La incorporació de l'alumnat immigrat a l'aula ordinària de ciències : idees, pràctiques i noves propostes

Ciències 19 (2011) Re lexions i ece ques sob e l’ensenyamen de les ciències 22 La inco po ació de l’alumna immig a a l’aula o dinà ia de ciències: idees, p àc iques i no es p opos es Mon se a To amilans, Ins i u Escola Cos a i Llobe a, Ba celona,  Neus Sanma í, Uni e si a Au ònoma de Ba celona Un p oblema impo an que ac ualmen enim el p o esso a de ciències de secundà ia es elaciona amb com eballa a l’aula o dinà ia amb alumna que ha segui una escola i za- ció que en pod íem di “no mal”, jun amen amb alumna nou ingu que desconeix la llen- gua o que no en é coneixemen s p ou consolida s. En aques eball es plan egen p opos- es d'ac uació o ien ades a aconsegui que o s puguin ap end e coneixemen s cien í ics signi ica ius eballan conjun amen . Pa aules clau: alumna immig a , aula o dinà ia, aula d’acollida In oducció Aques eball s’ha olgu endinsa en una p o- blemà ica poc es udiada, com és la inse ció de l’a- lumna nou ingu a l’aula o dinà ia de ciències amb la inali a que ap enguin con ingu s cien í ics signi- ica ius, jun amen amb els alumnes que po en una escola i zació sense algunes de les di icul a s que é l’alumna nou ingu , especialmen les elaciona- des amb el domini de la llengua ehicula a l’aula. To s sabem els ep es que el p o esso a que enim un alumna an di e s a l’aula hem d’a on a , ja que disposem de pocs ecu sos me odològics. Mol so in es endeix a c ea pe a aques s a- lumnes ma e ials didàc ics mol di e encia s dels que eballen els al es es udian s pe què es c eu que no poden ap end e els coneixemen s que el cu ículum demana. Pe ò aques s ma e ials no - malmen no a a o eixen que s’ap enguin signi ica i- amen idees de ciència. D’al a banda, la connexió amb l’aula d’acollida acos uma a se mol supe i- cial i no es c een sine gies mú ues que a a o eixin l’ap enen a ge de la llengua jun amen amb els con- ingu s cien í ics. És pe això que en aques eball es plan egen p opos es d’ac uacions a di e en s àmbi s de l’esco- la i en elació a di e en s con ingu s cien í ics. Objec iu de la ece ca i aspec es en els quals s’ha ap o undi L’objec iu de la ece ca ha es a apo a e le- xions i p opos es me odològiques onamen ades i iables, així com exemples de ecu sos conc e s, pe dona espos a a les necessi a s del p o esso a de l’aula o dinà ia de ciències a l’ESO quan es o- ba que ha d’a end e alumna nou ingu ecen . Pe espond e a aques objec iu ens hem plan- eja in e ogan s en elació a di e en s aspec es del eball amb alumna nou ingu en un cen e pe po- de -hi dona una espos a e ec i a. Són: a) Com es a el pas de l'aula d'acollida a l'aula o dinà ia • Com es a el aspàs de la in o mació cap al p o- esso a de l'aula o dinà ia des de l'aula d'acolli- da? Com es po millo a aques aspàs? • Quan s'inco po en els alumnes i amb quina o - gani zació ho à ia? • Quins con ingu s de ciències es pod ien e a l’aula d’acollida? • Com elaciona el eball sob e els con ingu s de ciències a les dues aules? Ciències 19 (2011) Expe iències didàc iques i eballs p àc ics 23 b) Com es eballa i de quins ecu sos es disposa • Quines són les es a ègies o gani za i es a ni- ell de cen e? • Com s'o gani za l’ac i i a a l’aula “no mal”? Qui- nes poden se les es a ègies o gani za i es de eball enin en comp e la di e si a que es dóna dins d’un ma eix g up? • Quines adap acions es an dels ma e ials didàc- ics? • Quins pod ien se “models” d’ac i i a s pe a l’ensenyamen de les ciències, ú ils pe a a o i un bon ap enen a ge de o s els alumnes? c) Quins c i e is s’u ili zen pe a alua • Com es pod ia e una diagnosi inicial ú il dels coneixemen s de ciències? • Com es a l'a aluació al lla g de l’ap enen a ge i al inal i com a a o i que se eixi pe ap end e a o ipus d’alumna ? • Com es po aplica el model de qües ions de les p o es PISA pe a a alua aques s alumnes? d) Quin és el coneixemen didàc ic, el sen imen i l’ac i ud del p o esso a que eballa en aques con ex i en què hau ia de can ia ... • pel que a a la o mació? • pel que a a les ac i uds i sen imen s? e) Quines p opos es es pod ien e al Depa amen d’Educació pe què els ecu sos esme ça s epe cu issin en millo s esul a s... • pel que a a la o mació del p o esso a ? • pel que a a l’in e can i d’expe iències? Pe espond e a aques es qües ions s’ha anali - za què diu la li e a u a sob e el ema i, mol espe- cialmen , s’han ecolli a a és d’en e is es els pun s de is a i p àc iques de quinze p o essionals amb àmplia expe iència d’inno ació en aques camp (p o esso a de ciències i de l’aula d’acollida, assesso s LIC, una psicopedagoga i un inspec o de zona). En aques esc i només ecollim alguns dels e- sul a s de la ece ca, que es poden oba comple s en aques bloc ( ig. 1). Figu a 1. Bloc que inclou di e en s p opos es gene- ades a pa i de la ece ca e a. Anàlisi i jus i icació d’algunes de les p opos es A con inuació s’anali zen algunes de les p opos- es de i ades de l’es udi eali za . C eiem que la majo ia ambé són àlides pe a aules que enen di- e si a pel que a a les necessi a s de l'alumna i no només pe a aules amb alumna nou ingu . Les hem o gani za al ol an de: a) P opos es sob e es a ègies o gani za i es i me- odològiques de eball a l'aula b) P opos es sob e l'an icipació del eball en ela- ció als con ingu s de ciències c) P opos es sob e l'adap ació de ma e ials a) P opos es sob e es a ègies o gani za i es i me odològiques de eball a l'aula De les en e is es e es al p o esso a de ciènci- es es desp èn que hi ha mane es de eballa que poden a a o i el eball i l’ap enen a ge de o s els alumnes. • Una de les es a ègies me odològiques més u i- li zada es elaciona amb dona mol a més im- po ància a esquema i za les idees impo an s a la pissa a i, millo , ap o i an els a an a ges del eball amb l'o dinado . Es conside a que sem- p e que es a una explicació s’hau ia d’u ili za la pissa a (PDI, pan alla...) pe e esquemes, mos a dibuixos, o og a ies, pòs e s, mu als, Ciències 19 (2011) Expe iències didàc iques i eballs p àc ics 24 ídeos o qualse ol mi jà que pe me i elaciona les ima ges amb les explicacions o als. També quan es a esumin una posada en comú o les di e en s apo acions e es en una con e sa. • Una al a es a ègia ú il és p omou e el eball pe “ acons” –u ili za ins a a més a p imà ia i dins de la ma eixa aula–. A secundà ia es po e sob e o al labo a o i, o gani zan la classe en pe i s g ups que eali zin simul àniamen ac i- i a s di e en s. To s an passa pels di e en s acons o expe imen s ( oda d’expe imen s), pe- ò es po adequa el plan ejamen de cadascun a les ca ac e ís iques i coneixemen s de l’alum- na . A la posada en comú o hom po in e eni des del que ha obse a o e . No impo a que uns in e p e in l’expe imen a un ni ell més jus i- ica iu i uns al es es quedin a un ni ell més ex- plica iu o desc ip iu, pe ò és impo an que o s s’escol in. Tampoc és p oblema si s’expliquen u ili zan dibuixos o amb el ges . Pe me que ca- dascú aci l’ac i i a de mane a que s’adeqüi al seu i me i possibili a s d’ap enen a ge, pe ò no compo a ma ginació pe què o s an el ma eix i o s poden e apo acions al g up. • A a o i l’ús de les TIC a l’aula (webs en al es llengües, ima ges i animacions…). En aques sen i hem dissenya l’ac i i a Maque a de l’a c e lex. Consis eix en la cons ucció de la maque- a a escala eal d’un a c e lex. Als nois i noies els donem una pàgina web que con é els enlla- ços que poden consul a d’ima ges, animacions i in o mació de l’a c e lex en di e en s llengües. L’ac i i a é una du ada de dues sessions d’una ho a a l’aula o dinà ia. • Es imula que pe comunica què han ap ès els alumnes ho puguin e de mane es di e en s se- gons les se es habili a s: el que a les en e is- es una p o esso a anomena a “ac i i a s de c eació p òpia”. És a di , no cal que o hom aci el ma eix sinó que uns poden e un esum i d’al es un mapa concep ual, un dibuix, una animació, una p esen ació de diaposi i es o el disseny d’una ac i i a JClic; en aques sen i hem dissenya l’ac i i a Comencem! I no passa es pe què en un momen de e mina un alumne pugui e una explicació en la se a llengua, es- pecialmen en o ma o al: en aquell momen el més impo an és que exp essi les se es idees cien í iques i que el p o esso a u ili zi semp e la p òpia. To i que no el puguem ajuda a e isa - les pe què no l’en enguem p ou bé, el ma eix e d’explica -les els ajuda a adona -se de si ho han en ès o no. • Plani ica les ac i i a s, especialmen les expe- imen als, de mane a que es pugui di e si ica el ni ell de l’anàlisi. Pe exemple, en l’ac i i a d’obse ació de cèl·lules de la mucosa bucal, o s els nois i noies enen les ma eixes di icul a s manipula i es en el p océs d’ob enció de la p e- pa ació. Desp és, pe e un in o me de la p àc- ica, uns poden cen a -se només en desc iu e el p ocedimen i les obse acions eali zades i d’al es en explica -ho u ili zan , com hem di , o mes comunica i es di e ses: es po edac a un ex , e una p esen ació o al, dibuixa el p o- cedimen i les obse acions, ep odui el p oce- dimen en un esquema, e o og a ies del p o- cés i de les ima ges mic oscòpiques ob ingudes, e c. En la posada en comú o s euen mane es de e i explica di e en s, i amb una p esen ació amb o og a ies de o el p océs l’alumna nou- ingu po demos a què ha ap ès i en ès d’a- quella p àc ica. b) P opos es sob e l'an icipació del eball en elació als con ingu s de ciències Fa uns anys el ma eix Depa amen d'Educació p oposa a: “De egades, pe a alguns alumnes és adequa que les ac i i a s de e o ç es po in a e - me amb an elació a la eali zació de les ac i i a s a l’aula o dinà ia. Amb aques a an icipació es acili a la se a pa icipació en el g up-classe i es millo a la se a mo i ació pe assoli els objec ius que s’hi p oposen” (Depa amen d’Educació, 2008). Com es diu habi ualmen , és millo p e eni que cu a . En el cas de l’alumna nou ingu que enca a as- sis eix a l’aula d’acollida po se en aques espai on es aci aques a an icipació de concep es p e is al seu eball a l’aula o dinà ia que, a banda de dona més segu e a , s'ap o i a à ambé pe ap end e llengua amb les ciències (i amb els con ingu s d’al- es à ees). Es ac a que l’alumna sigui capaç, en- e al es coses, “de desc iu e objec es, d’explica enòmens, de plan eja un p oblema de cai e cien í- ic i de o mula hipò esis, de dissenya i esc iu e el p ocedimen d’una expe iència, de o mula una conclusió, de edac a i p esen a l’in o me d’una expe iència o una ece ca documen al sob e un e- nomen cien í ic” (Laplan e, 2006). Una de les p opos es so gides de les en e is- es i de l’anàlisi d’expe iències es conc e a en: • Dedica una ho a de l’ho a i a l’aula d’acollida dels alumnes que ja assis eixen a l’aula o dinà- ia de ciències a e ac i i a s de “ciències en imme sió”. No cal di que el més ecomanable se ia que aques a ho a de classe os impa ida Ciències 19 (2011) Expe iències didàc iques i eballs p àc ics 25 pel ma eix p o esso o p o esso a que els a ci- ències a l’aula o dinà ia. • Aques a an icipació de con ingu s no s’hau ia de edui només a dona , pe exemple, un ocabu- la i del ema que s’ha de comença o a comple- a la eina que no s’acaba a l’aula o dinà ia, si- nó que es ac a ia d’in odui els emes al com es p oposa a les ac i i a s Tea e, Viu o no iu i Comencem! que oba eu al bloc. També es ac a d’ensenya a desc iu e (F anco i Sanma - í, 2003), a esc iu e un p ocedimen , a plan eja una hipò esi… i semp e que sigui possible o- can i manipulan . És a di , pe ap end e sob e les plan es, sob e un animal o la unció d’alguns ò gans o p opie a s de la ma è ia i dels seus can is, es poden e obse acions o disseccions –que és possible que els seus companys ja ha- gin e en cu sos an e io s– de mane a que a- p enguin an a desc iu e i anomena les pa s, com a o mula alguna p egun a, plan eja una hipò esi, e c. c) P opos es sob e l'adap ació de ma e ials En pa la de “ma e ial adap a ” els p o esso s i p o esso es en e is a s es e e eixen al ipus de dossie que l’alumne nou ingu po ana en a l’aula o dinà ia de o ma més o menys au ònoma i no a ac i i a s adap ades pe e amb la es a de g up. Aques a és una p àc ica que cald ia e isa ja que, com hem is en els e e en s anali za s i am- bé en la p àc ica, segu amen no és la millo opció pe aconsegui que aques alumna in e ac uï amb els seus companys i ap engui ciències. So in a- ques s dossie s d’ac i i a s ni an sols co esponen a la uni a didàc ica que en aquell momen an la es a de companys i companyes. Aques a mane a de eballa només l’hau íem d’u ili za com una p i- me a ap oximació pe conèixe com eballen a- ques s alumnes i de o ma mol espo àdica, en mo- men s pun uals. La millo opció se ia disposa d’ac i i a s en què es pugui di e si ica el ni ell d’ap o undimen , amb una pa de eball comú de o s els alumnes i una al a de di e enciada en què uns ampliessin més el model objec e d’es udi i els al es menys. Les ac i- i a s d’explo ació hau ien de se comunes, les d’in- oducció de nous coneixemen s es poden di e en- cia segons el ni ell d’abs acció: pe exemple, en les més expe imen als es po di e encia el ni ell d’in e p e ació demana i en les de lec u a poden se més o menys g à iques i més o menys abs ac- es. Les ac i i a s de sín esi poden se les ma eixes pe ò di e encian la mane a de comunica i sí que es poden di e encia les d’aplicació, pe ò dedican emps a e que cadascú (o en g ups pe i s) expliqui als al es què ha e i com. És en aques sen i que hem dissenya alguns exemples d'ac i i a s possibles. N’hi ha de di e en s ipus: pel que a a la ges ió i o gani zació del g up- classe (ac i i a s indi iduals, en pe i g up, amb o a la classe), a la ubicació ( eball p e i a l’aula d’aco- llida, a l’aula o dinà ia), a les ac i i a s d’ensenya- men –ap enen a ge (ac i i a s de d ama i zació, dis- seny de maque es, ús d’àudio i ídeo, elabo ació de mapes concep uals...). To es les ac i i a s que es mos en com a e- xemple en el bloc es an cen ades en l’ap enen- a ge de la “ unció de elació”. Dels e s comuns de o s els ésse s ius –nu ició, ep oducció i elació– aques da e és el que po se es eballa menys: a l’educació p imà ia es a a un ni ell mol bàsic, i a la secundà ia semp e es dóna més pes als al es dos. Aques és un dels mo ius pel quals hem ia aques a uni a emà ica; l’al e és que, indi ec a- men , així podem iguala una mica el ni ell de pa - ida de l’alumna escola i za en el nos e sis ema educa iu i aquell que s’hi acaba d’inco po a . Les dues següen s ac i i a s són exemples de ma e ials adap a s. Figu a 2. Ac i i a sob e la egulació de la p essió sanguínia. Ac i i a “La p essió sanguínia” En p ime lloc es a una pluja d’idees amb o a la classe i es compa a la p essió sanguínia i la p essió de l’aigua en una mànega de ec: com e- dui íeu la p essió de la mànega? Se à impo an que in e inguin o s o la majo ia dels alumnes i no impo a que cadascú s’exp essi en la se a llengua. Ciències 19 (2011) Expe iències didàc iques i eballs p àc ics 26 Les idees es ecullen a la pissa a i es deixen o- be s els p incipals dub es. En segon lloc es a l’ac i i a indi idual a pa i de la lec u a d’un ex cien í ic. Hi ha qua e ac i i- a s amb ni ells de di icul a di e en pe què o el g up–classe eballi els ma eixos concep es alho a, cadascú segons les se es possibili a s. La més senzilla con é un dicciona i isual amb les pa aules que su en al ex i es demana comple- a les ases subs i uin les ima ges ( ig. 3). Figu a 3. P ime ni ell de di icul a . El segon ni ell é el ex simpli ica i amb les pa- aules clau sub a llades cal comple a un mapa concep ual ( ig. 4). Al e ce ni ell cal espond e qües ions bàsiques de la egulació de la p essió de la sang a pa i d’un mapa concep ual que donem. I al qua ni ell a- ques es qües ions es esponen a pa i de llegi un ex ex e d'un llib e de isiologia mèdica. Ac i i a “Sola en la osco ” L'ac i i a es basa en una escena de la pel·lícula Sola en la osco , del di ec o Te ence Young, de 1967. És en anglès i p àc icamen no hi ha diàleg pe què el més impo an són les ima ges i sabe dedui què a passan en cada momen . Es eballen aques s con ingu s: • Iden i icació de di e en s es ímuls i les espos es que gene a el cos humà • Tipus de ecep o s que cap en es ímuls • Iden i icació dels ò gans del sis ema ne iós com a ò gans coo dinado s de di e en s espos- es Figu a 4. Segon ni ell de di icul a . • Ca ac e i zació de l’apa ell locomo o com a e- ec o de espos es del cos. Es comença en una pluja d'idees a pa i d’una di- aposi i a ( ig. 5): es ímuls in e ns i ex e ns, ecep- o s in e ns i ex e ns, ne is sensi ius i mo o s... Figu a 5. Mapa concep ual de la unció de elació. Ciències 19 (2011) Expe iències didàc iques i eballs p àc ics 27 Desp és els alumnes es dis ibueixen en g ups de es o qua e, enen un o dinado pe g up pe mi a l'escena i espond e el qües iona i de l'ac i i- a ( ig. 6). Figu a 6. Alumnes de l'IES En ic Bo às en l'ac i- i a . Finalmen es posen en comú les espos es a pa i d'una p esen ació de diaposi i es ( ig. 7). Figu a 7. Diaposi i es de l'ac i i a “Sola en la os- co ”. A pa i d’aquí es poden e al es ac i i a s pe ap o undi en cadascun dels objec ius. Algunes e lexions inals Aques eball a pa i de la inquie ud pe sonal pe a end e i in eg a millo els nois i noies nou in- gu s que a iba en a l'aula de ciències desp és de passa més o menys emps pe l'aula d'acollida. La ece ca, les en e is es i el pas pe al es cen es ens ha po a a eballa en aules on la di- e si a no e donada pels alumnes immig a s sinó pels di e en s in e essos, ap i uds i ac i uds que es mani es en en una aula. En la nos a eina la di e - si a és un e (o un p oblema, com so in en diem) que cons an men ens hem de plan eja com a on- em. Ens obliga a anali za què em i què podem millo a pe a end e, en un g up, a o s i cadascun dels seus in eg an s. Po se podem pensa que el disseny d’ac i i a s pe dona -hi espos a exigeix un emps del qual no disposem. Pe ò la ece ca e a ens ha mos a que hi ha o ça p o esso s i p o esso es que han gene- a expe iències mol in e essan s i c ea i es. Po - se el ep e és a iba a compa i -les i així e més endible la eina de cadascú i, al ma eix emps, ap end e uns dels al es. Pe ò no hau íem d’oblida que mol s dels can is me odològics que compo a acolli alumnes nou- ingu s a l’aula o dinà ia són els ma eixos que s’hau ien de e igualmen pe a end e l’alumna na- diu, si l’objec iu és ajuda -lo a desen olupa com- pe ències i a end e o es les di e si a s ( ambé la de l’excel·lència). Aques eball és, doncs, un pun de pa ida pe po encia una no a mane a de eba- lla amb una eali a social que no podem ob ia . Ag aïmen s La eali zació d’aques eball ha es a possible g àcies a una llicència e ibuïda concedida pel De- pa amen d'Educació de la Gene ali a de Ca alu- nya (DOGC núm.: 4968 de 14.09.2007) Bibliog a ia bàsica Aldamiz-Eche a ia i al. (2000). Com ens ho em? P opos es pe educa en la di e si a . Ba celo- na: G aó. Aleg e, M. A. (2005). Educació i immig ació: l’aco- llida als cen es educa ius. Ba celona: Medi e - ània. Aleg e, M. A., Beni o, R. i González, S. (2007). Im- mig an s als ins i u s. L’acollida is a pels seus p o agonis es. Ba celona: Medi e ània. Aleg e, M. A., Beni o, R. i González, S. (2007). Els sis emes educa ius als països d’o igen de l’alumna immig a . Una ap oximació. Ba celona: Medi e ània. Coelho, E. (2005). Ensenya i ap end e en escoles mul icul u als. Una ap oximació in eg ada. Ba - celona: Ho so i. Depa amen d’Educació (2008). Ins uccions pe a l’o gani zació i el uncionamen dels cen es educa ius públics d’educació secundà ia. Cu s 2008-2009. Ciències 19 (2011) Expe iències didàc iques i eballs p àc ics 28 Essomba, M. A. (coo d.). (2006). Cons ui la escu- ela in e cul u al. Re lexiones y p opues as pa a abaja la di e sidad é nica y cul u al. Ba celo- na: G aó. Essomba, M. A. (2008). La ges ión de la di e sidad cul u al. 10 ideas cla e. Ba celona: G aó. F anco, R., Sanma í, N. (2003). Desc iu e: Es abli la mane a de mi a els e s. Dins N. Sanma í (coo d.), Ap end e ciències o ap enen a es- c iu e ciències. Ba celona: Edicions 62. Jo dán, J. A. (2006). El p o eso ado an e la educa- ción in e cul u al. Dins M.A. Essomba (coo d.), Cons ui la escuela in e cul u al. Re lexiones y p opues as pa a abaja la di e sidad é nica y cul u al. Ba celona: G aó. Laplan e, B. (2006). Web pe sonal de Be na d La- plan e. Recupe a agos 2007. Mon ón, M. J. (2003). La in eg ació de l’alumna immig an al cen e escola . O ien acions, p o- pos es i expe iències. Ba celona: G aó. No ó, C. (2000). Els supo s a l’aula. Dins M. Alda- miz–Eche a ia (coo d.), Com ens ho em? P o- pos es pe educa en la di e si a . Ba celona: G aó. Pujolàs, P. (2003). Ap end e jun s alumnes di e- en s. Els equips d’ap enen a ge coope a iu a l’aula. Vic: Eumo. Sanma í, N. (2002). Didàc ica de las ciencias en la educación secunda ia obliga o ia. Mad id: Sín- esis Sanma í, N. (2007). E alua pa a ap ende . 10 ide- as cla e. Ba celona: G aó.