-
DEDICA
TORIA
Als
qui
m'hon en lIegin icomp enen
aques es an asies.
L'au o

R.
RIBÉS
PLA
CONTES DE
LA
TERRA,
DE L'AIRE IDEL
MAR
UNIVERSITAT
JAUME
I
BIBLIOTECA
1111111111111111111111111111111111111111111111111111111II111
1001207928
Po ada: Joan Doly,segons un g a a de
E.
C.
Esche
Re a : Te e Na a o
Dibuixos: Pepe Ribés J .
Coo dinado :
R.
V.
Amal
©
R.
Ribés
Pla
EDITA:
J. Hugue Pascual
Ribe a. 5
Albe ic (Valéncia)
IMPRIMEIX:
Blasco Requena.
S.
A.
San Ignacio de Loyola.
10
-Te .
326
1408
Valéncia-8
.S.B.N.:
84-85525-35-3
Diposi Legal
V.
2860-1
983
R.
.;¿i
O
<g3
•
íNDEX
pags.
BRANCAL 9
CONTES
DE
LA
TERRA
1.
L'ONCLE XIMO
EL
BALLÓ
11
11.
EL
PARE
SANT
21
111.
LA TIA QUICA L'ORPESINA
27
IV.
EL
NEGRE
35
CONTES
DE
L'AIRE
V.
CAGANIU
45
VI. LA SENYORA
DELS
NÚVOLS
65
CONTES
DEL
MAR
VII. CALICANTO
71
G

11
CONTES
DE
LA
TERRA
1
L'ONCLE XIMO
EL
BAILÓ
Aques a his o ia que ac a é de ela a -los, omillo di . o a
aques a se ie d'his ó ies que segueixen me les con a en
en
aquells emps ja
mol
més lIunyans del que
jo
desi ja ia,
en
que
essen
un
xa al sense p eocupacions, solia eqüen a una soli-
a ia masia deis meus a is, sob e
la
qual, sens dub e, o na é a
pa la -ne més enda an . si uada en e
el
Ma
Blau iles g ises
mun anyes de I'in e io , on
jo
aig passa lIa gues empo ades
de
la
meua in ancia ide
la
meua pube a .
En
aquella masia hi ha ia dues cons uccions, una al a imés
no a on éiem
la
ida nosal es ique enia dues e asses,
una
que dona a a
la
mun anya
¡e a
calo osa, pe
la
qual cosa amb
poques eines
la
eqüen a em, iuna al a de ca a
al
ma esca
iomb ejada,
1I0c
en
que p ac icamen hom eia
la
ida
en
es iu
ion jo,
omba
én
una hamaca,
an
solia somnia . L'al a cons-
ucció ella, enganxada a
la
no a, cons a a de plan a baixa i
un
pis i enia en on una g an eplal;:a, a
la
qual hi ha ia
adossada una bassa de egula s p opo cions que acumula a
I'aigua que p ocu a a una p óxima sínia pe al de pode ega
la
inca millo , ado nada aquella amb una oli e a iuna palme a
que homb eja en
un
lIa ado ; dues plan es an di e en s, una
de sedan colo g isenc ipe ennes ulles, majes uós posa , i
símbol de
la
quie ud ide
la
pau, companya insepa able jun a-
men amb
el
xip e de
la
cul u a omana; iI'al a galla da, aleg e,
jugane a, es el a isexual,
la
palme a, símbol d'una al a ci i-
li zació
mol
dis in a; I'a ab.
El
ellíssim edi ici aque ens aca-
bem de e e i , amb quad es idi e ses es ances més omenys
lIób egues, enia adossa
al
lIa g de
la
seua al;:ana,
un
aleg e
empa a que omb eja a
en
es iu
un
ell i ondós cep que
cia es egades eia ui .
Aquelles cases de camp es a en si uades a
la
pa No d del
comenl;:amen d'una g an planú ia que hi
e a
b odada pe unes
mun anyes sauloses de ped a oja amb punxegudes oques
pa ides,
Déu
sap pe quins mo imen s sísmics icobe s lIu s
essan s
en
g an pa pe ex ensos pina s de e o l;:udes so-
queso
Amesu a que s'es enia I'esmen ada planú ia e s
el
Sud,
12
s'eixampla a, les mun anyes que I'en ol a en esde enien calis-
sos amb els seus cos e s pobla s de
mon
baix ib osses, iles
e es d'aquella plana e en més iques, més p o undes imillo
i igades, donan
1I0c
o a
la
cos a auna ex ensa zona de
ma jals plenes de séquies ide olls on e a eqüen
el
con eu
de I'a os. Cap
al
Sud,
o
e a
més ic imés e d du an
o
I'any,
ca g an pa de
la
e a
e a
cobe a d'ex ensos i ondosos
a onge a s, pe o allí
al
nos a ol an , només hi ha ia pe i es
aques de cul ius di e sos que be ien penosamen de I'aigua
p opo cionada pe sínies d'escassa co en ina de salni osa
aigua, que apoc apoc ele en ossins, ases imuls a o 9a de
pega ol es imés ol es amb els ulls embena s pe ano
ma eja -se i
al
ma uqueig del g inyola deis cadu s iels eng a-
na ges, mescla s amb
el
clac, clac, de I'ungla del mecanisme.
La
es a de les e es, e en dedicades
al
con eu de inya s de
mosca ell que p odu'ien dolcíssims idau a s xanglo s de
a'im,
deli de qui enia
la
so de as a -los. Només a es pa cel·les
es a en plan ades de ga o e s ialgun que al e ame le .
L'aspec e d'aquells camps, e a can ian , ja que segons I'epo-
ca
de I'any, muda a ambé
el
seu
colo i , pe al com men e
que
en
hi e n
es
mos a a
la
e a de colo e mell6s, només
esgui ada de pe i es ialineades mo e es obscu es co espo-
nen s als ceps a ela s
en
aquelles asp es e es, amb
la
p ima-
e a comen9a en a es i -se de e d, amesu a que els b o s
d'aques es inyes naixien, ia iba I'es iu, ja e a
o
un
e d ma ,
pe a enyi -se amb
la
a do apoc apoc amesu a que els
pampols mo ien iqueien, d'oc es ig ocs.
En
aquells camps quasi soli a is
en
g an pa de I'any,
la
ida
s'ac i a a des de les da e ies de juliol als p ime s dies de
se emb e, quan les colles d'homes, dones, xics ixiques, els
assal a en pe a e ema , acondiciona iexpedi ad'al es in-
d e s, els deli osos a'ims d'aquella coma ca, iels c i s, ialles, .
b omes ican90ns d'aques es pe sones que acudien des de
pobles lIunyans, anima en idona en ida a
o
i a o hom.
Homés aboque a
ni
o na en
al
poble pe alIu me escu
descans
el
silenci o na a ase I'amo isenyo d'aquells pa a -
ges. Pe o quan
en
i u
d'ha e -se acaba les eines de eco-
l-Iecci6 desapa eixien aquelles gen s, lIa o s ambé du an
el
dia hom podia gaudi de I'ag adable quie ud de
o a
aquella
con ada.
La
soli ud, pe o, no e a o al, g acies
al
e'ina que
ol a a les nos es masies,
o
o ma pe pe sona ges
mol
celeb es, almenys pe ami, e mamen a e a s a
la
seua e e a
iles a en u es ihis o ies deis quals, pe ells ma eixos iscudes
ona ades, ac a em a a de con a -los apoc a
poco
-
13
Pel
No d la p opie a del meu a i eia pa ió amb una al a,
I'amo de
la
qual
es
deia
el
senyo
Pep
"El To o", així com amb
una al a inque a que I'ama e a coneguda com
la
ia "Quica
l'O pesina".
Pel
Sud, hi ha ia
un
ba anque i
al
seu
cos a
es
oba en les e es que pe anyien
al
senyo
An oni
mo eja
com
el
"Pa e San "; pe I'Oes hi ha ia
la
inca de Molibou, ipe
I'Es si uada
al
cos a de la senda pe on passa em pe a enye
la
p epe a pla ja, hi ha ia una sínia iunes e es que
es
conei-
xien com
la
"Senia de Se illa" p opie a de di e sos amos, en e
ells
un
que li deien "El Neg e" iuna inca bas an g an que
ag upa a e es de di e en s con eus, coneguda com "El Mas
de la Pun a", pe o de p opie a is desconegu s.
Jo, quan aI'es iu
no
enia es que e ,
en
a iba els cap es-
p es, me n'abaixa a a
la
masia ella, iigualmen eia quan
el
mal emps se'ns enia
al
damun ,
bé
pe
I'a anc;:a
de I'es ació o
acausa del en , pluja o ed, ca m'hi sen ia
mol
més agus ,
bé so a
la
p o ec o a i esca omb a de I'empa a obé da an
una xemeneia in e io de iu oc que
el
meu inoblidable oncle
"Ximo"
enia semp e encesa, iamb
el
qual pe sona ge man e-
nia in e minables xe ameques que m'il-lus a en sob e
in ini a
de coses, majo men
en
allo que conce neix a
la
ida imi acles
de
o s
els e'ins al-ludi s ide
la
seua p opia,
Aques a ene able pe sona que hi i ia des de eia mol s
anys,
jo
no
sé
amb ce esa
si
e a de e i a oncle meu ono,
pe o
el
que sí que
sé
és,
que ens olíem
mol
iens en eníem
mol
bé malg a I'eno me di e encia de les nos e eda s.
De
malnom, com a
o a
la
amília, enien dien -nos "El Bailó" i inc
en és que descendia del celeb e "Tomba Tossals", sob ada-
men conegu
en
o a
la
egió, i
la
seua ida,
si
la
memo ia no
m'és in idel, ca han ansco egu
mol s
anys des d'alesho es,
segons ells em con a apoc apoc, ou més omenys
la
següen :
Un ances e seu, quan
al
poble on i ia
se
celeb a en les
es es i
la
gen pe al de di e i -se encenia ogue es, puja a
alas cucanyes, p enia pa ales cu ses de sacs, co ia les
aque es, e c. oballa en iballa en du an ho es iho es ins a
eben a ,
al
so de cán ics popula s ide les aleg es no es de les
dolc;:aines, gui a es ibandú ies, e a
an
esis en pe aques s
menes e s, que sense sen i
al
meno cansamen deixa a suo-
ses i a igades o es les ad ines del 1I0ga e i ol an s que hi
acudien a
la
c ida de les jo es, els bole os i
el
"ball pla", que-
dan -se semp e
al
inal sol isense pa ella, pe
la
qual cosa
a
adqui i al ama que
se
li posa
el
malnom de "El Bailó", malnom
aques que desp és he e a ia
o a
la
seua descendencia. Ide
e i a que aques descenden d'aquell bailado an amós i
o
14
no
enia es aen eja -li, ja que malg a
la
seua eda quan
jo
el
aig conéixe , posse'ia
un
eno me cossa o, e a du com
un
ou e i
o
ho esis ia.
Va
eu e pe p ime a egada
el
m6n
en
la
co a del "Mal
Ves i "
una esp ada de a do quan
sa
ma e es a a a eple-
gan ga o es
en
una inca que e a ap op d'aques a celeb e
g u a de pas o s, ija quan
comen~a
a e
els p ime s passos,
la seua gana e a
o a~
ila se a
o ~a
g andíssima. Deien que
quan enca a ana a de g apes, desp és d'esgo a dues o es
egades
al
dia
la
lIe deis pi s de
sa
ma e eixuga a els b ague s
d'una odues cab es que
en
aquella co a s'aixopluga en pe
la
ni o
És
el
cas i
a~o
ho eia
jo
mol
so in que
en
hi e n
la
se a
die a solia consis i
en
el
que
us
aig adí , malg a
la
se a
a an~ada
eda ' id'ha e pe du ja mol a gana, segons ell.
Pel
ma í aI'eixida del sol idesp és de lIa éj -se
la
ca a
¡les
mans
en
una sa a, s'ab iga a amb una man a aquad os ipe al
d'ajuda alle a -se
el
ed
es
p epa a a
en
la
lla que ja ha ia
encés p e iamen ,
en
un
ell pe ol de cou e, una pla e á de
xocola cui cla e amb més d'un qua de quilo de pa deseng u-
na amb
mol
de suc e pe damun ique menja a, deli an -se
el
palada ,
ape i es
'Culle ade es. Quan acaba a aquella aci6,
es i a a
al
pap una g an copa d'aigua den , del qual semp e
en
enia ama una bo ella lIe iscosa que desa a
en
un a ma i
de pa e . De e s les onze oles do ze del ma í, menja a es o
qua e g ans pla s d'escudella només de e du es oamb
un
poc de cansalada pe al de dona -li més sabo , ouna cassola
de ang plena d'a os amb ca abassa, aci6 aques a
capa~
de
sacia es oqua e pe sones de bon menja , ajuda
o
amb
mig quilo de pa, ipe que
o
passas amb majo acili a pe
la
seua gola, es be ia cosa d'un li e de i neg e espesso , p enen
pe apos es, ame les, igues seques, cacau
al
o n omel,
o
en
quan i a s bas an espec ables.
Pe
la
ni
a
la
caiguda del
sol sopa a un pe ol g an de sopes de
pa
amb alls,
mol s
alls,
una ui a de qua e osis ous amb pa a es o ui odeu bo i a-
es d'a os ode ceba i
o
amb p ou de i neg e ambé, ide
pos es
la
ui a que hi hagués del emps, gene almen a on-
ges, de les quals
se
n'empassa a unes quinze o in . AI'es iu,
el
seu desdejuni, p epa a ambé
mol
enjo n, solia consis i
en
unes molles de
pa
egides e es
en
una g an paella iacompa-
nyades de g ane s de
a'im
ode igues esques i
el
ja sabu
aigua den que no podía al a -li, ja
q.ue
segons ell,
Ii
lub ica a
els budells iajuda a ama a
el
cuque . Pels ol s del migdia
quan
el
sol ap e a a de alen i
la
calo
es
eia
mol
o a,
s'empassa a una monumen al ensalada p epa ada iamanida
...
15
en
una sa a i e a abase de ceba, omaques, cogomb e, peb o s
ienciam
si
n'hi ha ia, amanida amb un inxa d'oli ialls, esmen-
yan -hi quasi una cabeya sence a,
jun
amb alguna sa dina
salada de bó a ialgun os de bacalla iuna ogassa de
pa.
Si
n'e a I'epoca,
es
deli a a
el
palada menjan apoc apoc i a
pe i s bocins
un
bon co ale , d'aqueixos que an eu e
oco
Pe
apos es menja a un meló ouna sínd ia de oja ca n ineg es
pepi es, de les quals e i ablemen n'elimina a ben poques, pe
al com deia que
si
se
les empasa a li ajuda en a e la diges ió.
Pe
la
ni ,
el
seu menja solia consis i
en
una g an cassola de
sopa d'alls ipa, ouna g an pla e a d'escudella, pla ípic de
la
egió abase de e du es, pa a es ia as ouna bona quan i a
d'a as caldós, així com abundan ui a pe ada e ies.
En
els
dies de es a
en
qualse ol epoca de I'any, solia posa un conill
deis que c ia a
en
un
co al de !'in e io de
la
masia, o
un
pollas e sence
en
I'a as que així
el
guisa a sec, i
o
mas ega
iengoli len amen pe que no
se
li indiges és, puix no enia
den adu a iacompanya com semp e quemenja a alguna cosa,
amb
mol
de
pa
i
mol
de i pe a a ci els bui s que poguessen
es a -Ii
en
aquella p i ilegiada panxa. I
el
i que
en
o es les
menjades hem
di
que be ia,
el
deixa a cau e len amen des
del b oc d'un po ó
ja
enneg i pe I'ús, di igin
el
ajolí sob e
el
lIa i supe io , des d'on li ellisca a cap a
la
boca id'aques a
mane a deia que I'assabo ia
mol
millo .
Semp e ana a es i amb neg a b usa ipan alons d'obscu a
pana
en
hi e n, ocamisa ilIeuge s calyo e s ama a s els ca-
mals amb e es als u mells
en
es iu, con eccionades, amb dues
p endes de
co ó
a a lles bla es iblanques
mol
ines, pe a
en
qualse ol epoca duia una ajus ada aixa neg a en o n a
la
cin u-
a,
on gua da a un g an mocado neg e nua que s'ajus a a
amb mol íssima aya ig acia. Com acalya usa a semp e
espa denyes d'espa adobades ig ossos calce ins de llana
en
hi e n isense calce ins
en
les epoques de calo , isolamen els
dies de es a ope ana
al
poble, es calya a amb espa denyes
de blanques pun e es ineg es i es de e a.
La
seua ida quan
jo
el
coneguí, disco ia placidamen , i
sense complicacions de cap mena, eballan quan li sembla a
ajudan
en
les se es labo s
o s
els e'ins, iamb els p oduc es
en
especie oamb els dine s que aques s li dona en,
el
que
podia cob a com amaso e del meu a i, alguna pe i a enda
que ind ia de béns p opis i
el
que eia d'un ho e que ell
ma eix es eballa a,
o
aixa li dona a, sens dub e, p ou pe a
iu e amplamen i eliymen ienca a podia eni una c iada pa
acuida -lo
- o
ique,
la
e i a siga di a, eballa a
mol
poc-,de

16
pell b una ica a neg enca, quasi e dosa, bé os pel
seu
colo
na u al ope no lIa a -se massa, que li deien "Ca alina" ie a
d'O iola, ídua d'un ca abine ique sens dub e pe allo de
he encia ode
la
ideli a
al
cos, se a a semp e un g an es-
pec e iuna g an elaci6
en
o s
els o d es, als memb es d'a-
ques beneme i cos que
so in
la
isi a en, no
sé
pe quina
a6, ja que
no
massa lIuny d'allí hi ha ia
un
qua e o a
la
cos a.
Segons ha ia sen i con a
no
eco de ben bé
si
als meus
pa es oals meus a is,
oncle
Ximo
abans de eclou e-s'hi, ha ia
ingu
una ida bas an agi ada ia en u e a, ca de
mol
jo ene
s'ha ia queda ho e de pa e ima e, pe
la
qual cosa aconseguí
posa -se a eballa com aajudan de quad a, ap enen
mol
p omp e
o ici
de ca e e o Quan
a
se ja ad í iamb una ecula
de muls iun a ie com apun e que es
a
comp a , ana a de
poble
en
poble deis que p odu'ien i, pe baixa -Io als celle s de
la
Capi al on ell i ia, i aques que e a posa
en
cui os de cab a
anomena s
"bo os"
ipe comp e deis a e ne s. Sembla que
men e du a en els es oqua e dies de ia ge cada ol a que
eixia, amb
el
i d'alleuge i
el
pes de les pob es ca alle ies,
ana a be en -ne del bo imillo
el
bon home, i
en
els hos als
en
que s'a u a a ion e a sob adamen conegu , ac a en de
e -Ii mol es b omes, ell, pe o, joc6s pe na u alesa, semp e
n'eixia ai 6s. Una ol a,
el
an desa ia , ja que e a conegudíssi-
ma
la
seua capaci a i esis encia es omacal
s,
que menjes dues
do zenes de g ossos ca agols de mun anya c us amb
c10sca
i
o , i
en
acaba -se'ls, pe inicia i a p opia,
es
menja amés a
més, mig en ilall d'alls secs c us amb
un
pa
de dos quilos. Una
al a egada,
el
desa ia
un
gama ús que enia ama de g an
menjado ambé, a eu e qui e a
capae;
de menja més ous
egi s, esul an a
la
i que
el
seu
con ican no
a
pode a iba
aposa -se'n a
la
panxa més de in -i-qua e uni a s, pe o ell
quan
en
duia ja engoli s qua an a-cinc, p egun a que
si
seguia
os'a u a a, i
el
que ha ia pe du apos a espongué, pan aix6s
enca a pe es o e; eali za , que no seguís menjan -ne pe a-
o , puix no ind ia p ou dine s pe liquida
el
comp e
si
con i-
nua a.
En
el
seu
poble
un
o ne que
Ii
deien Sa pa, am6s pe
la
seua g an
o e;a
iles seues g ans manasses de
an
de pas a ,
el
desa ia
en
ce a ocasi6 a eu e qui e a
capae;
de pega més
ol es a
la
plae;a
Majo amb un sac de a ina de cen quilos
sob e les esquenes de cada
u,
iquan
el
al Sa pa, ja mig eben-
a
isu6s
no
a
pode més, oncle
Ximo
li demana que se'n
pujas damun del sac iamb
o s
dos sob e les seues amples
espa les, enca a
a
e es ol es més ala
plae;a.
No solamen
li ha ien succe"i coses jocoses d'aques ipus ipe
an
les
17
seues eaccions ha ien es a pací iques, sin6 que
en
ce a oca-
si6
en
un
al e hos al, uns desconegu s enin -Io pe eb i a
la
is a del
mol
que ha ia begu , in en a en man eja -Io a
la
o l;:a,
icom que no
es
deixa a a asalla ,
el
odeja en qua e homes
amb sengles na alles imales in encions, pe ó ell, sense pe d e
la
se eni a , en o llan -se una man a
en
el
b al;:
esque e ip e-
nen una simple espa denya amb
la
ma d e a, esqui a o es les
en es ides que li engega en amb aquelles na alles, desa ma
els qua e aespa denanyades, i
en
acaban amb
un
g os ga o
que
a
despenja d'un penja- obes, els
a
o e an g an pallissa,
que els éu ugi a o s, egaliman sang pe més d'un cos a i
amb més d'un os enca .
Quan amb
el
anscu s del emps ha ia assen a
el
cap
un
poc més, icom que posse'ia en e es al is ialgun he e a ge ce
capi ale ,
es
a
casa amb una ad ina que diuen que e a
mol
guapa ide bona posici6 económica, pe ó
la
pob a de ia es a
més boja que una cab a, ja que
en
no eni amília com a ui
de
les seues elacions, aixopluga
en
sa
casa, ni més
ni
menys
que di ui ga s de di e en s p ocedencies que menja en ido -
mien o a aquell ma imonio Aques a o ma de iu e, sens dub-
e,
ans o na ambé quelcom
el
pob e oncle Ximo
o
en que
el
seu
anim a ibas amalme e's,
el
seu
bon humo usual desa-
pa egués i o es les seues acul a s s'a eblissen,
pe o
la
qual
cosa, sens dub e, ap o i an aques a si uaci6 anímica, uns gi a-
nos que coneixien ben bé
la
se
a
ida i
la
se a posici6económi-
ca,
el
con ida en
un
bon dia apa icipa
en
un
negoci ni més
ni
menys que de ab icaci6 de moneda, an bona com
la
que
hi
ci cula a.
Mogu
pe
la
insana cobdícia que sens dub e
o s
enim, ell hi pica com e a d'espe a idona
la
se a ap o aci6
desp és de lIa gues i epe ides eunions ixe ameques, pe ó els
p omo o s del
"negoci"
li
mani es a en
mol
se iosamen que
no podia accep a les seues apo acions
en
e ec iu pe adesen-
olupa ope aci6, ins que no comp o as pe ell ma eix que
alió que li deien e a ce ique no hi ha ia cap pe ill
en
als
manipulacions, ja que ells e en gen hon ada, segons li ei e a-
en
-que
pe es del m6n olien enganya -Io-. A al i, una ni
el
e en ana ' al'es aci6 del e oca il pe a e i a una caixa
que
un
compa e p oceden de Ba celona duia, iallí
en
plena
osco , apa
el
paque amb una man a pe que no sospi as
segons
li
an indica ,
li
an e po a aell ma eix aquella
eixuga ca ega, ins auns co als als a o es, p opi
Qe
la
seua
dona. Allí iquan an encend e una g an og
e a:'
p'E{F
escal a -se, segons indica en, mon a en apa ell,
' !;,
més que una d'aqueixes maquines usades pe aemb I
b'O
I -
•
~~.
~lO'l"(,
--
18
es ien e enin -Io men e i a en ales b ases sense que
se
n'adonas I'in e ac e, uns du os de pla a, comenc;:a en
a e
es anys so olls i a manipula
la
palanca aquella, pe adesp és
eu e les esmen ades monedes calen e es i"acabade es de
e " que en ega en
o
segui aI'oncle Ximo, pe que I'endema
les can ias ell ma eix, ins i o ,
en
el
ma eix Banc d'Espanya
si
ho desi ja a, pe ace cio a -se que ni els millo s ecnics podien
dis ingi aquells du os que només cos a en de ab ica dues
pesse es, deis e ade s que hi ha ia
en
ci culaci6.
El
pob e
home
se
n'ana a
sa
casa amb
un
bon g apa d'aquelles mone-
des que embolica amb un mocado iposa en e
la
seua aixa,
ino poden -se ado mi
en
o a
la
ni , com e a na u al de an
ne i6s com es a a. L'endema isqué p essu 6s pe
comenc;:a
amb ce
emo
acan ia
el
p oduc e de
la
clandes ina ab ica-
ci6, segons li ha ien e c eu e els espa ila s compa es. E ec i-
amen , com que les monedes e en bones i an sois e en més
lIuen es del no mal pe ha e es a p e iamen ne ejades amb
un poc de bica bona o, a eu
li
les accep a en sense cap objec-
ci6, pe
an
o
emol6s iex emadamen joi6s eien -se ja e
un C eso,
es
euní amb els seus
"socis"
pe dona -los
la
bona
no a i
la
con o mi a del ac e p oposa .
El
qui
es
eia, o
el
eien passa pe "enginye "descob ido del complica a e ac e
(!),
un
calé amb més eda imol a eloqüencia ipa simonia,
con ida a
o s
abeu e
un
go
de i pe aceleb a I'exi ien e
glop iglop ipe ainci a més
la
cobdícia del bon home, comen-
c;:a
ainsinua que
es
penedia d'ha e busca un al e soci o a
de
la
amília, ja que ells
o s
sois ienca a que ameno escala,
hau ien pogu
comenc;:a
un
negoci an luc a iu com e a aquell,
ienca a que guanyan menys ap ime ies,
en
acaban
la
seua
pa se ia supe io
en
se menys socis a epa i , pe o ja que
s'ha ien comp omés i
la
pa aula a I'home, man enien lIu p o-
mesa. Pica s I'amo p opi i
la
cobejanc;:a
del meu oncle, aques
a
mani es a que no
es
p eocupassen, ja que
en
ha e cons a-
a
la
bona e de o s, ell co e ia amb
la
o ali a
de les despe-
ses que essen al a pe acomp a ma e ia p ima i
o
el
que
os, iels al es només hi posa ien
el
cos de
la
maquina ia
in en ada. To al que
al
cap d'una es ona, s'ha ien posa d'aco d
pe queda -se I'oncle Ximo amb I'a e ac e com aga an ia i
la
banda s'endugué
en
les seues bu xaques mil du os que
el
pob e
home ha ia
e
d'una e ina que enia amagada acasa seua,
pensan que els calés eixi ien cap aBa celona de bell nou
a 'nb
el
i d'adqui i
o s
els elemen s necessa is pe a
comenc;:a
l"'encunyaci6" de debó,
o
comp ome en -se o malmen a
o na -se a oba
al
cap d'una se mana. Ul imada l'ope aci6 i
19
lIiu a s els dine s, aquells be gan s desapa egue en
de
la
ci cu-
lació, i ansco egu de bon
os
el
e mini sense que ningú no
apa egués, I'oncle Ximo comen9a asospi a se iosamen en u-
isma ,
Res,
pe o, no
a
pode denuncia acausa de I'obscu o igen
de I'es a a, ag eujan -se més
la
se a si uació,
un
dia que
la
se a
mulle busca inú ilmen
la
pe ola deis es al is sense pode -la
oba , ja que necessi a a dine s pe paga unes misses a
un
capella que solia isi a -la amb summa eqüencia, sens dub e
amb
la
pie osa missió de comana
la
seua
anima
al
Senyo -
Desp és de I'embolic
en
que s'ha ia posa ,
el
bon home,
es
no aconseguí com no os
un
bon esca men , i
5015
li es a
I'ama g eco d d'ha e -ne eixi ilmen enganya acausa de
la
se a bonda iexcés de con ian9a
en
el
p o"isme, ju an -se que
ja
mai més no con ia ia
en
ningú.
Pocs mesos desp és
la
se a mulle al a a, i
en
oba -se
amb que els béns d'ella els ha ia lIega
en
la
se a
o ali a
i
en
he encia, desp és de deu es amen s di e en s, pe que li digues-
sen
mol es misses pe
la
se a e e na sal ació i a ell an
5015
li
queda a
o a
aquella colla de ga s d'aquella boja, decidí aban-
dona els male'i s ga s
un
bon dia,
o
amollan -Ios
en
el
camp,
1I0ga
les inque es que e en de
la
seua p opie a i
es
e i a
jun amen
amb
I'esmen ada Ca alina
al
case iu que abans
he
desc i ion
jo
aig eni
la
so de conéixe -Io icon iu e-hi pe
admi a o es les
se
es p oeses, ap ecian -hi
mol
bé,
que I'ex-
cés
d'ambició sol esul a
mol
pe judicial
en
la
ida. Una cosa
que mai no oblida é,
24
qual
po
eu e qualse ol que hi passe, ique una maledicci6
p oceden d'algun ho ible se , pe en eja ope alguna al a
causa o iginada pe
la
an eqüen malda deis homes ode les
dones, I'ha ia con e i
en
1I0p,
deambulan des de emps lIu-
nyans pe aquells con o ns, aixoplugan -se
en
les co es que les
oques encades o ma en
en
els cingles de les al u es, oen e
espessos a bus os del ons de les ba ancades p ope es
..
Feia
mol
poc de emps, sen in -se
ja
un
poc de de alli , ja que
el
emps no passa debades, ha ia descobe aquella cabanya i
pensan que po se es a
a
deshabi ada, ca no ha ia ad e i
el
um de
la
ca bone a que hi c ema a, hi en a pe aixopluga -
se
del ed, so p enen sense ole els homes que I'ocupa en
pe es a -hi eballan , icom que aques s s'esglaia en
mol
pe
la
se a epen ina apa ici6,
un
xico o , ob an com
és
logic,
en
de ensa p opia, p engué una b anca de pi, i
o
segui li cla a
la
a a de iníssima pun a
en
el
1I0c
del qual
li
I'ha ia ex e a
el
Pa e
San , a encan ac6 e acon inuaci6
o s
els ca bone s
espa e a s, c eien al ol a que aquell
1I0p
soli a i o ma a
pa d'algun ama de amolenques e es de
la
seua ma eixa
especie. Po se enca
el
male ici pe e ec es de
la
e ida ope
la
bona acci6 de
la
pe sona que I'ha ia auxilia , ha ia
o na
a
esde eni home, ien e
o s
onqui s p o oca s segu amen
pels coaguls de sang que de ien in adi els seus pulmons, pe
al com ningú no sabia quan de emps
a
es a e i isense
a end e, aquell es any pe sona ge segu íssim que ana a amo-
i , desi jan p emia -Ii
la
se a bona ob a d'alguna mane a, li
indica amb
mol
de de all on pod ia aba p op de
la
ped e a
d'on s'ha ia
e
la
ped a necessa ia pe acons ui
el
cas ell
deis seus a an passa s,
el
esso que un dia hi oba essen
jo e men e u ga a
o
jugan amb els peus,
la
e a que hi
ha ia so a una eno me i ondosa es epa, eso aques enca a
que no gai e g an, pe o que espe a a que li se ís pe a end e'l
iob eni quelcom que
el
pogués alleuge i ipode eixi d'aquella
ida g isa ideambulan que ha ia
po a
ins alesho es, millo-
an -Io així pel g an a o que
en
soc6 e -lo li ha ia e , no
solamen com ahumani a ia acci6, sin6 ambé pe o na -li
la
seua pe sonali a
en
aquells úl ims, pe o anscenden als mo-
men s de
la
se a exis encia. Desp és d'aques a decla aci6 e a
penosamen amb ases
mol
quedes ipa aules que
es
mig alla-
en acada momen pe es a
en
plena agonia,
al
disso a
p íncep
se
li
ob i en
mol
els neg es ulls,
la
boca
se
li
a
ob i
ambé mos an o es les seues den s, ja que ha ien desapa e-
gu
els lIa gs claus com ambé els pels i
la
seua o ma animal,
idesp és d'un lIa g onqui deixa d'exis i .

25
Aques a e a
la
e i able his o ia del Pa e San , que a ob e-
ni aquells béns que
la
maledicencia assegu a a que poc menys
que els ha ia oba , com ja hem
di
abans, ique
en
eali a no
an
se més que
el
p emi
al
compo amen
d'una pe sona que
ha ia aplica aquella maxima que diu: es
el
bé ino mi es aqui.
Desp és és acil d'ende ina
el
que
a
succei . No
mol
lIuny
d'aquell es any ind e , oba les se es ca alle ies, i
o
seguin
una
cos e uda esque a que o eja a un p o und i ondós
ba anc, oba de nou un camí que
sí
que coneixia, i
es
di igí
al
con en adesca ega
o
el
que po a a, i
se
¡"ana immedia a-
men
al
lIoc indica pel p íncep mo ibund
en
la
ella ped e a,
on
e ec i amen oba
el
eso que
el
disso a p íncep li ha ia
assenyala , anan -se'n
al
poble on pe p ecaució es no comuni-
ca
aningú pe al d'e i a en eges, i a poc apoc ana enen
aquells objec es de alo
en
la
p ope a capi al. Quan ingué
euni un capi ale ,
el
a
i{l e i
en
la
inca on
jo
es a a aixoplu-
ga amb ell, quanem
a
na a aques a his o ia de
la
seua ida,
que segons me mani es a, aningú més no ha ia mai e e i
abans.
-
QUICA L'ORPESINA
LA
TIA
-
27
CONTES
DE
LA
TERRA
III
LA TIA QUICA L'ORPESINA
Aques pe sona ge deis meus eco ds, e a una dona, que
enca a que no ho sembla a, e a
mol
jo ial, iposse'ia unes
e es que eien pa ió amb les nos es pe
la
pa del No d,
Dona eixu a, ídua, no
sé
des de quan s anys eja, ana a semp e
es ida de neg e amb un de an al de colo inde ini que s'en o -
lIa a a
la
cin u a oI'es enia, segons les eines que es igués en ,
amb un mocado lIiga
al
cap que emma ca a
la
ca a
mol
a ugada que enia, idel cen e de
la
qual eixia un nas aguilenc
so a
U iS
ulls
mol
neg es de pene an esgua d idamun d'una
boca
en
la
qual li manca en mol es den s iqueixals,
la
qual
cosa eia que
el
seu som iu e,
semblé3s
més a ia una g o esca
ganyo a. Malg a
la
seua soli ud, ja que només enia
un
ill
al
qual ac a a amb p ou igidesa enca a que ambé amb es ima-
ció, pe o aqui no dejxa a pa a un ins an
en
el
seu quo idia
eball, i
al
qual solia cas iga cada ega
da
que eia alguna
in olun a ia ba abassada, p ocu a a alleuge i aquell a'illamen
a
o c;:a
d'una ac i i a con ínua
¡ a iada,
Sembla a se iosa,
pe o pe ami, enia semp e
un
som iu e, enca a que pe a
la
es a de les gen s amb que ac a a e a esque pa i ugisse a, i
la
se a eu xisclado a no deixa a d'insul a -Ios a
la
meno
ocasió, de ugin semp e que podia, de con e sa amb ningú,
o a del que e a es ic amen necessa io
En
una pa aula, esul a-
a
e iden que e a una ama gada de
la
ida, ca li ha ia esul a
mol
di ícil idu a.
Vi ia d'una mane a
mol
a a, puix men e du a a I'hi e n
habi a a una casa seua
en
el
poble
eL
i an bon pun
comenc;:a-
a
a e
bon emps,
es
asllada a amb
el
seu ill, que e a un
poc meno que jo, iun eixu ca a!lo neg e, aaquella p opie a
on hi ha ia una case a e a de ped es imo e ,
mol
pe i a pe
ce , ique només hi en a en,
an
pe sones com animals, quan
plo ja, ja que
la
es a del emps hom eia
la
ida so a un ell i
g an ga o e d'espés b anca ge i
mol
ondós, que igual que
una immensa gallina lIoca ho aixopluga a
o
i a
o hom
qui
s'hi e ugia a, p o egi s pe les seues eno mes b anques ies-
pesses ames que
es
despenja en a iban ins a e a.
Se
m'o-

-
28
blida a esmen a , que ambé o ma en pa de
la
amília,
un
gos de a9a inde inida, g an ca9ado que esponia
al
nom de
"Li i",
un
ga o
bu ell que semp e es a a aI'aguai de a es i
pa dale s, iunes quan es gallines, així com dos o es oques i
ambé alguns anecs.
To s els e ns p ocu a en de ugi I'amis a i
el
ac e de
l'O pesina, acausa del
seu
esque p compo amen
en
gene al
com ja he indica . Ipe aques a a6, aquells pob es: ma e i ill,
amb p ou eines enien con ac es amb ningú, com no os amb
I'oncle Ximo oamb mi, ca hi ha ia
la
c een9a gene al que
la
ia Ouica
e a
una b uixa, a iban ins i
o
aassegu a -se que
en
les ni s de pleniluni de cada mes de gene , ella eixia del poble
men e
el
seu
ill do mia, pe celeb a els seus aquela es amb
al es elles de
la
seua ma eixa condici6, poden e
el
mal d'ull
aqualse ol
si
s'hi enu ja a, oemb uixa -Io, an sois pel cap ici
de e
el
mal.
És
més, hi ha ia gen d'aquell poble, que mol es
egades eia odeigs
mol
lIa g amb lIu s ca os o a peu, pe
al de no passa pel da an de I'esmen a ga o e , on hom
p esumia que
la
seua
ama els so ja a pe amalei -Ios, iquan
no enien més emei que passa -hi,
es
pe signa en o eien
el
signe de
la
C eu amb els di s pe conju a
o
male icio
Pe o nosal es no. Nosal es hi am) em sense cap mena de
ese a,
el
meu oncle pe ajuda -Ios algunes ol es
en
lIu s
eines ag ícoles, eben com apagamen no
sé
si
dine s, a ec e
-o especie, i
jo
pe juga amb
el
ill d'aquella dona que
li
deien
Joaquim, osimplemen pe xe a amb ella iescol a les seues
coses,
ja
que e ade amen em eia g acia im'in iga a en-
sems, cosa que ningú no solia e .
Pe
aixo, sens dub e,
la
ia
Ouica em ole a a i
jo
assegu a ia que ins i
o
m'ap ecia a.
So a aquell a b e,
el
ga o e , em eia
jo
amb co des d'espa i
un
cabas ell, eng onsado es que lIiga a ales b anques del e d
ga o e .
Pe
allí solia
jo
mun a
al
110m
d'un ca alle men e
eixia de
la
quad a pe enganxa -Io a
la
sénia o a alguna eina de
lIau an9a pe a eballa
en
qualse ol de les pa cel·les de les
seues e es, osimplemen
el
eia pe abeu a -Io
en
el
sa a eig
que hi enien, quan sojo na a
en
la
quad a iabans de i a -Ii
la
g ana.
Pe
aquells e'ina ges pesca
a
jo
g ano es id'al es ani-
male s, iallí ambé, als dominis de
la
ia Ouica, solia
jo
po a -li
en
algunes ocasions, ame les end es que pica escamen
jo
collia
en
el
"Mas
de
la
Pun a", ca sabia que li ag ada en mol ,
ide egades
li
duia ambé sal,
1I0 e ,
peb e, a ina osa a de
la
nos a casa, ja que cla e es egades enia aques a bona dona
o es les p o isions pe e
el
menja , iamb
o s
aques s obse-
quis id'al es pe i s se eis, m'ha ia guanya
la
seua amis a
29
sense cap mena de dub e.
Tal ol a pe aques a
con ianc;:a
que així ha ia
jo
omen a ,
o
bé
pe que e a de les poques pe sones que pa la en plana-
men isense malícia amb
la
ia Quica,
és
el
cas que
en
di e en s
ocasions m'ha ia ana con an agmen s de
la
seua ida,
po se pe aquell desig que
o s
sen im
en
ce es ocasions, de
since a -nos amb algú, pe desca ega
el
nos e espe i . D'a-
quelles múl iples con e ses
jo
aig dedui
el
següen
Filia d'uns pas o s que i ien p op de les unes del lIunya
cas ell de Mi a e , si ua almenys aquinze lIegües d'allí, s'ha ia
c ia
en
la
més comple a soli ud amb
la
sola companyia d'un
gos pelu iun amade d'o elles icab es de les quals enia
comp e amb especial cu a. Pe o com que de jo ene a e a, pel
que sembla
mol
guapa,
un
xico d'una masia deis ol an s s'hi
ixa, jugan ambós quan e en xique s, pe o enamo an -se I'un
de
al e amesu a que c eixien.
Iquan ingue en eda , demana en pe mís als seus espec ius
pa es i
es
casa en, ma xan a iu e
al
cos a d'una al a masia
on
ella con inua a cuidan
el
ama iell eballa a
en
la
e a.
Pe o
al
poc emps, una g an secada i o es empes es amb
ped egada que an ba e pe aquell emps
la
coma ca, e en
que aquell xico con e i ja
en
el
seu ma i idel qual n'es a a
ollamen enamo ada, ja que e a única cosa que ha ia conegu
en
o a
la
ida, li p oposas d'abandona aquella casa soli a ia
pe a asllada -se a
un
case iu eí i eballa -hi ell com a
jo nale pe apode iu e
o s
dos i
un
u u ill que ella
ja
duia
ales en anyes. Pe o com que les coses no an ana an bé
com e a de desi ja , an decidi que ell
es
engués com asolda
auna amília de ico s pe
5.000
quinze s pe a e
el
se ei
mili a
en
1I0c
d'un deis seus ills, cosa aques a
mol
eqüen i
no mal
en
aquell emps. Pe o heus ací que, aquell xic, amo de
la
seua ida, ou en ia aFilipines auna c uen a gue a que hi
ha ia id'on
a
desapa éixe sense deixa cap as e
en
un
de
an s e o ges comba s. Aquella dona, lIa o s jo e iben plan a-
da
enca a, quasi
a
en olli de pena
en
assaben a -se de
la
mo
del
seu
ma i p ecisamen una se mana desp és que li hagués
nascu
el
ill, ha en de eballa
en
qualse ol menes e que li
p opo cionas, enca a que os
un
mise able jo nal, pe apode
subsis i
o s
dos. Men e eballa a,
la
se a men es a a ocu-
pada, pe o quan es e i a a
al
seu
casull, no deixa a de pensa
en
el
seu
ma i i
en
la
seua desempa anc;:a, iuna
ni
del mes de
gene de cel cla íssim iambien se é, des e lada isumida
en
la
majo de les desespe anc;:es, in oca
o s
els déus del i ma-
men pe que acos a del que os, obé els a ancas la ida aella
30
i
al
seu ille pe ano so i més obé li pe me e en euni -se
amb
el
seu
di un
ma i , ja que es a a segu a que ell
li
aconselle-
ia com eixi de
la
mise ia
en
que es a en sumi s, o
en
el
pi jo
deis casos
si
no
es
pogués di -Ii o e -li,
es
conho a ia amb
la
seuacompanyia.
Amb
al ehemencia éu aques a pe ició, que
a
la
poca es ona
a
sen i una eu
mol
p o unda que eixia de
I'obscu i a ili aconsella a epe idamen que anas aun cosco-
lla p op de
la
se a i enda,
o
segui , aquella ma eixa
ni
i
quan a ibas
la
ma inada, abans de I'eixida del sol, on oba ia
p op d'una soca, uns bole s de colo g oc e dós.
Que
en
p en-
gués nou, es
un
condimen amb aigua isal, be en -ne es
golps du an nou ni s seguides, quan ocas
en
el
ello ge de
I'esglesia
la
p ime a campanada de
la
mi ja ni , ique espe as
amb e icon ianya. Desp és
es
éu
el
més p o und silenci. Al
p incipi dub a, ja que c eia que ha ia es a somnian , pe o més
a d
es
a
e e i
a
decidi compli
al
peu de
la
lIe a aquelles
mis e io es indicacions, pe an , quancalcula que e a ja I'ho a
assenyalada,
a
eixi aco xada amb
un
ell xal neg e de lIa gs
se ells pe ap ese a -se del ed, i
a
e
o
el
que
li
ha ia
aconsella aquell mis e iós ésse que acaba a de pa la -li,
ob an segons les ins uccions ebudes.
Cada
mi jani , doncs,
be ia d'aquell ama g Iíquid, ins que
en
la
no ena p esa
a
sen i una dolya sopo i
es
queda com ado mida, icom en e
somnis,
es
a
sen i aslladada
al
cim d'unes al es ipunxegu-
des oques que co ona en una p ope a se alada coneguda
amb
el
nom de "Les Agulles de San a Agueda". Quan
a
a o-
ba -hi,
en
ob i els ulls ajudada pe
la
cla o d'una esplendida
lIuna plena que
lIu'ia
en
el
i mamen , obse a que es oba a
odejada pe
un
o gle de dones que s'assembla en
mol
aella,
po se pel mode d'ana o es es ides de neg e iamb sengles
mocado s del ma eix colo
en
els seus caps. Aques es dones
e ole ejan
en
ce cle, com solen e -ho els a s-pena s quan
ixen a
la
caya de mosqui s, iana en mun ades cadascuna
en
una es anya g ane a. Esglaiada
en
un
p incipi,
a
ole alya -se
ibaixa
o
ugin d'aquells ag es os cims ide
o
I'ambien que
I'en ol a a, pe o lIa o s
el
ce cle d'aquells se s an as ics, es
a
es énye més ins quasi embolcalla -Ia, i
la
dona que sem-
bla a
la
capo ala,
li
digué que no s'espan as, que es de dolen
no li ana a asuccei , ja que
si
bé
e a ce que elles e en allo
que els mo als
en
diuen comunamen ¡despec i a b uixes, no
e en an mal ades com pe a e -Ii mal, imenys ha en es a
ci ada pe elles ma eixes, i
en
pe ició d'un a o pe
la
ma eixa
in e essada, iallí es a en
en
complimen deis seus desi jos,
puix que olien"l!I a o i -la an sois acan i que ajudas
el
seu
E
31
cos de
la
mane a que ana en aexplica -li isol·lici a -li. Descon-
iada enca a pe I'es any de I'escena, pe o a man -se de
o
el
alo que
li
es a
a,
a
inqui i que
és
el
que li demana ien a
can i de
la
seua col·labo aci6 iquin a an a ge ana a aob eni -
ne
ella, ja que e a dona lIes a ique no s'acoquina a malg a o ,
esponen -li que, com que elles no podien baixa a
la
e a
sense g eus iscs de
o a
índole, enien anma eix ce es neces-
si a s imp escindibles pe aman eni -se
en
o ma, pe
la
qual
cosa necessi a en que
la
ia Quica els hi po as cada
l1'i
de
lIuna plena de cada mes de gene de cada any, es co s eses
de
a olí,
el
e ge d'un gos neg e, do ze cues de a da xo e d
sense pela iels budells de sis g ipaus, jun amen amb una se p
sence a idues sa gan anes sense cap, més
el
bec d'un anec
blanc, i ambé una ge a de inag e de I'any, i a can i de
o
aixo, cada ol a que els pujas ien egas aques p esen eu ia
ipa la ia amb
el
seu
di un
ma i , ja que enca a que
el
seu cos
es a
a
so e a
mol
lIuny,
el
seu
espe i se ia allí, i a més amés
a ien un mi acle pe p opo ciona -li béns su icien s ipode
iu e anquiHamen ella i
el
seu
il!.
Com que
o
allo demana
aben
poc
la
comp ome ia segu a-
men ,
a
accedi donan
la
seua plena con o mi a , ilIa o s li
an p end e ju amen pe que no se'n o nas eme e pe qualse-
ol causa, cons i uin aques i u apunxa -li una ena de
la
monyeca del
b ac;:
d e ins a eu e-li un ajolí de sang, xuclan -li
la
e ida cada una de les b uixes, i en que a
la
i ella
en
begués
un
poc amb
un
beu a ge que li an se i d'una especie d'olle a
neg a ique
li
posa en da an
la
boca, sen in -hi
en
engoli -ho
I'iden ic gus ama g que ha ia sen i quan
a
beu e de
la
cocci6
deis bole s que
la
mis e iosa eu li indica ce dia ique e a an
ama g com
la
gines a.
Desp és d'aques a, segons sembla, senzilla ce imonia i
la
comminaci6 pe que complís allo que ha ia p omés sense con-
a es aningú del que ha ía is osen i , ja que al amen ella
se ía lliu ada
al
ma eix dimoni i
el
seu
ill mo i a pe picadu a
d'esco pí, aquells se s, amés d'amolla una unanime ialla de
iom
ipegan es ol es
al
seu
en o n, an desapa éíxe sense
sabe com, i
la
bona dona hagué d'emp end e
el
e o n a
sa
casa
de
ni
enca a, pegan ensopegades i elliscades en e
ped es ib osses imo a de po , pe o malg a o ,
espe anc;:ada
pe ha e aconsegui pe i
el
que an es a a desi jan .
El
emps passa a men e eballa a desespe adamen pe
pode du
un
cu imise able jo nal acasa, iella comp a a els
mesos, les se man'es, els dies i ins les ho es, ansian que
a ibas
el
momen de
la
p ime a eunió ixada.
Pe
aixo desp és
-
36
en aona , p egun an -li
jo
pe cu iosi a , pe que semp e ana a
sol, sense in en a en aula con e saci6 oamis a amb ningú.
L'home, desp és de ca il·la uns ins an s,
em
espongué que
es a a pu gan una ida agi ada idolen a que ha ia
du
ique
es a a pagan
o
el
mal que ha ia e aal es, ca segons ell,
sen
mol
jo ene s'escapa de casa, ja que son pa e us e , olia
que eballas pe damun de
o
en
el
seu alle .
EII,
pe ó, només
somnia a a ia ja , c6 e a en u es i e -se íc os com os, i
un
dia, oblidan -se deis que I'en ol a en ienllue na pe
la
seua
obsessi6, ma xa sigil·losamen del poble una ma inada sense
di
es a
la
seua
amília, sense umb p econcebu , només amb
la
oba que duia posada j
un
mocado amb monedes que ha ia
oba a
la
se a p ópia ma e ique ni més ni menys que ep esen-
a en els exigus es al is deis seus p ogeni o s, a eso a s a
O l;:a
de p i acions i
es o <;:os.
De p és d'una se mana de cami-
na sense umb ipe camins desconegu s, a iba aun
po
de
ma is'ex asia eien els pals d'aquells eno mes ele s que
hi
ha ia ca egan idesca egan me cade ies que en a en o
eien de lIu s eno mes panxes. Men e obse a a aquell bosc
de pals, xa xes i eles, no s'adona que
un
homeno de p imes
iallanguides accions, ulls dimi u s, po ado de lIa ga cabelle a
isense a ai a , I'obse a a amb mol a a enci6 i
un
som iu e
bu le a
en
la
seua
ca a. Tan bon pun
el
xa al
s'al<;:a
del p oís
on e a assegu , ou abo da pe aquell ipus,
el
qual li p egun a
que hi eja ique
és
el
que ce ca a,
o
esponen candidamen
el
xico , que olia emba ca -se pe aana lIuny aconéixe m6n
ibusca o una.
El
malga ba ipus escla a a iu e es uendosa-
men iposan -li
un
b a<;:
sob e els muscles
en
senyal de ígida
amis a , li
a
di que ell
e a
ma ine ique p ecjsamen enia
I'enca ec del seu capi a de busca
un
g ume , ja que
el
que
ha ien
ingu
caigué pe
la
bo da
en
I'úl im ia ge, desapa ei-
xen en e les u bulen es aigües del ma
en
un
dia de emp es-
a, i
si
olia c6 e a en u es iguanya mol , podia empo a -se'l
abo d del "CALABUIG" que salpa a p ecisamen aquella ma ei-
xa
ni
amb des í a
un
po
i alia. Isense pensa -s'ho, li dona
la
con o mi a
el
xique . Quan
a
a iba aI'esmen a aixell que
hi
ha ia a aca no
mol
lIuny d'on e en ells,
un
home lonjo i
g eixu els
a
eb e
en
en ila -se pe I'escala iamb a ec a s
ges os li p ome é aixó ialió ju an -li que
el
eball e a acil i
lIeuge i
el
sou
mol
bo.
En
dona
la
se a con o mi a
el
nou
memb e de
la
ipulaci6, li an
di
que podia ana -se'n anquil
i o na abans de
la
pos a del sol, que lIa o s ja li indica ien
amb p ecisi6
el
eball que hau ia de eali za i
el
lIoc del
seu
allo jamen . Joi6s icon ia , com que no sabia es del ma ni del

37
compo amen d'algunes de les seues gen s,
se
n'ana apega
un
passeig,
o nan
jo ialmen a"ho a assenyalada, ja que c eia
que
ha ia esol
mol
acilmen
la
se a si uació d'aco d amb
els
seus desigs. Tan bon pun es igué abo d,
el
aixell
a
amolla les ama es,
a
e les eles, idol ;:amen mogu pe una
lIeuge a b isa que bu a a des de e a,
se
n'ana na egan ma
endins. Ex asia men e obse a a
la
maniob a, cosa que e a
una
au en ica no e a pe aell, es no ha ia p egun a de les
seues
obligacions ni ningú no li n'ha ia pa la , ni ampoc sob e
els
seus d e s, pe a quan
el
aixell ixa
el
seu
umb, ni I'home
que
hi ha ia
oba
ni
el
capi a
li
pa la en de
la
ma eixa o ma
com ho ha ien
e
ho es abans, ja que sense modos de cap
classe iamb
el
mal geni e lec i
en
les se es ca es endu ides
pel
sol,
Ii
mos a en
un
acó de
la
sen ina de p oa, on
li
digue en
que
allí, en e madeixes de caps i eles amun egades, s'ho
apanyas pe pode do mi -hi com millo pugués. Mos an -li
o
segui
la
b u a cuina, "obliga en aposa -se ales o d es d'un
cuine que amb p ou eines pa la a ique enia
un
can)c e de
gos,
pe ap ocedi , sabés ono, apela pa a es, ne aja olles,
desbudella peixos ne eja la camb a del capi a i e mil eines
pe ales quals nO,es a a p epa a , p incipalmen quan a
la
poca
es o
na
d'eixi del po , aquell
dol ;:
balanceig
li
p o oca al ma-
eig,
que li
a
du a o a
la
ni ,
la
qual
a
passa
en
e la i
omi an
el
lIeu.
Du an la a essia que
a
du a deu dies, ca els en s
no
els
o en gens a o ables,
el
pob e mosso de cuina
es
eben a
a eballa , passa mol íssima gana, ca solamen li dona en les
sob es de
la
ipulaci6 que menja a
un
as igu6s anxo is'endu-
gué
mol es bescollades pe pa de o s.
Pe
amés desg acia,
el
ma eix día que a iba en
al
po
de des í, s'adona que li
ha ien oba
la
bosse a on gua da a
la
es a deis dine s que
ha ia oba a
sa
ma e, i
en
di -li-ho
al
capi a, pe espos a ebé
una
emenda pun ada de peu
en
el
cul, a egin -hi que ho enia
ben
me escu pe babau idescuida .
Va
se an a la indignaci6 del xa al, que eien que no podia
e es con a aquell b u mal a , p enen
un
col ell que enia
el
cuine penja d'una quade na, quan a aca en iap o i an que
o s e en ocupa s
en
la
maniob a, es dedica a o ada els bo os
que enien
en
el
ebos ique con enien
el
i i"oli, així com
di e sos sacs de i ualles als com a as, cig ons, eso e c.,
iamagan -se "a ma sal a
a e a
sense que
el
eiessen i a
~!xl
co en s amagan -se en e les piles de di e ses me
de):!~.§
..
que hi ha ia diposi ades
en
els molls.
En
acaban , com q
-.
~~i.(l'"
po que
el
obassen, s'amaga
en
uns ells mag e
ml~
.,.
~.7
..
"
.(/OT1-"
38
ende oca s que oba, gi an -se
en
un acó osc on
es
queda
p o undamen ado mi o Quan
es
despe a sense sabe les ho es
que hi ha ia omas,
a
sen i que I'es ómac
se
li es enyia pe
la
am, icom que
o
e a osc, ja que e a
ni
ancada,
se
n'isqué
sigil·losamen pe busca alguna cosa pe menja , iheus ací que
en e aquelles piles que abans li ha ien se i d'amaga all ique
e~en
me cade ies d'allo més he e ogenies,
en
oba una que
e a
de a dells de bacalla sala iuna al a de sacs de nous, ice cio-
an -se que
el
igilan no hi e a p esen , amb
el
col ell que ha ia
oba
a
pode esbe la alguns a dells isacs isacia
el
seu
ape i o Així es igué du an almenys una se mana amagan -se
de dia ieixin de ni , ege an ideambulan sense umb ix
ja
que enia mol a
po
de oba -se amb qualse ol deis memb es
de
la
ipulació del aixell que I'ha ia mena aaquell país, on
la
gen pa la a una lIengua de
la
qual comp enia mol es pa aules,
ca s'assembla a
mol
al
seu
idioma e nacle,
el
alencia. Fins
que un dia, calculan que
el
"CALABUIG" hau ia salpa ,
es
a
a isca aeixi b u iespelli a , i
pi jo
enca a, sense dine s,
a a,
aixo
sí,
sense sepa a -se de I'esmola col ell que
a
se del
cuine . Pe o
un
g up de pille s
comen«;:a
abu la -se de
la
seua
a xa
en
oba -se'ls
en
una place a, idesp és de mo es
de
pa aula in en a en de pega -li, ino ingué més emei que de en-
sa -se amb I'a ma que po a a, pe ce
mol
alen amen , ins
que els
a
e ugi o s. Un jo e ma ine que obse a
la
ba alla,
ique pe ce , pa la a
la
seua ma eixa lIengua
li
xoca
an
la
b a a de ensa que ha ia
e
de
la
se a pe sona, que o e in -li
unes pomes que po a a
en
un sac, hi en aula amigable con e -
sa,
i
en
conéixe
la
seua
si uació, li
a
p oposa que ma xas amb
uns bons amics seus que ana en
al
co d'A ica pe aemp en-
d e un luc a iu negoci, sense di -li quin,
al
qual
el
xico accedí
ja que
no
sabia que e iaquell home hi sembla a bona pe sona
ili inspi a a
con ian«;:a.
E ec i amen ,
el
po a auna a e na,
el
p esen a a
un
g up da an
el
qual
a
1I0a
el
seu
alo , iells
Ii
an e mol es p egun es, sens dub e pe asabe qui e a i
conéixe -Io millo . Desp és de sacia
la
seua am con ida pel
g up ibeu e amb a idesa
un
go
de bon i pe a econ o a -se,
en e
o s
li comp a en oba no a, iplega s emba ca en un dia
amb umb desconegu
en
un
apid ele be gan í
el
nom del
qual e a "LUNGO MAR
E".
Allí
en
aquella emba cació,
la
ida
e a comple amen di e en a
la
del b u aixell que I'ha ia e
d'Espanya i a més amés caigué
en
g acia a o hom.
El
aixell
e a ne io dena , ienca a que com ag ume eia
un
poc de o ,
el
menja i
el
ac e e en bons, pe
la
qual cosa ell es a a
mol
con en o
-
39
Desp és d'ha e na ega més d'un mes sense ha e is més
que ma icel obe aI'en o n,
un
dia amig ma í a is a en e a,
ondeja en
en
la
desembocadu a d'un g an iu odeja de on-
dosa ege ació, i asllada en una pa del g up, en e els quals
es
oba a
el
nos e pe sona ge,
en
uns bo s a e a, oban -se
amb que
la
majo ia de les gen s que o man nomb osos g ups
els
espe a an a
la
o a, enien
la
pell an neg a com
el
be um i
pe con as , els seus ulls iles seues den s e en blanquíssims.
Enca a
que
e a
la
p ime a egada que eia homes d'aquell colo ,
ell
no p egun a a
es,
ca es a a a oni i
es
deixa a po a deis
seus companys, els quals, desp és de desemba ca mol s a -
dells que con enien
in ini a
de a ia s objec es igalindaines,
I'in i a en aen a amb ells
en
un
ba aco un poc apa a de
la
pla ja,
e
de ames ib anques d'a b es
mol
ben a anjades
ien ellac;:ades, pe ó esca icon o able
en
el
seu in e io , ja
que
en
aquell ind e eia mol a calo .
Amb
g an c idó ia aquells
neg e s que ana en lIeuge amen es i s amb
pedac;:os
de
mol-
es colo aines, s'apinya en
al
seu
ol an ipa la en
o s
alho a
una
ge ga que no hi ha ia qui els comp engués. Modulan
eqüen s c i s, una ol a dins aquella cons ucció an ús ica,
els in i a en amb os en osos ges os aseu e's
en
e a o e in -
los unes ui es que
el
meu amic
El
Neg e, no ha ia is mai,
pe ó que e en
mol
gus oses ide a ia s sabo s.
En
el
ons de
la
g an cabana
es
oba a assegu sob e una es o a de ins
joncs
mol
ben eixi s un pe sona ge
mol
g as amb mol es
plomes
en
el
cap i
un
eno me bas ó neg e o na d'unes gui nal-
des
de pells eixides,
en
la
seua d e a. Amb aques homeno
que
sembla a se
el
capi os en aula en els nous ingu s ani-
mada xe ada mi janc;:an
un
in e p e , o e in -li
o
segui g an
quan i a de egals deis que hi duien. Desp és de mol es ho es
d'animades discussions, ialles pe pa de
o s
ijocosos ges-
os, men e
el
meu amic obse a a
o
el
que s'esde enia
al
seu
ol an bocabada ,
s'alc;:a en
o s
del seus seien s iels
acompanya en auna al a cabana ol ada de bellíssims a b es
ies anyes i ondoses palme es que enien uns ui s
mol
g ossos que, ell de bona e c eia que e en da ils, quan
en
eali a
e en cocos, i
mol
p op de I'ample iu
en
I'es ua i del qual ha ien
desemba ca . Una egada allí o dena en lIu s o nimen s pe so-
nals que ha ien po a amb ells idescansa en sob e ines es o-
es
de joncs.
Ap o i a
aquell momen de calma,
El
Neg e gosa
p egun a als seus amics que
és
el que ana en a e
en
aquell
ind e , ca no comp enia es ni quin se ia
el
seu
pape , a
la
qual
cosa li an espond e donan -li o a mena d'explicacions. A e-
gin -hi que dins de pocs dies ma xa ien a!'in e io del país
.
40
o man una ca a ana pe aa eplega una pa ida de neg es
d'una ibu enemiga d'aquells que amb an a aleg ia i an es
a encions els ha ien ebu en -Ios hos es, pe aemba ca -los
des d'aquell ma eix ind e idu -Ios aAmé ica pe al de en-
d e'ls com aesclaus. L'única cosa que ha ia de e ell, e a eni
comp e deis equipa ges iand omines, iman eni uns i les que
hi po a en, semp e ne s ig eixa s, així com les cananes eple-
nes de munici6, amés
a nés
d'obei les o d es que li ani ien
donan sob e
la
ma xa. Acan i de
o s
aques s se eis, li dona-
ien menja iuna pa deis bene icis que
se
n'ob inguessen.
Com que
el
xico
no sabia
en
absolu ni
el
que e a
el
a ic de
neg es ni els g ans iscs que compo a a lIa o s ia ja pe les
sel es a icanes, es a anquil i ins i
o
con en , pensan
solamen que pe i pod ía guanya dine s, po se mol íssims
dine s com així
a
succei
en
el
anscu s del emps.
Passa s uns dies, du an els quals
el
nos e pe sona ge
s'en e ingué
complin
amb g an diligencia
o
allo que
li
mana-
en ijugan
en
els emps lliu es amb al es xa als neg es de
la
seua
ma eixa eda amb els quals s'en enia pe senyes, amb una
mone a que deambula a pel pobla ique e a amiga de
o s
els
qui li dona en alguna cosa que menja opescan
en
el
iu
g osses sabogues amb uns apa ells que li
a
end e~a
un com-
pany. Una ma inada aI'eixida del sol, s'o gani za I'expedició
o mada pe
un
g up d'almenys una en ena de po ado s de
colo , dos guies,
un
in e p e , deu neg es
mol
al s i o s que
ana en a ma s amb llanees ia es de le xa, més
o s
els blancs
del
g upo
Van emp end e
la
ma xa pe un caminal obe en e
I'espessa a b eda de
la
sel a que o eja a
ellli
del iu, epi jan
un
e eny i egula imol es egades
mol
humi , sepa an -se
d'aques caminoi
en
la
segona jo nada de ma xa, ins que
al
e ce dia mun a en
el
campamen
en
un
cia , p ope a
un
aleg e ie ol de cla íssimes iab i ades aigües,
on
espe a en
quasi dues jo nades comple es ins aI'a ibada de dos na ius
que an e
la
se a apa ici6
mol
sigil·losamen isense e
gai ebé cap so ol!. Oonan -se aconéixe idesp és de xe a una
bona es ona amb ius ges os imo imen s amb els o gani za-
do s de
la
ca a ana,
o a
la
gen a mada
a
pa i , en que s'hi
quedas
el
xic blanc, ja que deien
-i
amb
a6-
que e a jo e i
inexpe ipe
an
no podia acompanya -Ios. Així dones,
El
Neg e
es
a
queda com aúnic blanc en e
el
g up de po ado s
neg es ienca a que ce amen sen ía
un
poc de negui alesho-
es, ho disimula es an
omba
en
una hamaca de co des que
hi ha ia penjada en e els a b es, obse an com els seus com-
panys de campamen s'en e enien amb uns es anys jocs ma-
....
41
nejan uns pale s, com
si
o s
osses xique s, malg a que e en
ja
homes d e s i e s.
A ;O
el
~
e pensa
q~e
aquells se s e en
elicos amb
mol
pOCo
Ja quasl
e a
boque a nl quan eg essa en
o s els qui ha ien ma xa enjo n, pe o duien amés, una ila
d'uns qua an a neg es almenys, Iliga s uns amb al es o man
una
ca dada idesp és de menja uns mossos de ca n assecada
al
sol ibeu e
la
sabo osa i esca aigua d'uns cocos e ds que
ha ien alla , desmon a en
el
campamen i an eemp end e
apidamen
el
ia ge de e o n, desp és d'ha e -ho a eplega
o , no deixan d'ana anan du an o a
la
ni
idescansan
només
un
b eu momen quan
el
sol e a ja bas an al .
Quan pe i desp és d'una eixuga ma xa de eg és a iba en
al
pobla del qual ha ien pa i , an posa aquells disso a s
p esone s neg es
en
una g an cabanya ol ada d'una al a palis-
sada
pe que no poguessen ugi -ne iamb gua dies a
la
is a
pe al d'e i a
o a
uga cap ales seues aldees na als, ja que
so in els p esone s xiscla en desa o adamen
o
c idan els
seus,
cosa que no ha ien
e
men e ca oina en, sens dub e pel
panic que els domina a, ja que quan eien
mol
de so oll, hom
eia calla aquells in eli ;os a· o ;a de ue ades p opinades pels
gua dians.
Du an
la
se mana que an es a
en
aquell ind e ,
es
a
epe i I'ope ació di e ses egades, eixin
en
di e en s di ec-
cions ins que an aconsegui de euni
un
poc més d'un cen e-
na d'esclaus. Als pocs dies
a
apa éixe aI'ho i z6
un
al e
aixell amb
o
el
seu elam desplega que
a
a ia an bon
pun es igué p op de
la
cos a, pe anomés ondeja , despenja
una
xalupa
en
la
qual puja en apoc apoc, abo d
en
di e sos
ia ges,
o
el
pe sonal blanc i
o s
els esclaus neg es.
Hi
an
oba
en
les bodegues
un
al e ca egamen , po se més nom-
b ós de "ebanús" com dei
en
els blancs, compos pe uns al es
in eli ;os esclaus que ha ien es a e s p esone s o ilmen
enganya s amb abuloses p omeses
en
di e en s pa s d'Á ica
iemba ca s
en
di e sos ind e s. Aques s pob es desg acia s
amun ega s
en
les bodegues del aixell, no podien eixi a eu e
el,
sol,
si
bé se'ls dona a de menja ibeu e abas amen i
es
p ocu a a de no ac a -Io malamen , com no os
en
cas d'insu-
ecci6 g eu imani es a, cosa
mol
logica a es que calia man e-
ni -hi
un
mínim de disciplina.
En
aques cas hom els apallissa a
icas iga a b u almen pe que se ís d'exemple.
El
aixell a a iba
al
cap d'algunes se manes ales cos es
ame icanes;
el
ca egamen
a
se enu
en
pública subhas a
pe pa deis agen s especiali za s com
si
es ac as del més
legal deis negocis, i
o
segui
es
éu
el
epa imen deis bene i-

-
42
cis ne s cob a s, ja que
si
bé
es
ecap a en mol s dine s, no
és
menys ce que o es les despeses puja en
mol
ambé. To
aixo
a
sa is e anma eix
El
Neg e pe
la
quan i a que
li
pe o-
ca,
així que con inua p ac ican aques a denig an eina du an
mol s anys, augmen an de ca ego ia imillo an els ing essos
en
el
anscu s del emps ins· aaconsegui de euni una quan-
i a
p ou espec able, ca e a pe sona que no solia beu e
ni
come e excessos
en
la
seua
ida quan a iba a
a e a,
i a més
amb I'eda , s'ha ia ana endu in
el
seu
ca ac e esque p ja pe
ell ma eix, ha en ascendi azelado , ip e is d'un ue de cui o
de di e ses pun es,
el
"Ga ", com Ii' deien els anglesos, enia
pe missi6 cas iga asso an als pob es disso a s neg es que
poguessen ebel·la -se
en
qualse ol momen o Quan
es
cansa
de
an
ia ja ia isca -se c euan I'ocea en e empes es, lIui es
ia en u es que
ja
no s'esqueien a
la
seua eda , decidíqueda -se
aCuba imun a -hi qualse ol negoci més decen , descansa i
anquil. Pe o
un
dia que es a
a
en
un ca é espe an un senyo
que ha ia
ci a
pe ac a -hi sob e I'adquisició d'uns e enys
on pensa a cons ui uns maga zems,
a
apa éixe una bonica
ip eciosa ad ina mes issa de edones o mes que es
a
seu e
al
seu cos a , idesp és de mi a -lo
mol
ixamen isom iu e-li,
en aula en animada con e sa esqui xada amb ases galan s.
Desp és, com que I'home amb qui es a a ci a
no
a iba a,
se
n'ana en
o s
dos plega s a
un
es au an no
mol
lIunya, i
és
el
cas que es an allí an anquils iassegu s pe asopa ,
la
mula a de cop i ol a isense cap mo i
u,
a
e com que es a
a
o esa pe alguna cosa, comen ,:a ac ida es iden men , iuns
ipus
mol
es anys
en
els quals no ha ia epa a abns
el
nos e
amic, amb ca es de ma ons que es a en
en
una al a aula
p ope a ipossiblemen
en
combinaci6 amb aquella xi
ca,
saben
po se pe alguna delaci6 que enia dine s ip esumin que
en
po a a damun , almenys una g an quan i a , s'abalanc;:a en so-
b e ell icomenc;:a en ainc epa -lo
o s
alho a com
si
eixissen
en
de ensa de I'hono de
la
mo ene a colpejan -Io ba ba emen .
Pe o aquella gen ola no comp a a amb I'ap o ada b a u a del
Neg e ni amb
la
se a
ac;:a
en
el
maneig de
la
na alla, amén de
la
seua esis encia ísica, pe an,
en
b eus momen s jeien
en
e a sob e
un
oll de sang dos deis ag esso s amb les panxes
pe o ades i
el
e ce ha ia desapa egu del local com pe en-
can , així com
la
mula a que I'ha ia acompanya .
P esa del panic, ja que apesa que
la
a6 es a
a
de
la
se a
banda, com
és
na u al, s'ha ia a ma g an alda ull
en
el
local i
emia que I'aga assen i
el
po assen a
la
p esó, a enca acó e
com
un
espe i a , iquan a iba aI'albe g on i ia, can ia de
....
43
esidencia immedia amen anan -se'n
al
camp aamaga -se
en
I'ingeni d'uns amics,
Pe o aquella ida d'oci
no
li
ana a gens
en
absolu , pe
an
mol p omp e cansa de ege a imedi an sob e que calia e
en
els da e s anys,
li
so gí sob adamen , sense sabe com, la
idea
de o na
al
seu
poble na al pe a eu e els qui li ha ien
dona
el
se ideis quals no sabia es des d'aquella ja lIunyaníssi-
ma
ma inada
en
que els abandona sense di -Ios absolu amen
es
iempo an -se'n els es al is. Aixo que ap ime ies e en
només simples eco ds,
ana
esde enin una mania ixa, ins a
domina -lo de al o ma que
el
a
e p end e amb au en ica
il,lusió, un aixell que
el
mena a
La
Co unya on
a
p end e una
diligencia idesp és d'alguns dies de ia ja , can ia d'i ine a i,
allo ja -se
en
di e sos hos als ipobles i a essa o a Espanya
amb ansia d'a iba p omp e,
a
e cap, emolan com
el
més
end e donzell.
Tan bon pun es igué
en
el
seu poble idesp és d'acomoda -
se
en
la
onda de Rose , malg a que
o
li sembla a di e en
de
com e a quan ma xa, ana co en cap acasa
seu
a oban -se
amb
la
so p esa que e a ancada icom
si
no hagués es a
habi ada
en
mol
de emps. P egun a als e'ins, que ha ia es a
deis seus pa es.
El
e"ins
al
p incipi no
el
econegue en
en
absolu , ca ma xa essen gai ebé
un
in an espelli a i o na a
e
un
home ben es i , pe o quan sabe en de qui
es
ac a a,
gi a en cua i
li
anca en
la
po a
en
els nassos negan -se a
pa la -hi idesp ecian -Io. Aques a ma eixa si uació
es
epe í
amb o es les pe sones que s'en on a pe p egun a -los
la
ma eixa cosa, ins que
a
decidi no di que e a ill del us e ,
ja
que p esumia amb aó, que aques a e a
la
causa de I'ac i ud
gene al. Una elle a
li
a
di pe i, que allí ha ia iscu
un
modes ihon a ma imoni
mol
elic;:
amb
un
ill que enien i
al
qual ado a en pe se únic ill, pe o aques oí imise able,
egois a idesap ensiu,
un
mal dia
a
desapa éixe sense cap
mena de conside ació en e s els seus pa es, p i an -Ios de
la
seua
companyia p ime i
de
la
u u a ajuda desp és, oban -Ios
amés amés
o s
els dine s deis seus es al is ideixan -Ios
des e s mo almen ima e ialmen ,
Pe
sí
o
aixo os poc, I'es-
ga ia mai més no s'hi ha ia p esen a ni ha ia comunica on
i ia aningú, i a causa de
la
is esa, pena inecessi a s
la
pob a
gen mo í
mol
p omp e,
Na saben
El
Neg e que e ni quines explicacions dona a
aquellas bones gen s, econeixen quan malamen ha ia ob a ,
op a pe a on a
la
si uació, ja que
se
sen ia culpable, pe
an
es
dona aconéixe a
o s
els e'ins apoc apoc, mana e una
-
44
no a clau de
la
casa deis seus an ecesso s is'hi in al·la. Ienca a
que
o s
li eien
el
bui i
el
desp ecia en
comenc;:a
a epa i
en e els pob e inecessi a s d'aquell lIoga e ,
la
o una que
ha ia guanya g acies
al
b u negoci i 8 ic amb
la
lIibe a
d'al i, quedan -se només amb allo necessa i pe acomp a
aquella pa cel·le a de e a que a a a enia, pe aa anja un poc
la
quasi ende ocada casa i e -se amb
el
ca o iamb
el
mul
que a a li se ien pe a anspo a ca bó des de les p ope es
mun anyes a
la
capi al ial es pobles, dos o es egades pe
se mana. Po se amb
el
seu
8 ic d'abans com aneg e ope
la
seua ocupació amb aixo del ca bo desp és,
en
el
poble
li
ha ien posa
el
malnom de "El Neg e". Aques e a !'o igen del
seu
sob enom i
el
esum de
la
seua agi ada ida. Com que no
ha ia
ingu
anims pe a e i a -se aun con en , cosa
mol
eqüen
en
aquella epoca en e els qui ha ien comés al es
g eus i
es
penedien, ha ia p e e i ac ua amb més lógica, ec i-
ica i e
el
bé als al es di ec emen . A a allí es a a ell pe a
se i a
o s
idu una ida an a'illada iaus e a que quasi
el
con e ia
en
un anaco e a. Aques a his o ia m'ensenya, que a
la
lIa ga
es
pu guen d'una mane a od'una al a o es les al es
pe pe ades con a els al es ique semp e queda obe a una
po a
al
penedimen i a I'expiació
en
qui
un
dia s'en on a
alen amen amb les seues culpes.
p
o
CAGANIU
DE
50
cos de I'au pe
po
acau e des de an al ies en a -se, iles
mane es s'aga a en amb més
igo
ales plomes. Pe o apoc a
poc amesu a que obse a a que es no li succe'ia, s'hi ana a
oban
més comode sob e aquella molla ca alcadu a i
el
pano-
ama que
la
seua is a ana a descob in e a majo imés majes-
uós,
si
bé amesu a que cob a a al u a les coses s'ana en en
més pe i es i
el
seu cos s'ana elaxan , els seus ne is calman -
se
i
la
seua
men
se
se ena a.
P ime
es
ixa que I'anec, una egada ele a s com uns cin-
quan a me es, es enia les seues dues po es quasi ho i zon al-
men icol·loca a
el
seu cabe
en
la
ma eixa posició es enen
el
neg e bec enda an , sens dub e, amb
la
i d'o e i
la
meno
esis encia possible aI'ai e.
En
acaban obse a com ja hem
di , que els camps més omenys e ds, les cases, els homes i
els animals que e en als e enys oals camins,
o
es
eia més
pe i
cob an una g an bellesa de conjun
o
el
pano ama, ja
que
el
dia e a dia an iassolella iI'ho i zó es a a cla íssim sense
boi ina ni nú ols. Més a d obse a, que es a en olan sob e
el
ma blau ino lIuny
de
la
cos a,
dis ingin
que aques colo
en e blau i e d que segons
la
lIum iels dies enen les aigües,
en
ajun a -se aques es amb
la
e a, es a a emma ca pe uns
inin e ompu s a¡;;os de blanques espumes o mades pe I'es-
culle a de les ones que enien des de
mol
lIuny
en
xoca
en
els ons de les pla ges oles punxegudes oques que eme gien
de les aigües. A
la
lIunyania de
la
seua banda esque a hom
podia
dis ingi
les obscu es mun anyes que a a li sembla en
menys al es que no quan e a
a e a.
Ja duia una bona es ona olan , unes egades
en
Iínia ec a,
unes al es
en
o ma de ce cles; unes es ones en silenci ide
egades cuclejan
mol
o
I'anec sense comp end e "Caganiu"
el
pe que de o es aques es maniob es ican is de I'animal,
quan
el
nos e amic
a
descob i que baixa en apoc apoc i
que su an sob e les aigües del am , hi ha ia
immobils
ibalan-
cejan -se uns pun e s neg es als quals
es
di igien elo¡;;os
com
una le xa.
Quan baixa en,
es
oba en amb un g up d'uns ui odeu
anecs de
la
ma eixa especie, que omanien aquil·lamen sob e
la
supe ície del ma espe an -Ios, ja que sens dub e, ha ien
sen i els cucleigs de I'au soli a ia, is'aixeca un alda ull com
si
o s
amb els sons que eme ien
en
di e encia de o, desi jassen
"pa la " alho a icon a -se les seues coses. Com que "Caganiu"
no e$ a a enca a
mol
en és
en
aques a o ma d'exp essa -se,
li cos a de p end e
el
il de
la
con e sa, pe o apoc apoc ana
comp enen que
el
seu amic
es
oba a en e un esba d'an ics

51
companys ique
o s
es a en
mol
con en s
de
o na -se a
euni , ca p esumien que I'amic de "Caganiu" ha ia mo , pe
bé
que no ha ien pe du del
o
I'espe an~a
de euni -se amb
ell un dia, com així esde ingué. Al ma eix emps I'anegue els
p esen a a
el
nos e amic
o
explican -Ios il pe anda
el
p océs de lIu amis a , ia egia, que d'alesho es
en~a
se ia
el
seu
insepa able company de ia ge pel món, anassen on anas-
sen, posan -se
o s
mol
con en s
en
se sabedo s d'aques s
e s. Allí,
en
aquell ma eix ind e , es igue en una lIa ga es ona
nedan aquil·lamen , ne ejan -se les plomes amb els seus pe-
i s
becs ies o an -Ies ihumi ejan -Ies con ínuamen amb g an
p e enció pe pa del nos e
pe i
he oi
ja
que
si
po ha ia
passa
en
en ila -se pels ai es,
en
es a sob e les p o undi a s
del ma ambé
se
sob esal a a, ca enia po de ellisca amb
el
mullade de les plomes io ega -se
en
aquella aigua an salada
ose de o a amb acili a pe qualse ol peix enin
en
comp e
el
seu
pe i
olum. Pe o no
a
ocó e es iquan
el
sol comen9a
adec éixe pe occiden pe den -se da e e d'aquells lIunyans
u ons, I'esba d'anecs emun a de bell nou
el
ol, i
en
pe ec a
o mació capi enejada pe
un
d'ells que segu amen se ia
el
més ell o
el
més in el·ligen ,
es
di igi en cap a
la
cos a, que no
e a
mol
lIunyana, a iban a
la
desembocadu a d'un iu
mol
g an que sens dub e se ia I'Eb e iaquells pa a ges que sob e o-
la en a a,
el
seu del a, pe aaixopluga -se du an
la
ni
en e
uns canyissa s que hi ha ia
el
cos a de
la
ibe a. "Caganiu"
només
a
pode desmun a de
la
seua ca alcadu a amb les
ca nes
un
poc ado mides pe les mol es ho es que ha ia es a
en
la
ma eixa posi u a,'i queda ci a pe a oba -se de bell nou
en
aquell ma eix ind e aI'eixida del sol, ja que allí no podia
descansa de cap mane a. Així doncs, an bon pun pe ja e a
e ma, ma xa amb suma p ecaució cap aunes cases p ope es
que ha ia is abans d'a iba
a e a,
pe abusca -hi
un
poc
de
menja iun
1I0c
sec i anquil on pode eposa de o es les
emocions del
seu
p ime dia de ia ge.
Com que e a an xico e ni li
a
se gens di ícil a iba auna
de les cases sense que ningú no
el
eiés, iin oduin -se pe una
ga e a de
la
po a, quan obse a que hi ha ia silenci a!'in e io ,
ca els seus habi ans de ien es a p o undamen
do mi s
ja
que e a
mol
a d, en a a
la
cuina ide les sob es del sopa deis
amos que queda en
en
un pla , es éu
un
bon apa amb unes
molle es de
pa
iuns osse s d'anguila egida que hi ha ia
en
la
cassola. Desp és isqué una al a egada de casa, ien an
en
un
palie eí, s'aco xa en e
la
ba uda seca que hi ha ia amun e-
gada, do min -se p o undamen ins que
el
can d'un gall
el
IEQ
52
despe a, eixin lIa o s som ien pe a oba -se amb
el
seu
amic de bell nou, desp és d'ha e o na apassa pe
la
cuina
ipega una al a a ada.
Reüni una al a egada amb els anecs, an aco da
o s
e
un passeig pe que "Caganiu" pogués conéixe aquells ind e s i
o na de cap nou aaquell
1I0c
segu més a d, on sens dub e,
es a ien uns dies més. Mun a una al a ol a cómodamen
sob e les plomes del do s del seu amic com
el
dia an e io , i
alla que eixi en
o s
olan pegan ol es imés ol es sob e
una mena de lIac
en
el
qual
es
dis ingien com unes sepa acions
de I'aigua, e es de canyissos, en e
le~
quals manipula en unes
es anyes xa xes edones
en
o ma de sac ocucu ull lIigades a
les pun es d'uns pals, man enin
la
seua boca obe a
en
o ma
ci cula mi jan9an un cé col de e o ique e en manejades pe
uns homes que mun a s sob e una ba que a plana, posa en i
eien
en
I'aigua aquells a e ac es pe ex eu e uns peixos que
desp és classi ica en i o na en aposa
en
cadascun d'aquells
compa imen s.
En
acaban les aus
es
di igi en de bell nou cap
al
ma ihi es igue en
o s
jugan inedan com
el
dia an e io ,
ins que abans que a ibas
la
ni , o na en
al
canyissa on ha ien
descansa
la
ni
an e io .
L1a o s
el
nos e amic "Caganiu" p egun a
al
seu anegue
si
.ana en aes a
en
el
ma eix du an mol s dies,
ja
que ell
s'a o ia sobi anamen es an
en
el
ma o olan només pe que
sí,
a
la
qual cosa, desp és d'un consell gene al en e els compo-
nen s de I'esba que comp enien
la
lógica posici6 del nos e
amic, li an espond e que hi es a ien ins auna se mana més
ja que amena9a a
el
emps amb un b usc can i amb pluges i
empes es o es ino desi ja en con inua
el
ia ge pe al
d'e i a pe ills iincomodi a s, pe
an
an con ind e de oba -
se
en
aquell
1I0c
no amen dins de ui dies jus s
si
és
que eia
bon emps.
Tenin uns dies pe da an "Caganiu" imalg a que
no
co-
neixia com
és
na u al ningú pe aquells ind e s, s'encamina a
la
casa on ha ia sopa i
do mi
la
ni
an e io oban -se que
els seus habi an s, gen bona icon iada, deixan
la
po a de
la
casa obe a de ba aba ,
se
n'ha ia ana
a e
els seus quo i-
dians eballs.
L1a o s
li
a
se més acil a"Caganiu" d'en a a
I'habi a ge idi igi -se a
la
cuina, pe9a que
ja
coneixia, on menja
pa d'una poma que hi ha ia sob e
la
aula a
la
qual s'en ila bo
ipujan auna cadi a, idesp és ana a
do mi
una es ona
en
un
ac6 esc, ins que uns miols oncs ipe llonga s
el
despe a en,
oban -se amb
un
eno me ga bu ell que sense adona -se
de
la
seua p esencia es di igia cau elosamen cap a
la
xemeneia
53
de
la
cuina, amb
la
i d'a apa ,
si
podia,
un
en ilall de g osses
1I0nganisses que hi ha ia penjades pe aasseca -se i
en
les
quals
el
nos e pe sona ge no ha ia epa a!, ja que es a en
mol
al es pe aell.
El
ga o
duia segu amen
la
bona in enció d'en-
ganxa -Ies
en
les seues a pes
en
un
sal . Ie ec i amen , se'n
puja
el
elí sob e
el
banc de
la
cuina, sal a amb o es les seues
o ces is'aga a
al
as e
d'embo i s
encan pel
seu
pes els ils
que els unien i en -ne cau e uns quan s a e a, ja que les seues
a ilades ungles s'ha ien cla a
en
la
massa d'aquells ape i osos
menja s, amb
la
qual cosa queda en desp eses, almenys una
do zena d'aquelles o moses peces, ja seque es. Indigna "Ca-
ganiu" isqué co en s da e e de I'agil animal p o e in agu s
xiscle s, cosa que desconce a
el
ga ca no sabia d'on eixien
aquelles eus, ja que c eia que es a a sol, iesglaia
en
eu e's
so p és, a enca ac6 e com un espe i a , abandonan
la
seua
p esa. Pe o
en
aquell p ecís momen a iba a
la
mes essa, una
dono a bas an e ma, es ida de neg e, amb g is da an al i
un
ba e de palla sob e
el
cap,
la
qual
a
p esencia esbala"ida
I'escena i
a
sen i els c i s de "Caganiu", pe o no poden -Io
dis ingi , p egun a que hi ha ia allí,
o
p esen an -se sob ada-
men aques ,
el
qual
es
éu conéixe
¡explica
simplemen i
sense embu s
la
seua
a en u a. Ag a'ida
la
pa ona pe ha e -Ia
sal ada de I'expoli del male'i ga i en -li mol a g acia eu e
un
xique an menude ,
nn i a
que es igués
en
la
casa
o
el
emps
que olgués, a
la
qual cosa accedí
mol
con en I'in i a .
Mol
p omp e hi a iba en ambé nous memb es de
la
amília,
el
pa e
idues ille es;
el
p ime
o
ine iü , es i amb calcó cu ,
anipla aixa neg a en o llada a
la
cin u a, go a del ma eix colo
icalces bla es, calcan espa denyes de e es neg es, que enia
del
seu
eball, iles xique es de I'escola, mos an -se
o s
mol
complagu s amb
la
no a amis a que els b inda a
el
nos e
es any pe sona ge, sob e o les xique es, ja que imagina en
eni acasa pe ajuga un
nino e
de ca n iossos.
Hi
es igué,
doncs, els ui dies ajudan
en
allo que bonamen podia a o s,
i
en
el
anscu s d'aques emps s'assaben a, que e ec i amen
es
oba a
al
bell mig del del a deis Al acs, que
és
la
desembo-
cadu a de I'Eb e com ha ia p esumi ,
mol
p op
dellloc
on ha ia
is els homes eali zan una es anya ope aci6 de pesca classi-
ican
en
uns anca s de canyes peixos ianguiles.
E a
allí on
eballa a
en
comuni a amb al es amos de
la
casa iallo
li
deien "I'encanyissada", osiga un
1I0c
d'aigües poc p o undes
que se ia de i a , ion posa en allo que pesca en amb lIu s
ba ques cada dia, desp és de se classi ica pe especies pe a
end e les seues cap u es des inades adi e en s me ca s.
---------------~-
--
54
Du an els dies que du a
el
seu
sojo n, e ec i amen
el
emps no
a
se
mol
bo, es an mol s dies
el
cel cobe de
nu olo s i o man -se eqüen s uixa s al com ha ien p edi
els anecs, pe o aell no I'a ec a gens
el
mal emps ja que es a a
anquil·lamen so a cobe i uin d'una aleg e iamable com-
panyia.
Quan a iba
el
dia p e is ,
el
emps
ja
e a bo, ipe
an
desp és d'acomiada -se deis seus am i ions abans que comen-
<;as
acla eja ,
es
di igí
al
canyissa on ha ia deixa els anegue s,
idesp és de saluda -se
o s
amb g an aleg ia, decidi en d'em-
p end e de bell nou
el
ia ge amb di ecció aal es e es desco-
negudes.
Di e sos dies an es a olan oa u an -se adescansa ,
menja ojuga , i
un
bon dia desp és de ola sob e uns neg es
espada s on inc e'iblemen e a endins ha ien a ela ondo-
ses inyes
en
els seus cos e s i o en e
es,
apa eixia
el
pla amb
més inyes ialió sembla a un ma de pampols. Quan aques s
an desapa éixe ,
es
oba en sob e les aigües d'un ex ens lIac
mol
p ope
al
ma , d'aigües anquil·les ipoc p o undes, dis in-
gin -hi una ille a, on
es
di igi en
o s
pe aposa -se
en
les seues
odalies, no sense que abans
el
nos e homene no hi dis ingís
una míse a cabana bas ida ús icamen amb adobs icanyes a
les quals p ocu a di igi -se quan
li
a
se possible, No espe a a
¡I
oba -hi ningú, ja que sembla a comple amen abandonada,
pe ó
en
acos a -s'hi, els lIad ucs d'un gos
el
an posa
en
gua dia i
mol
p omp e
a
sen i una esb oncada eu que p e-
gun a a qui e a.
L1a o s
apa egué
un
home ja
mol
ell que sens
dub e deu ia se I'amo del
ca
i
en
dis ingi
el
nos e amigue , I
es
a
sen i so p és, ca "Caganiu" eixe i isense cap
po
li
demana allo jamen . Encan a
el
elle imalg a que pa la en
idiomes di e en s, ben p omp e
es
an comp end e, bo ien au-
lan en e
o s
dos una animada con e sa aI'omb a de
la
ba a-
ca
ion
es
con a en mú uamen lIu s ides imi acles.
La
de
"Caganiu" ja
la
coneixem, pe ó
la
d'aquell ell pescado del.llac
no, pe
an
la
na a em b eumen .
EII
ha ia es a ma ine de
I'esquad a ancesa du an mol s anys iha ia eco egu gai e-
bé
o s
els ma s, illes icon inen s de
la
Te a, pe ó poc de
p o i
n'ha ia e , ja que
o
el
que ell guanya a, quan a iba a a
un
po , s'ho gas a a
en
i, xe inoles obacanal
s,
sol oamb els
companys, icada ia ge e a o na acomen<;a , No pensa a
que o <;osamen un dia
es
a ia ell inecessi a ia alguna cosa
pe asus en a -se ja que no enia amília, ca
en
o s
els o icis,
quan un home
es
a
ell ideixa de endi ,
el
jubilen, ipe al aó
i al manca de p e isió,
un
bon dia
es
oba amb
el
e que
el
p
55
duien a
la
me opoli i
el
deixa en
en
e a ja e i a i
o
jus
uns ancs
en
les bu xaques pe aa end e les seues p ime es
necessi a s.
EII
pensa lIa o s candidamen que els seus an ics
companys de ipulació que
ja
ha ien es al ia pe ell, I'a en-
d ien iallo se ia
el
joc que mai no acaba, pe o
es
oba que
o s
els qui isi a a, només li ob ien les po es de lIu s cases pe
uns dies ide egades unes ho es, i
en
algunes ocasions ni
exis ien ja,
es
eien els so ds quanels plan eja a
la
seua
si uació
osimplemen li dona en unes escasses monedes pe que com-
p as una bo ella de i, ja que de jo e e a amós pe
la
seua
con ínua se d'aques p eciós Iíquid.
Soli a i ianan
un
dia medi an sob e les seues pe emp o-
ies necessi a s pe
la
pla ja de Po Sain Lau en on ha ia ana
pensan de oba
un
an ic ibon cama ada que
li
ha ia
di
que
s'ha ia e pescado , ino enin o una de oba -lo, ja que eia
poc de emps que ha ia mo ,
en
posa -se aI'aigua pe e esca
els seus cansa s peus, no a ce es coses en e I'a ena que
sembla en ped e es i u gan ambJes seues sa men oses mans
a
eu e que e en copinyes idecidí pe an , queda -s'hi pes-
can -ne pe aguanya
el
seu
sus en , decidin -se a eballa
amb g an pesa
seu
ip ac ican allo que ha ia is
en
al es
ind e s pe apesca ce s mol·luscs
mol
p ope s a
la
cos a.
Amb uns e os
en
o ma de pin a iunes us es amb
un
os de
ella xa xa,
a
cos ui
un
ascle i ingué exi , id'allo i ia, ja
que amb
el
que eia s'ha ia comp a
un
pe i
i ell
bo
que li
pe me ia despla<;:a -se aaquella pe i a illa, que pel que sembla
no enia amo, on ha ia cons u'i ell ma eix aquell simple es a -
ge,
que
li
pe me ia de iu e a'illa , sense a ane s
al
seu
ol an
iconse an com acompany només
el
ambé ell ilIeial gos
que ha ia lIad a aI'a ibada de "Caganiu".
Hi
i i en pe uns
dies
o s
es menjan
pe
ix i
pa
que comp a en
en
el
poble i
be en i neg e que
an
ag ada a
al
ell ma ine ienca a que
poc podia ajuda -li
en
els seus eballs
el
nos e
pe i
amic, no
obs an aixo,
s'es o <;:a a
acol·labo a , pe an , ag a'i I'an ic
1I0p
del ma ,
en
les es ones lIiu es
el
po a pe
o
el
lIac
Que
es
deia Leuca e; li ensenya
el
ell cas ell del p ope ila ge de
Salses
un
diumenge, i
el
po a ambé auns on anals que
b olla en en e les escle xes d'unes eno mes oques calisses
si uad
es
al
cos a del ma eix es any id'on p ocedia I'aigua
dol<;:a
d'aques , iI'eno me
on
de
la
qua!, segons
li
mani es a
el
ell, enia de
1I0cs
an p o unds de
la
e a que
es
ni ningú
ha ien aconsegui a iba
al
seu
ma eix ons, .
Passa un emps an in e essan pe
al
nos e pe sona ge ,
pe les mol es coses que eia ique escol a
a,
un
bon día, com

--
56
semp e aI'eixida del sol, els anecs, que ja I'ha ien a isa de
la
seua eixida, I'a eplega en iele a en
el
ol emun an pels cels
ip ossegui en lIu ia ge sob e ¡'es any de Bajes
ol a
ambé
de e des inyes i
el
lIac de Thau, on
en
la
pa més lIunyana
del ma exis ien g ans c iado s d'os es imusclos, pe adesp és
sob e ola les lIacunes de F ong ignan iendinsa -se
en
el
del a
del iu Rhone que allí o ma a dos
b ac,:als.
En
aques
1I0c
o na en a e escalada els anegue s ilIu
company, p enen com abase uns go gs que hi ha ia en e
g ans ma es de joncs
mol
al s, si ua s
mol
p op d'un deis
e e i s
b ac,:als
d'aques g an iu que neix alla
en
I'apacible lIac
suís de Leman on
es
ecullen les aigües escolades de les
blanques capes de neu que s'es enen cob in les al es mun a-
.nyes alpines,
jun an
les seues aigües amb les cia es ibla es
del Medi e ani, i an bon pun
li
ou possible a"Caganiu" d'ana
una al a egada sob e e a e ma, con inua les seues co egu-
des pe les immediacions, oban -se no lIuny d'allí amb un ell
case iu
mol
g an i odeja de ondós ja dí, on aI'omb a d'un
ell ama inde hi ha ia
un
senyo
omba
en
una hamaca como-
damen , men e
mol
abso amb
la
lec u a d'un lIib e que enia
en e les mans, no eia
el
que passa a
al
seu
ol an , cosa que
li impedí d'ad é i
la
p esencia del nos e amigue . Aques ,
amb
la
desimbol u a que
el
ca ac e i za a, s'a ansa aaquella
pe sona ies i an -li suaumen
el
camal del pan al6,
el
saluda
mol
co esmen
o
p egan -li que
el
pe donas pe
la
seua
in omissi6, pe o enia necessi a de sabe on es oba a ja que
e a o as e o Aquell senyo ,
en
sen i I'aguda eue a del xa al i
eu e
al
cos a del
seu
peu una cosa an menuda, p omp e
escla a a iu e ide bell an u i, malg a
la
seua so p esa,
li
p egun a d'on dimonis eixia icom e a possible que exis ís
un
se an
pe i
en
el
món, en aula en una animada con e sa i
desp és d'uns minu s de xe ada p om e
es
an comp end e
o s
dos.
L1a o s
s'alc,:a
el
bon home esul an ésse p ou més
al del que apa en a a quan es a a gi a ; ana a es i amb uns
pan alons
mol
amples pe
la
pa in e io deis camals, duia
una
jaque a com
un
gue e a cu a i
es
posa sob e
el
cap un ba e
osc d'ala
mol
ampla que a eplega de e a.
Amb
suma co dia-
li a in i a
el
seu
nou idiminu company que passas aI'in e io
de
la
casa, mani es an -li que podia disposa del que desi jas
com
si
es
obas
en
el
seu
p opi es a ge. Allí an pa la du an
mol a es ona eanudan
la
con e sa que ha ien comenc,:a
en
el
ja dí, i
es
mos a
mol
cu i6s pe conéixe les sensacions que
"Caganiu" expe imen a a, quan
al
be del
seu
amic I'anec, ola a
pels espais ho es cap aun desconegu des í.
57
Monsieu Pascal, que aques e a
el
nom d'aquell espiga
pe sona ge, segons explica
al
nos e amic desp és, e a
el
p o-
pie a i d'una g an inca que dedica a quasi pe pu a ilan opia,
a
la
c ia i ep oducci6 del celeb e ca all de Cama ga ideis
o os
d'aques a ma eixa egi6
al
ma eix emps que es udia a ip ac i-
ca a I'idioma
p o en<;:al
pe que cap d'aques es es coses an
genu'ines de
la
egi6 on ha ia nascu
es
pe dés, esme <;:an -hi
o s
els seus dine s, en usiasme iconeixemen s.
El
nos e amigue esde ingué du an
el
emps del
seu
sojo n
allí amb
el
seu
idel company du an o es les ho es del dia, ca
li
e a
mol
senzill de du -Io a o es les pa s on ana a dins
la
bu xaca d'un aba d que enia ode
la
seu
aespecie de gue e a,
i"Caganiu" ben p omp e ou celeb e pe
la
seua simpa ia en e
o es les pe sones que pe aquells con o ns eien ac e de p e-
sencia.
No malmen
la
ida que eia aquell ca alle , Monsieu Pascal
en
companyia de "Caganiu" e a
la
següen :
al
ma í.
mol
enjo n,
s'al<;:a en
idesdejuna en una g an assa de
ca ~
amb lIe iels
c uixen s c oissan s amb
pa
o a iman ega.
Es
cia que les
acions de "Caganiu" e en minúscules. Desp és
el
senyo Pas-
cal
ana a ales quad es on p ime eco ia
o s
els es ables
un
pe
un
p eocupan -se pe I'es a de les egües isemen als que
no pas u a en
en
el
campo
Més a d ensella a un ca all qualse-
ol ieixia agalopa pels ol an s on
en
uns anca s
pas u a en
aquells ca alle s
o s
i obus os, pe bé que no de mol a
al<;:ada,
ienca a que inguessen
la
capa que os de jo es, amb
el
ans-
cu s del emps inexo ablemen es ans o ma a
el
seu
pela ge
en
blanc. Allí obse a a amb deli com co íen isal i ona en
les
ma es seguides de les seues es el es icamalla gues c ies.
To na en a
la
mansió abans de migdia i a les do ze
en
pun ,
o s els dies seien a aula,
un
lIa g moble de e m nogue , sois
oacompanya s deis isi a s que hi hagués, menjan opípa a-
men abase d'en emesos,
e i<;:ons
de ma , guisa s oc oque es
abase de bacalla, dau ada o1I0bina
al
o n o lamejades
al
enoll, la deliciosa bou ide de peix,
el
celeb e pis ou o
la
no
menys coneguda ullade, pollas e opo es
de
xai
al
o n amb
omaques egides imil delícies més p opies de
la
egió,
si
bé
com ja hem indica "Caganiu" pe a
ompli
I'es ómac
en
enia
p ou amb quan i a s i iso ies. Ales esp ades, desp és de
p end e anquil·lamen ca é ilico s
en
la
g an biblio eca que
hi
ha ia
en
la
casa,
el
senyo Pascalllegia
si
es a a s
e ~
a
apaciblemen sob e negocis, sob e a , his o ia, polí '.á, Y s
in e essan s emes.
En
acaba , in a iablemen ide p éS'a: a
es ona de
eposen
aquell g an saló, o na a aíxi
' ám ié
~lbQ
~
~.,
,.
~.10T"'(,
-
58
mun a aca all iana en a eu e les acades que anquil·la-
men pas u a en
en
les quals pel que sembla esseques pa ce-
¡·Ies
d'aquella salni osa e a.
Els
animals e en gai ebé
o s
banyu s i
en
obse a -los an anquils allí, ningú hau ia c egu
que ossen
capa~os
d'en es i apidamen pe
a~a
ipe empe-
amen quan
es
eien anca s
en
les places deis pobles iels
ad ins els empai a en
en
les co egudes de "cuca des" pe a
a enca -Ios alen amen an p ecia o eu que duien enganxa
dal
al
ós ien e les ma eixes banyes. Aques es "cuca des" o
esca apel·les de ius colo s, e en desp és col·leccionades com
ap o a de alo pels qui ha ien aconsegui de lle a -les als
o os, cos um aques
mol
escampa pel Sud de
F an~a.
Iquan
ja
a iba a
el
cap esp e, eg essa en
al
g an casalo on
el
senyo Pascal o na a alIegi
si
no enia isi a, oli eia mol es
p egun es
en
p o en~al,
I'an iga lIengua d'oc, o igen sens dub-
e, del ca alono- alenciano-balea ,
al
nos e amic "Caganiu", ja
que s'assembla a
mol
aaquell idioma que pa la en no mal-
men
en
el
poble del nos e he oi
c5
be ien
un
ape i iu abase
de
"pas is"
pe adiscu i amb els isi an s iamics
si
n'hi ha ia.
Més a d, sopa en
o s
plega s en e les sis
¡les
se de
la
esp ada, pe
bé
que aques s sopa s solien ésse més ugals
que no pas
el
dina de migdia.
Home ansiós
de
sabe , insis ia mol es egades sob e
el
que
ja hem indica , desi jan de conéixe les sensacions que sen ia
"Caganiu" quan ola a, com
es
eia
la
e a des d'alla dal , com
e en els nú ols pe dins ique sen ia quan ola a sob e ells. A
o es aques es p egun es "Caganiu" esponia com podia, pe ó
aquella pe sona an pa simoniosa iensems an obse ado a i
o denada, amb les seues xe ades
li
ob í els ulls sob e més d'un
ema del qual amb an e io i a no s'ha ia p eocupa
en
absolu ,
iés pe aixó que mol es egades esponia com
un
simple
au óma a aalgunes de les qües ions que
li
plan eja a
el
senyo
Pascal, enca a que
en
al es, ben e i a és que sí que podia
mani es a -li que ha ia is osen i , pe o sense pode -Ii p opo -
ciona mol s de all
s,
pe
la
qual cosa es
a
p ome e aell
ma eix, que
es
ixa ia més
en
les coses a i que
se
li quedassen
ben g a ades. Calia ap o i a i iu e plenamen o es les se-
qüencies de
la
ida pe apode gaudi d'aques a més plena-
men o
Es
una pena que mol es pe sones ege en
en
comp e de
iu e.
Es an una esp ada pels camps com de cos um, els anecs
comen~a en
a e ole eja
en
ce cle pe dal d'on
es
oba en
els nos es dos pe sona ges,
el
ancés iI'espanyol, icom que
alió
e a
senyal de pa ida, a
la
ma inada següen "Caganiu"
--
59
s'ajun a
en
la
bassa amb els seus cama ades de ol, desp és
d'ha e -se acomiada com co esponia d'aquell home an sen-
zill iamable, icol·locan -se bé sob e
el
do s de
la
seua ca alca-
du a ae ia, an emp end e
la
pujada cap als cels
en
un
dia
d'esplendid i esplenden sol, pe o amb
un
o
i ed en de
mes al, que obliga a les aus amou e més de p essa lIu s ales.
Com que aquell en sembla a
mol
més
o
p op de e a que
en
les al es al u es, ce ca en
el
ni ell més escaien pe ana e-
ga i
en
o mació com quasi semp e, sob e ola en
la
cos a
dis ingin , alla baix, g ises mun anyes pelades isense quasi
ege ació, desp és de dis ingi un g an
po
que sens dub e e a
Ma sella amb
mol
de mo imen de apo s que lIen<;a en ne-
g es glopades d'espés um pels seus ume als o aixells de ela
que mos a en lIu s blanquíssims d aps. Al cos a del po ,
la
g an ciu a , co onada pe
un
penyal on hi ha ia assen ada una
g an església. Ma endins hom podia dis ingi pe ec amen i
en e di e sos illo s, una ille a ocosa sob e
la
qual hi ha ia
un
g an cas ell
mol
possiblemen
el
celeb e on ansco egué
g an pa de I'a za osa ida del an as ic Com e de Mon ec is o.
AI'esque a, da e e d'unes pla ges,
el
ma cla a a unes quan-
es pun es
deJa
seu
aaigua dins
la
ocosa cos a de ped a
calissa
o man
les Calanques, ind e s
mol
escaien s pe a
e -hi con aban ici es en e Ma sella iCassis, ol a aques
simpa ic poble pe una all on
la
e a
es
cob eix amb les
inyes que p odueixen
un
amosíssim i osa
mol
sabo ós
al
palada . D'allí segui en olan ins aTolan,
en
la
base de
la
ma ina de gue a ancesa
en
la
qual s'ha ia emba ca pe
p ime a egada
al
seu
amic
el
pescado de
c1o'isses,
poden -se
eu e pe ec amen de an cia que
e a
el
dia, els neg es i
panxu s aixells de I'esquad a del Medi e ani d'aques país,
com ce acis
do mi s
al
cos a deis molls, i
mol
p ope s uns
deis al es, sense apa en a que
un
bon dia podien i a oc a
mansal a, me alla ides ucció pe les boques deis seus ca-
nons, semb an
la
pena i
el
dolo en e els homes.
Pe
no cansa explican , po se amb excés
de
de alls que
poden no in e essa
al
lec o , les co egudes de "Caganiu",
només di é que
en
companyia deis seus olado s companys
a
ecó e
mol
de món iexpe imen a mol íssimes emocions,
sense oblida que
a
ap end e ambé mol íssimes coses. Posa
com semp e sob e els
1I0ms
del
seu
idel amic oassegu a
la
o a d'un iu qualse ol, una bassa o
un
lIac,
a
ui mil egades
del me a ellós espec acle que
és
I'eixida del sol,
en
unes oca-
sions sense pode -lo dis ingi pe o sen in a iba
la
cla o que
apoc apoc imp egna I'ambien icon e eix les agues omb es
-

65
CONTE
DE
L'AIRE
VI
LA SENYORA DELS NÚVOLS
¿Que
és
en
eali a alió que
en
diem
el
i mamen ? Aques a
p egun a me I'ha ia o mula
jo
ami ma eix mol es egades i
en
múl iples ocasions, quan em oba a sol imedi a a sob e
aixó oquan
omba
indolen men so a I'omb a esquíssima
d'alguna igue a ode qualse ol al e ondós a b e pe apal·lia
la
calo du an
la
canícula es i al, eia alla
dal
en e qualse ol
cia de les ulles, un os d'aqueixa ol a bla a que ens en ol a
a
o s
pe
damun
de nosal es, quan no es a a acada pe
espessos nu olo s odeco ada pe sub ils cali ges onu ole s.
També solia e -me iden ica p egun a, quan caminan en soli a-
i
en
dies cla s
ad e<;:a a
el
meu esgua d cap ales al u es i
alguna ol a dis ingia en aquell apís blau an igual que cob ia
el
meu cap, els pun e s neg es d'alguns ocells que e ole eja en
o
encan
la
mono onia d'aquella isió. Pe ó quan
la
p egun a
es
eia més insis en ins aa iba quasi aobsessiona -me e a
quan
en
les cia es ni s d'es iu imme s en
la
calma, di igia
la
meua is a cap aquella
immensi a
que s'es enia sob e
o
el
que em ol a a, neg a com I'a zabeja iesgui ada de blancs
pun e s i i es lIampades de majo omeno magni ud.
E a
inc e·ible
com
aquell ma eix sos e que du an
el
dia ha ia es a
an in ensamen blau, de
ni
can ias an adicalmen , os an
osc ipogués es a ado na amb an íssims anale s an bonics
ib illan s.
Aques a p egun a me
la
epe ia
jo
di e ses egades com ja
he
di , pe ó com que mai no oba a una espos a adien als
meus in an ils plan ejamen s, solia plan eja -Ia ambé ape so-
nes
mol
majo s iamb més seny, sens dub e, que jo, pe ó alió
que em esponien no em sa is eia
ampoc
en absolu .
Uns, els mo alis es, em deien amb em asi que allí es a
a
la
Gló ia, iquan
jo
els p egun a a que e a
la
Gló ia, em esponien
que e a
el
1I0c
on odeja deis mansos ideis bons espe i s
habi a a Déu, que ensems e a, segons
la
de inició deis ca ecis-
mes d'alesho es ique eco de pe ec amen , "un Senyo in ini-
amen bo, sa i, pode ós, p incipi i i de o es les c9ses, p emia-
do de bons icas igado de dolen s". També, segons ells, en
66
aquell
Cel
an simplemen concebu ,
es
oba en els san s, els
angels així com les pe sones bones que mo ien ique pel seu
bon
compo amen
en
la
Te a
no
ha ien d'espe a
el
Judici
Final ihi enien lIiu e en ada.
E a
un
1I0c
de pau on es no
es
necessi a a, pe eni , sens dub e, de o . Allí podien alimen a -
se
de coque es del mel, ipe
an
els espe í s podíen iu e-hi,
segons c eia
jo
lIa o s, sen in
el
ma eix que els se s ius ací
en
la
Te a
en
aquells
momen s
d'ensopimen que p ecedeixen
el
somni epa ado , opo se millo enca a,
com
aquell
dol~
sopo que
se
sen
en
el
cos desp és d'una bona a ada
en
omba -se placidamen a
la
esca omb a dalgun
1I0c
en
I'es iu.
Jo
m'imagina a lIa o s
en
aquell cel que em desc i ien, els
bons espe i s passeja en anquil·lamen en e els nú ols,
es
oba en i
se
saluda en amablemen ísom ien amb
dol~o
els
uns als al es sense cap cosa que con a -se, ca es no succe'ia,
solamen ado mi s pel que em deien que e a una música celes-
ial que no
sé
com se ia, pe ó sens dub e, deu ia sona
mol
dol~amen ,
imen e
al
ol an
de
o s
e olo eja en aquells
innocen s angele s al com ací en
la
condemnada Te a e ole-
aja en en o n d'un ma eix, sob e o
en
les ebies p ima e es,
les mul icolo s papallones quan hom camina pels camps plens
de lo s.
¡Al es pe sones consul ades, els ma e ialis es sense cap
I~I
mena de
e,
me mani es a en iassegu a en que allí no hi ha ia
es.
Alió e a un bui
comple
més enlla de
la
nos a a mós e a,
pe ó que no sabien ni on
comen~a a
ni on acaba a, ies eien
amb
o
el
lIeu d'alló que deien els mo alis es, al·legan que
aques s e en uns e óg ads que
es
alien d'aquell uc iaque-
lIes an asies pe aa emo i
la
gen , eni -Ies manses iben
dominades i iu e sense eballa aques g apa de i ido s que
ana en es i s de neg e oma ó ins als peus ique
es
deien
capellans, a es omonges. Pe ó cap d'aques s odeis al es
m'explica a, com e a que allí on deien que es a a
el
Celo
assegu a en que no hi ha ia es,
es
o ma en g an
quan i a
de enómens a mos e ics que
jo
amb
la
meua poca eda eia
so in
pe mi ma eix, que podien esul a bons opodien ésse
dolen s, als com
la
pluja,
la
neu,
el
en
i
la
calo que an a
ida iene gia ens p opo ciona a, pe
ci a
els bons, ial es de
dolen s
com
pe exemple
la
p ed egada, els lIamps, els hu a-
cans i
el
ed, símbols de
la
mo
ides ucció.
Els
més assenya s, sens dub e, en e els que em dona en
explicacions e en els cien í ics iels es udiosos que sense p en-
d e
pa i
ni pe uns ni pe al es pe se ,
al
capda all, uns
ana ics, p ocu a en con énce -me amb les seues explicacions
67
ial·lega s que
al
lo
e a
el
Cosmos.
El
1I0c
on pe una se ie de
len s iinexplicables p ocessos es o ma a
o
ie a d'allí ambé
d'on p ocedia
o
o,
si més, o a
la
ma e ia, amb
un
me a ellos
equilib i iuna g andiosa pe ecció. O'allí iallí s'ha ia
o ma
el
nos e plane a
la
Te a i
o s
aquells móns o
5015,
que pe les
ni s
es
eien b illa alla dal . Allí hi ha ia, sens dub e plane es
com
el
nos e, plens de ida de qualse ol o ma que os, móns
ambé eds
com
la
L1una,
que pega en ol es en o n d'al es
cossos celes es
mol
més g ans que
la
Te a omóns calen s
que p opo ciona en lIum, calo iene gia pe a
o s
els del seu
sis ema, al
com
succe'ia amb
el
nos e Sol, aques a
on
d'ene -
gia que
o s
els dies "eixia", ens escal a a ii1·lumina a, ides-
p és, acabada
la
seua jo nada
es
"ponia".
Pe
o a aques a
immensi a , exis ia en di e en s o mes un elemen enca a no
ben conegu a ui. denomina elec ici a , ique
és
!'o igen d'una
g an se ie de enomens, de causes oe ec es que egeixen les
coses.
En
aquell espai eno me iinde ini , ja que no enia Iími s,
s'acumula a en
la
pa p oxima anosal es !'aigua e apo ada i
eixida deis ma s, els lIacs iels ius, pe ase dis ibu'ida pe
o
el
món, sense necessi a de cap sis ema de anspo oi igació
sinó an
5015
mi jan9an les pluges iles ne ades. Allí ambé i
en
i u
d'es anyes combinacions
es
p odui'en bui s oamun e-
gamen s d'ai e, que o igina en els en s que pu i ica en !'a -
mos e a, ho lIa a en
o ,
anspo a en els nú ols i asllada en
de
1I0c
mil elemen s. I
en
suma, e a
en
aquell,
en
apa iencia,
bui ind e on com en un immens labo a o i
es
p odu'ia
o
allo
que
és
basic pe a
la
ida, pe unes aons que en eali a ningú,
ni an
5015
ells ma eixos podien explica -se.
Pe o
com
que
o
a90 que em con a en ique ami em
sembla a
mol
bé,
no a iba a acomp end e-ho del o ,
jo
con inua a somnian ipensan que po se si un dia pogués
a iba pe sonalmen ins aallo que de inien
com
a
Cel,
A mos-
e a oCosmos,no solamen em sen i ia
mol
eli9, sinó que
ambé es a a segu que en pode eu e les coses pe mi ma eix,
se
m'acla i ien
mol
els pun s. Pe aixo no deixa a de e e -
en s
o s
pe a
oba
I'ocasió d'aconsegui -ho os com os,
enca a que pob e de mi, comp enia que esul a ia
o almen
impossible pode -ho aconsegui
jo
sol isense aju .
Po se pe aques a aó, com que diuen que ole
és
pode ,
jo desi ja a amb o a ehemencia conéixe alguna cosa
de
les
bones que pogués hi hau e pe alla dal , pe
damun
deis nos-
es caps, un dia que deambula a sol isense umb ix pe en e
e des inyes, ja que es a em
el
p incipi de !'es iu, em obí pe
so p esa amb una bellíssima dama, les accions de
la
qua!. amb
68
p ou eines em sen capa!; de desc iu e, a a en ol ada d'un
immacula
es i
blanc e amb sub ils gases del ma eix colo ,
ique es a a g aciosamen asseguda
en
un ma ge mi an -me
mol
a en amen quan m'hi aig acos a , amb una dol!;íssima
exp essió en
el
as e, que sense sabe pe que em éu pensa
en
ma
ma e, enca a que, no cal di ··ho, e a més jo e imés guapa
ambé.
Mogu
pe una o !;a sob ena u al, m'hi a ansí sense que
em donas cap pa aula, pe o comp enen -nos pe ec amen an
sois amb
el
pensamen , em a p end e dol!;amen i
amb
mal a
cu a ia ec e en e els seus b a!;os, i
com
aquell come a que
ziczaguejan iamb len s mo imen s a en ilan -se enlai e o
com
aquell
as
de ina seda que empesa pel en s'ele a apoc
apoc amb dolcíssims ai ens
en
len s iascenden s espi als,
alla que
o s
dos ens n'ana em
ca
mí d'uns blanquíssims nú ols
que com eno mes
mun ons
de
co o
od'esponjosos bolics de
llana acabada de IIa a i e gassejada
es
dis ingien
mol
pe
damun
deis nos es caps ion sembla a men ida que ens as
possible a iba .
Hi
a iba en, pe o, sense cap es o !;,
si
més no
pe ami. I an bon am pene a -hi,
o
al
nos e en o n
es
a
e més di ús, com pe den els con o ns, i
al
ma eix
emps
ella
m'amolla d'en e les seus b a!;os
o
deixan que me man in-
gués en aquell món on es no pesa a i
el
e de camina o
el
de mou e's eia
la
sensació de se els mo imen s d'un balle .
Així am es a anan du an no
sé
quan íssim
emps
o s
dos
sense di -nos es, pe o almenys jo,
sen in
un g an benes a
al
meu in e io que em eia espi a més p o undamen isen i -me
mol
eli!;, ins que am a iba aun IIoc, no
sé
si
es
ac a a
d'un nú ol od'una es ella, on e iden men es pe ja a sob e
ma e ia més du a on aquella sensació d'ing a idesa ambé
s'ha ia pe du p ou, pe o oban -nos
ol a s
com d'una mena
de oques de di e en s ib illan s colo s. Allí
al
nos e en o n hi
ha ia més se s com aquell que
jo
ha ia
oba
alla en
la
Te a
ique m'ha ia condu'i ins allí. obse an , que
o
ique ningú
no pa la a,
o hom
som eia placidamen i eli!;men i
o hom
eia
el
que desi ja a sense in e e i -se els uns als al es, pe o
i in
o s
plega s ambé. Allí
o s
e en iguals, pe
la
qual cosa
jo
em c eia di e en ies any en e ells, pe o
en
passa pel
cos a d'un
pe i
es any de anquil·les iní ides aigües, em aig
mi a
en
la
seua mansa supe ície que com un g an espill
o
ha
e lec ia, iquina no se ia
la
meua so p esa
en
adona -me que
jo
m'ha ia con e i , sense sabe quan ni com ni on,
en
un se
iden ic a
o s
aquells que em ol a en. Així dons, allí no exis ien
di e encies en e ningú ni en e es, pe bé que I'ind e on ens
oba en no enia es a eu e hi emo amen amb els
.1I0cs
on
-
-
69
jo
m'ha ia c ia .
To
e a més bell imajes uós,
el
silenci e a
absolu , ins a al
pun
que uno sabia si i ia oes aba mo ,
si
do mia o e la a. No hi ha ia plan es,
no
hi
exis ien animals i
el
que ens ol a a
lIu'ia
o , dis ingin -se solamen
com
acon-
as
les di e en s
onali a s
d'uns colo s pe ec íssims. Ningú
no sen ia am ,ni se , ni son, no cansamen , ni ansi
es,
ni as ig.
Allí no
se
sen ia es, pe o s'hi es a
a
mol
agus , aques a és
la
e i a .
Jo
desi ja a pensa pe o
no
podia, ca em eia
la
sensació
que un iníssim el es co ia
en ol an
el
meu ce ell ino
deixan que aonas. Desi ja a pa la i
no
podia, ja que les pa au-
les
no
eixien de
la
meua gola
o
ique
o s
els del meu
ol an
m'en enien i
jo
ambé en enia sense que exis ís cap exp essió.
Em
asllada a de
1I0c
i
o
e a iden ic anas pe on anas, pe o
se'm
a
ocó e mi a cap amun , iem a so p end e eu e
el
ma eix cel blau que eia alla baix
en
la
Te a, p o a que allo e a
l'lin ini i
no
s'acaba a mai
en
ninguna
pa o
La
e i a siga di a,
aquella expe iencia em desil·lusiona, ja que
no
m'acla í cap de
les meues p egun es,
dub an
si ha ia
es a
en
el
no- es,
en
el
Cosmos o
en
el
Cel.
Pe o de sob e aig
sen i
una e ible punxada
en
el
panxell
esque e, nu, ja que duia pan aló cu , iem obí
dolgu
ip ecisa-
men
omba
en e unes b osses iuns enolls
al
cos a d'aquell
ma ge, on m'ha ia oba , n'es a a segu , amb aquell se ex-
ao dina i que m'ha ia e có e
la
me a ellosa a en u a.
¿E a
ce que ha ia iscu ealmen
o
allo que acabe de
con a ?
¿Com m'ha ien
e
cas im'ha ien elegi p ecisamen ami,
mise able se sense impo ancia d'aques món pe aaquella
expe iencia?.
¿Quan de
emps
ha ia omas
en
aquella al a ida?
¿E a
ce allo que ha ia oco egu osimplemen
o
ha ia
es a p oduc e d'un es upend i an as ic somni men e do mia
una
apacible ses a
en
aquell p ecis
1I0c
on em oba a?
¿Ha ia es a de ca n iossos aquella dona que m'ha ia
con-
du'i a al a en u a ie en
ambé
se s eals aquells que m'ha ien
odeja pe un
emps
inde ini , o
al amen
es
ac a a de se s
an as ics, angels ohabi an s d'al es móns?
No hi hagué mane a de
oba
una espos a escaien a
o es
aques es imol es al es qües ions que em aig e lIa o s i
enca a con inue en -me a ui. L'únic.a cosa ce a i eal que puc
asegu a és que aquella punxada an aguda que aig sen i
en
la
meua cama que em a e
o na
a
la
eali a ou, que
una:
male'ida espa m'ha ia c1a a amb
o a
malda del seu e inós
.

,
li~
70
ibló sense ha e -li
dona
jo
peu a an il compo amen , així
que no aig eni más emei pe
mi iga
el
dolo , que e allo
que
el
meu oncle
Ximo
m'ha ia ensenya pe als casos.
Fe
pipí sob e
la
e a, ja que no disponia d'aigua, pas a apoc a
poc
el
ang iamb aques a pas a cob i -me
el
lIoc de
la
picada.
A ;Ó
em calma
el
cos, pe o
el
dub e i
la
incogni a sob e
si
e a
ce ono
o
el
que acabe de na a , du a enca a
en
la
meua
men ipe
an
el
meu espe i con inua insa is e .
-
CALICANTO
~
~I
-
71
CONTE DEL
MAR
VII
CALICANTO
La
his o ia que us con a é a a
me
la
con a en ambé ami
a
mol s anys, quan
el
cel e a blau iI'ai e anspa en pe que
no con enia es es any que els en e bolís, i
el
ma , unes ol es
anquil,
com
do mi
id'al es agi a ic idane com en ada , no
con enia més que aigua sal i
mol s
ésse s de o es les classes
que hi i ien i
es
mul iplica en amb o al lIibe a .
La
e a ambé e a més apacible, sen in -se només
el
piula
deis ocells amb els seus aleg es can ics o
el
b unzimen deis
insec es
en
e ole eja ;
el
g inyola deis eixos d'algun ca o mal
ceba que disco ia pe es e izigzeguejan camí, i
el
xiule
del·
en
en
ega i imeja ames, iges oplan es. Només alguna
ol a s'al e a en aques s sons, amb
el
can ic joiós d'alguna
pe sona, i
o
aixo
en
comp e
de enca
la
calma, eia pe
con as que aques a
se
sen ís més. L'home no enia p essa
puix que
o
el
emps e a seu pe apode iu e, gaudi oso i ,
iaques es a de coses
Ii
pe me ia de pensa ipe
an
de
somnia .
El
que eia o
el
que s'esde enia
al
seu
ol an ,
es
g a a a més
en
la
seua imaginació icoses que a a ens semblen
ín imes ique ens succeeixen anosal es oals qui ens odegen
sense quasi c ida -nos I'a enció, e en lIa o s e ade s esde e-
nimen s que pe du a en
en
el
eco d pe a o a
la
ida.
Hi
ha ia
Fe,
ihom c eia
en
coses de les quals pe desg acia a ui ens
iem.
Jo
e a
mol
pe i
isolia passa els mesos d'es iu
en
una casa
de camp deis meus a is ma e ns, si uada
mol
p op del ma ,
com c ec que ja he con a , i a
la
qual a iba em desp és de més
de dues ho es de ia ge
en
una a ana de ela oja pe a
esgua da -nos del sol, a ossegada pe
la
idel "Luce a", haca
neg a així denominada pe eni una ma ca blanca en
el
on
que s'assembla a acom
es
diu
en
cas ella "es el"; "luce o", ja
que aques a pa aula enca a que cas ellana,
és
d'ús co en en
el
lIengua ge popula d'aques a coma ca.
Des
d'allí podia
jo
con empla agus
el
ma p oxim,
an
de lIuny com de p op,
o
eien com .Ies ba que es deis pescado s del p ope po ,
alesho es
en
cons ucció enca a, na ega en unes egades a
78
en abulli p ime i a enca
en
acaban ,
en
cada cop més
o s
espe ecs con a les amu es del ell alu xo, i
el
pa e de
Calican o, p essen in
el
mal emps idesi jan ugi d'aquella
si uació que se'ls enia asob e, amb una inusi ada apidesa
que els desconce a a, iabandonan ipe den els a s, a hissa
les eles pe adi igi -se eloc;:men
a e a,
ca amb aques a
maniob a aconsegui ia que
el
ma li ingués de popa igual que
el
en o
Pe o amesu a que
a anc;:a a,
el
i mamen s'enneg ia
més imés, iesba s d'alba os c eua en
eloc;:os
I'ai e xisclan
is amen com olen a isa
el
pa e i
el
ill d'un
is
messa ge.
De
cop i ol a, un lIuminós ienllue nado ellamp a essa
aquella ba e a de lIe jos iespessos nú ols; un sec ies uendós
o
es
deixa sen i icomenc;:a en acau e eno mes go es, pe a
desp és ana -se ap e an , icomenc;:a acau e aigua abo s i
ba als pe acon ond e's amb
la
d'aquell en u isma ma que
ana a amés pe momen s. Alesho es, una o íssima a xa
de
en eia miques
la
blanca i ella ela
en
enca
la
d issa que
la
ensa a, sacsejan o es ue ades i en -Ia o a
abande es,
pe
la
qual cosa
el
pa e de Calican o amb
o
el
seu cos egali-
man aigua i
el
as e desencaixa , c ida amb eu onca
el
seu
ill que aco a di ia auli
es a 7a
en
el
ons de I'emba cació,
dien -li que p engués
la
canya del
imó
pe ago e na men e
ell
es
eia un g an gani e d'ampla ulla que semp e solia eni
ama,
pe a alla
o s
els caps iallibe a
la
ba ca del pe illós
lIas de
la
ela encada ipenjan ,
o
e i an que I'an ena de
la
ela lIa ina
es
encas caien sob e
la
cobe a.
Aconsegui
el
seu
p oposi amb mol a més apidesa de
la
que cos a na a -ho aga a els ems a edolons icom
a
pode ,
col·locan -Ios
en
posició de maniob a comenc;:an a oga de-
sespe adamen , com un e i able boig, pe o sense sabe on
es
di igia ja que I'ho i zó e a comple amen anca pe
la
g an
co ina d'aigua que queia, isois
la
di ecció de les ampen s
ones I'o ien a en un poc,
enin
en
comp e
la
di ecció del en
que ell calcula a que podia se . No podia ondeja amb I'anco a
de en ja que no enia elemen s ni emps pe acons ui -la, ni
podia ondeja amb un ped aló ja que
el
cap de
la
seua anco a
no e a su icien men lIa g pe a
la
onda ia de les aigües que
a essa en
-segons
el
seu
pa e -
i a més, a u a , a iscan que
en
i a ,
el
buc s'exposas a
la
ma de cos a , e a summamen
pe illós, pe
an
s'es o c;:a
sois a oga com un condemna , més
que es pe aman eni
el
umb desi ja ipode có e
el
empo-
al. Com que I'aigua en a a
en
la
ba ca
en
g an quan i a , c ida
lIa o s una al a egada
el
pob e Calican o pe que lle as
el
imó

79
ique amb I'ajuda d'un ell i o ella
po
de lIauna, eixaugas els
ons de
la
nau, pe ó
el
xa al, p esa de g an panic, gela de ed
i
o
mulla d'aigua del ma ideis cel ins als ossos, apesa que
es
belluga a i eballa a com un desespe a , quasi es no acon-
seguia, ca
el
Iíquid elemen hi en a a més apidamen que
mans enia pe a eu e'!. Cada egada s'omplia més imés
la
ba ca iaques a go e na a pi jo , imalg a
el
e o que sens
dub e domina a pa e i ill, no
es
dona en pe en9u s ilIui a en
cadascun
en
lIu menes e com au óma es,
en
silenci iab i a-
damen , enca a que
la
boca se'ls eixuga a iels ulls
o
jus
podien ob i -Ios pe
la
e ible
coen o
que els p o oca a I'en-
ada
en
ells una egada iuna al a,
la
salada aigua del ma , i
els músculs se'ls ana en enga o an apoc a
poco
lQuan de
emps a du a aquella insos enible si uació?
lMinu s?
lHo es?
Impossible sabe -ho.
Calican o apa i d'alesho es només eco da a pe ha e -
se-Ii queda
mol
g a a
en
la
seua men ,
la
an asmagó ica
escena en que una ona més g an que
o es
les al es, en es í
de cos a
el
pob e buc de elles us es imen e
la
seua b ome a
a an9a a, b ama a com eme en una sa cas ica ica e nosa
ialla de mons e, de mane a que en a iba enca amb g an
iolencia con a les amu es de babo , iell que uns segons abans
aixeca
la
is a pe mi a
el
seu pa e i ac a d'in e oga -Io, an
sois a pode eu e com aques ob ia desmesu adamen els
ulls da an I'apa ició d'aques a mun anya d'aigua que li enia
asob e, iamb una ugien eu clama: "iMa e meua, que ens
en onsem!".
En
aquell p ecís momen ,
o
can ia pe aCalican o. Va
sen i p ime que un o ec li puja a es enyin -li
la
gola. Mi a
cap amun pe
ins in
na u al
en
eu e
el
seu cos imme s
en
la
gelida aigua, isois obse a una enue cla o que apoc apoc
desapa eixia, isen in p ime un in ens ed en
o
el
cos i
desp és en
el
cap com un dol9 ma eig, ienca a que els mem-
b es
se
li belluga en amb lIeuge esa ideso denadamen , en
acaban ho an e eixugamen ilen amen ins queda en a-
a s, immóbils iinse ibles, ien
la
boca a sen i un desag ada-
ble sabo ama g, desapa eixen
mol
p omp e o a sensibili a
en
el
seu cos iquedan com
sumi
en
un p o und somni.
lPe
quan de emps? Ningú, ni ell, ho sab ien ni ho ende i-
na ien.
A9Ó
que segueix
m'ho
con a Calican o mol es egades i
en
el
anscu s de les nos es pe llongades xe ades.
Sé
que
és
inc eíble, pe ó allí es a a ell pe a epe i -m'ho semp e igual
una imil ol es, ijo ho he eco da
o a
la
meua ida.
80
Quan sense sabe com ni pe que ecob a
el
sen i , es a
a
imme s
en
una osco absolu a iposa
el
seu cos sob e un blan
lIi , sens dub e d'algues, ca així li sembla a econéixe -Ies pel
ac e iles seues iges impel·lides pe
dolc;:os
ai ens li p odu'ien
pessigolles en o es les pa s del cos no cobe es pe
la
oba
des ossada que duia. No eia es i
el
silenci més sepulc al
I'en ol a a.
Comenc;:a
apensa com
el
qui despe a d'un lIa g i
p o und ,somni ino coo dina enca a
bé
les idees, i
al
seu cap
només acudien de
momen
-aixó
sí,
amb g an ealisme icom
si es igués enca a eien -ho
lIa o s-
p ime , els deso bi a s i
a e i s ulls del
seu
pob e pa e idesp és acon inuació,
la
dolc;:a
ca a de
la
seua ma e que li epe ía una ímil egades, amb un
som ís a
la
ca a imen e I'aca ona a amb g an end esa amb
les seues ines mans
-Fill
meu, in e, que es mal no
e
passa a,
ca ací es ic
jo
al
eu cos a ! No ingues po ! Tin mol a é!-.
¿Pe ó
é com i
en
qui? lOn es a a? ¿S'hau ia mo ? ¿S'hau ia
queda cec?
Ja comenc;:a a aapode a -se del
seu
espe i
la
desespe ació
apesa deis consells de
sa
ma e, que li dona a sense sabe
com ni d'on, quan obse a que diminu s pun e s luo escen s
en
els quals abans no ha ia epa a ono els ha ia copsa pe
manca d'acomodació del seu sen i isual,
es
belluga en i as-
lIada en amb in ini a apidesa pe
o
el
seu en o n, iaixó que
ap ime ies li a causa
la
imp essió que e en les ma eixes
isions que hom pe cep quan u ep un colp
mol
o
ipe d
el
coneixemen , oquan una eb a
mol
al a a aca
el
cos pe causa
d'alguna malal ia. Apoc apoc iamesu a que
es
ixa a més
en
aques cu iós enomen, a pode obse a que aquells pun e s
es
mul iplica en p ime pe adesp és quasi desapa éixe ido-
na pas auna enue lIuminosi a que anan apoc apoc
en
augmen , ana a ensenyo in -se iocupan
o
I'ambien d'aquell
abans eneb ós ind e pe aCalican o. Iallí on abans es no
eia ni dis ingia, ana en apa eixen o mes p ime icoses des-
p és que I'esbala'ien iensems eien que aquell eco d deis seus
pa es així
com
el
seu na u al es a d'ansie a , anassen desapa-
eixen .
De
mica
en
mica ipe lIei d'un mis e i que no pod ia mai
explica -se, oels seus ulls ana en acos uman -se apidamen
a eu e i a copsa ima ges
en
aquell ambien
an
di e en
al
que ha ia iscu ins alesho es, oe ec i amen
la
cla o
es
eia
cada egada més in ensa
al
seu ol an , pe ó
és
el
cas ce que
alió p ime que
a
eu e
a
se , al
com
s'ha ia imagina que
es
oba a
com
enmig d'un ja díd'exó iques ies anyes plan es
que en lIoc d'es a quie es i
immóbils
com
aquelles que ell
81
coneixia en
la
e a, quan no les belluga a
la
b isa o
el
en ,
es
mo ien
dol~amen
i
en
mol es di eccions com agi ades pe
mis e iosos co en s i
al
í me d'una música que no pe cebia.
N'hi ha ia de
mol
al es ide
mol
pe i es, de iges planes, de
ulles amples i ins i
o
edones oes e es icom lIa gs ils o
ilamen s, unes de cos i id'al es de ames i iges ugoses, i
en
quan a
colo i
no cal
di
la
g an a ie a que
hi
exis ia de
colo s engalanan -Ies com
pla~a
en
dia de e e la plena de
anale s igui naldes.
L1a o s s'adona que els dos ossos de oba que li queda en
enca a enganxa s
al
cos, es es esga ades del que ha ien es a
les seues p endes de eball, li eien nosa, iamb qua e es i ons
se'ls a enca des en -se d'elles iquedan al
com
Déu
el
dugué
al
món.
Quan ja ana
a ian~an -se
la
seua mo al iacos uman -se
la
seua men , els seus sen i s iels seus memb es
al
1I0c
en
que
es a a, in en a mou e's pe aposa -se
d e
icamina , iamb una
ag adable sensació no exemp a de so p esa, obse a que podia
e -ho, si· bé no a a que
el
seu cos quasi no li pesa
a
¡a
conseqüelncia d'aixo, els seus
mo imen s
e en len s incladis-
sos, assemblan -se un poc aaquells de les plan es que I'ha ien
es a odejan , icom que
la
cu iosi a
en
el
se huma, si
és
que
enca a e a huma,
és
mol
g an,
comen~a
acamina en e aque-
lla iscosa ilIenegadissa ege ació, i
mol
p omp e a pode
obse a que on
es
oba a e a un
1I0c
immens, quasi sense
Iími s i a ian d'aspec e i ons con ínuamen , que no podia
ecó e -Io an p omp e com hau ia desi ja ni de bon os, Així
doncs,
com
que no sen ia cansamen de cap mena iI'esmen a-
da cu iosi a
el
domina a,
comen~a
acamina o
el
que os
aquella o ma de
despla~a -se
i
mol
p omp e a pode obse -
a ambé que pe allí
la
e a oI'elemen que cons i u'ia
el
ons
del sol iso a les plan es deis seus peus, oe a de blanca a ena
o ou i i lIi angós, ique les oques que eme gíen pe
o
a eu,
apa d'es a
o es
e es ides de ellu ada molsa, posse'ien
mile s de conca i a s ii egula i a s, des de menudes com
el
cap d'una agulla ins aeno mes
com
immenses g u es on po-
dien cab e
mol s
aixells com els que ell ha ia is alla
en
el
po , ino cal
di
la
de pe sones que hau ien
pogu
aixopluga -
s'hi.Simul aniamen
al
que hem desc i , a pode admi a com:
peixos, ca agoles, copinyes ial es se s de mol íssimes o mes,
colo s i amanys pul·lula en
al
seu en o n, obse an -Io amb
es anyesa po se , pe o sense mos a -Ii ni enuig ni descon ian-
~a
de cap classe, Pe
bé
que
en
mol s
d'aquells peixos,
mo-
82
1·luses
ic us acis
el
colo no e a
el
ma eix exac amen com
el
que ell eco da a pe ha e -Ios pesca o is com els pesca en
al es, econeixia especies que ja sabia que exis ien, pe
la
aó
abans esmen ada, pe o n'hi ha ia de mol es al es que no.
En
els ons de les a enes,
es
posa en anquil·les es elles
de ma de len oquasi nul despla<;amen ,
o
es an com
inc us ades
en
aquelles supe ícies imo en an sois un eixam
de cu es an enes adossa a
o
un cos a del
seu
cos; inquie s
e mi ans que i ien
en
els esquele s de bui s ca agols es an
els seus pe i s cossos com aboca s auna ines a, així com
espan adissos lIenguados d'obscu do s que
es
apa en amb
I'a ena deixan eu e an sois els ulls quasi jun s I'un de I'al e.
També sob e aquells e enys
es
belluga en elegan men i
en
mil igu es com una
au
planan , les e doses ajades de lIa ga
cua oels neg es peixos espases de pe illós ibló, essen les
aigües solcad
es
pe esba s de osa s besucs oblancs
lIu<;os,
o ambé c eua en elo<;men
el
ons les que
-pel
que sembla-
a-
p ocupades a anyes, amb
el
seu
punxó disposa acla a -lo
en
el
cos d'aquell qui gosas a aca -les.
En
els
1I0cs
angosos, e en les agüs gambes ilIagos ins els
qui p edomina en, u gan incansablemen amb lIu s po e es
da an e es
en
aquell ou elemen , sense oblida I'eixe i i oig
moll amb els dos en acles so a
la
seua boca, semp e agi an -
los, ique sembla en
la
ba be a d'un cab i moguda pel en ;
la
lIa ga ilIuen a anguila que a
la
meno ala ma ca a
a
amb g an
acili a
un
e ugi en e
el
lIim alen -se de
la
seua cua, pe a
pode amaga -s'hi, imol es especies més que a a no eco de.
On
hi ha ia ex ensos camps d'algues, i ien en immensos
esba s
el
mul icolo
mana í o
la
i isada onzella o
el
neg e i
eno me cong e, semp e a aguai de qualse ol p esa;
el
pla eja ,
o a<;
i apid dén ol de
elo<;
a encada ia ilades den s, i
en
els
1I0cs
on les sol es ped es oles eixugues oques planes p edo-
mina en, a eglades aquelles com pe un a í ex sob e
o
el
ons, iaques es calades pe mil o a s,
o es
cobe es pe un
lIim e dós que esul a a iníssim
al
ac e, e a allí on ondeja en
al es
c1asses
de peixos de di e en s amanys i o mes.
El
man-
d ós me o d'eno ma boca i anquil neda ;
la
oja, cobe a de
g ans iblons
en
o ma de banyes pe o es les pa s del seu
cap id'un colo iuna mi ada com si es igués semp e i i ada;
la
sub il iag essi a mo ena d'ondulan
na eg~ ,
colo g oc i
pe illosíssima mossegada; I'aleg e dau adella de du palada
que
com
un queixal
o
ho i u a;
el
i a<;
sa g,
la
neg enca
xopa, oblada i an s al es més.
Vol a
pe aquell silenciós món imis e iós
ambien~,
Cali-
T
83
can o ni sen ia son, ni cansamen , ni am, ni se ,
ni
noció del
emps, iaixí
a
deambula encisa ,
mi an
i emi an
o
el
que
es oba a
al
seu ol an , ins que de sob e, un peixe eixe i i
jugane del
colo
de
la
pla a en ellida que
el
seguia com un
gosse alde e ,
se
li a ansa, imi an -Io ixamen amb inexp es-
sius ulle s men e
la
seua boca' no pa a a de mou e's ob in -se
i ancan -se con ínuamen
¡les
se es ganyes no pa a en de
con eu e's idila a -se ib an les seues ale es amb un es emi-
men
sense i, li p egun a que on pensa a ana , a
la
qual cosa
Calican o a espond e que ho igno a a.
¿En
quin idioma an
pa la
o s
dos? Aques és
un
al e deis mis e is d'aques a
his o ia, pe o
es
el
cas que allí
o s
se
sen ien pe ec amen
com més enda en eu em, ilIa o s el peixe I'in i a asegui -lo
ins
al
ons d'una g u a p o unda on sense sabe ni com ni
pe que,
la
lIum e a
mol
més in ensa ion abunda en oexis ien
g an p o usió de ca alle s de ma , de oges ne eides, de g ans
os es sens dub e
con enin
cadascuna una b illan pe la en e
les seues al es, els oscos
i ons
iles belles si enes, amén de
mol s
al es se s desconegu s inac a s, que
en
eu e apa éixe
Calican o p ecedi del seu inopina guia,
el
ol a en es anya s,
pe o aleg es isom ien s, p egun an -li pe que es a
a
allí id'on
enia.
EII
els con es a
com
a
pode
la
seua
i
s a iinc e"lble his o-
ia i
o s
la
an c eu e
o
segui , p egun an -li si olia iu e allí
amb ells
en
la
més comple a lIibe a i
compa i
aquella man-
sió.
En
con es a -los que
sí,
en
p o a d'aleg ia
o s
o ma en
un
a le
al
seu
ol an
icomenc;:a en abaila una desen enada
dansa que
no
sois emociona aquell xico p ime , sinó que a
con inuació ingué
la
i u
de con agia -ho en -Io baila
am-
qé,
iquanaquell ball s'acaba, li
a
enaixe
la
con ianc;:a i
la
joia
de aba -se
en
aquell món i
en
aquell ambien
an
di e en s
en
o
del que p ocedia. Aquella lIum que
no
sabia d'on enia,
li
a
pe me e d'obse a pe ec amen
la
dolc;:o
deis mo i-
men s de
o s
els se s iles coses que pe allí deambula en,
semp e ociosos isemp e ocupa s, ien i
o
el
cap i a a de al
o ma, que apidamen
la
seua con ínua dis acció li ha ia
e
pe d e
la
noció
de mol es coses.
Tanma eix
hi
ha ia alguna cosa que
en
de e mina s
mo-
men s I'obsessiona a i
el
posa
a
is .
E a
el eco d del seu pa e
amb aquella ganyo a ba eja de abia,
dolo
ipanic amb que
I'ha ia
mi a
I'úli ma egada abans de sepa a -se pe semp e.
E a
ambe
el
eco d de
la
seua ma e a
la
qual
jél
no
eu ia, ie a
en
i,
o
allo que I'ha ia en ol a semp e men e
a
iu e alla
en
la
e a, eco ds
o s
que
al
ma eix
emps
li sembla en an

84
lIunyans
¡ an
ecen s, an cla s i an bo osos. Iquanaques s
pensamen s li ama ga en I'exis encai i
se
sen ia que les lIag i-
mes li eixien deis seus is os ulls, semp e hi ha ia alguna bella
ibondadosa si ena que
se
li acos a a iI'aca ona a igual que
la
seua ma e ho ha ia
e
abans, oalgun
i ó
que li passa a
amigablemen
el
obus
b ae;
sob e I'esquena ili pega
a
a ec i-
amen palmade es
o
som ien -li iin en an consola -lo, o
alguna es ella que s'il·lumina a sob adamen dis eien -Io amb
els seus lIampecs oalgun ca alle que I'en e enia amb les
seues g acioses cab ioles igi a a
al
seua
ol an
pe ac ida -li
I'a enció i alla els seus is os eco ds.
En
mol es es ones d'oci, quan un
dole;,
ensopimen I'emb ia-
ba a, hi ha ia momen s
en
que
gi a
en e les molles algues
d'alguna co namula qualse ol d'aquella g u a,
en
es pensa a
ni de es se'n eco da a, pe ó al es egades eco da a pe ec-
amen mol es seqüencies iscudes quan
al
cos a del seu pa e
na ega a pe
la
supe icie d'aquell ma
en
que a a
es
oba a
imme s.
Quan ales ni s eixien de pesca i
en
les osques ma inades
del calid es iu na ega en a em, ja que amb
la
ela e a imposi-
ble pe manca de en , les aigües sob e les quals lIisca a solien
es a
en
la
més comple a calma, i
el
silenci que els en ol a a
només e a enca pel í mic clapo eig deis ems
en
in odui -se
en
el
ma . Les eneb es més comple es els ol a en, obscu i a
aques a només encada alla dal pe
la
p esencia de mile s de
ulgu an s es elles de majo omeno magni ud que els mi a en
ixamen
si
no hi ha ia nú ols, ipe da all,
en
les ni s de calo
es i al. b illa en ambé els e lexos del i mamen ial es mile s
de luo escen s pun e s que ambé sembla en es elle es sub-
me gides o lo an s, que in a iablemen
es
o ma en
al
con ac-
e ilIiscamen de les pales deis ems amb I'aigua mansa.
Si
la
ni
e a de
L1una,
lIa o s
o
es a a il·lunima i
el
i ma-
men
¡les
aigües del ma
es
oca en amb els e lexos d'aques
cos celes e que an es egades
ha
e
somnia a
mol s
i an es
egades
ha
es a can a pe les gen s
en
o es les epoques i
en
o s
els ind e s de
la
Te a, ique a a p ecisamen
ha
enca
o
el
seu mis e i
en
ha e es a epi ja pe I'home
en
aqueixos
ia ges espacials.
Quan a enc d'alba I'as e Sol pugna a pe descó e els
neg es co ina ges de
la
ni
ipe O ien
el
cel s'ana a
enyin
apoc apoc de lIe osa lIum,
la
cos a p óxima on abans només
algun pun e de lIum deno a a
la
seua exis encia, comene;a a
adis ingi -se de mica
en
mica, pe me en
al
pescado si ua els
1I0cs
que es ima a més adien s pe acala els seus a s.
•
85
le a
lIa o s,
en
aquelles ho es que seguien I'alba, desp és
d'una
ni
de calma, quan
o
en
el
ma in i a a aun somni
olup uós.
En
les cos es,
en
les lIa o s an cia es aigües de les
seues cales iles seues pla ges, I'home solia e ocil·la -se com
a a, pe o
en
meno nomb e, subme gin -se
en
les manses i
ca
lides aigües com pe apu i ica -se del eco d de les elles
adicions budis es, de o es les seues al es ipeca s, i
la
dona
es
ec ea a mi an -se
en
I'espill de les esmen ades aigües. I
el
pescado desp és de
la
seua eina ma u ina iabans
d'ale;:a
els
seus a s
en
el
p ime ol, li en a a un
dole;:
ensopimen ambé
in i an -Io aalle a o es les seues an asies. Pe o ami jan ma í,
quansolien
ale;:a -se
les e escan s b ises que enien de
mol
lIuny, e a lIa o s, quan acabada
la
eina
d'ale;:a
I'u illa ge de
pesca, hissa en
la
ela de
la
seua ella emba cació, quedan
ema a aques amb
el
blanc lameja del d ap. Quan a
be
Ilesa
compo a a na ega així, enca a que os una ope ació quasi
quo idianaL A mada
la
ela, un
dole;:
capeja s'inicia a com
un
ca all que
es
p epa a a pe a
la
p i'me a galopada del dia, i
en
a eplega
el
en
la
ela desp és deis c uixi s del pal iels
obencs, I'emba cació
es
ixa a i
el
silenci que alesho es ambé,
com an es egades s'esde é a
la
ma , I'en ol a a, més només
e a enca pel í mic clapo eíg de
la
p oa
en
end é les onades
ipels colpe s d'aques s con a les amu es.
Quan
la
in ensi a del en augmen a a,
la
ba ca esco a a
més omenys, pe o sense deixa -se domina g acies aI'acció
de
la
canya del
imó
que Calican o o
el
seu pa e go e na en
pe aman eni
el
umb desi ja , iblanques b ome es
s'ale;:a en
pe o
a eu, sens dub e pe
a e
joc ambé amb les blanques
ig isenques ga ines que
en
se é iimpe o bable ol seguíen
I'emba cació sense deixa d'es a ama en es ales deixalles o
peíxe s es en a s que podien cau e de
la
ba cassa ixan -se
en
o
el
que lo a a o
es
man enía en e dues aigües ique pogués
se comes ible pe aelles.
Aques
momen
I'ap o i a en pa e í ill, pe que aquell qui no
pilo a a pogués c1assi ica , lIa a io dena
el
peíx
ob ingu
sob e planes cis elles
de
íme que desp és se ien o e es ja
en
e a pe a
la
seua enda. Acabada aques a labo , s'amun ega-
en els a s os'acla ien, idesp és o a
la
cobe a e a lIa ada
a uíxan aigua que eien del ma amb una ella galleda lIigada
auna co da. .
Ipe i, amb I'ajuda de les eles com hem desc i o ebeh a s
isuosos a
o e;:a
de oga pa e í íll
sí
el
en no bu a a oha ia
caígu , a iba en
a e a
e ma pe a a a
o
segui I'emba ca-
ció
en
la
pla ja en on del case iu on i íen, on els ells ma i-
86
ne s del e"lna eposa en aI'omb a d'algun endal ode ells
bucs ja cansa s imalmena s de
an
de ecó e
ma so
En
la
penomb a, aques s bucs abandona s sembla en cada e s d'e-
no mes ce acis immóbils pe
la
mo .
Al es egades,
el
ia ge de eg és quan
el
emps no e a bo
ni calo ós ni b illa a
el
sol pe que I'epoca oes ació e en di e-
en s,
la
ba ca s'encab i a a i o a
la
placidesa de que hom
gaudia quan
el
ma es a a
en
calma,
es
con e ia
en
ansia, ca
la
ma o augmen a a
¡les
aigües s'emb u a en.
E a
alesho es
quan sembla a que els espe i s del mal que li ha ien
con a
a
Calican o els seus pa es iels ells
1I0ps
de ma amics seus, que
habi a en en les neg es onda ies de
o s
els ma s,
es
o na en
ag essius i sense compassió pe a es ipe aningú, bu e eja en
iescopien abiosamen con a les oques del li o al, picona en
els cos a s deis aixells sense cap mena de conside ació, i
emo en les anquil·les p o undi a s, des ossa en
o
el
que
s'oposa a als seus i acunds mo imen s.
L1a o s
e a, quan a
o es
les passades p ocu a en accele a
la
o nada
a e a
e -
ma, enca a que esul as que p ecisamen amb aquell e ol a
e a quan solíen e -se millo s pesques.
En
les seues es ones de descans eco da a pe ec amen
les epoques en que ana a apesca gambes omenude ies
en
els canals de les ma jals p ope es a
la
seua casa pe aesca
els hams alla pe
la
p ima e a quan
el
camp e a e d, ida an
aquells ulls apa eixien aquelles lo e es blanques, g ogues, o-
ges, bla es omo ades que de mil o mes ado na en les iges
de les plan es iales quals ag ada a aga a i e -ne amells que
desp és o e ia a
la
seua es imada ma e quan o na a acasa,
amb immensa joia d'aques a que
o
segui les posa
a
en un
pi xe ouna ampolla amb aigua pe aado na
el
cen e d'aquella
aula on
la
amília
es
eunia pe amenja ixe a , les cia es
ol es que podien es a euni s
al
ol an
d'un pla calen , una
ogassa de
pa
iun po ó d'asp e i.
I
o nan
allloc
on a a i ia Calican o, apoc apoc i a mesu a
que siacos uma a aalió an desconegu , solia eixi d'aquella
eno me g u a que pe aell e a com un palau encan a , isu an
en I'ambien com si
la
g a e a no hi exis ís, emp enia co egu-
des de majo omeno du ació que li pe me ien descob i i
conéixe nous ind e s, no es o mes inous se s,
o s
di e en s,
pe ó
o s
amics imcapac;:os de causa -li
el
meno dany.
Si
es
desplac;:a a
pe les p o undi a s, igual
es
oba a amb
eno mes mun anyes que li calia escala
mol
apoc apoc pe
po de e i -se, com amb p egons a en'cs o eus en e els quals
de ia passa amb g an comp e pe ano queda -hi enganxa
•
87
en e els a ila s ixen s de
la
oca; o ambé camina a pe ex en-
ses planícies sense ho i zó iquasi sense ege ació, on solien
es a eposa s els esquele s de elles ca culles ica agoles ja
gai ebé pe i ica s pel cúmul de sals
en
el
emps.
Si s'allunya a d'aques s ind e s i emun a a cap ales al u-
es, les aigües augmen a en
en
anspa encia icla eda i
la
empe a u a d'aques es, unes ol es augmen a a id'al es min-
a a, c eixen ambé sense sabe pe que
la
o c;:a
deis com.,n s.
En
aquelles incu sions es oba a amb g ans polps
de
ne-
g es, so in s ipene an s ulls iel¡)s iques po es p o is es de
g an
quan i a
de en oses, animal aques que
en
la
e a oen
la
ba ca, quan n'a apa en algun en e les xa xes oenganxa
del palang e, an a epugnancia causa a
en
aga a -Ios, i anma-
eix
ac;:í,
no li imp essiona a gens. Tan sois li moles a a que
quan s'acos a a aalgun d'aques s animalons amolla a an a
quan i a
de in a que
la
ni
més neg a
es
eia pe bas an de
emps
al
seu ol an . També
es
oba a amb elegan s calama s
mol
pa egu s alguns
en
de e mina s momen s de lIu s posi u-
es, aescu s he aldics, amb
la
seua bossa alla gada ique
es
desplac;:a en com un coe pe ases. Unes egades sois, I'al es
a"illa s id'al es en immensos esba s. les bla es onyines d'im-
mens cos
el
ol a en iI'a emo ien amb lIu s apids mo imen s,
isi s'a en u a a enca a més aa ima -se a
la
supe ície,
en
ce es ocasions, immensi a s de pe i es ipla ejades sa dines o
moles d'alla gassa s boque ons,
el
cob ien com nú ols que
apen
el
sol,.sumin -se
en
la
ma eixa osco que egna a alla
en les p o undi a s. Ve a s de cos a s a lla s obogues de
dau a s
1I0ms
així com bells besucs
de
eda mi ada i ambé
o aces amílies d'inquie s boní ols hi passa en amb lIu s pecu-
lia s o ma de belluga -se. Icom no,
la
majo ia de les ol es
oba a alla
dal
esba s de sal í ols iagils do ins que co ien
eloc;:men
pe o
i
en
o
es
ixa en i
o
ho ensuma en. Només
dos animals li causa en ce espec e i epugnancia acausa del
mol
que d'ells ha ia sen i pa la aal es, enca a que allí no
enia cap mo iu de queixa.
Es
ac a a de
la
in o e a amb
el
seu
e e n som ís de
mo
ide
la
mussola ja que s'assembla en
o s
dos animals ins acon ond e'ls mol es egades.
E a
admi able obse a
com
an s i an s peixos em ol a en
en
aquell ma icom n'hi ha ia de an íssimes a ie a s, que des
de o a, des de e a, ni
es
eien ni
es
podia imagina que
exis issen. Amés de o es les especies ja esmen ades ins a a,
Calican o
es
oba a
so in
amb
la
molle a ca ac e i zada pe
la'seua pe i a gepa enganxada
al
cap i
el
seu pel penjan
de
la
seua mandíbula in e io . L'ala xa de minúscul cap pe o
mol
•

Col·lecció l'eixam
N.o
1
ESCRIT SOBRE LA
TERRA
Josep Ma í iBodí
N.O
2
QUADERNS DEL
RETRUNY
R.
V.
Amal
N.O
3
CaNTES
DE LA
TERRA
DE
L'AIRE 1DEL
MAR
Ra ael Ribés Pla.