Bibliografia

BIBLIOGRAFIA An mol ecology w h especial e e ence o 1nsec s.-Pe ROYAL N CHAPMAN -Mc G aw-Hill Book Company, New-Yo k, 1931. En ulleja un llib e de Zoologia o d'En omologia hom sap d'a- an ni quines han d'ésse a almen les ma k ies ac ades. pe més o igiiali a que mos i I'au o en I'exposició dels seus pun s de is ?; hi ha, anma eix, disciplines, com I'Ecologia animal, que hom abo da amb una ce a cu iosi a , puix que cada au o les en oca amb un de- e mina c i e i, so in di e gen dels que p esideixen les ob es d'al- es ecblegs no menys es imables. La genial i encisado a ob a de Fab e és un manan ial de dades ecolbgiques, so in aluosíssimes, exposades amb una b illan o es i- lís ica que ha algu a l'au o el ícol de poe a dels Insec es. L'ob a de Chapman que comen em en aques a no a cons i ueix p ecisamen I'ex em oposa i podem quaii ica -la com a Ecologia ma emi ica. En eaques s dos ex ems la gamma de concepcions so a les quals c'exposen les ma k ies pels nomb osos ecblegs. és a iadíssima. Qui ulgui llegi una Ecologia amena i ag adaoe a a bé de ecó g a les ob es de Fab e, de Pea se o de Ea 'on; qui desi gi es udia una Ecologia igo osamen cien í ica Ilegi a el llib e de Chapman amb plena sa is acció. L'ob a es a dis ibuida en dos g ups: au oecologia i sinecologja, i din e de cada un d'ells s'exposen els ac o s ísico-químics i bio- Iogics que in lueixen damun la ida i la conduc a dels animals. L'exposició es a e a amb cla eda me idiana i amb igo cien í ica, que aspi a a ésse ma emi ica i que ho aco.nsegueix so in . L'úl im capí ol del Ilib e, ob a d'un ma emi ic, és una magní- ica apo ació a I'es udi de les a iacions i luc uacions del nomb e d'indi idus de les especies animals que iuen plegades. 736 ARXIUS Aques es conside acions jus i iquen a bas amen que ens pe me- em ecomana com a op ima la pulqu& ima p oducc'ió del Degi de I'Escola g aduada d'Ag icul u a opical anexa a la Uni e si a de Hawaii. Chapman ha ia es a p e iamen , du an mol s anys, P o- Go de Zoologia i En omologia de la Uni e si a de Minneso a. c. DEL. C. 0 Manual de ac a nen s con a els ene nics dels a b es j ui e s.-Pe RAMON BARDIA I BARDIA.-~~~ pagines, 33 igu es, 5 aules i 23 o og a ies. Biblio eca del Pages, Secció 111, Volum 1.' (Pu- blicacions de la Di ecció Gene al d'Ag icul u a) . Ba celona. 1937. El nos e dis ingi company P o esso Ba dia inaugu a la Sec- ció 111 de la ~Biblio eca del Pagesn, amb un Iluminós olum que e- lec eix magní icamen la se a expe iencia sob e la ma e ia desen- olupada, la qual ac a de i a iba al coneixemen de o s els nos es uc icul o s conscien s. El llib e es a edac a en un Ilengua ge cla . concís' i elegan , sense I'abús de ecnieismes an eqüen en aques es ma e ies. El seu es udi pe ne i a l'ag icul o de llui a amb p o i con a les plagues més co en s dels seus ui e s. Igualmen dona a exce'len s esul a s com a llib e de ex en les Escoles P ac iques i Mi janes d'Ag icul u a i adhuc, com a base de coneixemen s, en la nos a Escola Supe io . Una sola di i~ul a ~ oba a d'an u i el lec o no e sa en aques s es udis pe al d'ob eni del llih e o el p o i que é d e adema- na -li; ens e e im a la in e p e ació dels esquemes que han pe mes a I'au o de dona en poques pagines una an abundosa ma e ia. Cald a, només. que hom comenci pe es udia amb a enció les inc; uccions sob e el cas con ingudes en les pagines 6 a 8 de I'ob a. Vencu aques pe i obs acle es a a en condicions d.in e p e a cla- amen i amb acili a la biologia de cada pa asi es udia i ambé els momen s méc indica s pe a en aula la Ilui a., Aques s esquemes, que cons i ueixen una elic ampliació delc que emp en en ob es simila s els au o s de liengua anglesa, han es a plenamen aconsegui s pe la compe encia de I'au o i eali za s pul- c amen pel nos e company Valle, les ap i uds pe al dibuix del qual són conegudes pe o s els que l'hem ac a . La guia que igu a a les pagines, 143-154 pe me una &pida o ien ació pe al d'a iba a la de e minació del esponsable de la malu a okse ada i I'expe iencia ens ensenya la se a u ili a a a és d'una d'analoga que igu a a 1'En omologia ag a ia publicada pe 1'Escola de Flo encia. Es, pe acaba , un llib e que hono a elsseus au o s i que pe la se a acu ada p esen ació, posa mol al e1,p es igi incipien de la <iBiblio eca del Pagesn, a la qual pe any. G. DEL C La Re o ma Ag a ia en México.-Depa amen o Au ónomo de Publi cidad y P opaganda -México, D. F., 1937. So a la di ecció de I'enginye E. Alanís i Pa ino i amb la col-labo- ació d'A. Va gas i Chiquini, Q Rueda i M. En iquez. la Di ecció Gene al d'Es adís ica de Mexic ha publica aques a ob a impo ani que p e én demos a ins a quin pun la Re o ma ag a ia a ec a economia del país i ins a quin pun es enen modi ican . g icies a ella, 1es"condicions de ida dels eballado s. Pe bé que s'inicia en l'aspec e legal I'any 1915, quan els paisos eu opeus enca a ha ien de co nenca la e isió con empo ania dels kgims ag ans, la e o ma ag a ia mexicana no ha adqui i ins a aques s da e s anys una ideología més humana i una execució i una ecnica supe io s. Un dels pun s que més ca ac e i zen aques a e o ma és el pas del Ia i undi a I'explo ac~ó cxidol, o gani zació comunal ag a ia i ances- al' que ha enascu amb no es modali a s ju ídiques. Con é ema ca que les e es cxidals a ui enca a no són pas su- icien s pe a a end e o es les necessi a s dels eballado s. P uden s amb el p ocedi , no ga e i en a ez que les amílies pageses a ibes- sin a eni de cop com a única on d'ing essos els p oceden s de les se es p opies e es; p e e i en que de momen , agues es cons i uissin només que una pa dels ing essos amilia s. Alxí obem en l.es es- í dís iq,~es apo ades pe l'au o . e e en s a I'any ag ícola 1934-35, que I'ex ensió collida pe exida a i ha s a 1.52 hes., e me mi ji, que s'han assegu a pe home 125 jo nals de eball du an I'any amb una emnne ació o al de 136 pesos, emune ació bas an supe io a l'aconseguida pels ob e s del camp, i que els jo nals e s a o a de les e es exidals han es a . du an aques ma eix any, uns 140 pe home. A i men qye amb aques a mane a de p ocedi no ha pas passa com en mol es e o mes eu opees, on la p oducció o al del país ha disminui' du an .els anys de la Re o ma i assegu en ha e aconsegui ia una posi i a millo a economico-social dels ca npe ols. Una bonica collecció de g a ics acompanya la publicació i a més cla ea i en enedo es les xi es i es adís iques compilades en el llib e. Quim~ca es uc u al, p ime a pa , pe ALEXAF~DRE DEULOFKU -Edi- cions de 1'Escnla del T eball -Figue es, 1977. El llib e que comen em, ingu de coma ques, ha 'es a o e ga- lan men a la nns a Escola Mi a pe o a o ajuda a eu e que és un de an s [lib es coma cals, ca les apes, el elliga i el o ma , esul en Ile ges, incomode i an iqua , espec i amen . Ob iu el llib e i eniu una p ime a so p esa. La imp essió de 11s- a és d'un ipus exceklen , ne a i bonica. El ca ala és co ec e i d'un sen i pedagogic ele a , an senzillamen cla que a en eja. El p ime pun que explica és la cnns i ució de la ma e ia. El sap di bé. Un llib e di igi a gen que no es a o mada, ha de poscei la quali a de di les coses sense embu s. En acaba de llegi el p ime capí ol, I'au o ja uc ha guanya el co pel seu di an na u al a base d'ima ges ines que an en enedo s el concep es cien í ics. El segon pun que explica 6s l'es uc u a de I'i om. Hi hem de e el e e de l'absencia d.esquemes i que la e e encia als únics que con é el llib e a egades alla - Desp és segueix el llib e amb una g acia especial a e pun s b eus i concisos que el an acil d'pagoli Cinc capí ols ben oba s. Com escau a una Química mode na, insis eix mol en I'aspec e es uc u al. Silencia la pa aula iiq iimico- ísi- SECCIO RIBL/OGRAF/CA 739 can ins a la ossude ia. Pe o, an li a. El llengua ge es qu<mico- isic. El concep e, quimico- ísic. El cón ingu , mode n. No pas ins a I'any 1937, pe o po se aix& és un al a g acia que é el llib e, donada l'am- bició que é de alad a la closca dels qu no es an gai e inicia s. A aques a gen se'ls han de dona e s co np o a s, més que no pas eo- ies es an isses. D'aques llib e ens n'hem de elici a ~e ~ui amb una conci- sió impecable aconsegueix e -se en end e; ~e qu& de p oduccions cien i iques amb el igo d'aques a el ca ala esc i enca a no en é, i pe que po é de coma ques i c eiem que l'exal ació del opic coma cal és I'a en u a més elis pe a la econs uccíó de Ca alun a.