'Linguistic Inquiry' i la gramàtica generativa transformacional (I i II)

inguis ic Inqui y~ i la g d ica gene Gemma Rigau i Oli e ¿inguis ic Inqui y* (LI d'a a enda an ) 6 una e is a no d-ame icana de liogüis- ia d'una cada dia m& conside able im- po gncia pez a segui el pd ac uai dels p oblemes i les inwsigacions en m del iien- gua ge. Amb inim m6 didgado que no pas c í ic, aques es a lles es p oposen de e -ne una ecemi6 que posi a Isabas de lec- o ~ cuiosos, pe o no del o inicia s, l'e- xis +cia.> el aw ex i el a annh d'aques a pubhcaa6. Com. que, e pa la. d e si a de emh- iques i en - s lingüis ics, cal compy a nbC amb I'embalum del ma e ial edi a , un comen a i exhaus iu i de aüa de LI e- sul a ia, & li e almen im ible. 1, si ens li ni ii em a anaii za a Euna única qües i6; de les moldssim~ que plan eja; la na- dcia de wnjun que a a p e enem ampoc na la pod íem e e i . No ob aixb, les ano a- aons que wgueixen (bb iamen , a isc d'in- su iaen s i de ades): es- d'scos a el lec- o d'unl _ o ma p ou> documen ada-a 11 i al seu Bmbi . LI és edi;ada pe The -MIT P ess a Cam- b idge (Massachuse s), edac ada onamen- ai nen en kngua &esa: amb eqiihxia 1. Vin nhems. El ni ime o 21 ha so ü quan ja no &a possibi&inii a -nc el eon ingu a aques a essenya. ' 2. "Amb lWca excepcid &W a icie m de- many de EAanb ed BIBRWISCH, Feíi a -Linguis ik, 'L. I.", : nQm 1 (1970).' ' , . ~ a i a ans o maciond (1), imes al. Des del gene de 1970, -que a apa eixe , &S a a, n'han SOE í in núme os apkga s en cinc olums, un pe any. Di- igeix LI, des del seus inicis, Samuel Ja Keyse , d un consell dlassesso s que eu- neix noms com N. Qiomdcy, M. Halle, Y. Ba -Hillel, R. Jak.obson,- C. Iá iS auss, G. A. Milie , J. Piage , W. V. Quine, e c., i amb un consell d'adjun s de di&& pe on, al lla g dels olums, han ana passan mol s dels capda an e s, de la. lingüís ica guie a i- ua ame icana i eu opea: E. Bach, J. Fodo , L. Ka unen, G. Lako ,P. Kipa sky, M. G m, B. Hall-Pa ee, P. Pos al, J. R Ross, J. McCawley, N. Ruwe , D. M. Pe lmu k , e c. Segons la m ena6 dels seus p omo o s, LI ol se una pla a o ma in eHd on in- guin cabuda o es les discipünes que con- e geixen en el p opbsi d'explo a E d'es u- dia I'habili a humana a manipula signes. Des dels inicis de h g d ica gene a i a cans o maaonal, amb la publicaQ6 *de Syn- uc ic S uc u es de Chomsky, la linas ica ha expe imen a g ans can is i hi ha in o- luc a al es b anques de la a&& amb les quals es a a en elaci6; la psicologia, la i. loso ia, les ma emi iques, I'an opologia, I'a , la biologia, la li e a u a, l'acús ica i-la psico- pa ología del llengua ge. Doncs be, LI es i obe a a o es eiies en k mesu a deh seus in- e esos lin$ís ics i de 'les se es comexl*ons. L3a end6 ~ io idl ia, e iden men , és semp e man inguda pe .les :m&b espccíhmen lingü s iques, sob e o en aquells pun s més canden s i deba u s de la se a p oblemh ica ac ual i en aquells nous plan ejamen s seus que gene en --o han gene a ja- o un se- gui de no es eo ies lingüís iques. LI p opo - ciona ia p ecisamen , pe ole dels edi o s, un camp de ba alla i un labo a o i expe i- men al on els con ac es, pliques, no es a - gumen acions i o a mena de p opos es i de- ba s esul essin hpidamen possibles i pú- blics i, a m€s, a l'abas immedia d'un am- pli ce cle d'es udiosos d'a eu. En co espond ncia a aques s p opbsi s, la e is a no 6s pas es uc u ada en base a 36 me os monom& ics, que au ien agili a a la discussi6 i l'in e can i, sinó pel sis ema an comú de seccions ixes. La p ime a €s dedica- da a assaigs i a icles de ons. Segueix la sec- ci6 de spliques i polhniques (Rema ks and Replies) usualmen , pe b no Das necessh ix- men , e e ides a esc i s aba egu s a LI ma- eix. La e ce a secció, in i ulada Squibs and Discussion, 6s la m6s o iginal de la e is a i s'empo a gai ebé la mei a de les pagines de cada núme o; es ac a de no es, pe i es aco acions, deba s b eus, a egades simples p egun es: l'exemple que des h una a m- men aci6; l'a gumen que desmun a una eo- ia, o bé que I'a e ma; la e lexi6 o I'acu- di que iHumina un p oblema; espos es en con a d'a i macions, esc i es o o als, d'algun lingüis a; l'exposicib d'una pa adoxa o la o - mulau6 d'un p oblema on al& s'ha encalla men e es udia a una qües ió ... En o cas són semp e no es mol b eus en o n de p o- blemes mol conc e s. Aques a secci6, d'una g an luydesa, pe me al lec o d'es a al as de no es idees que agin so gin , o jus apun ades o o mulades de esc, i ins dels dub es i desconce s d'es udiosos. El seu ca- ime in o mal i absolu amen obe possi- bili a al lec o , a més, d'in e eni -hi amb o- a no mali a si hi ~? alguna cosa a di . LI no dedica cap seccib a bibliog a ia ni I a comen a is sis ema ics de no e a s de lli- b es o a icles.' Dona el ca hc e obe de LI, a les se- es pagines es poden llegi , ocasionalmen , es udis eladona s d'alpna mane a amb la capaci a lingüís ica de l'home: d'emoanuo- pologia, o li e a u a, o a ... N'és un exem- ple in e essan la qües ió susci ada pe Phi- lip Liebe man i Edmund S. C elin4 en o n 3. Hem oba una Jola essenya, Re iew A - icles: The S uc u e o Symbol Sys ems, de Mq BUCK. sob e N. Gooo~~uu, Longunges o A An App oach o he Thw y o Symbols, "L. I.", n: nh. 4 (lml). Ai da e núme o dels olums N i hi ha una llis a pelada, sen- se cap comen a i c í ic, dels llib es i e is es ebu s du an I'any a Ia edaccid de 'L. I.". 4. P. IJJBERMAN i E. S. CRELIN, On he Speech o Nemde hd Man, "L. I.", u: núm. 2 (1971). de si l'home de Neande hal podia o no eme- e sons a icula s. Fonamen en el seu es udi en el c ani bssil de La Chapeile-aw-Sain s, que conside en com a a que ípic de l'home de Neande hal, i en conclouen la insu ici ncia de l'apa ell ocal sup ala ingi i, pe an , la se a incapaci a de p odui un llengua ge a - icula . Els au o s en desp enen dues conse- qiiencies: p ime a, que l'home de Neande - hal, o i que la se a habili a one ica ha- ia de se supe io a la dels p ima s no hu- mans ac uals, i p obablemen e a u ili zada pe la comunicació, no obs an aixb no pa - la a; segona, que l'home de Neande hal e- p esen a un ni ell in e medi en I'e oluci6 e s el llengua ge, l'apa ici6 del qual ou g adual. Segons els au o s, la desapa ició de l'home de Neande hal po se explicada com una conseqiiencia de la se a de ici ncia lin- giiís ica -i pe an , in euec ud- en on de l'home de C o-Manyb, do a d'una o ma semblan a l'home ac ual. Aques es udi de Liebe man-C elin ou con es a a Squibs and Discussion pe K. ReismanS i pe Donald H. Mo isP Aques da e demos a apod c- icamen que la econs ucci6 e a pe Lie- be man-C elin de les ega es o solcs sup a- la ingis del c ani bssil de La ehapelle-aux- Sain s €s e bnia, la qual cosa in alida les conseqü ncies que eien de i a de la se a anhlisi. Un al e exemple de l'ampli ud dei JX- gis e emh ic de LI, i que els in e essa s pe la li e a u a i l'a llegi an amb gus , ens e1 d6na l'a icle de Roman Jakobson que ob e el p ime núme o de la e is a: On he Ve bal A o WiUiam Blake and O he Poe -Pain- e s? L'au o hi anali za ei poema In an So - ow de William Blake i la iHus aa6 que l'acompanya, com ambé l'aphdix pd ic dlHen i Rousseau a la se a pin u a LC R e i un poema de Pau1 Klee. Jakobson sub a lla la cla a simbiosi pin u a-poesia en o s es casos. Amb o , la imniensa majo ia de les ph- gines de LI 6 dedicada a qües ions especí- icamen Iigii s iques. I no pas nom& en o n de la llengua anglesa. Maig a que LI hi si- gui edac ada i que la majo ia d'a icles i no- es ac in de qües ions de i'angl s, ambé hi s6n es udia s un mun de p oblemes d'al- es ambi s lingiib ics, a egades mol du- nya s de angib. Hi obem a icles o no es sob e llengües omsniques (ca al&, cas ella, po ugub, i alih, han&, 'e c.), sob e el u c, japon&, pe sa, hsc i , pales í, mal b, xec, eslau, llengües o diaiec es ame indis (yawei- mani, klama h, sa cee, ojibwa, na ajo, e c.), 5. K. R~SMAN, Nmnde hai Man Speaks, 'L. I.", N: ndm. 4 (1973). 6. D. H. MORRIS. Neande hal Speech, "L.I.", : núm. 1 (1974). 7. R. JAKOBSON, "L. I.", I: n ím. 1 (1970). Gemma Rignu i Oli e in e essos de LI. Des dels seus inicis, el 1970, LI dec- eix les i es més im~o an s de i'wolució de la g ama ica gene a i a ans o maciond. Com és sabu . i'ac i i a dels lingüis es Qe- ne a i is es s'ha mani es a onam>n alm&, més que no pas en la publica& de Ub es, en con e encies, comunicacions o ponenues a colloquis, ulls o ocopia s o de di usió e- duida, a icles de e is es ... Doncs bé, LI ha es a una de les ibunes que han p o ago- ni za i das el cu s de la lingüís ica gene a- i a, els seus al s i baixos, les se es polh- miques ... A LI es ac en, s'han ac a , p o- blemes de onologia,9 de mo ologia lo i d'in- e elació en q sin axi i semh ica, sob e o en les qües ions de la e e hcia'dels sin ap mes nominals," co e edncia i p onominali - zaci6,'2 en les de p essupo~iaons,~ de ases 8. J. S. GR~R, # HOZ Kinship Te ms, "L. I.", IV: núm. 4 (1973). L'es udi 6s especial- men in e essan pe qub, de passada, hi ana- li za els clics d'aques a llengua. 9. M. K. Bu- i 1. BORLJ~IS, Vocalic Ab ema ions in Sponish, "L. I.", N: núm. 2 (1973); M. HARRIS, S ess Ru es i English: A New Ve - szon, "L. I.", N: núm. 4 (1973); M. K. BRAME, The Cycle in Phonolgy: S ess in Pales inian, Mal ese, and Spanish, 'L. 1.". : núm. 1 (1974); M. L. The S ic Cycle in Phonology, L. 1.". : núm. 2 (1974): J. W. HARRIS. On Ce - ain Claims Conceming Spanish ~honology, "L. I.", V: núm. 2 (1974); M. K. BRAME i 1. BORDEUIIS, Some Con o e sial Ques ions in Spanish Phonology, "L. 1.". : núm. 2 (1974); E. E. Vom, Ca alan Vowel Reduc ion and Angled B acke No a ion. "L. 1.". n: núm. 2 (1971); E. PHBLPS, Ca alan Vowel Reduc ion-Alpha, B aces, o Angled B acke s?, 'L. 1:. m: nb. 2 (1972): e c., c c. 10. M. E ua, P olegomwa o a Theo y o Wo d Fo ma ion. 'L. I.",, N: &m. 1 (1973); A. M. STBVENS, Fixed Mo pheme O de , "L. I.", n: núm. 3 (1971): e c. 11. M: MÁkos, A no e on NP's Made De- ini e by En a lmen , .L. 1."' n: núm. 2 (1971); R. S. JACKBNDOPP. Modai S uc u e in Seman ic Rep escn a ion. "L. I.", 11: nh. 4 (1971). - 12. D. ~RLMUWR, Su ace S uc u e Cons- ain s in Syn a*, "L. 1.". 1: niun. 2 (1970). (Ve- geu-ne una c í ica a H. CONTRRRAS i J. NELSON RWAS, Some Rema ks on Spanish Cli ics, "L. I.", m: núm. 3 (1972)); E. BACH, P onominalizu ion, "L. 1.". 1: núm. 1 (1970); J. BRESNAN, An A gu- men Agains P onominaliza ion, "L. I.", 1: núm. 1 (1970): P. M. POSTAL, On Co e e en ia Comple- men Subjec Dele ion, "L. I.", 1: núm. 4 (1970); J. GRINDBR, Chains o Co e e ence, "L. 1.". 11: núm. 2 (1971); J. GRINDHU i P. M. POSTAL, Missing An eceden s, "L. 1.". n: núm. 3 (1971); J. BRBS- NAN, A No e on he No ion "Iden i y o Sense Anapho a", "L. J.", U: núm. 4 (1971); P. M. Pos- TAL, A Global Cons ain on P onominal;za ion, "L. I.", m: núm. 1 (1972); J. R. Ross, The Su- pe icial Na u e o .Anapho ic Island Cons ain s, ~e bi,'~ dels e bs causa ius," de les ases de ela iu." de les ~omole i es?~ de les com- >$'+Y &k3 &~ ~j i "L. I.", I : núm. 4 (1971); S. Ku o, P onom nnli- za ion, Re lexi iza ion, and Di ec Discou se, "L. I.", 111: núm. 2 (1972); P. COLB, Backwa d P onominaliza ion and Amlogy, "L. 1.". : núm. 3 (1974); e c., e c. 13. L. KARTTUNFN, P empposi wn o Com- pound Sen ences, "L. 1.". IV: núm. 2 (1973); J. J. KATZ, On de ini zg "P esupposi ion", "L. 1.". IV: núm. 2 (1973); e c. 14. J. F. STAAL, Pe o ma i e~ and Token- Re lexi es, "L. 1.". 1: núm. 3 (1970); P. A. SCHREIBER. S de Disiun s and Pe o ma i e Ana- lysis, #L. Í.",-m: &. 3 (1972); D. BOLINGSR, Objec i e and Subjec i e: Sen ences wi hou Pe - o ma i es, 'L. 1.". N: núm. 3 (1973); e c. 15. T. SCHIEBB, On a Global De i a ional Cons ain In ol ing Quan i ie s in Gemn, "L. 1.". 1: núm. 3 (1970): G. CARDEN. On Pos - De e mine? Quan i ie s, "L. 1.". 1: niun. 4 (1970); J. HINTIKKA, Quun i ie s s. Quan i ica ion Theo- y, "L. 1.". : núm. 2 (1974); e c. 16. A. M. ZWICKY, Usuully and Unusually, "L.I.". 1: núm. l(1970): P. M. POSTAL, i J. R. Ross. A P oblem o Ad e b P eposing, "L. 1.". 1: núm. 1 (1970); P. A. Scmaxm~, Some Cons- ain s on he Fo ma ion o English Sen ence Ad e bs, "L. 1.". a: núm. 1 (,WL); R. H. THO- MASON i R. C. STALNAKBR, A Seman ic Thw y o Ad e bs, 'L. 1.". m: n*. 2 (19731; ~ c. 17. J. A. FOWR, Fo no De i ing "KW m "Cause o Die", "L.I.", 1: núm. 4 (1970); G. ~ROW i J. R. Ross, A' No e on AMpho ic Islgnds and Causa i es, "L. I.", m: núm. 1 (1972); C. S. SMITH, On Causa i e Ve bs and De i ed Nomi- nal~ in En~lish, "L. I.*,,m: niun. 1 (1972); D. e. CRUCE, A No e on Eng Esh Causa i e, "L. I.", m: niun. 4 (1972); e c. 18. D. M. PRRLM~, i J. R. Ross, Rela i e Clnuces wi h Spli An cceden s, "L. 1.". I: núm. 3 (1970); J. P. THORNE, On Non es ic i e Rela i e Clouses, "L. 1. , m: núai, 4 (1972); R. A. H oso~, Tense and Times Re e en e in Reduced Reia i ed C auses, "L. 1.". N: núm. 2 (1973); N. Famw~, Rela i e Ciauses m d Pe o ma i e .Ve &% *L. 1.'. N: núm. 4 (1973); S. KUNO, The Posi ion 9 Re- la i e Clauses and Conjunc ions, 2. i. , V: núm. 1 (1974); e c. 19. D. T. L* Nmmm, The "Can' Seem oa Cons uc ion, "L. I.", 1: nbm. 1 (1970); P. M. POSTAL. On Co e e en id Subjp Dele ion. "L. 1.". 1: núm. 4 (1970): S. KUNO, Cons a;n s on in e - nal Clauses and Sen en ia Subjec s, "L. I.", m: núm. 3 (1973): e c. 20. G. Lki OR i J. R. ROSS. Chmpu a i es and (Nje e , "L. 1.". 1: núm. 1 (1970); G. M. GR~, Mo e X han no X, "L. 1.". 1: núm. 1 (1970): J. R. Ross i D. M. PERLMUWR, A non-so i ce o Compa a i es, "L. 1.". 1: núm. 1 (1970); R. HUDDLBS~N, A Compa a i e Tau ology, "L. I.", n: núm. 2 (1971); J. W. BRESNAN. Syn ax o ke Compa a i e CIauses Cons mc wn in English, "L. I.", N: núm. 3 (1973); e c. 21. E. BACH, Ques ions, 'L. I.", n: nGm. 2 (1971); S. KUNO i J. J. ROBINSON, 'Mul iple Wh Ques ions, "L. I.", m: núm. 4 (1972); e c. a ...= en e una g an di e si a de pm- blemes. LI e ull ambé es udis diacdnics? S'hi cons a a que la lingüís ica his b ica ha en i- qui la se a capaci a de desc ipció i expli- cau6 dels can is dels sons quan ha inco po- a la noció gene al de conjun o dena de e- des gene a i es onolbgiques. Fins aqui, hem mi a de e e i únicamen les dades més ex e io s i mecaniques del unaonamen de LI: la se a, diguem-ne, i - xa ecnica, les g ans iínies di ec ius, l'es- uc u a i l'abas de la se a emk ica. Si p e- enem, pe o, una ap oxima& múiimamen consis en a LI, que ens pe me i de copsa , a'un ni el1 quali a iu, el pape i la signi ica- u6 que ha man ingu en el con ex dels es- udís hgüh ics, hau em de e ecu s a una doble e Iexi6: pe una banda, en o n del mm geae ai, I'wolua6 i les polhniques de la gcania ica gene a i a ans o macional, i'hbi p opi on a nhe LI; i pe l'al a, a a és d'una ia signi ica i a de collabo a- cions, eme en quina mesu a LI s'ha inco - po a a aqueII hbi i se n'ha e essb. És a di , en quina mesu a hi ha con ibui i amb quin es il. Si exa ninem aixb, penso que pod em e -nos & ec, d'una o ma ela i a- men plausible, de quina mena de e is a de lin@ís ica es LI. En un epiis b eu de lJe olucióx de la g a- ma íca gene a i a ans o macional (GGT) du an els úl ims anys és gai ebé obliga que ens limi em a una única polemica, la nés des- acada, la més e nble na íca i de ons, la més aguda i que més in a ha é gas a als lii- güis es gene a i is es (si bé. da e amen ha pe du i ulhcia i sembla qué els coñ in- can s, ja a iga s de discu i i desenganya s de con kce , es dediquen a pe ila cadas. els pmpis pun s de is a): la con o hsia en- e la seman ica in e p e a i a (SI) i la se- mh ica gene a i a (SG). Veu em, doncs, aaues a ~ol&mica-dau i el seu cu s en el de.& GGT. La GGT podem di que apa eix amb la pubIieaci6 de Syn m ic S uc u es, de Noam Qlomsk . l'an 1957. i aue d'aksho es en- $ ha G a &manén n& en c isió. En aques a ob a p ime enca, on Chomsky assa- U. J. HANKAMER, Unaccepd bIe Ambigui y. "L. 1.". IV: n un. 1 (1973); P. M. Pos u, On Ce ain Ambigui íes, 'L. 1.". V: nh. 3 (1974); e c. 23. S. R. -N, On G assmann's Imn, in Sansk i , "L. 1.". 1: nh. 4 (1970). eplica pe E. PaaLPs i M. K. BRAME, On Local O de ing o Ruies in Sansk i , 'L. I.", N: núm 3 (1973); e c. ja la o mulaci6 gene a i a d'algunes idees de 2. Ha is, la semh ica no hi és conside ada, enca a, com una pa de la desc ipció lin- güís ica. A a bé, aixb no ol pas di -en- ca a que so in hagi es a in e p e a així- que Chomsky dub és de si e a legí im l'es u- di de la signi icació i de si ealmen calia in co po a un es udi de la e e encia i de la signi icació a una eo ia del llengua ge co n- ple a?' Només que la sin axi e a ac ada in- dependen men de la semh ica pe qu&, pe a descob í o selecciona una g amh ica, la in- e p e ació semh ica no sembla a pas ne- cessii ia. L'any 1963, J. J. Ka z i J. A. Fo- do " in en en pe p ime a egada de o mu- la la semh ica co n una pa sis emk ica de la desc ipció lingüís ica. P e enen una eo- ia més po en que in~es igui~abo a la sin a- xi i la semlln ica, pe al co n desc iu e sin- c bnicamen la o ali a &una íiengua na u- al compo a ca ac e i za -la g ama icalmen i semh icamen ; di en pa auies de Ka z i Fo- do : la desc ipció lingüís ica sinc hnica menys la g ama ia 6 igual a la semh ica. Una eo ia semhn ica així ha de desc iu e i explica la capaci a in e p e a i a dds usua- is d'una llengua pe : a) de ec a les ambi- güi a s no sin hc iques d'una ase i ca ac e- i za -ne les di e ses lec u es possibles; 1-' de e mina el nomb e de 1- d'una a- se a a és de les elacions semh iques, de o ma que en siguin eíiminades les ambi- giii a s po enaals; c) econ&e les ases anbmales; i d) pe ceb e si una ase és pd- asi d'una al a26 La eo ia semsn ica, -ns Ka z i Fodo , en a en acció sob e les ases quan ja han es a desc i es sin iic icamen ; amb pa ades se es: I'en ada (inpu ) del componen se- mb ic és la so ida (ou pw ) del componen sin hc ic. Una eo ia semh ica és in eg ada pe : a) un udicciona in o ca hleg de m s els elemen s lel ics i de lei sé es' leauies, ex- p essades en é mes: d'un ocabula i semhn- ic uni e sal; i b) un conjun ' ini de e egl* de p ojeció», que de e mhúii- la cb ec a- in- e p e ació semh icaíde cada una de les a- ses engend ades pe la g ama ia. D'aques- es egles de p ojecció, que con e eixen* es- nic u es p o undes en ep esen acions7 se- mh iques, n% ha de dos ipus, segons si són aplicades a ases que han so e només ans o macions singula s (Pi) o be a ases p oduc e de ans o macíons gene ali zades (P2). Ka z i Fodo conside en essends les egles del segon ipus pe qu¿?, a ells, hi 24. C . N. CHOMSKY, P bleg a Es uc u c s sin ác icas (Mexic, Siglo XXI, 1974): p. 19. 25. J. J. ICin i J. A. FOWR, The S uc u e o a Seman íc Theo y,Ldins "Language" 39: núm. 2 (1963). eedi a a FmR i Knn, ed. The S uc u e o Language (Englewood Cll s, N. J., 1964).' 26. FODOR i Knm, op. d ., PS. 402-403. 82 Gemma Rigau i Oli e ha ans o macions que enen e ec e semh- ic i, enca a, pe quh les ases compos es e- sul en de ans o macions gene ali zades. Pe a J. J. Ka z i P. M. Pos al a An In eg a ed Theo y o Linguis ic Desc ip ions (1964),n en can i, les P2 no són necessaiies, ja que, com han mos a , les egíes de p ojecció ope- en exclusi amen sob e indicado s sin ag- mi ics subjacen s i, conseqüen men , les ans o macions no en can ien el signi ica ; és a di : o a la in o mació semb ica es a ep esen ada en I'es uc u a subjacen . Un cop assumides pe Noam Chomsky a Aspec es o he Theo y o/ Sy ax) les con- clusions de Ka z i Pos al an se inco po a- des -i la an millo a - a la eo ia' sin hc- ica on, a a, la semh ica hi é un pape ain- e p e a iu~. La eo ia exposada en aques a ob a és coneguda pe Teo ia Es hda d (TE). Els seus componen s són esquem i icamen p esen a s d'aques a mane a: 1 BASE 1 MACIONAL Es uc u a Cada compo ien 6 úi coniun de &s o p ocessos.que con e eken la ep es'en &i6 d'en ada & la de so ida. se~ons 'indiauen els ec op. , - La -TE compo a a, pe o, alguns incon e- nien s: En e les p opos, es gene als encami- nades a esold e'ls des aquem la Teo ia 'ES- bda d Ampliada (TEA) i la eo ia de la Semh ica Gene a i a (SG). R. C. Doughe y, S, Y. ~u oda, J. E. Ed- monds. R. Tackendo . T. B ésnan. e c, s'adsl c iuen'a laVp onos a de TEA, sehnd la qual la ep esen ad6 semh ica no 6s pas-de e mi- nada exclusi amen pe I'es uc u a p o unda de la ase (on lei elacions uncionds i les p opie a s aa icula s dels lexemes de e mi- nen les elacions semh iques), sin6 que, en 27. ,(The>MiT P ess, Cambndge, Mass., 1964.) 28. (Thej MIT P ess, Camb idge, Mass., 1%5); e si6 cas ellana Aspec os 'de & eo ía de la sin- cuñs (Mad id, Aguila , 1970). ce s aspec es (l'abas de la negació, la auan- i icació, les elacions ana o iques, e c.), és de e minada pe les egles que ope en en I'es- uc u a supe icial. Aques a co ecci6 a la TE queda ia isuali zada com segueix: BASE I Obse em, .pe o, que la TÉA que- den in ac a els pos ula s_ on,pq als de,la TE, com, pe ~Geinple, la"i8dependhcia sip- axi-semi& ica: ' 8 '& u al&:.ín eg e a i a de la semm iq,' n0a-6 ii'es mqá pdu~~ da.. . Qí6msk G~~ eii-ha a&& aques a e- isíó' % ja ;& TE"': A! la in&& de l'édici6 cá6 díana iie- 's$& & ic-' S uc~u es,~ acaba I'exposiaó ahí: #Si pa km de la base dels coneixemen s ac uals, la Teo ia Es an- da d Ampliada -em -sembla la. e si6--m& pkóme e $o a de la eoiia de 1a g amh ica ge- ne a i a.~ - - - Pe o no o s eis lingüis es gene a i is es hi es an d'aco d. Una .bna miia (enca a qu no puguem di -ne una escoia uni icada), 41.- semp e han ana ad e in les insu icihcies de la eo ia chomskyana, p opugnen una mo- di icació.mol adical. Encappien eis seus e- baiis i les se es p opos es amb el nom de Semh ica Gene a i a (SG): G. Lako , P. M. Pos al, T. R. Ross, , J. D. McCawley, e c. Essencialmen , la se a con icció comuna és la insepa &íili a sin axi-semh ica i, ambé, que el pape de les ans o macions, co n de les es iccions de i acionals en gene al, consis eix 28 bis La e isi6 es P apun ada a,AspecCs o he Theo y o Syn ax, cap. 3 no a 9, i segons Chomsky (Deep ' S uc U e, Su dce S uc u e, and Semnn :c In e p e a ion a S udies on' Se- man ics in .Gene a i e G amma , 1972, no a 20). abans de l'es iu del 66 ja ha ia p esen a la m isió. 1' 29. C . N. CRo& sasm, n iÓd&&'a la e si6 cas ellana d% uc u a sin ác icos. edici6 ci a- da, p. u. a elaciona les e~ esen acions semh iques a nb les es uc u es de supe icie. Pensen, amb o es les epemssions eb iques mnse- güen s, que Ia semh ica po se gene a i~a,~ i conside en únic el sis ema de egles que e- laciona les ep esen acions semh iques amb les es uc u es supe icials. La p opos a de la eo ia SG podem ep esen a -la esque- mh ica nen mm segueix: COMPONENT el No em que el pun dau de la di e ghcia en e la TEA i la SG 6s l'au onomia de la sin axi. Un epas a I'e olució de la lingü s i- ca gene a i a, des de les Syn ac ic S uc u es ins a la SG, a eu e que l'expansió del domini de la eo ia lingüís ica 6s I'expansió de la de inició de la semh ica. En, o ma gd ica, i conside ablemen esumida, po- dem obse a -h~:~' Chomsky (1957) NO S - - - Lees (1960) TEA s 's s SI NO 1: Fo ma ~a . la semh ica. de la desc i~- ci6 lingüis ka?' 11: És inde~enden , la sin axi. de la semh- ica? 111: Es in e p e a i a, la semb ica? IV: Hi ha un ni ell independen d'es uc u a p o unda sin hc ica? V: Es onamen en exclusi amen , les in e - p e acions semb iques, en l'es nic u a p o- unda? Sob e o els da e s cinc anys, els semh- ics gene a i is es han pubiica copiosamen , maldan pe de i la se a eo ia lingüís i- ca, p ecisa -ne els ex ems, pallia -ne els de- ec es, p oposa no es hipb esis, polemi za amb els con incan s.. : Els con incan s, e i- den men , han con es a als a acs, maldan ambé, alho a que indica en els de eaes de la SG, pe es end e i ap o undi les p bpies a gumen acions. La con o & sia que en e- sul a, ja n'hem pa la més amun , ou d'una g an i aci a . LI, ambC ho hem di , es cons i uí en ibuna de deba des que so í, el 1970, i ins a ui ha ana o e in les se es pagines al o neig lingüís ic. Veu em a a com s'hi ha desen o lla a a és d'una ia dels ex os que m'han se nbla més ep esen a ius. La polemica, emblema ics, pe ella ma eixa, pensem que ca ac e i za A, alho a, l'abas i el compo amen de LI. Al p ime núme o de LI, P. M. Pos al hi publica un ex ens a ide, On he Su ace Ve b «Remind»F mol so in eplica a LI ma eix i a d'al es Ilocs, on anaii za a les p opie a s sin ac iques d'una de les accep- cions de I'es uc u a supe icial del e b an- gi&s emind en el sen i que € a 1) (un cas en el qual el signi ica de llelemen e bal im- plica una pe cepaó de simiii ud en e en i- a s): 1) Ha y epinds. me o F ed As ai e u Pos al es p oposa mos a que una anaii- si ben po ada de les p opie a s de emind 32. "L. I.", 1: nb. 1 (1970). ps. 37-120; am- b6 publica a C. J. RLLMORB i D. T. LANGENWBN, ed., S udies in Linguis ic Seman ics (No a Yo k, 171); pe a un esum en ancbs, egeu "Lan- gages" 27 (1972). L'akicle 6 la següen es mc- u a: a) aillamen de l'elemen I&xic objec e d'es- udi; b) es udi de les p opie a s ca ac e ís iques de les ases que con enen el e b emind; c) p esen ació d'una es uc u a p o unda que ex- pliqui aques es p opie a s; i d) implicacions e& iques de I'anilisi. 33. Hem conse a semp e els exemples en anglbs pe qub la aducci6 no pk me ia" de es- pec a , mol so in , l'es uc u a. de les ases mgleses objec e de llanAlisi. 30. C . h. LU opp i J. R. ROSS, IS Deep S w- u e Necessa y? (Indii Uni e si y Linguis ic Club, 1973); aducci6 cas ellana a V. SANCHBZ DE ZAVALA, Semán ica y Sin axis en la lingüis icn ans o ma o ia, ol. I (Mad id, Aliinza Edi o ial, 1974). 31. Vegeu H. MACIAY, O e iew, pa 11, a D. D. SWNBERG i L. A. JAKOBOVITS, ed., Seman ics (Camb idge, Uni e si y P ess, 1971), p. 158 Gemma Rigau i Oli e no és ac ible en la concepció &es uc u a p o unda de la TE de la GGT i que, en can i, aques es p opie a s ea i men el pun de is a de la SG. Pos al iden i ica, d'an u- i, l'elemen lexic objec e de i'analisi, és a di , l'ai la de o s eis al es elemen s lkxics que compa eixen la ma eixa o ma onolbgica i amb els quals pod ia se con ós. De ineix el signi ica de emind que es udia amb la pa- a asi pe cei e simila (pe ceb e co n a si- mila ) des ian -lo d'una al a de les se es possibles lec u es: cause o emembe ( e eco da ). En la p ime a accepció, emind és un e b d'es a , no pas d'acció; e i la segona, en can i, és un e b d'acció, i pe aixa.ad ne la o ma impe a i a.% La p ime a obse ació de Pos al és: les ases amb emind (=pe ceb e co n a simi- la ), en I'es uc u a supe icial, apa eixen o - mades amb l'elemen e bal i es sin agmes nominais: un subjec e, un objec e, un objec e di ec e. Cons a a ambé que emind és un e b únic, en el sen i d'inassimíiable a cap dels ipus de e bs anglesos que es cons uei- xen amb es sin agmes nominals, co n pe exemple el ipus que comp en gi e (dona ), h ow (llen~a ), s eal (p end e), bo ow (man- lle a ), e c., i igualmen inassimilable als que es cons ueixen amb sin agmes in odui s pe abou . D'al a banda, cal ambé dis ingi e- mind d'al es e bs que es cons ueixen amb es sin agmes nominals, co n és a a in o m (in o ma ), con ince (con ence ), wa n (ad- e i ), l'es uc u a dels quals ~odem ep e- sen a esquema icamen com: SNi e b SNí oj SN3. Pos al diu que el sin agma nominal in odui pe o i subo dina a un dels e bs sua a esmen a s ha de se o cosamen abs- ac e; pe aix6 emind és inassimilable a aques a ipologia e bal. D'al a banda, a més, aques s da e s e bs s6n d'acció i e- clamen un agen , men e que emind ho és d'es a i cap dels seus es sin agmes nomi- nal~ unciona a co n a agen . Pe o plega , Pos al quali ica emind d'únic en el seu i- pus. Segons Pos al, una al a de les ca ac e ís- iques de les ases amb emind és que cap dels es sin agmes nominals que hi apa ei- xen no po se co e e en a cap dels al es dos, és a di , pe al que les ases es iguin ben o mades no po ha e -hi ~qe e enaa.3~ La impossibili a de co e e hcia 6 aona- da quan ms al es udia les es uc u es que con enen emind. Ja hem di que el signi i- ca de emind implica una pe cepció de si ni- li ud en e dues en i a s, una ep esen ada pel sin agma nominal-subjec e, I'al a pel sin- agma nominal-objec e. El sin agma nomi- nal-objec e indi ec e ep esen a l'en i a que expe imen a la semblanca. Pos al sen a esquema icamen co n segue 14) 34. Aques segon signi ica es oba en les ases com 3) Ha y eminded Be y o isi he sick uncle. G. LAKoPP, a On Gene a i e Se- man ics, publica a Seman ics, ed. ci ., p. 270, no a b, assenyala un al e signi ica de emind, so in con 6s amb els dos de Pos al ja esmen- a s: make hink o (£e pensa en). 35. Pos al pa la de la co e e kncia p essu- posada, i nb pas de I'asse i a. Pe als es ipus de co e e bncia possibles en les ases de les Ilengües humanes, c . POSTAL, On Co e e e- SN (S) SN' (O) (SIMILAR) Es po di , doncs, que aques es cons- uccions con enen dues p oposicions: la i- me a indica que un indi idu s'adona d'un es a de simili ud exp essa pe la segona. Aques a es uc u a, la subjacen a,les cons- ~ccions amb e 5 supe icial emind, pe - me explica la impóssibili a de cde- hcia en e subjec e ,(S) .i 'pbjec e (0) co n una p opie a comuna , p edíca s que Pos al anomena. de sh& ud (els quals són, lbgicamen , e lexius, sims ics i no ansi- ius). La co e e encia, doncs, en e S i O es a bloquejada pel p edica de la p ope sició inse ida. En can i, pe a Pos al la cone e bcia en- e S i O1 se a bloquejada pel p edica de la ase ma iu. A a M, co n que pe ceiue no compleix la condició de bloqueig, el subs- i ueix ae un al e e b de signi ica eí, pe s ike,% que E consen la ans o mació d'e- le ació de subjec e ( aising), i així el sub- jec e de ía ase inc us ada queda con e i en objec e dependen de1 e b de la ase ma iu. Ul a aixb, i semp e segons Pos al, els e bs co n s ike associen una segona ans o mació a la d'ele ació de subjec e: la ial Complemen Subjec Dele icw, "L. 1.". 1: núm. 4 (1970). De o a mane a, aques pun li ha es a discu i pe J. Kimball, co n eu em més enda an . 36. Vegeu I'a icle ci a a la no a 32, p. 40. L'a gumen no depen pas d'una sinonimia com- ple a en e emind i pe cei e simila , sin6 Cuna inclusió de signi ica . 37. Aques s e bs subjacen s no s6n ele- men s Iexics, s6n e bs semdn im, / a di , p e- dica s; c . i'a icle ci a a la no a 32, ps. 117- 11Q de desplagmen de e b ~síquic (Psych Mo- emen ), bhsica pe a explica la es icció de co e e hua en e S i O1 (pe aue aques- a egla mai no ope a sob e S i O co e e- encials). Aixb, ípic de ce s e bs i adjec- uus d'ac i i a s psíquiques, in e can ia el subjec e amb I'objec e. Pe exemple, si a 27) La inse uó lkdca, que subs i ueix s ike simila pe emind, no ind a Iloc is que les es uc u es subjacen s no hagin so e una se ie de ans o macions. Pos al les inicia adop an pe p ime a egada aquella sugge- hcia de J. McCawley (1970)' segons la qual l'angles é un o d e subjacen e b- subjec e-objec e, com es po eme a 196): hi ope a la aans o mació d'ele ació de sub- jec k ind em 32): 321 ack s uck Be y o be like Bill La e& de desplapmén de e b psicolb- gic, que s'a~lica desp és de Ia d'ele ació, si- ua a Be y a la uncib de subjec e: 33) Be y s uck Jack o be like Bill Ob hd em l'es uc u a su~e iual desp és d'una se ie de ans o macions obliga b ies que con e i an 33) en 34): 34) Be y s uck Tack as being like Bill En elacib a nb la impossibili a de co e- e&naa en e O1 i O, Pos al p oposa, pe a explica -la, un p incipi gene al segons el qual el sin agma nominal deg ada SN. (aqueII que ha pe du el seu es a u de sub- jec e) d'un e b Vi (aqueU que p en una ase com a complemen i 6s so mes a la ans o mació dJele aci61 no ~o se l'an e- ceden d'un sin agma nomina co e e encial aue simi un dels cons i uen s ~ incipals del sin agma d'in ini iu o de ge undi sense sub- jec e p oduc e de I'apiicació d'una egla &e- le aci6 del complemen de ViU Fins aquí, Pos al ha aona la impossibili- a de co e e&ncia en e els sin agmes nomi- nal~ de Ies ases a nb emind p oposan pe a aques e b supe icial una es uc u a sub- jacen que el desdobla a en s ike simila . A a bé, si el ecu s a la descomposició lexi- ca de emind ha eaímen aona la impos- sibili a de la co e e hcia, aixb ol di , pe a Pos al, que el camí e a co ec e. Apo a desp és una lla a llis a d'exemplesp de e s empí ics que Je eix mm a p o es comple- men a ies, pe dona supo a la ja palesa hipb esi de l'es mc u a subjacen que pos u- la a pe a emind. 38. C . l'a icle ci a a la no a 32, p. 52. 39. S6n unes en a pagines a apeides de ex el seu a icle, ja ci a a la no a 32, ns. 54-83. 86 196) AF-,. R ed. SN (S) SN (0) 1 VRlKE x SIMILAR Mi jancan la egla 196) es can ia a en 196) es can ia a en / P ed. SN I STRIKE x I y SIMILAR z Pe la egla d'ele ació de p edica p oposí da pe McCawley (1970), s'ob é: '! 40. English as a VSO La gccage, a "hgua- ge". 46: núm. 2 (1970). ps. 286-289. 41. Lexical Ime ion in a T ans om ional G amma wi hou Deep S mc u e, dins Pape s om he Fou h Regional h4& ing (Chicago Lin- guis ic Socie y, 1%8); n'hi ha e si6 cas ellana a V. ShNCHE DB WVAU, Op. d . Mi janpn la ans o mació de e b ~sicolb gic s'ob é: Finalmen , cal aplica la egla de , o ma- ció de subjec e, pe al que I'eS ~du a sub- jacen VSO quedi en I'o d e pic de I'es- niau a supe icial de les ases angíeses: A pa i d'aquí s ike simila se a subs i ui pe I'elemen 1Mc emind mi jan~an la e- gla d'inse á6 lMa. D'aques a icie, a nosal es ens in e es- sen sob e o les conseqü&ncies eh iques que implica la de i aa6 de emind al com Pos- al la duu a e me. La p incipal de o es elles, implicada en el pape que Pos al d6na al lexicon, és la demos aad de la inu ili a de l'es nic u a ,p o unda en' la o ma com l'en én Chomsky a Aspec s o he Theo y o Syn ai. Aques és, ambé, el pun dau on di e geixen subs anaalmen la TEA i la SG. Vegem quines s6n les impiicacións eo i- ques de I'analisi de emind, i ins a quin pun signi iquen una modi ica& de la TE: - 1). La descomposici6 le&. Pos ai p o- posa que elemen s Ii?xics co n és a a emind siguin descompos os, pe que s6n d'alguns mane a anaii zables. Pe al e b andes e- mind no hi ha es uc u a p o unda, és a ái , el e b supe icial emind no co espon a cap elemea e bal @c de les es uc u es sob e les quals són aplicades les ans onna- cions. Així, dona, nomes unes ans o ma- cions p e-lexiques, an é io s a la ins&6 B xica, pod an e co espond e un conjun d'e- lemen s semh ics subjacen s a un elemen supe icial únic. Segons la TE, o es les &s del com- ponen ans o macional s6n pos lMques, 6 a di , o es ope en un cop les es uc u es p ciu~cies ja han es a pienamen especi ica- des pe la-inse ci6 dels elemen s lexicais. 2). Homogenei a . Com o s els adsc i s a la SG, Pos al és pa ida i de I'homogene?- a en e les ep esen aciom semh iques i les sin kc iques: són de la ma eha na u ale- sa o mal, s6n a b es e ique as. La SG de- dueix, doncs, de la p esbcia d'elemen s de na u alesa semh ica en I'es uc u a subja- cen , la iden i a en e la base i la ep esen- ació sedn ica de les ases, o, di d'una al- a mane a, Ia iden i a en e I'es uc u a se min ica in e na deis elemen s lexícs amb l'es- uc u a sin ac ica. Veiem, així, la incom~a- ibiíi a de I'di de Pos al mb la TE, la qual suposa I'exis hcia d'un ni eli d'es uc- u a p o unda (di e s del ni d de les e- p esen auons semh iques) que con é es uc- u es di ec amen co esponen s als elemen s lgxics de I'es uc u a supe&cial. Pe a Pos- al. I'es uc u a o unda d'una ase és la se a ep esen aai5 semh ica. D'aques a a ii- maci6 de i en bes conseaühcie~:~ a) El compoñen de la base de la a- mi ica ha de gene a , di ec amen ep e- sen acions seman iques. b) No exis eixen edes de a oiecaó. c) Les elj esen aa&s & i&es han de se a b es" n6s aue no, ,w cóniun s ' > d'indicado s. ''I d) Calen' -i;k o mácions que ope in so- b e es ix%wes % e-11exicjues. :+$ 3). T ans o maaons ' p&lexiques. Ope en damun d'una g iib. pa '>d'áuo que a la TE e a domini de les egIed de ip ójeccid. es a di , en la no a ea ia de la SG les ans o - macions jp e1Mques in e ind an en aqu& Iles es uc u es eis ni ells d'abs acció de les quds co esponia;. en la TE,' a les ep esen- aaons sM$n igu@ i' a 18s ' es uc u es p o- undes. Ho eiem ed el diag ama de Pos ai, en el cas COnQe de I9an&i de emi& u , . 265) L. >' -42. C . PO&&, a icle ci a a la no a 32, p. 99. /. 43. Id., p, 110.