien i iques amb el igo d'aques a el ca ala esc i enca a no en é,
i pe que po é de coma ques
i
c eiem que l'exal ació del opic coma cal
és I'a en u a més elis pe
a
la econs uccíó de Ca alun a.