scieee Science in your language
[en] (orig)

Ramaderia a Mallorca ( IV ) bestiar asinal

Abstract

Rossell i Vilar, Pere Màrtir

Read accessible full text

Ramaderia a Mallorca ( IV ) bestiar asinal

Author: Rossell i Vilar, Pere Màrtir
Publisher: Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Year: 1922
Source: https://ddd.uab.cat/pub/artpub/1922/62600/agricultura_a1922v6n7p173.pdf
Ag icul u a 173
La Ramade ia de Mallo ca
IV
E
i.s gua aná de Mallo ca són del ma eix pua que els de Ca alunya.
Pe egla gene al, non de alla més pe i a que els de ce es co aa
ques ca alanes. Mes, aques a egís é la se a excepció. Nosal es b,em
oxida Indi idus de l'espèciè aainal que hnn dona :
Alçada a la c eu l'57 me es
Id.
a] do a • 1*54 »
1(1.
íi hi ;_; op;i 1*68 »
Amplada g opa O'í »
[d.
|iii 0'32 H
1"*
ÜJjBj
••' i
•ja
i
kV
•m
•P
§33
.i .
T
1
• -
Pe ò aques es mides que són d'una some a, com hem di , cons i uei-
xen una excepció.
Els millo s gua ans, en e els co en s, enen mides ben in e io s..
La mida co en és:
174 Ag icul u a
Alçada
a la
c eu.
1'39
me es
Id.
al
do s
... 1'39 »
Id.
a la
g opa...'
1'43 »
Amplada
de pi :.. 0'37 »
»
de
g opa
0'49 »
Pe íme e o àcic
1'55 »
Lla gada
del cap 0'99 »
Ampiada
del cap 0'19 »
Lla gada
de les
o elles
... .:. ... 0'35 »
Mides co esponen s
a un
gua a
de sis
anys.
Els gua ans
de
qua e anys p emia s
en el
Concu s
de
Palma,
del
*20
de
desemb e
de 1915,
enien:
Alçada
a
Id.
Id.
Amplada
Pe íme e
la c eu...
al do s...
la g opa.
de
pi ...
o àcic...
P ime p emi
...
... • 1'46
l'41
l'43
0'36
l'61
me es
»
... ... ...
»
»
... i
Segon p emi
l'47 me es
l'44
»
l'49
»
l'48
»
l'64
»
Els
dos
p emis p ime s
de les
some es mida en:
Alçada
a
Id.
Id.
Amplada
la c eu...
.
al do s...
.
la g opa.
.
de
la
g opa.
P ime p emi
l'4O me es
1'35 • »
1'35 »
..
... 0'56 »
Segon p emi
...
1'32
me es
'.
... ' 1'32 »
1'36 »
0'50
»
Acues es dues pa elles poden se ii
á&
no ma
pel que es
e e eix
a
les mides
del
bes ia asinal millo
de la
illa.
Les
p opie a s, ca àc e s
i
ap i uds
de
di s animals
no
di e eixen
em es
dels
de
Ca alunya.
La p oducció mula
a
Mallo ca
es
p ac ica
amb
gua á
i
euga
i se-
men al
i
some a.
Els
p oduc o s
de la
p ime a o ma d'hib idació
po -
en
el nom de
muls equins,
els de la
segona, muls some ins.
La c ia
de
mules, segu amen
que és
adicional,
pe més que
aques bes ia
no es
ci i
en els
pocs documen s
que hem is
d'abans
del segle XVII.
En
Bosc
(1) diu que en 1726, el
capi à gene al
de la
illa
exposà
al
Go e n del. Mad id,
que
malg a
les
3,000 eugues
de
c ia
que
(i)
Op.
ci .
Ag icul u a , 175
liL ha ia a Mallo ca, no e a possible emun a el egimen de d agons
d'Iis asbu g amb ca alls del país pe què les eugues es dona en al
gua á.
Eu 1859, un documen o icial consigna lo següen : «No hay (en.
Malea es) depósi o del Es ado, y la inclinación a se i las yeguas con
ga añones es al, po la aplicación que en es a p o incia iene el ganado
mula , que sólo cuando al an buenos semen ales de es a clase las des-
inan a los caballos, excep uándose de es a egla los c iado es in eli-
gen es que oomp 'enden las en ajas de los c uzamien os caballa es bien
en endidos.» (1) . :
Les coses, d'alesho es ençà, no ban a ia gai e, ca la p oducció mu-
la en xe1 els èquids és la més impo an . Un mula és semp e enu ,
sigui la que sigui llu eda ,' olum i con o mació.
NQ.
en o emps es
po di el ma eix, dels al es èquids. La c ia de muls cons i ueix, doncs,
una p oducció econòmicamen jus i icada.
' Les eugues es donen p e e en men al gua à; si no a e en, al
ca all.
Els amade s oben mol es di icul a s pe a e queda plenes les
some es ecundan -les el ca all, en can i del gua à p enen de seguida.
Les some es, al cap de do ze dies d'ha e pollina , les an cob i
no amen . Diem això, pe què qualque au o zoo ècnic es ange diu,
que les some es men e c ien no an calen es.
Les some es o es an eballs do cà ega.
Els híb ids, an si son equins com some ins mamen, com els pol es,
solamen es m'esosí i mig o qua e.
A Mallo ca es desconeix el pixamen de sang dels nadons, an e-
qüen en les c ies del Poi pu i Ce danya,
Els muls some ins són més ap ecia s que els equins.
Respec e; els ca àc e s dis inc ius dels muls some ins i- muls equins
po consul a -se l'a icle «Mulo» de l'Enciclopèdia Espasa, a icle ins-
pi a en les lliçons donades a la nos a cà ed a de Zoo ecnia.
La millo a dels muls pod ia ob eni -se, p incipalmen , modi ican
el ègim alimen ici. Aques a modi icació pe me ia ob eni immedia a-
men subjec es més amples—en el me ca són les amplades el què es
paga^—i pe consegüen de més p eu. Les some es que es dediquen a la
p oducció mula , pe egla gene al són pe i es, i na u almen , no poden
dona g an cosa. Pe ò can ia els ep oduc o s ac uals pe al es de
més alla, sens co e gi l'alimen ació, la e o ma ó a incomple a.
M. ROSSELL I VILA
P o esso de Zoo ecnia
(1) Re is a del Ins i u o Ag ícola ca alana de San Isid o, ol. X, pàg. 125.
Re lexioneu-ho: ¿són els bons o bé els dolen s ag icul o s els que
assis eixen a con e ències, llegeixen e is es üg ícoles o es udien algun
assump e d'ag icul u a?