inguis ic
Inqui y~
i
la
g d ica
gene
Gemma Rigau
i
Oli e
¿inguis ic Inqui y* (LI d'a a enda an )
6
una
e is a no d-ame icana de
liogüis-
ia
d'una
cada
dia
m& conside able
im-
po gncia
pez
a
segui
el pd
ac uai
dels
p oblemes
i
les inwsigacions en m del
iien-
gua ge.
Amb
inim
m6 didgado que no
pas
c í ic,
aques es a lles
es
p oposen de
e -ne
una
ecemi6
que
posi
a
Isabas de lec-
o ~
cuiosos,
pe o
no
del
o inicia s,
l'e-
xis +cia.>
el
aw ex
i
el
a annh
d'aques a
pubhcaa6.
Com.
que,
e
pa
la.
d e si a
de
emh-
iques
i
en - s lingüis ics,
cal
compy
a nbC
amb
I'embalum del ma e ial
edi a ,
un
comen a i exhaus iu
i
de aüa de LI
e-
sul a ia,
&
li e almen
im
ible.
1,
si
ens li ni ii em a
anaii za
a
Euna
única
qües i6; de les moldssim~
que
plan eja; la na-
dcia de wnjun
que
a a
p e enem ampoc
na
la
pod íem
e e i .
No
ob aixb, les ano a-
aons que
wgueixen
(bb iamen ,
a
isc
d'in-
su iaen s
i
de
ades): es- d'scos a
el
lec-
o d'unl _
o ma
p ou>
documen ada-a
11
i
al
seu Bmbi .
LI
és
edi;ada
pe
The
-MIT
P ess
a
Cam-
b idge (Massachuse s), edac ada onamen-
ai nen
en
kngua
&esa:
amb
eqiihxia
1.
Vin
nhems.
El
ni ime o
21
ha
so ü
quan
ja
no
&a
possibi&inii a -nc
el
eon ingu
a
aques a
essenya.
'
2.
"Amb
lWca
excepcid
&W a icie
m
de-
many
de
EAanb ed
BIBRWISCH,
Feíi a -Linguis ik,
'L.
I.",
:
nQm
1
(1970).'
'
,
.
~ a i a ans o maciond
(1),
imes al.
Des
del gene
de
1970,
-que a
apa eixe ,
&S
a a,
n'han
SOE í
in
núme
os
apkga s
en
cinc olums,
un
pe
any.
Di-
igeix
LI, des
del
seus
inicis,
Samuel
Ja
Keyse ,
d
un consell
dlassesso s
que
eu-
neix noms
com
N.
Qiomdcy,
M.
Halle,
Y.
Ba -Hillel,
R.
Jak.obson,-
C.
Iá iS auss,
G.
A.
Milie ,
J.
Piage ,
W.
V.
Quine, e c.,
i
amb
un consell d'adjun s
de
di&&
pe
on,
al
lla g
dels
olums,
han
ana passan mol s
dels
capda an e s, de
la.
lingüís ica
guie a i-
ua
ame icana
i
eu opea:
E.
Bach,
J.
Fodo ,
L. Ka unen,
G.
Lako
,P.
Kipa sky,
M.
G m,
B.
Hall-Pa ee,
P.
Pos al,
J.
R
Ross,
J.
McCawley,
N.
Ruwe ,
D.
M. Pe lmu k ,
e c.
Segons
la
m ena6 dels
seus
p omo o s, LI
ol
se
una
pla a o ma in eHd on
in-
guin cabuda o es les discipünes que con-
e geixen en
el
p opbsi d'explo a
E
d'es u-
dia
I'habili a
humana
a
manipula
signes.
Des
dels inicis de
h
g d ica gene a i a
cans o maaonal,
amb
la publicaQ6 *de
Syn-
uc ic S uc u es
de Chomsky,
la
linas ica
ha
expe imen a g ans
can is
i
hi
ha in o-
luc a al es b anques de la
a&&
amb les
quals es a a en elaci6; la psicologia,
la
i.
loso ia, les ma emi iques, I'an opologia,
I'a ,
la biologia,
la
li e a u a,
l'acús ica i-la psico-
pa ología
del
llengua ge.
Doncs
be,
LI es i
obe a a o es
eiies en
k
mesu a
deh seus in-
e esos
lin$ís ics
i
de 'les se es comexl*ons.
L3a end6 ~ io idl ia, e iden men ,
és
semp e
man inguda
pe
.les
:m&b
espccíhmen
lingü s iques, sob e o
en
aquells pun s
més
canden s
i
deba u s de la se a p oblemh ica
ac ual
i
en aquells nous plan ejamen s seus
que gene en
--o
han gene a ja- o un se-
gui de no es eo ies lingüís iques. LI p opo -
ciona ia p ecisamen ,
pe
ole dels edi o s,
un camp de ba alla
i
un labo a o i expe i-
men al on els con ac es, pliques, no es a -
gumen acions i o a mena de p opos es
i
de-
ba s esul essin hpidamen possibles
i
pú-
blics
i,
a m€s, a l'abas immedia d'un am-
pli ce cle d'es udiosos d'a eu.
En co espond ncia a aques s p opbsi s, la
e is a no 6s pas es uc u ada en base a
36
me os monom& ics, que au ien agili a a la
discussi6
i
l'in e can i, sinó pel sis ema an
comú de seccions ixes. La p ime a €s dedica-
da a assaigs i a icles de ons. Segueix la sec-
ci6 de spliques
i
polhniques
(Rema ks and
Replies)
usualmen , pe b no
Das
necessh ix-
men , e e ides a esc i s aba egu s a LI ma-
eix. La e ce a secció, in i ulada
Squibs and
Discussion,
6s la m6s o iginal de la e is a
i s'empo a
gai ebé
la mei a de les pagines
de cada núme o; es ac a de no es, pe i es
aco acions, deba s b eus, a egades simples
p egun es: l'exemple que des h una a m-
men aci6; l'a gumen que desmun a una eo-
ia, o
bé
que I'a e ma; la e lexi6 o I'acu-
di que iHumina un p oblema; espos es en
con a d'a i macions, esc i es o o als, d'algun
lingüis a; l'exposicib d'una pa adoxa o la o -
mulau6 d'un p oblema on
al&
s'ha encalla
men e es udia a una qües ió
...
En o
cas
són semp e no es mol b eus en o n de p o-
blemes mol conc e s. Aques a secci6, d'una
g an luydesa, pe me al lec o d'es a
al
as
de no es idees que agin so gin , o jus
apun ades o o mulades de esc,
i
ins dels
dub es
i
desconce s d'es udiosos.
El
seu ca-
ime in o mal
i
absolu amen obe possi-
bili a al lec o , a més, d'in e eni -hi amb
o-
a no mali a si
hi
~? alguna cosa a di .
LI no dedica cap seccib a bibliog a ia ni
I
a comen a is sis ema ics de no e a s de
lli-
b es o a icles.'
Dona el ca hc e obe de LI, a les se-
es pagines
es
poden
llegi , ocasionalmen ,
es udis eladona s d'alpna mane a amb la
capaci a lingüís ica de l'home: d'emoanuo-
pologia, o li e a u a, o a ...
N'és
un exem-
ple in e essan la qües ió susci ada
pe
Phi-
lip Liebe man
i
Edmund
S.
C elin4
en o n
3.
Hem
oba
una
Jola
essenya,
Re iew
A -
icles: The S uc u e
o
Symbol Sys ems,
de
Mq
BUCK.
sob e
N.
Gooo~~uu,
Longunges
o
A An App oach
o
he Thw y
o
Symbols,
"L.
I.",
n:
nh.
4
(lml).
Ai
da e
núme o
dels
olums
N
i
hi
ha
una
llis a
pelada,
sen-
se
cap
comen a i
c í ic,
dels
llib es
i
e is es
ebu s du an
I'any
a
Ia
edaccid de
'L.
I.".
4.
P.
IJJBERMAN
i
E.
S.
CRELIN,
On
he
Speech
o
Nemde hd Man,
"L.
I.",
u:
núm.
2
(1971).
de si l'home de Neande hal podia
o
no eme-
e sons a icula s. Fonamen en el seu es udi
en
el
c ani bssil de
La
Chapeile-aw-Sain s,
que conside en com a a que ípic de l'home de
Neande hal,
i
en conclouen la insu ici ncia
de l'apa ell ocal sup ala ingi i, pe an , la
se a incapaci a de p odui un llengua ge a -
icula . Els au o s en desp enen dues conse-
qiiencies: p ime a, que l'home de Neande -
hal, o
i
que la se a habili a one ica ha-
ia de se supe io a la dels p ima s no hu-
mans ac uals,
i
p obablemen e a u ili zada
pe la comunicació, no obs an aixb no pa -
la a; segona, que l'home de Neande hal e-
p esen a un ni ell in e medi en I'e oluci6
e s el llengua ge, l'apa ici6 del qual ou
g adual. Segons els au o s, la desapa ició de
l'home de Neande hal po se explicada com
una conseqiiencia de la se a de ici ncia lin-
giiís ica -i pe an , in euec ud- en on
de l'home de C o-Manyb, do a d'una o ma
semblan a l'home ac ual. Aques es udi de
Liebe man-C elin ou con es a a
Squibs and
Discussion
pe
K.
ReismanS
i
pe Donald
H.
Mo isP Aques da e demos a apod c-
icamen que la econs ucci6 e a pe Lie-
be man-C elin de les ega es o solcs sup a-
la ingis del c ani bssil de La ehapelle-aux-
Sain s
€s
e bnia, la qual cosa in alida les
conseqü ncies que eien de i a de la se a
anhlisi.
Un al e exemple de l'ampli ud dei
JX-
gis e emh ic de LI,
i
que els in e essa s pe
la li e a u a
i
l'a llegi an amb gus ,
ens
e1
d6na l'a icle
de
Roman Jakobson que ob e el
p ime núme o de la e is a:
On he Ve bal
A o
WiUiam
Blake and O he Poe -Pain-
e s?
L'au o hi anali za
ei
poema
In an So -
ow
de William Blake
i
la iHus aa6 que
l'acompanya, com ambé l'aphdix pd ic
dlHen i Rousseau a la se a pin u a
LC
R e
i
un poema de Pau1 Klee. Jakobson sub a lla
la cla a simbiosi pin u a-poesia
en
o s
es
casos.
Amb o , la imniensa majo ia de
les
ph-
gines de
LI
6
dedicada a qües ions especí-
icamen Iigii s iques.
I
no pas nom& en o n
de la llengua anglesa. Maig a que LI
hi
si-
gui
edac ada
i
que
la
majo ia d'a icles
i
no-
es ac in de qües ions de i'angl s, ambé hi
s6n es udia s un mun de p oblemes d'al-
es
ambi s lingiib ics, a egades mol
du-
nya s de angib.
Hi
obem
a icles o no es
sob e llengües omsniques (ca al&, cas ella,
po ugub,
i alih, han&, 'e c.), sob e
el
u c,
japon&, pe sa,
hsc i ,
pales í, mal b,
xec,
eslau, llengües o diaiec es ame indis (yawei-
mani, klama h, sa cee, ojibwa, na ajo, e c.),
5.
K.
R~SMAN,
Nmnde hai Man Speaks,
'L.
I.",
N:
ndm.
4
(1973).
6.
D.
H.
MORRIS.
Neande hal Speech,
"L.I.",
:
núm.
1
(1974).
7.
R.
JAKOBSON,
"L.
I.",
I:
n ím.
1
(1970).
Gemma
Rignu
i
Oli e
in e essos de LI.
Des dels seus inicis, el
1970,
LI dec-
eix les i es més im~o an s de i'wolució de
la
g ama ica gene a i a ans o maciond.
Com és sabu . i'ac i i a dels lingüis es Qe-
ne a i is es s'ha mani es a onam>n alm&,
més que no pas
en
la publica& de Ub es,
en con e encies, comunicacions o ponenues
a colloquis,
ulls
o ocopia s o de di usió e-
duida, a icles de e is es
...
Doncs bé, LI ha
es a una de les ibunes que han p o ago-
ni za
i
das el
cu s
de
la
lingüís ica gene a-
i a, els seus al s
i
baixos, les se es polh-
miques
...
A
LI es ac en, s'han ac a , p o-
blemes de onologia,9 de mo ologia
lo
i
d'in-
e elació en q sin axi
i
semh ica, sob e o
en les qües ions de la e e hcia'dels sin ap
mes nominals," co e edncia i p onominali -
zaci6,'2 en les de p essupo~iaons,~ de ases
8.
J. S.
GR~R,
#
HOZ
Kinship Te ms,
"L. I.",
IV:
núm.
4 (1973).
L'es udi 6s especial-
men
in e essan
pe qub, de passada,
hi
ana-
li za els
clics
d'aques a llengua.
9.
M.
K.
Bu-
i
1.
BORLJ~IS,
Vocalic
Ab
ema ions
in
Sponish,
"L.
I.",
N:
núm.
2 (1973);
M.
HARRIS,
S ess Ru es i English: A New Ve -
szon,
"L. I.",
N:
núm.
4 (1973);
M.
K.
BRAME,
The Cycle in Phonolgy: S ess in Pales inian,
Mal ese, and Spanish,
'L. 1.".
:
núm.
1 (1974);
M.
L.
The S ic Cycle in Phonology,
L. 1.".
:
núm.
2 (1974):
J.
W.
HARRIS.
On Ce -
ain Claims Conceming Spanish ~honology,
"L.
I.",
V:
núm.
2 (1974);
M.
K. BRAME
i
1.
BORDEUIIS,
Some Con o e sial Ques ions in
Spanish Phonology,
"L. 1.".
:
núm.
2 (1974);
E.
E.
Vom,
Ca alan Vowel Reduc ion and Angled
B acke No a ion.
"L. 1.".
n:
núm.
2 (1971);
E.
PHBLPS,
Ca alan Vowel Reduc ion-Alpha, B aces,
o Angled B acke s?,
'L. 1:.
m:
nb.
2
(1972):
e c.,
c c.
10.
M.
E ua,
P olegomwa o a Theo y
o
Wo d Fo ma ion.
'L. I.",,
N:
&m.
1 (1973);
A.
M.
STBVENS,
Fixed Mo pheme O de ,
"L.
I.",
n:
núm.
3 (1971):
e c.
11.
M:
MÁkos,
A no e on NP's Made De-
ini e by En a lmen ,
.L. 1."'
n:
núm.
2 (1971);
R.
S. JACKBNDOPP.
Modai S uc u e in Seman ic
Rep escn a ion.
"L.
I.",
11:
nh.
4 (1971).
-
12.
D.
~RLMUWR,
Su ace S uc u e Cons-
ain s in Syn a*,
"L. 1.".
1:
niun.
2 (1970).
(Ve-
geu-ne una c í ica
a
H.
CONTRRRAS
i
J.
NELSON
RWAS,
Some Rema ks on Spanish Cli ics,
"L. I.",
m:
núm.
3 (1972));
E.
BACH,
P onominalizu ion,
"L.
1.". 1:
núm.
1 (1970);
J. BRESNAN,
An A gu-
men Agains P onominaliza ion,
"L. I.",
1:
núm.
1 (1970):
P.
M.
POSTAL,
On Co e e en ia Comple-
men Subjec Dele ion,
"L. I.",
1:
núm.
4
(1970);
J.
GRINDBR, Chains o Co e e ence,
"L. 1.".
11:
núm.
2 (1971);
J.
GRINDHU
i
P.
M.
POSTAL,
Missing
An eceden s,
"L. 1.".
n:
núm.
3 (1971);
J.
BRBS-
NAN,
A No e on he No ion "Iden i y o Sense
Anapho a",
"L. J.",
U:
núm.
4 (1971);
P.
M.
Pos-
TAL,
A Global Cons ain on P onominal;za ion,
"L. I.",
m:
núm.
1 (1972);
J.
R.
Ross,
The Su-
pe icial Na u e
o
.Anapho ic Island Cons ain s,
~e bi,'~ dels e bs causa ius," de les ases
de ela iu." de les ~omole i es?~ de les com-
>$'+Y
&k3
&~
~j
i
"L.
I.",
I :
núm.
4 (1971);
S. Ku o,
P onom nnli-
za ion, Re lexi iza ion, and Di ec Discou se,
"L.
I.",
111:
núm.
2
(1972);
P.
COLB,
Backwa d
P onominaliza ion and Amlogy,
"L.
1.".
:
núm.
3 (1974);
e c., e c.
13.
L.
KARTTUNFN,
P empposi wn o Com-
pound Sen ences,
"L. 1.".
IV:
núm.
2 (1973);
J.
J.
KATZ,
On de ini zg "P esupposi ion",
"L. 1.".
IV:
núm.
2 (1973);
e c.
14.
J.
F.
STAAL,
Pe o ma i e~ and Token-
Re lexi es,
"L. 1.".
1:
núm.
3 (1970);
P.
A.
SCHREIBER. S de Disiun s and Pe o ma i e Ana-
lysis,
#L.
Í.",-m:
&.
3 (1972);
D.
BOLINGSR,
Objec i e and Subjec i e: Sen ences wi hou Pe -
o ma i es,
'L. 1.".
N:
núm.
3 (1973);
e c.
15.
T.
SCHIEBB,
On a Global De i a ional
Cons ain In ol ing Quan i ie s in Gemn,
"L.
1.". 1:
núm.
3 (1970):
G.
CARDEN.
On
Pos -
De e mine? Quan i ie s,
"L. 1.".
1:
niun.
4
(1970);
J.
HINTIKKA,
Quun i ie s s. Quan i ica ion Theo-
y,
"L. 1.".
:
núm.
2 (1974);
e c.
16.
A.
M.
ZWICKY,
Usuully and Unusually,
"L.I.".
1:
núm.
l(1970):
P.
M.
POSTAL,
i
J.
R.
Ross.
A P oblem
o
Ad e b P eposing,
"L.
1.".
1:
núm.
1 (1970);
P.
A.
Scmaxm~,
Some Cons-
ain s on he Fo ma ion
o
English Sen ence
Ad e bs,
"L.
1.".
a:
núm.
1
(,WL);
R.
H.
THO-
MASON
i
R.
C.
STALNAKBR,
A
Seman ic Thw y
o
Ad e bs,
'L. 1.".
m:
n*.
2
(19731;
~ c.
17.
J.
A.
FOWR, Fo no De i ing "KW m
"Cause o Die",
"L.I.",
1:
núm.
4 (1970);
G.
~ROW
i
J.
R.
Ross,
A'
No e
on
AMpho ic Islgnds
and Causa i es,
"L. I.",
m:
núm.
1 (1972);
C.
S.
SMITH,
On Causa i e Ve bs and De i ed Nomi-
nal~
in En~lish,
"L.
I.*,,m:
niun.
1 (1972);
D.
e.
CRUCE,
A No e on Eng Esh Causa i e,
"L. I.",
m:
niun.
4 (1972);
e c.
18.
D.
M.
PRRLM~,
i
J.
R.
Ross,
Rela i e
Clnuces wi h Spli An cceden s,
"L. 1.".
I:
núm.
3 (1970);
J.
P.
THORNE,
On
Non es ic i e Rela i e
Clouses,
"L. 1.
,
m:
núai,
4 (1972);
R.
A.
H oso~,
Tense
and
Times
Re e en e
in Reduced Reia i ed
C auses,
"L. 1.".
N:
núm.
2 (1973);
N.
Famw~,
Rela i e Ciauses m d Pe o ma i e .Ve &%
*L. 1.'.
N:
núm.
4 (1973);
S. KUNO,
The Posi ion
9
Re-
la i e Clauses and Conjunc ions,
2.
i.
,
V:
núm.
1
(1974);
e c.
19.
D. T.
L* Nmmm,
The "Can' Seem oa
Cons uc ion,
"L. I.",
1:
nbm.
1 (1970);
P.
M.
POSTAL.
On
Co e e en id Subjp Dele ion.
"L.
1.".
1:
núm.
4 (1970):
S.
KUNO,
Cons a;n s on in e -
nal Clauses and Sen en ia Subjec s,
"L.
I.",
m:
núm.
3 (1973):
e c.
20.
G.
Lki OR
i
J.
R. ROSS.
Chmpu a i es
and
(Nje e ,
"L. 1.".
1:
núm.
1 (1970);
G.
M.
GR~,
Mo e
X
han no
X,
"L.
1.".
1:
núm.
1 (1970):
J.
R.
Ross
i
D.
M.
PERLMUWR,
A non-so i ce
o Compa a i es,
"L. 1.".
1:
núm.
1 (1970);
R.
HUDDLBS~N,
A Compa a i e Tau ology,
"L. I.",
n:
núm.
2 (1971);
J.
W.
BRESNAN. Syn ax o
ke
Compa a i e CIauses Cons mc wn in English,
"L. I.",
N:
núm.
3
(1973);
e c.
21.
E.
BACH,
Ques ions,
'L. I.",
n:
nGm.
2
(1971);
S.
KUNO
i
J. J.
ROBINSON,
'Mul iple
Wh
Ques ions,
"L. I.",
m:
núm.
4 (1972);
e c.
a ...= en e una
g an
di e si a de
pm-
blemes.
LI e ull ambé es udis diacdnics? S'hi
cons a a que la lingüís ica his b ica ha en i-
qui la se a capaci a de desc ipció i expli-
cau6 dels can is dels sons quan ha inco po-
a la noció gene al de conjun o dena de e-
des gene a i es onolbgiques.
Fins aqui, hem mi a de e e i únicamen
les dades més ex e io s
i
mecaniques del
unaonamen de LI: la se a, diguem-ne, i -
xa ecnica, les g ans iínies di ec ius, l'es-
uc u a
i
l'abas de la se a emk ica. Si p e-
enem,
pe o,
una
ap oxima& múiimamen
consis en a LI, que
ens
pe me i de copsa ,
a'un
ni el1
quali a iu,
el
pape
i
la signi ica-
u6
que
ha
man ingu
en
el con ex dels es-
udís
hgüh ics,
hau em
de e ecu s a una
doble
e Iexi6:
pe
una banda, en o n del
mm
geae ai,
I'wolua6
i
les polhniques de
la
gcania ica gene a i a ans o macional,
i'hbi p opi on
a
nhe
LI;
i
pe l'al a,
a a és d'una
ia
signi ica i a de collabo a-
cions, eme en quina mesu a LI s'ha inco -
po a a aqueII hbi
i
se
n'ha e essb. És
a
di ,
en quina mesu a hi ha con ibui
i
amb quin es il. Si exa ninem
aixb,
penso que
pod em e -nos & ec, d'una o ma ela i a-
men plausible, de quina mena de e is a de
lin@ís ica es LI.
En
un
epiis b eu de lJe olucióx de la g a-
ma íca gene a i a ans o macional
(GGT)
du an els úl ims anys
és
gai ebé obliga que
ens limi em a una única polemica, la nés des-
acada, la més e nble na íca
i
de ons,
la
més
aguda
i
que més in a ha é
gas a
als
lii-
güis es gene a i is es (si
bé.
da e amen ha
pe du i ulhcia
i
sembla qué els coñ in-
can s, ja a iga s de discu i
i
desenganya s
de con kce , es dediquen
a
pe ila cadas.
els pmpis pun s de is a): la con o hsia
en-
e
la
seman ica in e p e a i a (SI)
i
la
se-
mh ica gene a i a
(SG).
Veu em, doncs,
aaues a ~ol&mica-dau
i
el seu
cu s
en
el
de.&
GGT.
La
GGT
podem
di
que apa eix amb la
pubIieaci6 de
Syn m ic
S uc u es,
de
Noam
Qlomsk . l'an
1957.
i
aue d'aksho es
en-
$
ha G a &manén n&
en
c isió. En
aques a ob a p ime enca,
on
Chomsky
assa-
U.
J.
HANKAMER,
Unaccepd bIe Ambigui y.
"L.
1.".
IV:
n un.
1
(1973);
P.
M.
Pos u,
On
Ce ain Ambigui íes,
'L.
1.".
V:
nh.
3
(1974);
e c.
23.
S.
R.
-N,
On G assmann's
Imn,
in
Sansk i ,
"L.
1.".
1:
nh.
4
(1970).
eplica
pe
E.
PaaLPs
i
M.
K.
BRAME,
On
Local
O de ing
o
Ruies in Sansk i ,
'L.
I.",
N:
núm
3
(1973);
e c.
ja la o mulaci6 gene a i a d'algunes idees de
2.
Ha is,
la
semh ica no
hi
és
conside ada,
enca a, com una pa de
la
desc ipció
lin-
güís ica. A a
bé,
aixb
no ol pas
di
-en-
ca a que so in hagi es a in e p e a
així-
que Chomsky dub és de si e a legí im l'es u-
di de la signi icació
i
de si ealmen calia
in
co po a
un
es udi de la e e encia
i
de la
signi icació a una eo ia del llengua ge co n-
ple a?' Només que la sin axi e a ac ada in-
dependen men de la semh ica pe qu&,
pe
a descob í o selecciona una g amh ica, la
in-
e p e ació semh ica no sembla a
pas
ne-
cessii ia. L'any
1963,
J.
J.
Ka z
i
J.
A.
Fo-
do " in en en pe p ime a egada de o mu-
la la semh ica co n una pa sis emk ica de
la desc ipció lingüís ica. P e enen una eo-
ia més po en que in~es igui~abo a la sin a-
xi
i la semlln ica, pe al co n desc iu e
sin-
c bnicamen la o ali a &una íiengua na u-
al compo a ca ac e i za -la g ama icalmen
i
semh icamen ;
di
en pa auies de Ka z
i
Fo-
do : la desc ipció lingüís ica sinc hnica menys
la g ama ia
6
igual
a
la
semh ica.
Una eo ia semhn ica
així
ha
de desc iu e
i
explica la capaci a in e p e a i a dds usua-
is d'una llengua pe : a) de ec a les ambi-
güi a s no sin hc iques d'una ase
i
ca ac e-
i za -ne les di e ses
lec u es
possibles;
1-'
de e mina
el
nomb e de 1-
d'una
a-
se a a és de les elacions semh iques, de
o ma que en siguin eíiminades les ambi-
giii a s po enaals; c) econ&e les ases
anbmales;
i
d) pe ceb e si
una
ase
és
pd-
asi d'una
al a26
La
eo ia semsn ica, -ns Ka z
i
Fodo ,
en a
en
acció sob e les ases quan ja han
es a desc i es sin iic icamen ; amb pa ades
se es: I'en ada (inpu ) del componen
se-
mb ic
és
la
so ida
(ou pw ) del componen
sin hc ic.
Una
eo ia semh ica
és
in eg ada
pe : a) un udicciona in o ca hleg
de
m s els
elemen s lel ics
i
de
lei
sé es' leauies,
ex-
p essades en é mes: d'un ocabula i semhn-
ic uni e sal;
i
b)
un
conjun ' ini de e egl*
de p ojeció», que de e mhúii-
la
cb ec a-
in-
e p e ació semh icaíde cada una de les a-
ses engend ades
pe
la g ama ia. D'aques-
es egles de
p ojecció,
que con e eixen* es-
nic u es p o undes en ep esen acions7 se-
mh iques,
n%
ha
de
dos
ipus, segons si
són aplicades a ases que han so e només
ans o macions singula s (Pi) o be a ases
p oduc e de ans o macíons gene ali zades
(P2).
Ka z
i
Fodo conside en essends
les
egles del segon ipus pe qu¿?, a ells, hi
24.
C .
N.
CHOMSKY,
P bleg
a
Es uc u c s
sin ác icas
(Mexic,
Siglo
XXI,
1974):
p.
19.
25.
J.
J.
ICin
i
J.
A.
FOWR,
The S uc u e
o
a
Seman íc
Theo y,Ldins
"Language"
39:
núm.
2
(1963).
eedi a
a
FmR
i
Knn,
ed.
The S uc u e
o
Language
(Englewood
Cll s,
N.
J.,
1964).'
26.
FODOR
i
Knm,
op.
d .,
PS.
402-403.
82
Gemma
Rigau i Oli e
ha ans o macions que enen e ec e semh-
ic i, enca a, pe quh les ases compos es e-
sul en de ans o macions gene ali zades. Pe
a
J.
J.
Ka z
i
P. M. Pos al a
An
In eg a ed
Theo y o Linguis ic Desc ip ions
(1964),n
en can i, les P2 no són necessaiies, ja que,
com han mos a , les egíes de p ojecció ope-
en exclusi amen sob e indicado s sin ag-
mi ics subjacen s i, conseqüen men , les
ans o macions no en can ien el signi ica ;
és a
di :
o a la in o mació semb ica es a
ep esen ada en I'es uc u a subjacen .
Un cop assumides pe Noam Chomsky a
Aspec es o he Theo y o/ Sy ax)
les con-
clusions de
Ka z
i
Pos al an se inco po a-
des
-i
la an millo a - a
la
eo ia' sin hc-
ica on, a a, la semh ica
hi
é un pape ain-
e p e a iu~. La eo ia exposada
en
aques a
ob a és coneguda pe Teo ia Es hda d (TE).
Els seus componen s són esquem i icamen
p esen a s d'aques a mane a:
1
BASE
1
MACIONAL
Es uc u a
Cada compo ien
6
úi
coniun de &s
o p ocessos.que con e eken la ep es'en &i6
d'en ada
&
la de so ida. se~ons 'indiauen
els ec op.
,
-
La
-TE
compo a a,
pe o,
alguns incon e-
nien s: En e les p opos, es gene als encami-
nades a esold e'ls des aquem la Teo ia
'ES-
bda d Ampliada
(TEA)
i
la eo ia de
la
Semh ica Gene a i a (SG).
R.
C.
Doughe y,
S,
Y.
~u oda,
J.
E. Ed-
monds.
R.
Tackendo .
T.
B ésnan. e c,
s'adsl
c iuen'a laVp onos a de TEA, sehnd la qual
la ep esen ad6 semh ica no 6s pas-de e mi-
nada
exclusi amen pe I'es uc u a p o unda
de la ase (on
lei
elacions uncionds
i
les
p opie a s aa icula s dels lexemes de e mi-
nen les elacions semh iques), sin6 que, en
27.
,(The>MiT P ess, Cambndge, Mass.,
1964.)
28.
(Thej
MIT P ess, Camb idge, Mass.,
1%5);
e si6 cas ellana
Aspec os 'de
&
eo ía
de
la
sin-
cuñs
(Mad id,
Aguila ,
1970).
ce s aspec es (l'abas de
la
negació, la
auan-
i icació, les elacions ana o iques, e c.),
és
de e minada pe les egles que ope en en
I'es-
uc u a supe icial. Aques a co ecci6 a la
TE
queda ia isuali zada com segueix:
BASE
I
Obse em,
.pe o,
que la
TÉA
que-
den in ac a els pos ula s_ on,pq als de,la
TE, com,
pe
~Geinple, la"i8dependhcia
sip-
axi-semi& ica:
'
8
'& u al&:.ín eg e a i a de
la semm iq,'
n0a-6
ii'es mqá
pdu~~
da..
.
Qí6msk
G~~ eii-ha
a&& aques a
e-
isíó'
%
ja
;&
TE"':
A!
la
in&& de
l'édici6 cá6 díana iie-
's$& & ic-' S uc~u es,~
acaba I'exposiaó
ahí:
#Si pa km de la base
dels coneixemen s ac uals,
la
Teo ia
Es an-
da d Ampliada
-em
-sembla
la.
e si6--m&
pkóme e $o a de
la
eoiia de
1a
g amh ica
ge-
ne a i a.~
-
-
-
Pe o no
o s
eis
lingüis es gene a i is es
hi
es an d'aco d.
Una
.bna
miia
(enca a
qu
no puguem di -ne
una
escoia
uni icada),
41.-
semp e han ana ad e in les insu icihcies
de la eo ia chomskyana, p opugnen una mo-
di icació.mol adical. Encappien
eis
seus e-
baiis
i
les se es p opos es amb
el
nom de
Semh ica Gene a i a
(SG):
G.
Lako ,
P.
M. Pos al,
T.
R.
Ross,
,
J.
D.
McCawley, e c.
Essencialmen , la se a con icció comuna
és
la
insepa &íili a sin axi-semh ica i,
ambé,
que
el pape de les ans o macions, co n de
les
es iccions de i acionals
en
gene al, consis eix
28 bis
La
e isi6 es P apun ada
a,AspecCs
o
he Theo y
o
Syn ax,
cap.
3
no a
9,
i
segons
Chomsky
(Deep
'
S uc U e, Su dce S uc u e,
and Semnn :c In e p e a ion
a
S udies on' Se-
man ics in .Gene a i e G amma ,
1972,
no a
20).
abans de l'es iu del
66
ja ha ia p esen a
la
m
isió.
1'
29.
C .
N.
CRo& sasm,
n iÓd&&'a
la e si6
cas ellana
d% uc u a
sin ác icos.
edici6
ci a-
da,
p.
u.

a elaciona les e~ esen acions semh iques
a nb
les
es uc u es de supe icie. Pensen,
amb o es les epemssions eb iques mnse-
güen s, que Ia semh ica po se gene a i~a,~
i conside en únic el sis ema de egles que e-
laciona les ep esen acions semh iques amb
les es uc u es supe icials. La p opos a de
la
eo ia
SG
podem ep esen a -la esque-
mh ica nen mm
segueix:
COMPONENT
el
No em que
el
pun dau de la di e ghcia
en e la
TEA
i la SG 6s l'au onomia de
la
sin axi. Un epas a I'e olució de la lingü s i-
ca
gene a i a, des de les
Syn ac ic S uc u es
ins a
la
SG,
a
eu e que l'expansió del
domini de la eo ia lingüís ica 6s I'expansió
de la de inició de
la
semh ica. En, o ma
gd ica, i conside ablemen esumida,
po-
dem obse a -h~:~'
Chomsky
(1957)
NO
S
-
-
-
Lees
(1960)
TEA
s
's
s
SI
NO
1:
Fo ma ~a . la semh ica. de la desc i~-
ci6 lingüis ka?'
11:
És inde~enden , la sin axi. de la semh-
ica?
111:
Es in e p e a i a, la semb ica?
IV:
Hi
ha un ni ell independen d'es uc u a
p o unda sin hc ica?
V: Es onamen en exclusi amen , les in e -
p e acions semb iques, en l'es nic u a
p o-
unda?
Sob e o els da e s cinc anys, els semh-
ics gene a i is es han pubiica copiosamen ,
maldan pe de i la se a eo ia lingüís i-
ca, p ecisa -ne els ex ems, pallia -ne els de-
ec es, p oposa no es hipb esis, polemi za
amb els con incan s..
:
Els con incan s, e i-
den men , han con es a als a acs, maldan
ambé, alho a que indica en
els
de eaes de
la
SG,
pe es end e
i
ap o undi les p bpies
a gumen acions. La con o & sia que en e-
sul a, ja n'hem pa la més amun , ou d'una
g an i aci a . LI, ambC ho hem di , es
cons i uí en ibuna de deba des que so í,
el
1970,
i ins a ui ha ana o e in les se es
pagines al o neig lingüís ic. Veu em a a com
s'hi ha desen o lla a a és d'una ia dels
ex os que m'han se nbla més ep esen a ius.
La polemica, emblema ics, pe ella ma eixa,
pensem que ca ac e i za A, alho a, l'abas
i
el compo amen de
LI.
Al
p ime núme o de
LI,
P.
M.
Pos al
hi
publica un ex ens a ide,
On
he Su ace
Ve b «Remind»F
mol so in eplica a LI
ma eix i a d'al es Ilocs, on anaii za a les
p opie a s sin ac iques d'una de les accep-
cions de I'es uc u a supe icial del e b an-
gi&s
emind
en
el
sen i que € a
1)
(un cas
en el qual el signi ica de llelemen e bal im-
plica una pe cepaó de simiii ud en e en i-
a s):
1)
Ha y epinds. me
o
F ed As ai e
u
Pos al es p oposa mos a que una anaii-
si
ben
po ada de
les
p opie a s de
emind
32.
"L.
I.",
1:
nb.
1 (1970). ps. 37-120; am-
b6 publica a
C.
J.
RLLMORB
i
D.
T.
LANGENWBN,
ed., S udies in Linguis ic Seman ics (No a Yo k,
171); pe a un esum en ancbs, egeu "Lan-
gages"
27
(1972). L'akicle 6 la següen es mc-
u a:
a) aillamen de l'elemen I&xic objec e d'es-
udi; b) es udi de les p opie a s ca ac e ís iques
de les ases que con enen el e b emind; c)
p esen ació d'una es uc u a p o unda que ex-
pliqui aques es p opie a s;
i
d) implicacions e&
iques de I'anilisi.
33.
Hem conse a semp e els exemples en
anglbs pe qub la aducci6 no pk me ia" de es-
pec a , mol so in , l'es uc u a. de les ases
mgleses objec e de llanAlisi.
30.
C .
h.
LU opp
i
J.
R.
ROSS,
IS
Deep S w-
u e Necessa y? (Indii Uni e si y Linguis ic
Club, 1973); aducci6 cas ellana a
V.
SANCHBZ
DE
ZAVALA,
Semán ica
y
Sin axis en
la
lingüis icn
ans o ma o ia, ol.
I
(Mad id,
Aliinza
Edi o ial,
1974).
31.
Vegeu
H.
MACIAY,
O e iew,
pa
11,
a
D. D.
SWNBERG
i
L.
A.
JAKOBOVITS,
ed., Seman ics
(Camb idge, Uni e si y P ess, 1971), p.
158
Gemma Rigau
i
Oli e
no és ac ible en la concepció &es uc u a
p o unda de la
TE
de la
GGT
i
que, en
can i, aques es p opie a s ea i men el pun
de is a de la
SG.
Pos al iden i ica, d'an u-
i, l'elemen lexic objec e de i'analisi, és
a
di , l'ai la de o s eis al es elemen s lkxics
que compa eixen la ma eixa o ma onolbgica
i amb els quals pod ia se con ós. De ineix el
signi ica de
emind
que es udia amb la pa-
a asi
pe cei e simila
(pe ceb e co n a si-
mila ) des ian -lo d'una al a de les se es
possibles lec u es:
cause o emembe
( e
eco da ). En la p ime a accepció,
emind
és
un e b d'es a , no pas d'acció; e i la segona,
en can i, és un e b d'acció,
i
pe aixa.ad ne
la o ma impe a i a.%
La p ime a obse ació de Pos al és: les
ases amb
emind
(=pe ceb e co n a simi-
la ), en I'es uc u a supe icial, apa eixen o -
mades amb l'elemen e bal i es sin agmes
nominais: un subjec e, un objec e, un objec e
di ec e. Cons a a ambé que
emind
és un
e b únic, en el sen i d'inassimíiable a cap
dels ipus de e bs anglesos que es cons uei-
xen amb es sin agmes nominals, co n pe
exemple el ipus que comp en
gi e
(dona ),
h ow
(llen~a ),
s eal
(p end e),
bo ow
(man-
lle a ), e c., i igualmen inassimilable als que
es cons ueixen amb sin agmes in odui s pe
abou .
D'al a banda, cal ambé dis ingi
e-
mind
d'al es e bs que es cons ueixen amb
es sin agmes nominals, co n és a a
in o m
(in o ma ),
con ince
(con ence ),
wa n
(ad-
e i ), l'es uc u a dels quals ~odem ep e-
sen a esquema icamen com:
SNi
e b
SNí
oj
SN3.
Pos al diu que el sin agma nominal
in odui pe
o
i
subo dina a un dels e bs
sua a esmen a s ha de se o cosamen abs-
ac e; pe
aix6
emind
és inassimilable
a
aques a ipologia e bal. D'al a banda, a
més, aques s da e s e bs s6n d'acció
i
e-
clamen un agen , men e que
emind
ho és
d'es a
i
cap dels seus es sin agmes nomi-
nal~ unciona a co n a agen . Pe o plega ,
Pos al quali ica
emind
d'únic en el seu
i-
pus.
Segons Pos al, una al a de les ca ac e ís-
iques de les ases amb
emind
és que cap
dels es sin agmes nominals que
hi
apa ei-
xen no po se co e e en a cap dels al es
dos, és a
di ,
pe al que les ases es iguin
ben o mades no po ha e -hi ~qe e enaa.3~
La
impossibili a de co e e hcia
6
aona-
da
quan ms al es udia
les
es uc u es que
con enen
emind.
Ja
hem
di que
el
signi i-
ca de
emind
implica una pe cepció de si ni-
li ud en e dues en i a s, una ep esen ada
pel sin agma nominal-subjec e, I'al a pel sin-
agma nominal-objec e.
El
sin agma nomi-
nal-objec e indi ec e ep esen a l'en i a que
expe imen a la semblanca. Pos al
sen a esquema icamen co n segue
14)
34. Aques segon signi ica es oba en les
ases com 3)
Ha y eminded Be y
o
isi
he sick uncle.
G.
LAKoPP,
a
On Gene a i e Se-
man ics,
publica a
Seman ics,
ed. ci .,
p.
270,
no a
b,
assenyala
un
al e signi ica de
emind,
so in con 6s
amb
els dos de Pos al
ja
esmen-
a s:
make hink
o
(£e pensa en).
35.
Pos al pa la de
la
co e e kncia p essu-
posada,
i
nb
pas de I'asse i a. Pe als es
ipus de co e e bncia possibles en les ases de
les Ilengües humanes,
c .
POSTAL,
On Co e e e-
SN (S)
SN'
(O)
(SIMILAR)
Es po di , doncs, que aques es cons-
uccions con enen dues p oposicions:
la
i-
me a indica que un indi idu s'adona
d'un
es a de simili ud exp essa pe la segona.
Aques a es uc u a, la subjacen a,les cons-
~ccions amb e 5 supe icial
emind,
pe -
me explica la impóssibili a de cde-
hcia en e subjec e
,(S)
.i
'pbjec e
(0)
co n
una p opie a comuna
,
p edíca s que
Pos al anomena. de sh& ud
(els
quals són,
lbgicamen , e lexius, sims ics
i
no ansi-
ius). La co e e encia, doncs, en e S
i
O
es a bloquejada pel p edica de la p ope
sició inse ida.
En can i, pe a Pos al
la
cone e bcia en-
e S
i
O1
se a bloquejada pel p edica de
la ase ma iu. A a
M,
co n que
pe ceiue
no compleix la condició de bloqueig,
el
subs-
i ueix ae
un
al e e b de signi ica eí, pe
s ike,%
que
E
consen la ans o mació
d'e-
le ació de subjec e
( aising),
i
així
el
sub-
jec e de ía ase inc us ada queda con e i
en objec e dependen de1 e b de
la
ase
ma iu. Ul a
aixb,
i
semp e segons Pos al,
els e bs co n
s ike
associen
una
segona
ans o mació a la d'ele ació de subjec e: la
ial Complemen
Subjec
Dele icw,
"L.
1.".
1:
núm.
4
(1970).
De
o a mane a, aques pun li
ha
es a discu i pe
J.
Kimball,
co n eu em
més enda an .
36.
Vegeu I'a icle ci a a la no a 32, p. 40.
L'a gumen no depen
pas
d'una sinonimia com-
ple a en e
emind
i
pe cei e simila ,
sin6 Cuna
inclusió de signi ica .
37.
Aques s e bs subjacen s no s6n ele-
men s Iexics, s6n
e bs semdn im,
/
a
di , p e-
dica s;
c .
i'a icle ci a
a
la
no a 32, ps. 117-
11Q
de desplagmen de e b ~síquic
(Psych Mo-
emen ),
bhsica pe a explica la es icció
de co e e hua en e
S
i
O1
(pe aue aques-
a
egla mai no ope a sob e
S
i
O
co e e-
encials).
Aixb,
ípic de ce s e bs
i
adjec-
uus d'ac i i a s psíquiques, in e can ia el
subjec e
amb
I'objec e. Pe exemple, si a 27)
La inse uó lkdca, que subs i ueix
s ike
simila
pe
emind,
no ind a
Iloc
is que
les
es uc u es subjacen s no
hagin
so e una
se ie de ans o macions. Pos al les inicia
adop an
pe
p ime a egada aquella sugge-
hcia de
J.
McCawley (1970)' segons la
qual l'angles é un o d e subjacen e b-
subjec e-objec e, com es po eme a 196):
hi ope a la aans o mació d'ele ació de sub-
jec k
ind em 32):
321
ack s uck Be y o be like Bill
La
e&
de desplapmén de e b psicolb-
gic, que s'a~lica desp és de Ia d'ele ació, si-
ua a Be y a la uncib de subjec e:
33)
Be y s uck Jack o be like Bill
Ob hd em l'es uc u a su~e iual desp és
d'una se ie de ans o macions obliga b ies
que con e i an 33) en
34):
34)
Be y s uck Tack
as
being like Bill
En elacib
a nb
la impossibili a de co e-
e&naa en e
O1
i
O,
Pos al p oposa, pe
a explica -la, un p incipi gene al segons el
qual el sin agma nominal deg ada
SN.
(aqueII que ha pe du el seu es a u de sub-
jec e) d'un e b
Vi
(aqueU que p en una
ase com a complemen
i
6s so mes a la
ans o mació dJele aci61 no ~o se l'an e-
ceden d'un sin agma nomina co e e encial
aue simi un dels cons i uen s ~ incipals del
sin agma d'in ini iu o de ge undi sense sub-
jec e p oduc e de I'apiicació
d'una
egla
&e-
le aci6 del complemen de
ViU
Fins aquí, Pos al
ha
aona la impossibili-
a de co e e&ncia
en e
els sin agmes nomi-
nal~ de
Ies
ases
a nb
emind
p oposan pe
a aques
e b
supe icial una es uc u a sub-
jacen que el desdobla a en
s ike simila .
A a
bé,
si
el
ecu s a la descomposició lexi-
ca de
emind
ha eaímen aona la impos-
sibili a de
la
co e e hcia,
aixb
ol
di ,
pe
a Pos al, que el
camí
e a co ec e. Apo a
desp és
una
lla
a
llis a
d'exemplesp de e s
empí ics que
Je eix
mm
a
p o es comple-
men a ies, pe dona supo a
la
ja palesa
hipb esi de l'es mc u a subjacen que
pos u-
la a
pe
a
emind.
38.
C .
l'a icle ci a a la
no a
32, p. 52.
39.
S6n
unes
en a
pagines
a apeides de
ex
el seu a icle,
ja
ci a a
la
no a
32, ns.
54-83.
86
196)
AF-,.
R ed.
SN
(S)
SN
(0)
1
VRlKE
x
SIMILAR
Mi jancan la egla
196) es can ia a en 196) es can ia a en
/
P ed.
SN
I
STRIKE
x
I
y
SIMILAR
z
Pe la egla d'ele ació de p edica p oposí
da
pe McCawley (1970), s'ob é:
'!
40.
English
as
a
VSO La gccage,
a
"hgua-
ge".
46:
núm.
2
(1970).
ps.
286-289.
41.
Lexical Ime ion in
a
T ans om ional
G amma wi hou Deep S mc u e,
dins
Pape s
om he Fou h Regional h4& ing
(Chicago
Lin-
guis ic Socie y,
1%8);
n'hi
ha
e si6 cas ellana a
V.
ShNCHE
DB
WVAU,
Op.
d .
Mi janpn la ans o mació
de
e b ~sicolb
gic s'ob é:
Finalmen , cal aplica la egla de , o ma-
ció
de subjec e,
pe
al
que I'eS ~du a sub-
jacen VSO quedi en I'o d e pic de I'es-
niau a supe icial de les ases angíeses:
A
pa i d'aquí
s ike simila
se a subs i ui
pe I'elemen 1Mc
emind
mi jan~an
la
e-
gla d'inse á6
lMa.
D'aques a icie, a nosal es ens in e es-
sen sob e o les conseqü&ncies eh iques que
implica
la
de i aa6 de
emind
al com Pos-
al la duu a e me. La p incipal de o es
elles, implicada en el pape que Pos al d6na
al
lexicon,
és
la demos aad de la inu ili a
de l'es nic u a ,p o unda
en'
la o ma com
l'en én Chomsky a
Aspec s o he Theo y o
Syn ai.
Aques
és,
ambé,
el
pun dau on
di e geixen subs anaalmen
la
TEA
i
la
SG.
Vegem quines s6n les impiicacións
eo i-
ques de I'analisi de
emind,
i
ins a quin
pun signi iquen una modi ica& de la
TE:
-
1).
La
descomposici6
le&.
Pos ai p o-
posa que elemen s Ii?xics co n
és
a a
emind
siguin descompos os, pe que s6n d'alguns
mane a anaii zables. Pe al e b
andes
e-
mind
no
hi
ha es uc u a p o unda,
és
a
ái ,
el
e b supe icial
emind
no co espon
a cap elemea e bal @c de les es uc u es
sob e les quals són aplicades les ans onna-
cions.
Així,
dona, nomes
unes
ans o ma-
cions p e-lexiques, an é io s
a
la
ins&6
B
xica, pod an e co espond e
un
conjun d'e-
lemen s semh ics subjacen s a
un
elemen
supe icial únic.
Segons
la
TE,
o es les &s del com-
ponen ans o macional s6n pos lMques,
6
a
di ,
o es ope en
un
cop les es uc u es
p ciu~cies ja han es a pienamen especi ica-
des pe la-inse ci6 dels elemen s lexicais.
2).
Homogenei a . Com o s
els
adsc i s
a la SG, Pos al és pa ida i
de
I'homogene?-
a en e les ep esen aciom semh iques
i
les sin kc iques: són de la ma eha na u ale-
sa o mal, s6n a b es e ique as.
La
SG de-
dueix, doncs, de
la
p esbcia d'elemen s de
na u alesa semh ica en I'es uc u a subja-
cen ,
la
iden i a en e
la
base i la ep esen-
ació sedn ica de les ases, o, di
d'una
al-
a mane a, Ia iden i a en e I'es uc u a se
min ica in e na deis elemen s lexícs amb l'es-
uc u a sin ac ica. Veiem,
així,
la incom~a-
ibiíi a de
I'di
de Pos al mb
la
TE,
la
qual suposa I'exis hcia d'un ni eli d'es uc-
u a p o unda (di e s del ni d de les e-
p esen auons semh iques) que con é es uc-
u es di ec amen co esponen s als elemen s
lgxics de I'es uc u a supe&cial.
Pe
a Pos-
al.
I'es uc u a o unda d'una ase
és
la
se a ep esen aai5 semh ica. D'aques a
a ii-
maci6 de i en bes conseaühcie~:~
a)
El
compoñen de
la
base de
la
a-
mi ica ha de gene a , di ec amen ep e-
sen acions seman iques.
b) No exis eixen edes
de
a oiecaó.
c)
Les
elj esen aa&s & i&es
han
de se a b es" n6s aue no,
,w
cóniun s
'
>
d'indicado s.
''I
d)
Calen'
-i;k o mácions que ope in
so-
b e es ix%wes % e-11exicjues.
:+$
3).
T ans o maaons
'
p&lexiques. Ope en
damun
d'una
g iib.
pa '>d'áuo que a
la
TE
e a
domini de les egIed de ip ójeccid. es a
di ,
en la no a ea ia de
la
SG les ans o -
macions jp e1Mques
in e ind an
en
aqu&
Iles es uc u es eis ni ells d'abs acció de les
quds co esponia;.
en
la
TE,'
a les ep esen-
aaons sM$n igu@
i'
a 18s
'
es uc u es p o-
undes. Ho eiem ed
el
diag ama de Pos ai,
en el cas COnQe de
I9an&i
de
emi&
u
,
.
265)
L.
>'
-42.
C .
PO&&,
a icle
ci a
a
la
no a
32,
p.
99.
/.
43.
Id.,
p,
110.