Juguem amb la taula periòdica

Ciències 19 (2011) Expe iències didàc iques i eballs p àc ics 9 Juguem amb la aula pe iòdica Es he Cas elló Rico , Elena Seba Fon  Ins i u La Llauna, Badalona L’ap enen a ge de la aula pe iòdica, els seus elemen s i els seus símbols ambé es po eali za d’una mane a di e ida. A con inuació es p esen a una ac i i a que es po p opo- sa als alumnes d’ESO dins de la uni a co esponen a l’es udi de l’à om i de la aula pe- iòdica. Pa aules clau: símbol, elemen , me all, no me all, aula pe iòdica, g up, pe íode, nomb e a òmic, con igu a- ció elec ònica CONTEXT A l’ho a d’es udia la uni a didàc ica co espo- nen a l’à om i la aula pe iòdica es a p oposa als alumnes de 3 d’ESO la eali zació d’un eball con- sis en en el disseny i con ecció d’algun joc que pe me és eballa els con ingu s d’aques a uni a . Aques joc ha ia de pe me e e o ça els se- güen s concep es, eballa s p è iamen a l’aula: noms i símbols dels elemen s, els seus es a s d’oxidació, la se a con igu ació elec ònica pe ca- pes i la se a si uació a la aula pe iòdica. OBJECTIUS • Ap end e els símbols i els noms dels elemen s • Conèixe els concep es de nomb e a òmic i nomb e màssic • Conèixe els di e en s g ups i pe íodes de la aula pe iòdica • Sabe dis ingi en e me all i no-me all • Sabe dedui la con igu ació elec ònica pe ca- pes d'un elemen a pa i del seu nomb e a òmic i a pa i de la se a si uació a la aula pe iòdica • Fomen a la c ea i i a de l'alumna • Fomen a el eball en g up i la col·labo ació en- e l’alumna FENT L’ACTIVITAT Es p oposà a l’alumna que es eballés pe pa- elles, disposan d’una se mana pe al disseny i con ecció del joc. Passa aques emps, l’ac i i a culmina ia amb una exposició a classe on es p e- sen a ia el joc i s'explica ien les no mes. Els ma e ials podien se a gus de cadascú (ca - olina, ca ó-ploma, ulls de plàs ic, pin u es, e o- lado s....). Cada joc podia se dissenya amb di e en s g aus de di icul a segons el ni ell de l’alumna . Ai- xò pe me ia que l’ac i i a es pogués p oposa a cu sos supe io s o in e io s. Una egada e es o es les p esen acions, es a des ina una sessió de classe pe al que o hom p o és els di e en s jocs. JOCS PROPOSATS I REALITZATS PER L’ALUMNAT Passaelemen s Aques joc pe me eballa o s els concep es que es ulguin dins del ema d’es uc u a a òmica i aula pe iòdica depenen de les p egun es que es plan egin. Pe eali za aques joc els alumnes han con ec- ciona el següen : • Una co ona ci cula , en ca ó ploma, on es e- p esen en ence clades o es les lle es de l'abe- ceda i. • Rodones e des i e melles amb cada lle a pe indica una espos a co ec a o inco ec a es- pec i amen . Pe enganxa -les a la co ona es a u ili za elc o. Ciències 19 (2011) Expe iències didàc iques i eballs p àc ics 10 • Pe a cada lle a de l'abeceda i an idea una de inició co esponen a un elemen que la con- ingués. L’objec iu és ence a el màxim nomb e de de i- nicions co esponen s a les lle es de la odona e- lacionades amb els elemen s químics. No mes del joc Un alumne aguan a la odona col·locada de ma- ne a que el cap li quedi a dins ( ig. 1) i con es a les de inicions que un al e llegeix. Si espon co ec a- men s’enganxa à en la lle a co esponen una o- dona e da i si no una e mella. Ex: F, p ime ele- men del g up 17 ( espos a: luo ); con é la P, me- all noble ge mà pe i d’un al e ( espos a: pla í). Quan s’acaben les lle es es comp abili za el nomb e d’ence s. Guanya el jugado que comple i la odona co ec amen o el que hagi ob ingu més odones e des. Figu a 1. Jugan al Passaelemen s. T encaclosques Figu a 2. T encaclosques. Aques joc pe me eballa els símbols dels ele- men s i la se a si uació a la aula pe iòdica. L’ob- jec iu és con ecciona el encaclosques. Pe a la eali zació d'aques joc els alumnes an u ili za un encaclosques en blanc en el que an dibuixa la aula pe iòdica ( ig.2). Twis e Amb aques joc es eballa el nom dels elemen s i el seu símbol. L’objec iu és econèixe els símbols dels elemen s o ence an -ne les posicions i sense cau e a e a ( ig. 3). Pe eali za aques joc els alumnes an ha e de e se i : • Ca ó ploma pe eali za una ule a com la e- p esen ada a la ig. 3 amb una le xa pe asse- nyala el símbol i una al a pe indica si han d'u- ili za les mans o els peus • Una es o a de ma e ial ou • Rodones de di e en s colo s amb els símbols dels elemen s enganxades a l'es o a Figu a 3. A dal , ule a. A so a, jugan al Twis e . No mes del joc Un jugado a gi a les dues le xes de la ule a. La le xa pe i a indica si el que s’ha de mou e és una mà o un peu i la g an, el símbol de l’elemen sob e el qual s’hau à de posa la mà o el peu. El Ciències 19 (2011) Expe iències didàc iques i eballs p àc ics 11 jugado que ingui la ule a hau à de di el nom de l’elemen que ha so i i no el símbol, de mane a que ambé pa icipa à en el joc. L’al e jugado hau- à de si ua les mans o els peus, segons co es- pongui, al símbol de l’elemen que ha so i . Pe e -ho més di ícil es po p oposa que siguin dos els jugado s que hagin de col·loca mans i peus sob e els ce cles. Si un jugado s’equi oca amb el símbol, o bé cau, pe d. TP bingo En aques joc es eballa el nom dels elemen s, el seu símbol i la se a si uació a la aula pe iòdica ( ig. 4). Es disposa à de: • Ca olines amb la o ma de la aula pe iòdica amb deu símbols si ua s al seu lloc co espo- nen • Una bossa amb a ge es amb els símbols dels elemen s • Fi xes pe ma ca els elemen s can a s No mes del joc Un jugado é un bossa amb a ge es amb el nom dels elemen s químics i els a can an un a un. La es a de jugado s col·loquen una i xa al símbol de l’elemen can a si su en el ca one que enen amb o ma de aula pe iòdica. Quan un jugado ha comple a la se a aula can a bingo i guanya. Figu a 4. TP bingo. Sopa d’elemen s En aques joc es eballa à el nom i el símbol dels elemen s. L’objec iu és se el p ime en oba o s els noms dels símbols de les i xes que li han oca . Es disposa à de: • Una ca olina g an amb la sopa de lle es imp e- sa • Unes a ge es amb els símbols dels elemen s que apa eixen a la sopa No mes del joc Cada jugado aga a à cinc a ge es amb els símbols dels elemen s i busca à els noms co es- ponen s a la sopa de lle es. Guanya el jugado que els locali za p ime . Memo y En aques joc es eballa el nom dels elemen s i el seu símbol. L’objec iu és apa ella el màxim nomb e de símbols i noms ( ig. 5). Pe eali za el joc els alumnes an con ecciona : • Unes a ges e melles amb els símbols dels elemen s • Unes al es a ges g ogues amb els noms dels elemen s co esponen s Figu a 5. Jugan al Memo y. No mes de joc Es an dissenya dues modali a s de joc: 1) Les a ges amb el nom dels elemen s es epa - eixen en e els jugado s; les a ges que po en els símbols es disposen cap pe a all. Cada ju- gado , quan li a iba el o n, aixeca una de les a ges i si coincideix el símbol amb algun nom Ciències 19 (2011) Expe iències didàc iques i eballs p àc ics 12 dels que ell é s’elimina la pa ella. Si no coinci- deix es o na a col·loca al seu lloc i an el juga- do que é el nom de l’elemen com els al es han de memo i za la si uació d’aques símbol, ja sigui pe aixeca -lo quan sigui el seu o n si el é com pe no aixeca -lo si no el é. 2) Es disposen o es les i xes amb els símbols cap pe a all a una banda i les i xes amb el noms a l’al a. Cada jugado aixeca una i xa de cada i si nom i símbol coincideixen, se les queda i con i- nua jugan . Si no coincideixen, es o nen a col- loca cap pe a all en el seu lloc. Cada jugado han de p ocu a memo i za aques a si uació i passa el o n al company següen . Dòmino En aques joc ( ig. 6) es eballa el nom i el sím- bol dels elemen s. Pe eali za -lo els alumnes an con ecciona : • Unes i xes de ca ó ploma on hi igu a el sím- bol d’un elemen i el nom d’un al e No mes de joc Són les del dòmino pe ò en aques cas s’han d’apa ella noms i símbols. Figu a 6. Dòmino. Elemen s enc eua s Aques joc pe me eballa o s els concep es co esponen s a aques a uni a . S’han con eccio- na : • Ta ge es amb de inicions elacionades amb els elemen s • Una ca olina on es igui dibuixada l’es uc u a de l’enc eua No mes de joc Es epa eixen les a ge es amb les de inicions en e els alumnes i guanya qui les esol en p ime lloc, o bé, es dóna a un g up d’alumnes un ull amb o es les de inicions ho i zon als i e icals i es eso- len els enc eua s en e o s. El linx Aques joc pe me epassa els símbols i els noms dels elemen s. L’objec iu és guanya el nom- b e màxim de a ge es. Es disposa de: • El aulell de joc ( ig. 7) que consis eix en una o- dona g an de ca olina on hi ha els símbols del elemen s ence cla s • Ta ge es amb els noms dels elemen s que apa- eixen a la odona No mes de joc Cada jugado aga a es a ge es amb noms d’elemen s i les disposa del e és sob e la aula. Quan o s els jugado s les inguin, cadascú les gi a i les posa sob e el aulell damun del símbol co - esponen a l’elemen . El jugado que acabi abans guanya les es a ge es i els al es només les que hagin col·loca . Les a ge es sense col·loca es o - nen. El p océs es epe eix ins que s’acaben les a ge es. Figu a 7. El linx. Desen e a elemen s Aques joc pe me eballa el nom i el símbol dels elemen s i la se a si uació a la aula pe iòdica. Ciències 19 (2011) Expe iències didàc iques i eballs p àc ics 13 L’objec iu del joc és ende ina on ha en e a els elemen s l’equip con a i. Els alumnes han de dis- posa de: • Qua e ca olines amb l’es uc u a de la aula pe iòdica • Gome s e mells i e ds Figu a 8. Desen e a elemen s. No mes del joc Cada equip disposa de dues aules pe iòdiques ( ig. 8) en blanc i gome s e mells i e ds. Els go- me s e ds els disposa an en una de les aules de la mane a següen : 3 gome s sols, 3 g ups de dos, 2 g ups de es i 1 g up de qua e (en ho i zon al o e ical). A l’al a aula hi ani à enganxan gome s e ds o e mells segons que ende ini o no on es- an en e a s els elemen s de l’equip con a i, al com es juga en el joc adicional d’en onsa ai- xells. Pe desen e a un elemen un jugado ha de di el nom de l’elemen co esponen (no la si ua- ció). La g an cu sa dels elemen s En aques joc es eballa el nom i el símbol dels elemen s, els g ups i els pe íodes de la aula pe iò- dica, les con igu acions elec òniques pe capes dels elemen s i els seus es a s d’oxidació. L’objec- iu és aconsegui d’a iba el p ime a la casella d’a ibada. Es con ecciona p è iamen : • un aule de joc simila al que mos a la igu a 9. • a ge es amb el nom dels elemen s No mes del joc Cada jugado disposa d’una i xa d’un colo i un dau. El p ime jugado i a el dau i es si ua a la ca- sella co esponen al núme o que ha so i , aga a una a ge a i con es a la p egun a co esponen al colo del núme o segons la llis a següen : • VERD: símbol • VERMELL: g up • TARONJA: pe íode • BLAU: es a s d’oxidació • LILA: con igu ació elec ònica pe capes. • MARRÓ: el jugado s'a u a • BLAU CLAR: e ocedeix dos llocs i con es a la p egun a co esponen . Si l’ende ina po o na a i a i així successi amen ins que alli o bé caigui en un núme o ma ó. Figu a 9. La g an cu sa dels elemen s. VALORACIÓ DE L’ACTIVITAT L’expe iència a esul a se mol posi i a. La pa icipació pe pa dels alumnes a se mol bona, demos an la se a c ea i i a a l’ho a d’idea i con- ecciona els di e en s jocs, an pel seu con ingu com pel seu disseny. L’exp essió o al dels alumnes a l’ho a de p e- sen a els jocs que ha ien dissenya es a eni en comp e pe a l'a aluació inal de l’ac i i a . En esum es po di que a se una mane a lú- dica d’aconsegui o s els objec ius esmen a s que es p e enien assoli .