Els llocs urbans a la València musulmana: el cas de Borriana

• Els llocs u bans a la València musulmana: el cas de Bo iana (*) PIERRE GUICHARD És possible, ins aun ce pun , apa i de les indicacions dels geòg a s, de les dades ex e es dels dicciona is biog à ics id'alguns coneixemen s gene als que posseïm sob e l'a queologia u bana -con on a s sob e o al que sabem de les g ans línies de la his ò ia polí ica-, de e mina ag ans e s la geog a ia u bana de l'Andalus o ien al, amb les seues p incipals capi als (To osa, València, Mú cia) ipo se un esglaó in e io de locali a s amb ca àc e enca a ne amen u bà, do ades d'un as e i o i ide nomb osos lloga e s que en depenien, com a a Mu - blla /Sagun , Alzi a oElx. Pe ò ens és més di ícil ap ehend e cen es que sembla en ha e es a menys impo an s, enca a que el seu as e a queològic o el nomb e de les seues mencions en els dicciona is geog à ics condui ien al p ime colp d'ull a eu e-hi au èn iques ciu a s. És el cas de locali a s o i icades d'una ce a impo - ància, ci ades alguna egada a les on s, com a a Llí ia, Onda, Alpon , Cocen- aina o, ala egió mu ciana, aldees com Chinchilla oMula. To a classi icació d'aques gène e apa eix com asubjec i a illigada al ca àc e ague iple de llacunes dels nos es coneixemen s. Un bon exemple de la di icul a d'ap ehend e la consis ència u bana dels cen es secunda is el obem en el cas de Bo iana que és, als ulls d'al-Idnsl, I una «ciu a impo an (madlna gal /a), ben poblada, abundan en ecu sos, odejada d'a b es i de inyes icons uida en una plana a es mil/es de la ma que l'en ol a». També ens podem e una idea de la impo ància eal de Bo iana pe les dimensions que e ela el seu ecin e medie al quasi ci cula , el plànol del qual es emun a al'època musulmana, així com pe la modès ia del as e que aques lloga e ha deixa a les on s an e io s a la conquis a c is iana. Aques no co espon més que auna supe - ície habi ada d'unes es hec à ees, apa en men sense a als ex a-mu s, cosa que no li dona ia una població més enllà del mile d'habi an s si s'adop a el mode de càlcul, apa en men aonable, que ha p oposa To es Balbas pe al'e aluació de (*l El p esen a icle és un ex ac e, lleuge amen modi ica , de la esi Les musu mans de Valence ~111I Rccol/qllê e, que l'au o publica à dins d'uns mesos al'Ins i u F ançais d'E udes A abes de Damas. 1. .' L-IDRI51. Desc ip ion de l'Aj iqlle el de l'Espagne, Leyde, 1968 ( ep oducció de la p ime a edició de I R6ó; una ah a edició del ex à ab ha es a publicada pe ¡'«Ins i u o Uni e si a io O ien ale di Napoli», Napols-Roll1a, pa ela i a aEspanya "dins el ascicle 5, 1975). 48 ANUARI DE L'AGRUPACiÓ BORRIANENCA DE CULTURA a la demog a ia de les ciu a s andaluses. 2Ala Takm'ila del alencià del segle XIII Ibn al-Abba , que és el més impo an dicciona i biog à ic andalús i el més abundan en indicacions sob e els sa is de la egió alenciana, Bo iana només és ci ada dues egades, cosa que la col.loca al'úl im ang de les locali a s que els geòg a s designen com a«ciu a s». Enca a que no se la po compa a amb la seua eïna Onda (men- cionada 39 egades), la ep esen ació de la qual és sense dub e sob e alo ada pel e que Ibn al-Ab ba n'e a o igina i, la di e ència és conside able amb MU - bi a /Sagun , 27, Llí ia 39 oAlpon , 15 que Ibn al-Abba no enia aons pe a conéixe millo que Bo iana. Pel que a a les locali a s de la zona si uada al no d de València, es cons a a que g ans husun com Peníscola, 4Sogo b, 5Xè ica, ~ que no gosa íem quali ica de «ciu a s», o ins i o una locali a que la documen ació il'a queologia ens la e elen com una zona sense cap o ma d'u bani zació com és Uxó, 3són mencionades amb majo eqüència. Les dades a queològiques que ens ha p opo ciona Bo iana ins al momen són comple amen indigen s, o ique es ac a, ce amen , d'una de les poblacions de la egió alenciana que han es a in es igades cu osamen des de a in anys. Les oballes pe a za e ec uades en l'espai con ingu al'in e io de l'an ic ecin e musulmà, així com dos sondejos e ec ua s espec i amen als anys 1972 i1981, no han p opo ciona més que un ma e ial medie al cla amen pob e, no gai e di e en del que s'ha pogu oba en alguns llocs u als dels ol an s immedia s de la ciu a i de l'an ic e i o i que en depenia a l'època musulmana. Se ia sense dub e mol imp uden p e end e ex au e conclusions sòlides, i enca a menys de ini i es, d'un ma e ial an agmen a i, la e elació del qual ha es a esul a de ac o s an alea- o is. Ningú no ens impedeix, anma eix, aça l'es a d'una imp essió, enca a que aques a me esca, ce amen , se con i mada odeses imada pe ece ques més sis e- mà iques: compa ada aallò que haja pogu apa éixe en llocs u bans eïns, com Onda oSagun , o enca a al esul a d'algunes exca acions e ec uades en jacimen s dels «cas ells» u als si ua s a les odalies de la plana cos e a, el ma e ial ce àmic 2. Vegeu P. GUICHARD iN. MESADü, Un menu poble del Pais Valencià du an l'època mUSlllmana, Bo iana, 1976 (plànol de Bo iana) isob e el mode de càlcul de la població u bana apa i de la supe ície in a mu os, L. TORRES BALBAS, «Ex ensión ydemog a ía», in Oudades hispano- mUSlllmanas, Mad id, s. d., l, pp. 93-104. 3. Vegeu pe exemple P. GUICHARD, «Los o igenes isldmicos», in Bu iana en su his o ia, 1987, I. 4. C ónica del mo o Rasis, ed.·Ca alan, p. 38 «<Pa le el é mino de Mo ied o con el de Bu iana»). 5. AL-'UDRI, F agmen os geog djico-his ó icos, ed. al-Ahwani, p. 20. ELS LLOCS URBANS ALA VALÈNCIA MUSULMUNA: EL CAS DE BORRIANA 49 oba al jacimen de Bo iana és en el seu conjun bas an pob e, i nò sembla es i- monia un ni ell de ida de ipus «u bà». 3Es dub a ia aa ança la p oposició que p ecedeix, o comp e e de la agili a dels indicis sob e els quals es ona- men a, si no es igués al seu o n e o çada pe dos passa ges de la c ònica del ei Jaume I d'A agó. Es eu en el p ime passa ge el sobi à, que comença la conquis a de la egió alenciana pel se ge de Bo iana ala p ima e a del 1233, impacien an - se pe la esis ència que li o e eix la ciu a i esponen als nobles que, paga s pe l'emi musulmà de València, li aconsella en abandona l'emp esa, que ell ind ia g an e gonya si enuncia a a apode a -s~ d' «un loga an il con aques , que no és maio d'un co al». Alguns anys més a d, l'any 1238, du an les ope acions que p ecedeixen immedia amen la p esa de València, el ei a e eni la eina aBo iana pe deixa cla a la seua olun a d'es abli -se de ini i amen al « egne de València». Pe ò desp és de la endició del «cas ell» ide la locali a u al d'Almena a, és en aques da e lloc on s'ins al.la, o p ecisan que «mills es a ia all ' que aBo iana epus assau », cosa que a pensa enca a que no degué oba en aques a locali a esidència con o able, com s'hau ia d'espe a en una «ciu a ». Si al-Id lsl i les al es a es on s à abs que e oquen Bo iana en an, anma eix, una «ciu a », és sense dub e acausa de les uncions que duia a e me aques menu cen e, el més sep en ional de la zona alenciana. Si es a cas de la geog a ia d'al- Razl, es ac a ia ja d'un cap de dis ic e als inicis de l'època cali al, és adi , a la p ime a mei a del segle X. Segons aques ex , en e ec e, «el e i o i de Mo - ed e (Sagun ) és a oca del de Bo iana, e i o i è il ii iga , on hi ha mol s a b es de o a mena ide bons ui s». 4 Al-'Udn no assenyala cap dis ic e de Bo iana en la seua enume ació dels igll/nls idels guz'ls que depenien de València, 5pe ò això po se degu al e que la egió de Bo iana depén, a les acaballes del segle XI, més a ia de To osa que de València. 6Ala Tamilka d'Ibn al-Abba , igu a en e les capi als de dependències ('a nalls) de València. 7Sembla ha e juga , des de la i del segle XI al'època de la conquis a c is iana, un pape mili a d'una ce a impo ància. Això es po dedui de les indicacions p opo cionades pe les on s c is- ianes ela i es ala in e enció cas ellana aValència al'època del Cid: Bo iana ila seua egió, que depenien de l'emi de To osa, són a acades l'any 1086 pel capi à cas ellà Al a Fañez, «p o ec o » al-Qadi de València; qua e anys més a d, el Cid -que l'ha eemplaça en aqueix pape -, a e de la població el pun de pa ida i de e o n de les seues ope acions mili a s con a l'emi de To osa i el com e de Ba celona; l'any 1904, en i, és aBo iana on é lloc una impo an en e is a en e el cap cas ellà i el ei d'A agó, al emps que es p ecisa a l'amenaça almo à id sob e la cos a lle an ina. 8 6. Al'època del Cid, Bo iana o ma a pa de la ai a de To osa [MENENDEZ PIDAl., La Elpw)a del Cid (1969), I. pp. 315 i3761. 7. És anomenada 'amal 8alansiya i min a'li/ai 8alallsi a dins la TWllilka d'lBN i l.-AIH3AR. ed. Code a, núm. 597, ied. A lcón, p. 536. 8. MENÉNDEZ PlDAL, Esp. del Cid (196<)), l, pp. 3115, 376, 388 i504. - - 9. A. C. A., Pe g. Canc., ca pe a 41 de Ramon Be engue IV, s. d., núm. I a 32: la menció a l'alcaid de Bo iana, amb nomb osos mili es, es oba al doc. núm. 16. Dec ala co esia de Thomas BISSON la indicació d'aques documen . JO. Repa imen de Bu iana, p. 59, d'un documen de l'A. H. N., Pe g. de Mon esa, Pa ic., núm. 68 (2 de no . 1242). Il. La on e a de l'Es a musulmà alencià passa lla o s en e Peníscola iTo osa. To l'ac ual : Iaesl al en o ma a pa . El ei comença el se ge de Bo iana al maig del 1233, desi jós d'a ança -se a¡"s nobles a agonesos que han comença pel seu comp e la econquis a d'aques no d alencià (Mo ella p esa pe Blasco d'Alagó l'any an e io ). Aques es ci cums àncies, i les p òpies pa aules del ei ( egeu la nOIa següen ) e idencien el pape de «capi ab> egional juga pe Bo iana. 12. Llib e dels jey s, pa . 130 (p. 63 de l'ed. de Solde ila): «E aquells cas ells qui són ales espa lles (de Bo iana), així com es Peníscola, eCe e a, eEixi e , ePolpis, e les co es de Vin omà, eAlcala én, cMo ella, eCúlle , eA es qui i en del camp de Bo iana de condui , ese an en e nós e e a de c es- ians, o s s'hau an a e e, pe què nós se em denam, eno po an ha e lo condui que els enia de Bo iana.» 13. Sob e els cas ells d'època musulmana a la egió alenciana, egeu: A. BAZZANA, P. CRESSIER, P. GUICHARD, Les cha eaux u aux d'al-Andalus. His oi e e a chéologie des husun du sud-es de l'Espagne, Mad id, 1988, així com di e sos al es eballs de A. BAZZANA i P. GUICHARD. 14. AL-'UDRI, F agmen os, p. 19. Desp és de la conquis a de To osa pels ca alans l'any 1148, Bo iana degué se i de pe i a capi al mili a del no d alencià en enda an amb con ac e immedia amb el e i o i c is ià. P obablemen d'alguns anys més a d da a un pe gamí ba celoní on apa eix un alcaid (ga'id o comandan mili a ) de Bo iana, que po a po se al sobi à ca alano- a agonés con ingen s musulmans. 9La p esència de als caps mili a s a Bo iana sembla enca a es imonia pels documen s c is ians del «Repa imen » de les e es que depenien de la ciu a , a l'endemà de la seua econquis a l'any 1233: s'hi euen dis ibuïdes dues p opie a s d'a el ( ahal/s) que ha ien pe angu ados alcaids musulmans. 10 Iés cla que si el ei Jaume Idecideix comença pe Bo iana la conquis a de la egió alenciana, e a pe què aques a plaça li de ia pe me e con- ola o a la pa no d de l'Es a alencià. 11 El p ojec e del ei es à cla amen exposa al Llib e dels ey s: g àcies a la p esa de Bo iana, el sobi à domina ia la ica plana cos e a de Cas elló, lla o s signi ica- i amen denominada «dè Bo iana» (Camp de Bo iana), i edui ia aple els «cas- ells» (locali a s o i icades) de l'in e io que s'hi ap o isiona en en que iu es. 12 Ala pe i è ia de la plana cos e a, ala o a de les al u es que l'enquad en, es oben els es igis de di e sos d'aques s an ics «cas ells» abundan men ci a s als docu- men s de l'època de la econquis a, com a a la Magdalena de Cas elló, Nules, Uxó oAlmena a. 13 Es po assimila aques s cas a ocas ells de les on s c is ianes als husun d'època musulmana. Pe ò aques s da e s, enin en comp e la pob esa de les on s, apa eixen pa camen als ex os à abs. L'únic d'aques a zona que hi és ci a amb an e io i a ala conquis a c is iana és Almena a, sob e una al u a ancan la plana al sud, en e Bo iana iSagun . 14 Com s'en e eu a a és del ex de la c ònica eial, les elacions econòmiques ihumanes degue en se es e es en e la plana de Bo iana i el lloga e que li se ia de cen e d'una pa , i d'una al a pa un e e-país u al semb a de locali a s o i icades més pe i es, que s'ap o isiona en en pa en gène es ag ícoles ala zona cos e a, més a a o ida que els al iplans secs iels u ons de l'in e io . Com al'època d'al-RaZl que, ja s'ha is , des aca a ANUARI DE L'AGRUPACiÓ BORRIANENCA DE CULTURA 50 ELS LLOCS URBANS ALA VALÈNCIA MUSULMUNA: EL CAS DE BORRIANA 51 l'abundància de les i igacions ila e ili a de la plana de Bo iana, la ila no se sepa a del ic e i o i ag ícola que l'en ol a. La població s'hi espa geix en pe i s cen es, mena de lloga e s ocase ius, que els documen s c is ians de l'època de la econquis a anomenen alque ies. AI p opi e i o i de Bo iana es oba a Vina- ag ell , 15 Benahame , Man ella, Secha, Benaqui e, Beninaz, Beniayna, Beni a- enia, Llombay, així com l'impo an alque ia anomenada «Ca abona», igualmen compos a de di e sos «ba is» ocase ius anomena s Alca ami , Alcaula, Binanu eil, Binalcha eni, Ca ia iAlcosayba. 6 La ma eixa es uc u a «as ellada» del poblamen es e oba a al conjun de la «plana de Bo iana» iels seus ol an s, dins la dependència dels llocs o i ica s o«cas ells» ja ci a s. Al no d del iu Milla s, pe exemple, al e i o i cas al de Cas elló, el cen e o i ica del qual ocupa a el u ó de la Magdalena, aqua e quilòme es al no d-oes de l'ac ua! capi al de la p o íncia (de undació c is iana), els documen s de epa ició de les e es als colons c is ians e elen l'exis ència de les alque ies d'Almala a, Beniama go, Beni- ca al, Benihay en, 8enima hua, Benimuca a, 8inacie , Binahu , Remoni , Teccida, Beni abe, Benimahome , 17 dispe sió que con i ma la p ospecció a queològica sob e els e i o is e¡ns de Benicàssim iCabanes, que depenien al'època musulmana dels «cas ells» de Man o nés iMi a e . 18 Con inua a igualmen al sud de la plana cos e a: de Xilxes, pe i cen e de poblamen l'es a us exac e del qual no és de ini cla amen pels ex os, pe ò el e i o i ac ual del qual no a més enllà de 13 Km 2, depenien uns al es qua e case ius. 19 Ala pa baixa del e i o i del «cas ell» 15. «Alque iam de Beni age, que es in e mino de Bu iana» (A. H. N., Pe g. eales de Mon esa, nell11. 33. iRepa limenl de Bu iana, p. 17, de 25 de juliol 1233). No po ac a -se més que de l'alque ia pos e io men anomenada Vina ageil, que pe anyen a¡'O d e de l'Hospi al passà desp és al de Mon esa quan aques da e passa apossei els béns de l'Hospi al al egne de València, cosa que explica la p e- sència d'aquesl documen als a xius de Mon esa ( egeu pe exemple d'al es documen s on la ma eixa alquc ia apa eix so a el nom de Vina agell a JA VIERRE MUR, P i ilegios eales de Mon esa, núms. 265 [dc 1321J i432 [de 1343J. Vina agell és ac ualmen el nom dúna pa ida u al de Bo iana, on es oba el jacimen d'un despoblal co esponen auna alque ia medie al, supe posada eUa ma eixa aun mol impo an hàbi a p o ohis ò ic (MESADO, Vina agel/, 1974). 16. Benahame iMan ella, que desapa egue en àpidamen pe ase subs i uï s pe un es ablimen anomena «La Pobla» (Rep. Bu ., pp. 162-164) són lliu ades al Temple al juny de l'any 1233 (¡d., pp. 12-13 i JAVIERRE MUR, Pe g. eales, núm. 29, de A. H. N., Pe g. eales Mon esa, núm. 25). Secha és lliu ada al Temple igualmen al se emb e del 1237 (Rep. Bu ., p. 49, i JAVIERRE MUR, núm. 62, de A. H. N., Pe g. eales Mon esa núm. 57). Benaqui e iBeninaz són ci a s al Rep. de Bu iana, pp. 11 i38, pe ò pOl acla -se d'e o s de ansc ipció ode lec u a. Beniayna: A. H. N., Pe g. Reales de Mon esa, núm. 46, de 2de gene del 1235, donació de 6jo a as al'alque ia d'aques nom (Rep. Bu"i., p. 45, on Ramón de Ma ía ha llegi «Beni Layna» o«Benixau ina»; JA VIERRE MUR, núm. 51); aques a alque ia desapa egué p obablemen al'endemà de la conquis a. A inag ina només és mencionada en un documen de inals dels segles XIV, que es e e eix ala donació d'aques a alque ia e ec uada pe la co ona desp és de la conquis a (Rep. de Bu iana, p. 262, de A. C. A., Reg. g a ia um de Joan l, de 1382-1384; el documen és de) 9d'ab il del 1383). Beni a enia apa eix en una donació de 4jo a as al e i o i d'aquesla alque ia, del lO de no emb e del 1233 (A. H. N., Pe g. eales de Mon esa, núm. 42; en Rep. Bu iana, p. 28, i JA VIERRE MUR, núm. 47). L'alque ia de Ca abona, amb els seus di e- en s «ba is» opa icions, que e a a oca de dos al es «llocs» anomena s A1cudia iDaymuz, ou l'objec e d'una donació anle io a la conquisla, el 3de no emb e del 1219 (Rep. de Bu iana, pp. 6-8, de A. R. V., Real 611, ol. 53). 17. Segons el ex de la p ime a ca a pobla concedida als colons c is ians al e i o i de Cas elló, hi ha ia sob e el lloc oni ica almenys una cinquan ena d'habi acions disponibles pe acolli els papula- /o es (GUICHARD-SANCHEZ ADELL, «Ca a puebla de Benimahome » [1984]). 18. BAZZANA-GUICHARD, «Reche ches su les habi a s» (1976). 19. Xilxes depenia sense dub e del «cas ell» d'Almena a, ja que el ei Jaume I ac a amb els musulmans del «cas ell» d'Uxó, Nules iCas o en un lloc p òxim al'ac ual Monco a, immedia amen al no d de Xilxes, de la qual diu que es oba al lími dels e i o is d'Uxó i d'Almena a. Xilxes, en e Monco a iAlmena a¡ depenia, doncs, d'aques da e , e i o i (Llib e dels ey s, pa . 249; p. 105 de l'cd. de Solde ila). A e i o i de Xilxes, que é 13 Km , es oben, segons e Repa imen de València, Ics qual e alque ies de Mozmuda, Alagema, Raal iAlcudia (ed. Cabanes-Fe e , l, núm. 134); la loca- hia és, a la ma eixa donació, designada com a <<JOCUS». 52 ANUARI DE L'AGRUPACIÓ BORRIANENCA DE CULTURA d'Uxó (Sun), es dispe sa en igualmen les alque ies de. Ceneja, Zene a, O leyl (o Ha a u le), Benigasló, Beniçaha , Benaldalmech, Binazai il'Alcudia. 20 . És possiblemen signi ica iu que aques a ex ema agmen ació del poblamen , en ma ca con as amb el seu eag upamen ul e io a['època c is iana, os e iden en l'única aI.lusió desc ip i a aaques a egió exis en en un ex à ab, ei d'al-Id isi. El g an geòg a del segle XII p opo ciona, en e ec e, les p incipals e apes de ¡'i i- ne a i de To osa aValència: la abi a de Kas ali (La Ràpi a), ei hisn (<<cas ell») de Peníscola, la pujada ('agaba) d'Ab/sa (O pesa?), la madma de Bo iana, iMu - ba i (Mo ed e/Sagun ). De mane a un poc so p enen , no només Idnsl no qua- li ica aques a da e a locali a de madma, com a e amb Bo iana o ise , an- ma eix, «ma e ialmen » menys impo an , sinó que a egeix mol b eumen una p ecisió que no manca d'in e és Sl se la elaciona amb allò que els documen s c is- ians de l'època de la econquis a ens an en e eu e sob e l'o gani zació del poblamen en aques es planes cps e es del no d de València. Esc iu, en e ec e, que hi ha in milles de Bo iana aMo ed e «( eunió) de iles (qu a, plu al de qa ya) p òspe es; o hisón a b es l1!i e s,. cul ius, aigües co en s. .. ,i o es aques es explo- acions ag eoles (diya') iaques s e ge s (asga ) es oben p òxims a la ma ». 21 La imp essió que Id isi oels seus in .o mado s han e ingu del paisa ge humà de les planes cos e es del no d de València és, pe an , con o me aallò que es dedueix dels documen s c is ians: un es ol de pe i s cen es ag ícoles els quals, d'una època a una al a, conse en el ma eix nom de qa ya/alque ia. És pa icula men in e- essan cons a a que és la ma eixa imp essió que es desp én d'algunes línies que el Rawd al-mi' a d'al-Himyan consag a ala ma eixa zona. Si en la seua no ícia sob e Bo iana aques au o es limi ~ acopia a!-Id IS1, en la que consag a aSagun , ex e a d'una al a on (que po se el ex pe du d'al-Bakn, en el qual al-Himyan s'inspi a so in ), e oca el ma eix paisa ge u al o esc i in que «el e i o i de (Mo - ed e) con é mol es oli e es, inyes, i o a classe d'a b es ui e s», isob e o a egin que «de Mo ed e a les p ime es qu a de Bo iana, hi ha una dis ància de dèneu milles imi ja», 22 No c ec que aques a mane a d'ap ehend e Mo ed e oBo iana com un conjun de qu a olloga e s al emps que com una aglome ació de ca àc e e dade amen. . u bà, que es o na a oba així en. dos ex os geog à ics à abs di e en ,'), haja de se conside ada com ¡'e ec e de l'a za . Mo ed e iBo iana no són solamen l'espai «u bà», capi al de dis ic e, on es oba la mesqui a p incipal 23 ion esideix 20. Ha a u le/O leyl, Alcudia, Benaldalmech iBinazai són ci ades pel Repa imen de València (ed. Cabanes-Fe e , lI, núms. 976-993). Documen s ul e io s mencionen d'al es case ius oalque ies; així, A. R. V., Real Pa imonio, Maes e Racional, IOB71 ( egis e de ma aba [ del 1427): l'Alcudia, 8eniga ull, Ceneia, Adzene a, Beniçaha , Benigazló. Beniçaha és po se el Binazia del Repa imell . 21. AL-lDR1SI, p. 232 ( ad.), ied de Nàpols p. 556: Wa mill Bu iyalla ila Mu ba i , ... ah(l'a qu a 'a ni a... 22. AL-HIMYARI, Rawd al-mi' a , ed. Lé i-P o ençal, no ícia 171. 23. El ex ci a a la no a an e io indica que «hi ha aMo ed e una mesqui a p incipal (gami) imesqui es o dinà ies (masagid)>>. Les mesqui es de Bo iana apa eixen en un documen de donació a ançada d'aques es a l'O d e de l'Hospi al, al se emb e del 1210 (Rep. de Bu iana, pp. 4-5, de A. R. V., Real, 614, ol. 22). Segons la adició local, l'església p incipal de Bo iana ocupa l'emplaçamen de l'an iga mesqui a. l-. _ ELS LLOCS URBANS ALA VALÈNCIA MUSULMUNA: EL CAS DE BORRIANA 53 l'au o i a judicial del cadí 24 ila mili a del ga'id, 25 com ambé, sense dub e, un 'amil o un mus i enca ega de ecap a els impos s. Són ambé, alho a -i sense que puguem cla amen dis ingi l'una i l'al a eali a més que d'una mane a pu amen ma e ial-, un conjun de qu a g a i an al ol an del lloc o i ica al qua es an unides o gànicamen . L'únic documen à ab an e io ala econquis a conse a ala egió alenciana és p ecisamen una sen ència del cadí de Mo ed e, p omulgada en un li igi conce nen ala i igació en e dues qu a del seu e i o i, To es-To es i Cà ce . El ex comença de la següen mane a: «Ha en -se o igina una dispu a en e la qa ya de Tu is i la qa ya de Qa s, o man pa (l'una il'al a) dMb·?6 de les qu a eu I a ...» - Les indicacions donades en les pàgines que p ecedeixen hau an e sen i ins aquin pun és di ícil econs i ui el paisa ge humà i l'o gani zació de l'hàbi a a Bo iana ila seua con o nada du an l'època musulmana. Fins aquin pun ambé és di ícil ap ehend e la consis ència d'una locali a que sembla, des de qualse ol pun de is a, ha e ingu una impo ància u qana bas an mínima en compa ació ala majo ia dels al es cen es u bans de la zona alenciana. Els au o s à abs donen, anma eix, la quali icació de ila aun lloga e que, apesa de la seua escassa ex ensió i d'una població sense dub e poc impo an , cons i uïa, amb o i amb això, el cen e adminis a iu i p obablemen mili a més sep en ional de la egió alenciana, con- olan la u a cos e a ila plana ben cul i ada anomenada a l'època «de Bo iana», no sen Cas elló més que un dels cas ells de la con o nada mun anyenca d'aques a plana cos e a, a l'emplaçamen de l'ac ual san ua i de la Magdalena. No és po , disso adamen , ana més lluny d'aques es cons a acions ben insu icien s pe dona - nos una idea de la Bo iana musulmana, o espe an que po se algun dia l'a queo- logia abans que els ex os ens apo e no es on s pe ala seua coneixença. 24. Un documen à ab passa da an el cadi de Mo ed e és conse a al A. R. V., P ocesos de Mad id, Lle a S. 429, del 1223. IBN AL-ABBAR, a la Takmila, dóna la biog a ia d'alguns cadis de Mo ed e ( egeu els núms. 734 i 1659 de l'ed. Husayni, co esponen als núms. 82 i 1008 de l'ed. Code a). 25. Sob e Bo iana, cL sup a ino es 9i 10. Una donació del Repa imen de València conce neix les cases de «Tama e i, a1caldo de Mu ed e» (ed. Cabanes-Fe e , l, núm. 974, del 24 d'oc ub e del 1238). Lliu ades aun noble a agonés, es ac a ce amen de cases a is oc à iques, que se eixen de senyal pe ad'al es donacions (ld., núms. 470 i1007). El mo «a1caldus» designa sense dub e, en aques ex , el ga'id (o icial enca ega de la o i icació) ino el qadl, ja que es o na a oba un «alcaid» Al ama i , posseïdo d'una p opie a d'a el impo an aBo iana (A. H. N., Pe g. pa icula es de Mon esa, núm. 68, del 17 d'ab il del 1243: « aal qui dici u de a1chay Al ama i »). 26. Pe gamí de 619 H.l1223, conse a als A. R. V., P ocesos de Mad id. Lle a S, 429, inèdi . Aques pe gamí ha es a u ili za pels habi an s c is ians de l'alque ia de Tu is, esde inguda To es To es desp és de la econquis a, als seus li igis amb d'al es comuni a s d'i igado s, cosa que explica que siga acompanyada (so a la ma eixa e e ència) d'al es documen s d'època c is iana.