Servei d'Epizooties

AGRICULTURA I RAMADERIA wSi os només un as o n de e mina pe qual- se ol de iciencia cul u al, el emei, com ja aca- bem de di , es a ia en un con eu del o i sem- p e pe ec e. Pe ò si no os això, cald ia que els ècnics d'algun o ganisme públic emp enguessin una in- es igació se iosa del que succeeix en les p une- es del Llob ega . Cald ia p ime que o que es de e minés si la malu a és in ecciosa, i en aques cas si s'en- comana pe les e ides, pels empel s, amb els ins umen s de poda, amb el pol·len de la lo a- ció, pe les a els, e c. Cald ia igualmen de e mina si in ec a la e a, és di , si en el lloc on ha mo un a b e malal , es mo en i emisiblemen o s els que es plan in. Això és el p ime a esb ina . Desp és cald ia eu e de de e mina mè odes pe a cu a els a - b es malal s. L'obse ació ensenya que so in aques s a b es es cu en o s sols, i ep enen la ege ació i uc i icació no mals. I desp és, pe i, s'hau ia de de e mina el sis ema pe a e i a l'ex ensió de la malu a. I o això han d'ésse ècnics ben p epa a s, els qui ho puguin esb ina . Sols una casuali a po dona la solució a un que no ho sigui. R. SALA Se ei d'Epizoò ies MIÍMÒUIA i.i.i;<;ii)A ICN I,A COMISSIÓ ASSESSOKA DU SANITAT DIC LA DIPUTACIÓ L ES legislacions sani à ies de la majo ia de les nacions eu opees, i en e elles la d'Es- panya, p o en a bas amen que no esponen a les necessi a s que les de e mina en. Un examen objec iu d'aques es legislacions p odueix l'e ec- e que s'ha p e ès que les malal ies s'ajus essin a la legislació i no les disposicions sani à ies a la na u alesa de les malal ies. La ca ac e ís ica de la legislació sani à ia en gene al, és la len i ud en l'exe cici de les mesu- es sani à ies, i això accen uadamen en els paï- sos de ègim cen alis a. Aques a és una de les causes que a a o eix la p opagació de les ma- lal ies. Pe al a pa , algunes malal ies c òniques a ec en al nomb e d'animals, que amb les le- gislacions en ús és comple amen impossible po- de -hi in e eni . De o això en esul a, que les malal ies de ipus agu s'es enen amb g an acili a , men e que la ube culosi endeix a en ai o almen el ama . Con a aques acàs gene al, ¿pe què no hau íem de p o a una legislació que pa ís del e ne i c u, i les disposicions sani à ies s'ajus- essin plenamen a les necessi a s de la p àc- ica? No c ec que això sigui di ícil pe al ècnic, pe ò ampoc no dub o que sigui planamen accep- a pel polí ic al pode , el qual sol ésse poc aman de ans o macions adicals. Pe ò en una qües ió en la qual es po comp ome e la salu humana i en la que es ac a de de ensa la i- quesa pecuà ia, cal en on a -se con a un sis- ema sani a i sense e icàcia i ambé con a els p es igis que pugui eni una legislació uni- e sali zada. Sani a espanyola. - - El pla o gànic de sani- a espanyola es à cons uï de o ma que no es pugui di que no exis eix un se ei sani a i in- e io , pe ò així ma eix que aques se ei, si algun o o s dels seus componen s deixés de eballa , que ningú no en no és la al a. En e mes p àc ics, el se ei sani a i queda eduï a uns quan s noms que igu en al P essupos . Val a di que l'Es a , desp és d'ha e p ocla- ma una legislació, no s'ha p eocupa poc ni mol del p oblema sani a i. To el que a l'Es- a en Sani a pecuà ia es edueix a eni un Inspec o a cada p o íncia i a e igu a una quan i a idícula en el P essupos pe a indem- ni zació dels animals sac i ica s obliga ò iamen . Conc e an . Els qua e Inspec o s p o incials que hi ha a Ca alunya ind an a cos a a l'Es- a unes in mil pesse es anuals. Quan a la AGRICULTURA 1 RAMADERIA xi a que igu a al P essupos pe • indemni ua- CÍOHS a o el bes ia d'Espanya, no equi al an sois al alo que ep esen en les aques de qual- se ol poble del Valles o del Baix Llob ega . Si els Inspec o s p o incials olguessin co egi la plana a l'Es a i posessin o a llu olun a al se ei sani a i, ó a un p opòsi comple amen inú il. L'Inspec o no es po mou e pe a ac- ua que 110 hagi ebu la comunicació de l'Ins- pec o municipal, i aques ha e -ho comunica al Go e nado . L'Inspec o no es po asllada sense au o i zació de la Di ecció Gene al i es à p i a del d e d'inicia i a. La Sani a espanyo- la és una dolo osa icció. Una sani a ca alana. Si nosal es hagués- sim de eali za un p ojec e de sani a ca alana, comença íem pe ap eua el ac o humà i a se- gui els elemen s de què es composa el p oble- ma sani a i. La psiquis dels ca alans és ben sen- zilla. Volem eu e les coses cla es. Una eina que 110 se eixi pe a l'objec e pe al qual ou c eada, és un es i an inú il com la legislació sani à ia ac ual. Iíl p oblema sani a i es desconiposa en dos elemen s : p ime , unes malal ies que dels ani- mals poden passa a l'home ; segon elemen : el bes ia cons i ueix un capi al que in eg a sen- idamen l'economia nacional. Cada un d'aques s elemen s és impo an a la se a mane a, i cal conside a -ho p àc icamen . Que es ma in o s els gossos abiosos, és una sup ema i lògica me su a sani à ia, pe ò si es ac a de sac i ica o- es les aques ube culoses, se à un disba a eco- nòmic. I, DO obs an , cal de ensa la salu de l'home i no danya la iquesa pecuà ia. De mo- men , una solució gene al es beslluma : ac a igo osamen les malal ies que es poden enco- mana a l'home i de ensa el capi al amade . Ambdues solucions són ac ibles, pe ò ac ades pe mè odes di e en s. Si calgués sac i ica cu un pa ell de dies o s els gossos d'una coma - ca, cap acil·lació, pe què cl complimen d'aques sac i ici quedes eali za abans del e me asse- nyala . Pe ò l'o d e de sac i ici de o es les a- ques ube euloses, po se no es pod ia dona ins al cap de deu anys d'ha e emp a el nou sis ema sani a i, i això pe la aó que lla o s el sac i ici de les aques ube culoses no ep e- sen a ia cap in e upció, ni cap dany impo an a l'economia amade a. L'aplicació d'un sis ema de go e n o d'admi- nis ació a Ca alunya sols po ésse plenamen iable i e icaç amb la condició que es sol·lici i del poble, la se a col·labo ació i s'e i i la coac- ció. (Jualsc ul mena de documen que comencés amb un o deno manda aconsegui ia una e ac- ció gene al. Pe ò sí al amade ca alà se li a eu e els a an a ges d'un mè ode sani a i i se'l con enç de la se a bonda , cosa gens di ícil, passa à de e ac a i a col·labo ado de la sani- a . Sense la col·labo ació de! amade , qualse- ol sis ema sani a i que s'implan i se à absolu- amen ine icaç, a menys que es posi un gua - dià a cada masia. Pe a ob eni la col·labo ació de la pagesia, cal en p ime lloc no danya ia en els seus in- e essos i, en segon lloc, mos a -li p àc icamen que un bon sis ema sani a i li pe me à de en- sa la salu del seu bes ia i ensems augmen- a -ne l'e ec iu. Ningú com cl pagès sap que o ho ha de paga , que ell 110 ob é es de anc. No se à pas ell qui p e engui que els se eis sani a is se li acin de anc, és a di , el pagès paga à la quo a que se li imposi, semp e que aques a quo a es igui en elació amb els a an a - ges que cu pugui eu e. Un sis ema sani a i que comp i, sani à iamen pa lan , amb cl ama- de , é la pa ida guan ada. La lògica psicològica imposa que abans de ac a conc e amen del p oblema sani a i es plan egi la pa econòmica. A un pagès que in- gui deu aques i d'un mal de en e se n'hi mo i una, aquell any 110 eali za à bene icis, CAMISERIA, CORBATERÍA, MITGERIA, GENERES DE PUNT MAS I ROCA ¡ CAMISERS CASES ESPECIALITZADES RER A L.A MIDA PORTAFERRISSA, 34 - TEL. 17643 FONTANELLA, 10.TEL. 13311 IARCELONA AGRICULTURA I RAMADERIA33 cosa a la qual ja hi es à acos uma . Pe ò que- de deu aques se n'hi mo in sis i que als seus eïns els passi una cosa semblan , el pagès s'a - uina à i l'economia gene al se'n essen i à. No és con a les malal ies espo àdiques que s'ha de demana la col·labo ació al amade , sinó con a les in ec o-con agioses que el poden me- na a un dal abaix. En aques úl im aspec e, ja no és sols el pagès com a indi idu qui es à in- e essa en la qües ió, sinó ambé l'economia amade a en pa icula , com així ma eix l'eco- nomia nacional. En e ec e, el aque o al e a- made sap pe expe iència que un al a im- po a un agó de aques in ec ades i que aques- es han es a la causa que 1'epizoo ia s'es en- gués a di e ses coma ques. Pe consegüen , els in e essos amade s són solida is, com ho és in- negablemen la di e si a d'in e essos que com- ponen l'economia nacional. Aques s es ac o s, amade , classe amade- a i economia nacional, són els in e essa s en el p oblema econòmic, és a di , el amade en an que indi idu paga à una quo a que el ga an eixi con a la se a allida ep esen ada pe un an pe cen puja de mo ali a , i cu an que pe - anyen a la classe amade a, hau à d'ajuda al amade d'al es coma ques on so eixin els es- alls d'una epizoo ia. Finalmen , l'economia na- cional, que és el pime in e essa en la bona ma xa del a e s, amb la se a po ència ha de ga an i a la classe amade a i al amade en pa icula , la salu del seu bes ia , o en cas de mo , una indemni zació adequada. El segu , doncs, ha d'ésse el canemàs da- mun del qual s'es ableixi la legislació sani à ia en o ma e icien . El segu ha de comp end e només les malal ies in ee o-con agioses. Les ma- lal ies espo àdiques, no ep esen an , pe egla gene al, més que una pe i a pa de pè dues, és B di , no a ec an g an cosa l'economia ama- de a i l'economia nacional, poden exclou e's del segu . Pe aons àcils de comp end e, c eiem con e- nien inclou e an sols en el segu les espècies ca allina, asina! i llu s híb ids, la bo ina, lla- ne a, cab ina i po cina. Els conills, les aus, els ga s i gossos, a a pe a a, hau ien de omand e exclosos. ¿ Quina quo a cald ia paga pe a assegu a un 80 pe 100 del alo del animals que mo issin o es essin sac i ica i pe a ex e mina en 1111 pe íode de deu, do /e o quinze anys la ube - culosi ? La espos a sols la po dona en p ime lloc una es adís ica ben e a de mo ali a epizoó ica, i, a niés, el ecomp e classi ica del bes ia u- be culós. En possessió d'aques eball, alesho- es la eina co espon de ple a I'ac ua ¡ o ècnic d'assegu ances. El segu és millo que de mo- men 110 sigui obliga o i. En la pagesia, com en o es les classes socials, hi ha indi idus més sensibles a les inno acions, i al es més o menys e ac a is. El segu obliga o i p o oca ia amb ce esa una p o es a gene al. No es discu i ia pas la bonda o la con eniència del segu , sinó que la imposició d'assegu a domina ia els a an- a ges del segu , is amb la simpa ia i no amb la epugnància o esis ència, com cal ac ua pe a eali za ob a posi i a. Els p ime s amade s que assegu a ien el bes ia o en, na u almen , els que en comp end ien el bene ici que els e- po a ia, i aques s es con e i ien en p opagan- dis es de anc, de la necessi a d'assegu a . La p opaganda espon ània i g a ui a ani ia acompa- nyada de l'acció dels p opagandis es o icials. (Juan olun à iamen el 60 pe 100 de l'e ec- iu del bes ia es igués assegu a , lla o s se ia l'ho a de con e i el segu de olun a i en obli- ga o i. Aques 60 pe loo ind ia a ésse com un plebisci i lla o s, enca a que hi haguessin p o es es, aques es queda ien o egades pe la eu de la majo ia. El p ocedimen indica pe a a iba a es a- bli , el segu obliga o i ind ia una g an impo - ància en l'o d e de ec u anien del pe sonal ècnic. C ea de cop i ol a pe a la Regió més d'un cen ena de places pe al Se ei d'Epi- zoò ies equi al a de e mina un as o n din- e la classe e e inà ia i de pasada ha e d'ad- qui i una g an quan i a de pe sonal inep e. Si pe a emplena o s els quad os de pe sonal es iga una sè ie d'anys, po se ui o deu, es po eali za una ia, ensems que els ècnics es an capaci an en llu p o essió. Així, quan el segu esde ind ia obliga o i, el Se ei d'Epi- zoó ica 110 ind ia es d'imp o isa i el pe sonal compe en ó a p ou nomb ós pe a se i de mes a ge a l'úl ima p omoció, que se ia la més nomb osa. A pa i de l'ins an que el amade ind ia assegu a el bes ia , lla o s ó a l'ocasió de pa - la i ac ua d'higiene i sani a , és a di , que en enda an es pod ia comp a amb la se a col- labo ació. La col·labo ació del amade no ó a pas ca egosa pe la se a pa . Es conc e a ia a e o ma en més o menys escala la higiene de les habi acions dels animals, a acuna quan os necessa i i a isa immedia amen i àpida els casos sospi osos o ce s de malal ies con agioses. Pe a es imula la col·labo ació es dona ien 34 anualmen alguns p emis als es ables millo po - a s higiènicamen . La apidesa en l'a ís de ma- lal ia con agiosa, compo a ia en cas de mo de l'animal, la indemni zació plena, que pod ia ésse el 90 pe 100 del alo de la bès ia, in can i, la negligència o cl iga a dona l'a ís ebaixa ia escalonadamen ins al 70 pe 100 la indemni zació. líl Se ei d'Epiziò ies pod ia o gani za -se de la mane a següen . El Se ei es epa i ia en es Seccions : P ime a Secció. — Ins i u de Pa ologia animal. Les uncions d'aques Ins i u o en : ab ica acunes i sè ums i p odue s biològics de diag- nòs ic. Comp o ació bac e iològica i his ológica de les malal ies diagnos icades clínicamen . In- es igació de les malal ies a ípiques. Es udi de les malal ies o p ocessos de ec uosamen sabu .s. Rece ca de ac amen pe a les malal ies que no en posseeixen. Segona Secció. — Ve e ina is Els e e ina is se ien els enca ega s de axa els animals pe a assegu a , acuna , diagnos- ica i gua i les malal ies in ec o-con agioses. Els e e ina is adsc i s al Se ei d'Epizoò ies 110 pod ien exe ci pa icula men la ca e a, és a di , hau ien d'ésse ben paga s. La zona sem- p e ex ensa en què hau ien d'ope a i la api- desa del se ei exigi ia que cada un d'ells dis- posés d'un au omòbil. Sols d'aques a mane a es pod ia exigi a aques pe sonal l'exe cici de la més es ic a igilàn ia, i pe la independèn- cia econòmica que dis u a ien, un exac e com- plimen del deu e. Uns inspec o s in e coma - cals cu a ien de la egula i a del se ei. Te ce a Secció. ••- Segu s Una o icina de segu s es abli ia la quo a p i- mi i a i es udia ia les modi icacions que caigues- sin apo a en l'assegu ança i po a ia la comp- abili a dels segu s. Aques es es seccions se ien coo dinades i con- olades pe un Di ec o gene al del Se ei d'Epizoò ies, el qual hau ia de p oposa a la supe io i a , semp e que con ingués, les modi- icacions pe inen s i cu a ia de la ma xa no - mal de les es seccions. AGRICULTURA I RAMADERIA SANITAT AUTÒNOMA El desig gene al de Ca alunya en la qües ió sani à ia, com en les al es, és el de egi -se au onòniicamen . Si una au onomia conc e a, com la que es demana, 110 anés apa ellada amb una millo a e iden , 110 cald ia pas eemplaça el ègim polí ic. Pe ò pel que s'acaba d'expo- sa , es po eu e que espec e el p oblema sa- ni a i hi ha la olun a de esold e'l de la millo mane a possible, sense eni en comp e els sa- c i icis. Aques desig no se sap pas si ind ia la ma- eixa so que han so e demandes sani à ies simila s, és a di , si opa ia amb els obs acles adicionals, o sigui, que la olun a de pe sis- i en el ègim cen alis a es sob eposés a o a al a conside ació. Si no os així, si el desig de millo a conc e amen un se ei depassés o a al a p eocupació, es p ocedi ia a un examen objec iu de la qües ió i es eu ia cla amen la icció del se ei de sani a e e inà ia ac ual, i com d'aques se ei que a l'Es a solamen li cos a unes in mil pesse es, 110 se'n po espe a ni se'n po exigi una ac uació p o i osa. En can i, Ca alunya an sols, pel que a ec a a pe - sonal, hau ia de p essupos a unes sis-cen es mil pesse es, és a di , en a egades més que l'Es a . Pe al a pa , conside an que el p o- blema sani a i a lliga amb l'economia ama- de a i que en i u del Se ei d'Epizoò ies l'e ec iu pecua i se à augmen a i del qual aug- men se'n bene icia à el T eso nacional pe la pe cepció de més impos os, i que pe a la p es- ació d'aques Se ei no es demana a 'Es a sub enció ni indemni zació de cap mena, esul- a de o a e idència que l'Es a no hi pe d es i en can i hi guanya mol . Finalmen , si la ga an ia ècnica del se ei d'higiene i sani a de l'Es a la é con iada a indi idus pe an en s a aques cos, i l'Es a olgués anàloga ga an ia en la Di ecció del Se - ei d'Epizoò ies, aques a pod ia ésse con iada a un indi idu que pe anyés o hagués pe angu al e e i cos d'Inspec o s d'Higiene pecuà ia i Sani a e e inà ia. Assenyalades les bases d'o gani zació del Se - ei d'Epizoò ies au ònom, la eglamen ació d'a- ques Se ei pod ia e -se en qualse ol momen . Ba celona, oc ub e de 1930. M. ROSSELL 1 VILAR M('nib e de Ui Comissió assesso a de Sani a de la Dipu ació