scieee Science in your language
[en] (orig)

Peces inèdites d'un enterrament tadorromá procedentes de Tirig (Castelló) dipositades en el Museu Provincial de Belles Arts de Castelló de la Plana

Read accessible full text

Peces inèdites d'un enterrament tadorromá procedentes de Tirig (Castelló) dipositades en el Museu Provincial de Belles Arts de Castelló de la Plana

Author: Rosas Artola, Manuel
Publisher: Diputació de Castelló: Servei d'Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques
Year: 1976
Source: http://repositori.uji.es/bitstreams/8b3460a7-653f-4a08-a5d0-ea48898265c0/download
/
'Peces inèdi es d'un" en è amen a do omà
p~oceden es
de Tí ig (Cas elló) diposi ades
en
el
Museu P o incial de Belles
A s
de Cas elló de la Plana
MANUEL
ROSAS
ARTOLA
L'ENTERRAMENT 1
Es
ac a d'una sepul u a exca .ada
en
e a, sense cap mena d'apa ell
cons uc iu,
que ou obada
l'any
1930 a
la
Foia de Tí ig (coma ca de
l'Al
Maes a ),2
casualmen ,
pe uns eballado s que aplana en una inca i
en
el ma ge
d'un
bancal, sense que ales-
ho es s'hi
obés
cap al e en e amen ; el
lloc
exac e de
la
oballa és
ac ualmen
impos-
sible de locali za , posa que
la
ans o mació
que
ha
so e
aques
lloc
iels p op de
cinquan a anys que han passa
de~
del
descob imen '
an
impossible
oba -hi
es imo-
nis.
Aques
descob imen
ou
comunica
aJoan Bap is a Po ca ,. que alesho es es a a
pil1 an aTí iQ, el qual ecollí els ma e ials iels po à acasa seua; en o n de 1945 ó1946
aques es peces de
la
«Col.lecció Po ca » an en a
com
adonació
en
el Museu de
Bel,les
A s
de Cas elló de
la
Plana, on són ac ualmen .
MATERIALS
1.
Si ella de b onze amb agulla i
placa.-La
si ella es dè pe il a onyona , amb
els
ex ems
del
començamen
de l'agulla
co ba s
cap enda e e; es à o mada pe
dos
cosos
en
o ma de peixos que s'uneixen pel cap. L'agulla és de pe il aquil.li o me, amb
qua e b anques,
dos
de les quals es ap co bades cap en "e a.
La
placa és ec angula ,
o namen ada amb un a c de e adu a cala ideco ades les o es ex e io s amb incisions
isenyals abu í. Enganxa a
en
el cui o pe
mi jà
de qua e
bo ons
plans
si ua s
acadas-
cun dels angles.
Mide$~
95 mm. de lla gà ia
o al
màxima, 47 mm. d'amplà ia de
la
si ella, 65 mm. de
lla gà ia màxima de
la
placa i35 mm. d'amplà ia de
la
placa ( ig. 1,
1).
2. Guaspa
de
unda de
gani e
ipus
«Simancas».-Sense
deco ació, solamen
con-
se a les dues
an.elle:::
que se ien pe aenganxa -la a
la
cin u a.
Mides: 195 mm. de lla gà ia màxima i56 mm. d'amplà ia màxima ( ig.
1,
2).
1. Volem
ag ai
aques a
in o mació
aen F ancesc Es e e Gàl ez, que èns
l'ha
comunicada e -
balmen .
2.
"Mapa
del
Ins i u o
Geog a ico y
Ca as al",
ull
n.o
570
(Albocàsse ).
"
4. C an
i.-Se
nce , amb bà a, li al a
u'n
a;gmen del pa ie al
empo al
esque es.
M. ROSAS
ARTOLA
294
3.
Salpasse
(Tipus
1A
de
Palol).
3.-l;n
làmina
de
cou e ina,
de
cos
cu
i
cilin-
d ic,
la
pa
in e io
-semies è ica
p àc icamen -,
é
un
umbus
pe i
en
,la
base.
En
la
o a duu dues pes anyes iangula s
pe '
aga a
la
nansa, de
la
qual es conse en
e.n-';
ca a
J agmen s
a, cadascun dels o a s.
En
es a
de
conse ació
bas an , bo, enca a que
en
dos
agmen s.
Mides:
120 mm.
d'al u a
ins
a
la
o a, 132
mm'.
d'al u a
ins a
la
pes anya i160 mm.
de diàme e màxim
de,
la
boca ( ig. 1,
3).
,
,~
ESTUDI COMPARATIU
,I
CRONOLOGIA
L'agulla de
ipus
aquil.li o me amb, dues
bi u cacions
cen als, no é cap pa al.lelisme
en e les peces hispàniques que coneixem, ñi
ampoc
en e les peces es ange es que
hem
is ;
so.lamen un exempla de
la
nec òpoli
d'A as
(F ança) 4p esen a aques a
pa icula i a ,
enca a que amb les pun es pa al.leles i
no
di e gen s
com
en
la
si ella
que p esen em.
Aques a
agulla
amb
dues
pun es
pa al.leles, pe ò,
no
és es anya,
an
amb bucle del
ipus
quad a
com
a onyona . Del
ipus
de bucle a onyona ,
o ma
pe
dos
peixos
que s'uneixen pel cap, n'hi
ha
un exempla a
Zengo a kony
(Hung ía) 5ies-
pecialmen
dos
exempla s de
Ve mon
(F ança),6 on els caps s'uneixen aga an una
b04a,
que queda
al
mig
de
les dues
pun es
de
l'agulla, ique semblen
el
model més
di ec e
de
l'exemple
que p esen em.7
Tamb~
la
placa calada amb
deco ació
d'a c
de e adu a ens posa
en
elació amb
pa al.lelismes
di ec es
ancesos,
associa s
asi elles del ema de 'peixos enca a s.
Els
exempla s hispànics de placa
calada
amb
deco ació
d'a c
de e adu a
conegu s
ins
a a, es an
limi a s
a
la
Vall del Due o:
l'exempla
de Liédena
(Na a a),
o a del ma c
geog à ic
'es ic e,
pe ò
mol
p òxim,
nomé~
conse a
la
placa, Iel seu
- alle
d'o igèn
possiblemen
ancès 8
l'exempla
de
la
nec òpoli de Fuen esp eadas (Zamo a)·9 i. els
exempla s de Yecla
(Silos)
i
La
Nuez de
Abajo
(ambdós
p o ín'cia de
Bu gos),
que
enen una o namen ació
d'ambició
a qui ec ónica,
igu a i a, que no
exis eix
en
lo enà
odanu ia, segons Palol,10 pe ò
la
peça que p esen em man é l'a c
,de
e adu a en
l.a
posició
ca ac e ís ica del
models
ance~os.
Els qua e
bo ons
de
subjecció
al
cui o,
en
lloc
dels
dos
ípics
de les plaques de
la
Vall del
Due o,'
i
la
esolució écnica de
la
on issa, enca a
que'
sense l'elegància de les eseme i ades peces obades aF ança,
posen de elleu
el
pa en esc
di ec e
d'aques
exempla
amb els
d'A as
i
Ve mon .
I··
3.
P.
DE
PALOL, Nec 6pol1s hispano omanas
del
siglo
IV
en
el
Valle
del
Due o.
III
-Los asos
y ecipien es de b once, en
"Bole n
del Semina io de Es udios de A e y
A queo:ogia",
Valladolid,
1970,
XXXVI,
pago
232, ig. 11.
4.
V.
I: EVISON,
Quol
b ooch s yle buckles, en
"The
An iqua ies
Joumal",
1968,
XLVIII,
pa
11,
ig.
4'-h.
5.
H.
BULLlNGER, Spa an ike
gü; elbechlage.
Typen, he ellung, ag ewesei und de ie ung, en
"Disse -
a iones
A chaeologicae
Gandenses", B uixes, 1969, XII, ol.
1.1,
làm.
1.
6.
BULLlNGER, Spa an ike
gü elbechlage
...
,ci ., ol.
11,
dib.
55,1
i56,1. .
7.
J.
BOUBE Fibules
e
gami u es
de cein u e d'époque omain a di e en,
"Bulle in
d'A chéologie
Ma ocain",
1960,
IV"
pp. 319-379, p esen a
di e en s
exempla s de si elles amb
de~o ació
de caps de
peixos enca a s, pe a cap
amb
agulla
de
dues
bi u cacions
cen als.
8.
P.
DE
PALOL,
La
nec 6polis
de San
Miguel
del
A oyo ylos b oches hispano omanos
del
siglo
IV,
en
"Bole in
del Se nina io de Es udios de A e y
A queologia",
Valladolid,
1969, XXXIV-XXXV,
pago
157,
ig. 25,3.
9.
L.
CABALLERO ZOREDA, La
nec 6pol s
a do omana.
de Fuen esp eadas. Zamo a (un asen a-
mien o en
el
alle
del
Due o), en "Exca aciones A cjueológicas en España",
Mad id,
1974, n.o 80, pp. 39-40,
ig. 11. I
10. PALOL, La nec 6po'/is de
...
,ci .,
pago
157 (La Nuez de Abajo, ig. 25,5
-no
é
la
ípicà
si ella
de caps
de'
peixos
eAca a s-
i.
Yecla, i9:
25
bis).
J
295
1) Si ella
~e
b onze. 2) Guaspa de unda. 3) Salpasse .
'
....
"
. '
..
' ,
...
0
..
·,
.
~
__
~_.
,.--
..
PECES
INEDITES'
D'UN
ENTERRAMENT TARDORROMA
Fig. 1.
@. J'
J
M. ROSAS ARTOLA
En
p incipi
podem da a aques a si ella, d'una mane a
mol
a.mpla,
en
la
seg9-na
mei a
del segle IV, sense pode p ecisa més pe ac a -se d'una peça aïllada.
ll
Les .al es peces que aèompanyen
la
si ella,
la
guaspa de unda de gani e , iel
salpasse ,
no
se éixen pe al a cosa que pe acon i ma ' aques a c onologia ampla.
12
Pe ò, l'apa ició d'aques a. guaspa
c;I~,
unda de gani e
ipus
«Simancas»,
in oduei~
un
aspec ~
cul u al
mol
in e essan , -pe al
com'
es ac a
d'un
objec e
ípjcamen e loca-
li za
ins a a a
la
Vall del Due o;13
açò'
ens,'
possa
da an .
d'objec es
d'in luència di e sa
oba s
aun
ma eix
en e amen , i o a de l'à ia ca ac e ís ica d'aques es oballes,
d'un~.
banda la -guaspa de
la
unda
d'un
gani e
ipus
«Simancas» id'al a banda
la
Si ella,
la
in e p e ació
d'aques
en e amen aïlla de
la
s'eua
10Gali zació geog à ica ca ac e-
ís ica és un ema
d'es udi
que cal ajo na
in,s
que
comp em
amb una
documen ació
més ampla.
,
/'
RESU!"IEN
Se
a a de un
conjun o
de m& e' iales p oceden es de un
en e amien o,'
que se
encon ó
de mane a casual yaislado
en
la
Foia de Tí ig (Cas ellón de la Plana)
en
1930.
.Es a o mada
po
una _hebilla de
cin u ón
con· placa,
la
con e a de un unda de
çuchillo
ipa
«Simancas» yun ace e de lamina de cob e
ipa
Palol 1A, que pe mi en echa los
ms e iales de una. mane a
muy
amplia
en
la segunda
mi ad
del siglo
IV
..
Lo
mas in e e-
san e
del
conjun o
es su localización ue a del a ea habi ual de es os :hallazgos, yla
elación di ec a
de
la hebilla,
po
la
o ma de
la
aguja 'y
la
deco ación de
la
misma, así
como
la
posición del a co de he adu a calada de
la
placa, con piezas encon adas
en
A as y
Ve mon
(F ancia), mien as
qlle
la
can e a yel ace e
ie~en
sus pa alelismos
en
el Valle
del'
pue o.
"
11. A. SL. BURGER, The
lale
oman
cemen e y.al
Sag a , en
"Ac a'
A chaelogiça
Hunga ica
Bu-
dapes , 1966, 18,
pago
99 iss., omba 56, ig. 98, p esen a una si ella amb dau ins enca a s, da a el
conjun
en e
351
i375 (pp. 144-145).
.:..,
,
12.
P.
DE
PALOL, Cuchillo hispano omano
'del
siglo'
IV
de J.C., en "BoleUn del Semina io de
Es~
0;,
•
udios
de A a y
A queo!ogia",
Valladolid,
1964, XXX,
pp.~
95
¡,
ss. iPALOL,
Nec 6polis
hlspano omanas
...
,
ci, .,
pago
234.
13. PALOL, Cuchillo
hispano oman~
del
...,
ci .,
pp. 96-99.