Les lle es alencianes en
la
c uïlla
RICARD
BI
/ SC()
El segle XX, que ja da alla cap a
la
seua consumació, ha es a , pe a
les
lle es
alencianes, un segle de e i able enaixemen , mol més ampli, mol
més
uc uós
imol més sòlid que aquell al e mo imen
del
dino é insc i en la his ò ia li e à ia
amb
el
nom de Renaixença.
I,
nogensmenys, en
el
cu s de la in ena cen ú ia
les
nos es lle es an es a apun
d'emmudi ,
qui sap
si
pe semp e, de esul es de
la malau ada conjunció
d'un
cúmul d'ad e ses ci cums àncies. En aques es planes
aig ain en a
d'e oca
el
lla g pe íode en què
les
lle es alencianes, pillades en
la c uilla de l'ésse i
el
no-ésse , aconsegui en supe a l'ad e si a i enàixe amb
no es imés ecundes o ces.
.-LES
LLETRES VALENCIANES EN LA
GUERRA
DELS TRES ANYS
..
En
1936
el
alencianisme cul u al
es
oba a en un pun de saó que, sense
hipè bole, po conside a -se ple de p ome ences.
En
el
camp de
l'anomenada
«li e a u a cul a» s'ha ien acumula
al
lla g de la
dècada an e io mani es acions eeixides que aboca en ala imminen consolidació
d'una
«no mali a » plena, mai aconseguida pe
les
successi es gene acions que p o-
agoni za en la Renaixença des de 1878. Supe a s els es ic es lími s del joc lo a-
lisme llo en í ila seua seqüela del/okalkolo i ,
les
lle es alencianes s'ob i en en
el emps de la IDic adu a ide la
11
República (1923-1936) ainquie uds més en
consonància
amb
l'època. Un exemple, ino l'únic,
el
enim en la in oducció de
l'a an gua disme a ís ic ili e a i pe la e is a Taula de lle es alencianes apa i
de 1928, un e ulsiu de as es conseqüències. En
el
llinda de la insu ecció mili a
de juliol de 1936 els au o s mos a en una àmplia a ie a d'ac i uds es è iques amb
o ien ació uni e salis a, exp essades en nomb oses publicacions pe iòdiques oedi-
o ials, en les quals p edomina a
el
e m pa io isme c í ic ila g an enaci a indi-
idual.
To
això pe me ia concedi un ma ge de con iança a('e olució pos e io
del mo imen cul u al alencianis a.
En
el e eny de la denominada «li e a u a popula »
-saine s,
mi acles, llib e s
de alla, poesia
sa í ica-,
adicionalmen cul i ada pe au odidac es, s'acusa a
la in luència
depu ado a
de les mino ies selec es. Taula de lle es alencianes éu
cons an
campanya
pe la eno ació mode ni zado a de l'escena alenciana,
ecolzada en 1929 pel c í ic Josep Bolea, qui des de
les
planes de Las P o incias
susci à un in e essan deba pe un « ea e
d'a »,
en
el
qual in e ingue en in el.lec-
uals de la alla
d'Adol
Pizcue a, Edua d López Cha a i iEdua d Ma ínez
10
ANUARI
DE
L'A(iRUPACI()
BORRIANENCA
DE
CULTURAi'II
Fe ando, així com
l'au o
ic í ic d'EI Me can il Valenciana Edua d
Bui1.
Es
encà
la noci a submissió
deI
ea e alencià
al
«model escalan í» i
es
donà
majo
c èdi
a
les
emp a i es d'aclima a la comèdia i
el
d ama, Alho a, una mino ia cada egada
més nod ida
d'au o s
accep a a
les
No mes de Cas elló (1932) ipolia
el
seu llen-
gua ge a eno d'elles. També la depu ació o og à ica ig ama ical a iba a als poe es
es ius.
Adesg a
d'aques
pun de saó en què s'hi oba a,
el
alencianisme cul u al
no enia en
1936
-a
causa de
les
pa icula s condicions o gàniques en què
es
desen-
olupa a
el
mo imen
alencianis a-
la
su icien ins al.lació social com pe a esis i
sense es alls les immenses so agades que
es
des e ma en apa i d'aquell any. És
pe això que
se'n
essen í o ça de la g an lama ada a icida encesa
el
18
de juliol
de esul es de.l'alçamen mili a
con a
la República. Com ha di Manuel Azna
Sole mol jus amen «els es anys de gue a ci il a en ep esen a una seque a
quasi absolu a pe a
la
li e a u a alenciana». ITanma eix,
a a
que a
ja
més de
deu anys que
el
susdi c í ic o mulà la seua obse ació, possiblemen
és
l'ho a
d'in en a
un judici més ma isa , sob e o
si
p enem comp e d'aquelles mani es a-
cions més lluïdes, Vull di que,
si
quan i a i amen l'opinió
d'
Azna Sole
és
abso-
lu amen co ec a, un pe i a ge quali a iu po se ens
dóne
una isió més ajus ada.
Concen a é la meua a enció en es aspec es: li e a u a sa í ica, li e a u a cul a
ili e a u a ea al. La di isió no
és
pas cap i xosa, ans
es
co espon amb
el
e
que
gai ebé no
hi
hagué cap a iculació en e
les
es ique
els
au o s dedica s acadascun
d'aques s gène es an ope a en ce cles closos, sense connec a -hi amb
els
al es,
lle a d'algun cas excepcional,
d'una
ela i i a que con i ma
el
meu asse .
-Li e a u a sa í ica
Hi
ha
una qües ió que no deixa de sob a
quan
es udiem la li e a u a dels alen-
cians
du an
la
Gue a
dels T es Anys. Al con a i del que s'esde é alesho es en
la li e a u a cas ellana,
on
la endència popula is a dels poe es de la gene ació del
27
desemboca en
el
ienni bèl.lic en la gene osa lo ada del Romance a de
la
gue a
ci il, en la li e a u a alenciana no
hi
ha es de compa able,
Això so p én, sob e o pe què, pe un cos a ,
bona
pa dels poe es alencians,
an els de la gene ació de 1909 o«solida is es» com els de
la
gene ació de
1930
ode Taula, ha ien ingu con ean una poesia populis a compa able ala dels
esmen a s poe es cas ellans, que ben bé hau ia pogu dona
-en
la
conjun u a
bèl.lica-
esul a s semblan s. l, pe al a banda, pe què en la li e a u a dels alen-
cians hi
ha
una lla ga adició de poesia sa í ica, no in e ompuda des dels emps
glo iosos de
Jaume
Roig, Be na Fenolla o
Jaume
Gassull.
Així, doncs,
quan
un Ra ael Albe i esc iu els amosos omanços sa i i zan
el
duc
d'Alba
o
el
gene al Queipo de Llano, es anya que no obem un co ela en
els e sai es sa í ics alencians,
els
quals, amés amés,
ja
s'ha ien poli i za
els
anys
de la República, com
el
ma eix Albe i. Almenys, no
hi
obem un olum de p o-
ducció
am
ampli com
el
que p esen a la li e a u a cas ellana.
I.
Manuel
AZNAR
SOLER.
La
pollÍica cul U al
al
?a :s
Valencià 1927-1939, València,
1985,
p.
IZO.
LES
LLETRES VALENCIANES
EN
LA
CRuïLLA
11
Això s'explica,
al
meu pa e , pe di e ses causes. La li e a u a alenciana no
disposa a
de
la
in aes uc u a que la cas ellana.
Li
mancà un supo polí ico-
ins i ucional que pogués es imula en p ime lloc iampli ica desp és la c eació dels
esc ip o s sa í ics i
del
cul es. La p o a
és
que quan aquells
el
ingue en dona en
la
espos a espe ada. Cal no oblida
el
pa icula es a de ma ginació en què l'es a-
blishmen man ingué
les
lle es alencianes al lla g del p ime e ç
del
segle XX.
Ag euja
en
1936
pel
col.lapse pa i
pel
alencianisme cul u al an de la insu ecció
mili a . •¡
Ienca a
hi
ha més. D'ençà que en no emb e de
1936
s'es ablí aValència
el
Go e n de
la
República, una supe es uc u a humana io gànica
-q~
ben
bó
<po
denomina -se
pos issa-
aconseguí apa en poc de emps
els
nos es e s au òc ons.
Podeu c eu e que exage e, pe ò
us
assegu e que no pose un b i d'hipè bole. Els
e ugia s
de
à ia índole
es
cap ingue en com
si
València
os
VicàI a o oVallecas.
La
ella
capi al
del
Regne
ou una p olongació pu a isimple de Mad id i
el
enomen
es
ep oduí
en
les
al es ciu a s ipobles del País Valencià. Els e ugia s no s'hi
ins al.la en in eg an -se en una comuni a aliena, ans s'hi supe posa en. L'ag essió
idiomà ica que se'n de i à ou b u al i
el
po enciamen
de
la cul u a,cas ellana
eno me. En conseqüència, la cul u a alenciana
es
obà p i ada dels canals indis-
pensables
de
con ac e amb
el
poble
-excep e
els
casos que
esmen a é-
ien una
si uació que, en gene al, po desc iu e's com d'apa heid.
Els
nos es capda an e s li e a is
-òb iamen ,
els esc ip o s
cul es-
eaccio-
na en a
la
de ensi a. Allò que
més
els
impo a a e a e e iden
el
g au de madu esa
assoli pe
la
li e a u a alenciana, la seua quali a equipa able ala de qualse ulla
li e a u a cul a, e -la so i de l'apa heid ia i ma -ne
el
seu p es igi.
La li e a u a cas ellana no pe dia
es
amb
les
excu sions sa í iques de poe es
com Albe i, pe ò la alenciana s'hi juga a mol . Massa so in
se
l'ha ia olgu
edui als es e s con ins del pin o esquisme, com
si
la nos a llengua només os
ap a pe ac i i a s meno s, p.
e.
les
b o ecades. Reco dem que, des de la Renai-
xença,
hi
ha un co en enemic que ha escampa
el
òpic
-millo
se à di : la
insídia-
segons
el
qual
el
« alencià»
és
una llengua àlida an sols pe exp essions jocoses-
og olle es. Con a al pe ídia s'ha ien alça an
els
poe es «soijda is es» com els
de la gene ació de I
930,
maldan pe cons ui amb g ans eballs una li e a u a
noble. No podien cau e en
el
popula isme ba oe de l'Albe i dels e sos idicu.
li zan
Gil
Robles. Els hau ia sembla un e océs
al
pi jo alencianisme alle . Una
aïció
al
seu espe i depu ado , als p opòsi s d'enlai a
les
nos es lle es. 2
Ve
ací explica pe què
els
nos es poe es cul es no s'hi suma en majo i à iamen
al
co en sa í ico-polí ic posa de moda pels poe es cas ellans,
si
bé no
es
depa - I
i en
-ja
ind à
el
momen de
di -ho-
del comp omís polí ic.
2.
Això ho ha
is
lúcidamen En ic FERRER (Li e a u a i
socie a .
PaS
Valencià.
Segle
XX,
València,
1981, p. 64), qui diu: «Segu amen el isc de
e
una poesia més di ec a i, especialmen en el cas
alenciiJ,
mes acos ada al ni ell col.loquial,
a
espan a més
d'un
poe a,
com
C. Sal ado , pa ida i
d'una
no mali -
zació cul u al,
la
qual, o jus apenes ence ada, de cap mane a
no
podia ebu ja ono amen edui
al ni ell ulga , d'al a banda enca a p esen en publicadons sa í iques.»
12
ANUARI
DE
L'AGRUPACIÓ
BORRIANENCA
DE
CULTURA
Una excepció ou
la
de F ancesc Almela iVi es, qui en ma ç de
1937
esc i í
amb
ci
seudònim Quique
el
«llib e » de
les
alles cons uïdes ino plan ades pe
l'Aliança d'ln el.lec uals, que s'exhibi en a
la
Llo ja (Els enemics del pobleal'in e n).
Almela, exquisi poe a cul e, no ha ia desdenya abans
el
con eu de la sà i a
in el.lec ual, àcida imo den en els seus llib es, i ins i o n'esc i í sà i es popula s,
com
un
auca en
193
I.
No
li
ingué cos e u e si ica en o plane icol.loquiall'expli-
cació d'aquelles alles, en gala del millo es il sa càs ic. Ical di que en
les
qua e
poesies del «llib e »
es
man ingué li e à iamen en una al u a mol supe io ala
dels habi uals imai es es e s, sense pe d e en cap momen la capaci a càus ica
exigida pe l'assump e. La col.labo ació d'Almela en una peça de li e a u a popula
és
un exemple del què
he
di dessús. Po se
si
haguessen so in eja els es ímuls ins-
i ucionals l'adsc ipció dels poe es cul es ala sà i a polí ica hau ia es a més
abundosa.
A ui sabem que en al es llocs
del
País Valencià an mani es a -se alguns poe es
sa í ics
-d'ex acció
au odidac a-,
pe ò els coneixem pe
les
in es igacions pos-
e io s. Alesho es la p emsa mili a oci il no ci cula a més enllà del seu àmbi p opi
ipe an desconeixiem l'exis ència d'aques s e sai es.
He exhuma una pe i a pa
d'~ques a
p oducció en un llib e dedica ala poesia
polí ica alenciana. 3
Les
apa egudes en
el
se mana i socialis a Elob e o, publica
a
Elx
en
1937
i1938, an signades amb els seudònims Can à ia iHè cules, pe ò
no
he
pogu esca i aqui co esponen o s dos c ip ònims. Són, pe adi -ho
b eumen , sà i es dels cos ums elxans du an la gue a, no mancan -hi
el
blasme
als ciu adans indi e en s ocon a is ala causa epublicana. Es an esc i es seguin
les
pau es adicionals
de
la nos a poesia sa í ica i esis eixen pe ec amen la com-
pa ança bé amb
la
què
es
eia en la nos a llengua abans de la gue a, bé ala e a
du an la con esa en cas ellà en la p emsa dià ia de
les
nos es g ans ciu a s.
Pel seu cos a , Manuel Azna Sole ha descobe en
les
planes d'O ensi a, un
bu lle í de la
18.
aB igada Mix a, un cu iós omanç polí ic exal an la Unió So iè ica,
esc i
en
1938
pe un desconegu Rasico. Opina Azna Sole que,
«amb
un
llen-
gua ge ca ega de cas ellanismes id'inco eccions exp essi es», aques desconegu
Rasico, poe a espon ani d'Alacan , «es con e eix en el símbol de les limi acions
del poe a popula alencià, en
la
eu anònima del poble an i eixis a alacan í». 4Al e
an pod íem di dels no menys espon anis Hè cules iCan à ia.
En
1938
el
poe a es iu Josep Calpe de Sabino, al e emps col.labo ado de
La
aca, aplegà en un olum, i ula Rialles iplo s, p op
d'una
cinquan ena de
poesies ip oses de cai e sa í ic. No o es e en d'es ic a ac uali a , pe ò
les
hi
ha ia
que, pe di -ho amb mo s d'Azna Sole , paga en la seua con ibució an i eixis a. 5
En
el
p òleg, Ca les Sal ado ei indica a l'escaiença de la poesia es i a: «Sil'aleg ia
del co indica un espe i sa, en cap època
no
hague es pogu ind e millo [deia al
llib e).
A a
necessi em,
més
que mai, au e'ns del ce ell les isions de la agèdia
ac ual; i u ens aposa als lla is de nosal es lec o s go es d'aigua esca
que
apague
3. Rica d
BLASCO,
Poesia po(¡íica alenciana' 1802-1938, València, 1979.
4.
M.
AZNAR
SOLER
i
R.
BLASCO,
Ioc.
ci .,
p.
130.
5. Ibid.op. 131.
l.1:S 1.1.I:.lRLS
VAI.ENCIANES
LN I.A
CRUII.I.A
13
la
eb a que ens conslIIllix.» Nogensmenys,
el
ma eix Ca les
Sal ado
assenyala a
l'ence del
poe a
es iu que,
apesa a
pe la àgica
con empo aneï a ,
abandona a
l'humo
i
oca a
la
co da
ib an del clam
acusado :
«Els
e s
són o s, són pun-
yen s, són dolo osos i u ma eix, poe a del poble
amb
llengua ge del poble ique as
al co del pohle, has compos aquella da e a poesia 'La si ena"udol del llop mecànic
que
anuncia
la
p oximi a de les aus me àl./iques que escampen
la
mo .»
(,
És
líci
demana~-se'si
aques s au odidac es poe es popula s no hau ien con ibuï
més a
la
que, pe
en end e'ns,
anomena em
«poesia
de
gue a»,
d'ha e
ingu
el
supo
dels
o ganismes
enca ega s
de la
p opaganda
epublicana,
els quals, icia s
pe
l'òp ica
cen alis a,
mai
no
pen'sa en en
enco a ja
al a
li e a u a
que
l'esc i a
en cas ellà. AliaVa" del F en e o
el
Re ablo
Alba
Roja,
que
di onien
pels
ca e s
d'Alacan ,
Cas elló oValència els
omanços
d'EI
mono
azul, bé hau ien
pogu
en end e
que,
si
olien
a iba
a
Ics
capes
popula s
au òc ones
de
la socie a alen-
ciana,
els calia
i a
mà
d'aqu~s a
mena
de e sai es.
-Li e a u a cul a
En e
1936 i1939 an edi a -sc
una
desena
de
llib es alencians classi icables
com
a(<li e a u a
cul a».
Ben
poca
cosa,
compa a
amb
el
olum edi o ial
an e io
ala
con esa.
Si
examinem
el
conjun
d'aques a
p oducció
obse em
que
no
o és
li e a u a
pu a.
Qua e
dels í ols e en
monog a ies
del Se ei
d'In es igació
P e-
his ò ica de
l'an iga
Dipu ació
de
València,
con e ida
en Consell P o incial, i
escapen pe an ala
nos a
conside ació.
Tambe
hem de
deixa
de
banda
l'O o-
g a./ïa alenciana
de
Ca les
Sal ado ,
edi ada
en 1937 pe la Conselle ia
de
Cul u a.
El ma eix 1937 aques
o ganisme,
emma ca
en el Consell P o incial,
pa ocinà
l'edició
del
con e
in an il Si n'e a"una ese a...,
d'En ic
Na a o
iBo às.
En
1938
l'A eneu
Popula
Valencià
-ex
A eneu i 1e can il--
p emià
les His ò ies del
Pa/~'
Valencià,
d'An oni
Igual Úbeda,
ob a
que
l'au o
de inia com una selecció d'«alguns
dels e s mésexempla s ieloqiíell1s, p esen a s en
o ma
d'episodis dels nos es annals».
És
un
llib e
de
ca és di ulga iu, esc i en
amena
i
acu ada
p osa,
pensa pe alec o s
ju enils. El ma eix
any
En ic Bas i ,
an ic
di igen de
No a
Ge mania
ialesho es
p esiden de
l'A eneu
Popula
Valencià, publicà els Pe i s assaigs ./ïlosò ics, í ol
p ome edo
que, en eali a ,
e a
un b eu ecull de e lexions
sob e
« o mació pol/ ica
i ep esen ació ciu adana». Un dels pocs ex os
de
doc ina
alencianis a
amb
què
con a
la nos a bibliog a ia
con empo ània,
esc i des
d'una
pe spec i a deinoc à ica
a ançada,
ú il
pe
conèixe
el
pensamen
polí ic alencià
du an
el
ienni bèl.lic.
Òb iamen ,
no
és
una
c eació li e à ia.
Així,
doncs,
la
li e a u a
pu a
queda
limi ada a es í ols. Dos d'ells an
apa-
èixe ala Col.lecció Espiga,
undada
idi igida
pe
mi i
cos ejada
pe
l'Aliança
d'In el.lec uals
pe aDe ensa
de
la
Cul u a.
Teníem un p ojec e mol ambiciós,
que
malau adamen
no pogué em desen olupa , pe què només
a ibà em
apublica
un
pa ell de plaque es, en 1937: la
meua
Elegia aun mo il'Elogi de
la
agància.
ó
Ca lcsSAI.VADOR.
P ò/,,!, a
JmcpCAIYE
DE
SABINO.
Rial/l'sip/ul'l'. "akIK'ia.
IlJ3H.
pp,
H-lJ.

14
ANUARI
UI:::
l.'A(iRLJI', CI()
BORRIANENCA
Dl:
CUI.Il!R:
de Ca les Sal ado , qui en 1938, a aluan
la
p oducció li e à ia alenciana, p e-
cisa a que e en «dues ob es minses,
de
p osa
poè im,
que
han ci cula poc». o
El
ex que ens lliu à En ic Na a o iBo às, dos assaigs i ula s Ca assa iMinen'a,
es quedà en gale ades, pe di icul a s econòmiques. Un al e de poesies, d'Almela
iVi es, ou e i a pe ('au o quan eié que
la
col.lecciÓ no ana a enda an . En
1938
Cul u a Popula , una o gani zació dedicada
al
se ei de biblio eques als on s,
edi à
el
e ce í ol que hem de conside a : l'aplec
d'ab andades
poesies pa iò ico-
polí iques Gue a. Vic ò ia. Demà, esc i es pe Miquel Du an de València, que eie en
la llum en edició commemo a i a
del
Vllè. Cen ena de
la
Conques a de València.
De la meua p ime a p oducció li e à ia, que ben segu amen é o s
els
de ec es
p opis
d'una
d'adolescència, digué Ca les Sal ado en
el
Senyal in oduc o i que
e a una «elegia sense c idò ia, sense llàg ima, sense plo . Elegia
p egonam ::Y1
humana
isupe icialmen poè ica. Elegia d'ab andamen ,
de
o ça, de senye a». No sóc
el
més indica pe alo a -la ipe an hau é de deixa pas a
un
c í ic que, en a anys
més jo e que
jo,
l'ha
llegida lluny dels eng escamen s de
1937.
Heus aquí l'opinió
de Manuel Azna Sole : «L'Elegia aun mo de Rica d Blasco, és una p osa
li
ica
b eu, dins la adició neo omàn ica, enca a
que
ima ges de cai e su ealis a acumu-
lades en àpides enume acions caò iques són
un
e icaç ehicle exp essiu de l'emoció
elegíaca
pel
comba en mo . Di idida en sis agmen s, l'elegia es cons ueix emà i-
camen al'en o n
de
la
mo
ecundan
(el ex és in oduil pel e s de Jo di de San
Jo di
'A a
em con en de ço
que
em
a
is u a') iaconsegueix un esolu ca àc e
mo al
i'exempla ', és adi , esde é
simbol
de l'è ica col.lec i a
que
po a à
ins
a
la ic ò ia,
de
la
qual
és exemple aques comba en caigu ». R
L'Elogi
de
la agància iuna cua, de Ca les Sal ado ,
és
cons i uï pe dues pa s
ben de inides. La p ime a
- eedició
d'un
ex apa egu en
1928
dins
la
e is a Taula
de
lle es
alencianes-
mos a
la ideli a de
l'au o
al dQgma noucen is a del seny
il'equilib i i
és
un segui de e lexions p esen ades pe Sal ado com un in en d'ha -
moni zació en e la{([eina»
deI
eball manual ila « agància»
del
eball in eI.Iec ual.
Na a o iBo às, en el Senyal in oduc o i, encunyà dos a o ismes an i è ics pe
exp essa -ne aques deba : «Elogiem
la
agància del quipensa. Blasmem
el
pensamen
kl
qui
aga».
La
segona
pa
del llib e sal ado ià, la «cua» i ulada
Onq
poemes
de
gue a,
ha
susci a e ospec i amen opinions con adic ò ies. Josep
Ibo a
exclou la pos-
sibili a d'adme e una p esa de posició polí ica
del
poe a, o al.legan que
els
poemes
ac en
d'«una
gue a is a
d'una
mane a impe sonal iabs ac a, de qualse ol
gue a». 9La o undi a del seu dic amen ha es a con es ada pe Azna Sole , qui
en én que
és
e iden la consciència ci il de Ca les Sal ado , «·que el
duu
al com-
p omís
de
ac a la emà ica in empo al
k
la gue a des d'una ac i udan i eixis a ben
7.
Ibíd., p.
8.
8. M. AZNAR SOLER iR. BLASCO,
Ioc.
ci!., p.
126.
9. Josep lBORRA,
La
poesia pol ica alenciana 1930-1939, dins A gumen s n."
l,
València,
1974.
p.I99,
.
LES
LLETRES VALENCIANES EN
LA
CRuïLLA
15
conc e a».
10
Pel meu comp e,
he
ema ca com els
Cinc
poemes
de
gue a,
exigu
ibu al'ac uali a
més
coen , no són pas un me
exe cice
de
s yle ique ó a injus
in e i en Ca les Sal ado ebiesa oindi e ència da an
el
que es a a en joc en la
Gue a dels T es Anys.
11
(Aques s poemes sal ado ians s'imp imi en
en
desemb e de
1937.
Uns pocs mesos
abans, en juliol,
el
poe a assumí públicamen la de ensa
de
la democ àcia in e -
enin en an que cap de la delegació alenciana al
11
Cong és In e nacional
d'Esc ip o s An i eixis es, celeb a aValència. En l'a inen esa, Ca les Sal ado
p ecisà que
la
cul u a es a a amenaçada pe «el eixisme, que
és
la
negació
de
l'home».
12
Denuncià com s'ha ien p ohibi en zona anquis a
les
llengües que no
e en l'o icial, pe ò ambé ale à con a aquells, no eixis es, que dien -se de enso s
de
la
cul u a olien nogensmenys op imi
els
idiomes ipe sonali a s de
les
mino ies
nacionals isos ingué que «de ensan
la
cul u a
pa icula ,
peculia
de
cada
poble
-i
enca a
més
de
les
pe i es
nacionali a s
op imides-
és
com
es
po
a iba
a
de ensa
la
cul u a
gene al
uni e sal».)
Gue a.
Vic ò ia,
Demà,
poema i de Miquel Du an de València, ou
el
màxim
exponen
de
la nos a li e a u a cul a d an
el
ienni bèl.lic. Com
ja
he
di apa-
egué
en
oc ub e de
1938,
si
bé cinc
dels
e ze poemes que
el
o men s'ha ien publica
p è iamen dins
el
dia i Adelan e. Du an, com ence adamen
ha
obse a Ibo a,
ou l'únic poe a alencià que « a
esc iu e
uns poemes
en
de ensa
de
la
democ àcia
quan
la
gue a
ja
es
eia
pe duda». Poemes
d'un
o mol di e en al de Ca les Sal-
ado pe què
«la
gue a
que
can a
Du an
és
una
gue a
ben
conc e a.
En aques
ecull
exal a
les
i u s
dels
qui comba en i
els
alo s
que
de ensem>.
13
Als qua an a anys d'ha e -se publica aques llib e,
és
adi en 1978, F ancesc
Pé ez Mo agon en
éu
una edició c i ica i
el
quali icà d'«ob a
d'agi ació».
Els e sos
de Du an,
al
pa e de Pé ez Mo agon, « enen
una
i aci a
mili an
i,
de
egades,
una
o ça
exp essi a,
que
ens
col.ldquen da an
de
les
seues
oballes
més
agudes
i
since es»,
pe què
el
llib e
«és
el
esul a
d'una
depu ació
de
o a
la
poesia
an e io ,
almenys
la
més
coneguda».
14
Els
es udiosos han ema ca
el
con as que s'hi dóna en e Miquel Du an, poe a
de
la
gene ació «solida is a» iCa les Sal ado , de la de 1930. Uns anys en e e
-pe
se
exac es, en
1929-
o s
los
ha ien p o agoni za una polèmica sob e l'a an -
gua disme, del qual Du an
es
mos à de ac o , men e Sal ado n'e al'he ald més
en usi¡:ls a. A a, en
1938,
Du an, inespe adamen , adop a a un decidi accen a an -
gua dis a
- ins
i o , incloïa cal.lig ames al seu
llib e-
men e que, en els poemes
de gue a
de
Sal ado , l'a an gua disme apa eixia més empal.lidi .
No
és
el
cas
d'alla ga -se a a en an in e essan qües ió. Allò que impo a
és
dei;.a cla que
10.
M.
AZNAR SOLER iR. BLASCO, Ioc. ci ., p. 130.
Il.
Rica d BLASCO, Una lec u a de Ca les Sal ado , p òleg aCa les SALVAOOR,
Poesia,
València,
1981, p. 62.
12.
M.
AZNAR
SOLER iR. BLASCO, Ioc. ci ., p. 238.
13.
J. !BORRA, Ioc. ci ., p. 199.
14.
Miquel DURAN DE VALÈNCIA, Gue a. Vic ò ia. Demà, València, 1938; la eedició
de
1978
po a un es udi in oduc o i de F ancesc
PÉREZ
MORAGON
('pp. 9-23).
16
ANUARI
1)[
.'A(òRUPi CI()
BORRIANENCA
I)L
CULTURA
si
en 1929
Sal ado
conside a a
l'a an gua da
«un
pas pe al libe alisme» i o -
mula a
l'equació
«Libe alisme
"'-
indi idualislI/e =delluX' àciu =
an (!eL> isme»
,
ambé
Du an,
p opulso
alesho es del populisme,
a aca a
pe eixis a
el
u u isme
de Ma ine i,
I~
Iés que, com ha p ecisa
amb
lucidesa Azna Sole , «allò
que
sell/-
bla a en
comença Ia
dècada una escissió poè ica, acaba a a a [en
1938]
en un
COI1/-
p om{s an i eixis a compa i pe an ics «a an gua dis es» (Ca les Sal ado ) ian ics
«populis es» (Miquel Du an de València), en de ensa del p océs de econs ucció
polllica icul u al del Pais Valencià que
a
p o agoni za la mino ia in el.leC/ual du an
la Segona República».
1(,
Li e a u a ea al
En
el
ienni 1936-1939
el
ea e ou
l'única
ia de con ac e
popula
obe a
a
la
cul u a
alenciana
..
Una
ia ancamen expedi a
a eu
del País
-si
més
no,
ins
ben
a ançada
la
con esa-
ique ou
ap o i ada
pe c ea un «¡ca e de
gue a»,
pe ec amen sinc oni za
amb
Ics
inquie uds de
l'ho a,
bé que des
d'una
pe spec i a
populis a,
com
co esponia
a
la
adició del saine de cos ums,
o ien ado a
de la
nos a
li e a u a
d amà ica
dels dels seus o ígens. He esc i un lla g es udi sob e
el
ema,
que
el
lec o po consul a
si
ol.
17
A a
iací, cm limi a é aconsigna els
e s més
sob essonin s.
La
majo ia
de les companyies ea als
-come cials
o
d'a iciona s-
an e-
balla
du an
la
Gue a
dels T es Anys ep esen an ob es del epe o i, an aCas-
elló com aAlacan o a València.
És
en aques a ciu a que
es
an p odui
les
no e a s.
S'hi
es ena en e ze í ols, de di e s cala , gai ebé o s en e 1936 i1938. La
da e a
es ena
co espon agene de 1939.
An icipa é
que,
en e els
au o s
que es ena en, no obem
cap
esc ip o dels
que
àci amen conside em
capda an e s
del alencianisme cul u al.
Ni
Na a o
i
Bo às, ni
Sal ado ,
ni
Du an,
que en al es emps an in en a
una
eno ació de
l'escena',
hi
compa egue en a a. Tampoc, au o s com Josep Cas anye Fons,
Edua d
Buil0
Almela iVi es,
ambé
eqüen ado s dels escena is. Aques di o ci
en e
els
poe es «cul es» iels «popula s>l, en un
momen
de
an a
anscendència pe al pe -
ind e de la
nos a
cul u a, és un dels mol s enigmes
que
es
plan egen a
l'ho a
d'his-
o ia
el
ea e alencià
du an
el
pe iode.
To
l'es o ç ecaigué en els ells
OU ie s,
alguns dels quals assumi en un
comp omís
polí ic semblan al'assumi pels poe es.
La
majo
pa
de
les
es enes an p odui -se al Nos e
Tea e,
acà ec de la
Companyia
In eg al de Comèdies Valencianes, de la qual
n'e a
« esponsable»
el
p ime
ac o
Vicen Mau i.
No
aig
pode
oba
o s els o iginals
quan
edac a a
l'es udi adés
esmen a
i aig ha e de econs ui els
que
em manca en se in -me
bé
de
les c í iques
de
p emsa bé de les in o macions dels es imonis que aconseguí
de
con ac a .
15.
Ca les
SAL
V
ADOR,
Siglli/iwà i de 'al'Unlgua dilme,
dim
Tau a
de
lIe( es alencianes, n." 24,
se emb e
1929;
ecollí. dins Taula de lle es. alencianes. Selecció de ex os (a cu a
de
.Jo,ep
IBORRA),
València,
1982,
pp. 206-209.
16.
M.
AZNAR
SOLER i
R.
BLASCO,
lo.:. ci .. p.
129.
17.
Rica d
BLASCO,
E/ ea e
al Pail Valencià du alll
la
gue a cil'il (/936- 939), Ba celona,
19XÓ.
LES
LLETRES
VALENCIANES
EN
LA
CRU LLA
17
La p ime a es ena ou,
el
26
de se emb e de
1936,
Cap ah{ amun! anem!, de
Josep Pe is Celda. Aques a comèdia inicià
el
« ea e de gue a» p oduï
pel
alen-
cianisme ea al
en
aquell ienni, amb
més
o una que
el
«social» o
el
« e olu-
ciona i» esc i
en
cas ellà pe au o s
del
País
en
al a inen esa, is'a ançà p op d'un
mes allu s es enes.
Cap ah!amun anem! gi a a al'en o n dels can is socials ope a s
en
la
socie a
u al alenciana d'ençà del
18
de juliol icon enia un cla missa ge a a o de
la
esi de
la
« è olució cons uc i a». Pe is Celda u ili za a o s
els
seus ecu sos de
saine e expe pe e lec i l'ins an ialça -ne ac a, segons
els
cànons de
la
pin u a
de cos ums, que e a
el
seu o . En l'ob a
hi
ha ia ambé una decidida
p ~sa
de
posició de l'au o , comp omés de e m amb
el
poble i
la
seua llui a. Cap ah!amun
anem!
es
ep esen à
ins
les
acaballes de no emb e, a a al e nan amb í ols del
epe o i, a a amb no es es enes. Una d'aques es ou Nos a Na/a xa, d'Alejand o
Casona, lla o s conside ada pa adigma de ea e a ança , en aducció d'En ic
Bel an, mol lloada pe la c í ica.
F ancesc Ba chino
-so in
esmen a amilia men :
Paco-
seguí
el
camí obe
pe Pe is Celda
d'un
« ea e de gue a» en onca amb
el
adicional cos umisme
de l'escena alenciana, iassolí g ans èxi s. Es enà Els ills del poble, saine popula
en dos ac es,
el
22
d'oc ub e. Els c í ics aplaudi en l'ence de copsa l'en usiasme
col.lec iu en la o mació de milícies i
la
sà ia dosi icació
de
les
escenes còmiques
i
les
d amà iques.
Es
ep esen à
ins
ab il de
1937
si
bé, na u almen , amb algunes
pauses en
la
ca elle a.
L'ac o Pep Alba, mol popula alesho es, po à aques saine aCas elló
en
no emb e de
1936
ial e ac o igualmen popula , Paco He míndez, l'es enà a
Alacan en desemb e modi ican -hi
el
í ol
-Els
ills del poble o
la
columna de
Ma %-
pe adap a -lo
al
gus local; en
éu
una eposició en ab il de
1937
iuna
al a en no emb e del ma eix any.
En
Els ills del poble.Ba chino ab aça a la causa
popula posan -hi
en
joc
el
bo imillo del seu o ici
d'au o
expe imen a que sabia
com oca
les
ib es
més
sensibles de l'espec ado
en
ho es d'ab andamen id'iI.Iusió.
Al es au o s es ena en al Nos e Tea e ob es ca alogables com « ea e de
gue a». Ramon Tomàs Sànchez p esen à
el5
de
no emb e de
1936
Can i de umb,
comèdia d'ambien u al
en
la qual s'exposa en
les
secula s ei indicacions campe-
oles on ales exigències de p opie a is icacics. E nes O daz es enà
el
20 del
ma eix mes iany Com a e ade a c ima, comèdia p o- eminis a que
la
c í ica
lloà pe «la noble p eocupació social» que l'ama a a.
Tingué mol a accep ació
l'<<ap opòsi >>
en un ac e de Julià Ribas A àmbul
L'agüelo ielga a ó, un diàleg en e dues gene acions quali ica de «poema d'ac ua-
li a » pels c í ics, es ena
el
28
de no emb e de
1936.
Aques au o mos à més
ambició amb A an , semp e a an , comèdia es enada
el
4de desemb e d'aquell
any. C i ica a
el
eacciona isme
d'un
pa e que ha ia d'en on a -se
al
p og essisme
de la illa, e en pa idà ia de la llui a popula . Una no a es ena de Pe is Celda,
Cosque elles, p esen ada
el
5de ma ç de
1937,
no supe à
la
co a assolida pel sai-
ne e amb Cap ah!amun anem!, o iinsis i
en
la desc ipció de
les
mudances p o-
ocades pe la e olució en la nos a socie a ag à ia.
24
ANUARI
DE
L'AGRUPACiÓ
BORRIANENCA
DE
CULTURA
ha ien es a assassina s
pe
la e olució i
dos
ben
elle an s,
el
bibliò il F ancesc
Ca e es Vallo i
el
canonge
Josep
Sanchis Si e a
-que
n'e a
di ec o -degà
el
1936-
ha ien aspassa de
mo
na u al
desp és de se pe segui s, Això
dona a
ce a
au èola de ma i i al Cen e,
com
s'enca ega en de ema ca els més p o- anquis es
dels
memb es.
Teodo
Llo en e
Falcó,
p imogèni
del
poe a
i
di ec o
de
Las P o-
incias, ou
nomena
di ec o -degà in e í.
27
E a
una
ga an ia
que
el
Cen e
pe -
sis i ia en l'innocu « egionalismo bien
en endido»
pos ula
pel
pa ia ca
de la Renai-
xença.
Tan
ben en ès
que
la
Cà ed a
de Llengua Valenciana,
ins au ada
pel
poe a
Ca les
Sal ado
a an
de se elegi
«di ec o
de núme o» el 1935, ou suspesa inde-
inidamen
iel seu
p omo o
deixà
d'acudi
ales sessions
co po a i es.
El
Cen o
de
Cul u a
Valenciana
s'ha ia
exp essa en cas ellà des dels dies un-
dacionals,
cos um
que
començà
a enca -se
du an
la República,
quan
hi accedi en
uns
quan s
col.labo ado s
de Taula de lle es alencianes.
28
To na
ala
p àc ica
exclusi a de la
«lengua
del
lmpe io»
no
e a
sinó
es au a
la egla ins i ucional.
Cap
dels
«di ec o s
de
núme o»
en exe cici
- alencianis es
de lla is
en o a,
d'un
alencianisme i ual i
epidè mic-
o mulà
alesho es ni plany ni ecança i
enca a
menys
gosà
d'in ingi
la egla.
Com
si
la
nos a
cul u a
pogués deslliga -se de la
llengua p òpia!...
Tan
os ensible abdicació
ma ca ia
el
u u
umb
del
Cen e.
S'escau
de di , inalmen ,
que
-en
con as
amb
la
pausa
imposada
al bu lle í de
la
Cas ellonenca-
el
Cen e
ou
au o i za
a
edi a
els seus Anales
ja
en
1940.
Com
explica la ole ància
dispensada
aaques es dues ins i ucions
acadèmiques
pels
manda a is
de
F anco?
AI meu
en end e,
cald ia
ce ca la
causa
en
una
doble
conside ació.
Pe
ac a -se de cenacles e udi s
d'escassa
o
nul.la
ascendència
pública,
poc
podien
inquie a
al encedo ,
sob e o
enin
comp e
de
llu condició
de he en-klubs àcils
de
con ola .
Amés, p esen a en la u ili a
de
cons i ui
als
ulls del ulgus
una
mena
de símbols de la
cul u a
indígena i,
pe
an ,
ben
ap o i-
ables
com
a
coa ada.
F anco,
en
au o i za
l'exis ència
d'aques es
ins i ucions,
apa eixia
com
a
p o ec o
d'allò
que
p ecisamen des uïa.
El ma eix p incipi
s'aplicà
en
el
cas de
Lo
Ra -Pena ,
com eu em més
enda an ,
pe ò
no
en
el
d'al es
en i a s
d'índole
popula ,
que
podien
esul a
més con lic-
i es.
L'A eneo
Me can il de València,
on
semp e
hi hagué nuclis alencianis es
27.
ALP
1940,
pp.
183,
188.
Els memb es an se depu a s
(ALP
1941,
pp. 73,
123).
28. En
1932
hi
ing essa en Edua d Ma ínez-Fe ando, F ancesc Almela iVi es, Joaquim Reig,
F ancesc Alcaide iVila , Emili Gómez-Nadal, An oni Igual Úbeda iVicen Geno és Amo ós.
El
1934,
Joan
Beney o Pé ez. I
el
1935, Ca les Sal ado . La ajec ò ia pos e io d'alguns
és
digna de ema ca -
se. Alcaide, èbiamen alencianis a, degà de Filoso ia iLle es
quan
la eo gani zació anquis a de la
Uni e si a , ob í
el
cu s 1939-1940
amb
el
pa lamen Concep o
de
nación
según
José
An onio. Beney o,
an ic memb e ac iu d'Acció Cul u al Valenciana, ascina
pel
eixisme des de 1934, accedí ala Je a u a
de Publicaciones yEdiciones
-enca egada
de
la
censu a-
ipublicà
El
nue o
Es ado español i
El
pa ido,
aques en col.labo ació amb José M. aCos a Se ano, ex-di igen de
les
jo en u s de
la
De echa Regional
Valenciana ia a delega de Belles A s de Falange. Quan aGeno és, en al e emps e m ac i is a d'Acció
Cul u al Valenciana, ep esen à Falange
en
la comissió o gani zado a
del
VIl.'
Cen ena ien
la
ges o a
de l'Ajun amen .
(ALP
1940,
pp. 183-185,
188,190,441,510,513,562,564.)
Cal esmen a , així ma eix,
que un an ic col.labo ado de Taula.
el
p o esso Edua d Julià Ma ínez, publicà e sos eixis es en cas-
eBà:
AI
posa el co ejo
de
José
Anlonio, dins
ALP
1941.
p. 343.

LES
LLETRES
VALENCIANES
EN LA
CRuïLLA
25
d'alguna
impo ància
- an
di igi -lo
du an
la
gue a-
ou ocupa
l'I
d'ab il
de
1939 pe Falange,
que
dissolgué ca egò icamen l'en i a iu ili zà la seu social ins
a1950. Un
mun
de pe i s a eneus icasinos de ba i,
de
ben di e s o igen, so in
acollido s de mani es acions alencianis es, i
que
an
ha ien
anima
la ida cul-
u al en emps de la República (com
a a
la Unió
Tabaque a
d'Alacan ,
la
Unió
Musical
de
Cas elló o
l'a eneu
Els
XX
de València, en e al es) an se clausu a s.
La desapa ició
d'aques es
ag upacions, amés de p i a al alencianisme cul-
u al d'espais
popula s
on
di ond e's,
a ec à no ablemen
el
ea e, pe què mol es
posseïen escena i p opi osos enien companyies ama eu s idels al epe o i e nacle.
El pe mís concedi ala socie a co al El Micale , de València, pe ep end e la asca
social el ma eix 1939
no
compensà
d'aquelles clausu es pe què de
momen
només
éu classes de música i
de
can .
29
Uil in en de eanima la Socie a Valenciana
d'Au o s
ala
a do
de 1939 ou
a o a p ecisamen pe un saine e
-ho
he explica en un al e
Iloc-,
apesa que
la inicia i a
pa ia
d'un
an ic p esiden , Lluís Ma í Aleg e, gens sospi ós de sim-
.bl' 30
pa Ies epu lcanes.
-El ea e, hi e na
La
si uació en
què
es
obà
el ea e alencià en la pos gue a
és
ben il.lus a i a
de l'ac i ud dels encedo s en e s la nos a cul u a.
Un
cap enimen , com deia adés,
desigual, selec iu
...
i a isaic.
ACas elló de la
Plana
una
Ag upación A ís ica del SEU ep esen à a
les
aca-
balles de
1939
dos saine s dels cas ellonencs Fo cada iSo o Lluch, pe ò calgué espe a
acomençamen s
de
1942 pe eu e
un
al e del alencià
8a chino,
in e p e a pe
la companyia de Educación yDescanso.
En
o s dos casos, es
ac a a
d'ob es
ja
en ellides, que
compa ien
el
ca ell
amb
sa sueles osaine s cas ellans, ide quad es
escènics que, a
l'en e an ,
~p esen a en
només en aques a llengua.
El e ala llengua
au òc ona
en els escena is
e a
sob een ès i,
si
calia, o ça
explíci .
Quan
en
1941
Ma ilde Sal ado iManuel Sega a Ribés an in en a ea-
li za
l'òpe a
La
illa del ei Ba bu , inspi ada en les na acions del Tomba ossals
de Josep Pasqual Ti ado, a
l'empa a
de la Socie a Cas ellonenca de Cul u a, opa en
amb
la
p ohibició de la censu a mad ilenya, enca a i
que
una
p ime a e sió en
o ma de a sa pe a i elles del ex
de
Sega a
ja
s'ha ia
ep esen a el 1940 a
l'es a ge de la Cas ellonenca. El censo al.legà, p ecisamen , que
el
ex es a a esc i
en ca alà.
Tan
sols desp és de mol es i eballoses ges ions
l'òpe a
ou
au o i zada
el
1943
acondició de limi a -se auna sola unció i e -la p ecedi
d'un
p òleg en
cas ellà.
31
La
e a és enca a més escandalosa
si
eco dem que Tomba ossals, llib e
apa egu en 1930, és un ela que ol explica mí icamen els o ígens de Cas e'!ó
de la
Plana
i
que
é pe als cas ellonencs
una
o a
anscendència simbòlica. Es
ob i
que
el
censo sabia
el
què eia p ohibin la e sió ope ís ica: a aca a de ple
els senyals
d'iden i a
d'un
poble. 32
29. Música. Homenaje al maes o Gine , dins Le an e, n.o 178, 7-XI-1939.
30. R. BLASCO, El ea e al Pa s Valencià du an
la
gue a ci il (1936-1939), Ba celona, 1986, ol.
11,
pp. 183-184.
31.
lbíd.,
pp. 185, 189-194.
32.
Pe
a
la
signi icació de Tomba ossals,
.
l'es udi de
L1uis
MESEGUER cilal a
la
nola 24.
26
ANUARI
DE
L'AGRUPACIÓ
BORRIANENCA
DE
CULTURA
AValència
les
coses an oda pi jo . És ce que, a a o de l'eu ò ia del
iom
anquis a, que suposa a l'enlai amen
d'allò
que coneixem com «nacional-
ca olicismo»
-que,
en e sió local, di íem « alencià-ca olicisme»-, l'ab il de
1939
an se au o i zades les uncions de ca e en
hono
de san Vicen Fe e , osiga
els amosos «mi acles».
3.1
Pe ò aques es ep esen acions inspi ades pe
la
pie a
popula
mai no han in luï en l'e olució del ea e alencià ipe llu cadència anual
poc podien con ibui a
la
ep esa
del
nos e mo imen d amà ic, exp essamen ban-
deja
del escena is, posa s p ime so a la è ula mili a icon ola s desp és pe
Falange.
La ep esa dels «mi acles», mos a apa en de espec e a
les
nos es adicions,
ou con a es ada
el
Nadal d'aquell ma eix 1939
amb
la emp a i a
d'in odui
una
adició del o o as e a. Pa le de
les
ep esen acions e es pe l'o gani zació ju enil
alangis a als ca e s de València de di e sos «au os sac amen ales» cas ellans.
34
Exe cici lag an d'acul u ació que, disso adamen , no se ia l'únic. També
les
alles
ial es es es
d'a eu
del País an se ocon aminades odes i uades.
El
ea e alencià es à exclòs de
les
ca elle es come cials, i ins i o de
les
ac ua-
cions ama eu s, almenys
una
bona
se ena d'anys. Això no impedí que de egades
pU'jassen als escena is ob e es d'assump e alencià, semp e ique es iguessen esc i es
en cas ellà.
No
es
p osc i ien els emes (segons quins,
és
cla ) sinó la llengua. Tan-
ma eix, aques es suplan acions ampoc
no
an se gai e eqüen s. Tinc cons ància
només de dues sa sueles,
El
Palle e , de 1941, iEl p ime alle a, de 1942.
.15
Cal
demana -se quina e semblança podien assoli els au o s aslladan de pa la
els
pe sona ges...
Més g eu esul à la dese ció lingüís ica
d'au o s
d'un
ce enom, pe bé que
alguns, com En ic Bel an iSendin Galiana,
ja
ha ien comença adepa i -se du an
la gue a. Ra ael Ma í
O be à,
aqui hom ha ia saluda
el
1910 com ab illan
p omesa de la eno ació ea al alenciana
-sense
que e alidàs pos e io men als
espe ances-,
a a
s'ap essà ajunyi -se al ca o del endedo ies enà
el
1940 Isabel
la
Ca ólica, mad e de España.
36
Bé
és
e i a que la
majo ia
dels au o s de ama
s'es ima en
més
omand e calla s, al'espe a de emps millo s, decisió que
els
hono a.
La
p osc ipció àci a del ea e acabà
el
1946, al ma eix emps que aBa celona,
ipe què la si uació esde enia c í ica pe al ègim.
En
1946
el
go e n anquis a
es
obà acossa in e nacionalmen , condemna pe la
ONU
i eien e i a -se
els
ambai-
xado s de les p incipals po ències. Amés amés, ['economia alenciana e a colpida
g eumen pe les o es gelades de gene ides de maig s'inc emen a en
les
accions
dels gue ille s,
alho a
que augmen a a l'ac i i a clandes ina polí ico-sindical.
33.
ALP
1940,
p. 168.
Tan
sols
es
ep esen a en als al a s del Me ca idcl Tossal.
34.
ALP
1940,
p.
192:
«Las O ganizaciones Ju eniles de
FET
yde las .IONS ep esen a an en dis-
l¡nlos pun os de la ciudad ac os (sic) sac amen ales
en
conmemo ación de
la
enida del Mesías." Abans
ha el cons a que els Xique s de San Vicen Fe e «no pudie on lle a ac ec n las
I adicionak,
cp c-
sen aciones ea ales
po que
los ojos des uye on odus los elemen os de 411C
el
Culegin Impe ial Ii,-
ponia
pa a
es e
obje o».
35. R. BLASCO,
El
ea e..., ol.
li,
p. 187.
36.
ALP
1941,
p.
.105;
ALP
1943,
p. 191.
LES
LLETRES
VALENCIANES
EN LA
CRulllA
27
La decisió
d'alça
el
e ala nos a llengua en els escena is ea als. i
au o i za
ob es es i es d'esplai
popula
s'ha
d'insc iu e en
el
con ex desc i . La llicència
ou
-com
l'in e dic e-
àci a, no explíci a, ino podem desca a que os con-
cebuda com
una
mesu a ansi ò ia. Responia ala necessi a u gen de
la
1I
Dic-
adu a d'assoli
el
més ex ens ecolzamen popula cong acian -se,
si
calia, els sec o s
negligi s ins alesho es.
La
maniob a
mai no ha alla .
Cada
egada que
el
pode
cen al se sen eble oamenaça , cada ol a que ho conside a escaien pe als seus
ins, apeLla ala nos a ib a més ín ima isen imen al, segu
de
p o oca una eacció
a o able.
L'ac o
Vicen B ose a, de g an no o ie a
ja
des de
les
començalles del segle,
ebé pe mís en eb e de 1946 pe ac ua al'A1kàza
amb
un epe o i de ex os
alencians
ja
caducs i e l'es ena
d'un
saine que no
apo a a
cap no e a ('C usi-
g ama' amilia , de Sendin iBel an).
El
dissab e de Glò ia
d'aquell
any
-és
adi ,
el
20
d'abJiI-
s'es enà
al Se ano pe una al a companyia la sa suela de Ba -
chino iMagen i La co o a del me ca , g an èxi (més de siscen es ep esen acions)
que palesà com deleja a
el
públic
o na
asen i la seua llengua en
un
escena i,
semp e que
l'au o
es
es
in è p e d'emocions ac uals. L'èxi induí un segui d'imi-
acions iuna segona
pa
dels ma eixos au o s. n
Pe ò
això són, com diu la ase
popula , igues
d'al e
pane
i
jo
m'he
de ci cumsc iu e als lími s olun à iamen
ixa s, que són els dels p ime emps de la ep essió anquis a.
-Les associacions cul u als
Pel que a aassociacions cul u als alencianis es no elacionades amb
el
ea ïe
cal di
que
la
majo ia
ha ien desapa egu
du an
la gue a. Les poques que,
amb
p ou eines, aconsegui en man eni -se an a iba ala
i
de la con esa comple amen
ex enuades.
Va de callada que o gani zacions com l'Ag upació Valencianis a Escola , la Uni-
e si a
Popula
Valenciana, l'Associació
P o ec o a
de l'Ensenyança Valenciana,
o
P oa
(Consell de
Cul u a
iRelacions Valencianes), no an e es pe e i a -se,
conscien s que
el
encedo impedi ia que ac uassen (de e , bas an s de llu s di i-
gen s imemb es e en pe segui s alesho es).
Tanma eix, hi hagué
una
emp a i a de cob i aques lanc pe pa d'elemen s
ca òlico-d e ans
no
comp omesos
amb
el
ègim ençu . Els di ec ius d'Acció Nacio-
nalis a Valenciana an ecupe a
el
29
de ma ç de 1939 la seu social, que un sin-
dica de la
UGT
ha ia ocupa
du an
el
ienni bèLlic.
Com
que
es
ac a a
d'un
pa i no inclòs en la Llei de Responsabili a s Polí iques iells no es conside a en
desa ec es al nou Es a , an ob i
el
local i eemp engue en un mínim de ida social.
Segons eco da a un d'ells,
es
«camu la en de socie a {pico- olklò ica pensan que
al Go e n Ci il no queda ia a xiu». No
hi
ha cons ància pública de
les
seues ac i-
i a s i
o
a pensa que no passa en de conciliàbuls amis osos.
AI
cap
d'un
any
an se denuncia s al
Go e nado ,
pe ò la in e cessió del canonge Ped o
Tomas
37.
R.
BLASCO,
Ellelll e
.... ol.
11,
pp.
194-201
28
ANUARI
DE
L'AGRUPACIÓ
BORRIANENCA DE
CULTURA
Mon añana pa à
el
colp, il'au o i a manà «que es dissolgue a
la
socie a , es clau-
su a a el local ino es e a
es
con a les pe sones».
38
-
El
cas
de
Lo Ra -Pena
Si
hi
ha ia una ins i ució cul u al pa icula men ap a pe ase ins umen a-
li zada pel encedo d'aco d amb
els
p incipis que he indica dessús sens dub e e a
Lo Ra -Pena . La el a «socie a d'amado s de
les
glò ies de València idel seu
Regne», que un g up de socis ha ia in en a p ese a inú ilmen
el
p ime any de
la gue a,
39
es
e i à an a ia com en a en
les
opes ic o ioses. L'episodi a pa
de l'al.ludi « alencià-ca olicisme».
El
8d'ab il de
1939
una col a
de
a penll is es acudí da an la Seu aceleb a
.
el
adicional « oc de Glò ia», ol eig gene al de campanes amb què alesho es s'anun-
cia a la Ressu ecció del Senyo
el
dissab e san , cos um in e ompu men e
du à
la con esa. Lo Ra -Pena podia exhibi un ampli ma i ologi. No menys de cin-
quan a
socis
iun ex-p esiden ha ien ina amans dels e oluciona is. Això, i ambé
l'his o ial de l'en i a
-dún
ponde a
conse a isme-,
p esuposa a l'adhesió al
nou ègim. A a,
el
que ningú no hau ia p esumi
és
que os una adhesió
an
clau-
dican . Els di ec ius, encapçala s pe Josep Casano a Dal ó
-que
hi p esidia quan
escla à la
gue a-
an obsequia
el
gene al A anda amb una monumen al «mona
de Pasqua» i o segui l'in i a en a isi a l'es a ge social,
on
l'imposa en solem-
nemen
les
insígnies de soci d'hono . A anda s'e igí en p o ec o de la socie a i
au o i zà la eanudació dels Jocs Flo als.
40
Lo Ra -Pena ha ia esde ingu , amb
el
cu s del emp,s, una associació d'enyo-
adissos, p ac ican s del « egionalismo bien en endido» en l'es a més pu ; al a
di , més innocu iin anscenden . La ida socie à ia ansco ia des de mol abans
enmig
d'una
absolu a llango , I e a de la i ual con oca ò ia dels Jocs Flo als, únic
momen en què
-una
egada a
l'any!-
el
Ra sembla a belluga -se una mica.
El
alencianisme «d'an igo » del Ra ha ia es a ecusa so in pe la no a gene-
ació d'in eI.lec uals que apa i de
1927
an
éu
pe poli la nos a I engua i eno a
les
nos es I e es. Els a pena is es
no
només e en eacciona is en polí ica.
Ho
e en,
així ma eix, en qües ions li e à ies, com podia obse a -se en els Jocs, con e i s
en me a ce imònia de coen o social, sense cap incidència en
el
p og és cul u al.
Així i o , pe ala massa indoc a
-que
con onia
el
sen imen pa i amb l'amo
de
campana -
Lo Ra -Pena enca na a una noció sumà ia de alencianisme;
si
més no,
el
màximum de alencianisme aquè l'ha ien acos umada.
38.
F.
RUIZ LÓPEZ,
Ioc.
ci .,
p.
15.
Miquel
Adien
comen a: «en es a ocasió nos sal à
l'olo
a
ce a».
Res
no diu
de
quina
m~na
d'ac i i a s eali za en. A i ma que
els
denuncian s an se «elemen s
de
la
jun a go e na i a que enia Lo Ra -Pena » ique
la
denúncia ou
«p.e
sepa a is es», acusació que
poc desp és s'u ili za ia pe expulsa del Ra aVila Cabanes, Adien, Xa ie Casp iRica d Sanmanín.
39.
M.
AZNAR i
R.
BLASCO, Ioc. ci ., pp.
105,
161-163.
40.
ALP
1940,
pp.
167,
178-179,
184,
291-293; P ime Cen ena i dels Jocs Flo als de
la
Ciu a i
Regne de
València,
València,
1959,
pp. 273, 215,
277;
An om IGUAL ÚBEDA, His ò úl de
Lo
Ra -
Pena . València,
1959,
p.
108.
Si
hem de c eu e Adien
( .
sup a, no a
21),
ell
i
els
seus amics, poc desp és
de
)'
1d'ab il de
1939,
es
« e en cà ec»
del
Ra illiu a en l'en i a aCasano a Dal ó.
LES
LLETRES VALENCIANES
EN
LA
CRuïLLA
29
D'això, l'au o i a mili a ou conscien de seguida, iho enca ilà en bene ici
p opi.
41
Lo
Ra -Pena se í alho a d'ins umen na co i zado
del
poble i
d'excel.len coa ada dellingüicidi que maquina en. Un colp p o ada
en
els
Jocs
de
1939
la
mollesa iduc ili a dels a pena is es,
el
go e nado Planas de To a
imposà en desemb e una no a di ec i a, so a la p esidència de Josep Monmeneu
Gómez. 42
Els
Jocs Flo als an se la
més
pe ec a pales a d'acul u ació que hom
hi
podia
imagina . S'hi o e í la ona de Man enido no només ab illan s o ado s del nou
Es a , com a a An onio Goicoechea
-líde
de Reno ació Española, pa i
monà quic comp omès amb
l'Alzamien o-,
ans ambé
al
gene al Millan As ay,
undado de la Legión, ial poe a José Ma ia Peman, au o de Cisne os i
El
di ino
impacien e imemb e
del
Consejo Nacional de Falange.
Les
illes
de F anco iA anda
puja en
al
se ial de
la
egina.
43
-Rimai es llago e s
Els
elib es del Ra an seg ega alesho es o a mena d'escandaloses llago e ies,
.pe ò sob e o i ali za en en la c eació
d'una
poesia eixis a alenciana. És aques
un capí ol
de
la nos a his ò ia li e à ia poc conegu enca a pe què an sols una
mínima pa de la p oducció a ibà apublica -se. Segons m'han di Anna Ca a-
lunya iSan i Co és, que in es iguen als a xius del Ra ,
la
quan i a que oman
inèdi a
és
conside able
i,
pe
bé
que d'escassíssim mè i , esul a un indicado socio-
lògic de p ime o d e.
Cal di , pe ò, que no o s
els
eixis i zan s e en e sai es d'ín ima ca ego ia,
41.
Fó a in e essan d'esca i quins men o s ingué
el
gene al A anda. To ique po se no ho acla-
i em mai,
no
hi
cap dub e que sabien ben
bé
com podia explo a -se ap o i del nou ègim
el
populisme
dels
a pena is es icom calia a alaga llu es u a amo p opi. A all d'hipò esi, sugge i ia la in e enció
di ec a oindi ec a de pe sona ges com
el
canonge Mon añana, Vica i gene al de la Seu, qui
el
3de maig
de
1939
o icià
la
missa
de
campanya p è ia ala des ilada de opes da an F anco
(ALP
1940.
p.
170);
ja
hem
is que, segons Adle , e a assidu al despa x del go e nado ci il, Planas de To a ( .
sup a.
no a
38);
ical indica que igu a a com «assesso mo al» en la Jun a de Go e n de Lo Ra -Pena
(ALP
1941. p.
199).
Al es de semblan in luència e en
el
doc o Juan José López lbo il'ex-dipu a adicio-
nalis a Juan G anell Pascual, cap p o incial de p emsa ip opaganda; o s dos an se nomena s memb es
del
11
Consejo Nacional
de
FET yde
las
JüNS
alho a que A anda (BOE, 12-IX-1939). Tampoc s'ha
d'oblida la posició
de
pode que enien an ics alencianis es, com a a Beney o iGeno és, oTeodo
Llo en e iFalcó, di ec o de Las P o indas. Al e e a eni en comp e
és
l'exis ència
d'una
«Bande a
Valenciana» dins del Cue po
de
Ejé ci o de Galicia, o mada pe «homb es de ca e a unos, sencillos
campesinos o os»; en e aquells, ben
bé
podia ha e assesso s del gene al pe als asswnp es cul u als
(ALP
1940. pp. 591-592).
42.
P ime
Cen ena i
...• p. 273. A ibueix
el
nomenamen al go e nado Ramon Lapo a; a ibució
e ònia
-que
po se p o é d'IGUAL ÚBEDA,
Ioc.
ci .-,
pe què Lapo a ou
el
successo de F ancisco-
Ja ie Planas de To a (e .
ALP
1941, pp. 65,
195).
43.
ALP
1940. p.
170;
A. IGUAL ÚBEDA, Ioc. ci!., pp.
108, 124,
127;
ambé hi an se Man e-
nido s
el
gene al Ab ia (1945) i
els
polí ics Es eban Bilbao (1943), Edua do Aunós (1944) iJosé Ma ia
Al a o (1946).
El
poe as e Josep Cala ayud Bayà
-que
succeí Monmeneu
en
la p esidència del
Ra -
can a a així Ca men F anco Polo: «Fille a del Sol d'Espanya /pe qui
iu
o lo espanyol»
(ALP
1941.
pp.
161-167).

30 ANUARI
DE
L'AGRUPACIÓ
BORRIANENCA
DE
CULTURA
com
a a
Josep Monmeneu iJosep Cala ayud Bayà, guanyado s de les Flo s Na u als
de
1939 i1940. Hi hagué
ambé
poe es de més
emp
que
cedi en ales
en abanades
d'aquella
ho a
in aus a.
Pe
exemple, Pasqual Asins, F ancesc
Cab
alle o i
Josep
Ma ia
Baya i.
El cas
d'Asins,
Flo
Na u al
de
1941, és doblemen is , pe què a
l'any
següen
op à
a
un
p emi a o ga pe
Ma ia
Luisa
A anda
amb
una composició en cas ellà
(Valencia
po
siemp e, amén). Ip odueix is esa pe què Asins ha ia es a p esiden
de
Nos a
Pa la,
p ime in en alencià de omen a l'ensenyamen de la llengua,
icol.Iabo ado de Taula ide
El
cam{ 44
També
Cab
alle o i
Muñoz
ha ia
col.labo a
en aques s pe iòdics capda an e s
del alencianisme eno ado i, bé que no concu sà als Jocs
d'aques a
època, publicà
el
1940 al Pensa i
e
una
poesia lloan
F anco,
aqui designa a
«modem
San Jo di
de l'Espanya e e na». 45
Quan
a
Josep
Ma ia
.Baya i, conegu
d'an u i
pel seu an ica alanisme, can-
a ia la Di isión Azul
el
i943, composició p emiada
amb
l'Englan ina
d'O ,
46 que,
com
és ben
sabu ,
es à ese ada al
ema
pa iò ic en
el
ca ell joc 1o alesc.
Un
exemple més
-si
calia-
dels alsejamen s despe sonali zado s a
què
s'hi p es a a
Lo
Ra -Pena .
-La e gi e sació dels o ígens
En
aques es maquinacions
de o mado es
de la idiosinc àsia alenciana,
que
el
nou
ègim o diap o domo sua
amb
la complaença in e essada oinconscien d'an ics
alencianis es,
s'ha
de ema ca
una
ope ació p esen ada
amb
el elleu i
el
p es igi
de
la
pompa
acadèmica.
El VII.èCen ena de la conquis a de València pe
Jaume
Is'esde ingué
el
1938
i, malg a
no
se gai e p opicia la si uació, els epublicans an eco da icomme-
mo a
l'e emè ides. 47
Un
any
desp és,
ambé
els anquis es olgue en celeb a el
Cen ena ,
a a
pe inicia i a
conjun a
de
Lo
Ra ·Pena
i
el
Cen e
de
Cul u a
Valenciana.
Teodo
Llo en e iFalcó s'enca egà
de
les ges ions
p op
de les au o i a s, ales
quals
con encé
amb
l'a gumen
que «a
la
úl ima conquis a debía un sele
la
glo ia
de
la
p ime a».
A o ga
el
pe mís p ecep iu
-no
més al a ia,
amb
an
pe eg ina
44.
El
poema i p emia amb la Flo Na u al de
1944
es
i ula
El
dia
lí ic;
po llegi -se
en:
Pasqual
ASINS, Poesies, València,
1949;
pp.
100-106.
La composició Valencia
po
siemp e amén oman inèdi a;
me l'han acili ada Anna Ca alunya iSan iCo és.
45.
F. CABALLERO IMUÑOZ, A a ol a les
Falles,
dins Pensa
ije ,
València, ma ç
1940.
L'úl im
e s demana «con iança cega en
el
Capdill».
46. Baya i i à al'Englan ina pe dos anys consecu ius amb un poema i ula Pà ia, que duia
el
lema «Di isió bla a». A. Ca alunya i
S.
Co és han c egu iden i ica -lo amb
el
que apa eix d'igual
í ol dins J.
M.·
BAYARRI, Ob a poè iaI, València,
s.
a. (1953-1956), pp. 69-75. L'au o insis í en
el
ema almenys una egada més (La bès ia sep icèjala. ibíd., pp. 29-30). Aques a bès ia
és
el
comunisme.
47.
Rica d BLASCO,
Cómo
se conmemo 'Ó en
1938
el VII Cen ena io de
la
Fundación del País Valen-
ciana. dins Dos ydos, València, núms. 21-22, oc ub e
1976.
LES
LLETRES VALENCIANES
EN
LA
CRU LLA
31
aó!-
en e els ac es commemo a ius
hi
hagué un cicle de con e ències. 48
La ma eixa doc ina in ocada pe Llo en e iFalcó ha ia inspi a
els
poe as es
lo alescs isens dub e cap al e pa angó his ò ic podia se més g a al'«in ic o Cau-
dillo», necessi a d'ungi -se
amb
un ca isma popula .
Ve ací com Josep Monmeneu elaciona a
les
dues igu es en
els
Jocs de 1939.
El poe a s'ad eça aValència, disso ada pe què els seus ills bo ds
-és
adi , els
« ojos»-,
que ingien de ensa -la, la lliu a en lligada de peus imans «a 'a bi i
d'un exò icpode » -llegiu:
el
comunisme. Pe ò ha ingu la «libe ació», acà ec
dels solda s del Cue po de Ejé ci o
d~
Galicia, ialesho es
es
p odueixen
les
noCes
en e l'allibe ada il'allibe ado . Momen solemne, nucli del poema:
En mig
les
boi oses
isions de quime a
d'un
somni
dau an ,
eus ba e a anyoses
les
ales sedoses
alo a pena .
I a la eua o a
apa eix a
l'ho a
qui ab
el
d ac ala
co ona sa es a:
Jaume d'A agó,
qui de la Conques a
a bo a
el
Penó.
I
el
eial gue e ,
ab ges eixe i ,
aun nou ca alle
apun a
ab
el
di ,
qui al momen sospi a
i os pa la imi a
o embadali :
48. R. GAY
ANü
LLUCH, Conmemo ación del VII Cen ena io de
la
conquis a de Valencia,
dins
ALP
1940,
pp. 561-567; . ambé ibid., pp. 183-184, 290, 292. En e
les
con e ències, cal
ema ca la de Ra ael Cal o Se e i ulada Dos
€p6Cas:
el siglo
XIII
yel sigla xx. Conquis a y
Libe ación de Valencia, que ebla a
la
óJun a . de legí lma his ò icamen la l(C uzada» de F anco
iequipa a
la
seua igu a ala de Jaume
I.
S'e¡cau de di que, en
els
ac es cí ics,
es
passejà amb
o s els hono s
el
Penó de
la
Conques a. Això con adiu l'a i mació d'Adle : «quan s'acabà la
gue a, sense que es dic a a disposició que
la
p ohibi a, o s en engué em que es a a p ohibida la
senye a alenciana» (Ioc. cil. ala no a 21).
El
ce
és
que la senye a de
la
ciu a ou ins umen a-
li zada pe
les
au o i a s anquis es, que n'o e i en una èplica aF anco «(la cual p ome ió
gua da como una eliquia»), idesp és en ia en l'o iginal
al
«Des ile de la Vic o ia» de Mad id i a
uns «ac os de con a e nidad» aGalícia; quan o nà aValència «se la ibu ó un ecibimien o con
los debidos hono es»
(ALP
1940.
pp.
171,
173).
Ac es que
en
cap mane a podien in e p e a -se
com de p ohibició.
32
ANUARI
DE
L'AGRUPACiÓ
BORRIANENCA
DE
CULTURA
«Sóc F ancesc
d'Espanya,
oh
ma bella aimial,
qui
el
d e
li
pe oca de conque ido ;
qui en
el
guany de e es més dale sen ia
pel de os e co .
Qui a iscà la ida pe alli e a - os
no
us
ol e escla a, i à ideslleial.
D'amo
l'escla a ge co p és
e
ao ena - os
ab l'anell nupcial.» E c. e c. 49
Ma e de Déu! ... Quins pape s
d'auca
an
juga
els
pixa e sos llago e s!...
Un clam en
el
silenci
A a, pe acaba , old ia mos a - os
el
e és de la si uació.
En aquella
ho a
is a, en la què an s claudica en, hi ha ia
un
poe a,
un
e
poe a, que en la soleda del seu es udi pa ia iesc i ia, sense claudicacions,
un
pe i
eix de poesies que mai no
a ibà
apublica .
Aquell «ca alà de
la
ciu a de València»,
com
s'ha ia
de ini
una
egada, enia
pe nom Ca les Sal ado ila seua eu ha ia es a ,
el
1937, e ma icla a quan denun-
cia a da an
d'un
audi o i d'esc ip o s in e nacionals, que «el eixisme, en nega
l'home, nega ambé
la
cul u a, imés enca a, nega
les
mino ies cul u als, nega les
cul u es nacionals inega el d e d'exis ència cul u al, que no polüica, ales mino ies
nacionals».
50
Ve edic e que, a a, pa ia en la p òpia ca n. Un pa imen que ins-
pi a a
les
seues poesies clandes ines.
Com
aques a,
da ada
el
9
d'oc ub e
de 1942:
49. .Josep NONMENEU IGÓMEZ,
Dolo
igoig, dins
ALP
1940,
pp. 283-286. Com
el
lec o
obse a à, apun en ja al es g ama icals, p incipalmen o og à iques, que se an més abundoses com
més accés inguen
els
imai es als ce àmens del Ra ,
els
anys següen s. Una conseqüència de la polí ica
d'usu pació cul u al menada
pel
anquisme ou
la
deg adació de la llengua, an la pa lada com l'esc i a;
en
aques a, l'abandó de
les
No mes de Cas elló,
la
in oITÚssió
de alsos g amà ics ila condemna o icial
dels p incipis ab ians, an e es alls, sob e o en
les
publicacions de cai e popula .
50.
El
pa lamen de Ca les Sal ado da an del
11
Cong és In e nacional d'Esc ip o s An i eixis es
po llegi -se dins M. AZNAR i
R.
BLASCO,
Ioc.
ci!., pp. 109-111, 237-240.
.-
LES LLETRES
VALENCIANES
EN
LA
CRUÏLLA
33
Ai, Rei en
Jaume,
sag a
pe ha e -nos conquis a
iposa en llibe a
l':}
uns
quan s
segles!
Si
pogué eu ind e a ui
ides
d'aqueix
Puig eí
deslliu a -nos del e í
que
ens anega!
Ja
sé que sou un eco d
pe ò enmig de la disso
cau e em e ol a en la
mo
sense espe a.
I iu e un any ial e any
als eus peus
amb
el
meu plany
pe què ens aces l'a e any
d'un
nou iu e
en
el
qual no inga ni
ni
siga
ja
més e i
el
malau a
espe i
de la Pà ia.
51
La ep essió lingüís ica-cul u al empesa pel anquisme
oba a,
doncs, esis-
ències. Pe ò inOigia e ides an p o undes que enca a a ui pa im
les
conseqüències.
51.
Aquc, c,
ocsies
pal iò ique,
dc
C.
Sal ado , apa egudes en e els seus manusc i s, an un o al
de ui , F anccsc P0 cz
Mo agon
é anuncia publica -les
amb
un comen a i.