Resum
A les c òniques hispàniques de la p ime a mei a del segle XII, els almo à i s són anomena s moa-
bi es, pa aula d’o igen bíblic que co espon als descenden s de Moab, ill de Lo . Pe e Al ons a
iden i ica els seguido s de Mahoma com a moabi es, pe ò la iden i icació conc e a amb els almo-
à i s no ha es a , pe a a, explicada. Aquí es p oposa una elació en e el nom dona a la mone-
da dels almo à i s, el mo aba í, i la iden i icació amb aques a genealogia bíblica.
Pa aules clau: moabi es, mo aba í, almo à i s, Pe e Al ons.
Abs ac . Gi ing a Name: he Almo a ids as Moabi es in he La e 11 h cen u y
In he Hispanic ch onicles o he i s hal o he 12 h cen u y, he Almo a ids a e called Moabi es,
hus iden i ied wi h he biblical descendan s o Moab, son o Lo . Pe us Al onsi applied he e m
«Moabi es» o he ollowe s o Muhammad, bu he speci ic iden i ica ion wi h he Almo a ids
has ye o be explained. An explana ion connec ing he name o he Almo a id coin, he mo abe ino,
o his pu po ed biblical genealogy is he e p oposed.
Key wo ds: Moabi es, mo abe ino, Almo a ids, Pe us Al onsi.
A les es g ans c òniques hispàniques de la p ime a mei a del segle XII, la Ch onica
Ade onsi Impe a o is (en enda an , CAI), la His o ia Compos ellana (en enda an ,
HC) i la His o ia Rode ici (en enda an , HR), hi apa eix el e me Moabi ae pe
e e i -se a un g up humà nou, els almo à i s, que, so gin del dese del Sàha a,
a a iba a la Península l’any 1086, i que els c onis es dis ingeixen u ili zan un
1. Amb el supo de la Uni e si a Au ònoma de Ba celona.
Fa en ia 31/1-2, 2009 129-149
Posa un nom: els almo à i s com a moabi es
a inals del segle XI1
Me i xell B u
Uni e si a Au ònoma de Ba celona
Depa amen de Ciències de l’An igui a i de l’Eda Mi jana
me i xell.b [email protected]
Recepció: 19/11/2008
Suma i
1. Pe e Al ons i les genealogies
bíbliques
2. La moneda
3. Apèndix documen al
Bibliog a ia
e me di e en dels emp a s habi ualmen a l’època pe designa els andalusins,
com a a Sa aceni i Ismaeli ae2. El seu o igen és ambé, com en el cas dels e mes
an e io s3, el d’una genealogia bíblica, conc e amen com a descenden s de Moab,
un dels dos ills de Lo .
En cap de les es c òniques s’explica, pe ò, la u ili zació d’aques nom, que,
en les edicions, aduccions i es udis con empo anis, s’ha conside a com a equi alen
a «almo à i s». Així, ja F. Code a Zaidín4a i ma a, en no a a peu de pàgina, que
l’au o de la CAI «a los musulmanes españoles llama Aga enos, y Moabi as a los
almo á ides». R. Menéndez Pidal, als índexs de La España del Cid5, inclou una
en ada «moabi ae, los almo á ides», sense ha e o e cap explicació del nom al
lla g de l’ob a. E. Falque Rey a i ma, en la in oducció a l’edició de la HR6, que
«los almo á ides, ci ados con ecuencia, son llamados Moabi ae», i en la aduc-
ció de la HC7, hi a egeix, en una no a, que «En la HC y en o as ob as de es a época,
como la His o ia Rode ici, los almo á ides eciben el nomb e de Moabi e».
La u ili zació del nom bíblic pe al·ludi als almo à i s no é, doncs, cap expli-
cació coneguda; la semblança onè ica no és un a gumen su icien i, en qualse ol
cas, no de e mina quan es a ni en quines condicions esc ip u als queda egis a-
da. A les es c òniques, pe ò, la menció dels almo à i s com a moabi ae es à ple-
namen consolidada. Pe an , l’o igen d’aques a iden i icació ha de se o çosa-
men an e io a la se a edacció, pe ò no a l’a ibada dels almo à i s a al-Andalus.
La CAI, la HC i la HR an se edac ades du an la p ime a mei a del segle XII
pe au o s in luencia s en un g au més o menys ele a pe l’en o n de l’o de bene-
dic í de Cluny8.
La HC és, de e , un ela basa en la biog a ia del bisbe Diego Gelmí ez, impul-
so alho a de l’ob a. Els e s que desc iu comp enen els anys en què Gelmí ez a
se bisbe de Compos el·la, p ime (1100-1120), i a quebisbe, desp és, a pa i de
1120, any en què a aconsegui que s’ele és el ang d’aques a seu amb el supo
de l’aba de Cluny, ins que a mo i l’any 1140. La HC a se edac ada pe alme-
nys es memb es de l’església de San iago, o s els quals e en p ope s a l’a quebisbe:
Nuño Al onso, eso e i pe sona de con iança de Gelmí ez i bisbe de Mondoñedo
a pa i del 1112 (p ime a pa del llib e I: capí ols 1 o 4 ins al 45); Hug, a xidia-
ca, que el 1112 se à consag a bisbe d’Opo o (capí ol 15 del llib e I), i el mes e
Gi ald o Ge a d, canonge, sembla que d’o igen ancès i p ope a Cluny (g an pa
del llib e III o o ). Alguns es udis conside en que a ha e -hi un qua au o , el
130 Fa en ia 31/1-2, 2009 Me i xell B u
2. Es po obse a aques a dis inció en un documen da a l’any 1148 a To osa (P òspe de Bo a ull:
Colección de Documen os Inédi os del A chi o de la Co ona de A agón, ol. IV, CODOIN,
Ba celona, 1848, doc. LVI, 12/1148), on es dis ingeix cla amen en e els andalusins, els quals són
anomena s Mau os, i els almo à i s, Almo a i es. He d’ag ai aques a obse ació al p o esso
An oni Vi gili.
3. SOUTHERN (1962: 16-17); DANIEL (1975: 53).
4. CODERA Y ZAIDÍN (1899/2004: 48).
5. MENÉNDEZ PIDAL (1956: 998).
6. HR ed. FALQUE REY (1990: 15).
7. HC ed. FALQUE REY (1994: 125).
8. BARCELÓ (2005: 64).
capellà Ped o, i ins i o un cinquè. S’ha a iba a pa la de qua e au o s més, a
banda dels es p incipals. En qualse ol cas, doncs, es ac a d’una ob a esul a de
la col·labo ació de di e sos au o s9. La edacció de la HC s’hau ia es ès al lla g de
la p ime a mei a del segle, des d’ap oximadamen l’any 1107 ins al 1149. Ha
es a desc i a com una combinació de ges a, un ela de les i es de Gelmí ez, i
egis um, na ació his o iog à ica que inclou la ansc ipció documen al del ons
de l’església, i es des aca com un exemple de la « inculación en e his o iog a ía
y adminis ación que mos a on las iglesias du an e la Al a Edad Media»10.
La HR és una biog a ia de Rod igo Díaz de Vi a , el Cid, pe ò cen ada en les
se es ges es mili a s. L’au o a un b eu epàs de la se a ida ins l’any 1089 i el seu
e o n a Cas ella. A pa i d’aquí, la na ació és mol més de allada, amb el se ge i
la p esa de València (1094), els seus da e s anys, la se a mo (1099) i l’e acua-
ció dels c is ians de València (maig de 1102), esde enimen s que l’au o coneix
mol de alladamen . Com ja hem is en el cas de la HC, la HR inclou inse cions ex-
uals, conc e amen la suposada co espondència en e el Cid i el com e Be engue
(HR 38-39) i els qua e ju amen s p esen a s pel Cid al ei Al ons VI (HR 35).
Segons R. Menéndez Pidal11, o a aques a documen ació se ia au èn ica, pe ò no
o s els au o s compa eixen aques pun de is a.
Segons sembla, hau ia es a edac ada de o ma anònima pe un cle gue que
J.L. Mo alejo12 a iden i ica amb Je ònim de Pe igo d, monjo de Cluny que a
se en ia a la Península, on a a egi -se a l’exè ci del Cid, i a ibà a se p ime
bisbe de València i desp és de Salamanca. La majo ia d’in es igado s coincidei-
xen a assenyala que l’au o hau ia es a es imoni p esencial de bona pa dels
esde enimen s que na a. La edacció s’hau ia du a e me p obablemen en e els
anys 1118 i 1121. Cal di , pe ò, que hi ha in es igado s que de ensen una au o ia
di e en i una c onologia o ça més a dana, en e 1144 i 114813.
La CAI és la c ònica de les ges es d’un ei, Al ons VII de Cas ella i Lleó, di
l’empe ado . És ob a, ambé, d’un cle gue anònim, que di e sos au o s
iden i iquen amb A nald, bisbe d’As o ga en e els anys 1144 i 1152 i pe sona ge
p ope a la co . L. Sánchez Belda sugge eix un o igen ancès i apun a que pod ia
«se uno de an os monjes cluniacenses como inie on a España en el einado del
Empe ado »14. Pel que a a la c onologia, a queda ben p ecisada pe A. Ubie o
A e a15: en e inals d’agos de 1147 (conques a d’Alme ia) i p incipis de 1149
(mo de Be enguela de Ba celona, illa de Ramon Be engue III i esposa de
l’empe ado ).
Cal des aca , an en la HR com en la HC, d’una banda, la inclusió de
documen s i, de l’al a, la con empo aneï a dels au o s amb els e s que na en,
Posa un nom: els almo à i s com a moabi es, inals del s. XI Fa en ia 31/1-2, 2009 131
9. HC ed. FALQUE REY (1994: 11-18).
10. HC ed. FALQUE REY (1994: 26).
11. MENÉNDEZ PIDAL (1956: 907-908).
12. MORALEJO (1980: 65).
13. Vegeu SMITH (1994).
14. CAI ed. SÁNCHEZ BELDA (1950: XIX).
15. UBIETO ARTETA (1957: 325).
qües ió a la qual els ma eixos au o s es e e eixen al lla g de la HC16. Aques es
dues ob es ep esen en, doncs, l’inici d’un can i en la his o iog a ia lla ina
hispana, amb elemen s nous que ja an se des aca s pe R. Menéndez Pidal17:
o es dues són biog a ies de dos pe sona ges no eials, i no pas, com e a habi ual
des del segle X, c òniques de sobi ans i dinas ies; ci en i adjun en documen s
e e en s al biog a ia , i, pel que a a la c onologia, o es dues an se esc i es o
bé en ida o bé en els anys immedia amen pos e io s a la mo dels seus
p o agonis es: el Cid i el bisbe Gelmí ez. S’han de ec a , ambé, semblances en e
els p òlegs de la HR i la HC18, que compa i ien ce s òpics19. També la CAI a
se edac ada pe un au o con empo ani als e s que na a, o i que, segons
sembla que es desp èn de les pa aules que diu al p òleg, no n’hau ia es a
es imoni di ec e20. M. Pé ez González a indica , pe ò, que aques es pa aules
se ien una e e ència a un ex bíblic i que, pe an , no s’han d’en end e en un
sen i li e al21. De e , és p ou coneguda la u ili zació del llengua ge bíblic pe pa
de l’au o de la CAI 22, a més de l’ús de Moabi e com a denominació pe als
almo à i s. Les ci acions bíbliques són mol eqüen s ambé, an a la HR com a
la HC, so in amb la u ili zació d’ima ges o compa acions, i de egades amb la
inclusió de ci acions ex uals.
Ni a la HR ( egeu l’apèndix 1) ni a la CAI ( egeu l’apèndix 3), els seus
au o s o e eixen al lec o cap e e ència a la dis inció dels almo à i s; sí, pe ò,
que n’hi ha a la HC ( egeu l’apèndix 2), on els moabi es són desc i s com a quos
es us solis aci E hiopibus similes (I, 29, 3), és a di , aquells a qui l’escal o del
sol a semblan s als e íops, pe an , amb la pell osca. També desc iu dues
egades la moabi a um e i as (I, 9, 43; I, 10, 26-27), és a di , la e oci a dels
almo à i s.
132 Fa en ia 31/1-2, 2009 Me i xell B u
16. Amb exp essions com a a: Ugo eiusdem […] diligen e s ipsi e pos e is memo iam ideli e
adi i (HC I, 15); Hec omnia p op iis oculis inspexi (HC I, 117); Mul i o ens cum eo ibi ui
e , quod sc ibendo pe hibeo, idi e sepissime (HC II, 55). Vegeu l’edició de FALQUE REY
(19934: 24).
17. MENÉNDEZ PIDAL (1956: 917-918).
18. BONILLA (1911: 171).
19. Com aquell de ixa una his ò ia pe esc i pe al que no caigui en l’obli : Quoniam e um em-
po alium ges a inmensa anno um uolubili a e p e e eun ia, nisi sub no i ica ionis speculo deno-
en u , obliuioni p oculdubio adun u , idci co e Rode ici Didaci nobilissimi ac bella o is ui i
p osapiam e bella ab eodem ui ili e pe ac a sub sc ip i luce con ine i a que habe i dec euimus
(HR I, 1-5); Pa es an iqui de ins uc ione e e udi ione pos e o um solici i egum a que ducum
ges a necnon ui o um illus em p obi a es e indus ias pagine commenda e consueue un , ne diu-
u na ue us a e au longis empo um in e uallis aboli a in oueam obliuionis labe ie en . Idci co
au em ea nequaquam obliuioni adenda esse sed po ius pe sc ip u e no a ionem uiuaci e diu u ne
memo ie commendanda a bi a i sun , u pos e i […] pe ges a um e um memo iam ad ui u em
incensi (HC I, 5-17).
20. […] op imum ac u ges a Ade onsi Impe a o is […], sicu ab illis qui ide un , didici e audi i,
desc ibe e a us sum a p incipio egni eius incipiens (CAI, P ae a io).
21. PÉREZ GONZÁLEZ (1993: 351). El ex bíblic en qües ió se ia Lluc 1, 1-3: Quoniam quidem mul i cona-
i sun o dina e na a ionem, quae in nobis comple ae sun , e um, sicu adide un nobis qui ab
ini io ipsi uide un , […] uisum es mihi […] ex o dine ibi sc ibe e.
22. CAI ed. SÁNCHEZ BELDA (1950: LXII-LXVI); DANIEL (1975: 94-95); PÉREZ GONZÁLEZ (1993).
Els almo à i s, en à ab al-mu ābi, plu al al-mu ābiūn, an a iba a al-
Andalus el 1086, o jus un any desp és de la p esa de Toledo pe pa dels
exè ci s d’Al ons VI. Va se p ecisamen la pè dua d’aques a ciu a allò que a
empènye els go e nan s de di e en s ai es a en ia una delegació conjun a a
l’emi almo à i Yūsu ibn Tāšu īn pe demana -li ajuda mili a . Els exè ci s
almo à i s es a en o ma s pe memb es de g ups ibals in eg a s en la
con ede ació inhāπa, ibus amade es de camells p oceden s del Sàha a
occiden al. L’expansió del mo imen almo à i , p ime cap a Ghana i Siπilmāssa
i desp és cap a al-Andalus, s’ha d’en end e en el con ex de la o mació i la
consolidació de complexes xa xes d’in e can i a iculades des de la egió al
ol an d’Awdagus , nucli si ua al lími sud-occiden al del dese del Sàha a, amb
la inali a de ga an i l’accés a les pas u es, l’aigua i la sal, accés que McDougall
a elaciona amb la o mació d’una au o i a polí ica ibal23. Aques a
con ede ació ibal inhāπaes a a o mada pe es ibus p incipals, els Lam ūna,
els Massū a i els ∏udāla. L’al aquí ‘Abd Allāh ibn Yāsīn assen à, en el con ex
d’aques a expansió lligada a les xa xes d’in e can i, un mo imen es uc u a
je à quicamen so a la se a di ecció i a p end e com a e e ència ideològica un
islam o odox i el mālikisme ju ídic més es ic e. L’expansió almo à i , pe ò, no
po se anali zada de o ma simple com una πihād, sinó com a esul a d’un p océs
més complex. El ac o conjun u al que hau ia ac ua com a desencadenan
d’aques mo imen a se , segons McDougall: «i may ha e been a yea o
d ough and hunge which inally occasioned he Almo a id’s mo e ou o he
dese »24. Un cop iniciada, l’expansió a se àpida: a inals del 1053 en a en pe
la o ça a Siπilmāssa, un any desp és ecupe a en el con ol sob e Awdagus , i a
mi jan 1058 ja con ola en l’Al A les. Mo Ibn Yāsīn, el nou emi Yūsu ibn
Tāšu īn con inuà di igin el mo imen almo à i , amb una o gani zació mili a
més e icien i la o mació de les p ime es es uc u es adminis a i es, i l’any 1063
an en a a Fes. Pels ol s de l’any 1070, unda en Ma ākuš, i el 1077 en a en
a Tànge . En uns escassos qua an a anys d’exis ència, doncs, el mo imen
almo à i ha ia aconsegui , so in del dese , l’expansió i la cons ucció d’un
es a al Mag eb.
Els memb es dels con ingen s almo à i s que l’any 1086 an a essa
l’es e enien e s ca ac e ís ics que e en nous pe als andalusins: cal eni en
comp e que, si més no inicialmen , no pa la en à ab; d’al a banda, els homes
ana en ela s, mol s d’ells duien el doble el niqāb(que cob eix el cap i el on ,
ins a les celles) i li ām(que apa el coll i la es a de la ca a), de al o ma que
només en queda en al descobe els ulls. Un al e e ca ac e ís ic e a la p o unda
accep ació d’un sis ema je à quic.
Es poden as eja dos possibles nexes en e el e me Moabi ae de les
c òniques hispàniques i els almo à i s: d’una banda, Pe e Al ons, i, de l’al a, la
moneda encunyada pe ells i que, en els ex os lla ins, és anomenada mo abe ino.
Posa un nom: els almo à i s com a moabi es, inals del s. XI Fa en ia 31/1-2, 2009 133
23. BARCELÓ, inèdi ; MCDOUGALL (1985).
24. MCDOUGALL (1985: 14).

1. Pe e Al ons i les genealogies bíbliques
L’a ibució d’una genealogia bíblica a un g up humà e a una p àc ica habi ual ja
des d’abans de la P ime a C oada, quan l’única on de què disposa en els
esc ip o s occiden als pe con ex uali za l’incipien mo imen eligiós islàmic
e a l’esquema his ò ic que els p opo ciona a la Bíblia. Aques esquema ha ia
es a eballa pel monjo benedic í anglès Beda (c. 672/673-735), p ecu so de la
his ò ia bíblica, que a ixa la iden i icació dels sa aïns25, ja apun ada pe
Eusebi a p incipis del segle IV i desen olupada pe Isido de Se illa, que els eia
descenden s di ec es d’Ab aham i la se a concubina Aga , a a és del seu ill
Ismael26. D’aco d amb les genealogies bíbliques, Ta eh, descenden de Noè,
engend à es ills: Ab aham, Naho i Ha an; aques da e engend à Lo , que,
desp és de la mo del seu pa e, ma xà cap a Canaan amb el seu oncle Ab aham
i s’es ablí inalmen a la plana del Jo dà. Ismael és ill d’Ab aham i la se a
escla a egípcia Aga ; pe la se a banda, Moab és ill de Lo (nebo d’Ab aham) i
la se a illa g an. D’aco d amb el ex bíblic, Amon i Moab an se ui de la
elació inces uosa en e Lo i les se es illes, que, quan es a en i in amb el seu
pa e en una co a, aïlla s, an man eni elacions sexuals amb ell desp és
d’emb iaga -lo amb i27.
En la adició c is iana, les dues esposes i els dos ills d’Ab aham sepa en
dues línies de descendència: la c is iana (Sa ah i Isaac) i la jue a (Aga i Ismael).
D’aco d amb això, Ismael es a ia associa al dese , com els sa aïns28. La
134 Fa en ia 31/1-2, 2009 Me i xell B u
25. La o ma lla ina Sa aceni és una de i ació de l’o iginal a ameu sa q[iy]in, ‘habi an s del dese ’
(s aq). Hau ia es a u ili za pe explica una o ma d’o gani zació social especí ica, basada en
iden i a s g upals econegudes més enllà de la se a dimensió eligiosa. Equi alen a ‘à ab’ en un con-
ex p eislàmic, pos e io men se à una pa aula amb signi ica ambigu, u ili zada pe de ini un
g up esidual, inespecí ic, de musulmans a abopa lan s que no se ien ni à abs ni u cs. Beda a o -
ga als sa aïns la ca ac e ís ica de la pe idia, un e me que, segons indica TOLAN (2002: 75), és
emp a pe ell i pe al es au o s con empo anis « o deno e eligious e o : pagan, Jewish, o he e i-
cal ( houg i can on occasion mean “ eache y” in a non eligious sense)». A pa i del segle XII,
se à equi alen a un genè ic «musulmà», i en cap cas s’u ili za à pe e e i -se als à abs c is ians
(DANIEL, 1975: 53). És el e me més u ili za pe designa els musulmans a la HR, jun amen amb
Moabi ae, i a la HC, i un dels més eqüen s ambé a la CAI.
26. SOUTHERN (1962: 16-17); DANIEL (1975: 53). D’aquí les denominacions dels musulmans com a
‘Aga ens’ i ‘Ismaïli es’. La p ime a és u ili zada majo i à iamen pels c onis es del segle Xpe
e e i -se als à abs. DANIEL (1975: 53) a no a que «up o he wel h cen u y, ‘Aga ene’ and o he
such wo ds ha e e y li le meaning beyond he designa ion o a ace o socie y only oughly iden-
i ied. This usage e lec s he poli ical si ua ion wi h i s inde e mina e on ie s». És la denomina-
ció majo i à ia a la CAI, jun amen amb Moabi ae, i ag upa els andalusins musulmans no almo-
à i s. És p àc icamen inexis en a la HC i no apa eix en cap ocasió a la HR. Ismaeli ae és la
denominació més emp ada a la HC desp és de Sa aceni. Ismael és de ini així a la Bíblia: Hic
e i homo onag o similis; manus eius con a omnes, e manus omnium con a eum; e e egione
uni e so um a um suo um ige abe nacula (Gèn. 16, 12).
27. Gèn. 19, 36-37: Concepe un e go duae iliae Lo de pa e suo. Pepe i que maio ilium e oca i
nomen eius Moab; ipse es pa e Moabi a um usque in p aesen em diem.
28. SOUTHERN (1962: 17). L’his o iado del segle IV Ammià Ma cellí (Ammianus Ma cellinus) a de i-
ni (Res Ges ae XIV, 4, 1-7) els Sa aceni a pa i de dues ca ac e ís iques onamen als: com a e
p incipal, el nomadisme, que, des del seu pun de is a, impedi ia un ce g au de ci ili zació; i,
p o ecia de pseudo-Me odi, de inals del segle VII i alsamen a ibuïda a San
Me odi d’Olimp (311), en la qual els ills d’Ismael són p esen a s com a c uels
op esso s, a icina la se a so ida del dese pe domina el món ins a l’a ibada
d’un ei que allibe a à els c is ians d’aques so me imen 29. Aques a p o ecia a
gaudi d’una g an di ulgació du an els anys de di usió de l’islam, i e a ci ada
enca a a p incipis del segle XVII pe Jaime Bleda com a a gumen ació a a o de
l’expulsió dels mo iscos de la península Ibè ica30.
To i que les iden i icacions amb pe sona ges bíblics ja es a en e es, Beda a
se qui les a in odui en la adició medie al de l’exegesi bíblica31. Així, el e
de pode ce ca e e ències en els ex os bíblics ep esen a a pels au o s
occiden als un a an a ge impo an a l’ho a de classi ica els musulmans, si més
no espec e d’al es pobles dis an s.
L’apa ició de lèxics compa i s pe g ups cle icals sob e el ac amen mili a
dels sa aïns es a à més e iden en les c òniques pos e io s a la c ida del Papa
U bà II a la C oada (1095). C onis es de la P ime a C oada, com a a Fulche de
Cha es (c. 1059- 1127), donen, en els seus ex os, es imoni de l’exis ència a
Te a San a d’una e a de Moab, pe ò no an més enllà de l’al·lusió geog à ica.
Això hau ia acili a l’especulació.
Cap a 1120, a Occiden es a comença a o ma una ima ge més o menys
p ecisa de qui ha ia es a Mahoma. Més enda an , ja en la segona mei a del segle
XII, el c onis a Guillem de Ti (c. 1150-1185) es e e eix en di e ses ocasions a la
e a de Moab, que es a ia si uada a la planu a ele ada a l’es del ma Mo , a
l’ac ual Jo dània32.
L’any 1142 de ia comple a -se la p ime a aducció lla ina de l’Alco à,
enca egada a Robe de Ken pe pa de l’aba de Cluny Pe e el Vene able,
du an la se a es ada a la península Ibè ica el ma eix 114233. La conside ació de
l’Islam com una he e gia pe pa de Pe e el Vene able i el seu en o n «podía se
écnicamen e un e o , pe o e a, ambién, sin duda, una mane a de señala la
necesidad de su pe secución has a se ex inguido»34, dins el con ex de pe secució
social i ex e mini d’he e ges desc i pe R.I. Moo e35, especialmen ac i a du an
les p ime es dècades del segle XII.
A la península Ibè ica, Pe us Al onsi o Ped o Al onso de Huesca (1062-c.
1135), jueu de naixemen i con e s al c is ianisme, hau ia es a el p ime a
es abli la connexió en e Mahoma i els moabi es. Va esc iu e el Dialogus con a
Iudaeos, pos e io al 1106, any en què a se ba eja i, pe an , se’n a o iciali za
Posa un nom: els almo à i s com a moabi es, inals del s. XI Fa en ia 31/1-2, 2009 135
com a ca ac e ís ica secundà ia pe ò ambé impo an , la de inició dels Sa aceni com un poble de
llad es. He d’ag ai al p o esso Òsca de la C uz aques es obse acions.
29. DANIEL (1960: 128).
30. MAGNIER (2002: 194).
31. SOUTHERN (1962: 17).
32. Núm. 22, 1: P o ec ique cas ame a i sun ilii Is ael, in campes ibus Moab, ubi ans Io danem
Ie icho si a es .
33. BARCELÓ (2005); MARTÍNEZ GÁZQUEZ (2005).
34. BARCELÓ (2005: 66).
35. MOORE (1987).
la con e sió. En el capí ol V, el dedica a l’islam, a l’ho a de comen a els
p ecep es islàmics, a ibueix l’o igen de la pe eg inació a la Meca al man enimen
de i us pagans, p eislàmics, de l’època dels
[…] duo ilii Lo h, Amon e Moab, hanc domum [Mecha] hono aban , e duo ydola
ab eisdem ibi coleban u […] Nomen quidem illius, quod ex nig o lapide, Me culius
diceba u , nomen e o al e ius Chamos. Al e um, quod ex nig o e a lapide, in hono-
e Sa u ni, al e um, quod ex albo, in hono e Ma is e a aedi ica um […] A abes
e o cum Amon e Moab Ydola ado aban . Mahome hus au em, pos longum em-
pus eniens, p is inam consue udinem nequi i au e e36.
E ec i amen , a la Bíblia apa eix di e ses egades la e e ència als moabi es
com a ado ado s de Camos37. Mahoma hau ia pe mès, segons Pe e Al ons, el
man enimen d’aques s i us, amb la in oducció d’algunes modi icacions. Amb
aques a his ò ia sob e el cul e a la Meca, Pe e Al ons a aça la iden i icació
en e els moabi es i Mahoma —i, pe ex ensió, els musulmans.
Els au o s de les c òniques de ien conèixe els ex os de Pe e Al ons, i l’adopció
del e me moabi ae o ma ia pa d’un p océs de cons ucció d’un lèxic especí ic,
p opi de g ups cle icals, u ili za pe na a el p océs de des ucció d’al-Andalus.
El pas següen és la iden i icació conc e a dels moabi es amb els almo à i s.
2. La moneda
Quan pa lem de la moneda «mo aba í», ens es em e e in a la moneda d’o
almo à i , el alo de la qual co espon al dīnā , és a di , é un pes que onda els
qua e g ams. Aques dīnā almo à i a se encunya pe p ime cop a Siπilmāssa
l’any 1056 i, a pa i del 1087, ambé a se ab icada a Agma , Fes, Ceu a, Alme ia,
Màlaga, G anada, Cò do a, Xà i a, València, e c. seguin l’expansió del mo imen
almo à i . Els qui l’encunyen l’anomenen així, dīnā , ja que «mo aba í» és una
a ibució dels au o s c is ians i, pe an , un nom aliè a la moneda que no cons a esc i
a les peces mone à ies. Això plan eja la qües ió de com i pe què aques s au o s
a iben a anomena així la moneda almo à i : la o ma «mo abe inos», que ja
apa eix en documen s de inals del segle XI, pod ia se la p ime a e sió esc i a d’un
nom nou o ma a egin la pa ícula del plu al lla í -os a la pa aula à ab mu ābiūn.
Al Ca ula i de San Cuga del Vallès38 ( egeu l’apèndix 4, Doc. 713, ed.
1947: 376), hi apa eix una menció de la moneda anomenada «mo aba í» amb da a
136 Fa en ia 31/1-2, 2009 Me i xell B u
36. Ped o Al onso de Huesca (ed. 1996: 99).
37. I Reis 11, 7: Tunc aedi ica i Salomon anum Chamos idolo Moab in mon e, qui es con a Ie usalem,
e Melchom idolo ilio um Ammon; I Reis 11, 33: […] ado a e in As ha hen deam Sidonio um e
Chamos deum Moab e Melchom deum ilio um Ammon; II Reis 23,13: Excelsa quoque, quae e an
ex ad e so Ie usalem ad dex e am pa em mon is Pe di ionis, quae aedi ica e a Salomon ex Is ael
As ha o h idolo Sidonio um e Chamos idolo Moab e Melchom idolo ilio um Ammon.
38. He d’exp essa el meu ag aïmen al p o esso Fèlix Re ame o i a l’A nald Puy, que han eali za el
buida ge de les mencions mone à ies del Ca ula i de San Cuga del Vallès i el Diploma a i de
San es C eus, in o mació de la qual he pogu disposa pe eali za aques a icle.
mol p ime enca (1083): ad cannonica s. C ucis sanc eque Eulalie, moabe inos
III pe missas. El documen és un es amen da a el 12 de no emb e de 1083,
es amen sac amen al d’una dona anomenada Eime u , edac a pe Remundi,
le i e, en el qual, en e d’al es p opie a s, la di un a deixa di e ses quan i a s a
di e en s esglésies pe què s’hi celeb in misses. Aques documen ha ia es a ci a
pe J. Bala i39 en la pa que dedica a la es imen a de l’època. En des aca
l’apa ició d’una peça de oba no iden i icada anomenada bambe h. El e que es
ol des aca aquí és la p esència de la o ma «moabe ino», sense la e a
in e ocàlica de la o ma de i ada de mu ābiūn, «mo abe inos».
A pa i de 1110, la o ma sense e a es oba amb més eqüència
(«moabe ino» o les a ian s «mohabe ino», «moaba ino», «mohaba ino») en
documen s del ma eix Ca ula i, així com al Diploma a i de San es C eus ( egeu
l’apèndix 5), en què, desp és d’una p ime a menció «mo abe ino» l’any 1128, la
següen (1139) ja és sense la e a, i aques a o ma se à la més eqüen ins al
1167. D’al a banda, al Libe Feudo um ( egeu l’apèndix 6), la p ime a
e e ència a la moneda (1130, Doc. 187) és amb la o ma «moabe ino», que es
epe eix el 1151 (Doc. 246). L’augmen de mencions a mo aba ins en el egis e
documen al, an u ili zan una o ma com l’al a, es de ec a a pa i de 1110,
coincidin amb el e que «a pa i del 500 [1107 de l’e a c is iana] es po
cons a a un augmen conside able de les peces acumulades, de al mane a que es
pod ia sugge i una ac i i a encunyado a consolidada, almenys pel que a a les
seques andalusines»40. Així, ins l’any 1107, les oballes sumen un o al de
ca o ze peces en cinc ocul amen s di e en s, men e que, a pa i d’aques a da a i
en els deu anys següen s, la xi a a iba ins a cinquan a-nou peces d’o en se
ocul amen s41. L’al e nança en e les dues o mes esc i es es man é en la
documen ació al lla g de o el segle XII.
El es amen de 1083 és una llis a dels béns que la di un a posseïa en ida.
Es ac a d’un es imoni o al, un documen dic a , que l’esc i à posa pe esc i en
lla í. Aques ho llegeix pos e io men en eu al a i els es imonis assen eixen.
Això hau ia acili a la acil·lació onè ica a l’ho a de posa pe esc i una no a
denominació, la de la moneda «mo aba í». Així, l’apa ició de la o ma
moabe inos, sense la e a in e ocàlica, de ia se inicialmen una simple
acil·lació, ap o i ada pos e io men amb la in enció d’aplica una genealogia
bíblica coneguda (els descenden s de Moab) a un g up humà que és quelcom nou,
desconegu . El nom d’aques a genealogia bíblica (moabi ae) hau ia es a associa ,
en algun momen en e l’a ibada dels almo à i s a la Península (1086) i les da es
inicials de edacció de les c òniques (1110-1120), amb el nom d’aques g up
humà (mu ābiūn).
El ilòleg i epig a is a Fidel Fi a42, com a comen a i a un documen de
comp a enda de l’any 1110 on apa eix la menció mone à ia «moabi ino um»,
Posa un nom: els almo à i s com a moabi es, inals del s. XI Fa en ia 31/1-2, 2009 137
39. BALARI Y JOVANY (1899: 605).
40. RETAMERO (1990: 223).
41. RETAMERO (1990: 231).
42. FITA (1901: 407).
Doc. Da a Menció
892 3/1128 debe Guillelmi Raimund, de p ecium XXX moabe inos;
XII mo abe inos
893 4/1128 X moabe inos; XX; I; I
895 3/1129 II moabe inos
896 6/1129 p ecium XXX moabe inos; XII moabe inos quod illi debeba
898 8/1129 moabe inos; solidos II; igin a solidos VII dena io um Ba ch;
XX solidos dena io um
900 11/1130 II moabe inos in au o cu ibiles
901 2/1130 mo abi inos II; I; II; I; I
906 12/1130 CCCCXLVI mo abe inos e duos sa acenos no i e cap os
907 3/1131 mo abe inos IIII in au o
908 3/1131 moabe inos IIIIo in au o
909 4/1131 L moabi inos in au o
913 10/1131 XV mo abe inos in au o
915 11/1131 V moabe inos
916 12/1131 mulum unum p ecio XII moaba ino um
918 1/1132 III moabe inos; I moabe inum ad no um enien e; I; I; 1/2;;
1 1/2; ; II; I
921 4/1132 VI moabe inos in au o
936 1/1138 moabe in.unum […] pe missas; mo abe in L; C mo ab. in au o
942 3/1140 XLV mo aba inos ma inos
945 9/1142 moabe inos VII; I; I; III; I; I; I; I; I; I; I; V; III; I; VII; VII; I
946 3/1143 IIII moabe inos; II; III; III; I; I; I; DCCC uncias
950 9/1143 I moabe ino; moabe inum I; decem e no em moabe inis […]
comune cum uxo e
952 10/1143 IIII mo abe inos; LX mo abe inos quos comes mihi debe
956 10/1144 I mo abe inos mo inos bonos no os in au o
961 2/1145 X mo abe inos ma inos; V mo abe inos; X mo ab in es imen is
967 12/1145 V solidos dena io um; unum mo abe inum
968 4/1146 no em mo abo inos; undecim mo ebo inis; I ma ebi inum
971 4/1147 VII mo abe inos me ca a ios e dimidium pe me, quos ei debeo
973 9/1147 mo abe inum I
974 10/1147 II mo abe inos; I; II mancusos
975 12/1147 oc o mo abi inos e oc o dena ios
977 4/1148 VII moabi inos me ca a ios e demedium; II moabe inos
979 5/1148 XXXV moabe inis;VI; II; I; I; LXXX; LV; XII
983 2/1150 XX solidos dena io um; I mo aba ino; IIII mo aba inos
1009 7/1156 XXV mo abe inos bonos aiadinos in au o
1011 4/1157 XXXª solidos; II mo abe inos; VI; I
1012 5/1157 II moabe inos; MD moabe inos; I; I
1016 3/1158 unum moabi inum bonum aiadinum in au o
1027 6/1159 L mo abe inos bonos legi imos, in au o, e mulum unum de p ecio
C solido um
1030 4/1160 CCC mo aba inos in au o
1033 8/1160 solidos LX; II mo abe inos; I; I; I; I; II; solidos CL dena io um;
solidos LX
1034 9/1160 moabe inum I
144 Fa en ia 31/1-2, 2009 Me i xell B u

Doc. Da a Menció
1047 11/1162 LXV mo abe inos
1050 9/1163 XXª mo abe inos bonos
1060 6/1166 II moabe inos; I; 1/2; I; I; 1/2
1070 6/1169 II mo abe inis bonis
1081 5/1172 V moabe inis; V
1086 1/1173 cen um solidos; VIIIº moabe inos bonos legi imos
1102 6/1175 III moabe inos; e II moabe inos de loge io suo; I moabe inum;
moabe inis
1110 7/1176 I mo abe inum legi imum
1112 10/1177 CX mo abe inos bonos inadinos in au o
1123 7/1179 XXVIII moabe inos bonos aiadinos in au o
1128 2/1180 mo abe inos V, e ipso sedi V ex illis XXX; XX
1137 9/1181 LXX moabe inos; C moabe inos bonos aiadinos in au o
1138 12/1181 L mo abe inos bonos aiadinos in au o
1139 1/1182 XXVII mo aba ines, bonos, lupinos e aiadinos
1142 5/1182 L moabe inos bonos aiadinos in au o
1143 5/1182 VII moabe inos in au o e XXVIIII solidos in dena iis
Ba chinonensis
1144 5/1182 L moabe inos in au o
1155 12/1184 LXV mo abe inos; XX
1160 7/1185 LX.ª moabe inos; X; VI solidos e II de.; IIII solidos; XXII de.;
XII de.; VI solidos
1166 10/1186 XX.ª mo abe inos bonos aiadinos e lupino e ec i ponde is
1172 10/1187 M mo abe inis (e sun pe nume o MD); DCCCC mazmu inas;
CC mo aba ins
1186 1/1192 X sol.; X; VI; V; VII; XX moabe ; CC macemu inas;
CCLXXXV; C moabe inos; LXXX
1196 5/1193 1600; 1000 mo aba inos; 150; X
1208 11/1195 XX solidos; I moabe ino; I ; I; I; illos dena ios quos michi debe […]
1213 5/1196 XXX mo abe inos
1215 10/1196 C solidos; L; L; X; L; L; X; D Mo abe inos bonos (ad ma i andum);
C solidos
1232 4/1200 II moabe inos; CXXXII moabe inos aiadinos bonos in au o
1241 10/1202 X solidos; V; XX; V; V; V; X; V; IIII; XII; C; XL; XC; M; CCC;
M; C mo abe inos
1242 10/1202 CCC moabe inos bonos
1254 6/1205 X mo abe inos; CCCC mo abe inos; C solidos;L; C; L; X;
X mo aba inos
1255 7/1205 mille e CCC mo abe inos
1284 8/1214 XXX.ª moabe inis; 6600 solidos; V mo abe inos
1289 12/1218 X moabe inos bonos au ussinos in au o, sine enganno e ec i
ponde is
1291 12/1218 sep em mo abe inos e medium, bonos no os, au ussinos, de au o
ec ique ponde is
1295 4/1219 quinge o um mo abe inum
1301 2/1226 15 mo aba ins; 500 au is
1326 7/1234 cen um oc o mo abe inos e e ciam pa em unius mo abe ini
bonos in au o no os
Posa un nom: els almo à i s com a moabi es, inals del s. XI Fa en ia 31/1-2, 2009 145
Doc. Da a Menció
1328 2/1235 DCCC mo abe inos; CCC solidos
1333 6/1236 quad igen os mo abe inos bonos in au o no os cu ibiles
au ussinos ec os
1343 6/1238 CC mo abe inis; DCCC solidos
1344 7/1238 DCCCCL mo abe inos
1361 1/1240 ducen os mo abe inos bonos, no os, in au o, cu ibiles,
an ussinos, ec os
1373 8/1242 unius mo aba ini
1374 7/1243 duo milia mo abe ino um bono um in au o no o um, cu ibilium
1378 9/1243 duo milia solidos […]; ducen os mo abe inos
1382 1/1244 cen um mo abe inis; cen um oc o mo abe inis; ecen is solidis;
escen is solidis
3.5. Diploma a i San es C eus ( ins 1190)
Doc. Da a Menció
36 7/1128 mo aba inos igin i in au o
38 2/1139 moabi inos in au o sine engan
43 4/1150 XC moabi inos bonos ma inos e ma uchinos pe medium
e boni au i
45 11/1150 C moaba inos bonos, ma inos e ma uchinos in au o sine engan
46 11/1150 C moaba inos bonos ma inos e ma uchinos in au o sine engan
53 6/1153 XV moaba inos bonos aiadinos in au o sine engan
54 5/1154 II mo aba inos de bono au o sine engano
55 6/1154 X moaba inos bonos aiadinos in au o, Willelmus impigne a e un
pe XC moaba inos bonos
58 8/1154 e iam e e p o VII moabi inos
63 3/1156 CCXLV moaba inos bonos aiadinos in au o sine engan
70 9/1156 unam e e p o CCXLV mo aba inos bonos aiadinos in au o sine
engan
72 11/1157 C. moaba inos bonos aiadinos in au o sine engan
78 7/1158 I mo aba ino
80 9/1158 C. Moabi inis d uo exo a
81 11/1158 XXII mo aba ins; XXV mo aba ins
91 12/1160 XXXVI moabe inos pe hoc donum
95 3/1161 CX moaba inos bonos aiadinos in au o sine engan
99 9/1161 XXI mo aba inos bonos lupinos el aiadinos boni au i e ec i
ponde is
102 12/1162 LXXX moaba inos bonos, aiadinos in au o, sine engan
106 6/1163 C. Mo aba inos bonos e nichil inde emansi
112 9/1164 accepimus quoque […] e acua ione e paci ica ione duos
moaba inos
113 6/1165 L mo aba inos bonos in au o sine engan
114 8/1165 C mo aba inos in a hono e e a e e, XXX mo aba inos in e
hono e e a e e.
116 12/1165 XX moaba inos bonos aiadinos in au o sine engan
146 Fa en ia 31/1-2, 2009 Me i xell B u
Doc. Da a Menció
119 5/1166 domos meas cum u e, casalibus, e agenali, cu alibus,
a bo ibus pe CXX moaba
120 5/1166 CXX moabi inis
121 9/1166 XVIII mo aba inos
126 3/1167 ende e el impigno a e […] domos da es eas nobis quinque
moabe inis minus
127 10/1167 num mo aba inum bonum in au o sine ponde is
128 11/1167 XXIIII moabi inos aiadinos in au o sine engan
129 12/1167 mo abe ins
130 12/1167 e is e ineis e a bo ibus di e si […] pe CC mo aba inos
135 9/1168 CXX mo aba inos lupinos el aiadinos bonos e boni au i e ec i
ponde is
144 10/1170 XII mo aba inos in au o sine engan
147 1/1171 XX mo aba inos
149 6/1171 DC mo abi inos
151 11/1171 XL mo aba inus e unum pullinum
154 5/1172 III mo aba ins
160 5/1173 MCX mo aba inos bonos e ec os lupinos e sine enganno in
molendinis
173 12/1173 C mo abe inos bonos in au o sine engan e DCC solidos dena iis
ba chinonensis
174 12/1173 XX mo abe inos bonos in au o
177 1/1174 unum mo aba inum lupinum bonum e boni au i e ec o pense
183 12/1174 nonagin a moaba inos bonos e pu o au o
187 9/1175 XII moa aba inos bonos el aiadinos de boni au i e ob imi pensi
188 11/1175 X mo aba inos bonos lupinos e boni au i ec ique ponde is
190 4/1176 D moaba inos, MCC moaba inos
199 10/1177 LXXVI moaba inos minus qua am bonos aiadinos in au o sine
engan
203 4/1178 C. mo aba inos bonos aiadinos e lupinos legi imi pensi in au o
217 3/1179 CCXXXV mo abe inos bonos, lobe os el aia s e de ec o penso
236 11/1180 unum ca allum e asinum e pollinum ca allinum e XX
mo aba inos bonos
240 8/1181 CCXX au eos e p op e unum equm de XXX mo abe inos
245 10/1181 CXL mo aba inos bonos aiadinos e lupinos ec i e g ossi ponde is
246 3/1182 XV mo aba ino um
249 7/1182 XVI moaba inos aiadinos in dena iis CXII solidos
258 5/1183 mo aba inos in au o bonos lupinos el aiadinos, mo aba inum VII
solidos
262 12/1183 solidos II, dena ios XII, mo abe inos X
268 2/1185 CXL mo aba inos lupinos e aia os, C. Solidos dena io um
277 4/1186 XL mo aba inos e unum quin a lane e unum pollinum
294 1/1188 XXX mo abe inos
308 8/1188 VII mo aba inos lupinos
317 1/1189 VIII mo aba inos bonos lupinos au i boni ec ique ponde is
333 3/1190 is a um inea um e uc um XIII mo aba inos, bonos, lupinos au o
336 9/1190 LXXX solidos bone mone e in To osa cu ibilis,
XX mo aba inos bonos
Posa un nom: els almo à i s com a moabi es, inals del s. XI Fa en ia 31/1-2, 2009 147
3.6. Libe Feudo um Maio (buida 1030-1190)
Doc. Da a Menció
16 4/1152 E dono p o anima mea II milia mo abe inos […] mo abe inos
pe ipsas ecclesias
26 ? de uno osello, medium mo abe inum; e de balas, qua am
pa em mo abe ini
187 6/1130 Accipio quoque a e p o hac donacione CC moaba inos
199 12/1178 mo abe inos CCL bonos in au o […] in inculo compona D
mo abe inos
240 12/1174 illos quinque milia mo abe inos
246 8/1151 unde habui X moabe inos, de quibus non dede a ei pa em suam
253 4/1157 quod da e unicuique mili i XXX mo abi inos pe unumquemque
mensem
347 10/1187 p edic o Hospi ali M mo abe ins […] M mo abe ins […] Milicie
Templi D mo abe ins
372 7/1151 insupe addo ibi cen um mo aba inos
383 4/1131 pe quingen os mo abe inos […] pe C mo abe inos
465 1154? e expensas LX milium mo abe ino um ece a
Bibliog a ia
Ca ula io de «San Cuga » del Vallés I-III. RIUS SERRA, J. Mons (ed.). Ba celona: CSIC,
1947.
Ch onica Ade onsi Impe a o is. SÁNCHEZ BELDA, L. (ed.). Mad id: CSIC, 1950.
Ch onica Ade onsi Impe a o is. MAYA, A. (ed.). Ch onica Hispana Saeculi XII Pa s I. FALQUE
REY, E.; GIL, J.; MAYA, A. (ed.). Co pus Ch is iano um, Con inua io Mediae alis LXXI.
Tu nhol i, Typog aphi B epols Edi o es Pon i icii, 1990: 109-248.
Diploma a i del mones i de San a Ma ia de San es C eus (975-1225) I-II. PAPELL TARDIU,
J. (ed.). Ba celona: Nogue a, 2005.
Fulche o Cha es: A his o y o he expedi ion o Je usalem, 1095-1127. RYAN, F.R. ( ad.);
FINK, H.S. (ed.). Knox ille: Uni e si y o Tennessee P ess, 1969.
His o ia Compos ellana. FALQUE REY, E. (ed.). Co pus Ch is iano um, Con inua io
Mediae alis LXX. B epols: Tu nhol i Typog aphi B epols Edi o es Pon i icii, 1988.
His o ia Compos elana. FALQUE REY, E. (ed.). Mad id: Akal, 1994.
His o ia Rode ici el Ges a Rode ici Campidoc i. FALQUE REY, E. (ed.). Ch onica Hispana
Saeculi XII Pa s I. FALQUE REY, E.; GIL, E.J.; MAYA, A. (ed.). Co pus Ch is iano um,
Con inua io Mediae alis LXXI. B epols: Tu nhol i Typog aphi B epols Edi o es Pon i icii,
1990: 1-98.
Libe Feudo um Maio I-II. MIQUEL ROSELL, F. pb o. (ed.). Ba celona: CSIC, 1947.
Ped o Al onso de Huesca. Diálogo con a los judíos. LACARRA, M.J. (coo d.). Huesca:
Ins i u o de Es udios Al oa agoneses, 1996.
Willelmi Ty ensis A chiepiscopi Ch onicon. HUYGENS, R.B.C. (ed.). Co pus Ch is iano um,
Con inua io Mediae alis LXIII. B epols: Tu nhol i Typog aphi B epols Edi o es Pon i icii,
1986.
BALARI Y JOVANY, J. (1899). O ígenes his ó icos de Ca aluña. Ba celona: Hijos de Jaime Jepús.
BARCELÓ, M. (2005). «La spu ci ia pagano um que había en Co ia an es de la conquis a
c is iana en junio de 1142 d.C.». A: BARCELÓ, M.; MARTÍNEZ GÁZQUEZ, J. (eds.).
148 Fa en ia 31/1-2, 2009 Me i xell B u
Musulmanes y c is ianos en Hispania du an e las conquis as de los siglos XII y XIII.
Bella e a: UAB, Se ei de Publicacions, p. 63-70.
— (inèdi ). The a o side o he gold om Ghana.
BONILLA, A. (1911). «Ges as del Cid Campeado ». Bole ín de la Real Academia de la His o ia
LIX, p. 161-257.
BOSCH VILÁ, J. (1956/1990). Los almo á ides. G anada: Uni e sidad de G anada.
CODERA Y ZAIDÍN, F. (1899/2004). Decadencia y desapa ición de los almo á ides en España.
VIGUERA, M.J. (ed.). Pamplona: U goi i.
DANIEL, N. (1960). Islam and he Wes . The making o an image. Edimbu g: The Uni e si y
P ess.
— (1975). The A abs and mediae al Eu ope. Lond es-Bei u : Longman-Lib ai ie du Liban.
FITA, F. (1901). «Pa ología la ina. Renallo g amá ico de Ba celona. Nue os da os biog á icos».
Bole ín de la Real Academia de la His o ia XXXVIII, p. 402-410.
LAGARDERE, V. (1989). Les Almo a ides. Pa ís: L’Ha ma an.
MAGNIER, G. (2002). «Millena ian p ophecy and he my hi ica ion o Philip III a he ime
o he expulsion o he mo iscos». Sha q al-Andalus 16-17 (1999-2002), p. 187-209.
MARTÍNEZ GÁZQUEZ, J. (2005). «Finalidad de la p ime a aducción la ina del Co án».
BARCELÓ, M.; MARTÍNEZ GÁZQUEZ, J. (eds.). Musulmanes y c si ianos en Hispania
du an e las conquis as de los siglos XII y XIII. Bella e a: UAB, Se ei de Publicacions,
p. 71-77.
MARTÍNEZ PASTOR, M. e al. (1996). Ch onicae Ade onsi Impe a o is. Conco dan iae. Mad id:
Palas A enea.
MATEU I LLOPIS, F. (1978). «Mo abe ino-Ma a edí». S udi in memo ia di Fede ico Melis.
Flo encia: Giannini Edi o i.
MCDOUGALL, E.A. (1985). «The iew om Awdaghus : Wa , ade and social change in he
sou hwes e n Saha a om he eigh h o he i een h cen u y». Jou nal o A ican His o y
26, p. 1-31.
MENÉNDEZ PIDAL, R. (1956). La España del Cid. 2 ols. Mad id: Espasa-Calpe.
MONNERET DE VILLARD, U. (1944/1972). Lo s udio dell’Islam in Eu opa. Nell XII e nel XIII
secolo. Ciu a del Va icà: Biblio eca Apos òlica Va icana.
MOORE, R.I. (1987). The o ma ion o a pe secu ing socie y. Ox o d: Blackwell Publ.
MORALEJO, J.L. (1980). «Li e a u a hispano-la ina (siglos V-XVI)». A: DÍEZ BORQUE, J.M.
(ed.). His o ia de las li e a u as hispánicas no cas ellanas. Mad id.
PÉREZ GONZÁLEZ, M. (1993). «In luencias clásicas y bíblicas en la Ch onica Ade onsi
Impe a o is». A: PÉREZ GONZÁLEZ, M. (coo d.). Ac as del I Cong eso Nacional de La ín
Medie al. León, p. 349-355.
RETAMERO, F. (1990). «Sob e els ocul amen s de peces almo à i s». II Ja ique de Numismà ica
Hispano-À ab. Lleida, juny 1988. Lleida: Ins i u d’Es udis Ile dencs, p. 221-241.
SMITH, C. (1994). «A conjec u e abou he au ho ship o he His o ia Rode ici». Jou nal o
Hispanic Resea ch 2 (1993-1994), p. 175-181.
SOUTHERN, R.W. (1962). Wes e n iews o Islam in he Middle Ages. Camb idge,
Massachuse s: Ha a d Uni e si y P ess.
TOLAN, J. (2002). Sa acens: Islam in he medie al eu opean imagina ion. No a Yo k:
Columbia Uni e si y P ess.
UBIETO ARTETA, A. (1957). «Suge encias sob e la Ch onica Ade onsi Impe a o is». Cuade nos
de His o ia de España XXV-XXVI, p. 321-326.
Posa un nom: els almo à i s com a moabi es, inals del s. XI Fa en ia 31/1-2, 2009 149