Posar un nom : els almoràvits com a moabites a finals del segle XI

Resum A les c òniques hispàniques de la p ime a mei a del segle XII, els almo à i s són anomena s moa- bi es, pa aula d’o igen bíblic que co espon als descenden s de Moab, ill de Lo . Pe e Al ons a iden i ica els seguido s de Mahoma com a moabi es, pe ò la iden i icació conc e a amb els almo- à i s no ha es a , pe a a, explicada. Aquí es p oposa una elació en e el nom dona a la mone- da dels almo à i s, el mo aba í, i la iden i icació amb aques a genealogia bíblica. Pa aules clau: moabi es, mo aba í, almo à i s, Pe e Al ons. Abs ac . Gi ing a Name: he Almo a ids as Moabi es in he La e 11 h cen u y In he Hispanic ch onicles o he i s hal o he 12 h cen u y, he Almo a ids a e called Moabi es, hus iden i ied wi h he biblical descendan s o Moab, son o Lo . Pe us Al onsi applied he e m «Moabi es» o he ollowe s o Muhammad, bu he speci ic iden i ica ion wi h he Almo a ids has ye o be explained. An explana ion connec ing he name o he Almo a id coin, he mo abe ino, o his pu po ed biblical genealogy is he e p oposed. Key wo ds: Moabi es, mo abe ino, Almo a ids, Pe us Al onsi. A les es g ans c òniques hispàniques de la p ime a mei a del segle XII, la Ch onica Ade onsi Impe a o is (en enda an , CAI), la His o ia Compos ellana (en enda an , HC) i la His o ia Rode ici (en enda an , HR), hi apa eix el e me Moabi ae pe e e i -se a un g up humà nou, els almo à i s, que, so gin del dese del Sàha a, a a iba a la Península l’any 1086, i que els c onis es dis ingeixen u ili zan un 1. Amb el supo de la Uni e si a Au ònoma de Ba celona. Fa en ia 31/1-2, 2009 129-149 Posa un nom: els almo à i s com a moabi es a inals del segle XI1 Me i xell B u Uni e si a Au ònoma de Ba celona Depa amen de Ciències de l’An igui a i de l’Eda Mi jana me i xell.b [email protected] Recepció: 19/11/2008 Suma i 1. Pe e Al ons i les genealogies bíbliques 2. La moneda 3. Apèndix documen al Bibliog a ia e me di e en dels emp a s habi ualmen a l’època pe designa els andalusins, com a a Sa aceni i Ismaeli ae2. El seu o igen és ambé, com en el cas dels e mes an e io s3, el d’una genealogia bíblica, conc e amen com a descenden s de Moab, un dels dos ills de Lo . En cap de les es c òniques s’explica, pe ò, la u ili zació d’aques nom, que, en les edicions, aduccions i es udis con empo anis, s’ha conside a com a equi alen a «almo à i s». Així, ja F. Code a Zaidín4a i ma a, en no a a peu de pàgina, que l’au o de la CAI «a los musulmanes españoles llama Aga enos, y Moabi as a los almo á ides». R. Menéndez Pidal, als índexs de La España del Cid5, inclou una en ada «moabi ae, los almo á ides», sense ha e o e cap explicació del nom al lla g de l’ob a. E. Falque Rey a i ma, en la in oducció a l’edició de la HR6, que «los almo á ides, ci ados con ecuencia, son llamados Moabi ae», i en la aduc- ció de la HC7, hi a egeix, en una no a, que «En la HC y en o as ob as de es a época, como la His o ia Rode ici, los almo á ides eciben el nomb e de Moabi e». La u ili zació del nom bíblic pe al·ludi als almo à i s no é, doncs, cap expli- cació coneguda; la semblança onè ica no és un a gumen su icien i, en qualse ol cas, no de e mina quan es a ni en quines condicions esc ip u als queda egis a- da. A les es c òniques, pe ò, la menció dels almo à i s com a moabi ae es à ple- namen consolidada. Pe an , l’o igen d’aques a iden i icació ha de se o çosa- men an e io a la se a edacció, pe ò no a l’a ibada dels almo à i s a al-Andalus. La CAI, la HC i la HR an se edac ades du an la p ime a mei a del segle XII pe au o s in luencia s en un g au més o menys ele a pe l’en o n de l’o de bene- dic í de Cluny8. La HC és, de e , un ela basa en la biog a ia del bisbe Diego Gelmí ez, impul- so alho a de l’ob a. Els e s que desc iu comp enen els anys en què Gelmí ez a se bisbe de Compos el·la, p ime (1100-1120), i a quebisbe, desp és, a pa i de 1120, any en què a aconsegui que s’ele és el ang d’aques a seu amb el supo de l’aba de Cluny, ins que a mo i l’any 1140. La HC a se edac ada pe alme- nys es memb es de l’església de San iago, o s els quals e en p ope s a l’a quebisbe: Nuño Al onso, eso e i pe sona de con iança de Gelmí ez i bisbe de Mondoñedo a pa i del 1112 (p ime a pa del llib e I: capí ols 1 o 4 ins al 45); Hug, a xidia- ca, que el 1112 se à consag a bisbe d’Opo o (capí ol 15 del llib e I), i el mes e Gi ald o Ge a d, canonge, sembla que d’o igen ancès i p ope a Cluny (g an pa del llib e III o o ). Alguns es udis conside en que a ha e -hi un qua au o , el 130 Fa en ia 31/1-2, 2009 Me i xell B u 2. Es po obse a aques a dis inció en un documen da a l’any 1148 a To osa (P òspe de Bo a ull: Colección de Documen os Inédi os del A chi o de la Co ona de A agón, ol. IV, CODOIN, Ba celona, 1848, doc. LVI, 12/1148), on es dis ingeix cla amen en e els andalusins, els quals són anomena s Mau os, i els almo à i s, Almo a i es. He d’ag ai aques a obse ació al p o esso An oni Vi gili. 3. SOUTHERN (1962: 16-17); DANIEL (1975: 53). 4. CODERA Y ZAIDÍN (1899/2004: 48). 5. MENÉNDEZ PIDAL (1956: 998). 6. HR ed. FALQUE REY (1990: 15). 7. HC ed. FALQUE REY (1994: 125). 8. BARCELÓ (2005: 64). capellà Ped o, i ins i o un cinquè. S’ha a iba a pa la de qua e au o s més, a banda dels es p incipals. En qualse ol cas, doncs, es ac a d’una ob a esul a de la col·labo ació de di e sos au o s9. La edacció de la HC s’hau ia es ès al lla g de la p ime a mei a del segle, des d’ap oximadamen l’any 1107 ins al 1149. Ha es a desc i a com una combinació de ges a, un ela de les i es de Gelmí ez, i egis um, na ació his o iog à ica que inclou la ansc ipció documen al del ons de l’església, i es des aca com un exemple de la « inculación en e his o iog a ía y adminis ación que mos a on las iglesias du an e la Al a Edad Media»10. La HR és una biog a ia de Rod igo Díaz de Vi a , el Cid, pe ò cen ada en les se es ges es mili a s. L’au o a un b eu epàs de la se a ida ins l’any 1089 i el seu e o n a Cas ella. A pa i d’aquí, la na ació és mol més de allada, amb el se ge i la p esa de València (1094), els seus da e s anys, la se a mo (1099) i l’e acua- ció dels c is ians de València (maig de 1102), esde enimen s que l’au o coneix mol de alladamen . Com ja hem is en el cas de la HC, la HR inclou inse cions ex- uals, conc e amen la suposada co espondència en e el Cid i el com e Be engue (HR 38-39) i els qua e ju amen s p esen a s pel Cid al ei Al ons VI (HR 35). Segons R. Menéndez Pidal11, o a aques a documen ació se ia au èn ica, pe ò no o s els au o s compa eixen aques pun de is a. Segons sembla, hau ia es a edac ada de o ma anònima pe un cle gue que J.L. Mo alejo12 a iden i ica amb Je ònim de Pe igo d, monjo de Cluny que a se en ia a la Península, on a a egi -se a l’exè ci del Cid, i a ibà a se p ime bisbe de València i desp és de Salamanca. La majo ia d’in es igado s coincidei- xen a assenyala que l’au o hau ia es a es imoni p esencial de bona pa dels esde enimen s que na a. La edacció s’hau ia du a e me p obablemen en e els anys 1118 i 1121. Cal di , pe ò, que hi ha in es igado s que de ensen una au o ia di e en i una c onologia o ça més a dana, en e 1144 i 114813. La CAI és la c ònica de les ges es d’un ei, Al ons VII de Cas ella i Lleó, di l’empe ado . És ob a, ambé, d’un cle gue anònim, que di e sos au o s iden i iquen amb A nald, bisbe d’As o ga en e els anys 1144 i 1152 i pe sona ge p ope a la co . L. Sánchez Belda sugge eix un o igen ancès i apun a que pod ia «se uno de an os monjes cluniacenses como inie on a España en el einado del Empe ado »14. Pel que a a la c onologia, a queda ben p ecisada pe A. Ubie o A e a15: en e inals d’agos de 1147 (conques a d’Alme ia) i p incipis de 1149 (mo de Be enguela de Ba celona, illa de Ramon Be engue III i esposa de l’empe ado ). Cal des aca , an en la HR com en la HC, d’una banda, la inclusió de documen s i, de l’al a, la con empo aneï a dels au o s amb els e s que na en, Posa un nom: els almo à i s com a moabi es, inals del s. XI Fa en ia 31/1-2, 2009 131 9. HC ed. FALQUE REY (1994: 11-18). 10. HC ed. FALQUE REY (1994: 26). 11. MENÉNDEZ PIDAL (1956: 907-908). 12. MORALEJO (1980: 65). 13. Vegeu SMITH (1994). 14. CAI ed. SÁNCHEZ BELDA (1950: XIX). 15. UBIETO ARTETA (1957: 325). qües ió a la qual els ma eixos au o s es e e eixen al lla g de la HC16. Aques es dues ob es ep esen en, doncs, l’inici d’un can i en la his o iog a ia lla ina hispana, amb elemen s nous que ja an se des aca s pe R. Menéndez Pidal17: o es dues són biog a ies de dos pe sona ges no eials, i no pas, com e a habi ual des del segle X, c òniques de sobi ans i dinas ies; ci en i adjun en documen s e e en s al biog a ia , i, pel que a a la c onologia, o es dues an se esc i es o bé en ida o bé en els anys immedia amen pos e io s a la mo dels seus p o agonis es: el Cid i el bisbe Gelmí ez. S’han de ec a , ambé, semblances en e els p òlegs de la HR i la HC18, que compa i ien ce s òpics19. També la CAI a se edac ada pe un au o con empo ani als e s que na a, o i que, segons sembla que es desp èn de les pa aules que diu al p òleg, no n’hau ia es a es imoni di ec e20. M. Pé ez González a indica , pe ò, que aques es pa aules se ien una e e ència a un ex bíblic i que, pe an , no s’han d’en end e en un sen i li e al21. De e , és p ou coneguda la u ili zació del llengua ge bíblic pe pa de l’au o de la CAI 22, a més de l’ús de Moabi e com a denominació pe als almo à i s. Les ci acions bíbliques són mol eqüen s ambé, an a la HR com a la HC, so in amb la u ili zació d’ima ges o compa acions, i de egades amb la inclusió de ci acions ex uals. Ni a la HR ( egeu l’apèndix 1) ni a la CAI ( egeu l’apèndix 3), els seus au o s o e eixen al lec o cap e e ència a la dis inció dels almo à i s; sí, pe ò, que n’hi ha a la HC ( egeu l’apèndix 2), on els moabi es són desc i s com a quos es us solis aci E hiopibus similes (I, 29, 3), és a di , aquells a qui l’escal o del sol a semblan s als e íops, pe an , amb la pell osca. També desc iu dues egades la moabi a um e i as (I, 9, 43; I, 10, 26-27), és a di , la e oci a dels almo à i s. 132 Fa en ia 31/1-2, 2009 Me i xell B u 16. Amb exp essions com a a: Ugo eiusdem […] diligen e s ipsi e pos e is memo iam ideli e adi i (HC I, 15); Hec omnia p op iis oculis inspexi (HC I, 117); Mul i o ens cum eo ibi ui e , quod sc ibendo pe hibeo, idi e sepissime (HC II, 55). Vegeu l’edició de FALQUE REY (19934: 24). 17. MENÉNDEZ PIDAL (1956: 917-918). 18. BONILLA (1911: 171). 19. Com aquell de ixa una his ò ia pe esc i pe al que no caigui en l’obli : Quoniam e um em- po alium ges a inmensa anno um uolubili a e p e e eun ia, nisi sub no i ica ionis speculo deno- en u , obliuioni p oculdubio adun u , idci co e Rode ici Didaci nobilissimi ac bella o is ui i p osapiam e bella ab eodem ui ili e pe ac a sub sc ip i luce con ine i a que habe i dec euimus (HR I, 1-5); Pa es an iqui de ins uc ione e e udi ione pos e o um solici i egum a que ducum ges a necnon ui o um illus em p obi a es e indus ias pagine commenda e consueue un , ne diu- u na ue us a e au longis empo um in e uallis aboli a in oueam obliuionis labe ie en . Idci co au em ea nequaquam obliuioni adenda esse sed po ius pe sc ip u e no a ionem uiuaci e diu u ne memo ie commendanda a bi a i sun , u pos e i […] pe ges a um e um memo iam ad ui u em incensi (HC I, 5-17). 20. […] op imum ac u ges a Ade onsi Impe a o is […], sicu ab illis qui ide un , didici e audi i, desc ibe e a us sum a p incipio egni eius incipiens (CAI, P ae a io). 21. PÉREZ GONZÁLEZ (1993: 351). El ex bíblic en qües ió se ia Lluc 1, 1-3: Quoniam quidem mul i cona- i sun o dina e na a ionem, quae in nobis comple ae sun , e um, sicu adide un nobis qui ab ini io ipsi uide un , […] uisum es mihi […] ex o dine ibi sc ibe e. 22. CAI ed. SÁNCHEZ BELDA (1950: LXII-LXVI); DANIEL (1975: 94-95); PÉREZ GONZÁLEZ (1993). Els almo à i s, en à ab al-mu ābi, plu al al-mu ābiūn, an a iba a al- Andalus el 1086, o jus un any desp és de la p esa de Toledo pe pa dels exè ci s d’Al ons VI. Va se p ecisamen la pè dua d’aques a ciu a allò que a empènye els go e nan s de di e en s ai es a en ia una delegació conjun a a l’emi almo à i Yūsu ibn Tāšu īn pe demana -li ajuda mili a . Els exè ci s almo à i s es a en o ma s pe memb es de g ups ibals in eg a s en la con ede ació inhāπa, ibus amade es de camells p oceden s del Sàha a occiden al. L’expansió del mo imen almo à i , p ime cap a Ghana i Siπilmāssa i desp és cap a al-Andalus, s’ha d’en end e en el con ex de la o mació i la consolidació de complexes xa xes d’in e can i a iculades des de la egió al ol an d’Awdagus , nucli si ua al lími sud-occiden al del dese del Sàha a, amb la inali a de ga an i l’accés a les pas u es, l’aigua i la sal, accés que McDougall a elaciona amb la o mació d’una au o i a polí ica ibal23. Aques a con ede ació ibal inhāπaes a a o mada pe es ibus p incipals, els Lam ūna, els Massū a i els ∏udāla. L’al aquí ‘Abd Allāh ibn Yāsīn assen à, en el con ex d’aques a expansió lligada a les xa xes d’in e can i, un mo imen es uc u a je à quicamen so a la se a di ecció i a p end e com a e e ència ideològica un islam o odox i el mālikisme ju ídic més es ic e. L’expansió almo à i , pe ò, no po se anali zada de o ma simple com una πihād, sinó com a esul a d’un p océs més complex. El ac o conjun u al que hau ia ac ua com a desencadenan d’aques mo imen a se , segons McDougall: «i may ha e been a yea o d ough and hunge which inally occasioned he Almo a id’s mo e ou o he dese »24. Un cop iniciada, l’expansió a se àpida: a inals del 1053 en a en pe la o ça a Siπilmāssa, un any desp és ecupe a en el con ol sob e Awdagus , i a mi jan 1058 ja con ola en l’Al A les. Mo Ibn Yāsīn, el nou emi Yūsu ibn Tāšu īn con inuà di igin el mo imen almo à i , amb una o gani zació mili a més e icien i la o mació de les p ime es es uc u es adminis a i es, i l’any 1063 an en a a Fes. Pels ol s de l’any 1070, unda en Ma ākuš, i el 1077 en a en a Tànge . En uns escassos qua an a anys d’exis ència, doncs, el mo imen almo à i ha ia aconsegui , so in del dese , l’expansió i la cons ucció d’un es a al Mag eb. Els memb es dels con ingen s almo à i s que l’any 1086 an a essa l’es e enien e s ca ac e ís ics que e en nous pe als andalusins: cal eni en comp e que, si més no inicialmen , no pa la en à ab; d’al a banda, els homes ana en ela s, mol s d’ells duien el doble el niqāb(que cob eix el cap i el on , ins a les celles) i li ām(que apa el coll i la es a de la ca a), de al o ma que només en queda en al descobe els ulls. Un al e e ca ac e ís ic e a la p o unda accep ació d’un sis ema je à quic. Es poden as eja dos possibles nexes en e el e me Moabi ae de les c òniques hispàniques i els almo à i s: d’una banda, Pe e Al ons, i, de l’al a, la moneda encunyada pe ells i que, en els ex os lla ins, és anomenada mo abe ino. Posa un nom: els almo à i s com a moabi es, inals del s. XI Fa en ia 31/1-2, 2009 133 23. BARCELÓ, inèdi ; MCDOUGALL (1985). 24. MCDOUGALL (1985: 14). 1. Pe e Al ons i les genealogies bíbliques L’a ibució d’una genealogia bíblica a un g up humà e a una p àc ica habi ual ja des d’abans de la P ime a C oada, quan l’única on de què disposa en els esc ip o s occiden als pe con ex uali za l’incipien mo imen eligiós islàmic e a l’esquema his ò ic que els p opo ciona a la Bíblia. Aques esquema ha ia es a eballa pel monjo benedic í anglès Beda (c. 672/673-735), p ecu so de la his ò ia bíblica, que a ixa la iden i icació dels sa aïns25, ja apun ada pe Eusebi a p incipis del segle IV i desen olupada pe Isido de Se illa, que els eia descenden s di ec es d’Ab aham i la se a concubina Aga , a a és del seu ill Ismael26. D’aco d amb les genealogies bíbliques, Ta eh, descenden de Noè, engend à es ills: Ab aham, Naho i Ha an; aques da e engend à Lo , que, desp és de la mo del seu pa e, ma xà cap a Canaan amb el seu oncle Ab aham i s’es ablí inalmen a la plana del Jo dà. Ismael és ill d’Ab aham i la se a escla a egípcia Aga ; pe la se a banda, Moab és ill de Lo (nebo d’Ab aham) i la se a illa g an. D’aco d amb el ex bíblic, Amon i Moab an se ui de la elació inces uosa en e Lo i les se es illes, que, quan es a en i in amb el seu pa e en una co a, aïlla s, an man eni elacions sexuals amb ell desp és d’emb iaga -lo amb i27. En la adició c is iana, les dues esposes i els dos ills d’Ab aham sepa en dues línies de descendència: la c is iana (Sa ah i Isaac) i la jue a (Aga i Ismael). D’aco d amb això, Ismael es a ia associa al dese , com els sa aïns28. La 134 Fa en ia 31/1-2, 2009 Me i xell B u 25. La o ma lla ina Sa aceni és una de i ació de l’o iginal a ameu sa q[iy]in, ‘habi an s del dese ’ (s aq). Hau ia es a u ili za pe explica una o ma d’o gani zació social especí ica, basada en iden i a s g upals econegudes més enllà de la se a dimensió eligiosa. Equi alen a ‘à ab’ en un con- ex p eislàmic, pos e io men se à una pa aula amb signi ica ambigu, u ili zada pe de ini un g up esidual, inespecí ic, de musulmans a abopa lan s que no se ien ni à abs ni u cs. Beda a o - ga als sa aïns la ca ac e ís ica de la pe idia, un e me que, segons indica TOLAN (2002: 75), és emp a pe ell i pe al es au o s con empo anis « o deno e eligious e o : pagan, Jewish, o he e i- cal ( houg i can on occasion mean “ eache y” in a non eligious sense)». A pa i del segle XII, se à equi alen a un genè ic «musulmà», i en cap cas s’u ili za à pe e e i -se als à abs c is ians (DANIEL, 1975: 53). És el e me més u ili za pe designa els musulmans a la HR, jun amen amb Moabi ae, i a la HC, i un dels més eqüen s ambé a la CAI. 26. SOUTHERN (1962: 16-17); DANIEL (1975: 53). D’aquí les denominacions dels musulmans com a ‘Aga ens’ i ‘Ismaïli es’. La p ime a és u ili zada majo i à iamen pels c onis es del segle Xpe e e i -se als à abs. DANIEL (1975: 53) a no a que «up o he wel h cen u y, ‘Aga ene’ and o he such wo ds ha e e y li le meaning beyond he designa ion o a ace o socie y only oughly iden- i ied. This usage e lec s he poli ical si ua ion wi h i s inde e mina e on ie s». És la denomina- ció majo i à ia a la CAI, jun amen amb Moabi ae, i ag upa els andalusins musulmans no almo- à i s. És p àc icamen inexis en a la HC i no apa eix en cap ocasió a la HR. Ismaeli ae és la denominació més emp ada a la HC desp és de Sa aceni. Ismael és de ini així a la Bíblia: Hic e i homo onag o similis; manus eius con a omnes, e manus omnium con a eum; e e egione uni e so um a um suo um ige abe nacula (Gèn. 16, 12). 27. Gèn. 19, 36-37: Concepe un e go duae iliae Lo de pa e suo. Pepe i que maio ilium e oca i nomen eius Moab; ipse es pa e Moabi a um usque in p aesen em diem. 28. SOUTHERN (1962: 17). L’his o iado del segle IV Ammià Ma cellí (Ammianus Ma cellinus) a de i- ni (Res Ges ae XIV, 4, 1-7) els Sa aceni a pa i de dues ca ac e ís iques onamen als: com a e p incipal, el nomadisme, que, des del seu pun de is a, impedi ia un ce g au de ci ili zació; i, p o ecia de pseudo-Me odi, de inals del segle VII i alsamen a ibuïda a San Me odi d’Olimp (311), en la qual els ills d’Ismael són p esen a s com a c uels op esso s, a icina la se a so ida del dese pe domina el món ins a l’a ibada d’un ei que allibe a à els c is ians d’aques so me imen 29. Aques a p o ecia a gaudi d’una g an di ulgació du an els anys de di usió de l’islam, i e a ci ada enca a a p incipis del segle XVII pe Jaime Bleda com a a gumen ació a a o de l’expulsió dels mo iscos de la península Ibè ica30. To i que les iden i icacions amb pe sona ges bíblics ja es a en e es, Beda a se qui les a in odui en la adició medie al de l’exegesi bíblica31. Així, el e de pode ce ca e e ències en els ex os bíblics ep esen a a pels au o s occiden als un a an a ge impo an a l’ho a de classi ica els musulmans, si més no espec e d’al es pobles dis an s. L’apa ició de lèxics compa i s pe g ups cle icals sob e el ac amen mili a dels sa aïns es a à més e iden en les c òniques pos e io s a la c ida del Papa U bà II a la C oada (1095). C onis es de la P ime a C oada, com a a Fulche de Cha es (c. 1059- 1127), donen, en els seus ex os, es imoni de l’exis ència a Te a San a d’una e a de Moab, pe ò no an més enllà de l’al·lusió geog à ica. Això hau ia acili a l’especulació. Cap a 1120, a Occiden es a comença a o ma una ima ge més o menys p ecisa de qui ha ia es a Mahoma. Més enda an , ja en la segona mei a del segle XII, el c onis a Guillem de Ti (c. 1150-1185) es e e eix en di e ses ocasions a la e a de Moab, que es a ia si uada a la planu a ele ada a l’es del ma Mo , a l’ac ual Jo dània32. L’any 1142 de ia comple a -se la p ime a aducció lla ina de l’Alco à, enca egada a Robe de Ken pe pa de l’aba de Cluny Pe e el Vene able, du an la se a es ada a la península Ibè ica el ma eix 114233. La conside ació de l’Islam com una he e gia pe pa de Pe e el Vene able i el seu en o n «podía se écnicamen e un e o , pe o e a, ambién, sin duda, una mane a de señala la necesidad de su pe secución has a se ex inguido»34, dins el con ex de pe secució social i ex e mini d’he e ges desc i pe R.I. Moo e35, especialmen ac i a du an les p ime es dècades del segle XII. A la península Ibè ica, Pe us Al onsi o Ped o Al onso de Huesca (1062-c. 1135), jueu de naixemen i con e s al c is ianisme, hau ia es a el p ime a es abli la connexió en e Mahoma i els moabi es. Va esc iu e el Dialogus con a Iudaeos, pos e io al 1106, any en què a se ba eja i, pe an , se’n a o iciali za Posa un nom: els almo à i s com a moabi es, inals del s. XI Fa en ia 31/1-2, 2009 135 com a ca ac e ís ica secundà ia pe ò ambé impo an , la de inició dels Sa aceni com un poble de llad es. He d’ag ai al p o esso Òsca de la C uz aques es obse acions. 29. DANIEL (1960: 128). 30. MAGNIER (2002: 194). 31. SOUTHERN (1962: 17). 32. Núm. 22, 1: P o ec ique cas ame a i sun ilii Is ael, in campes ibus Moab, ubi ans Io danem Ie icho si a es . 33. BARCELÓ (2005); MARTÍNEZ GÁZQUEZ (2005). 34. BARCELÓ (2005: 66). 35. MOORE (1987). la con e sió. En el capí ol V, el dedica a l’islam, a l’ho a de comen a els p ecep es islàmics, a ibueix l’o igen de la pe eg inació a la Meca al man enimen de i us pagans, p eislàmics, de l’època dels […] duo ilii Lo h, Amon e Moab, hanc domum [Mecha] hono aban , e duo ydola ab eisdem ibi coleban u […] Nomen quidem illius, quod ex nig o lapide, Me culius diceba u , nomen e o al e ius Chamos. Al e um, quod ex nig o e a lapide, in hono- e Sa u ni, al e um, quod ex albo, in hono e Ma is e a aedi ica um […] A abes e o cum Amon e Moab Ydola ado aban . Mahome hus au em, pos longum em- pus eniens, p is inam consue udinem nequi i au e e36. E ec i amen , a la Bíblia apa eix di e ses egades la e e ència als moabi es com a ado ado s de Camos37. Mahoma hau ia pe mès, segons Pe e Al ons, el man enimen d’aques s i us, amb la in oducció d’algunes modi icacions. Amb aques a his ò ia sob e el cul e a la Meca, Pe e Al ons a aça la iden i icació en e els moabi es i Mahoma —i, pe ex ensió, els musulmans. Els au o s de les c òniques de ien conèixe els ex os de Pe e Al ons, i l’adopció del e me moabi ae o ma ia pa d’un p océs de cons ucció d’un lèxic especí ic, p opi de g ups cle icals, u ili za pe na a el p océs de des ucció d’al-Andalus. El pas següen és la iden i icació conc e a dels moabi es amb els almo à i s. 2. La moneda Quan pa lem de la moneda «mo aba í», ens es em e e in a la moneda d’o almo à i , el alo de la qual co espon al dīnā , és a di , é un pes que onda els qua e g ams. Aques dīnā almo à i a se encunya pe p ime cop a Siπilmāssa l’any 1056 i, a pa i del 1087, ambé a se ab icada a Agma , Fes, Ceu a, Alme ia, Màlaga, G anada, Cò do a, Xà i a, València, e c. seguin l’expansió del mo imen almo à i . Els qui l’encunyen l’anomenen així, dīnā , ja que «mo aba í» és una a ibució dels au o s c is ians i, pe an , un nom aliè a la moneda que no cons a esc i a les peces mone à ies. Això plan eja la qües ió de com i pe què aques s au o s a iben a anomena així la moneda almo à i : la o ma «mo abe inos», que ja apa eix en documen s de inals del segle XI, pod ia se la p ime a e sió esc i a d’un nom nou o ma a egin la pa ícula del plu al lla í -os a la pa aula à ab mu ābiūn. Al Ca ula i de San Cuga del Vallès38 ( egeu l’apèndix 4, Doc. 713, ed. 1947: 376), hi apa eix una menció de la moneda anomenada «mo aba í» amb da a 136 Fa en ia 31/1-2, 2009 Me i xell B u 36. Ped o Al onso de Huesca (ed. 1996: 99). 37. I Reis 11, 7: Tunc aedi ica i Salomon anum Chamos idolo Moab in mon e, qui es con a Ie usalem, e Melchom idolo ilio um Ammon; I Reis 11, 33: […] ado a e in As ha hen deam Sidonio um e Chamos deum Moab e Melchom deum ilio um Ammon; II Reis 23,13: Excelsa quoque, quae e an ex ad e so Ie usalem ad dex e am pa em mon is Pe di ionis, quae aedi ica e a Salomon ex Is ael As ha o h idolo Sidonio um e Chamos idolo Moab e Melchom idolo ilio um Ammon. 38. He d’exp essa el meu ag aïmen al p o esso Fèlix Re ame o i a l’A nald Puy, que han eali za el buida ge de les mencions mone à ies del Ca ula i de San Cuga del Vallès i el Diploma a i de San es C eus, in o mació de la qual he pogu disposa pe eali za aques a icle. mol p ime enca (1083): ad cannonica s. C ucis sanc eque Eulalie, moabe inos III pe missas. El documen és un es amen da a el 12 de no emb e de 1083, es amen sac amen al d’una dona anomenada Eime u , edac a pe Remundi, le i e, en el qual, en e d’al es p opie a s, la di un a deixa di e ses quan i a s a di e en s esglésies pe què s’hi celeb in misses. Aques documen ha ia es a ci a pe J. Bala i39 en la pa que dedica a la es imen a de l’època. En des aca l’apa ició d’una peça de oba no iden i icada anomenada bambe h. El e que es ol des aca aquí és la p esència de la o ma «moabe ino», sense la e a in e ocàlica de la o ma de i ada de mu ābiūn, «mo abe inos». A pa i de 1110, la o ma sense e a es oba amb més eqüència («moabe ino» o les a ian s «mohabe ino», «moaba ino», «mohaba ino») en documen s del ma eix Ca ula i, així com al Diploma a i de San es C eus ( egeu l’apèndix 5), en què, desp és d’una p ime a menció «mo abe ino» l’any 1128, la següen (1139) ja és sense la e a, i aques a o ma se à la més eqüen ins al 1167. D’al a banda, al Libe Feudo um ( egeu l’apèndix 6), la p ime a e e ència a la moneda (1130, Doc. 187) és amb la o ma «moabe ino», que es epe eix el 1151 (Doc. 246). L’augmen de mencions a mo aba ins en el egis e documen al, an u ili zan una o ma com l’al a, es de ec a a pa i de 1110, coincidin amb el e que «a pa i del 500 [1107 de l’e a c is iana] es po cons a a un augmen conside able de les peces acumulades, de al mane a que es pod ia sugge i una ac i i a encunyado a consolidada, almenys pel que a a les seques andalusines»40. Així, ins l’any 1107, les oballes sumen un o al de ca o ze peces en cinc ocul amen s di e en s, men e que, a pa i d’aques a da a i en els deu anys següen s, la xi a a iba ins a cinquan a-nou peces d’o en se ocul amen s41. L’al e nança en e les dues o mes esc i es es man é en la documen ació al lla g de o el segle XII. El es amen de 1083 és una llis a dels béns que la di un a posseïa en ida. Es ac a d’un es imoni o al, un documen dic a , que l’esc i à posa pe esc i en lla í. Aques ho llegeix pos e io men en eu al a i els es imonis assen eixen. Això hau ia acili a la acil·lació onè ica a l’ho a de posa pe esc i una no a denominació, la de la moneda «mo aba í». Així, l’apa ició de la o ma moabe inos, sense la e a in e ocàlica, de ia se inicialmen una simple acil·lació, ap o i ada pos e io men amb la in enció d’aplica una genealogia bíblica coneguda (els descenden s de Moab) a un g up humà que és quelcom nou, desconegu . El nom d’aques a genealogia bíblica (moabi ae) hau ia es a associa , en algun momen en e l’a ibada dels almo à i s a la Península (1086) i les da es inicials de edacció de les c òniques (1110-1120), amb el nom d’aques g up humà (mu ābiūn). El ilòleg i epig a is a Fidel Fi a42, com a comen a i a un documen de comp a enda de l’any 1110 on apa eix la menció mone à ia «moabi ino um», Posa un nom: els almo à i s com a moabi es, inals del s. XI Fa en ia 31/1-2, 2009 137 39. BALARI Y JOVANY (1899: 605). 40. RETAMERO (1990: 223). 41. RETAMERO (1990: 231). 42. FITA (1901: 407). Doc. Da a Menció 892 3/1128 debe Guillelmi Raimund, de p ecium XXX moabe inos; XII mo abe inos 893 4/1128 X moabe inos; XX; I; I 895 3/1129 II moabe inos 896 6/1129 p ecium XXX moabe inos; XII moabe inos quod illi debeba 898 8/1129 moabe inos; solidos II; igin a solidos VII dena io um Ba ch; XX solidos dena io um 900 11/1130 II moabe inos in au o cu ibiles 901 2/1130 mo abi inos II; I; II; I; I 906 12/1130 CCCCXLVI mo abe inos e duos sa acenos no i e cap os 907 3/1131 mo abe inos IIII in au o 908 3/1131 moabe inos IIIIo in au o 909 4/1131 L moabi inos in au o 913 10/1131 XV mo abe inos in au o 915 11/1131 V moabe inos 916 12/1131 mulum unum p ecio XII moaba ino um 918 1/1132 III moabe inos; I moabe inum ad no um enien e; I; I; 1/2;; 1 1/2; ; II; I 921 4/1132 VI moabe inos in au o 936 1/1138 moabe in.unum […] pe missas; mo abe in L; C mo ab. in au o 942 3/1140 XLV mo aba inos ma inos 945 9/1142 moabe inos VII; I; I; III; I; I; I; I; I; I; I; V; III; I; VII; VII; I 946 3/1143 IIII moabe inos; II; III; III; I; I; I; DCCC uncias 950 9/1143 I moabe ino; moabe inum I; decem e no em moabe inis […] comune cum uxo e 952 10/1143 IIII mo abe inos; LX mo abe inos quos comes mihi debe 956 10/1144 I mo abe inos mo inos bonos no os in au o 961 2/1145 X mo abe inos ma inos; V mo abe inos; X mo ab in es imen is 967 12/1145 V solidos dena io um; unum mo abe inum 968 4/1146 no em mo abo inos; undecim mo ebo inis; I ma ebi inum 971 4/1147 VII mo abe inos me ca a ios e dimidium pe me, quos ei debeo 973 9/1147 mo abe inum I 974 10/1147 II mo abe inos; I; II mancusos 975 12/1147 oc o mo abi inos e oc o dena ios 977 4/1148 VII moabi inos me ca a ios e demedium; II moabe inos 979 5/1148 XXXV moabe inis;VI; II; I; I; LXXX; LV; XII 983 2/1150 XX solidos dena io um; I mo aba ino; IIII mo aba inos 1009 7/1156 XXV mo abe inos bonos aiadinos in au o 1011 4/1157 XXXª solidos; II mo abe inos; VI; I 1012 5/1157 II moabe inos; MD moabe inos; I; I 1016 3/1158 unum moabi inum bonum aiadinum in au o 1027 6/1159 L mo abe inos bonos legi imos, in au o, e mulum unum de p ecio C solido um 1030 4/1160 CCC mo aba inos in au o 1033 8/1160 solidos LX; II mo abe inos; I; I; I; I; II; solidos CL dena io um; solidos LX 1034 9/1160 moabe inum I 144 Fa en ia 31/1-2, 2009 Me i xell B u Doc. Da a Menció 1047 11/1162 LXV mo abe inos 1050 9/1163 XXª mo abe inos bonos 1060 6/1166 II moabe inos; I; 1/2; I; I; 1/2 1070 6/1169 II mo abe inis bonis 1081 5/1172 V moabe inis; V 1086 1/1173 cen um solidos; VIIIº moabe inos bonos legi imos 1102 6/1175 III moabe inos; e II moabe inos de loge io suo; I moabe inum; moabe inis 1110 7/1176 I mo abe inum legi imum 1112 10/1177 CX mo abe inos bonos inadinos in au o 1123 7/1179 XXVIII moabe inos bonos aiadinos in au o 1128 2/1180 mo abe inos V, e ipso sedi V ex illis XXX; XX 1137 9/1181 LXX moabe inos; C moabe inos bonos aiadinos in au o 1138 12/1181 L mo abe inos bonos aiadinos in au o 1139 1/1182 XXVII mo aba ines, bonos, lupinos e aiadinos 1142 5/1182 L moabe inos bonos aiadinos in au o 1143 5/1182 VII moabe inos in au o e XXVIIII solidos in dena iis Ba chinonensis 1144 5/1182 L moabe inos in au o 1155 12/1184 LXV mo abe inos; XX 1160 7/1185 LX.ª moabe inos; X; VI solidos e II de.; IIII solidos; XXII de.; XII de.; VI solidos 1166 10/1186 XX.ª mo abe inos bonos aiadinos e lupino e ec i ponde is 1172 10/1187 M mo abe inis (e sun pe nume o MD); DCCCC mazmu inas; CC mo aba ins 1186 1/1192 X sol.; X; VI; V; VII; XX moabe ; CC macemu inas; CCLXXXV; C moabe inos; LXXX 1196 5/1193 1600; 1000 mo aba inos; 150; X 1208 11/1195 XX solidos; I moabe ino; I ; I; I; illos dena ios quos michi debe […] 1213 5/1196 XXX mo abe inos 1215 10/1196 C solidos; L; L; X; L; L; X; D Mo abe inos bonos (ad ma i andum); C solidos 1232 4/1200 II moabe inos; CXXXII moabe inos aiadinos bonos in au o 1241 10/1202 X solidos; V; XX; V; V; V; X; V; IIII; XII; C; XL; XC; M; CCC; M; C mo abe inos 1242 10/1202 CCC moabe inos bonos 1254 6/1205 X mo abe inos; CCCC mo abe inos; C solidos;L; C; L; X; X mo aba inos 1255 7/1205 mille e CCC mo abe inos 1284 8/1214 XXX.ª moabe inis; 6600 solidos; V mo abe inos 1289 12/1218 X moabe inos bonos au ussinos in au o, sine enganno e ec i ponde is 1291 12/1218 sep em mo abe inos e medium, bonos no os, au ussinos, de au o ec ique ponde is 1295 4/1219 quinge o um mo abe inum 1301 2/1226 15 mo aba ins; 500 au is 1326 7/1234 cen um oc o mo abe inos e e ciam pa em unius mo abe ini bonos in au o no os Posa un nom: els almo à i s com a moabi es, inals del s. XI Fa en ia 31/1-2, 2009 145 Doc. Da a Menció 1328 2/1235 DCCC mo abe inos; CCC solidos 1333 6/1236 quad igen os mo abe inos bonos in au o no os cu ibiles au ussinos ec os 1343 6/1238 CC mo abe inis; DCCC solidos 1344 7/1238 DCCCCL mo abe inos 1361 1/1240 ducen os mo abe inos bonos, no os, in au o, cu ibiles, an ussinos, ec os 1373 8/1242 unius mo aba ini 1374 7/1243 duo milia mo abe ino um bono um in au o no o um, cu ibilium 1378 9/1243 duo milia solidos […]; ducen os mo abe inos 1382 1/1244 cen um mo abe inis; cen um oc o mo abe inis; ecen is solidis; escen is solidis 3.5. Diploma a i San es C eus ( ins 1190) Doc. Da a Menció 36 7/1128 mo aba inos igin i in au o 38 2/1139 moabi inos in au o sine engan 43 4/1150 XC moabi inos bonos ma inos e ma uchinos pe medium e boni au i 45 11/1150 C moaba inos bonos, ma inos e ma uchinos in au o sine engan 46 11/1150 C moaba inos bonos ma inos e ma uchinos in au o sine engan 53 6/1153 XV moaba inos bonos aiadinos in au o sine engan 54 5/1154 II mo aba inos de bono au o sine engano 55 6/1154 X moaba inos bonos aiadinos in au o, Willelmus impigne a e un pe XC moaba inos bonos 58 8/1154 e iam e e p o VII moabi inos 63 3/1156 CCXLV moaba inos bonos aiadinos in au o sine engan 70 9/1156 unam e e p o CCXLV mo aba inos bonos aiadinos in au o sine engan 72 11/1157 C. moaba inos bonos aiadinos in au o sine engan 78 7/1158 I mo aba ino 80 9/1158 C. Moabi inis d uo exo a 81 11/1158 XXII mo aba ins; XXV mo aba ins 91 12/1160 XXXVI moabe inos pe hoc donum 95 3/1161 CX moaba inos bonos aiadinos in au o sine engan 99 9/1161 XXI mo aba inos bonos lupinos el aiadinos boni au i e ec i ponde is 102 12/1162 LXXX moaba inos bonos, aiadinos in au o, sine engan 106 6/1163 C. Mo aba inos bonos e nichil inde emansi 112 9/1164 accepimus quoque […] e acua ione e paci ica ione duos moaba inos 113 6/1165 L mo aba inos bonos in au o sine engan 114 8/1165 C mo aba inos in a hono e e a e e, XXX mo aba inos in e hono e e a e e. 116 12/1165 XX moaba inos bonos aiadinos in au o sine engan 146 Fa en ia 31/1-2, 2009 Me i xell B u Doc. Da a Menció 119 5/1166 domos meas cum u e, casalibus, e agenali, cu alibus, a bo ibus pe CXX moaba 120 5/1166 CXX moabi inis 121 9/1166 XVIII mo aba inos 126 3/1167 ende e el impigno a e […] domos da es eas nobis quinque moabe inis minus 127 10/1167 num mo aba inum bonum in au o sine ponde is 128 11/1167 XXIIII moabi inos aiadinos in au o sine engan 129 12/1167 mo abe ins 130 12/1167 e is e ineis e a bo ibus di e si […] pe CC mo aba inos 135 9/1168 CXX mo aba inos lupinos el aiadinos bonos e boni au i e ec i ponde is 144 10/1170 XII mo aba inos in au o sine engan 147 1/1171 XX mo aba inos 149 6/1171 DC mo abi inos 151 11/1171 XL mo aba inus e unum pullinum 154 5/1172 III mo aba ins 160 5/1173 MCX mo aba inos bonos e ec os lupinos e sine enganno in molendinis 173 12/1173 C mo abe inos bonos in au o sine engan e DCC solidos dena iis ba chinonensis 174 12/1173 XX mo abe inos bonos in au o 177 1/1174 unum mo aba inum lupinum bonum e boni au i e ec o pense 183 12/1174 nonagin a moaba inos bonos e pu o au o 187 9/1175 XII moa aba inos bonos el aiadinos de boni au i e ob imi pensi 188 11/1175 X mo aba inos bonos lupinos e boni au i ec ique ponde is 190 4/1176 D moaba inos, MCC moaba inos 199 10/1177 LXXVI moaba inos minus qua am bonos aiadinos in au o sine engan 203 4/1178 C. mo aba inos bonos aiadinos e lupinos legi imi pensi in au o 217 3/1179 CCXXXV mo abe inos bonos, lobe os el aia s e de ec o penso 236 11/1180 unum ca allum e asinum e pollinum ca allinum e XX mo aba inos bonos 240 8/1181 CCXX au eos e p op e unum equm de XXX mo abe inos 245 10/1181 CXL mo aba inos bonos aiadinos e lupinos ec i e g ossi ponde is 246 3/1182 XV mo aba ino um 249 7/1182 XVI moaba inos aiadinos in dena iis CXII solidos 258 5/1183 mo aba inos in au o bonos lupinos el aiadinos, mo aba inum VII solidos 262 12/1183 solidos II, dena ios XII, mo abe inos X 268 2/1185 CXL mo aba inos lupinos e aia os, C. Solidos dena io um 277 4/1186 XL mo aba inos e unum quin a lane e unum pollinum 294 1/1188 XXX mo abe inos 308 8/1188 VII mo aba inos lupinos 317 1/1189 VIII mo aba inos bonos lupinos au i boni ec ique ponde is 333 3/1190 is a um inea um e uc um XIII mo aba inos, bonos, lupinos au o 336 9/1190 LXXX solidos bone mone e in To osa cu ibilis, XX mo aba inos bonos Posa un nom: els almo à i s com a moabi es, inals del s. XI Fa en ia 31/1-2, 2009 147 3.6. Libe Feudo um Maio (buida 1030-1190) Doc. Da a Menció 16 4/1152 E dono p o anima mea II milia mo abe inos […] mo abe inos pe ipsas ecclesias 26 ? de uno osello, medium mo abe inum; e de balas, qua am pa em mo abe ini 187 6/1130 Accipio quoque a e p o hac donacione CC moaba inos 199 12/1178 mo abe inos CCL bonos in au o […] in inculo compona D mo abe inos 240 12/1174 illos quinque milia mo abe inos 246 8/1151 unde habui X moabe inos, de quibus non dede a ei pa em suam 253 4/1157 quod da e unicuique mili i XXX mo abi inos pe unumquemque mensem 347 10/1187 p edic o Hospi ali M mo abe ins […] M mo abe ins […] Milicie Templi D mo abe ins 372 7/1151 insupe addo ibi cen um mo aba inos 383 4/1131 pe quingen os mo abe inos […] pe C mo abe inos 465 1154? e expensas LX milium mo abe ino um ece a Bibliog a ia Ca ula io de «San Cuga » del Vallés I-III. RIUS SERRA, J. Mons (ed.). Ba celona: CSIC, 1947. Ch onica Ade onsi Impe a o is. SÁNCHEZ BELDA, L. (ed.). Mad id: CSIC, 1950. Ch onica Ade onsi Impe a o is. MAYA, A. (ed.). Ch onica Hispana Saeculi XII Pa s I. FALQUE REY, E.; GIL, J.; MAYA, A. (ed.). Co pus Ch is iano um, Con inua io Mediae alis LXXI. Tu nhol i, Typog aphi B epols Edi o es Pon i icii, 1990: 109-248. Diploma a i del mones i de San a Ma ia de San es C eus (975-1225) I-II. PAPELL TARDIU, J. (ed.). Ba celona: Nogue a, 2005. Fulche o Cha es: A his o y o he expedi ion o Je usalem, 1095-1127. RYAN, F.R. ( ad.); FINK, H.S. (ed.). Knox ille: Uni e si y o Tennessee P ess, 1969. His o ia Compos ellana. FALQUE REY, E. (ed.). Co pus Ch is iano um, Con inua io Mediae alis LXX. B epols: Tu nhol i Typog aphi B epols Edi o es Pon i icii, 1988. His o ia Compos elana. FALQUE REY, E. (ed.). Mad id: Akal, 1994. His o ia Rode ici el Ges a Rode ici Campidoc i. FALQUE REY, E. (ed.). Ch onica Hispana Saeculi XII Pa s I. FALQUE REY, E.; GIL, E.J.; MAYA, A. (ed.). Co pus Ch is iano um, Con inua io Mediae alis LXXI. B epols: Tu nhol i Typog aphi B epols Edi o es Pon i icii, 1990: 1-98. Libe Feudo um Maio I-II. MIQUEL ROSELL, F. pb o. (ed.). Ba celona: CSIC, 1947. Ped o Al onso de Huesca. Diálogo con a los judíos. LACARRA, M.J. (coo d.). Huesca: Ins i u o de Es udios Al oa agoneses, 1996. Willelmi Ty ensis A chiepiscopi Ch onicon. HUYGENS, R.B.C. (ed.). Co pus Ch is iano um, Con inua io Mediae alis LXIII. B epols: Tu nhol i Typog aphi B epols Edi o es Pon i icii, 1986. BALARI Y JOVANY, J. (1899). O ígenes his ó icos de Ca aluña. Ba celona: Hijos de Jaime Jepús. BARCELÓ, M. (2005). «La spu ci ia pagano um que había en Co ia an es de la conquis a c is iana en junio de 1142 d.C.». A: BARCELÓ, M.; MARTÍNEZ GÁZQUEZ, J. (eds.). 148 Fa en ia 31/1-2, 2009 Me i xell B u Musulmanes y c is ianos en Hispania du an e las conquis as de los siglos XII y XIII. Bella e a: UAB, Se ei de Publicacions, p. 63-70. — (inèdi ). The a o side o he gold om Ghana. BONILLA, A. (1911). «Ges as del Cid Campeado ». Bole ín de la Real Academia de la His o ia LIX, p. 161-257. BOSCH VILÁ, J. (1956/1990). Los almo á ides. G anada: Uni e sidad de G anada. CODERA Y ZAIDÍN, F. (1899/2004). Decadencia y desapa ición de los almo á ides en España. VIGUERA, M.J. (ed.). Pamplona: U goi i. DANIEL, N. (1960). Islam and he Wes . The making o an image. Edimbu g: The Uni e si y P ess. — (1975). The A abs and mediae al Eu ope. Lond es-Bei u : Longman-Lib ai ie du Liban. FITA, F. (1901). «Pa ología la ina. Renallo g amá ico de Ba celona. Nue os da os biog á icos». Bole ín de la Real Academia de la His o ia XXXVIII, p. 402-410. LAGARDERE, V. (1989). Les Almo a ides. Pa ís: L’Ha ma an. MAGNIER, G. (2002). «Millena ian p ophecy and he my hi ica ion o Philip III a he ime o he expulsion o he mo iscos». Sha q al-Andalus 16-17 (1999-2002), p. 187-209. MARTÍNEZ GÁZQUEZ, J. (2005). «Finalidad de la p ime a aducción la ina del Co án». BARCELÓ, M.; MARTÍNEZ GÁZQUEZ, J. (eds.). Musulmanes y c si ianos en Hispania du an e las conquis as de los siglos XII y XIII. Bella e a: UAB, Se ei de Publicacions, p. 71-77. MARTÍNEZ PASTOR, M. e al. (1996). Ch onicae Ade onsi Impe a o is. Conco dan iae. Mad id: Palas A enea. MATEU I LLOPIS, F. (1978). «Mo abe ino-Ma a edí». S udi in memo ia di Fede ico Melis. Flo encia: Giannini Edi o i. MCDOUGALL, E.A. (1985). «The iew om Awdaghus : Wa , ade and social change in he sou hwes e n Saha a om he eigh h o he i een h cen u y». Jou nal o A ican His o y 26, p. 1-31. MENÉNDEZ PIDAL, R. (1956). La España del Cid. 2 ols. Mad id: Espasa-Calpe. MONNERET DE VILLARD, U. (1944/1972). Lo s udio dell’Islam in Eu opa. Nell XII e nel XIII secolo. Ciu a del Va icà: Biblio eca Apos òlica Va icana. MOORE, R.I. (1987). The o ma ion o a pe secu ing socie y. Ox o d: Blackwell Publ. MORALEJO, J.L. (1980). «Li e a u a hispano-la ina (siglos V-XVI)». A: DÍEZ BORQUE, J.M. (ed.). His o ia de las li e a u as hispánicas no cas ellanas. Mad id. PÉREZ GONZÁLEZ, M. (1993). «In luencias clásicas y bíblicas en la Ch onica Ade onsi Impe a o is». A: PÉREZ GONZÁLEZ, M. (coo d.). Ac as del I Cong eso Nacional de La ín Medie al. León, p. 349-355. RETAMERO, F. (1990). «Sob e els ocul amen s de peces almo à i s». II Ja ique de Numismà ica Hispano-À ab. Lleida, juny 1988. Lleida: Ins i u d’Es udis Ile dencs, p. 221-241. SMITH, C. (1994). «A conjec u e abou he au ho ship o he His o ia Rode ici». Jou nal o Hispanic Resea ch 2 (1993-1994), p. 175-181. SOUTHERN, R.W. (1962). Wes e n iews o Islam in he Middle Ages. Camb idge, Massachuse s: Ha a d Uni e si y P ess. TOLAN, J. (2002). Sa acens: Islam in he medie al eu opean imagina ion. No a Yo k: Columbia Uni e si y P ess. UBIETO ARTETA, A. (1957). «Suge encias sob e la Ch onica Ade onsi Impe a o is». Cuade nos de His o ia de España XXV-XXVI, p. 321-326. Posa un nom: els almo à i s com a moabi es, inals del s. XI Fa en ia 31/1-2, 2009 149