AGRICULTURA I RAMADERIA
wSi os només un as o n de e mina pe qual-
se ol de iciencia cul u al, el emei, com ja aca-
bem de di , es a ia en un con eu del o i sem-
p e pe ec e.
Pe ò si no os això, cald ia que els ècnics
d'algun o ganisme públic emp enguessin una in-
es igació se iosa del que succeeix en les p une-
es del Llob ega .
Cald ia p ime que o que es de e minés si
la malu a és in ecciosa, i en aques cas si s'en-
comana pe les e ides, pels empel s, amb els
ins umen s de poda, amb el pol·len de la lo a-
ció,
pe les a els, e c.
Cald ia igualmen de e mina si in ec a la
e a, és di , si en el lloc on ha mo un a b e
malal , es mo en i emisiblemen o s els que
es plan in.
Això és el p ime a esb ina . Desp és cald ia
eu e de de e mina mè odes pe a cu a els a -
b es malal s. L'obse ació ensenya que so in
aques s a b es es cu en o s sols, i ep enen la
ege ació i uc i icació no mals.
I desp és, pe i, s'hau ia de de e mina el
sis ema pe a e i a l'ex ensió de la malu a.
I o això han d'ésse ècnics ben p epa a s,
els qui ho puguin esb ina . Sols una casuali a
po dona la solució a un que no ho sigui.
R. SALA
Se ei d'Epizoò ies
MIÍMÒUIA i.i.i;<;ii)A ICN I,A COMISSIÓ ASSESSOKA DU
SANITAT DIC LA DIPUTACIÓ
L
ES legislacions sani à ies de la majo ia de
les nacions eu opees, i en e elles la d'Es-
panya, p o en a bas amen que no esponen a
les necessi a s que les de e mina en. Un examen
objec iu d'aques es legislacions p odueix l'e ec-
e que s'ha p e ès que les malal ies s'ajus essin
a la legislació i no les disposicions sani à ies a
la na u alesa de les malal ies.
La ca ac e ís ica de la legislació sani à ia en
gene al, és la len i ud en l'exe cici de les mesu-
es sani à ies, i això accen uadamen en els paï-
sos de ègim cen alis a. Aques a és una de les
causes que a a o eix la p opagació de les ma-
lal ies.
Pe al a pa , algunes malal ies c òniques
a ec en al nomb e d'animals, que amb les le-
gislacions en ús és comple amen impossible po-
de -hi in e eni . De o això en esul a, que
les malal ies de ipus agu s'es enen amb g an
acili a , men e que la ube culosi endeix a
en ai o almen el ama .
Con a aques acàs gene al, ¿pe què no
hau íem de p o a una legislació que pa ís del
e ne i c u, i les disposicions sani à ies s'ajus-
essin plenamen a les necessi a s de la p àc-
ica?
No c ec que això sigui di ícil pe al ècnic,
pe ò ampoc no dub o que sigui planamen accep-
a pel polí ic al pode , el qual sol ésse poc
aman de ans o macions adicals. Pe ò en una
qües ió en la qual es po comp ome e la salu
humana i en la que es ac a de de ensa la i-
quesa pecuà ia, cal en on a -se con a un sis-
ema sani a i sense e icàcia i ambé con a els
p es igis que pugui eni una legislació uni-
e sali zada.
Sani a espanyola. - - El pla o gànic de sani-
a espanyola es à cons uï de o ma que no es
pugui di que no exis eix un se ei sani a i in-
e io , pe ò així ma eix que aques se ei, si
algun o o s dels seus componen s deixés de
eballa , que ningú no en no és la al a. En
e mes p àc ics, el se ei sani a i queda eduï
a uns quan s noms que igu en al P essupos .
Val a di que l'Es a , desp és d'ha e p ocla-
ma una legislació, no s'ha p eocupa poc ni
mol del p oblema sani a i. To el que a l'Es-
a en Sani a pecuà ia es edueix a eni un
Inspec o a cada p o íncia i a e igu a una
quan i a idícula en el P essupos pe a indem-
ni zació dels animals sac i ica s obliga ò iamen .
Conc e an . Els qua e Inspec o s p o incials
que hi ha a Ca alunya ind an a cos a a l'Es-
a unes in mil pesse es anuals. Quan a la
AGRICULTURA
1
RAMADERIA
xi a que igu a al P essupos pe
•
indemni ua-
CÍOHS
a
o
el bes ia d'Espanya, no equi al an
sois al alo que ep esen en les aques de qual-
se ol poble del Valles o del Baix Llob ega . Si
els Inspec o s p o incials olguessin co egi la
plana
a
l'Es a
i
posessin o a llu olun a
al
se ei sani a i, ó a un p opòsi comple amen
inú il. L'Inspec o no es po mou e pe
a
ac-
ua que 110 hagi ebu la comunicació de l'Ins-
pec o municipal,
i
aques ha e -ho comunica
al Go e nado . L'Inspec o no es po asllada
sense au o i zació de la Di ecció Gene al
i
es à
p i a del d e d'inicia i a. La Sani a espanyo-
la és una dolo osa icció.
Una sani a ca alana. Si nosal es hagués-
sim de eali za un p ojec e de sani a ca alana,
comença íem pe ap eua el ac o humà
i
a
se-
gui els elemen s de què es composa el p oble-
ma sani a i. La psiquis dels ca alans és ben sen-
zilla. Volem eu e les coses cla es. Una eina
que 110 se eixi pe
a
l'objec e pe al qual ou
c eada, és un es i an inú il com la legislació
sani à ia ac ual.
Iíl p oblema sani a i
es
desconiposa en dos
elemen s : p ime , unes malal ies que dels ani-
mals poden passa a l'home ; segon elemen : el
bes ia cons i ueix un capi al que in eg a sen-
idamen l'economia nacional. Cada un d'aques s
elemen s és impo an
a
la se a mane a,
i
cal
conside a -ho p àc icamen . Que es ma in o s
els gossos abiosos, és una sup ema
i
lògica me
su a sani à ia, pe ò si es ac a de sac i ica o-
es les aques ube culoses, se à un disba a eco-
nòmic.
I,
DO obs an , cal de ensa
la
salu de
l'home
i
no danya la iquesa pecuà ia. De mo-
men , una solució gene al es beslluma : ac a
igo osamen les malal ies que es poden enco-
mana
a
l'home
i
de ensa el capi al amade .
Ambdues solucions són ac ibles, pe ò ac ades
pe mè odes di e en s. Si calgués sac i ica cu
un pa ell de dies o s els gossos d'una coma -
ca, cap acil·lació, pe què cl complimen d'aques
sac i ici quedes eali za abans del e me asse-
nyala . Pe ò l'o d e de sac i ici de o es les a-
ques ube euloses, po se no
es
pod ia dona
ins al cap de deu anys d'ha e emp a el nou
sis ema sani a i,
i
això pe
la
aó que lla o s
el sac i ici de les aques ube culoses no ep e-
sen a ia cap in e upció, ni cap dany impo an
a l'economia amade a.
L'aplicació d'un sis ema de go e n o d'admi-
nis ació
a
Ca alunya sols po ésse plenamen
iable
i
e icaç amb
la
condició que es sol·lici i
del poble, la se a col·labo ació
i
s'e i i
la
coac-
ció.
(Jualsc ul mena de documen que comencés
amb un o deno manda aconsegui ia una e ac-
ció gene al. Pe ò sí
al
amade ca alà se
li a
eu e els a an a ges d'un mè ode sani a i
i
se'l
con enç de
la
se a bonda , cosa gens di ícil,
passa à de e ac a i
a
col·labo ado de la sani-
a . Sense
la
col·labo ació de! amade , qualse-
ol sis ema sani a i que s'implan i se à absolu-
amen ine icaç,
a
menys que es posi un gua -
dià
a
cada masia.
Pe
a
ob eni
la
col·labo ació de
la
pagesia,
cal en p ime lloc no danya ia en els seus in-
e essos i, en segon lloc, mos a -li p àc icamen
que un bon sis ema sani a i
li
pe me à de en-
sa la salu del seu bes ia
i
ensems augmen-
a -ne l'e ec iu. Ningú com
cl
pagès sap que
o ho ha de paga , que ell 110 ob é es de anc.
No se à pas ell qui p e engui que els se eis
sani a is se li acin de anc, és
a
di , el pagès
paga à
la
quo a que se
li
imposi, semp e que
aques a quo a es igui en elació amb els a an a -
ges que cu pugui eu e. Un sis ema sani a i
que comp i, sani à iamen pa lan , amb cl ama-
de ,
é la
pa ida guan ada.
La lògica psicològica imposa que abans de
ac a conc e amen del p oblema sani a i
es
plan egi la pa econòmica. A un pagès que in-
gui deu aques
i
d'un mal de en e se n'hi
mo i una, aquell any 110 eali za à bene icis,
CAMISERIA, CORBATERÍA,
MITGERIA, GENERES
DE
PUNT
MAS
I
ROCA
¡
CAMISERS
CASES ESPECIALITZADES RER A L.A MIDA
PORTAFERRISSA,
34 -
TEL.
17643
FONTANELLA,
10.TEL.
13311
IARCELONA
AGRICULTURA I RAMADERIA33
cosa a la qual ja hi es à acos uma . Pe ò que-
de deu aques se n'hi mo in sis i que als seus
eïns els passi una cosa semblan , el pagès s'a -
uina à i l'economia gene al se'n essen i à.
No és con a les malal ies espo àdiques que
s'ha de demana la col·labo ació al amade , sinó
con a les in ec o-con agioses que el poden me-
na a un dal abaix. En aques úl im aspec e, ja
no és sols el pagès com a indi idu qui es à in-
e essa en la qües ió, sinó ambé l'economia
amade a en pa icula , com així ma eix l'eco-
nomia nacional. En e ec e, el aque o al e a-
made sap pe expe iència que un al a im-
po a un agó de aques in ec ades i que aques-
es han es a la causa que
1'epizoo ia
s'es en-
gués a di e ses coma ques. Pe consegüen , els
in e essos amade s són solida is, com ho és in-
negablemen la di e si a d'in e essos que com-
ponen l'economia nacional.
Aques s es ac o s, amade , classe amade-
a i economia nacional, són els in e essa s en el
p oblema econòmic, és a di , el amade en an
que indi idu paga à una quo a que el ga an eixi
con a la se a allida ep esen ada pe un an
pe cen puja de mo ali a , i cu an que pe -
anyen a la classe amade a, hau à d'ajuda al
amade d'al es coma ques on so eixin els es-
alls d'una epizoo ia. Finalmen , l'economia na-
cional, que és el pime in e essa en la bona
ma xa del a e s, amb la se a po ència ha de
ga an i a la classe amade a i al amade en
pa icula , la salu del seu bes ia , o en cas de
mo , una indemni zació adequada.
El segu , doncs, ha d'ésse el canemàs da-
mun del qual s'es ableixi la legislació sani à ia
en o ma e icien . El segu ha de comp end e
només les malal ies in ee o-con agioses. Les ma-
lal ies espo àdiques, no ep esen an , pe egla
gene al, més que una pe i a pa de pè dues, és
B di , no a ec an g an cosa l'economia ama-
de a i l'economia nacional, poden exclou e's del
segu .
Pe aons àcils de comp end e, c eiem con e-
nien inclou e an sols en el segu les espècies
ca allina, asina! i llu s híb ids, la bo ina, lla-
ne a, cab ina i po cina. Els conills, les aus, els
ga s i gossos, a a pe a a, hau ien de omand e
exclosos.
¿ Quina quo a cald ia paga pe a assegu a un
80 pe 100 del alo del animals que mo issin
o es essin sac i ica i pe a ex e mina en 1111
pe íode de deu, do /e o quinze anys la ube -
culosi ?
La espos a sols la po dona en p ime lloc
una es adís ica ben e a de mo ali a epizoó ica,
i, a niés, el ecomp e classi ica del bes ia u-
be culós. En possessió d'aques eball, alesho-
es la eina co espon de ple a I'ac ua ¡ o ècnic
d'assegu ances. El segu és millo que de mo-
men 110 sigui obliga o i. En la pagesia, com
en o es les classes socials, hi ha indi idus més
sensibles a les inno acions, i al es més o menys
e ac a is. El segu obliga o i p o oca ia amb
ce esa una p o es a gene al. No es discu i ia
pas la bonda o la con eniència del segu , sinó
que la imposició d'assegu a domina ia els a an-
a ges del segu , is amb la simpa ia i no amb
la epugnància o esis ència, com cal ac ua pe
a eali za ob a posi i a. Els p ime s amade s
que assegu a ien el bes ia o en, na u almen ,
els que en comp end ien el bene ici que els e-
po a ia, i aques s es con e i ien en p opagan-
dis es de anc, de la necessi a d'assegu a . La
p opaganda espon ània i g a ui a ani ia acompa-
nyada de l'acció dels p opagandis es o icials.
(Juan olun à iamen el 60 pe 100 de l'e ec-
iu del bes ia es igués assegu a , lla o s se ia
l'ho a de con e i el segu de olun a i en obli-
ga o i. Aques 60 pe loo ind ia a ésse com
un plebisci i lla o s, enca a que hi haguessin
p o es es, aques es queda ien o egades pe la
eu de la majo ia.
El p ocedimen indica pe a a iba a es a-
bli , el segu obliga o i ind ia una g an impo -
ància en l'o d e de ec u anien del pe sonal
ècnic. C ea de cop i ol a pe a la Regió més
d'un cen ena de places pe al Se ei d'Epi-
zoò ies equi al a de e mina un as o n din-
e la classe e e inà ia i de pasada ha e d'ad-
qui i una g an quan i a de pe sonal inep e.
Si pe a emplena o s els quad os de pe sonal
es iga una sè ie d'anys, po se ui o deu, es
po eali za una ia, ensems que els ècnics es
an capaci an en llu p o essió. Així, quan el
segu esde ind ia obliga o i, el Se ei d'Epi-
zoó ica 110 ind ia es d'imp o isa i el pe sonal
compe en ó a p ou nomb ós pe a se i de
mes a ge a l'úl ima p omoció, que se ia la més
nomb osa.
A pa i de l'ins an que el amade ind ia
assegu a el bes ia , lla o s ó a l'ocasió de pa -
la i ac ua d'higiene i sani a , és a di , que
en enda an es pod ia comp a amb la se a col-
labo ació. La col·labo ació del amade no ó a
pas ca egosa pe la se a pa . Es conc e a ia
a e o ma en més o menys escala la higiene de
les habi acions dels animals, a acuna quan os
necessa i i a isa immedia amen i àpida els
casos sospi osos o ce s de malal ies con agioses.
Pe a es imula la col·labo ació es dona ien
34
anualmen alguns p emis als es ables millo po -
a s higiènicamen . La apidesa en l'a ís de ma-
lal ia con agiosa, compo a ia en cas de mo de
l'animal, la indemni zació plena, que pod ia
ésse el 90 pe 100 del alo de la bès ia, in
can i, la negligència o cl iga a dona l'a ís
ebaixa ia escalonadamen ins al 70 pe 100 la
indemni zació.
líl Se ei d'Epiziò ies pod ia o gani za -se de
la mane a següen . El Se ei es epa i ia en
es Seccions :
P ime a Secció. — Ins i u de Pa ologia animal.
Les uncions d'aques Ins i u o en : ab ica
acunes i sè ums i p odue s biològics de diag-
nòs ic. Comp o ació bac e iològica i his ológica
de les malal ies diagnos icades clínicamen . In-
es igació de les malal ies a ípiques. Es udi de
les malal ies o p ocessos de ec uosamen sabu .s.
Rece ca de ac amen pe a les malal ies que no
en posseeixen.
Segona Secció. — Ve e ina is
Els e e ina is se ien els enca ega s de axa
els animals pe a assegu a , acuna , diagnos-
ica i gua i les malal ies in ec o-con agioses.
Els e e ina is adsc i s al Se ei d'Epizoò ies
110 pod ien exe ci pa icula men la ca e a, és
a di , hau ien d'ésse ben paga s. La zona sem-
p e ex ensa en què hau ien d'ope a i la api-
desa del se ei exigi ia que cada un d'ells dis-
posés d'un au omòbil. Sols d'aques a mane a
es pod ia exigi a aques pe sonal l'exe cici de
la més es ic a igilàn ia, i pe la independèn-
cia econòmica que dis u a ien, un exac e com-
plimen del deu e. Uns inspec o s in e coma -
cals cu a ien de la egula i a del se ei.
Te ce a Secció. ••- Segu s
Una o icina de segu s es abli ia la quo a p i-
mi i a i es udia ia les modi icacions que caigues-
sin apo a en l'assegu ança i po a ia la comp-
abili a dels segu s.
Aques es es seccions se ien coo dinades i con-
olades pe un Di ec o gene al del Se ei
d'Epizoò ies, el qual hau ia de p oposa a la
supe io i a , semp e que con ingués, les modi-
icacions pe inen s i cu a ia de la ma xa no -
mal de les es seccions.
AGRICULTURA I RAMADERIA
SANITAT AUTÒNOMA
El desig gene al de Ca alunya en la qües ió
sani à ia, com en les al es, és el de egi -se
au onòniicamen . Si una au onomia conc e a,
com la que es demana, 110 anés apa ellada amb
una millo a e iden , 110 cald ia pas eemplaça
el ègim polí ic. Pe ò pel que s'acaba d'expo-
sa , es po eu e que espec e el p oblema sa-
ni a i hi ha la olun a de esold e'l de la millo
mane a possible, sense eni en comp e els sa-
c i icis.
Aques desig no se sap pas si ind ia la ma-
eixa so que han so e demandes sani à ies
simila s, és a di , si opa ia amb els obs acles
adicionals, o sigui, que la olun a de pe sis-
i en el ègim cen alis a es sob eposés a o a
al a conside ació. Si no os així, si el desig de
millo a conc e amen un se ei depassés o a
al a p eocupació, es p ocedi ia a un examen
objec iu de la qües ió i es eu ia cla amen la
icció del se ei de sani a e e inà ia ac ual, i
com d'aques se ei que a l'Es a solamen li
cos a unes in mil pesse es, 110 se'n po espe a
ni se'n po exigi una ac uació p o i osa. En
can i, Ca alunya an sols, pel que a ec a a pe -
sonal, hau ia de p essupos a unes sis-cen es
mil pesse es, és a di , en a egades més que
l'Es a . Pe al a pa , conside an que el p o-
blema sani a i a lliga amb l'economia ama-
de a i que en i u del Se ei d'Epizoò ies
l'e ec iu pecua i se à augmen a i del qual aug-
men se'n bene icia à el T eso nacional pe la
pe cepció de més impos os, i que pe a la p es-
ació d'aques Se ei no es demana a 'Es a
sub enció ni indemni zació de cap mena, esul-
a de o a e idència que l'Es a no hi pe d es
i en can i hi guanya mol .
Finalmen , si la ga an ia ècnica del se ei
d'higiene i sani a de l'Es a la é con iada a
indi idus pe an en s a aques cos, i l'Es a
olgués anàloga ga an ia en la Di ecció del Se -
ei d'Epizoò ies, aques a pod ia ésse con iada
a un indi idu que pe anyés o hagués pe angu
al e e i cos d'Inspec o s d'Higiene pecuà ia i
Sani a e e inà ia.
Assenyalades les bases d'o gani zació del Se -
ei d'Epizoò ies au ònom, la eglamen ació d'a-
ques Se ei pod ia e -se en qualse ol momen .
Ba celona, oc ub e de 1930.
M. ROSSELL 1 VILAR
M('nib e de
Ui
Comissió assesso a
de Sani a de la Dipu ació