El poema, in i ula «Nu en epbs: desp és
.
de l'amo », inaugu a una se ie de ex os que
a nb la igu a de la dona nua, ajaguda, ado -
mida o en epbs, con emplada pel poe a o
I'aman , ind i con inui a a l'ob a pos e io
de Riba. Gai ebé sob a di que la igu a de
la dona nua, de la nuesa emenina, és un
mo iu cons an de la ima ge ia simbolis a, a nb
exemples no ables de Malla mé i de Valé y
(amb qui el poema an e io é o qa a eu e);
a més, esul a un p e ex u ilíssim pe a I'es-
peculació sob e ma e ies a ís iques
i
ilos&
iques, a pa de les e b iques. Aques és
I'o igen de la seqüencia «Un nu i uns ds»,
la p ime a de les T es sui es."
Con i man el lloc es a egic que ocupa el
poema 20, a la i de la p ime a pa d'Es-
ances
11,
és a
di ,
al
cen e del llib e, a la
po a d'un i no a manie a, apun ada ja
al
poe-
ma 17, de cla a in luencia mda meana. Així,
De exem~le. el ema de la elació en e la
ca n i l'éspe i o el sen i
i
el pensamen
(plan eja , de e , al p ime llib e d'Es ances
en e mes mol idealis es) adop a a les igu-
es i mo ius usa s en aques poema i, amb
els desen o iíamen s opo uns, se a ep es
a nb mol a eqüencia, ins esde eni un dels
eixos emi ics de l'ob a ibiana. Es pales a
alguns sone s de «Lí ica de camb a» (la se-
gona de les T es sui es), al poema ~Reconci-
liació» (dels Poemes pe a una sola eu, dins
Del joc i del oc), a la
VI
de les Elegies
de
Bie ille, a alguns dels sone s de Sal a ge
co , a la
IV
pa d'El ill p bdig i
al
poema
22.
Vid.
a nbC
E egies de Eie ille,
N
i la
uCanc6
d'amo da an d'un cos nu..
«Sob e un ema de Vicen e Aleixand e».= Se-
gu amen els e sos que ocan a aixb eco -
da em més de p essa són els del p ime so-
ne de Sal a ge co : «el co ol més, ol en
excés,
/
i
en el do ebu es deg ada»; pe o
jo old ia acaba aques eball ci an un
al-
e sone que si bé és menys conegu no
és
menys signi ica iu:"
To el que he pe du
que mai no sab é,
o el que no sé
i
que m'ha algu ,
és nu i absolu
so a un e1 da e ;
pe o el co s'abs é,
com si os i u .
Exul eu, aman s!
(Som iu íeu, san s,
de I'a oq gaubanga,
de an d'indisc e
emp eja el sec e ,
de an a espe anca?
23.
Val la pena de compa a amb
E egies
de
Bie ille,
XI,
.
30,
els e sos
49-53
d'aques es-
pikndid poema:
Pe a se i -se de l'anima,
que ha es a sub il el cos!
Quan I'anima els despe i,
o na an a ole -se
i
a pa i d'ksse dos.
24.
Es ac a del sone
XVIII.
C .
Gab iel
Fa-
RATER,
op.
ci .,
ps.
101-103.
El dis ic e cinquh i la no ella ca alana dels anys en a,
pe Jo di Cas ellanos
En uns momen s en que, en e nosal-
es, la no ella ecupe a la se a unció li-
e a ia i llui a pe e -se a nb un me ca
(és a di , in en a de c ea , emi icamen
i
o malmen , una ima ge d'eila ma eixa que
sigui, ambé, la de la socie a que li dóna
naixenca
i
a la qual es di igeix), en uns
momen s com aquells, la p esencia in e na-
cional d'una «al a ca a» de Ca alunya, di-
e en de la que hau ien olgu in e nacio-
nali za els esc ip o s ca alans, p o oca l'a-
pa ició d'un con lic e d'in e essos que es
mani es a en una lla ga polemica -en oca-
sions, la en ; en ocasions, explíci a- en la
qual es ba egen d'al es deba s enca a no
esol s: el pape ma eix que la no ella ha
de juga en elació a nb una socie a
i
a nb
la cul u a; el con lic e en e l'a
i
la mo al
que els nous co en s de no ella psicolbgica
an enéixe ; i, inalmen , enca a, la ella
polemica en e no ella u al
i
no ella ciu-
adana.
Es ben sabu que, a Ca alunya, en el
deba en o n de la no ella en e 1917
i
1925,
no es discu eix, p bpiamen , de la p oble-
mi ica o mal o es e ica - al com es a en
els al es paisos en aquells ma eixos anys-
sinó sob e aspec es que ens eme en, in a-
iablemen , al ca ic e «indus ial» del ge-
ne e: la c eació d'un públic, el duaiisme
en e inali a cul u alis a o d'en e enimen ,
el con lic e en e li e a u a popula
i
li e a u a
cul a, la unció de mi jance a que ha de e
la c í ica, e c.
1
és que la de ensa de la no-
ella se eix de ca aii zado de les ac i uds
an inoucen is es. Val a di , pe o, que el ma-
eix Noucen isme ha ia e ja els p ime s
passos en adona -se de la necessi a de con-
solida el s a us p o essional de l'esc ip o
al ma ge dels a a a s de la polí ica
i
ja Ca -
ne , el 1917, en explica el sen i de YEdi-
o ial Ca alana acabada de c ea , esc i ia:
«al no ellis a d'ocasió,
o
pe depo , ha de
succei el no ellis a p o essional,
i
demés, a
I'edi o dile an i i emune ado ha de suc-
cei l'edi o ecnic i negocian ». Tanma eix,
la no cessió en els p essupbsi s li e a is
i la pe i encia -enca a pe uns anys-
del mecena ge ins i ucional que els ha ia pe -
mes d'o gani za o a una polí ica cul u i za-
do a i, alho a, con ea una li e a u a «pu a»,
no con aminada pels in e essos come cials,
a en e inú il aqueil econeixemen de la
necessi a del can i. S'en én, doncs, que la
de ensa del gene e canali zés les ac i uds
con i ies al Noucen isme. «Gene e indus-
ial, pe excellkncia; gene e «democ i ic»,
gene e «bu ges», és p esen a -no sense
demagogia, en ocasions- com la panacea que
ha de soluciona o s els p oblemes cul u als
del país. Pe aixo, Ca les Riba, en la se a
con e encia
Una gene ació sense no ella,
posa
els pun s sob e les
is,
emo ós que la «co-
me ciali zació» de la li e a u a no compo i
ebaixa els plan ejamen s cul u als an cos-
osainen assoli s.' Pe con a, la gene ació
que accedia a les lie es en aqueils anys in-
sis ia, a a és, pe exemple, de Domenec
Guansé, en la anscendencia del gene e, se-
gons eil, «la mo ina dels in elligen s» o, si
més no, «la mena de llib e més liegi , més
apassionadamen comen a pel públic més
nomh ós i més dis ingi ».'
Al
capda all, la
c eació d'un me ca li e a i (o, millo , la po-
enciació del mig a públic exis en ) e a
l'ú-
nica ac i ud cohe en si el que es p e enia
e a que la cul u a ca alana os una cul u a
no mal.
En aques a si uació, hom plan eja la ne-
cessi a de e una no ella «ciu adana», pe
aons de «mode ni a », pe que e a de ciu a
(Ba celona, en conc e ) la que dona a la ima -
ge de la collec i i a i, ambé, pe ap oxi-
ma la no ella a un públic po encial que
es p e eia nod i , onamen almen , de les
capes mi ges ba celonines. Ra ael Tasis a
assumi aques a unció: de enso de la no el-
la ciu adana en on de la no ella u al (i
esponsable de pe pe ua e ique es classi ica-
do es
an
es úpides com aques es), ecull
a
Una isi6 de conjun de la no ella ca alana
(1935),
la con e encia sob e
Ba celona
i
la
no ella.'
El
u alisme,
hi explica, « icil ge-
ne ado de poesia
E...]
ha in M , d'una ma-
ne a abassegado a i pe judicial, la no ellís ica
ca alana»
i
de la no ella, «que hau ia d'és-
se un es udi de la psicologia
i
de I'ac i-
i a dels homes, un bocí ba egan de ida
humana», n'ha e un p e ex «pe a des-
c ipcions de allades
i
poe iques de bells in-
l.
Ca les
WBA,
Ob es comple es.
II:
Assaigs
c ics (Ba celona
1967),
ps.
314-320.
2.
Domenec
GUANSB,
Els p osis es. <His o ies
i
an asies~, d'E. Ma ínez-Fe ando, <Re is a de
Ca alunya
1,
núm.
5
(no emb e
1924).
ps.
513-515.
3.
Ra ael
TASIS
I
MARCA,
Una isid de conjun
de la no el a ca alana, (Ba celona
19351,
ps.
107-
123.
d e s o d'admi ables pano ames». Rei indi-
ca, doncs, els emes ba celonins: «No ó a
ja ho a d'una egada
-i
jo c ec que aques a
o ien ació ind ia la g an i u de guanya
un públic mol nés as a la nos a li e a-
u a
i
de dona -li, a més, un esso in e na-
cional que ins a a no ha ingu -, que els
no ellis es ca alans s'enca essin amb Ba ce.
lona
i
olguessin e lec i -ne la ida umul-
uosa
i
ca ac e ís ica damun les planes de
ilu s c eacions?» El seu a gumen és cla :
o es les g ans li e a u es han gene a una
in e acció en e ciu a i no elila, en e lec i -se
i
econeixe -se I'una en l'al a. La no ella ha
dona la ima ge pública de la ciu a
i
la ciu a
s'ha econegu en la no ella. Lond es, Pa ís,
Be lín, No a Yo k, Viena o Mad id
...
«I
en
can i Ba celona, malg a ésse una ped e a
inexhau ible de emes no ellescos, malg a
dona -nos a cada passa, en les planes dels
dia is i en les con e ses de cada escala, a -
gumen s di e i s, igics o g o escos que
se ies un es ímul i esis ible idhuc pe a una
imaginació mi jana, no é una no ella p opia,
i jo gosa ia a i ma que din e la p ou mig ada
li e a u a ca alana, la nos a ciu a , que pe
la se a g an població
i
la se a eno me i a-
diació damun o Ca alunya hau ia d'ésse
una o ca que in luís d'una mane a i esis-
ible l'ob a dels nos es esc ip o s, ha es a
oblidada i amaconada.»
El e és g eu, especial nen pe que, cos a
pe cos a amb aques a absencia, s'es i p o-
duin la p esencia, la p oli e ació, de emes
ba celonins en la no ella es ange a: Paul
Mo and a nb la
Nui ca alane;
Mon he land
a nb
Pe i e In an e de Cas ille;
F ancis Ca co
a nb
P in emps d'Espagne;
Mac O lan a nb
els p ime s capí ols de
La
bande a;
Ba oja a
la se a ilogia
La sel a obscu a;
Benjamín
Ja nés a nb
Lo
ojo
y
lo azul;
i, al cos a ,
epo a ges no ellescos signa s pe Elie Fau e
(Le Volcan qui chan e)
i
pe Fe nand Pouey
(aques , a nb o og a ies
i
o , sob e el món
de
I'anii co-sindicalisme).
A
aques a se ie, que
esmen a Tasis, s'hi poden a egi dues ob es
de Rupe C o -Cooke, que Ramon Esque a
es udia,
Cosmopolis
i
Píca o.'
La publicació, a la e is a ~G ingoi eu,
d'un agmen de l'ob a de Ca co
(La Belle
ie
a
Ba celone)
és saludada pe Jus Cabo ,
al se mana i «Mi ado », com una bona no í-
ia:'
ce amen , que Ba celona des e llés I'a-
enció mundial e a un p ime pas, al qual
po-
d ia segui l'in e es del me ca in e nacional
pels p oduc es locals. Ben inguda, doncs, la
di ulgació de la ima ge de la ciu a , una ima -
ge p opia i ca ac e i zada, dis ingible
i
in e es-
4.
Ramon
ESQUERRA,
Lec u es eu opees (Ba ce-
lona
1936),
ps.
101-106.
5.
Jus
CABOT,
E1s Ilib es. Li e a u a del dis-
ic e
V...
pe o bona, «Mi ado a
1,
núm.
5
(28-11-
19291,
p.
4.
116
No es
i
essenyes
san . Ben a ia , pe o, a pode -se comp o a
que I'ob a de Ca co
i
dels seus collegues
ens eien un lac se ei: la ciu a que « e-
a a en» e a ab icada de e alls del e11
clixé de 1'Espanya omin ica, &un con en-
cionalisme de ca ó-ped a, més o menys ac-
uali za a nb les uculencies del dis ic e
cinque i dels ana quis es «sanguina is».
Ramon Esque a, en un dels seus a icles
ecolli s a Lec u es eu opees
(1936),
eco .
da a, com si os un p eceden del enomen
d'aquells anys, el ia ge que S endhal ha ia
e a Ba celona, a e pe I'espagnolis ne
i
el
com e d'Espanya: «S endhal, que ja coneix
el món
i
é
una ce a a ició a les coses u-
culen es, "de e es", sen la necessi a d'ap o-
i a I'a inen esa de con empla una ciu a
a e o i zada i con as a el seu espagnolisme
a nb el dels au en ics espanyo1s.n A egeix Es-
que a: «D'aixb da e no sembla o na -ne
de~ebu .»~ Tan , que hom conside a S endhal
l'ins igado de Me imée pe que ia gi a Es-
panya.
1,
com si, un segle més a d, es no
hagués a ia , eapa eix el ema impulsa pe
l'expansió del u isme (en bona pa , del u-
isme que es di igeix a Mallo ca
i
que de e-
uc passa pe Ba celona), al cos a de la epe -
cussió in e nacional que é I'exposició del
1929
i de l'a acció que els ba is baixos i la cosmb-
polis ana quis a exe ceix sob e l'incipien u-
isme eu opeu. Cons a a a Esque a: «La in-
guda d'aques s u is es a casa nos a, i pa icu-
la men la dels u is es a nb ibe s de li e a
-o
o almen li e a s-, ha con ibui , conjun-
amen a nb I'espe i me can il de les emp e-
ses de ia ges, a c ea a I'es ange una Ile-
genda ba celonina a base de "ba i xinks" i
d'ana quisme, an pin o esca
i
idio a com els
es i abo s de I'"Anda1usa de Ba celona", d'Al-
ed de Musse , i els simila s dels al es con-
empo anis ui -cen is es, que, empapa s d'a-
icanisme pic b ic i de li e a u a e o í ica,
e en d'Espanya un país exclusi amen pin-
o esc.» A egia Esque a que els esponsables
de la c eació de la llegenda e en els ancesos,
pe b «les in e p e acions més cbmiques d'a-
ques a llegenda in e nacional co esponen als
anglesos». En o cas, el me i p o enia de
la igno ancia, de la i esponsabili a
i
d'aquella
mena de supe iciali a que és culpable pe que
de la e i a no en diu al a cosa que la pa
que el lec o espe a oba . es el que Lluís
Nicolau d'Olwe a e eu e a Ca co: «Ell
sap mol bé quina si uació ocupen en el pla
mo al de Ba celona, no menys que en el ma-
e ial, els ca e s del Cid i de Migdia.»'
A u em-nos, pe o, un momen a anali za
el
enomen: Ba celona ha ab ica una ima ge
expo able, come cial, de si ma eixa. Sob e-
6.
Ramon
ESQUERRA,
S endhal
a
Ba celona,
dins Lec u es eu opees, ps.
21-29.
7.
Lluis
N couu
D'OLWBR,
C dnica.
A
o na-jo -
nals, =La Publici a m
(9-N-1929).
Els Ma ges,
26.
1982
posada a la eali a , ce amen , pe b assen ada
en ella: allb que I'es ange , imbui pe o s
els p ejudicis omin ics sob e I'espagnolisme,
podia ce ca a Ba celona, Ba celona
li
ho o e-
ia a nb esc eix. Li o e ia lamenc, masic-halls,
ca e ons es e s, mise ia, p os i ució, p oxe-
ne isme
i
o el que calgués. Ce : aques a no
e a I'au en ica Ba celona. Pe b, en an que
«ima ge», és an eal, que Ba celona I'o e eix
i
l'explo a a nb e ec i i a i Sxi indub able.
To i que aques a ciu a , limi ada a aspec es
de la Rambla
i
dels ca e s adjacen s ins a
la o a del ma (i, basicamen , des que os-
queja ins que es a de día) no sigui econe-
guda pels ba celonins com a p opia. Com
deia T iadú: «no hi han econegu
o
no
hi han olgu econ&ixe n8 la se a ciu a .
Pe o, ja a l'epoca, Lluís Nicolau d'01-
we ha ia ad e i de I'au en ici a de l'exo-
isme dels ba is baixos ba celonins (que
no de Ba celona com a al)
i
dels espec acles
que s'hi o e ien («aques a mena de cock ail
in e nacional que se eixen a eu del món.
6Vold ia algú, po se , una "mala ida" a base
de sa danes i balls de bas ons?))) i, així, ela-
i i za a la mala ama que la in e nacionali za-
ció li e a ia de la baixa ciu a podia a egi a
I'adqui ida pe al es mi jans: «Els po s me-
di e anis, en aques o d e, c ec que no enim
es pe pe d e ni pe en eja -nos. En pa
pels nos es p opis me i s -no cal pas ne-
ga -ho- i en pa ambé pe que la me ca-
de ia duu so in més que el nom del lloc
d'o igen el del lloc d'emba camen . En o a
la li e a u a que s'ha esc i a nb el i de com-
ba e la p oducció po nog a ica o el a ic de
blanques, hi eiem massa so in el nom de la
nos a Ba celona; i ella, on la gani e ada és
cosa ben exb ica, ha dona el seu nom
al
"cop de Ba celona" - e me ecnic, en I'a go
in e nacional del c im. G andesa i se i ud de
les ciu a s co~mopoli es!»~ L'associació sinec-
dbquica, doncs, es p oduia a nb an a p ecisió
que Jus Cabo , només obse an la cobe a
de Les Rameaux ouges de Mme. And ée
Co his («un jo e a nb co dobes
i
una co -
ba e a pinxesca que mi a a a nb ai e de plaga
una noia a nb lo s al cabell
i
man ellina de
mad oños»), a éme que l'acció es descab-
dellés a Ba celpna. Com així a pode com-
p o a : una his o ia d'amo s apassiona s, us-
a s pe a emp a s ana quis es, en e inen les
ides d'un al Ramon «Panco bo»
i
de la
«Manoli a», mig
i
mig en e la Rambla ba -
celonina i els camps del Ma esme." Es ic ba -
ejan -en sóc conscien - ni ells di e en s
de p oducció li e a ia. Pe b pe al cas no im-
po a: la sensació de desco a jamen és la
8.
Joan
Tmmú,
Piey e de Mandia gues. Mo i
a Ba celona, uA uin
(15-IV-1979).
9.
N~couu,
a . ci .
10.
J.C.,
Comen a is. La no e la pasa
a
Ba -
celona, *La Publici a m
(10-1-1929).
ma eixa, sigui quin sigui el p oduc e o ani
que ac i emes ba celonins. És aquella sen-
sació que a sen i Ca ne da an del núme o
que la Na ional Geog aphic Socie y a de-
dica a Ba celona
i
Se illa. Els ca alans, es-
c i ia, «som una gen que mig s'u ana
i
mig
es mig a. Veu e
san s
de casa nos a ens po
e pa i ». Men e els se illans «són eli~os:
n'hnn es a semp e, en són, en se an pe o a
una e e ni a », nosal es, con inua, en el nos-
e a any, «si no eeixim, hau em e un bon
pape idícul»."
1
és que, a l'al a banda, la
li e a u a ca alana (amb algunes excepcions es-
cadusse es) ha ia igno a aques sec o
i
ha ia
in en a d'o e i -ne una al a, d'ima ge. Re-
co dem, si no, la
Rondalla mode na del co xe
i
de la bonda de Ba celona,
dels
Lleu es
ba celonins
de Josep M. López-Picó: En un
dia de sol p ima e al, un jo e angles lloga un
axi pe que el po i de l'Edén Conce . El
axis a, que s'ha lle a poe a, ho conside a
una abe ació. «-Pe b home, escol i, san
c is ii! no ho eu, que a ui no hi oba i nin-
gú
a 1'Edén Conce ? La gen co n cal su a
passeja , quan a aques bon emps. Mi i:
enim la Rabassada, enim San Genís, enim
Vall id e a, enim el Passeig de la Bonano a,
enim el Tibidabo, enim
...
»
Res no
li
al
a l'es ange : gua dia u bi, ciu adans, au o i-
a s
i
ins el consol angles, o s donen la aó
a l'au iga pe que «no hi ha llei ni au o i a
con a I'elegincia». Pe dies co n aquell
i
pe
la ci ili a que encomanen, ens diu el na a-
do , « ou di de u, Ba celona, que es bona».
Bs icil de econeixe aques a Ba celona: és
la de
Les bonhomies,
de les
Plasen e ies,
d'A
l'omb a de San a Ma ia del Ma .
La ciu a
medi e inia, Ilumínosa:
La ciu a d'i o i.
To
un model de con i encia.
Tanma eix, aques a ima ge ideali zada de
Ba celona no e a la que p e enia o e i la
no a gene ació. La no ella, «que es nod eix
de cons a ació», ce ca a la eali a i, explíci-
amen , es p oposa a de con inua la ia obe -
a pe Robe Robe , Emili Vilano a, Pons
i Massa eu, Dolo s Monse di, Na cís Olle ,
el p ime Josep M. Folch i To es, San iago
Rusiñol, Miquel Llo , Pe e Co omines
i
an s
d'al es. El cu iós del cas, pe o, és que la
no ella dels anys en a é co n a lloc comú,
cons an
i
insis en , el
dis ic e cinqud.
1
no
6s que els no ellis es ca alans s'hagin c egu
la ima ge uculen que han ab ica els es-
ange s. No, no hi ha cap connexió de causa
a e ec e; ni an SOIS no hi sé eu e con ac es
o
sugges ions. En o cas, es po documen a
alguna e e encia al enomen, co n passa amb
Llo enc Villalonga, que a con lui a
Mo
de Dama
(1931) la de o mació u ís ica de
la ima ge de Ba celona i de Mallo ca i, alho a,
ap o i a els ambien s í ols dels ba is bai-
11.
Josep
CARNER,
Se illa
i
Ba celona,
*La
Pu-
blici a ~
(4- -1929).
xos ba celonins.
A
Ba celona, anma eix, exis-
ia ja, des d'anys abans, una adició o ga
densa de li e a u a popula cen ada en emes
del
Bis ic e cinq i..
Cuple s, saine s, ode ils
i
agicomedies de Lluís Capde ila, San iago
Rusiñol, Lluís Mon e o, Amicha is, Gas ó
A.
Min ua i an s d'al es, que o nien la
li e a u a que es consumia en els ea es
i
locals del Pa allel.
Amb o , la li e a u a cul a ha ia desap o-
i a el ema. Ho ema ca a Tomas Ga cés,
des de «La Publici a », o especi ican , pe o,
que en o cas el dis ic e cinque «només se -
i ia pe a la si i a social»." En desaco d amb
ell, Jus Cabo di e encia? els di e sos con-
cep es que en a en en joc: «Una cosa és
li e a u a del dis ic e Ve. i una al a mol
di e en ap o i a el di dis ic e co n a ema
li e a i, an ap o i able co n qualse ol al e
dis ic e de la ciu a . Més enca a: que, si la
memo ia no em alía, Ia li e a u a del dis-
ic e Ve. que s'ha e ins a a no pe any
a la li e a u a.» No cal di que la polemica
(con luencia, al capda all, de dos p oblemes
di e en s: a i mo al i li e a u a popula /
li e a u a cul a) naixia ipidamen : «Mi a-
do », a a és de Jus Cabo , p o es a a que
la c í ica li e a ia ca alana a an posés mo al
a
li e a u a; ells, a i ma a, els de «Mi ado »,
no menys ind ien un F ancis Ca co ca ali,
co n no menys ind ien ampoc uns no ellis es
caiblics co n Mau iac o Julien G een.I3 Poc
desp és, Rossend Lla es denuncia a la que
pe a el1 sí que e a l'au en ica li e a u a
«immo al»: la no ella «blanca», la «po no-
g a ia se ida en blanques, elegan s
i
me-
nudes píndoles homeopi iques
(...)
ici dels
inconscien s, dels imbecils i de les miílo s
amílies»."
1,
enca a, «Mi ado », el 1930,
o na a a la ca ega pe de ensa
Fanny,
de Ca les Solde ila: «Una no ella po nog i-
ica, pe a o !», eclama a; una no ella po -
nog i ica pe que els senyo s d'«El Ma í»
i
de «Ca alunya Social» sipiquen que és que!'
Cos a pe cos a amb aques a polemica,
el dis ic e cinque a guanyan e eny
en
la
no ella ca alana i ho a sense que la olun a
desc ip i a, documen al o de denúncia ocupin
un p ime pla, lle a , po se , de
La
ossa de
mal pel
(1929), de Josep
M.
F ances. Llocs
i
si uacions, co is es
i
en e ingudes, p oli e en
en una Ila ga se ie de no elles, d'en e les
quals al la pena esmen a
Fanny
(1929) de
Ca les Solde ila,
Una mena d'amo
(1931) de
C.
A. Jo dana?
Vin anys
(1931) de Ra ael
Tasis,
Vida p uada
(1932) de Josep M." de
12.
T.G..
Dis ic e
V.
.La
Publici a a
(24-11-
1929).
13.
Jus
CABOT,
Els llib es. Li e a u a del dis-
ic e
V...
pe o bona, a . ci .
14.
R.
Lum,
Li e a u a immo al, *Mi ado *
11,
núm.
16 (16- -1929),
p.
4.
15.
A.F.,
Una no e ia po nog d ica, pe a o !,
aMi ado a
11,
núm.
51 (16-1-1930),
p.
4.
118
No es
i
essenyes
Saga a,
Te esa o la ida amo osa &una dona
(1932)
de Ca me Mon o iol,
Pina, la i aliana
del dancing
(1933) de Pe e Co ominas
i
Les
algues oges
(1934) de Ma ia Te esa Ve ne .
Pe que aques a p oli e ació? Pe que el ema
ehicula la p oblemi ica cen al de la no ella
psicolbgica de l'epoca que el mo alisme pe i -
bu gks, de cu a olada, és incapac de plan e-
ja di ec amen . M'explico: Tasis comen a a
que o es aques es ob es que in odueixen
emes de la « ida noc u na» s'empa en en
«amb aquella no ella mode na que especula
amb els can is de la psicologia collec i a, les
a iacions del codi mo al de la nos a socie a ,
la insolida i a la en de la no a gene ació,
dinimica i desp eocupada, amb les que
l'han
p e~edi ».~l
Va iacions del codi mo al:
a ia-
cions del codi de la mo al sexual
i
c isi de
In
amília adicional. Aques és el ema, un
ema que es locali za en nig de la bona socie-
a , pe o que, pe e -lo p esen able, cal des-
placa cap a al es sec o s.
A En ic de Fuen es, en els p ime s anys
anys de segle, l'in en de p esen a l'a no
Uiu e en e dues pe sones «no mals»,
a
Ro-
mdn ics d'a a,
li ha ia cos a ompli 519
pagines de jus i icacions
i
d'ideali zacions
que el duien a la conclusió que de es no
se eix eni au ombbil si els camins no són
p epa a s pe a oda -hi. Vin -i-cinc anys més
a d, sembla com si els camins ossin ja
desb ossz s: quan C. A. Jo dana p esen a, a
«Mi ado »,
Te esa d'U be illes,
que ell ma-
eix ha ia adui , explica que, malg a la
«pe dua illegal del ad ina ge», la noia oman
«pu a», cosa que desencadena la agedia, o
i
que «l'ad oca de enso del món social,
da an del cas de Te esa, no pod ia pas gi a
l'acusació con a aques a».17 Aixb esc iu Jo -
dana, pe o a la no ella que publica aquell
ma eix any,
Una mena d'amo ,
una no ella
e b ica asskp ica, con e eix la p o agonis a
en una co is a que «a o ga» a o s. L'ob a
i
el enomen que es ic assenyalan han es a es-
udia s pe Ma ia Campillo, la aual ha ema -
ca que Ha dy,
D.
H.
Law ence
i
A hu
Schni zle (a
La
senyo a Be a Ga lan)
p G
posa en un can i en la mo ali a sexual
«dins» de la socie a «no mal».18 La no ella
ca alana, en can i, «desplaca» el p oblema
cap a
dis ic e cinqu?,
on po pa la de sexe
sense escandali za . Fixem-nos que
Fanny,
de
Ca les Solde ila, és el esul a de la con-
luencia auma ica de o s aques s pun s:
plan eja el ema de la &dua de la i gini a
16.
R.
T~s s.
Una
isi6
de coniun
....
o .
ci ..
p.
119.
17.
C.
A.
JORNADA,
Els llib es. Tho nas Ha dy:
Te esa dels Ube illes, «Mi ado *
I,
núm.
34
(19-
IK-1929),
p.
4.
.
18.
Ma ia
CAMPILLO,
Si uacid
i
sen i d'dna
en una noia de bona amília bu gesa, cui a
(llegeix les da e s no e a s, com
Noc u n,
de F ank Swinne on), que ha ia ja (e oca
B uges)
i
és sensible i esponsable. Pe b, ai
las!, la se a amília s'ha a niina
i
es guanya
la ida en el music-hall.
1,
enca a, quan des-
p és de mol s p oblemes, pe d la i gini a ,
sap -i ho assumeix- que ha pe du ambé
l'hono abili a . Pe aixb enuncia a casa -se,
en un da e ges de digni a .
Pe al es ies, que no in e esen al ema
que p esen o, Ma ia Te esa Ve ne
i,
pa cial-
men , Ca me Mon o iol, escapa an d'aques
esquema.
1
ambé hi escapa -bé que aques
sí que ens in e esa- Josep M." de Saga a,
el qual, amb una ac i ud de menysp eu
pe
la men ali a pe i a bu gesa, ce ca escindol
amb la p esen ació de les a en u es sexuals
de Guillem de Llobe ola
i
de Ma ia Lluisa
de Llobe ola. En o cas, Saga a u ili za el
dis ic e cinque com a con apun pe desco-
b i la jugada dels seus pe sona ges, que és
ambé la jugada de la no ella de l'epoca: on
s'amaga l'au en ica degene ació no és al dis-
ic e cinquk; allb, diu, «és la in ini a is esa
de la ca n», pe que el ici, con es an a i -
ma i amen la p egun a de Teodo a, «el ici
som pe exemple nosal es».
1
és que, en
e ec e, el ici o, simplemen , les a iacions
del codi mo al (que pe a les men ali a s le-
í iques no són al a cosa que ici) neixen
i
es eali zen a l'eixample o més amun , pe o
se si uen al dis ic e cinque. Pe aixb no é
o a la aó Jus Cabo quan diu que el dis ic e
cinque és an in e essan com qualse ol al e
dis ic e. Ho és més, d'in e essan : és el ep e,
la camb a osca, pe a una no ella que s'es-
o ca pe inco po a nous emes, no es p eo-
cupacions
i
nous pun s de is a, o pagan
el p eu de l'accep abili a . Pe al que Ca a-
lunya, de dia, ingui la ca a ne a, cal «ama-
ga » a la osca o el que l'emb u a. La mo al
adicional, d'aixb, en deia «el mal meno »:
g icies a ell, Ba celona és bona.
1
és que,
com a
Mo de dama,
Viole a de Palma s'es i
al dis ic e cinque i dona Obdúlia de Mon -
cada iu al seu palau, a Mallo ca. Cada Ob-
dúlia é la se a Viole a; cada Ba celona, el
seu ba i xinks. El ma eix, al capda all, que
els ancesos si ua en al sud, a
1'Espagne
o
-embolica que a o - a
Ba celone,
pe al
de nlan eni ben g an la F anca. Una
i
al es,
cadascun pel seu comp e bé que de mane a
semblan , paga en el delme
a
les con en-
cions, a unes ma eixes con encions, que és
a sabe pe que, coincidien en el dis ic e
cinquk ba celoní.
mena d'amo de
C.
A.
Jo dana, ~Els Ma gesa
núm.
11
(se emb e
1977).
ps.
101-109.
EIs Ma ges,
26.
1982
119