Ciències 19 (2011) Expe iències didàc iques i eballs p àc ics
9
Juguem amb la aula pe iòdica
Es he Cas elló Rico , Elena Seba Fon 
Ins i u La Llauna, Badalona
L’ap enen a ge de la aula pe iòdica, els seus elemen s i els seus símbols ambé es po
eali za d’una mane a di e ida. A con inuació es p esen a una ac i i a que es po p opo-
sa als alumnes d’ESO dins de la uni a co esponen a l’es udi de l’à om i de la aula pe-
iòdica.
Pa aules clau: símbol, elemen , me all, no me all, aula pe iòdica, g up, pe íode, nomb e a òmic, con igu a-
ció elec ònica
CONTEXT
A l’ho a d’es udia la uni a didàc ica co espo-
nen a l’à om i la aula pe iòdica es a p oposa als
alumnes de 3 d’ESO la eali zació d’un eball con-
sis en en el disseny i con ecció d’algun joc que
pe me és eballa els con ingu s d’aques a uni a .
Aques joc ha ia de pe me e e o ça els se-
güen s concep es, eballa s p è iamen a l’aula:
noms i símbols dels elemen s, els seus es a s
d’oxidació, la se a con igu ació elec ònica pe ca-
pes i la se a si uació a la aula pe iòdica.
OBJECTIUS
• Ap end e els símbols i els noms dels elemen s
• Conèixe els concep es de nomb e a òmic i
nomb e màssic
• Conèixe els di e en s g ups i pe íodes de la
aula pe iòdica
• Sabe dis ingi en e me all i no-me all
• Sabe dedui la con igu ació elec ònica pe ca-
pes d'un elemen a pa i del seu nomb e a òmic
i a pa i de la se a si uació a la aula pe iòdica
• Fomen a la c ea i i a de l'alumna
• Fomen a el eball en g up i la col·labo ació en-
e l’alumna
FENT L’ACTIVITAT
Es p oposà a l’alumna que es eballés pe pa-
elles, disposan d’una se mana pe al disseny i
con ecció del joc. Passa aques emps, l’ac i i a
culmina ia amb una exposició a classe on es p e-
sen a ia el joc i s'explica ien les no mes.
Els ma e ials podien se a gus de cadascú (ca -
olina, ca ó-ploma, ulls de plàs ic, pin u es, e o-
lado s....).
Cada joc podia se dissenya amb di e en s
g aus de di icul a segons el ni ell de l’alumna . Ai-
xò pe me ia que l’ac i i a es pogués p oposa a
cu sos supe io s o in e io s.
Una egada e es o es les p esen acions, es a
des ina una sessió de classe pe al que o hom
p o és els di e en s jocs.
JOCS PROPOSATS I REALITZATS
PER L’ALUMNAT
Passaelemen s
Aques joc pe me eballa o s els concep es
que es ulguin dins del ema d’es uc u a a òmica i
aula pe iòdica depenen de les p egun es que es
plan egin.
Pe eali za aques joc els alumnes han con ec-
ciona el següen :
• Una co ona ci cula , en ca ó ploma, on es e-
p esen en ence clades o es les lle es de l'abe-
ceda i.
• Rodones e des i e melles amb cada lle a pe
indica una espos a co ec a o inco ec a es-
pec i amen . Pe enganxa -les a la co ona es a
u ili za elc o.
Ciències 19 (2011) Expe iències didàc iques i eballs p àc ics
10
• Pe a cada lle a de l'abeceda i an idea una
de inició co esponen a un elemen que la con-
ingués.
L’objec iu és ence a el màxim nomb e de de i-
nicions co esponen s a les lle es de la odona e-
lacionades amb els elemen s químics.
No mes del joc
Un alumne aguan a la odona col·locada de ma-
ne a que el cap li quedi a dins ( ig. 1) i con es a les
de inicions que un al e llegeix. Si espon co ec a-
men s’enganxa à en la lle a co esponen una o-
dona e da i si no una e mella. Ex: F, p ime ele-
men del g up 17 ( espos a: luo ); con é la P, me-
all noble ge mà pe i d’un al e ( espos a: pla í).
Quan s’acaben les lle es es comp abili za el
nomb e d’ence s. Guanya el jugado que comple i
la odona co ec amen o el que hagi ob ingu més
odones e des.
Figu a 1. Jugan al Passaelemen s.
T encaclosques
Figu a 2. T encaclosques.
Aques joc pe me eballa els símbols dels ele-
men s i la se a si uació a la aula pe iòdica. L’ob-
jec iu és con ecciona el encaclosques.
Pe a la eali zació d'aques joc els alumnes an
u ili za un encaclosques en blanc en el que an
dibuixa la aula pe iòdica ( ig.2).
Twis e
Amb aques joc es eballa el nom dels elemen s
i el seu símbol. L’objec iu és econèixe els símbols
dels elemen s o ence an -ne les posicions i sense
cau e a e a ( ig. 3).
Pe eali za aques joc els alumnes an ha e
de e se i :
• Ca ó ploma pe eali za una ule a com la e-
p esen ada a la ig. 3 amb una le xa pe asse-
nyala el símbol i una al a pe indica si han d'u-
ili za les mans o els peus
• Una es o a de ma e ial ou
• Rodones de di e en s colo s amb els símbols
dels elemen s enganxades a l'es o a
Figu a 3. A dal , ule a. A so a, jugan al Twis e .
No mes del joc
Un jugado a gi a les dues le xes de la ule a.
La le xa pe i a indica si el que s’ha de mou e és
una mà o un peu i la g an, el símbol de l’elemen
sob e el qual s’hau à de posa la mà o el peu. El
Ciències 19 (2011) Expe iències didàc iques i eballs p àc ics
11
jugado que ingui la ule a hau à de di el nom de
l’elemen que ha so i i no el símbol, de mane a
que ambé pa icipa à en el joc. L’al e jugado hau-
à de si ua les mans o els peus, segons co es-
pongui, al símbol de l’elemen que ha so i .
Pe e -ho més di ícil es po p oposa que siguin
dos els jugado s que hagin de col·loca mans i
peus sob e els ce cles. Si un jugado s’equi oca
amb el símbol, o bé cau, pe d.
TP bingo
En aques joc es eballa el nom dels elemen s,
el seu símbol i la se a si uació a la aula pe iòdica
( ig. 4).
Es disposa à de:
• Ca olines amb la o ma de la aula pe iòdica
amb deu símbols si ua s al seu lloc co espo-
nen
• Una bossa amb a ge es amb els símbols dels
elemen s
• Fi xes pe ma ca els elemen s can a s
No mes del joc
Un jugado é un bossa amb a ge es amb el
nom dels elemen s químics i els a can an un a un.
La es a de jugado s col·loquen una i xa al símbol
de l’elemen can a si su en el ca one que enen
amb o ma de aula pe iòdica. Quan un jugado ha
comple a la se a aula can a bingo i guanya.
Figu a 4. TP bingo.
Sopa d’elemen s
En aques joc es eballa à el nom i el símbol
dels elemen s. L’objec iu és se el p ime en oba
o s els noms dels símbols de les i xes que li han
oca .
Es disposa à de:
• Una ca olina g an amb la sopa de lle es imp e-
sa
• Unes a ge es amb els símbols dels elemen s
que apa eixen a la sopa
No mes del joc
Cada jugado aga a à cinc a ge es amb els
símbols dels elemen s i busca à els noms co es-
ponen s a la sopa de lle es. Guanya el jugado que
els locali za p ime .
Memo y
En aques joc es eballa el nom dels elemen s i
el seu símbol. L’objec iu és apa ella el màxim
nomb e de símbols i noms ( ig. 5). Pe eali za el
joc els alumnes an con ecciona :
• Unes a ges e melles amb els símbols dels
elemen s
• Unes al es a ges g ogues amb els noms dels
elemen s co esponen s
Figu a 5. Jugan al Memo y.
No mes de joc
Es an dissenya dues modali a s de joc:
1) Les a ges amb el nom dels elemen s es epa -
eixen en e els jugado s; les a ges que po en
els símbols es disposen cap pe a all. Cada ju-
gado , quan li a iba el o n, aixeca una de les
a ges i si coincideix el símbol amb algun nom
Ciències 19 (2011) Expe iències didàc iques i eballs p àc ics
12
dels que ell é s’elimina la pa ella. Si no coinci-
deix es o na a col·loca al seu lloc i an el juga-
do que é el nom de l’elemen com els al es
han de memo i za la si uació d’aques símbol,
ja sigui pe aixeca -lo quan sigui el seu o n si el
é com pe no aixeca -lo si no el é.
2) Es disposen o es les i xes amb els símbols cap
pe a all a una banda i les i xes amb el noms a
l’al a. Cada jugado aixeca una i xa de cada i si
nom i símbol coincideixen, se les queda i con i-
nua jugan . Si no coincideixen, es o nen a col-
loca cap pe a all en el seu lloc. Cada jugado
han de p ocu a memo i za aques a si uació i
passa el o n al company següen .
Dòmino
En aques joc ( ig. 6) es eballa el nom i el sím-
bol dels elemen s. Pe eali za -lo els alumnes an
con ecciona :
• Unes i xes de ca ó ploma on hi igu a el sím-
bol d’un elemen i el nom d’un al e
No mes de joc
Són les del dòmino pe ò en aques cas s’han
d’apa ella noms i símbols.
Figu a 6. Dòmino.
Elemen s enc eua s
Aques joc pe me eballa o s els concep es
co esponen s a aques a uni a . S’han con eccio-
na :
• Ta ge es amb de inicions elacionades amb els
elemen s
• Una ca olina on es igui dibuixada l’es uc u a
de l’enc eua
No mes de joc
Es epa eixen les a ge es amb les de inicions
en e els alumnes i guanya qui les esol en p ime
lloc, o bé, es dóna a un g up d’alumnes un ull amb
o es les de inicions ho i zon als i e icals i es eso-
len els enc eua s en e o s.
El linx
Aques joc pe me epassa els símbols i els
noms dels elemen s. L’objec iu és guanya el nom-
b e màxim de a ge es. Es disposa de:
• El aulell de joc ( ig. 7) que consis eix en una o-
dona g an de ca olina on hi ha els símbols del
elemen s ence cla s
• Ta ge es amb els noms dels elemen s que apa-
eixen a la odona
No mes de joc
Cada jugado aga a es a ge es amb noms
d’elemen s i les disposa del e és sob e la aula.
Quan o s els jugado s les inguin, cadascú les gi a
i les posa sob e el aulell damun del símbol co -
esponen a l’elemen . El jugado que acabi abans
guanya les es a ge es i els al es només les que
hagin col·loca . Les a ge es sense col·loca es o -
nen. El p océs es epe eix ins que s’acaben les
a ge es.
Figu a 7. El linx.
Desen e a elemen s
Aques joc pe me eballa el nom i el símbol
dels elemen s i la se a si uació a la aula pe iòdica.
Ciències 19 (2011) Expe iències didàc iques i eballs p àc ics
13
L’objec iu del joc és ende ina on ha en e a els
elemen s l’equip con a i. Els alumnes han de dis-
posa de:
• Qua e ca olines amb l’es uc u a de la aula
pe iòdica
• Gome s e mells i e ds
Figu a 8. Desen e a elemen s.
No mes del joc
Cada equip disposa de dues aules pe iòdiques
( ig. 8) en blanc i gome s e mells i e ds. Els go-
me s e ds els disposa an en una de les aules de
la mane a següen : 3 gome s sols, 3 g ups de dos,
2 g ups de es i 1 g up de qua e (en ho i zon al o
e ical). A l’al a aula hi ani à enganxan gome s
e ds o e mells segons que ende ini o no on es-
an en e a s els elemen s de l’equip con a i, al
com es juga en el joc adicional d’en onsa ai-
xells. Pe desen e a un elemen un jugado ha de
di el nom de l’elemen co esponen (no la si ua-
ció).
La g an cu sa dels elemen s
En aques joc es eballa el nom i el símbol dels
elemen s, els g ups i els pe íodes de la aula pe iò-
dica, les con igu acions elec òniques pe capes
dels elemen s i els seus es a s d’oxidació. L’objec-
iu és aconsegui d’a iba el p ime a la casella
d’a ibada. Es con ecciona p è iamen :
• un aule de joc simila al que mos a la igu a 9.
• a ge es amb el nom dels elemen s
No mes del joc
Cada jugado disposa d’una i xa d’un colo i un
dau. El p ime jugado i a el dau i es si ua a la ca-
sella co esponen al núme o que ha so i , aga a
una a ge a i con es a la p egun a co esponen al
colo del núme o segons la llis a següen :
• VERD: símbol
• VERMELL: g up
• TARONJA: pe íode
• BLAU: es a s d’oxidació
• LILA: con igu ació elec ònica pe capes.
• MARRÓ: el jugado s'a u a
• BLAU CLAR: e ocedeix dos llocs i con es a la
p egun a co esponen . Si l’ende ina po o na
a i a i així successi amen ins que alli o bé
caigui en un núme o ma ó.
Figu a 9. La g an cu sa dels elemen s.
VALORACIÓ DE L’ACTIVITAT
L’expe iència a esul a se mol posi i a. La
pa icipació pe pa dels alumnes a se mol bona,
demos an la se a c ea i i a a l’ho a d’idea i con-
ecciona els di e en s jocs, an pel seu con ingu
com pel seu disseny.
L’exp essió o al dels alumnes a l’ho a de p e-
sen a els jocs que ha ien dissenya es a eni en
comp e pe a l'a aluació inal de l’ac i i a .
En esum es po di que a se una mane a lú-
dica d’aconsegui o s els objec ius esmen a s que
es p e enien assoli .