•
Els
llocs u bans a
la
València musulmana:
el
cas de Bo iana (*)
PIERRE
GUICHARD
És
possible, ins aun ce pun , apa i de
les
indicacions dels geòg a s, de
les
dades ex e es dels dicciona is biog à ics id'alguns coneixemen s gene als que
posseïm sob e l'a queologia u bana
-con on a s
sob e o
al
que sabem de les g ans
línies
de
la
his ò ia
polí ica-,
de e mina ag ans e s la geog a ia
u bana
de
l'Andalus o ien al, amb
les
seues p incipals capi als (To osa, València, Mú cia)
ipo se un esglaó in e io de locali a s amb ca àc e enca a ne amen u bà, do ades
d'un as e i o i ide nomb osos lloga e s que en depenien,
com
a a
Mu -
blla /Sagun , Alzi a oElx. Pe ò ens
és
més di ícil ap ehend e cen es que sembla en
ha e es a menys impo an s, enca a que
el
seu as e a queològic o
el
nomb e
de
les
seues mencions en
els
dicciona is geog à ics condui ien al p ime colp
d'ull
a
eu e-hi au èn iques ciu a s.
És
el
cas de locali a s o i icades
d'una
ce a impo -
ància, ci ades alguna egada a
les
on s, com
a a
Llí ia,
Onda,
Alpon , Cocen-
aina o, ala egió mu ciana, aldees com Chinchilla oMula.
To a
classi icació
d'aques gène e apa eix com asubjec i a illigada al ca àc e ague iple de llacunes
dels
nos es coneixemen s.
Un
bon exemple de
la
di icul a d'ap ehend e la consis ència
u bana
dels cen es
secunda is
el
obem en
el
cas de Bo iana que és, als ulls
d'al-Idnsl,
I
una
«ciu a
impo an (madlna gal /a), ben poblada, abundan en ecu sos, odejada d'a b es
i
de
inyes icons uida en una plana a es mil/es de
la
ma
que l'en ol a».
També
ens
podem e una idea de la impo ància eal de Bo iana pe les dimensions que
e ela
el
seu ecin e medie al quasi ci cula ,
el
plànol del qual
es
emun a
al'època
musulmana, així com pe la modès ia del as e que aques lloga e
ha
deixa a
les
on s an e io s a
la
conquis a c is iana. Aques no co espon més que auna supe -
ície
habi ada d'unes es hec à ees, apa en men sense a als ex a-mu s, cosa que
no
li dona ia una població més enllà del mile
d'habi an s
si
s'adop a
el mode de
càlcul, apa en men aonable, que ha p oposa To es Balbas pe al'e aluació de
(*l
El
p esen a icle
és
un ex ac e, lleuge amen modi ica , de la esi Les musu mans de Valence
~111I
Rccol/qllê e, que l'au o publica à dins
d'uns
mesos al'Ins i u F ançais
d'E udes
A abes de Damas.
1.
.' L-IDRI51. Desc ip ion de l'Aj iqlle el de l'Espagne, Leyde,
1968
( ep oducció de la p ime a
edició de I
R6ó;
una
ah a
edició del ex
à ab
ha es a publicada pe
¡'«Ins i u o
Uni e si a io O ien ale
di
Napoli», Napols-Roll1a, pa ela i a aEspanya
"dins
el
ascicle 5, 1975).
48
ANUARI
DE
L'AGRUPACiÓ
BORRIANENCA
DE
CULTURA
a
la
demog a ia
de
les ciu a s andaluses. 2Ala Takm'ila del alencià del segle XIII
Ibn al-Abba , que és
el
més impo an dicciona i biog à ic andalús i
el
més abundan
en indicacions sob e
els
sa is de la egió alenciana, Bo iana només és ci ada dues
egades, cosa que la col.loca al'úl im ang de
les
locali a s que
els
geòg a s designen
com
a«ciu a s».
Enca a
que no se la
po
compa a
amb
la seua eïna
Onda
(men-
cionada
39 egades), la ep esen ació de la qual
és
sense dub e
sob e alo ada
pel
e
que
Ibn
al-Ab
ba
n'e a
o igina i, la di e ència
és
conside able
amb
MU -
bi a /Sagun ,
27,
Llí ia 39 oAlpon ,
15
que Ibn
al-Abba
no enia aons pe a
conéixe millo que Bo iana. Pel que a a
les
locali a s de
la
zona
si uada
al
no d
de
València, es cons a a
que
g ans husun com Peníscola, 4Sogo b, 5Xè ica,
~
que
no
gosa íem quali ica de «ciu a s», o ins i o
una
locali a que la documen ació
il'a queologia ens la e elen com
una
zona
sense
cap
o ma
d'u bani zació
com
és Uxó, 3són mencionades
amb
majo
eqüència.
Les dades a queològiques que ens ha p opo ciona Bo iana ins al momen són
comple amen indigen s, o ique
es
ac a,
ce amen ,
d'una
de
les
poblacions de
la egió alenciana que
han
es a in es igades cu osamen des de a in anys. Les
oballes pe
a za
e ec uades en l'espai con ingu al'in e io de l'an ic ecin e
musulmà, així
com
dos sondejos e ec ua s espec i amen als anys 1972 i1981, no
han
p opo ciona
més que un ma e ial medie al cla amen pob e, no gai e di e en
del que
s'ha
pogu
oba
en alguns llocs u als dels ol an s immedia s de la ciu a
i
de
l'an ic
e i o i que en depenia a
l'època
musulmana. Se ia sense
dub e
mol
imp uden
p e end e ex au e conclusions sòlides, i
enca a
menys de ini i es,
d'un
ma e ial
an
agmen a i, la e elació del qual ha es a esul a de ac o s
an
alea-
o is. Ningú no ens impedeix, anma eix,
aça
l'es a
d'una
imp essió,
enca a
que
aques a
me esca, ce amen , se
con i mada
odeses imada pe ece ques més sis e-
mà iques:
compa ada
aallò
que
haja pogu apa éixe en llocs
u bans
eïns, com
Onda
oSagun , o
enca a
al esul a
d'algunes
exca acions e ec uades en jacimen s
dels «cas ells» u als si ua s a
les
odalies de la
plana
cos e a,
el
ma e ial ce àmic
2. Vegeu
P.
GUICHARD
iN.
MESADü,
Un
menu poble del Pais Valencià du an l'època
mUSlllmana, Bo iana, 1976 (plànol de Bo iana) isob e
el
mode de càlcul de
la
població
u bana
apa i
de la supe ície in a mu os, L.
TORRES
BALBAS, «Ex ensión ydemog a ía»,
in
Oudades hispano-
mUSlllmanas, Mad id,
s.
d., l, pp.
93-104.
3.
Vegeu
pe exemple
P.
GUICHARD, «Los o igenes isldmicos»,
in
Bu iana
en
su his o ia, 1987,
I.
4.
C ónica del mo o Rasis, ed.·Ca alan, p.
38
«<Pa le
el
é mino de Mo ied o con
el
de Bu iana»).
5.
AL-'UDRI,
F agmen os geog djico-his ó icos, ed. al-Ahwani,
p.
20.
ELS
LLOCS
URBANS
ALA
VALÈNCIA
MUSULMUNA:
EL
CAS
DE
BORRIANA
49
oba al jacimen de Bo iana
és
en el seu conjun
bas an
pob e, i
nò
sembla es i-
monia
un
ni ell de ida de ipus
«u bà».
3Es
dub a ia
aa ança la p oposició
que p ecedeix,
o
comp e e de la agili a dels indicis sob e els quals
es
ona-
men a,
si
no es igués al seu
o n
e o çada pe dos passa ges de la c ònica del ei
Jaume I
d'A agó.
Es eu en el p ime passa ge
el
sobi à, que comença la conquis a
de la egió alenciana pel se ge de Bo iana ala p ima e a del 1233, impacien an -
se
pe la esis ència que
li
o e eix la ciu a i esponen als nobles que, paga s pe
l'emi musulmà de València,
li
aconsella en
abandona
l'emp esa, que ell ind ia
g an e gonya si enuncia a a
apode a -s~
d'
«un loga an il con aques , que no
és
maio
d'un
co al». Alguns anys més
a d,
l'any
1238,
du an
les
ope acions que
p ecedeixen immedia amen la p esa de València,
el
ei
a e eni la eina aBo iana
pe deixa cla a la seua olun a d'es abli -se de ini i amen al « egne de València».
Pe ò desp és de la endició del «cas ell» ide la locali a u al
d'Almena a,
és
en
aques da e lloc
on
s'ins al.la, o p ecisan que «mills es a ia
all '
que aBo iana
epus assau », cosa que a pensa enca a que no degué
oba
en aques a locali a
esidència con o able, com
s'hau ia
d'espe a en
una
«ciu a ».
Si
al-Id lsl i
les
al es a es on s à abs que e oquen Bo iana en an, anma eix,
una «ciu a »,
és
sense dub e acausa de
les
uncions que duia a e me aques menu
cen e,
el
més sep en ional de la zona alenciana.
Si
es
a cas de la geog a ia d'al-
Razl,
es
ac a ia
ja
d'un
cap de dis ic e als inicis de l'època cali al,
és
adi , a
la p ime a mei a del segle X. Segons aques ex , en e ec e, «el e i o i de Mo -
ed e
(Sagun ) és a oca del de Bo iana, e i o i è il ii iga , on hi ha mol s a b es
de o a mena ide bons ui s». 4
Al-'Udn
no assenyala cap dis ic e de Bo iana
en
la seua enume ació dels igll/nls idels
guz'ls
que depenien de València, 5pe ò
això po se degu al
e
que la egió de Bo iana depén, a
les
acaballes del segle
XI, més a ia de
To osa
que de València. 6Ala Tamilka
d'Ibn
al-Abba , igu a
en e les capi als de dependències ('a nalls) de València. 7Sembla ha e juga , des
de la
i
del segle XI al'època de la conquis a c is iana, un pape mili a
d'una
ce a
impo ància. Això
es
po dedui de
les
indicacions p opo cionades pe
les
on s c is-
ianes ela i es ala in e enció cas ellana aValència al'època del Cid: Bo iana
ila seua egió, que depenien de l'emi de To osa, són a acades l'any
1086
pel capi à
cas ellà Al a Fañez, «p o ec o » al-Qadi de València; qua e anys més
a d,
el
Cid
-que
l'ha
eemplaça en aqueix
pape -,
a e de la població
el
pun de pa ida
i
de
e o n de les seues ope acions mili a s con a l'emi de
To osa
i
el
com e de
Ba celona;
l'any
1904, en i,
és
aBo iana on é lloc una impo an en e is a en e
el
cap cas ellà i
el
ei
d'A agó,
al
emps que
es
p ecisa a l'amenaça almo à id sob e
la cos a lle an ina. 8
6.
Al'època del Cid, Bo iana o ma a pa de
la
ai a de To osa [MENENDEZ PIDAl.,
La
Elpw)a
del Cid (1969), I. pp. 315 i3761.
7.
És
anomenada
'amal 8alansiya i
min
a'li/ai 8alallsi a dins
la
TWllilka
d'lBN
i l.-AIH3AR. ed.
Code a, núm. 597, ied. A lcón, p. 536.
8.
MENÉNDEZ
PlDAL,
Esp.
del Cid
(196<)),
l, pp. 3115, 376, 388 i504.
-
-
9.
A.
C. A., Pe g. Canc., ca pe a
41
de Ramon Be engue IV, s.
d.,
núm. I a 32: la menció a
l'alcaid de Bo iana,
amb
nomb osos mili es,
es
oba al doc. núm.
16.
Dec ala co esia de Thomas
BISSON
la
indicació d'aques documen .
JO.
Repa imen de Bu iana, p.
59,
d'un
documen de l'A. H. N., Pe g. de Mon esa, Pa ic., núm.
68
(2
de no . 1242).
Il.
La
on e a de l'Es a musulmà alencià passa lla o s en e Peníscola iTo osa.
To
l'ac ual
: Iaesl al en o ma a pa .
El
ei
comença
el
se ge de Bo iana al maig del 1233, desi jós d'a ança -se
a¡"s
nobles a agonesos que han comença pel seu comp e la econquis a d'aques no d alencià (Mo ella
p esa pe Blasco
d'Alagó
l'any an e io ). Aques es ci cums àncies, i
les
p òpies pa aules del ei ( egeu
la
nOIa
següen ) e idencien
el
pape de «capi ab> egional juga pe Bo iana.
12.
Llib e dels jey s, pa .
130
(p.
63
de l'ed. de Solde ila):
«E
aquells cas ells qui són ales espa lles
(de Bo iana), així com
es
Peníscola, eCe e a, eEixi e , ePolpis, e
les
co es de Vin omà, eAlcala én,
cMo ella, eCúlle , eA es qui i en del camp de Bo iana de condui , ese an en e nós e e a de c es-
ians, o s s'hau an a e e, pe què nós se em denam, eno po an ha e
lo
condui que
els
enia
de
Bo iana.»
13.
Sob e
els
cas ells d'època musulmana a
la
egió alenciana, egeu: A. BAZZANA, P. CRESSIER,
P.
GUICHARD,
Les cha eaux u aux d'al-Andalus. His oi e e a chéologie des husun du sud-es
de
l'Espagne, Mad id, 1988, així com di e sos al es eballs de A. BAZZANA i
P.
GUICHARD.
14.
AL-'UDRI,
F agmen os,
p.
19.
Desp és de la conquis a de
To osa
pels ca alans
l'any
1148,
Bo iana
degué
se i de pe i a capi al mili a del no d alencià en
enda an
amb
con ac e immedia
amb
el
e i o i c is ià.
P obablemen
d'alguns
anys més
a d
da a
un pe gamí ba celoní
on
apa eix un
alcaid (ga'id o
comandan
mili a ) de Bo iana, que
po a
po se al sobi à ca alano-
a agonés con ingen s musulmans. 9La p esència de als caps mili a s a
Bo iana
sembla enca a es imonia pels documen s c is ians del
«Repa imen »
de les e es
que
depenien de la ciu a , a
l'endemà
de la seua econquis a
l'any
1233:
s'hi
euen
dis ibuïdes dues p opie a s
d'a el
( ahal/s)
que
ha ien
pe angu
ados alcaids
musulmans.
10
Iés cla que
si
el
ei
Jaume
Idecideix comença pe
Bo iana
la
conquis a de la egió alenciana, e a pe què
aques a
plaça
li
de ia pe me e con-
ola
o a
la
pa
no d de
l'Es a
alencià.
11
El
p ojec e del ei es à cla amen exposa al Llib e dels ey s: g àcies a
la
p esa
de Bo iana,
el
sobi à
domina ia
la ica
plana
cos e a
de
Cas elló, lla o s signi ica-
i amen
denominada
«dè Bo iana» (Camp de Bo iana), i edui ia aple els «cas-
ells» (locali a s o i icades) de l'in e io
que
s'hi
ap o isiona en en que iu es.
12
Ala pe i è ia de la plana cos e a, ala o a de
les
al u es que
l'enquad en,
es oben
els es igis de di e sos
d'aques s
an ics «cas ells»
abundan men
ci a s als docu-
men s de l'època de la econquis a, com
a a
la Magdalena
de
Cas elló, Nules, Uxó
oAlmena a.
13
Es po assimila aques s cas a ocas ells de les on s c is ianes als
husun
d'època
musulmana.
Pe ò
aques s da e s, enin en
comp e
la pob esa de
les
on s, apa eixen
pa camen
als ex os
à abs.
L'únic
d'aques a
zona
que
hi
és
ci a
amb
an e io i a ala conquis a c is iana és Almena a, sob e
una
al u a ancan
la
plana
al sud,
en e
Bo iana iSagun .
14
Com
s'en e eu a a és del ex
de
la
c ònica eial,
les
elacions econòmiques ihumanes degue en se es e es
en e
la
plana
de Bo iana i
el
lloga e que
li
se ia de cen e
d'una
pa ,
i
d'una
al a
pa
un e e-país u al semb a de locali a s o i icades més pe i es, que s'ap o isiona en
en pa en gène es ag ícoles ala
zona
cos e a, més
a a o ida
que
els al iplans secs
iels u ons de l'in e io .
Com
al'època d'al-RaZl que,
ja
s'ha
is , des aca a
ANUARI
DE
L'AGRUPACiÓ
BORRIANENCA
DE
CULTURA
50
ELS
LLOCS URBANS ALA
VALÈNCIA
MUSULMUNA:
EL
CAS
DE
BORRIANA
51
l'abundància de
les
i igacions ila e ili a de la plana de Bo iana, la ila
no
se
sepa a del ic e i o i ag ícola que l'en ol a. La població
s'hi
espa geix en pe i s
cen es, mena de lloga e s ocase ius, que els documen s c is ians de l'època de la
econquis a anomenen alque ies.
AI
p opi e i o i de Bo iana
es
oba a Vina-
ag
ell
,
15
Benahame , Man ella, Secha, Benaqui e, Beninaz, Beniayna, Beni a-
enia, Llombay, així com l'impo an alque ia anomenada «Ca abona», igualmen
compos a de di e sos «ba is» ocase ius anomena s Alca ami , Alcaula, Binanu eil,
Binalcha eni,
Ca ia
iAlcosayba. 6 La ma eixa es uc u a «as ellada» del
poblamen
es
e oba a
al
conjun de la «plana de Bo iana» iels seus ol an s,
dins
la
dependència dels llocs o i ica s o«cas ells»
ja
ci a s. Al no d del iu Milla s,
pe exemple,
al
e i o i cas al de Cas elló,
el
cen e o i ica del qual ocupa a
el
u ó de la Magdalena, aqua e quilòme es al no d-oes de l'ac ua! capi al de
la
p o íncia (de undació c is iana), els documen s de epa ició de les e es als
colons c is ians e elen l'exis ència de
les
alque ies d'Almala a, Beniama go, Beni-
ca al, Benihay en, 8enima hua, Benimuca a, 8inacie , Binahu , Remoni , Teccida,
Beni abe, Benimahome ,
17
dispe sió que con i ma la p ospecció a queològica
sob e
els
e i o is
e¡ns
de Benicàssim iCabanes, que depenien al'època musulmana
dels
«cas ells» de Man o nés iMi a e .
18
Con inua a igualmen al sud de la plana
cos e a: de Xilxes, pe i cen e de poblamen l'es a us exac e del qual no és de ini
cla amen pels ex os, pe ò
el
e i o i ac ual del qual
no
a més enllà de
13
Km
2,
depenien uns al es qua e case ius.
19
Ala pa baixa del e i o i del «cas ell»
15.
«Alque iam de Beni age, que es
in
e mino de Bu iana» (A.
H.
N., Pe g. eales de Mon esa,
nell11.
33. iRepa limenl de Bu iana, p. 17, de
25
de juliol 1233). No po ac a -se més que de l'alque ia
pos e io men anomenada Vina ageil, que pe anyen a¡'O d e de l'Hospi al passà desp és al de Mon esa
quan aques da e passa apossei els béns de l'Hospi al al egne de València, cosa que explica la p e-
sència d'aquesl documen als a xius de Mon esa ( egeu pe exemple d'al es documen s
on
la ma eixa
alquc ia apa eix so a
el
nom de Vina agell a
JA
VIERRE MUR, P i ilegios eales de Mon esa, núms.
265
[dc
1321J
i432 [de 1343J. Vina agell
és
ac ualmen
el
nom
dúna
pa ida u al de Bo iana,
on
es
oba
el
jacimen
d'un
despoblal co esponen auna alque ia medie al, supe posada
eUa
ma eixa aun
mol
impo an hàbi a p o ohis ò ic (MESADO, Vina agel/,
1974).
16.
Benahame iMan ella, que desapa egue en àpidamen pe ase subs i uï s pe un es ablimen
anomena «La Pobla» (Rep. Bu ., pp. 162-164) són lliu ades al Temple al juny de l'any 1233 (¡d., pp.
12-13
i
JAVIERRE
MUR,
Pe g.
eales, núm. 29, de A. H. N., Pe g. eales Mon esa, núm. 25). Secha
és
lliu ada al Temple igualmen al se emb e
del
1237 (Rep. Bu ., p. 49, i
JAVIERRE
MUR,
núm. 62,
de
A.
H. N., Pe g. eales Mon esa núm. 57). Benaqui e iBeninaz són ci a s al Rep. de Bu iana, pp.
11
i38, pe ò
pOl
acla -se
d'e o s
de ansc ipció ode lec u a. Beniayna: A.
H.
N.,
Pe g. Reales de
Mon esa, núm. 46, de 2de gene del 1235, donació de 6jo a as al'alque ia
d'aques
nom
(Rep.
Bu"i.,
p.
45, on Ramón de Ma ía ha llegi «Beni Layna» o«Benixau ina»;
JA
VIERRE MUR, núm.
51);
aques a
alque ia desapa egué p obablemen al'endemà de la conquis a. A inag ina només és mencionada en
un
documen de inals dels segles XIV, que
es
e e eix ala donació
d'aques a
alque ia e ec uada pe
la
co ona desp és de
la
conquis a (Rep. de Bu iana, p. 262, de A. C.
A.,
Reg. g a ia um de
Joan
l,
de
1382-1384;
el
documen és
de)
9d'ab il del 1383). Beni a enia apa eix en
una
donació de 4jo a as
al
e i o i
d'aquesla
alque ia, del
lO
de no emb e del 1233 (A. H. N., Pe g. eales de Mon esa,
núm.
42;
en
Rep. Bu iana, p. 28, i
JA
VIERRE MUR, núm. 47). L'alque ia de
Ca abona,
amb
els seus di e-
en s
«ba is» opa icions, que e a a oca de dos al es «llocs» anomena s A1cudia iDaymuz, ou l'objec e
d'una donació anle io a
la
conquisla,
el
3de no emb e del 1219 (Rep. de Bu iana, pp. 6-8,
de
A.
R.
V., Real 611, ol. 53).
17.
Segons
el
ex de la p ime a ca a pobla concedida als colons c is ians al e i o i de Cas elló,
hi
ha ia sob e
el
lloc oni ica almenys una cinquan ena d'habi acions disponibles pe acolli els papula-
/o es
(GUICHARD-SANCHEZ
ADELL,
«Ca a
puebla de Benimahome » [1984]).
18.
BAZZANA-GUICHARD,
«Reche ches su
les
habi a s» (1976).
19.
Xilxes depenia sense dub e del «cas ell»
d'Almena a,
ja
que
el
ei
Jaume
I ac a
amb
els
musulmans del «cas ell»
d'Uxó,
Nules iCas o en un lloc p òxim al'ac ual Monco a, immedia amen
al
no d de Xilxes, de la qual diu que
es
oba
al lími dels e i o is
d'Uxó
i
d'Almena a.
Xilxes, en e
Monco a iAlmena a¡ depenia, doncs, d'aques da e , e i o i (Llib e dels ey s, pa . 249; p.
105
de
l'cd. de Solde ila). A e i o i de Xilxes, que é
13
Km ,
es
oben, segons e Repa imen de València,
Ics
qual
e
alque ies de Mozmuda, Alagema, Raal iAlcudia (ed. Cabanes-Fe e ,
l,
núm. 134); la loca-
hia
és, a
la
ma eixa donació, designada com a
<<JOCUS».

52
ANUARI
DE
L'AGRUPACIÓ
BORRIANENCA
DE
CULTURA
d'Uxó
(Sun),
es
dispe sa en igualmen les alque ies
de.
Ceneja, Zene a, O leyl (o
Ha a u le), Benigasló, Beniçaha , Benaldalmech, Binazai il'Alcudia.
20
.
És possiblemen signi ica iu que aques a ex ema agmen ació del poblamen ,
en ma ca con as amb
el
seu eag upamen ul e io a['època c is iana, os e iden
en l'única aI.lusió desc ip i a aaques a egió exis en en un ex à ab,
ei
d'al-Id isi.
El g an geòg a del segle XII p opo ciona, en e ec e, les p incipals e apes de ¡'i i-
ne a i de To osa aValència: la abi a de Kas ali (La Ràpi a),
ei
hisn
(<<cas ell»)
de Peníscola, la
pujada
('agaba) d'Ab/sa (O pesa?), la madma de Bo iana, iMu -
ba i (Mo ed e/Sagun ). De mane a
un
poc so p enen , no només Idnsl no qua-
li ica aques a da e a locali a de madma, com a e
amb
Bo iana o ise , an-
ma eix, «ma e ialmen » menys impo an , sinó que a egeix mol b eumen una
p ecisió que no manca d'in e és
Sl
se
la elaciona
amb
allò que els documen s c is-
ians de l'època de la econquis a ens an en e eu e sob e l'o gani zació del
poblamen en aques es planes cps e es del no d de València. Esc iu, en e ec e, que
hi
ha
in milles de Bo iana aMo ed e «( eunió) de iles (qu a, plu al de qa ya)
p òspe es; o hisón a b es l1!i e s,. cul ius, aigües co en s.
..
,i o es aques es explo-
acions ag eoles (diya') iaques s e ge s (asga )
es
oben p òxims a
la
ma ».
21
La
imp essió que Id isi oels seus in .o mado s han e ingu
del
paisa ge humà de
les
planes cos e es del no d de València és, pe an , con o me aallò que
es
dedueix
dels documen s c is ians: un es ol de pe i s cen es ag ícoles els quals,
d'una
època
a
una
al a, conse en
el
ma eix nom de qa ya/alque ia.
És
pa icula men in e-
essan cons a a que
és
la ma eixa imp essió que
es
desp én d'algunes línies que
el
Rawd
al-mi' a
d'al-Himyan
consag a ala ma eixa zona.
Si
en la seua no ícia
sob e Bo iana aques au o
es
limi ~
acopia
a!-Id IS1,
en
la
que consag a aSagun ,
ex e a
d'una
al a on (que po se
el
ex pe du d'al-Bakn, en
el
qual al-Himyan
s'inspi a so in ), e oca
el
ma eix paisa ge u al o esc i in que «el e i o i de (Mo -
ed e) con é mol es oli e es, inyes, i o a classe d'a b es ui e s», isob e o a egin
que «de Mo ed e a
les
p ime es qu a de Bo iana, hi ha una dis ància de dèneu
milles imi ja»,
22
No c ec que aques a mane a d'ap ehend e Mo ed e oBo iana com un conjun
de qu a olloga e s al emps que com una aglome ació de ca àc e e dade amen. .
u bà,
que
es
o na
a
oba
així
en.
dos ex os geog à ics à abs di e en ,'), haja
de
se conside ada com ¡'e ec e de l'a za . Mo ed e iBo iana no són solamen l'espai
«u bà», capi al de dis ic e,
on
es
oba
la mesqui a p incipal
23
ion esideix
20. Ha a u le/O leyl, Alcudia, Benaldalmech iBinazai són ci ades
pel
Repa imen de València
(ed. Cabanes-Fe e ,
lI,
núms. 976-993). Documen s ul e io s mencionen d'al es case ius oalque ies;
així, A. R. V., Real Pa imonio, Maes e Racional,
IOB71
( egis e de
ma aba [
del
1427):
l'Alcudia,
8eniga ull, Ceneia, Adzene a, Beniçaha , Benigazló. Beniçaha
és
po se
el
Binazia
del
Repa imell .
21. AL-lDR1SI, p. 232 ( ad.), ied de Nàpols p. 556:
Wa
mill
Bu iyalla ila Mu ba i ,
...
ah(l'a
qu a
'a ni a...
22. AL-HIMYARI,
Rawd
al-mi' a , ed. Lé i-P o ençal, no ícia
171.
23. El ex ci a a
la
no a an e io indica que «hi ha aMo ed e una mesqui a p incipal (gami)
imesqui es o dinà ies
(masagid)>>.
Les
mesqui es de Bo iana apa eixen en un documen
de
donació
a ançada d'aques es a
l'O d e
de
l'Hospi al, al se emb e del 1210 (Rep.
de
Bu iana, pp. 4-5, de
A.
R. V., Real, 614, ol. 22). Segons la adició local, l'església p incipal de Bo iana ocupa l'emplaçamen
de
l'an iga mesqui a.
l-.
_
ELS
LLOCS URBANS ALA
VALÈNCIA
MUSULMUNA: EL CAS DE
BORRIANA
53
l'au o i a
judicial del
cadí
24
ila mili a del ga'id,
25
com
ambé,
sense
dub e,
un
'amil o
un
mus i
enca ega de
ecap a
els impos s.
Són
ambé,
alho a
-i
sense
que
puguem
cla amen
dis ingi
l'una
i
l'al a
eali a més
que
d'una
mane a
pu amen
ma e ial-,
un
conjun
de qu a
g a i an
al ol an del lloc o i ica al
qua es an unides
o gànicamen .
L'únic
documen
à ab
an e io
ala econquis a
conse a ala egió alenciana és p ecisamen una sen ència del cadí de Mo ed e,
p omulgada
en
un li igi
conce nen
ala i igació en e dues qu a del seu e i o i,
To es-To es i
Cà ce .
El ex
comença
de la següen
mane a:
«Ha en -se o igina
una dispu a en e
la
qa ya de Tu is i
la
qa ya de Qa s, o man pa (l'una il'al a)
dMb·?6
de
les
qu a eu
I a
...» -
Les indicacions
donades
en les pàgines
que
p ecedeixen
hau an
e sen i ins
aquin
pun
és
di ícil econs i ui
el
paisa ge
humà
i
l'o gani zació
de
l'hàbi a
a
Bo iana ila
seua
con o nada
du an
l'època
musulmana.
Fins aquin
pun
ambé
és
di ícil
ap ehend e
la consis ència
d'una
locali a
que
sembla, des de qualse ol
pun de is a, ha e ingu
una
impo ància
u qana
bas an
mínima
en
compa ació
ala
majo ia
dels al es cen es u bans de la zona alenciana. Els
au o s
à abs donen,
anma eix, la quali icació de ila aun lloga e que, apesa de la seua escassa ex ensió
i
d'una
població sense
dub e
poc
impo an ,
cons i uïa,
amb
o i
amb
això,
el
cen e
adminis a iu i
p obablemen
mili a més sep en ional
de
la egió alenciana, con-
olan la
u a
cos e a
ila
plana
ben
cul i ada
anomenada
a
l'època
«de
Bo iana»,
no sen Cas elló més
que
un
dels cas ells de la
con o nada
mun anyenca
d'aques a
plana cos e a, a
l'emplaçamen
de
l'ac ual
san ua i
de la
Magdalena.
No és
po ,
disso adamen ,
ana
més lluny
d'aques es
cons a acions ben insu icien s pe
dona -
nos
una
idea de la
Bo iana
musulmana,
o
espe an
que
po se algun dia
l'a queo-
logia
abans
que
els ex os ens
apo e
no es on s pe ala
seua
coneixença.
24.
Un documen
à ab
passa da an
el
cadi de Mo ed e
és
conse a al A.
R.
V., P ocesos de
Mad id, Lle a S. 429, del
1223.
IBN AL-ABBAR, a
la
Takmila,
dóna
la
biog a ia d'alguns cadis de
Mo ed e ( egeu
els
núms.
734
i
1659
de l'ed. Husayni, co esponen als núms.
82
i
1008
de l'ed. Code a).
25.
Sob e Bo iana, cL sup a ino es 9i
10.
Una donació
del
Repa imen de València conce neix
les
cases de «Tama e i, a1caldo de Mu ed e» (ed. Cabanes-Fe e , l, núm. 974,
del
24 d'oc ub e
del
1238).
Lliu ades aun noble a agonés,
es
ac a ce amen de cases a is oc à iques, que se eixen de senyal
pe
ad'al es donacions (ld., núms. 470 i1007).
El
mo «a1caldus» designa sense dub e, en aques ex ,
el
ga'id (o icial enca ega de la o i icació) ino
el
qadl,
ja
que
es
o na a oba un «alcaid» Al ama i ,
posseïdo
d'una
p opie a d'a el impo an aBo iana (A. H. N., Pe g. pa icula es de Mon esa, núm.
68,
del
17
d'ab il del
1243:
« aal qui dici u de a1chay Al ama i »).
26.
Pe gamí de 619 H.l1223, conse a als A.
R.
V., P ocesos de Mad id. Lle a S, 429, inèdi .
Aques pe gamí ha es a u ili za pels habi an s c is ians de l'alque ia de Tu is, esde inguda To es To es
desp és de la econquis a, als seus li igis amb d'al es comuni a s d'i igado s, cosa que explica que siga
acompanyada (so a la ma eixa e e ència) d'al es documen s d'època c is iana.