Ciències 19 (2011) Re lexions i ece ques sob e l’ensenyamen de les ciències
22
La inco po ació de l’alumna immig a
a l’aula o dinà ia de ciències:
idees, p àc iques i no es p opos es
Mon se a To amilans, Ins i u Escola Cos a i Llobe a, Ba celona, 
Neus Sanma í, Uni e si a Au ònoma de Ba celona
Un p oblema impo an que ac ualmen enim el p o esso a de ciències de secundà ia es
elaciona amb com eballa a l’aula o dinà ia amb alumna que ha segui una escola i za-
ció que en pod íem di “no mal”, jun amen amb alumna nou ingu que desconeix la llen-
gua o que no en é coneixemen s p ou consolida s. En aques eball es plan egen p opos-
es d'ac uació o ien ades a aconsegui que o s puguin ap end e coneixemen s cien í ics
signi ica ius eballan conjun amen .
Pa aules clau: alumna immig a , aula o dinà ia, aula d’acollida
In oducció
Aques eball s’ha olgu endinsa en una p o-
blemà ica poc es udiada, com és la inse ció de l’a-
lumna nou ingu a l’aula o dinà ia de ciències amb
la inali a que ap enguin con ingu s cien í ics signi-
ica ius, jun amen amb els alumnes que po en una
escola i zació sense algunes de les di icul a s que
é l’alumna nou ingu , especialmen les elaciona-
des amb el domini de la llengua ehicula a l’aula.
To s sabem els ep es que el p o esso a que
enim un alumna an di e s a l’aula hem d’a on a ,
ja que disposem de pocs ecu sos me odològics.
Mol so in es endeix a c ea pe a aques s a-
lumnes ma e ials didàc ics mol di e encia s dels
que eballen els al es es udian s pe què es c eu
que no poden ap end e els coneixemen s que el
cu ículum demana. Pe ò aques s ma e ials no -
malmen no a a o eixen que s’ap enguin signi ica i-
amen idees de ciència. D’al a banda, la connexió
amb l’aula d’acollida acos uma a se mol supe i-
cial i no es c een sine gies mú ues que a a o eixin
l’ap enen a ge de la llengua jun amen amb els con-
ingu s cien í ics.
És pe això que en aques eball es plan egen
p opos es d’ac uacions a di e en s àmbi s de l’esco-
la i en elació a di e en s con ingu s cien í ics.
Objec iu de la ece ca i aspec es
en els quals s’ha ap o undi
L’objec iu de la ece ca ha es a apo a e le-
xions i p opos es me odològiques onamen ades i
iables, així com exemples de ecu sos conc e s,
pe dona espos a a les necessi a s del p o esso a
de l’aula o dinà ia de ciències a l’ESO quan es o-
ba que ha d’a end e alumna nou ingu ecen .
Pe espond e a aques objec iu ens hem plan-
eja in e ogan s en elació a di e en s aspec es del
eball amb alumna nou ingu en un cen e pe po-
de -hi dona una espos a e ec i a. Són:
a) Com es a el pas de l'aula d'acollida
a l'aula o dinà ia
• Com es a el aspàs de la in o mació cap al p o-
esso a de l'aula o dinà ia des de l'aula d'acolli-
da? Com es po millo a aques aspàs?
• Quan s'inco po en els alumnes i amb quina o -
gani zació ho à ia?
• Quins con ingu s de ciències es pod ien e a
l’aula d’acollida?
• Com elaciona el eball sob e els con ingu s de
ciències a les dues aules?
Ciències 19 (2011) Expe iències didàc iques i eballs p àc ics
23
b) Com es eballa i
de quins ecu sos es disposa
• Quines són les es a ègies o gani za i es a ni-
ell de cen e?
• Com s'o gani za l’ac i i a a l’aula “no mal”? Qui-
nes poden se les es a ègies o gani za i es de
eball enin en comp e la di e si a que es dóna
dins d’un ma eix g up?
• Quines adap acions es an dels ma e ials didàc-
ics?
• Quins pod ien se “models” d’ac i i a s pe a
l’ensenyamen de les ciències, ú ils pe a a o i
un bon ap enen a ge de o s els alumnes?
c) Quins c i e is s’u ili zen pe a alua
• Com es pod ia e una diagnosi inicial ú il dels
coneixemen s de ciències?
• Com es a l'a aluació al lla g de l’ap enen a ge i
al inal i com a a o i que se eixi pe ap end e
a o ipus d’alumna ?
• Com es po aplica el model de qües ions de les
p o es PISA pe a a alua aques s alumnes?
d) Quin és el coneixemen didàc ic, el sen imen
i l’ac i ud del p o esso a que eballa
en aques con ex i en què hau ia de can ia ...
• pel que a a la o mació?
• pel que a a les ac i uds i sen imen s?
e) Quines p opos es es pod ien e
al Depa amen d’Educació pe què els ecu sos
esme ça s epe cu issin en millo s esul a s...
• pel que a a la o mació del p o esso a ?
• pel que a a l’in e can i d’expe iències?
Pe espond e a aques es qües ions s’ha anali -
za què diu la li e a u a sob e el ema i, mol espe-
cialmen , s’han ecolli a a és d’en e is es els
pun s de is a i p àc iques de quinze p o essionals
amb àmplia expe iència d’inno ació en aques
camp (p o esso a de ciències i de l’aula d’acollida,
assesso s LIC, una psicopedagoga i un inspec o
de zona).
En aques esc i només ecollim alguns dels e-
sul a s de la ece ca, que es poden oba comple s
en aques bloc ( ig. 1).
Figu a 1. Bloc que inclou di e en s p opos es gene-
ades a pa i de la ece ca e a.
Anàlisi i jus i icació
d’algunes de les p opos es
A con inuació s’anali zen algunes de les p opos-
es de i ades de l’es udi eali za . C eiem que la
majo ia ambé són àlides pe a aules que enen di-
e si a pel que a a les necessi a s de l'alumna i
no només pe a aules amb alumna nou ingu . Les
hem o gani za al ol an de:
a) P opos es sob e es a ègies o gani za i es i me-
odològiques de eball a l'aula
b) P opos es sob e l'an icipació del eball en ela-
ció als con ingu s de ciències
c) P opos es sob e l'adap ació de ma e ials
a) P opos es sob e es a ègies o gani za i es i
me odològiques de eball a l'aula
De les en e is es e es al p o esso a de ciènci-
es es desp èn que hi ha mane es de eballa que
poden a a o i el eball i l’ap enen a ge de o s els
alumnes.
• Una de les es a ègies me odològiques més u i-
li zada es elaciona amb dona mol a més im-
po ància a esquema i za les idees impo an s a
la pissa a i, millo , ap o i an els a an a ges del
eball amb l'o dinado . Es conside a que sem-
p e que es a una explicació s’hau ia d’u ili za la
pissa a (PDI, pan alla...) pe e esquemes,
mos a dibuixos, o og a ies, pòs e s, mu als,
Ciències 19 (2011) Expe iències didàc iques i eballs p àc ics
24
ídeos o qualse ol mi jà que pe me i elaciona
les ima ges amb les explicacions o als. També
quan es a esumin una posada en comú o les
di e en s apo acions e es en una con e sa.
• Una al a es a ègia ú il és p omou e el eball
pe “ acons” –u ili za ins a a més a p imà ia i
dins de la ma eixa aula–. A secundà ia es po
e sob e o al labo a o i, o gani zan la classe
en pe i s g ups que eali zin simul àniamen ac i-
i a s di e en s. To s an passa pels di e en s
acons o expe imen s ( oda d’expe imen s), pe-
ò es po adequa el plan ejamen de cadascun
a les ca ac e ís iques i coneixemen s de l’alum-
na . A la posada en comú o hom po in e eni
des del que ha obse a o e . No impo a que
uns in e p e in l’expe imen a un ni ell més jus i-
ica iu i uns al es es quedin a un ni ell més ex-
plica iu o desc ip iu, pe ò és impo an que o s
s’escol in. Tampoc és p oblema si s’expliquen
u ili zan dibuixos o amb el ges . Pe me que ca-
dascú aci l’ac i i a de mane a que s’adeqüi al
seu i me i possibili a s d’ap enen a ge, pe ò no
compo a ma ginació pe què o s an el ma eix i
o s poden e apo acions al g up.
• A a o i l’ús de les TIC a l’aula (webs en al es
llengües, ima ges i animacions…). En aques
sen i hem dissenya l’ac i i a Maque a de l’a c
e lex. Consis eix en la cons ucció de la maque-
a a escala eal d’un a c e lex. Als nois i noies
els donem una pàgina web que con é els enlla-
ços que poden consul a d’ima ges, animacions
i in o mació de l’a c e lex en di e en s llengües.
L’ac i i a é una du ada de dues sessions d’una
ho a a l’aula o dinà ia.
• Es imula que pe comunica què han ap ès els
alumnes ho puguin e de mane es di e en s se-
gons les se es habili a s: el que a les en e is-
es una p o esso a anomena a “ac i i a s de
c eació p òpia”. És a di , no cal que o hom aci
el ma eix sinó que uns poden e un esum i
d’al es un mapa concep ual, un dibuix, una
animació, una p esen ació de diaposi i es o el
disseny d’una ac i i a JClic; en aques sen i
hem dissenya l’ac i i a Comencem! I no passa
es pe què en un momen de e mina un alumne
pugui e una explicació en la se a llengua, es-
pecialmen en o ma o al: en aquell momen el
més impo an és que exp essi les se es idees
cien í iques i que el p o esso a u ili zi semp e la
p òpia. To i que no el puguem ajuda a e isa -
les pe què no l’en enguem p ou bé, el ma eix e
d’explica -les els ajuda a adona -se de si ho han
en ès o no.
• Plani ica les ac i i a s, especialmen les expe-
imen als, de mane a que es pugui di e si ica el
ni ell de l’anàlisi. Pe exemple, en l’ac i i a
d’obse ació de cèl·lules de la mucosa bucal,
o s els nois i noies enen les ma eixes di icul a s
manipula i es en el p océs d’ob enció de la p e-
pa ació. Desp és, pe e un in o me de la p àc-
ica, uns poden cen a -se només en desc iu e
el p ocedimen i les obse acions eali zades i
d’al es en explica -ho u ili zan , com hem di ,
o mes comunica i es di e ses: es po edac a
un ex , e una p esen ació o al, dibuixa el p o-
cedimen i les obse acions, ep odui el p oce-
dimen en un esquema, e o og a ies del p o-
cés i de les ima ges mic oscòpiques ob ingudes,
e c. En la posada en comú o s euen mane es
de e i explica di e en s, i amb una p esen ació
amb o og a ies de o el p océs l’alumna nou-
ingu po demos a què ha ap ès i en ès d’a-
quella p àc ica.
b) P opos es sob e l'an icipació del eball
en elació als con ingu s de ciències
Fa uns anys el ma eix Depa amen d'Educació
p oposa a: “De egades, pe a alguns alumnes és
adequa que les ac i i a s de e o ç es po in a e -
me amb an elació a la eali zació de les ac i i a s a
l’aula o dinà ia. Amb aques a an icipació es acili a
la se a pa icipació en el g up-classe i es millo a la
se a mo i ació pe assoli els objec ius que s’hi
p oposen” (Depa amen d’Educació, 2008). Com
es diu habi ualmen , és millo p e eni que cu a .
En el cas de l’alumna nou ingu que enca a as-
sis eix a l’aula d’acollida po se en aques espai on
es aci aques a an icipació de concep es p e is al
seu eball a l’aula o dinà ia que, a banda de dona
més segu e a , s'ap o i a à ambé pe ap end e
llengua amb les ciències (i amb els con ingu s d’al-
es à ees). Es ac a que l’alumna sigui capaç, en-
e al es coses, “de desc iu e objec es, d’explica
enòmens, de plan eja un p oblema de cai e cien í-
ic i de o mula hipò esis, de dissenya i esc iu e el
p ocedimen d’una expe iència, de o mula una
conclusió, de edac a i p esen a l’in o me d’una
expe iència o una ece ca documen al sob e un e-
nomen cien í ic” (Laplan e, 2006).
Una de les p opos es so gides de les en e is-
es i de l’anàlisi d’expe iències es conc e a en:
• Dedica una ho a de l’ho a i a l’aula d’acollida
dels alumnes que ja assis eixen a l’aula o dinà-
ia de ciències a e ac i i a s de “ciències en
imme sió”. No cal di que el més ecomanable
se ia que aques a ho a de classe os impa ida
Ciències 19 (2011) Expe iències didàc iques i eballs p àc ics
25
pel ma eix p o esso o p o esso a que els a ci-
ències a l’aula o dinà ia.
• Aques a an icipació de con ingu s no s’hau ia de
edui només a dona , pe exemple, un ocabu-
la i del ema que s’ha de comença o a comple-
a la eina que no s’acaba a l’aula o dinà ia, si-
nó que es ac a ia d’in odui els emes al com
es p oposa a les ac i i a s Tea e, Viu o no iu i
Comencem! que oba eu al bloc. També es
ac a d’ensenya a desc iu e (F anco i Sanma -
í, 2003), a esc iu e un p ocedimen , a plan eja
una hipò esi… i semp e que sigui possible o-
can i manipulan . És a di , pe ap end e sob e
les plan es, sob e un animal o la unció d’alguns
ò gans o p opie a s de la ma è ia i dels seus
can is, es poden e obse acions o disseccions
–que és possible que els seus companys ja ha-
gin e en cu sos an e io s– de mane a que a-
p enguin an a desc iu e i anomena les pa s,
com a o mula alguna p egun a, plan eja una
hipò esi, e c.
c) P opos es sob e l'adap ació de ma e ials
En pa la de “ma e ial adap a ” els p o esso s i
p o esso es en e is a s es e e eixen al ipus de
dossie que l’alumne nou ingu po ana en a
l’aula o dinà ia de o ma més o menys au ònoma i
no a ac i i a s adap ades pe e amb la es a de
g up. Aques a és una p àc ica que cald ia e isa ja
que, com hem is en els e e en s anali za s i am-
bé en la p àc ica, segu amen no és la millo opció
pe aconsegui que aques alumna in e ac uï amb
els seus companys i ap engui ciències. So in a-
ques s dossie s d’ac i i a s ni an sols co esponen
a la uni a didàc ica que en aquell momen an la
es a de companys i companyes. Aques a mane a
de eballa només l’hau íem d’u ili za com una p i-
me a ap oximació pe conèixe com eballen a-
ques s alumnes i de o ma mol espo àdica, en mo-
men s pun uals.
La millo opció se ia disposa d’ac i i a s en què
es pugui di e si ica el ni ell d’ap o undimen , amb
una pa de eball comú de o s els alumnes i una
al a de di e enciada en què uns ampliessin més el
model objec e d’es udi i els al es menys. Les ac i-
i a s d’explo ació hau ien de se comunes, les d’in-
oducció de nous coneixemen s es poden di e en-
cia segons el ni ell d’abs acció: pe exemple, en
les més expe imen als es po di e encia el ni ell
d’in e p e ació demana i en les de lec u a poden
se més o menys g à iques i més o menys abs ac-
es. Les ac i i a s de sín esi poden se les ma eixes
pe ò di e encian la mane a de comunica i sí que
es poden di e encia les d’aplicació, pe ò dedican
emps a e que cadascú (o en g ups pe i s) expliqui
als al es què ha e i com.
És en aques sen i que hem dissenya alguns
exemples d'ac i i a s possibles. N’hi ha de di e en s
ipus: pel que a a la ges ió i o gani zació del g up-
classe (ac i i a s indi iduals, en pe i g up, amb o a
la classe), a la ubicació ( eball p e i a l’aula d’aco-
llida, a l’aula o dinà ia), a les ac i i a s d’ensenya-
men –ap enen a ge (ac i i a s de d ama i zació, dis-
seny de maque es, ús d’àudio i ídeo, elabo ació
de mapes concep uals...).
To es les ac i i a s que es mos en com a e-
xemple en el bloc es an cen ades en l’ap enen-
a ge de la “ unció de elació”. Dels e s comuns de
o s els ésse s ius –nu ició, ep oducció i elació–
aques da e és el que po se es eballa menys: a
l’educació p imà ia es a a un ni ell mol bàsic, i a
la secundà ia semp e es dóna més pes als al es
dos. Aques és un dels mo ius pel quals hem ia
aques a uni a emà ica; l’al e és que, indi ec a-
men , així podem iguala una mica el ni ell de pa -
ida de l’alumna escola i za en el nos e sis ema
educa iu i aquell que s’hi acaba d’inco po a .
Les dues següen s ac i i a s són exemples de
ma e ials adap a s.
Figu a 2. Ac i i a sob e la egulació de la p essió
sanguínia.
Ac i i a
“La p essió sanguínia”
En p ime lloc es a una pluja d’idees amb o a
la classe i es compa a la p essió sanguínia i la
p essió de l’aigua en una mànega de ec: com e-
dui íeu la p essió de la mànega? Se à impo an
que in e inguin o s o la majo ia dels alumnes i no
impo a que cadascú s’exp essi en la se a llengua.
Ciències 19 (2011) Expe iències didàc iques i eballs p àc ics
26
Les idees es ecullen a la pissa a i es deixen o-
be s els p incipals dub es.
En segon lloc es a l’ac i i a indi idual a pa i
de la lec u a d’un ex cien í ic. Hi ha qua e ac i i-
a s amb ni ells de di icul a di e en pe què o el
g up–classe eballi els ma eixos concep es alho a,
cadascú segons les se es possibili a s.
La més senzilla con é un dicciona i isual amb
les pa aules que su en al ex i es demana comple-
a les ases subs i uin les ima ges ( ig. 3).
Figu a 3. P ime ni ell de di icul a .
El segon ni ell é el ex simpli ica i amb les pa-
aules clau sub a llades cal comple a un mapa
concep ual ( ig. 4).
Al e ce ni ell cal espond e qües ions bàsiques
de la egulació de la p essió de la sang a pa i d’un
mapa concep ual que donem. I al qua ni ell a-
ques es qües ions es esponen a pa i de llegi un
ex ex e d'un llib e de isiologia mèdica.
Ac i i a
“Sola en la osco ”
L'ac i i a es basa en una escena de la pel·lícula
Sola en la osco , del di ec o Te ence Young, de
1967. És en anglès i p àc icamen no hi ha diàleg
pe què el més impo an són les ima ges i sabe
dedui què a passan en cada momen .
Es eballen aques s con ingu s:
• Iden i icació de di e en s es ímuls i les espos es
que gene a el cos humà
• Tipus de ecep o s que cap en es ímuls
• Iden i icació dels ò gans del sis ema ne iós
com a ò gans coo dinado s de di e en s espos-
es
Figu a 4. Segon ni ell de di icul a .
• Ca ac e i zació de l’apa ell locomo o com a e-
ec o de espos es del cos.
Es comença en una pluja d'idees a pa i d’una di-
aposi i a ( ig. 5): es ímuls in e ns i ex e ns, ecep-
o s in e ns i ex e ns, ne is sensi ius i mo o s...
Figu a 5. Mapa concep ual de la unció de elació.

Ciències 19 (2011) Expe iències didàc iques i eballs p àc ics
27
Desp és els alumnes es dis ibueixen en g ups
de es o qua e, enen un o dinado pe g up pe
mi a l'escena i espond e el qües iona i de l'ac i i-
a ( ig. 6).
Figu a 6. Alumnes de l'IES En ic Bo às en l'ac i-
i a .
Finalmen es posen en comú les espos es a
pa i d'una p esen ació de diaposi i es ( ig. 7).
Figu a 7. Diaposi i es de l'ac i i a “Sola en la os-
co ”.
A pa i d’aquí es poden e al es ac i i a s pe
ap o undi en cadascun dels objec ius.
Algunes e lexions inals
Aques eball a pa i de la inquie ud pe sonal
pe a end e i in eg a millo els nois i noies nou in-
gu s que a iba en a l'aula de ciències desp és de
passa més o menys emps pe l'aula d'acollida.
La ece ca, les en e is es i el pas pe al es
cen es ens ha po a a eballa en aules on la di-
e si a no e donada pels alumnes immig a s sinó
pels di e en s in e essos, ap i uds i ac i uds que es
mani es en en una aula. En la nos a eina la di e -
si a és un e (o un p oblema, com so in en diem)
que cons an men ens hem de plan eja com a on-
em. Ens obliga a anali za què em i què podem
millo a pe a end e, en un g up, a o s i cadascun
dels seus in eg an s.
Po se podem pensa que el disseny d’ac i i a s
pe dona -hi espos a exigeix un emps del qual no
disposem. Pe ò la ece ca e a ens ha mos a que
hi ha o ça p o esso s i p o esso es que han gene-
a expe iències mol in e essan s i c ea i es. Po -
se el ep e és a iba a compa i -les i així e més
endible la eina de cadascú i, al ma eix emps,
ap end e uns dels al es.
Pe ò no hau íem d’oblida que mol s dels can is
me odològics que compo a acolli alumnes nou-
ingu s a l’aula o dinà ia són els ma eixos que
s’hau ien de e igualmen pe a end e l’alumna na-
diu, si l’objec iu és ajuda -lo a desen olupa com-
pe ències i a end e o es les di e si a s ( ambé la
de l’excel·lència). Aques eball és, doncs, un pun
de pa ida pe po encia una no a mane a de eba-
lla amb una eali a social que no podem ob ia .
Ag aïmen s
La eali zació d’aques eball ha es a possible
g àcies a una llicència e ibuïda concedida pel De-
pa amen d'Educació de la Gene ali a de Ca alu-
nya (DOGC núm.: 4968 de 14.09.2007)
Bibliog a ia bàsica
Aldamiz-Eche a ia i al. (2000). Com ens ho em?
P opos es pe educa en la di e si a . Ba celo-
na: G aó.
Aleg e, M. A. (2005). Educació i immig ació: l’aco-
llida als cen es educa ius. Ba celona: Medi e -
ània.
Aleg e, M. A., Beni o, R. i González, S. (2007). Im-
mig an s als ins i u s. L’acollida is a pels seus
p o agonis es. Ba celona: Medi e ània.
Aleg e, M. A., Beni o, R. i González, S. (2007). Els
sis emes educa ius als països d’o igen de
l’alumna immig a . Una ap oximació. Ba celona:
Medi e ània.
Coelho, E. (2005). Ensenya i ap end e en escoles
mul icul u als. Una ap oximació in eg ada. Ba -
celona: Ho so i.
Depa amen d’Educació (2008). Ins uccions pe a
l’o gani zació i el uncionamen dels cen es
educa ius públics d’educació secundà ia. Cu s
2008-2009.
Ciències 19 (2011) Expe iències didàc iques i eballs p àc ics
28
Essomba, M. A. (coo d.). (2006). Cons ui la escu-
ela in e cul u al. Re lexiones y p opues as pa a
abaja la di e sidad é nica y cul u al. Ba celo-
na: G aó.
Essomba, M. A. (2008). La ges ión de la di e sidad
cul u al. 10 ideas cla e. Ba celona: G aó.
F anco, R., Sanma í, N. (2003). Desc iu e: Es abli
la mane a de mi a els e s. Dins N. Sanma í
(coo d.), Ap end e ciències o ap enen a es-
c iu e ciències. Ba celona: Edicions 62.
Jo dán, J. A. (2006). El p o eso ado an e la educa-
ción in e cul u al. Dins M.A. Essomba (coo d.),
Cons ui la escuela in e cul u al. Re lexiones y
p opues as pa a abaja la di e sidad é nica y
cul u al. Ba celona: G aó.
Laplan e, B. (2006). Web pe sonal de Be na d La-
plan e. Recupe a agos 2007.
Mon ón, M. J. (2003). La in eg ació de l’alumna
immig an al cen e escola . O ien acions, p o-
pos es i expe iències. Ba celona: G aó.
No ó, C. (2000). Els supo s a l’aula. Dins M. Alda-
miz–Eche a ia (coo d.), Com ens ho em? P o-
pos es pe educa en la di e si a . Ba celona:
G aó.
Pujolàs, P. (2003). Ap end e jun s alumnes di e-
en s. Els equips d’ap enen a ge coope a iu a
l’aula. Vic: Eumo.
Sanma í, N. (2002). Didàc ica de las ciencias en la
educación secunda ia obliga o ia. Mad id: Sín-
esis
Sanma í, N. (2007). E alua pa a ap ende . 10 ide-
as cla e. Ba celona: G aó.