NüRMES
O'ORTOGRAFIA
VALENCIANA
EXCM.
AJUNTi}MENT
DE
VALENCIA
FESTA DEL LLIBRE.-1933
•
•
-
os
NüRMES
D'üRTOGRAFIA
VALENCIANA
EXCM. AJUNTAMENT
DE
VALENCIA
FESTA
DEL
LLIBRE
1933
El g a a que ígu a en la colJe .
s
ed d'un col.loquí sob e /'a
de
no a i.
esc i
pu
Ca ies Ros (segle
XVIlll
Edi o ial
"Miguel
Joall»-
Talencia
-
Ad e imen
Una
de les causes que
han
di icul-
a
l'ús
esc1'i
de
la
llengua
alenci4-
na,
ha
es a
la
manca
d'uni a
o1' o-
gnl ica,
pe1'
la
qual
han
Ip1'olJugna
sempJ'e els
aman s
de
la:
nos 1'a
paTla
sense que
mai
s' hagueTa
pogu
aT1'i-
baT a
un
acm'el:
aco d
al
que
a
poc
han
a l'iba
en ' la s
iesc1'ip oTS
au o-
isa s,
o mulan
i
aca an
unes
11.01'-
1nes
o og1'l'l iques que,
peT
Tac aT-se
""una
ob a
pUTª-men ,al.enci.g,nis a,
l'Ajun amen
de
Valimcia
es
CTeU
en
el
cas
de
pJ'opagaJ' en
la
solemn:i. g,.(
qe
l J
Fes a
del
Vib e,

Bases
1.
En
p incipi
de
pa aula
s'esc iu
bino
p
en
els p e ixes ab, ob, sub
(abdica , objecció, subs an iu) i
s'es-
c iu
pino
b
en
cap (cap a ). Excep-
cions: ap e,
apnea,
op a , op ic, op·
Um; cabdal, cabdell, cabdill.
Tan
la
egla
com
les
excepcions
s'ex enen
als
compos s
i
de i a s
(de
subs imcja,
insubs ancial; de cabdell, cabdella );
es a
obsel' ació
deu
dona -se
pe
e a.
en
o s
los
casos
semblan s.
2.
8'esc iu
p
da an
,
c,
s, n
(asepsia,
hipno ic); b
da an
d(heb·
domada i). Excepcions: dissab e, dub·
e, sob e.
3.
En
inal de
pa aula
s'esc iu
p
(cap, camp, cup
( ecipien ),
macip).
Excepcions: inals
en
ob (hid o ob) i
en
sil.lab (monosíl..lab);
da e e
con-
ió
sonan
en
pa aules
de les
quals
po -
en
beIs
emenins
i
de i a s
(eo b,
d.
lo be a)
i
amb
o
ab
(p eposició);
adob,
ala b,
aljub,
baobab,
ba b,
eub ( ig.
geomé ica),
club, exub,
galib,
nabab,
o b,
ubo
4.
Da an
I i
mai
no
s'esc iu
.
5.
La
e
ep esen a
un
so
gu u al
(cap)
i
un
a e
al eola
(eep)j
la
g
ep esen a
igualmen e
un
so
gu u al
(ga )
i
un
a e
pala al
(gen ).
EIs
sons
gu u al
s e ig
poden
con ond e's,
en
mig
i inal de
pa aula.
En
mig
de
pa aula
s'esc iu
e
da an
e,
s,
,
i,
Zj
e'esc iu
g
da an
d,
g, m, n(aeeió,
eczema,
agmen ,
insigne).
Excep-
cions:
acmé,
a aenid,
d acma,
es ie·
nina,
ieneumon,
ienog a ia,
éenie,
anécdo a,
sinécdoque
i
iu s
de i a s.
6.
En
i
de
pa aula
s'esc iu
e
(a e,
sale).
Excepcions:
Da e e
consonan
en
pa aules
de
les
quals
po en
g
los
emenins
i
de i a s
(ama g,
c .
ama -
ga,
ama go ).
En
pa aules
acabades
en
ag, ug, eg i
a es
en
gene al
cul es i
ex ange es
q;ue
en
duen
e
I
les
llengües
o igina ies
( izó ag,
en·
í ug).
7.
Da an
e, i, se
ep esen a
el so
gu u al
de g
mi janc;an
la
in e cala-
ció
d'una
u
muda
(gue a).
8.
El
so
gu u al
de e
da an
e, i,
se
ep esen a
mi janc;an
la
q
i3e~ida
d'una
u
muda
(que, quilla).
9.
El
so
gu u al
de e
da an
una.
ui
a a
ocal
que
o men
una
sola
sil.laba
se
ep esen e
pe
q. Si
la
se-
gana
ocal és e, i,
lamun
la
us'es-
c iu
la
die esi
(quan, eqüen , obli·
qüi a ,
quo a).
10.
En
p incipi
de
pa aula
s'esc iu
ad
i
no
a
(adjacen ). Excepcions: da-
an
z(a zembla) i
en
a las, a lim ic,
a le a, a mos e a.
11.
En
i
de
pa aula
s'esc iu
ino
d(pi , a di , a alo , mu ). Excepcions:
Da e e
consonan
en les
pa aules
de
les
quals
po en
deIs
· emenins i
de i a s
(es upend, c . es upenda;
so d, c . so da; esgua d,
c .
esgua .
da ).
Dan'e e
ocal
en
els
emenins
acaba s
en
e ud, i ud (consue ud, so-
7
Ii ud).
En
algunes'
pa aules
ecniques
i
ex ange es
com anhíd id, sumand,
babo d, lo d.
12.
El
so
pala al
de gse
ep esen-
a
da an
e, i
pe
g(ges a, gen , gi-
a ). Excepcions:
Es
ep esen a
pe
j
da an
eee, ee (adjee iu, abjeeeió);
en
je sei, majes a ien
alguns
nom3
de
p ocedencia
bíblica
o
g ega,
com
Jesús, Jehú, je a quia, je oglí ie i
llu s
de i a s
(je a quie,
jesui a).
Da-
an
de
a,
o, use
ep esen a
pe
j(ja-
eimen ,
joguina,
ju ge, menja , pi
u-
jalo
13.
El
so de
pala al
ica i a
so -
da
(eh
ancesa)
es
ep esen a
se n-
p e pe
x(Xa i a, punxa, ma xa, sei-
xan a, ix). De egades
da e e
de con-
sonan ,
com
en
es inx, linx, e c., i
semp e
da e e
de a, e, o,
u,
el
signe
x
p en
el so de es (Alexand e,
luxe).
1 a més,
en
casos
co n: ixe iels de i-
a s.
Pe
aque
p enga
el de eh
an-
cesa
s'in e posa
una
(empa xa ,
despa x). Excepció: de egades
ambé
da é e
la
i(boli x). El so de p e-pa-
8
com ex-p esiden );
en
les compos es
de
o ma
pe sonal
de
e b
i
subs an-
iu
(gua da· obes) ide
sub an iu
aca-
ba
en
ocal iadj
e iu
(o
pa icipi)
inicia
pe
,
s, x(cama-sec); en so d-
mu , quªsl-con ªc1e, p' e- oma, p o-
sec o , despús-ahl , no d-es , his o lc-
a queologic iconsemblan s.
31.
La
lle a
h
no
més
s'esc iu
quan
ho
exigix
la
e imologia,
no
mai
pe
a
subs i ui
una
consonan
pe -
duda
(ha e , ahi ;
pe o
aó,
no
ahó).
32.
La
lle a
y
s'emp a
en
el di-
g a
ny
(any)
i
an
es a
com les
TIe-
es
k i wen
pa aules
ex ange es
..
33.
El
díg a
eh é
ús
ambé
en
pa aules
ex ange es
ien
alguns
noms
de llina ge.
34.
S'accen uen
o es les
pa aules
agudes
que
e minen
en ocal: ani a,
ani é, aní, condició, algú.
Lee
pa aules
que
e minen
en
as,
es, ¡s, os,
us:
ind as, co és,
pa!&.
capciós, con ús.
1i

Les
agudes
que
e minen
en en.
in: o en, espJln.
Les
pa aules
planes
que no e mi-
nen
en
cap
de les do ze
e minacions
di es: hid O ob, ca ec, cen íg ad, e-
leg a , ca aleg, acil, a om, ele on,
p incep, có e , Iíci , índex, obols,
ana eu, di íeu.
Les
pa aules
esd úixoles s'accen-
u
en
o es: maxima, múl iple, cus-
odia, cú ia, Valéncia.
To a
a
accen uada
po a
l'accen
g eu: old a.
To a
ii
o a
uaccen uades,
l'agu :
panís, Rússia.
To a
e i
o a
oobe es, el g eu:
clemencia, oliba.
.
To a
e i
o a
o ancades,
l'agu :
Qsg[ésla,
::ecó.
Es
oben
aso in
als
ocabula is
dos o mes
d'una
ma eixa
pa aula
(amb iabj els ilos;
el
ilo). Aix6 ol
di que ambdós o mes són
igualmen
ilegi imes,
enca a
que
la
p ime a
si-
ga
la
més
usual
i ecomanable.
111
·,'
•
14
caí Sal ad