Les lletres valencianes a la cruïlla

Les lle es alencianes en la c uïlla RICARD BI / SC() El segle XX, que ja da alla cap a la seua consumació, ha es a , pe a les lle es alencianes, un segle de e i able enaixemen , mol més ampli, mol més uc uós imol més sòlid que aquell al e mo imen del dino é insc i en la his ò ia li e à ia amb el nom de Renaixença. I, nogensmenys, en el cu s de la in ena cen ú ia les nos es lle es an es a apun d'emmudi , qui sap si pe semp e, de esul es de la malau ada conjunció d'un cúmul d'ad e ses ci cums àncies. En aques es planes aig ain en a d'e oca el lla g pe íode en què les lle es alencianes, pillades en la c uilla de l'ésse i el no-ésse , aconsegui en supe a l'ad e si a i enàixe amb no es imés ecundes o ces. .-LES LLETRES VALENCIANES EN LA GUERRA DELS TRES ANYS .. En 1936 el alencianisme cul u al es oba a en un pun de saó que, sense hipè bole, po conside a -se ple de p ome ences. En el camp de l'anomenada «li e a u a cul a» s'ha ien acumula al lla g de la dècada an e io mani es acions eeixides que aboca en ala imminen consolidació d'una «no mali a » plena, mai aconseguida pe les successi es gene acions que p o- agoni za en la Renaixença des de 1878. Supe a s els es ic es lími s del joc lo a- lisme llo en í ila seua seqüela del/okalkolo i , les lle es alencianes s'ob i en en el emps de la IDic adu a ide la 11 República (1923-1936) ainquie uds més en consonància amb l'època. Un exemple, ino l'únic, el enim en la in oducció de l'a an gua disme a ís ic ili e a i pe la e is a Taula de lle es alencianes apa i de 1928, un e ulsiu de as es conseqüències. En el llinda de la insu ecció mili a de juliol de 1936 els au o s mos a en una àmplia a ie a d'ac i uds es è iques amb o ien ació uni e salis a, exp essades en nomb oses publicacions pe iòdiques oedi- o ials, en les quals p edomina a el e m pa io isme c í ic ila g an enaci a indi- idual. To això pe me ia concedi un ma ge de con iança a('e olució pos e io del mo imen cul u al alencianis a. En el e eny de la denominada «li e a u a popula » -saine s, mi acles, llib e s de alla, poesia sa í ica-, adicionalmen cul i ada pe au odidac es, s'acusa a la in luència depu ado a de les mino ies selec es. Taula de lle es alencianes éu cons an campanya pe la eno ació mode ni zado a de l'escena alenciana, ecolzada en 1929 pel c í ic Josep Bolea, qui des de les planes de Las P o incias susci à un in e essan deba pe un « ea e d'a », en el qual in e ingue en in el.lec- uals de la alla d'Adol Pizcue a, Edua d López Cha a i iEdua d Ma ínez 10 ANUARI DE L'A(iRUPACI() BORRIANENCA DE CULTURAi'II Fe ando, així com l'au o ic í ic d'EI Me can il Valenciana Edua d Bui1. Es encà la noci a submissió deI ea e alencià al «model escalan í» i es donà majo c èdi a les emp a i es d'aclima a la comèdia i el d ama, Alho a, una mino ia cada egada més nod ida d'au o s accep a a les No mes de Cas elló (1932) ipolia el seu llen- gua ge a eno d'elles. També la depu ació o og à ica ig ama ical a iba a als poe es es ius. Adesg a d'aques pun de saó en què s'hi oba a, el alencianisme cul u al no enia en 1936 -a causa de les pa icula s condicions o gàniques en què es desen- olupa a el mo imen alencianis a- la su icien ins al.lació social com pe a esis i sense es alls les immenses so agades que es des e ma en apa i d'aquell any. És pe això que se'n essen í o ça de la g an lama ada a icida encesa el 18 de juliol de esul es de.l'alçamen mili a con a la República. Com ha di Manuel Azna Sole mol jus amen «els es anys de gue a ci il a en ep esen a una seque a quasi absolu a pe a la li e a u a alenciana». ITanma eix, a a que a ja més de deu anys que el susdi c í ic o mulà la seua obse ació, possiblemen és l'ho a d'in en a un judici més ma isa , sob e o si p enem comp e d'aquelles mani es a- cions més lluïdes, Vull di que, si quan i a i amen l'opinió d' Azna Sole és abso- lu amen co ec a, un pe i a ge quali a iu po se ens dóne una isió més ajus ada. Concen a é la meua a enció en es aspec es: li e a u a sa í ica, li e a u a cul a ili e a u a ea al. La di isió no és pas cap i xosa, ans es co espon amb el e que gai ebé no hi hagué cap a iculació en e les es ique els au o s dedica s acadascun d'aques s gène es an ope a en ce cles closos, sense connec a -hi amb els al es, lle a d'algun cas excepcional, d'una ela i i a que con i ma el meu asse . -Li e a u a sa í ica Hi ha una qües ió que no deixa de sob a quan es udiem la li e a u a dels alen- cians du an la Gue a dels T es Anys. Al con a i del que s'esde é alesho es en la li e a u a cas ellana, on la endència popula is a dels poe es de la gene ació del 27 desemboca en el ienni bèl.lic en la gene osa lo ada del Romance a de la gue a ci il, en la li e a u a alenciana no hi ha es de compa able, Això so p én, sob e o pe què, pe un cos a , bona pa dels poe es alencians, an els de la gene ació de 1909 o«solida is es» com els de la gene ació de 1930 ode Taula, ha ien ingu con ean una poesia populis a compa able ala dels esmen a s poe es cas ellans, que ben bé hau ia pogu dona -en la conjun u a bèl.lica- esul a s semblan s. l, pe al a banda, pe què en la li e a u a dels alen- cians hi ha una lla ga adició de poesia sa í ica, no in e ompuda des dels emps glo iosos de Jaume Roig, Be na Fenolla o Jaume Gassull. Així, doncs, quan un Ra ael Albe i esc iu els amosos omanços sa i i zan el duc d'Alba o el gene al Queipo de Llano, es anya que no obem un co ela en els e sai es sa í ics alencians, els quals, amés amés, ja s'ha ien poli i za els anys de la República, com el ma eix Albe i. Almenys, no hi obem un olum de p o- ducció am ampli com el que p esen a la li e a u a cas ellana. I. Manuel AZNAR SOLER. La pollÍica cul U al al ?a :s Valencià 1927-1939, València, 1985, p. IZO. LES LLETRES VALENCIANES EN LA CRuïLLA 11 Això s'explica, al meu pa e , pe di e ses causes. La li e a u a alenciana no disposa a de la in aes uc u a que la cas ellana. Li mancà un supo polí ico- ins i ucional que pogués es imula en p ime lloc iampli ica desp és la c eació dels esc ip o s sa í ics i del cul es. La p o a és que quan aquells el ingue en dona en la espos a espe ada. Cal no oblida el pa icula es a de ma ginació en què l'es a- blishmen man ingué les lle es alencianes al lla g del p ime e ç del segle XX. Ag euja en 1936 pel col.lapse pa i pel alencianisme cul u al an de la insu ecció mili a . •¡ Ienca a hi ha més. D'ençà que en no emb e de 1936 s'es ablí aValència el Go e n de la República, una supe es uc u a humana io gànica -q~ ben bó <po denomina -se pos issa- aconseguí apa en poc de emps els nos es e s au òc ons. Podeu c eu e que exage e, pe ò us assegu e que no pose un b i d'hipè bole. Els e ugia s de à ia índole es cap ingue en com si València os VicàI a o oVallecas. La ella capi al del Regne ou una p olongació pu a isimple de Mad id i el enomen es ep oduí en les al es ciu a s ipobles del País Valencià. Els e ugia s no s'hi ins al.la en in eg an -se en una comuni a aliena, ans s'hi supe posa en. L'ag essió idiomà ica que se'n de i à ou b u al i el po enciamen de la cul u a,cas ellana eno me. En conseqüència, la cul u a alenciana es obà p i ada dels canals indis- pensables de con ac e amb el poble -excep e els casos que esmen a é- ien una si uació que, en gene al, po desc iu e's com d'apa heid. Els nos es capda an e s li e a is -òb iamen , els esc ip o s cul es- eaccio- na en a la de ensi a. Allò que més els impo a a e a e e iden el g au de madu esa assoli pe la li e a u a alenciana, la seua quali a equipa able ala de qualse ulla li e a u a cul a, e -la so i de l'apa heid ia i ma -ne el seu p es igi. La li e a u a cas ellana no pe dia es amb les excu sions sa í iques de poe es com Albe i, pe ò la alenciana s'hi juga a mol . Massa so in se l'ha ia olgu edui als es e s con ins del pin o esquisme, com si la nos a llengua només os ap a pe ac i i a s meno s, p. e. les b o ecades. Reco dem que, des de la Renai- xença, hi ha un co en enemic que ha escampa el òpic -millo se à di : la insídia- segons el qual el « alencià» és una llengua àlida an sols pe exp essions jocoses- og olle es. Con a al pe ídia s'ha ien alça an els poe es «soijda is es» com els de la gene ació de I 930, maldan pe cons ui amb g ans eballs una li e a u a noble. No podien cau e en el popula isme ba oe de l'Albe i dels e sos idicu. li zan Gil Robles. Els hau ia sembla un e océs al pi jo alencianisme alle . Una aïció al seu espe i depu ado , als p opòsi s d'enlai a les nos es lle es. 2 Ve ací explica pe què els nos es poe es cul es no s'hi suma en majo i à iamen al co en sa í ico-polí ic posa de moda pels poe es cas ellans, si bé no es depa - I i en -ja ind à el momen de di -ho- del comp omís polí ic. 2. Això ho ha is lúcidamen En ic FERRER (Li e a u a i socie a . PaS Valencià. Segle XX, València, 1981, p. 64), qui diu: «Segu amen el isc de e una poesia més di ec a i, especialmen en el cas alenciiJ, mes acos ada al ni ell col.loquial, a espan a més d'un poe a, com C. Sal ado , pa ida i d'una no mali - zació cul u al, la qual, o jus apenes ence ada, de cap mane a no podia ebu ja ono amen edui al ni ell ulga , d'al a banda enca a p esen en publicadons sa í iques.» 12 ANUARI DE L'AGRUPACIÓ BORRIANENCA DE CULTURA Una excepció ou la de F ancesc Almela iVi es, qui en ma ç de 1937 esc i í amb ci seudònim Quique el «llib e » de les alles cons uïdes ino plan ades pe l'Aliança d'ln el.lec uals, que s'exhibi en a la Llo ja (Els enemics del pobleal'in e n). Almela, exquisi poe a cul e, no ha ia desdenya abans el con eu de la sà i a in el.lec ual, àcida imo den en els seus llib es, i ins i o n'esc i í sà i es popula s, com un auca en 193 I. No li ingué cos e u e si ica en o plane icol.loquiall'expli- cació d'aquelles alles, en gala del millo es il sa càs ic. Ical di que en les qua e poesies del «llib e » es man ingué li e à iamen en una al u a mol supe io ala dels habi uals imai es es e s, sense pe d e en cap momen la capaci a càus ica exigida pe l'assump e. La col.labo ació d'Almela en una peça de li e a u a popula és un exemple del què he di dessús. Po se si haguessen so in eja els es ímuls ins- i ucionals l'adsc ipció dels poe es cul es ala sà i a polí ica hau ia es a més abundosa. A ui sabem que en al es llocs del País Valencià an mani es a -se alguns poe es sa í ics -d'ex acció au odidac a-, pe ò els coneixem pe les in es igacions pos- e io s. Alesho es la p emsa mili a oci il no ci cula a més enllà del seu àmbi p opi ipe an desconeixiem l'exis ència d'aques s e sai es. He exhuma una pe i a pa d'~ques a p oducció en un llib e dedica ala poesia polí ica alenciana. 3 Les apa egudes en el se mana i socialis a Elob e o, publica a Elx en 1937 i1938, an signades amb els seudònims Can à ia iHè cules, pe ò no he pogu esca i aqui co esponen o s dos c ip ònims. Són, pe adi -ho b eumen , sà i es dels cos ums elxans du an la gue a, no mancan -hi el blasme als ciu adans indi e en s ocon a is ala causa epublicana. Es an esc i es seguin les pau es adicionals de la nos a poesia sa í ica i esis eixen pe ec amen la com- pa ança bé amb la què es eia en la nos a llengua abans de la gue a, bé ala e a du an la con esa en cas ellà en la p emsa dià ia de les nos es g ans ciu a s. Pel seu cos a , Manuel Azna Sole ha descobe en les planes d'O ensi a, un bu lle í de la 18. aB igada Mix a, un cu iós omanç polí ic exal an la Unió So iè ica, esc i en 1938 pe un desconegu Rasico. Opina Azna Sole que, «amb un llen- gua ge ca ega de cas ellanismes id'inco eccions exp essi es», aques desconegu Rasico, poe a espon ani d'Alacan , «es con e eix en el símbol de les limi acions del poe a popula alencià, en la eu anònima del poble an i eixis a alacan í». 4Al e an pod íem di dels no menys espon anis Hè cules iCan à ia. En 1938 el poe a es iu Josep Calpe de Sabino, al e emps col.labo ado de La aca, aplegà en un olum, i ula Rialles iplo s, p op d'una cinquan ena de poesies ip oses de cai e sa í ic. No o es e en d'es ic a ac uali a , pe ò les hi ha ia que, pe di -ho amb mo s d'Azna Sole , paga en la seua con ibució an i eixis a. 5 En el p òleg, Ca les Sal ado ei indica a l'escaiença de la poesia es i a: «Sil'aleg ia del co indica un espe i sa, en cap època no hague es pogu ind e millo [deia al llib e). A a necessi em, més que mai, au e'ns del ce ell les isions de la agèdia ac ual; i u ens aposa als lla is de nosal es lec o s go es d'aigua esca que apague 3. Rica d BLASCO, Poesia po(¡íica alenciana' 1802-1938, València, 1979. 4. M. AZNAR SOLER i R. BLASCO, Ioc. ci ., p. 130. 5. Ibid.op. 131. l.1:S 1.1.I:.lRLS VAI.ENCIANES LN I.A CRUII.I.A 13 la eb a que ens conslIIllix.» Nogensmenys, el ma eix Ca les Sal ado assenyala a l'ence del poe a es iu que, apesa a pe la àgica con empo aneï a , abandona a l'humo i oca a la co da ib an del clam acusado : «Els e s són o s, són pun- yen s, són dolo osos i u ma eix, poe a del poble amb llengua ge del poble ique as al co del pohle, has compos aquella da e a poesia 'La si ena"udol del llop mecànic que anuncia la p oximi a de les aus me àl./iques que escampen la mo .» (, És líci demana~-se'si aques s au odidac es poe es popula s no hau ien con ibuï més a la que, pe en end e'ns, anomena em «poesia de gue a», d'ha e ingu el supo dels o ganismes enca ega s de la p opaganda epublicana, els quals, icia s pe l'òp ica cen alis a, mai no pen'sa en en enco a ja al a li e a u a que l'esc i a en cas ellà. AliaVa" del F en e o el Re ablo Alba Roja, que di onien pels ca e s d'Alacan , Cas elló oValència els omanços d'EI mono azul, bé hau ien pogu en end e que, si olien a iba a Ics capes popula s au òc ones de la socie a alen- ciana, els calia i a mà d'aqu~s a mena de e sai es. -Li e a u a cul a En e 1936 i1939 an edi a -sc una desena de llib es alencians classi icables com a(<li e a u a cul a». Ben poca cosa, compa a amb el olum edi o ial an e io ala con esa. Si examinem el conjun d'aques a p oducció obse em que no o és li e a u a pu a. Qua e dels í ols e en monog a ies del Se ei d'In es igació P e- his ò ica de l'an iga Dipu ació de València, con e ida en Consell P o incial, i escapen pe an ala nos a conside ació. Tambe hem de deixa de banda l'O o- g a./ïa alenciana de Ca les Sal ado , edi ada en 1937 pe la Conselle ia de Cul u a. El ma eix 1937 aques o ganisme, emma ca en el Consell P o incial, pa ocinà l'edició del con e in an il Si n'e a"una ese a..., d'En ic Na a o iBo às. En 1938 l'A eneu Popula Valencià -ex A eneu i 1e can il-- p emià les His ò ies del Pa/~' Valencià, d'An oni Igual Úbeda, ob a que l'au o de inia com una selecció d'«alguns dels e s mésexempla s ieloqiíell1s, p esen a s en o ma d'episodis dels nos es annals». És un llib e de ca és di ulga iu, esc i en amena i acu ada p osa, pensa pe alec o s ju enils. El ma eix any En ic Bas i , an ic di igen de No a Ge mania ialesho es p esiden de l'A eneu Popula Valencià, publicà els Pe i s assaigs ./ïlosò ics, í ol p ome edo que, en eali a , e a un b eu ecull de e lexions sob e « o mació pol/ ica i ep esen ació ciu adana». Un dels pocs ex os de doc ina alencianis a amb què con a la nos a bibliog a ia con empo ània, esc i des d'una pe spec i a deinoc à ica a ançada, ú il pe conèixe el pensamen polí ic alencià du an el ienni bèl.lic. Òb iamen , no és una c eació li e à ia. Així, doncs, la li e a u a pu a queda limi ada a es í ols. Dos d'ells an apa- èixe ala Col.lecció Espiga, undada idi igida pe mi i cos ejada pe l'Aliança d'In el.lec uals pe aDe ensa de la Cul u a. Teníem un p ojec e mol ambiciós, que malau adamen no pogué em desen olupa , pe què només a ibà em apublica un pa ell de plaque es, en 1937: la meua Elegia aun mo il'Elogi de la agància. ó Ca lcsSAI.VADOR. P ò/,,!, a JmcpCAIYE DE SABINO. Rial/l'sip/ul'l'. "akIK'ia. IlJ3H. pp, H-lJ. 14 ANUARI UI::: l.'A(iRLJI', CI() BORRIANENCA Dl: CUI.Il!R: de Ca les Sal ado , qui en 1938, a aluan la p oducció li e à ia alenciana, p e- cisa a que e en «dues ob es minses, de p osa poè im, que han ci cula poc». o El ex que ens lliu à En ic Na a o iBo às, dos assaigs i ula s Ca assa iMinen'a, es quedà en gale ades, pe di icul a s econòmiques. Un al e de poesies, d'Almela iVi es, ou e i a pe ('au o quan eié que la col.lecciÓ no ana a enda an . En 1938 Cul u a Popula , una o gani zació dedicada al se ei de biblio eques als on s, edi à el e ce í ol que hem de conside a : l'aplec d'ab andades poesies pa iò ico- polí iques Gue a. Vic ò ia. Demà, esc i es pe Miquel Du an de València, que eie en la llum en edició commemo a i a del Vllè. Cen ena de la Conques a de València. De la meua p ime a p oducció li e à ia, que ben segu amen é o s els de ec es p opis d'una d'adolescència, digué Ca les Sal ado en el Senyal in oduc o i que e a una «elegia sense c idò ia, sense llàg ima, sense plo . Elegia p egonam ::Y1 humana isupe icialmen poè ica. Elegia d'ab andamen , de o ça, de senye a». No sóc el més indica pe alo a -la ipe an hau é de deixa pas a un c í ic que, en a anys més jo e que jo, l'ha llegida lluny dels eng escamen s de 1937. Heus aquí l'opinió de Manuel Azna Sole : «L'Elegia aun mo de Rica d Blasco, és una p osa li ica b eu, dins la adició neo omàn ica, enca a que ima ges de cai e su ealis a acumu- lades en àpides enume acions caò iques són un e icaç ehicle exp essiu de l'emoció elegíaca pel comba en mo . Di idida en sis agmen s, l'elegia es cons ueix emà i- camen al'en o n de la mo ecundan (el ex és in oduil pel e s de Jo di de San Jo di 'A a em con en de ço que em a is u a') iaconsegueix un esolu ca àc e mo al i'exempla ', és adi , esde é simbol de l'è ica col.lec i a que po a à ins a la ic ò ia, de la qual és exemple aques comba en caigu ». R L'Elogi de la agància iuna cua, de Ca les Sal ado , és cons i uï pe dues pa s ben de inides. La p ime a - eedició d'un ex apa egu en 1928 dins la e is a Taula de lle es alencianes- mos a la ideli a de l'au o al dQgma noucen is a del seny il'equilib i i és un segui de e lexions p esen ades pe Sal ado com un in en d'ha - moni zació en e la{([eina» deI eball manual ila « agància» del eball in eI.Iec ual. Na a o iBo às, en el Senyal in oduc o i, encunyà dos a o ismes an i è ics pe exp essa -ne aques deba : «Elogiem la agància del quipensa. Blasmem el pensamen kl qui aga». La segona pa del llib e sal ado ià, la «cua» i ulada Onq poemes de gue a, ha susci a e ospec i amen opinions con adic ò ies. Josep Ibo a exclou la pos- sibili a d'adme e una p esa de posició polí ica del poe a, o al.legan que els poemes ac en d'«una gue a is a d'una mane a impe sonal iabs ac a, de qualse ol gue a». 9La o undi a del seu dic amen ha es a con es ada pe Azna Sole , qui en én que és e iden la consciència ci il de Ca les Sal ado , «·que el duu al com- p omís de ac a la emà ica in empo al k la gue a des d'una ac i udan i eixis a ben 7. Ibíd., p. 8. 8. M. AZNAR SOLER iR. BLASCO, Ioc. ci!., p. 126. 9. Josep lBORRA, La poesia pol ica alenciana 1930-1939, dins A gumen s n." l, València, 1974. p.I99, . LES LLETRES VALENCIANES EN LA CRuïLLA 15 conc e a». 10 Pel meu comp e, he ema ca com els Cinc poemes de gue a, exigu ibu al'ac uali a més coen , no són pas un me exe cice de s yle ique ó a injus in e i en Ca les Sal ado ebiesa oindi e ència da an el que es a a en joc en la Gue a dels T es Anys. 11 (Aques s poemes sal ado ians s'imp imi en en desemb e de 1937. Uns pocs mesos abans, en juliol, el poe a assumí públicamen la de ensa de la democ àcia in e - enin en an que cap de la delegació alenciana al 11 Cong és In e nacional d'Esc ip o s An i eixis es, celeb a aValència. En l'a inen esa, Ca les Sal ado p ecisà que la cul u a es a a amenaçada pe «el eixisme, que és la negació de l'home». 12 Denuncià com s'ha ien p ohibi en zona anquis a les llengües que no e en l'o icial, pe ò ambé ale à con a aquells, no eixis es, que dien -se de enso s de la cul u a olien nogensmenys op imi els idiomes ipe sonali a s de les mino ies nacionals isos ingué que «de ensan la cul u a pa icula , peculia de cada poble -i enca a més de les pe i es nacionali a s op imides- és com es po a iba a de ensa la cul u a gene al uni e sal».) Gue a. Vic ò ia, Demà, poema i de Miquel Du an de València, ou el màxim exponen de la nos a li e a u a cul a d an el ienni bèl.lic. Com ja he di apa- egué en oc ub e de 1938, si bé cinc dels e ze poemes que el o men s'ha ien publica p è iamen dins el dia i Adelan e. Du an, com ence adamen ha obse a Ibo a, ou l'únic poe a alencià que « a esc iu e uns poemes en de ensa de la democ àcia quan la gue a ja es eia pe duda». Poemes d'un o mol di e en al de Ca les Sal- ado pe què «la gue a que can a Du an és una gue a ben conc e a. En aques ecull exal a les i u s dels qui comba en i els alo s que de ensem>. 13 Als qua an a anys d'ha e -se publica aques llib e, és adi en 1978, F ancesc Pé ez Mo agon en éu una edició c i ica i el quali icà d'«ob a d'agi ació». Els e sos de Du an, al pa e de Pé ez Mo agon, « enen una i aci a mili an i, de egades, una o ça exp essi a, que ens col.ldquen da an de les seues oballes més agudes i since es», pe què el llib e «és el esul a d'una depu ació de o a la poesia an e io , almenys la més coneguda». 14 Els es udiosos han ema ca el con as que s'hi dóna en e Miquel Du an, poe a de la gene ació «solida is a» iCa les Sal ado , de la de 1930. Uns anys en e e -pe se exac es, en 1929- o s los ha ien p o agoni za una polèmica sob e l'a an - gua disme, del qual Du an es mos à de ac o , men e Sal ado n'e al'he ald més en usi¡:ls a. A a, en 1938, Du an, inespe adamen , adop a a un decidi accen a an - gua dis a - ins i o , incloïa cal.lig ames al seu llib e- men e que, en els poemes de gue a de Sal ado , l'a an gua disme apa eixia més empal.lidi . No és el cas d'alla ga -se a a en an in e essan qües ió. Allò que impo a és dei;.a cla que 10. M. AZNAR SOLER iR. BLASCO, Ioc. ci ., p. 130. Il. Rica d BLASCO, Una lec u a de Ca les Sal ado , p òleg aCa les SALVAOOR, Poesia, València, 1981, p. 62. 12. M. AZNAR SOLER iR. BLASCO, Ioc. ci ., p. 238. 13. J. !BORRA, Ioc. ci ., p. 199. 14. Miquel DURAN DE VALÈNCIA, Gue a. Vic ò ia. Demà, València, 1938; la eedició de 1978 po a un es udi in oduc o i de F ancesc PÉREZ MORAGON ('pp. 9-23). 16 ANUARI 1)[ .'A(òRUPi CI() BORRIANENCA I)L CULTURA si en 1929 Sal ado conside a a l'a an gua da «un pas pe al libe alisme» i o - mula a l'equació «Libe alisme "'- indi idualislI/e =delluX' àciu = an (!eL> isme» , ambé Du an, p opulso alesho es del populisme, a aca a pe eixis a el u u isme de Ma ine i, I~ Iés que, com ha p ecisa amb lucidesa Azna Sole , «allò que sell/- bla a en comença Ia dècada una escissió poè ica, acaba a a a [en 1938] en un COI1/- p om{s an i eixis a compa i pe an ics «a an gua dis es» (Ca les Sal ado ) ian ics «populis es» (Miquel Du an de València), en de ensa del p océs de econs ucció polllica icul u al del Pais Valencià que a p o agoni za la mino ia in el.leC/ual du an la Segona República». 1(, Li e a u a ea al En el ienni 1936-1939 el ea e ou l'única ia de con ac e popula obe a a la cul u a alenciana .. Una ia ancamen expedi a a eu del País -si més no, ins ben a ançada la con esa- ique ou ap o i ada pe c ea un «¡ca e de gue a», pe ec amen sinc oni za amb Ics inquie uds de l'ho a, bé que des d'una pe spec i a populis a, com co esponia a la adició del saine de cos ums, o ien ado a de la nos a li e a u a d amà ica dels dels seus o ígens. He esc i un lla g es udi sob e el ema, que el lec o po consul a si ol. 17 A a iací, cm limi a é aconsigna els e s més sob essonin s. La majo ia de les companyies ea als -come cials o d'a iciona s- an e- balla du an la Gue a dels T es Anys ep esen an ob es del epe o i, an aCas- elló com aAlacan o a València. És en aques a ciu a que es an p odui les no e a s. S'hi es ena en e ze í ols, de di e s cala , gai ebé o s en e 1936 i1938. La da e a es ena co espon agene de 1939. An icipa é que, en e els au o s que es ena en, no obem cap esc ip o dels que àci amen conside em capda an e s del alencianisme cul u al. Ni Na a o i Bo às, ni Sal ado , ni Du an, que en al es emps an in en a una eno ació de l'escena', hi compa egue en a a. Tampoc, au o s com Josep Cas anye Fons, Edua d Buil0 Almela iVi es, ambé eqüen ado s dels escena is. Aques di o ci en e els poe es «cul es» iels «popula s>l, en un momen de an a anscendència pe al pe - ind e de la nos a cul u a, és un dels mol s enigmes que es plan egen a l'ho a d'his- o ia el ea e alencià du an el pe iode. To l'es o ç ecaigué en els ells OU ie s, alguns dels quals assumi en un comp omís polí ic semblan al'assumi pels poe es. La majo pa de les es enes an p odui -se al Nos e Tea e, acà ec de la Companyia In eg al de Comèdies Valencianes, de la qual n'e a « esponsable» el p ime ac o Vicen Mau i. No aig pode oba o s els o iginals quan edac a a l'es udi adés esmen a i aig ha e de econs ui els que em manca en se in -me bé de les c í iques de p emsa bé de les in o macions dels es imonis que aconseguí de con ac a . 15. Ca les SAL V ADOR, Siglli/iwà i de 'al'Unlgua dilme, dim Tau a de lIe( es alencianes, n." 24, se emb e 1929; ecollí. dins Taula de lle es. alencianes. Selecció de ex os (a cu a de .Jo,ep IBORRA), València, 1982, pp. 206-209. 16. M. AZNAR SOLER i R. BLASCO, lo.:. ci .. p. 129. 17. Rica d BLASCO, E/ ea e al Pail Valencià du alll la gue a cil'il (/936- 939), Ba celona, 19XÓ. LES LLETRES VALENCIANES EN LA CRU LLA 17 La p ime a es ena ou, el 26 de se emb e de 1936, Cap ah{ amun! anem!, de Josep Pe is Celda. Aques a comèdia inicià el « ea e de gue a» p oduï pel alen- cianisme ea al en aquell ienni, amb més o una que el «social» o el « e olu- ciona i» esc i en cas ellà pe au o s del País en al a inen esa, is'a ançà p op d'un mes allu s es enes. Cap ah!amun anem! gi a a al'en o n dels can is socials ope a s en la socie a u al alenciana d'ençà del 18 de juliol icon enia un cla missa ge a a o de la esi de la « è olució cons uc i a». Pe is Celda u ili za a o s els seus ecu sos de saine e expe pe e lec i l'ins an ialça -ne ac a, segons els cànons de la pin u a de cos ums, que e a el seu o . En l'ob a hi ha ia ambé una decidida p ~sa de posició de l'au o , comp omés de e m amb el poble i la seua llui a. Cap ah!amun anem! es ep esen à ins les acaballes de no emb e, a a al e nan amb í ols del epe o i, a a amb no es es enes. Una d'aques es ou Nos a Na/a xa, d'Alejand o Casona, lla o s conside ada pa adigma de ea e a ança , en aducció d'En ic Bel an, mol lloada pe la c í ica. F ancesc Ba chino -so in esmen a amilia men : Paco- seguí el camí obe pe Pe is Celda d'un « ea e de gue a» en onca amb el adicional cos umisme de l'escena alenciana, iassolí g ans èxi s. Es enà Els ills del poble, saine popula en dos ac es, el 22 d'oc ub e. Els c í ics aplaudi en l'ence de copsa l'en usiasme col.lec iu en la o mació de milícies i la sà ia dosi icació de les escenes còmiques i les d amà iques. Es ep esen à ins ab il de 1937 si bé, na u almen , amb algunes pauses en la ca elle a. L'ac o Pep Alba, mol popula alesho es, po à aques saine aCas elló en no emb e de 1936 ial e ac o igualmen popula , Paco He míndez, l'es enà a Alacan en desemb e modi ican -hi el í ol -Els ills del poble o la columna de Ma %- pe adap a -lo al gus local; en éu una eposició en ab il de 1937 iuna al a en no emb e del ma eix any. En Els ills del poble.Ba chino ab aça a la causa popula posan -hi en joc el bo imillo del seu o ici d'au o expe imen a que sabia com oca les ib es més sensibles de l'espec ado en ho es d'ab andamen id'iI.Iusió. Al es au o s es ena en al Nos e Tea e ob es ca alogables com « ea e de gue a». Ramon Tomàs Sànchez p esen à el5 de no emb e de 1936 Can i de umb, comèdia d'ambien u al en la qual s'exposa en les secula s ei indicacions campe- oles on ales exigències de p opie a is icacics. E nes O daz es enà el 20 del ma eix mes iany Com a e ade a c ima, comèdia p o- eminis a que la c í ica lloà pe «la noble p eocupació social» que l'ama a a. Tingué mol a accep ació l'<<ap opòsi >> en un ac e de Julià Ribas A àmbul L'agüelo ielga a ó, un diàleg en e dues gene acions quali ica de «poema d'ac ua- li a » pels c í ics, es ena el 28 de no emb e de 1936. Aques au o mos à més ambició amb A an , semp e a an , comèdia es enada el 4de desemb e d'aquell any. C i ica a el eacciona isme d'un pa e que ha ia d'en on a -se al p og essisme de la illa, e en pa idà ia de la llui a popula . Una no a es ena de Pe is Celda, Cosque elles, p esen ada el 5de ma ç de 1937, no supe à la co a assolida pel sai- ne e amb Cap ah!amun anem!, o iinsis i en la desc ipció de les mudances p o- ocades pe la e olució en la nos a socie a ag à ia. 24 ANUARI DE L'AGRUPACiÓ BORRIANENCA DE CULTURA ha ien es a assassina s pe la e olució i dos ben elle an s, el bibliò il F ancesc Ca e es Vallo i el canonge Josep Sanchis Si e a -que n'e a di ec o -degà el 1936- ha ien aspassa de mo na u al desp és de se pe segui s, Això dona a ce a au èola de ma i i al Cen e, com s'enca ega en de ema ca els més p o- anquis es dels memb es. Teodo Llo en e Falcó, p imogèni del poe a i di ec o de Las P o- incias, ou nomena di ec o -degà in e í. 27 E a una ga an ia que el Cen e pe - sis i ia en l'innocu « egionalismo bien en endido» pos ula pel pa ia ca de la Renai- xença. Tan ben en ès que la Cà ed a de Llengua Valenciana, ins au ada pel poe a Ca les Sal ado a an de se elegi «di ec o de núme o» el 1935, ou suspesa inde- inidamen iel seu p omo o deixà d'acudi ales sessions co po a i es. El Cen o de Cul u a Valenciana s'ha ia exp essa en cas ellà des dels dies un- dacionals, cos um que començà a enca -se du an la República, quan hi accedi en uns quan s col.labo ado s de Taula de lle es alencianes. 28 To na ala p àc ica exclusi a de la «lengua del lmpe io» no e a sinó es au a la egla ins i ucional. Cap dels «di ec o s de núme o» en exe cici - alencianis es de lla is en o a, d'un alencianisme i ual i epidè mic- o mulà alesho es ni plany ni ecança i enca a menys gosà d'in ingi la egla. Com si la nos a cul u a pogués deslliga -se de la llengua p òpia!... Tan os ensible abdicació ma ca ia el u u umb del Cen e. S'escau de di , inalmen , que -en con as amb la pausa imposada al bu lle í de la Cas ellonenca- el Cen e ou au o i za a edi a els seus Anales ja en 1940. Com explica la ole ància dispensada aaques es dues ins i ucions acadèmiques pels manda a is de F anco? AI meu en end e, cald ia ce ca la causa en una doble conside ació. Pe ac a -se de cenacles e udi s d'escassa o nul.la ascendència pública, poc podien inquie a al encedo , sob e o enin comp e de llu condició de he en-klubs àcils de con ola . Amés, p esen a en la u ili a de cons i ui als ulls del ulgus una mena de símbols de la cul u a indígena i, pe an , ben ap o i- ables com a coa ada. F anco, en au o i za l'exis ència d'aques es ins i ucions, apa eixia com a p o ec o d'allò que p ecisamen des uïa. El ma eix p incipi s'aplicà en el cas de Lo Ra -Pena , com eu em més enda an , pe ò no en el d'al es en i a s d'índole popula , que podien esul a més con lic- i es. L'A eneo Me can il de València, on semp e hi hagué nuclis alencianis es 27. ALP 1940, pp. 183, 188. Els memb es an se depu a s (ALP 1941, pp. 73, 123). 28. En 1932 hi ing essa en Edua d Ma ínez-Fe ando, F ancesc Almela iVi es, Joaquim Reig, F ancesc Alcaide iVila , Emili Gómez-Nadal, An oni Igual Úbeda iVicen Geno és Amo ós. El 1934, Joan Beney o Pé ez. I el 1935, Ca les Sal ado . La ajec ò ia pos e io d'alguns és digna de ema ca - se. Alcaide, èbiamen alencianis a, degà de Filoso ia iLle es quan la eo gani zació anquis a de la Uni e si a , ob í el cu s 1939-1940 amb el pa lamen Concep o de nación según José An onio. Beney o, an ic memb e ac iu d'Acció Cul u al Valenciana, ascina pel eixisme des de 1934, accedí ala Je a u a de Publicaciones yEdiciones -enca egada de la censu a- ipublicà El nue o Es ado español i El pa ido, aques en col.labo ació amb José M. aCos a Se ano, ex-di igen de les jo en u s de la De echa Regional Valenciana ia a delega de Belles A s de Falange. Quan aGeno és, en al e emps e m ac i is a d'Acció Cul u al Valenciana, ep esen à Falange en la comissió o gani zado a del VIl.' Cen ena ien la ges o a de l'Ajun amen . (ALP 1940, pp. 183-185, 188,190,441,510,513,562,564.) Cal esmen a , així ma eix, que un an ic col.labo ado de Taula. el p o esso Edua d Julià Ma ínez, publicà e sos eixis es en cas- eBà: AI posa el co ejo de José Anlonio, dins ALP 1941. p. 343. LES LLETRES VALENCIANES EN LA CRuïLLA 25 d'alguna impo ància - an di igi -lo du an la gue a- ou ocupa l'I d'ab il de 1939 pe Falange, que dissolgué ca egò icamen l'en i a iu ili zà la seu social ins a1950. Un mun de pe i s a eneus icasinos de ba i, de ben di e s o igen, so in acollido s de mani es acions alencianis es, i que an ha ien anima la ida cul- u al en emps de la República (com a a la Unió Tabaque a d'Alacan , la Unió Musical de Cas elló o l'a eneu Els XX de València, en e al es) an se clausu a s. La desapa ició d'aques es ag upacions, amés de p i a al alencianisme cul- u al d'espais popula s on di ond e's, a ec à no ablemen el ea e, pe què mol es posseïen escena i p opi osos enien companyies ama eu s idels al epe o i e nacle. El pe mís concedi ala socie a co al El Micale , de València, pe ep end e la asca social el ma eix 1939 no compensà d'aquelles clausu es pe què de momen només éu classes de música i de can . 29 Uil in en de eanima la Socie a Valenciana d'Au o s ala a do de 1939 ou a o a p ecisamen pe un saine e -ho he explica en un al e Iloc-, apesa que la inicia i a pa ia d'un an ic p esiden , Lluís Ma í Aleg e, gens sospi ós de sim- .bl' 30 pa Ies epu lcanes. -El ea e, hi e na La si uació en què es obà el ea e alencià en la pos gue a és ben il.lus a i a de l'ac i ud dels encedo s en e s la nos a cul u a. Un cap enimen , com deia adés, desigual, selec iu ... i a isaic. ACas elló de la Plana una Ag upación A ís ica del SEU ep esen à a les aca- balles de 1939 dos saine s dels cas ellonencs Fo cada iSo o Lluch, pe ò calgué espe a acomençamen s de 1942 pe eu e un al e del alencià 8a chino, in e p e a pe la companyia de Educación yDescanso. En o s dos casos, es ac a a d'ob es ja en ellides, que compa ien el ca ell amb sa sueles osaine s cas ellans, ide quad es escènics que, a l'en e an , ~p esen a en només en aques a llengua. El e ala llengua au òc ona en els escena is e a sob een ès i, si calia, o ça explíci . Quan en 1941 Ma ilde Sal ado iManuel Sega a Ribés an in en a ea- li za l'òpe a La illa del ei Ba bu , inspi ada en les na acions del Tomba ossals de Josep Pasqual Ti ado, a l'empa a de la Socie a Cas ellonenca de Cul u a, opa en amb la p ohibició de la censu a mad ilenya, enca a i que una p ime a e sió en o ma de a sa pe a i elles del ex de Sega a ja s'ha ia ep esen a el 1940 a l'es a ge de la Cas ellonenca. El censo al.legà, p ecisamen , que el ex es a a esc i en ca alà. Tan sols desp és de mol es i eballoses ges ions l'òpe a ou au o i zada el 1943 acondició de limi a -se auna sola unció i e -la p ecedi d'un p òleg en cas ellà. 31 La e a és enca a més escandalosa si eco dem que Tomba ossals, llib e apa egu en 1930, és un ela que ol explica mí icamen els o ígens de Cas e'!ó de la Plana i que é pe als cas ellonencs una o a anscendència simbòlica. Es ob i que el censo sabia el què eia p ohibin la e sió ope ís ica: a aca a de ple els senyals d'iden i a d'un poble. 32 29. Música. Homenaje al maes o Gine , dins Le an e, n.o 178, 7-XI-1939. 30. R. BLASCO, El ea e al Pa s Valencià du an la gue a ci il (1936-1939), Ba celona, 1986, ol. 11, pp. 183-184. 31. lbíd., pp. 185, 189-194. 32. Pe a la signi icació de Tomba ossals, . l'es udi de L1uis MESEGUER cilal a la nola 24. 26 ANUARI DE L'AGRUPACIÓ BORRIANENCA DE CULTURA AValència les coses an oda pi jo . És ce que, a a o de l'eu ò ia del iom anquis a, que suposa a l'enlai amen d'allò que coneixem com «nacional- ca olicismo» -que, en e sió local, di íem « alencià-ca olicisme»-, l'ab il de 1939 an se au o i zades les uncions de ca e en hono de san Vicen Fe e , osiga els amosos «mi acles». 3.1 Pe ò aques es ep esen acions inspi ades pe la pie a popula mai no han in luï en l'e olució del ea e alencià ipe llu cadència anual poc podien con ibui a la ep esa del nos e mo imen d amà ic, exp essamen ban- deja del escena is, posa s p ime so a la è ula mili a icon ola s desp és pe Falange. La ep esa dels «mi acles», mos a apa en de espec e a les nos es adicions, ou con a es ada el Nadal d'aquell ma eix 1939 amb la emp a i a d'in odui una adició del o o as e a. Pa le de les ep esen acions e es pe l'o gani zació ju enil alangis a als ca e s de València de di e sos «au os sac amen ales» cas ellans. 34 Exe cici lag an d'acul u ació que, disso adamen , no se ia l'únic. També les alles ial es es es d'a eu del País an se ocon aminades odes i uades. El ea e alencià es à exclòs de les ca elle es come cials, i ins i o de les ac ua- cions ama eu s, almenys una bona se ena d'anys. Això no impedí que de egades pU'jassen als escena is ob e es d'assump e alencià, semp e ique es iguessen esc i es en cas ellà. No es p osc i ien els emes (segons quins, és cla ) sinó la llengua. Tan- ma eix, aques es suplan acions ampoc no an se gai e eqüen s. Tinc cons ància només de dues sa sueles, El Palle e , de 1941, iEl p ime alle a, de 1942. .15 Cal demana -se quina e semblança podien assoli els au o s aslladan de pa la els pe sona ges... Més g eu esul à la dese ció lingüís ica d'au o s d'un ce enom, pe bé que alguns, com En ic Bel an iSendin Galiana, ja ha ien comença adepa i -se du an la gue a. Ra ael Ma í O be à, aqui hom ha ia saluda el 1910 com ab illan p omesa de la eno ació ea al alenciana -sense que e alidàs pos e io men als espe ances-, a a s'ap essà ajunyi -se al ca o del endedo ies enà el 1940 Isabel la Ca ólica, mad e de España. 36 Bé és e i a que la majo ia dels au o s de ama s'es ima en més omand e calla s, al'espe a de emps millo s, decisió que els hono a. La p osc ipció àci a del ea e acabà el 1946, al ma eix emps que aBa celona, ipe què la si uació esde enia c í ica pe al ègim. En 1946 el go e n anquis a es obà acossa in e nacionalmen , condemna pe la ONU i eien e i a -se els ambai- xado s de les p incipals po ències. Amés amés, ['economia alenciana e a colpida g eumen pe les o es gelades de gene ides de maig s'inc emen a en les accions dels gue ille s, alho a que augmen a a l'ac i i a clandes ina polí ico-sindical. 33. ALP 1940, p. 168. Tan sols es ep esen a en als al a s del Me ca idcl Tossal. 34. ALP 1940, p. 192: «Las O ganizaciones Ju eniles de FET yde las .IONS ep esen a an en dis- l¡nlos pun os de la ciudad ac os (sic) sac amen ales en conmemo ación de la enida del Mesías." Abans ha el cons a que els Xique s de San Vicen Fe e «no pudie on lle a ac ec n las I adicionak, cp c- sen aciones ea ales po que los ojos des uye on odus los elemen os de 411C el Culegin Impe ial Ii,- ponia pa a es e obje o». 35. R. BLASCO, El ea e..., ol. li, p. 187. 36. ALP 1941, p. .105; ALP 1943, p. 191. LES LLETRES VALENCIANES EN LA CRulllA 27 La decisió d'alça el e ala nos a llengua en els escena is ea als. i au o i za ob es es i es d'esplai popula s'ha d'insc iu e en el con ex desc i . La llicència ou -com l'in e dic e- àci a, no explíci a, ino podem desca a que os con- cebuda com una mesu a ansi ò ia. Responia ala necessi a u gen de la 1I Dic- adu a d'assoli el més ex ens ecolzamen popula cong acian -se, si calia, els sec o s negligi s ins alesho es. La maniob a mai no ha alla . Cada egada que el pode cen al se sen eble oamenaça , cada ol a que ho conside a escaien pe als seus ins, apeLla ala nos a ib a més ín ima isen imen al, segu de p o oca una eacció a o able. L'ac o Vicen B ose a, de g an no o ie a ja des de les començalles del segle, ebé pe mís en eb e de 1946 pe ac ua al'A1kàza amb un epe o i de ex os alencians ja caducs i e l'es ena d'un saine que no apo a a cap no e a ('C usi- g ama' amilia , de Sendin iBel an). El dissab e de Glò ia d'aquell any -és adi , el 20 d'abJiI- s'es enà al Se ano pe una al a companyia la sa suela de Ba - chino iMagen i La co o a del me ca , g an èxi (més de siscen es ep esen acions) que palesà com deleja a el públic o na asen i la seua llengua en un escena i, semp e que l'au o es es in è p e d'emocions ac uals. L'èxi induí un segui d'imi- acions iuna segona pa dels ma eixos au o s. n Pe ò això són, com diu la ase popula , igues d'al e pane i jo m'he de ci cumsc iu e als lími s olun à iamen ixa s, que són els dels p ime emps de la ep essió anquis a. -Les associacions cul u als Pel que a aassociacions cul u als alencianis es no elacionades amb el ea ïe cal di que la majo ia ha ien desapa egu du an la gue a. Les poques que, amb p ou eines, aconsegui en man eni -se an a iba ala i de la con esa comple amen ex enuades. Va de callada que o gani zacions com l'Ag upació Valencianis a Escola , la Uni- e si a Popula Valenciana, l'Associació P o ec o a de l'Ensenyança Valenciana, o P oa (Consell de Cul u a iRelacions Valencianes), no an e es pe e i a -se, conscien s que el encedo impedi ia que ac uassen (de e , bas an s de llu s di i- gen s imemb es e en pe segui s alesho es). Tanma eix, hi hagué una emp a i a de cob i aques lanc pe pa d'elemen s ca òlico-d e ans no comp omesos amb el ègim ençu . Els di ec ius d'Acció Nacio- nalis a Valenciana an ecupe a el 29 de ma ç de 1939 la seu social, que un sin- dica de la UGT ha ia ocupa du an el ienni bèLlic. Com que es ac a a d'un pa i no inclòs en la Llei de Responsabili a s Polí iques iells no es conside a en desa ec es al nou Es a , an ob i el local i eemp engue en un mínim de ida social. Segons eco da a un d'ells, es «camu la en de socie a {pico- olklò ica pensan que al Go e n Ci il no queda ia a xiu». No hi ha cons ància pública de les seues ac i- i a s i o a pensa que no passa en de conciliàbuls amis osos. AI cap d'un any an se denuncia s al Go e nado , pe ò la in e cessió del canonge Ped o Tomas 37. R. BLASCO, Ellelll e .... ol. 11, pp. 194-201 28 ANUARI DE L'AGRUPACIÓ BORRIANENCA DE CULTURA Mon añana pa à el colp, il'au o i a manà «que es dissolgue a la socie a , es clau- su a a el local ino es e a es con a les pe sones». 38 - El cas de Lo Ra -Pena Si hi ha ia una ins i ució cul u al pa icula men ap a pe ase ins umen a- li zada pel encedo d'aco d amb els p incipis que he indica dessús sens dub e e a Lo Ra -Pena . La el a «socie a d'amado s de les glò ies de València idel seu Regne», que un g up de socis ha ia in en a p ese a inú ilmen el p ime any de la gue a, 39 es e i à an a ia com en a en les opes ic o ioses. L'episodi a pa de l'al.ludi « alencià-ca olicisme». El 8d'ab il de 1939 una col a de a penll is es acudí da an la Seu aceleb a . el adicional « oc de Glò ia», ol eig gene al de campanes amb què alesho es s'anun- cia a la Ressu ecció del Senyo el dissab e san , cos um in e ompu men e du à la con esa. Lo Ra -Pena podia exhibi un ampli ma i ologi. No menys de cin- quan a socis iun ex-p esiden ha ien ina amans dels e oluciona is. Això, i ambé l'his o ial de l'en i a -dún ponde a conse a isme-, p esuposa a l'adhesió al nou ègim. A a, el que ningú no hau ia p esumi és que os una adhesió an clau- dican . Els di ec ius, encapçala s pe Josep Casano a Dal ó -que hi p esidia quan escla à la gue a- an obsequia el gene al A anda amb una monumen al «mona de Pasqua» i o segui l'in i a en a isi a l'es a ge social, on l'imposa en solem- nemen les insígnies de soci d'hono . A anda s'e igí en p o ec o de la socie a i au o i zà la eanudació dels Jocs Flo als. 40 Lo Ra -Pena ha ia esde ingu , amb el cu s del emp,s, una associació d'enyo- adissos, p ac ican s del « egionalismo bien en endido» en l'es a més pu ; al a di , més innocu iin anscenden . La ida socie à ia ansco ia des de mol abans enmig d'una absolu a llango , I e a de la i ual con oca ò ia dels Jocs Flo als, únic momen en què -una egada a l'any!- el Ra sembla a belluga -se una mica. El alencianisme «d'an igo » del Ra ha ia es a ecusa so in pe la no a gene- ació d'in eI.lec uals que apa i de 1927 an éu pe poli la nos a I engua i eno a les nos es I e es. Els a pena is es no només e en eacciona is en polí ica. Ho e en, així ma eix, en qües ions li e à ies, com podia obse a -se en els Jocs, con e i s en me a ce imònia de coen o social, sense cap incidència en el p og és cul u al. Així i o , pe ala massa indoc a -que con onia el sen imen pa i amb l'amo de campana - Lo Ra -Pena enca na a una noció sumà ia de alencianisme; si més no, el màximum de alencianisme aquè l'ha ien acos umada. 38. F. RUIZ LÓPEZ, Ioc. ci ., p. 15. Miquel Adien comen a: «en es a ocasió nos sal à l'olo a ce a». Res no diu de quina m~na d'ac i i a s eali za en. A i ma que els denuncian s an se «elemen s de la jun a go e na i a que enia Lo Ra -Pena » ique la denúncia ou «p.e sepa a is es», acusació que poc desp és s'u ili za ia pe expulsa del Ra aVila Cabanes, Adien, Xa ie Casp iRica d Sanmanín. 39. M. AZNAR i R. BLASCO, Ioc. ci ., pp. 105, 161-163. 40. ALP 1940, pp. 167, 178-179, 184, 291-293; P ime Cen ena i dels Jocs Flo als de la Ciu a i Regne de València, València, 1959, pp. 273, 215, 277; An om IGUAL ÚBEDA, His ò úl de Lo Ra - Pena . València, 1959, p. 108. Si hem de c eu e Adien ( . sup a, no a 21), ell i els seus amics, poc desp és de )' 1d'ab il de 1939, es « e en cà ec» del Ra illiu a en l'en i a aCasano a Dal ó. LES LLETRES VALENCIANES EN LA CRuïLLA 29 D'això, l'au o i a mili a ou conscien de seguida, iho enca ilà en bene ici p opi. 41 Lo Ra -Pena se í alho a d'ins umen na co i zado del poble i d'excel.len coa ada dellingüicidi que maquina en. Un colp p o ada en els Jocs de 1939 la mollesa iduc ili a dels a pena is es, el go e nado Planas de To a imposà en desemb e una no a di ec i a, so a la p esidència de Josep Monmeneu Gómez. 42 Els Jocs Flo als an se la més pe ec a pales a d'acul u ació que hom hi podia imagina . S'hi o e í la ona de Man enido no només ab illan s o ado s del nou Es a , com a a An onio Goicoechea -líde de Reno ació Española, pa i monà quic comp omès amb l'Alzamien o-, ans ambé al gene al Millan As ay, undado de la Legión, ial poe a José Ma ia Peman, au o de Cisne os i El di ino impacien e imemb e del Consejo Nacional de Falange. Les illes de F anco iA anda puja en al se ial de la egina. 43 -Rimai es llago e s Els elib es del Ra an seg ega alesho es o a mena d'escandaloses llago e ies, .pe ò sob e o i ali za en en la c eació d'una poesia eixis a alenciana. És aques un capí ol de la nos a his ò ia li e à ia poc conegu enca a pe què an sols una mínima pa de la p oducció a ibà apublica -se. Segons m'han di Anna Ca a- lunya iSan i Co és, que in es iguen als a xius del Ra , la quan i a que oman inèdi a és conside able i, pe bé que d'escassíssim mè i , esul a un indicado socio- lògic de p ime o d e. Cal di , pe ò, que no o s els eixis i zan s e en e sai es d'ín ima ca ego ia, 41. Fó a in e essan d'esca i quins men o s ingué el gene al A anda. To ique po se no ho acla- i em mai, no hi cap dub e que sabien ben bé com podia explo a -se ap o i del nou ègim el populisme dels a pena is es icom calia a alaga llu es u a amo p opi. A all d'hipò esi, sugge i ia la in e enció di ec a oindi ec a de pe sona ges com el canonge Mon añana, Vica i gene al de la Seu, qui el 3de maig de 1939 o icià la missa de campanya p è ia ala des ilada de opes da an F anco (ALP 1940. p. 170); ja hem is que, segons Adle , e a assidu al despa x del go e nado ci il, Planas de To a ( . sup a. no a 38); ical indica que igu a a com «assesso mo al» en la Jun a de Go e n de Lo Ra -Pena (ALP 1941. p. 199). Al es de semblan in luència e en el doc o Juan José López lbo il'ex-dipu a adicio- nalis a Juan G anell Pascual, cap p o incial de p emsa ip opaganda; o s dos an se nomena s memb es del 11 Consejo Nacional de FET yde las JüNS alho a que A anda (BOE, 12-IX-1939). Tampoc s'ha d'oblida la posició de pode que enien an ics alencianis es, com a a Beney o iGeno és, oTeodo Llo en e iFalcó, di ec o de Las P o indas. Al e e a eni en comp e és l'exis ència d'una «Bande a Valenciana» dins del Cue po de Ejé ci o de Galicia, o mada pe «homb es de ca e a unos, sencillos campesinos o os»; en e aquells, ben bé podia ha e assesso s del gene al pe als asswnp es cul u als (ALP 1940. pp. 591-592). 42. P ime Cen ena i ...• p. 273. A ibueix el nomenamen al go e nado Ramon Lapo a; a ibució e ònia -que po se p o é d'IGUAL ÚBEDA, Ioc. ci .-, pe què Lapo a ou el successo de F ancisco- Ja ie Planas de To a (e . ALP 1941, pp. 65, 195). 43. ALP 1940. p. 170; A. IGUAL ÚBEDA, Ioc. ci!., pp. 108, 124, 127; ambé hi an se Man e- nido s el gene al Ab ia (1945) i els polí ics Es eban Bilbao (1943), Edua do Aunós (1944) iJosé Ma ia Al a o (1946). El poe as e Josep Cala ayud Bayà -que succeí Monmeneu en la p esidència del Ra - can a a així Ca men F anco Polo: «Fille a del Sol d'Espanya /pe qui iu o lo espanyol» (ALP 1941. pp. 161-167). 30 ANUARI DE L'AGRUPACIÓ BORRIANENCA DE CULTURA com a a Josep Monmeneu iJosep Cala ayud Bayà, guanyado s de les Flo s Na u als de 1939 i1940. Hi hagué ambé poe es de més emp que cedi en ales en abanades d'aquella ho a in aus a. Pe exemple, Pasqual Asins, F ancesc Cab alle o i Josep Ma ia Baya i. El cas d'Asins, Flo Na u al de 1941, és doblemen is , pe què a l'any següen op à a un p emi a o ga pe Ma ia Luisa A anda amb una composició en cas ellà (Valencia po siemp e, amén). Ip odueix is esa pe què Asins ha ia es a p esiden de Nos a Pa la, p ime in en alencià de omen a l'ensenyamen de la llengua, icol.Iabo ado de Taula ide El cam{ 44 També Cab alle o i Muñoz ha ia col.labo a en aques s pe iòdics capda an e s del alencianisme eno ado i, bé que no concu sà als Jocs d'aques a època, publicà el 1940 al Pensa i e una poesia lloan F anco, aqui designa a «modem San Jo di de l'Espanya e e na». 45 Quan a Josep Ma ia .Baya i, conegu d'an u i pel seu an ica alanisme, can- a ia la Di isión Azul el i943, composició p emiada amb l'Englan ina d'O , 46 que, com és ben sabu , es à ese ada al ema pa iò ic en el ca ell joc 1o alesc. Un exemple més -si calia- dels alsejamen s despe sonali zado s a què s'hi p es a a Lo Ra -Pena . -La e gi e sació dels o ígens En aques es maquinacions de o mado es de la idiosinc àsia alenciana, que el nou ègim o diap o domo sua amb la complaença in e essada oinconscien d'an ics alencianis es, s'ha de ema ca una ope ació p esen ada amb el elleu i el p es igi de la pompa acadèmica. El VII.èCen ena de la conquis a de València pe Jaume Is'esde ingué el 1938 i, malg a no se gai e p opicia la si uació, els epublicans an eco da icomme- mo a l'e emè ides. 47 Un any desp és, ambé els anquis es olgue en celeb a el Cen ena , a a pe inicia i a conjun a de Lo Ra ·Pena i el Cen e de Cul u a Valenciana. Teodo Llo en e iFalcó s'enca egà de les ges ions p op de les au o i a s, ales quals con encé amb l'a gumen que «a la úl ima conquis a debía un sele la glo ia de la p ime a». A o ga el pe mís p ecep iu -no més al a ia, amb an pe eg ina 44. El poema i p emia amb la Flo Na u al de 1944 es i ula El dia lí ic; po llegi -se en: Pasqual ASINS, Poesies, València, 1949; pp. 100-106. La composició Valencia po siemp e amén oman inèdi a; me l'han acili ada Anna Ca alunya iSan iCo és. 45. F. CABALLERO IMUÑOZ, A a ol a les Falles, dins Pensa ije , València, ma ç 1940. L'úl im e s demana «con iança cega en el Capdill». 46. Baya i i à al'Englan ina pe dos anys consecu ius amb un poema i ula Pà ia, que duia el lema «Di isió bla a». A. Ca alunya i S. Co és han c egu iden i ica -lo amb el que apa eix d'igual í ol dins J. M.· BAYARRI, Ob a poè iaI, València, s. a. (1953-1956), pp. 69-75. L'au o insis í en el ema almenys una egada més (La bès ia sep icèjala. ibíd., pp. 29-30). Aques a bès ia és el comunisme. 47. Rica d BLASCO, Cómo se conmemo 'Ó en 1938 el VII Cen ena io de la Fundación del País Valen- ciana. dins Dos ydos, València, núms. 21-22, oc ub e 1976. LES LLETRES VALENCIANES EN LA CRU LLA 31 aó!- en e els ac es commemo a ius hi hagué un cicle de con e ències. 48 La ma eixa doc ina in ocada pe Llo en e iFalcó ha ia inspi a els poe as es lo alescs isens dub e cap al e pa angó his ò ic podia se més g a al'«in ic o Cau- dillo», necessi a d'ungi -se amb un ca isma popula . Ve ací com Josep Monmeneu elaciona a les dues igu es en els Jocs de 1939. El poe a s'ad eça aValència, disso ada pe què els seus ills bo ds -és adi , els « ojos»-, que ingien de ensa -la, la lliu a en lligada de peus imans «a 'a bi i d'un exò icpode » -llegiu: el comunisme. Pe ò ha ingu la «libe ació», acà ec dels solda s del Cue po de Ejé ci o d~ Galicia, ialesho es es p odueixen les noCes en e l'allibe ada il'allibe ado . Momen solemne, nucli del poema: En mig les boi oses isions de quime a d'un somni dau an , eus ba e a anyoses les ales sedoses alo a pena . I a la eua o a apa eix a l'ho a qui ab el d ac ala co ona sa es a: Jaume d'A agó, qui de la Conques a a bo a el Penó. I el eial gue e , ab ges eixe i , aun nou ca alle apun a ab el di , qui al momen sospi a i os pa la imi a o embadali : 48. R. GAY ANü LLUCH, Conmemo ación del VII Cen ena io de la conquis a de Valencia, dins ALP 1940, pp. 561-567; . ambé ibid., pp. 183-184, 290, 292. En e les con e ències, cal ema ca la de Ra ael Cal o Se e i ulada Dos €p6Cas: el siglo XIII yel sigla xx. Conquis a y Libe ación de Valencia, que ebla a la óJun a . de legí lma his ò icamen la l(C uzada» de F anco iequipa a la seua igu a ala de Jaume I. S'e¡cau de di que, en els ac es cí ics, es passejà amb o s els hono s el Penó de la Conques a. Això con adiu l'a i mació d'Adle : «quan s'acabà la gue a, sense que es dic a a disposició que la p ohibi a, o s en engué em que es a a p ohibida la senye a alenciana» (Ioc. cil. ala no a 21). El ce és que la senye a de la ciu a ou ins umen a- li zada pe les au o i a s anquis es, que n'o e i en una èplica aF anco «(la cual p ome ió gua da como una eliquia»), idesp és en ia en l'o iginal al «Des ile de la Vic o ia» de Mad id i a uns «ac os de con a e nidad» aGalícia; quan o nà aValència «se la ibu ó un ecibimien o con los debidos hono es» (ALP 1940. pp. 171, 173). Ac es que en cap mane a podien in e p e a -se com de p ohibició. 32 ANUARI DE L'AGRUPACiÓ BORRIANENCA DE CULTURA «Sóc F ancesc d'Espanya, oh ma bella aimial, qui el d e li pe oca de conque ido ; qui en el guany de e es més dale sen ia pel de os e co . Qui a iscà la ida pe alli e a - os no us ol e escla a, i à ideslleial. D'amo l'escla a ge co p és e ao ena - os ab l'anell nupcial.» E c. e c. 49 Ma e de Déu! ... Quins pape s d'auca an juga els pixa e sos llago e s!... Un clam en el silenci A a, pe acaba , old ia mos a - os el e és de la si uació. En aquella ho a is a, en la què an s claudica en, hi ha ia un poe a, un e poe a, que en la soleda del seu es udi pa ia iesc i ia, sense claudicacions, un pe i eix de poesies que mai no a ibà apublica . Aquell «ca alà de la ciu a de València», com s'ha ia de ini una egada, enia pe nom Ca les Sal ado ila seua eu ha ia es a , el 1937, e ma icla a quan denun- cia a da an d'un audi o i d'esc ip o s in e nacionals, que «el eixisme, en nega l'home, nega ambé la cul u a, imés enca a, nega les mino ies cul u als, nega les cul u es nacionals inega el d e d'exis ència cul u al, que no polüica, ales mino ies nacionals». 50 Ve edic e que, a a, pa ia en la p òpia ca n. Un pa imen que ins- pi a a les seues poesies clandes ines. Com aques a, da ada el 9 d'oc ub e de 1942: 49. .Josep NONMENEU IGÓMEZ, Dolo igoig, dins ALP 1940, pp. 283-286. Com el lec o obse a à, apun en ja al es g ama icals, p incipalmen o og à iques, que se an més abundoses com més accés inguen els imai es als ce àmens del Ra , els anys següen s. Una conseqüència de la polí ica d'usu pació cul u al menada pel anquisme ou la deg adació de la llengua, an la pa lada com l'esc i a; en aques a, l'abandó de les No mes de Cas elló, la in oITÚssió de alsos g amà ics ila condemna o icial dels p incipis ab ians, an e es alls, sob e o en les publicacions de cai e popula . 50. El pa lamen de Ca les Sal ado da an del 11 Cong és In e nacional d'Esc ip o s An i eixis es po llegi -se dins M. AZNAR i R. BLASCO, Ioc. ci!., pp. 109-111, 237-240. .- LES LLETRES VALENCIANES EN LA CRUÏLLA 33 Ai, Rei en Jaume, sag a pe ha e -nos conquis a iposa en llibe a l':} uns quan s segles! Si pogué eu ind e a ui ides d'aqueix Puig eí deslliu a -nos del e í que ens anega! Ja sé que sou un eco d pe ò enmig de la disso cau e em e ol a en la mo sense espe a. I iu e un any ial e any als eus peus amb el meu plany pe què ens aces l'a e any d'un nou iu e en el qual no inga ni ni siga ja més e i el malau a espe i de la Pà ia. 51 La ep essió lingüís ica-cul u al empesa pel anquisme oba a, doncs, esis- ències. Pe ò inOigia e ides an p o undes que enca a a ui pa im les conseqüències. 51. Aquc, c, ocsies pal iò ique, dc C. Sal ado , apa egudes en e els seus manusc i s, an un o al de ui , F anccsc P0 cz Mo agon é anuncia publica -les amb un comen a i.