Peces inèdites d'un enterrament tadorromá procedentes de Tirig (Castelló) dipositades en el Museu Provincial de Belles Arts de Castelló de la Plana

/ 'Peces inèdi es d'un" en è amen a do omà p~oceden es de Tí ig (Cas elló) diposi ades en el Museu P o incial de Belles A s de Cas elló de la Plana MANUEL ROSAS ARTOLA L'ENTERRAMENT 1 Es ac a d'una sepul u a exca .ada en e a, sense cap mena d'apa ell cons uc iu, que ou obada l'any 1930 a la Foia de Tí ig (coma ca de l'Al Maes a ),2 casualmen , pe uns eballado s que aplana en una inca i en el ma ge d'un bancal, sense que ales- ho es s'hi obés cap al e en e amen ; el lloc exac e de la oballa és ac ualmen impos- sible de locali za , posa que la ans o mació que ha so e aques lloc iels p op de cinquan a anys que han passa de~ del descob imen ' an impossible oba -hi es imo- nis. Aques descob imen ou comunica aJoan Bap is a Po ca ,. que alesho es es a a pil1 an aTí iQ, el qual ecollí els ma e ials iels po à acasa seua; en o n de 1945 ó1946 aques es peces de la «Col.lecció Po ca » an en a com adonació en el Museu de Bel,les A s de Cas elló de la Plana, on són ac ualmen . MATERIALS 1. Si ella de b onze amb agulla i placa.-La si ella es dè pe il a onyona , amb els ex ems del començamen de l'agulla co ba s cap enda e e; es à o mada pe dos cosos en o ma de peixos que s'uneixen pel cap. L'agulla és de pe il aquil.li o me, amb qua e b anques, dos de les quals es ap co bades cap en "e a. La placa és ec angula , o namen ada amb un a c de e adu a cala ideco ades les o es ex e io s amb incisions isenyals abu í. Enganxa a en el cui o pe mi jà de qua e bo ons plans si ua s acadas- cun dels angles. Mide$~ 95 mm. de lla gà ia o al màxima, 47 mm. d'amplà ia de la si ella, 65 mm. de lla gà ia màxima de la placa i35 mm. d'amplà ia de la placa ( ig. 1, 1). 2. Guaspa de unda de gani e ipus «Simancas».-Sense deco ació, solamen con- se a les dues an.elle::: que se ien pe aenganxa -la a la cin u a. Mides: 195 mm. de lla gà ia màxima i56 mm. d'amplà ia màxima ( ig. 1, 2). 1. Volem ag ai aques a in o mació aen F ancesc Es e e Gàl ez, que èns l'ha comunicada e - balmen . 2. "Mapa del Ins i u o Geog a ico y Ca as al", ull n.o 570 (Albocàsse ). " 4. C an i.-Se nce , amb bà a, li al a u'n a;gmen del pa ie al empo al esque es. M. ROSAS ARTOLA 294 3. Salpasse (Tipus 1A de Palol). 3.-l;n làmina de cou e ina, de cos cu i cilin- d ic, la pa in e io -semies è ica p àc icamen -, é un umbus pe i en ,la base. En la o a duu dues pes anyes iangula s pe ' aga a la nansa, de la qual es conse en e.n-'; ca a J agmen s a, cadascun dels o a s. En es a de conse ació bas an , bo, enca a que en dos agmen s. Mides: 120 mm. d'al u a ins a la o a, 132 mm'. d'al u a ins a la pes anya i160 mm. de diàme e màxim de, la boca ( ig. 1, 3). , ,~ ESTUDI COMPARATIU ,I CRONOLOGIA L'agulla de ipus aquil.li o me amb, dues bi u cacions cen als, no é cap pa al.lelisme en e les peces hispàniques que coneixem, ñi ampoc en e les peces es ange es que hem is ; so.lamen un exempla de la nec òpoli d'A as (F ança) 4p esen a aques a pa icula i a , enca a que amb les pun es pa al.leles i no di e gen s com en la si ella que p esen em. Aques a agulla amb dues pun es pa al.leles, pe ò, no és es anya, an amb bucle del ipus quad a com a onyona . Del ipus de bucle a onyona , o ma pe dos peixos que s'uneixen pel cap, n'hi ha un exempla a Zengo a kony (Hung ía) 5ies- pecialmen dos exempla s de Ve mon (F ança),6 on els caps s'uneixen aga an una b04a, que queda al mig de les dues pun es de l'agulla, ique semblen el model més di ec e de l'exemple que p esen em.7 Tamb~ la placa calada amb deco ació d'a c de e adu a ens posa en elació amb pa al.lelismes di ec es ancesos, associa s asi elles del ema de 'peixos enca a s. Els exempla s hispànics de placa calada amb deco ació d'a c de e adu a conegu s ins a a, es an limi a s a la Vall del Due o: l'exempla de Liédena (Na a a), o a del ma c geog à ic 'es ic e, pe ò mol p òxim, nomé~ conse a la placa, Iel seu - alle d'o igèn possiblemen ancès 8 l'exempla de la nec òpoli de Fuen esp eadas (Zamo a)·9 i. els exempla s de Yecla (Silos) i La Nuez de Abajo (ambdós p o ín'cia de Bu gos), que enen una o namen ació d'ambició a qui ec ónica, igu a i a, que no exis eix en lo enà odanu ia, segons Palol,10 pe ò la peça que p esen em man é l'a c ,de e adu a en l.a posició ca ac e ís ica del models ance~os. Els qua e bo ons de subjecció al cui o, en lloc dels dos ípics de les plaques de la Vall del Due o,' i la esolució écnica de la on issa, enca a que' sense l'elegància de les eseme i ades peces obades aF ança, posen de elleu el pa en esc di ec e d'aques exempla amb els d'A as i Ve mon . I·· 3. P. DE PALOL, Nec 6pol1s hispano omanas del siglo IV en el Valle del Due o. III -Los asos y ecipien es de b once, en "Bole n del Semina io de Es udios de A e y A queo:ogia", Valladolid, 1970, XXXVI, pago 232, ig. 11. 4. V. I: EVISON, Quol b ooch s yle buckles, en "The An iqua ies Joumal", 1968, XLVIII, pa 11, ig. 4'-h. 5. H. BULLlNGER, Spa an ike gü; elbechlage. Typen, he ellung, ag ewesei und de ie ung, en "Disse - a iones A chaeologicae Gandenses", B uixes, 1969, XII, ol. 1.1, làm. 1. 6. BULLlNGER, Spa an ike gü elbechlage ... ,ci ., ol. 11, dib. 55,1 i56,1. . 7. J. BOUBE Fibules e gami u es de cein u e d'époque omain a di e en, "Bulle in d'A chéologie Ma ocain", 1960, IV" pp. 319-379, p esen a di e en s exempla s de si elles amb de~o ació de caps de peixos enca a s, pe a cap amb agulla de dues bi u cacions cen als. 8. P. DE PALOL, La nec 6polis de San Miguel del A oyo ylos b oches hispano omanos del siglo IV, en "Bole in del Se nina io de Es udios de A e y A queologia", Valladolid, 1969, XXXIV-XXXV, pago 157, ig. 25,3. 9. L. CABALLERO ZOREDA, La nec 6pol s a do omana. de Fuen esp eadas. Zamo a (un asen a- mien o en el alle del Due o), en "Exca aciones A cjueológicas en España", Mad id, 1974, n.o 80, pp. 39-40, ig. 11. I 10. PALOL, La nec 6po'/is de ... ,ci ., pago 157 (La Nuez de Abajo, ig. 25,5 -no é la ípicà si ella de caps de' peixos eAca a s- i. Yecla, i9: 25 bis). J 295 1) Si ella ~e b onze. 2) Guaspa de unda. 3) Salpasse . ' .... " . ' .. ' , ... 0 .. ·, . ~ __ ~_. ,.-- .. PECES INEDITES' D'UN ENTERRAMENT TARDORROMA Fig. 1. @. J' J M. ROSAS ARTOLA En p incipi podem da a aques a si ella, d'una mane a mol a.mpla, en la seg9-na mei a del segle IV, sense pode p ecisa més pe ac a -se d'una peça aïllada. ll Les .al es peces que aèompanyen la si ella, la guaspa de unda de gani e , iel salpasse , no se éixen pe al a cosa que pe acon i ma ' aques a c onologia ampla. 12 Pe ò, l'apa ició d'aques a. guaspa c;I~, unda de gani e ipus «Simancas», in oduei~ un aspec ~ cul u al mol in e essan , -pe al com' es ac a d'un objec e ípjcamen e loca- li za ins a a a la Vall del Due o;13 açò' ens,' possa da an . d'objec es d'in luència di e sa oba s aun ma eix en e amen , i o a de l'à ia ca ac e ís ica d'aques es oballes, d'un~. banda la -guaspa de la unda d'un gani e ipus «Simancas» id'al a banda la Si ella, la in e p e ació d'aques en e amen aïlla de la s'eua 10Gali zació geog à ica ca ac e- ís ica és un ema d'es udi que cal ajo na in,s que comp em amb una documen ació més ampla. , /' RESU!"IEN Se a a de un conjun o de m& e' iales p oceden es de un en e amien o,' que se encon ó de mane a casual yaislado en la Foia de Tí ig (Cas ellón de la Plana) en 1930. .Es a o mada po una _hebilla de cin u ón con· placa, la con e a de un unda de çuchillo ipa «Simancas» yun ace e de lamina de cob e ipa Palol 1A, que pe mi en echa los ms e iales de una. mane a muy amplia en la segunda mi ad del siglo IV .. Lo mas in e e- san e del conjun o es su localización ue a del a ea habi ual de es os :hallazgos, yla elación di ec a de la hebilla, po la o ma de la aguja 'y la deco ación de la misma, así como la posición del a co de he adu a calada de la placa, con piezas encon adas en A as y Ve mon (F ancia), mien as qlle la can e a yel ace e ie~en sus pa alelismos en el Valle del' pue o. " 11. A. SL. BURGER, The lale oman cemen e y.al Sag a , en "Ac a' A chaelogiça Hunga ica Bu- dapes , 1966, 18, pago 99 iss., omba 56, ig. 98, p esen a una si ella amb dau ins enca a s, da a el conjun en e 351 i375 (pp. 144-145). .:.., , 12. P. DE PALOL, Cuchillo hispano omano 'del siglo' IV de J.C., en "BoleUn del Semina io de Es~ 0;, • udios de A a y A queo!ogia", Valladolid, 1964, XXX, pp.~ 95 ¡, ss. iPALOL, Nec 6polis hlspano omanas ... , ci, ., pago 234. 13. PALOL, Cuchillo hispano oman~ del ..., ci ., pp. 96-99.