Ramaderia a Mallorca ( IV ) bestiar asinal

Ag icul u a 173 La Ramade ia de Mallo ca IV E i.s gua aná de Mallo ca són del ma eix pua que els de Ca alunya. Pe egla gene al, non de alla més pe i a que els de ce es co aa ques ca alanes. Mes, aques a egís é la se a excepció. Nosal es b,em oxida Indi idus de l'espèciè aainal que hnn dona : Alçada a la c eu l'57 me es Id. a] do a • 1*54 » 1(1. íi hi ;_; op;i 1*68 » Amplada g opa O'í » [d. |iii 0'32 H 1"* ÜJjBj ••' i •ja i kV •m •P §33 .i . T 1 • - Pe ò aques es mides que són d'una some a, com hem di , cons i uei- xen una excepció. Els millo s gua ans, en e els co en s, enen mides ben in e io s.. La mida co en és: 174 Ag icul u a Alçada a la c eu. 1'39 me es Id. al do s ... 1'39 » Id. a la g opa...' 1'43 » Amplada de pi :.. 0'37 » » de g opa 0'49 » Pe íme e o àcic 1'55 » Lla gada del cap 0'99 » Ampiada del cap 0'19 » Lla gada de les o elles ... .:. ... 0'35 » Mides co esponen s a un gua a de sis anys. Els gua ans de qua e anys p emia s en el Concu s de Palma, del *20 de desemb e de 1915, enien: Alçada a Id. Id. Amplada Pe íme e la c eu... al do s... la g opa. de pi ... o àcic... P ime p emi ... ... • 1'46 l'41 l'43 0'36 l'61 me es » ... ... ... » » ... i Segon p emi l'47 me es l'44 » l'49 » l'48 » l'64 » Els dos p emis p ime s de les some es mida en: Alçada a Id. Id. Amplada la c eu... . al do s... . la g opa. . de la g opa. P ime p emi l'4O me es 1'35 • » 1'35 » .. ... 0'56 » Segon p emi ... 1'32 me es '. ... ' 1'32 » 1'36 » 0'50 » Acues es dues pa elles poden se ii á& no ma pel que es e e eix a les mides del bes ia asinal millo de la illa. Les p opie a s, ca àc e s i ap i uds de di s animals no di e eixen em es dels de Ca alunya. La p oducció mula a Mallo ca es p ac ica amb gua á i euga i se- men al i some a. Els p oduc o s de la p ime a o ma d'hib idació po - en el nom de muls equins, els de la segona, muls some ins. La c ia de mules, segu amen que és adicional, pe més que aques bes ia no es ci i en els pocs documen s que hem is d'abans del segle XVII. En Bosc (1) diu que en 1726, el capi à gene al de la illa exposà al Go e n del. Mad id, que malg a les 3,000 eugues de c ia que (i) Op. ci . Ag icul u a , 175 liL ha ia a Mallo ca, no e a possible emun a el egimen de d agons d'Iis asbu g amb ca alls del país pe què les eugues es dona en al gua á. Eu 1859, un documen o icial consigna lo següen : «No hay (en. Malea es) depósi o del Es ado, y la inclinación a se i las yeguas con ga añones es al, po la aplicación que en es a p o incia iene el ganado mula , que sólo cuando al an buenos semen ales de es a clase las des- inan a los caballos, excep uándose de es a egla los c iado es in eli- gen es que oomp 'enden las en ajas de los c uzamien os caballa es bien en endidos.» (1) . : Les coses, d'alesho es ençà, no ban a ia gai e, ca la p oducció mu- la en xe1 els èquids és la més impo an . Un mula és semp e enu , sigui la que sigui llu eda ,' olum i con o mació. NQ. en o emps es po di el ma eix, dels al es èquids. La c ia de muls cons i ueix, doncs, una p oducció econòmicamen jus i icada. ' Les eugues es donen p e e en men al gua à; si no a e en, al ca all. Els amade s oben mol es di icul a s pe a e queda plenes les some es ecundan -les el ca all, en can i del gua à p enen de seguida. Les some es, al cap de do ze dies d'ha e pollina , les an cob i no amen . Diem això, pe què qualque au o zoo ècnic es ange diu, que les some es men e c ien no an calen es. Les some es o es an eballs do cà ega. Els híb ids, an si son equins com some ins mamen, com els pol es, solamen es m'esosí i mig o qua e. A Mallo ca es desconeix el pixamen de sang dels nadons, an e- qüen en les c ies del Poi pu i Ce danya, Els muls some ins són més ap ecia s que els equins. Respec e; els ca àc e s dis inc ius dels muls some ins i- muls equins po consul a -se l'a icle «Mulo» de l'Enciclopèdia Espasa, a icle ins- pi a en les lliçons donades a la nos a cà ed a de Zoo ecnia. La millo a dels muls pod ia ob eni -se, p incipalmen , modi ican el ègim alimen ici. Aques a modi icació pe me ia ob eni immedia a- men subjec es més amples—en el me ca són les amplades el què es paga^—i pe consegüen de més p eu. Les some es que es dediquen a la p oducció mula , pe egla gene al són pe i es, i na u almen , no poden dona g an cosa. Pe ò can ia els ep oduc o s ac uals pe al es de més alla, sens co e gi l'alimen ació, la e o ma ó a incomple a. M. ROSSELL I VILA P o esso de Zoo ecnia (1) Re is a del Ins i u o Ag ícola ca alana de San Isid o, ol. X, pàg. 125. Re lexioneu-ho: ¿són els bons o bé els dolen s ag icul o s els que assis eixen a con e ències, llegeixen e is es üg ícoles o es udien algun assump e d'ag icul u a?