Normes d'ortografia valenciana

NüRMES O'ORTOGRAFIA VALENCIANA EXCM. AJUNTi}MENT DE VALENCIA FESTA DEL LLIBRE.-1933 • • - os NüRMES D'üRTOGRAFIA VALENCIANA EXCM. AJUNTAMENT DE VALENCIA FESTA DEL LLIBRE 1933 El g a a que ígu a en la colJe . s ed d'un col.loquí sob e /'a de no a i. esc i pu Ca ies Ros (segle XVIlll Edi o ial "Miguel Joall»- Talencia - Ad e imen Una de les causes que han di icul- a l'ús esc1'i de la llengua alenci4- na, ha es a la manca d'uni a o1' o- gnl ica, pe1' la qual han Ip1'olJugna sempJ'e els aman s de la: nos 1'a paTla sense que mai s' hagueTa pogu aT1'i- baT a un acm'el: aco d al que a poc han a l'iba en ' la s iesc1'ip oTS au o- isa s, o mulan i aca an unes 11.01'- 1nes o og1'l'l iques que, peT Tac aT-se ""una ob a pUTª-men ,al.enci.g,nis a, l'Ajun amen de Valimcia es CTeU en el cas de pJ'opagaJ' en la solemn:i. g,.( qe l J Fes a del Vib e, Bases 1. En p incipi de pa aula s'esc iu bino p en els p e ixes ab, ob, sub (abdica , objecció, subs an iu) i s'es- c iu pino b en cap (cap a ). Excep- cions: ap e, apnea, op a , op ic, op· Um; cabdal, cabdell, cabdill. Tan la egla com les excepcions s'ex enen als compos s i de i a s (de subs imcja, insubs ancial; de cabdell, cabdella ); es a obsel' ació deu dona -se pe e a. en o s los casos semblan s. 2. 8'esc iu p da an , c, s, n (asepsia, hipno ic); b da an d(heb· domada i). Excepcions: dissab e, dub· e, sob e. 3. En inal de pa aula s'esc iu p (cap, camp, cup ( ecipien ), macip). Excepcions: inals en ob (hid o ob) i en sil.lab (monosíl..lab); da e e con- ió sonan en pa aules de les quals po - en beIs emenins i de i a s (eo b, d. lo be a) i amb o ab (p eposició); adob, ala b, aljub, baobab, ba b, eub ( ig. geomé ica), club, exub, galib, nabab, o b, ubo 4. Da an I i mai no s'esc iu . 5. La e ep esen a un so gu u al (cap) i un a e al eola (eep)j la g ep esen a igualmen e un so gu u al (ga ) i un a e pala al (gen ). EIs sons gu u al s e ig poden con ond e's, en mig i inal de pa aula. En mig de pa aula s'esc iu e da an e, s, , i, Zj e'esc iu g da an d, g, m, n(aeeió, eczema, agmen , insigne). Excep- cions: acmé, a aenid, d acma, es ie· nina, ieneumon, ienog a ia, éenie, anécdo a, sinécdoque i iu s de i a s. 6. En i de pa aula s'esc iu e (a e, sale). Excepcions: Da e e consonan en pa aules de les quals po en g los emenins i de i a s (ama g, c . ama - ga, ama go ). En pa aules acabades en ag, ug, eg i a es en gene al cul es i ex ange es q;ue en duen e I les llengües o igina ies ( izó ag, en· í ug). 7. Da an e, i, se ep esen a el so gu u al de g mi janc;an la in e cala- ció d'una u muda (gue a). 8. El so gu u al de e da an e, i, se ep esen a mi janc;an la q i3e~ida d'una u muda (que, quilla). 9. El so gu u al de e da an una. ui a a ocal que o men una sola sil.laba se ep esen e pe q. Si la se- gana ocal és e, i, lamun la us'es- c iu la die esi (quan, eqüen , obli· qüi a , quo a). 10. En p incipi de pa aula s'esc iu ad i no a (adjacen ). Excepcions: da- an z(a zembla) i en a las, a lim ic, a le a, a mos e a. 11. En i de pa aula s'esc iu ino d(pi , a di , a alo , mu ). Excepcions: Da e e consonan en les pa aules de les quals po en deIs · emenins i de i a s (es upend, c . es upenda; so d, c . so da; esgua d, c . esgua . da ). Dan'e e ocal en els emenins acaba s en e ud, i ud (consue ud, so- 7 Ii ud). En algunes' pa aules ecniques i ex ange es com anhíd id, sumand, babo d, lo d. 12. El so pala al de gse ep esen- a da an e, i pe g(ges a, gen , gi- a ). Excepcions: Es ep esen a pe j da an eee, ee (adjee iu, abjeeeió); en je sei, majes a ien alguns nom3 de p ocedencia bíblica o g ega, com Jesús, Jehú, je a quia, je oglí ie i llu s de i a s (je a quie, jesui a). Da- an de a, o, use ep esen a pe j(ja- eimen , joguina, ju ge, menja , pi u- jalo 13. El so de pala al ica i a so - da (eh ancesa) es ep esen a se n- p e pe x(Xa i a, punxa, ma xa, sei- xan a, ix). De egades da e e de con- sonan , com en es inx, linx, e c., i semp e da e e de a, e, o, u, el signe x p en el so de es (Alexand e, luxe). 1 a més, en casos co n: ixe iels de i- a s. Pe aque p enga el de eh an- cesa s'in e posa una (empa xa , despa x). Excepció: de egades ambé da é e la i(boli x). El so de p e-pa- 8 com ex-p esiden ); en les compos es de o ma pe sonal de e b i subs an- iu (gua da· obes) ide sub an iu aca- ba en ocal iadj e iu (o pa icipi) inicia pe , s, x(cama-sec); en so d- mu , quªsl-con ªc1e, p' e- oma, p o- sec o , despús-ahl , no d-es , his o lc- a queologic iconsemblan s. 31. La lle a h no més s'esc iu quan ho exigix la e imologia, no mai pe a subs i ui una consonan pe - duda (ha e , ahi ; pe o aó, no ahó). 32. La lle a y s'emp a en el di- g a ny (any) i an es a com les TIe- es k i wen pa aules ex ange es .. 33. El díg a eh é ús ambé en pa aules ex ange es ien alguns noms de llina ge. 34. S'accen uen o es les pa aules agudes que e minen en ocal: ani a, ani é, aní, condició, algú. Lee pa aules que e minen en as, es, ¡s, os, us: ind as, co és, pa!&. capciós, con ús. 1i Les agudes que e minen en en. in: o en, espJln. Les pa aules planes que no e mi- nen en cap de les do ze e minacions di es: hid O ob, ca ec, cen íg ad, e- leg a , ca aleg, acil, a om, ele on, p incep, có e , Iíci , índex, obols, ana eu, di íeu. Les pa aules esd úixoles s'accen- u en o es: maxima, múl iple, cus- odia, cú ia, Valéncia. To a a accen uada po a l'accen g eu: old a. To a ii o a uaccen uades, l'agu : panís, Rússia. To a e i o a oobe es, el g eu: clemencia, oliba. . To a e i o a o ancades, l'agu : Qsg[ésla, ::ecó. Es oben aso in als ocabula is dos o mes d'una ma eixa pa aula (amb iabj els ilos; el ilo). Aix6 ol di que ambdós o mes són igualmen ilegi imes, enca a que la p ime a si- ga la més usual i ecomanable. 111 ·,' • 14 caí Sal ad