AGRICULTURA I RAMADERIAI89
Les aces animals elacionades amb l'e nologia
de Ca alunya
(Discu s de ecepció de M. Rossell i Vila a I'Academia de Ciències)
(Veyi'n i i
núme un
imm dia amen an e io »)
IV. -- Indigeuisme i mo imen s de pobles i de
aces animaL·.
No a gai e que assenyalà em el e que cap
de les aces que habi en el P incipa , excep-
e les con empo àniamen impo ades, no enia
un o igen his ò ic, i pe consegüen , un p oble-
ma p e i es p esen a.
Quan po di -se que una aça és au òc ona
?
Conside a em pe al la aça l'exis ència de la
qual sigui innegable en el qua e na i, és a di ,
que la se a p esència en nos e e i o i no pu-
gui impu a -se a cap mo imen de pobles i pe
eliminació, que en cap al e país no exis eixi
una aça igual.
Resol aques pun , passem a la in es igació
de l'indigenisme de les aces que habi en el
P incipa , i les que no siguin au òc ones inda-
ga com han a iba a Ca alunya.
La aça ca allina ca alana és segu amen au òc-
ona. Es mani es a en l'au ignacià pe la cala-
e a de G imaldi, i du an el magdelanià en
l'a qua e na i, an en escul u a com en g a-
a s.
Els ca àc e s d'aques a aça són únics. Pe
al a pa , la se a à ea geog à ica es oba ol-
ada de poblacions ca allines mol di e en s.
La cul u a au inyaciana de G imaldi, pe any
segons la classi icació d'Obe maie , a la p o-
íncia au inyaciana medi e ània. Aques a cul u-
a sembla empa en ada amb la capsiana del
no d d'À ica, de mane a que si s'e oqués una
emig ació, aques a hau ia de p ocedi del con-
inen a icà. En o À ica no exis eix cap po-
blació ca allina de ca àc e s iguals als de la aça
ca alana. És més : la població ca allina indígena
del no d d'À ica és dis in a de la d'Andalusia,
egió pe on la hipo è ica emig ació hau ia ha-
gu de passa .
La aça ca allina ca alana cons i ueix, doncs,
una aça au òc ona.
La aça asinal ca alana ambé po conside a -se
indígena. Els mo ius d'aques a quali icació són
an idèn ics als emp a s pe la aça ca allina,
que exposa -los ó a epe i -se. Tan sols hem
d'a egi que les es es ossí e es de l'ab ic Ro-
maní del paleolí ic supe io pe anyen s a l'es-
pècie asinal es elacionen, com hem di , amb el
g a a de Lou des i el del Mas d'Azil.
Quan a les al es aces es udiades, no exis-
eixen p o es de llu p esència en el nos e país
en el qua ena i, 0 sigui, que no poden consi-
de a -les au òc ones, la se a in oducció a Ca-
alunya s'hau à de supedi a a alguna de les
in asions humanes eali zades des del paleolí ic
ins als emps his ò ics.
La aça bo ina ca alana no po eni -se pe au-
òc ona, pe què la se a ep esen ació al a abso-
lu amen en el qua e na i. L'a pa ic el ep e-
sen a a Cogul bò ids de la aça ibè ica, o a de
la se a ac ual à ea geog à ica. A Comba elles es
oba igu a el Ros p imigenius, que é la se a
ep esen ació ac ual en la aça endeana, la ma-
eixa p ecisamen que iu en la egió on la e-
p esen à l'a is a qua e na i.
Quan a la iliació de la aça que ens ocupa,
o ma pa d'un conjun de aces que, pe llu s
ca àc e s c aniològics iguals, se les ag upa amb
el nom de Hos lau us alpinus (Sansón) o de Bos
b achyce os. Els bo ins d'aques ipus es oben
en les dues essan s del Pi eneu ca alà, Gasconya,
com a de Foix, Llenguadoc i Del ina . A I à-
lia ocupa el Ti ol, Venècia, Llomba dia, Pia-
mon , Als Ve ics i Apenins ; a Suïssa s'es én a
més de la mei a del seu e i o i ; a Alemanya
ocupa el duca de Badén i VVu embe g ; a Àus-
ia, o a la egió mun anyosa, i a Iugoslà ia,
la Bòsnia.
Si a Ca alunya aques ipus an sols po da-
a -se documen almen pels c anis de la co a
de Joan d'Os, pe anyen s a l'eneolí ic, en can-
i a Suïssa, les nomb oses cala e es de ipus
alpí, obades en els pala i s, pe me classi ica -
ies en el neolí ic p imi iu.
Com és sabu , l'època de la ped a polida es
ca ac e i za pe un desplaçamen successiu de
190AGRICULTURA I RAMADERIA
pobles que p oceden s d'Àsia, es di igeixen e s
l'Eu opa occiden al. Pe ò abans de ac a del
mo imen de pobles du an el neolí ic, se à con-
enien , i pe ia d'eliminació, demos a que
els bo ins de ipus alpí no exis ien a Ca alunya
ni al sud de F ança, al inal del paleolí ic.
En ac a dels ca alls ja s'ha di que l'au-
iuyacià del sud-es de F ança es oba a com-
p ès en el capsià medi e ani, i que d'exis i un
mo imen de pobles, aques s necessà iamen ha-
ien de p ocedi d'À ica. En el con inen a i-
cà no es oben bò ids de ipus alpí. En el p i-
me pe íode del solu ià no es oba en o el
e i o i ancès, ac ualmen ocupa pel ipus
alpí, cap indici de la cul u a que ca ac e i za
aques pe íode, cul u a que é el seu o igen a
Àus ia i la se a ia d'expansió al Danubi. En
can i, el solu ià inal apa eix com una c eació
ancesa limi ada en e la egió del Loi e i els
Pi ineus. Es a di , que el mo imen de pobles
de l'Eu opa cen al e s el Rin no pogué po a
el ipus alpí, pe què no es oben es igis del
ma eix en els països on s'expansionà la cul u a
del solu ià in e io , com ampoc es oba en
e i o i ípic de la cul u a del solu ià supe io ,
puix que aques a cons i ueix una de i ació d'a-
quella, pa icula i zada en la susdi a egió.
En el magdelanià, si el ipus alpí hagués exis-
i , segu amen que se'l oba ia ep esen a , puix
que l'à ea geog à ica del ma eix ocupa una zona
del país del sud de F ança, p olix en a u-
pes e. Pel con a i, els bo ins que ep esen a
l'a pa ic elj pe anyen, com s'ha di , al Ros
p imigenius. Amb aques s aonamen s, bé es
po a i ma que l'o igen de la aça ca alana deu
ésse pos e io al paleolí ic, i, pe consegüen ,
la se a p ocedència s'hau à d'inqui i al neo-
lí ic.
És p obable que el ipus alpí hagués acompa-
nya alguna de les onades de pobles b aquicè als
o iünds d'Àsia. Aques a hipò esi es onamen a
en dos e s p incipals : p ime , que des de Ca-
alunya ins a Bosnia es cons a a l'exis ència
d'aques ipus sense solució de con inuï a ; se-
gon, que el ipus alpí o Bos
b achyce os
es à e-
qüen men ep esen a en els monumen s an ics
d'Àsia, com, pe exemple, cl palau assi ià de
Ku unjik i en el o o que sac i ica Mi a, del
Museu del Lou e, i en al es igu acions que
pod eím apo a .
' Pe al a pa , la ep esen ació c aniològica del
ipus alpí no apa eix a Eu opa ins al neolí ic,
com s'ha di a p opòsi dels òssils oba s pe
Rü imeye als pala i s suïssos. A F ança el Bos
b achycesos
sols s'ha oba a Lang es. A Ca a-
lunya, com s'ha indica , les es es ossí e es d'a-
ques ipus pe anyen a l'eneolí ic.
El p oblema és enca a més complex. És p o-
bable que la in asió b aquicè ala p oceden
d'Àsia hagi segui sinc ònicamen dues ies :
una danubiana i al a no da icana, i àdhuc
aques a no ó a es any que os an e io a l'eu-
opea. Com és sabu , l'es ació de Mugem (Po -
ugal),
es ca ac e i za pe nomb osos c anis b a-
quicè als i pe la p esència de kjokkenmodings,
es es que indiquen el pas del magdelenià al neo-
lí ic sense ansició, i pe consegüen els b aqui-
cè als de Mugem se ien an e io s als b aquicè-
als del neolí ic de la es a d'Eu opa. A l'al e
cos a de l'es e de Gib al a
s'han
oba així
ma eix c anis b aquicè als humans en es acions
neolí iques, (i)
Si el Bos
b achyce os
o ipus alpí é un o igen
asià ic i els b aquicè als humans p ocedeixen
igualmen d'Àsia, les dues ies d'in asió que
hem assenyala deu an així ma eix possei en
alguns llocs del seu ajec e poblacions bo ines
del ma eix ipus. En e ec e ; pe di e ses o o-
g a ies que hem is de bes ia de la zona d'in-
luència espanyola del Ma oc, hem pogu ap e-
cia que el ipus alpí es oba en di a egió,
cosa con i mada pel senyo Cas ejón. En can i,
la li e a u a zoo écnica po uguesa no assenyala
la p esència del ipus alpí en la nació lusi ana.
Els b aquicè als del neolí ic o de l'epipaleolí ic
hau ien ocupa ambé g an pa d'Andalusia.
Cas ejón denuncià la p esència d'aques s bò ids
a Se a Mo ena. (2)
A a bé ; els bò ids de ipus alpí a Ca alunya,
¿
a iba en al nos e país pe ia a icana o a
a és d'Eu opa? Si es é en comp e que la aça
bo ina ca alana ep esen a l'úl ima pe llongació
con ínua eu opea del ipus alpí, i pe al a banda,
que l'únic nucli d'aques ipus assenyala a la
es a de la Península és el de Se a Mo ena, i
que a més cap in asió humana b aquicè ala p o-
ceden del sud no ha a iba a Ca alunya,
s'hau-
à de conclou e que la aça bo ina ca alana ou
impo ada pels b aquicè als que en aï en Eu o-
pa, ia Danubi, du an el neolí ic p imi iu. Pe ò
el ipus alpí no degué passa els Pi eneus sinó
mol més a d, puix que men e les poblacions
humanes de l'al a banda dels Pi eneus en ple
neolí ic es oben ja mol al e ades pe la g an
p opo ció de b aquicè als que con enen, aques s
no s'obse en en el P incipa ins al neolí ic
inal, i pe an s'ha de suposa que els bò ids
(1) lU éua l'I lanl. Lm
llacen
Vllinlo ie. Va íx MM, p: g. 122-1AX
(2J Ka aol (ías ejón.
l.as
hA Idm
de Andalucía. I e . Ve e in. do
Kspiuiu.
lia celoua, (lene -Fub o 1917.
AGRICULTURA I RAMADERIA
de ipus alpí no en a en en la Ca alunya es ic-
a ins al inal del pe íode de la ped a polida i
que l'ex ensió d'aques ipus pel P incipa de ia
eali za -se abans de la g an expansió del poble
ca alà, la qual ingué lloc du an el pe íode que
comp èn la cul u a megalí ica.
S'ha di més amun , que sols s'ha ien oba
dos c anis de aça ca alana i que un d'ells e a
mes ís. Aques c ani p esen a les següen s ca-
ac e ís iques : asime ia, pe il una mica con ex,
os aixeca , banyes implan ades en e a de la lí-
nia on al, ap o isi o bi a ia llisa. Aques s ca-
àc e s exp essen la mescla amb un bò id de pe -
il con ex. Els bo ins de pe il con ex, suscep-
ibles de p odui aques mes ís, són els que ocu-
pen la es a de la se alada pi enenca, pe ò no
els de la Vall d'A an, sinó els de la pa occi-
den al del Pi eneu a agonès ins a As ú ies, ex-
cloen possiblemen algun g up de la p o íncia
de San ande .
El c ani mes ís del qual pa lem ep esen a,
no an sols una p o a de eïna ge amb una aça
de pe il con ex, sinó que signi ica un e ín i-
mamen enllaça amb la p ehis ò ia de Ca alunya.
Com és sabu , el megalí ic a ibà a Ca alunya
pel cos a del País basc-na a ès, i és mol pos-
sible,
almenys en les coma ques limí o es, es-
pecialmen Ribago ça i Palla s, que es eali zés
una ex ensió del poble basc-na a ès. Deixan
a pa els a gumen s oponímics, àcils de cons-
a a en la coma ca de Palla s, que con i men
aques a hipò esi, zoo ècnicamen s'obse a que la
aça bo ina ca alana apa eix amb senyals més o
menys p onuncia s d'ha e so e la ba eja amb
una al a aça de pe il con ex des d'A agó ins
a Ce danya, pe ò a pa i de la coma ca de Be -
gadà ins al Cap de C eus, la aça conse a els
ca àc e s de pu esa, senyal que la in luència del
poble basc-na a ès ou mol limi ada o nul·la en
les coma ques del Pi eneu o ien al.
Pod íem a egi al es pa icula i a s de la aça
bo ina ca alana elacionada amb el megalí ic,
pe ò ens en abs enim pe no alla ga massa
aques eball. (1)
La aça bo ina
nm ine a
ampoc no és au òc o-
na. Les aces indígenes ocupen una as a à ea
geog à ica i la aça ma ine a a Ca alunya o ma
un illo , sense elació amb la immensa à ea geo-
g à ica en la qual iu el ipus a què pe any la
aça ma ine a. Aques e , jun amen amb la
manca de ep esen ació os eológica i a ís ica p e-
his ò ica, ens indueixen a conside a que la aça
é un o igen exò ic.
(1) M. l os.seII I Vila , l.a ci ilil-n .iA megal/liea i eh bií ids de
aça ca alana. Du . (lo
I'AMOC.
Ca al. il'K nol. 1 P ehis . as. II, 1925.
La aça ma ine a és de ipus aqui ànic, el qual
es ca ac e i za pe ésse de on con ex, medio-
Hnia i asimè ica. Aques ipus ocupa una à ea
geog à ica ex ensíssima ; a F ança composa les
aces emelina, de Mezenc, de Villa d de Lans,
llemosina, ga onesa i basadesa. A Alemanya o -
ma les aces de F anconia, Limbu g, de Glan i
de la all de Main. To es les aces ale zanes del
cen e d'Eu opa són ambé de ipus aqui ànic. La
aça es pe llonga enca a a Rússia i a Tu quia
asià ica. Alguns au o s conside en del ma eix
ipus els bo ins de ca àc e s semblan s, pe ò eli-
pomè ics, i en aques cas s'hi hau ien d'a egi
les aces anceses de Bea n, Lou des, Laudes,
Sain Gi ons i Pi eneus cen als, com ambé les
aces espanyoles d'As ú ies i Galícia i les po -
ugueses de Minho i T ans agana. Pe ò si el
pela ge és idèn ic en e les di es aces eumè i-
ques i elipomè iques, no ho són ni el pe il del
cap,
pe més que en ambdues sigui con exilini,
ni la disposició de les banyes. Algunes aces eli-
pomè iques espanyoles i po ugueses, que el
p o esso Dechamb e inclou en e les eumè i-
ques,
o men en nos a opinió un al e ipus,
el qual p obablemen se ia au òc on.
Del ipus bo í que ens ocupa, ni a F ança, ni
a Ca alunya, no
s'han
e descob imen s p ehis-
ò ics.
To s els bo ins de l'a qua e na i del
Migdia de F ança, egió en g an pa ocupada
pel ipus aqui ànic, ni un sol d'ells ep esen a
el bou con ex, de banyes aplanades i o ma se-
mici cula , amb la pun a di igida a les gal es.
A més, si la aça os indígena no s'explica ia
com pod ia ha e omàs limi ada a una à ea geo-
g à ica an eduïda, sense con inuï a amb les
aces del ma eix ipus. La aça, doncs, es deu
ha e impo a .
En el no d d^À ica ni en o el con inen ne-
g e no exis eix una aça semblan a la ma ine-
a. Pe consegüen , els pobles que p oceden s
d'À ica a iba en a Ca alunya no podien ésse
els in oduc o s de la aça ma ine a. Tampoc
no és p obable que els impo ado s ossin els b a-
quicè als neolí ics, ni els b aquicè als de l'Eda
del b onze, puix que aques s ocupa en pa icu-
men la coma ca de Solsona i en ella no es oben
bo ins d'aques a aça. No succeeix el ma eix
quan es conside a l'Eda del e o. Lla o s é lloc
una no a in asió que, p oceden del cen e d'Eu-
opa, e i o i pobla pe bo ins d'aques ipus,
a Ca alunya an sols ocupa una pa del li o al,
és a di , el e i o i on ac ualmen iu la aça
ma ine a.
El ma e ial os eològic de la aça ma ine a cons-
a d'algunes banyes i d'un agmen de c ani.
Una d'aques es banyes ou obada en les exea-
192AGRICULTURA I RAMADERIA
acions d'Empú ies, pel senyo Gandia, i és del
segle IV abans de de J. C, i al a del segle an-
e io . El agmen de c ani, que nosal es po -
à em a l'Escola Supe io d'Ag icul u a, p ocedia
de Vic, i ou oba , jun amb el ja ci a de la
aça ca alana. Aques s documen s indiquen els
lími s assoli s pe la aça ma ine a, o sigui, que
a més de les coma ques del Gi onès i Sel a ha-
ien a iba a ocupa l'Al Empo dà i possible-
men la Plana de Vic, ins on a ibà la cul u a
halls à ica decaden , cul u a que mos a el mobi-
lia i del Tu ó de les Men ides.
Amb el emps la aça bo ina ca alana hau ia
eduï l'à ea geog à ica de la aça ma ine a, la
qual, pe la se a mo ologia, s'adap a millo a
la plana que a mun anya, i aquella hau ia ocu-
pa al a egada l'ex em o ien al del Pi eneu,
isolan la aça ma ine a de les aces ga onesa o
Uemosina, i pe l'oes l'hau ia empesa ins a
les coma ques del Gi onès i Sel a, on p ecisa-
men la cul u a halls à ica es mos a més abun-
dan .
Els o ins de Ca alunya p esen en poques di-
e ències en e elles, pe ò les su icien s pe a no
con ond e els subjec es que les in eg en al p ime
cop d'ull. Aques es aces es oben empa en ades
amb la majo ia de les que composen la població
llane a de la se alada pi enenca, amb la del
Migdia de F ança, amb algunes del cen e i sud
de la Península ibè ica, i inalmen , amb la de
Mallo ca, La simili ud de ca àc e s obligà a San-
són a euni aques es aces amb el nom de ipus
ibè ic o dels Pi eneus.
Els o ígens de les aces llane es de Ca alunya
és di ícil d'in es iga -les, amb els coneixemen s
ac uals. Els o ins no es oben ep esen a s en
l'a upes e, i a més, cap descob imen ossí e
paleolò ic i neolí ic no s'ha p ac ica en el nos-
e país, ni en els eïns. Pe ò sabem pels dos
c anis oba s en la co a de Joan d'Os (Palla s),
jun amb les es es bo ines ja ci ades, que els
ò ids exis ien a Ca alunya en l'eneolí ic. Aques s
c anis pe anyen a la aça ca alana, o sigui, la
ma eixa que ac ualmen pobla aquella coma ca.
Respec e les al es aces, la be ge a i sega enca,
no posseïm cap clase de documen espec e a
llu s o ígens.
La aça o ina ca alana sembla una con inua-
ció de la coneguda a F ança amb el nom de lau-
aguesa, la qual aça iu en els depa amen s
de l'Hau e Ga one, Aude i A iège. A no ésse
pe la oballa eneolí ica de la qual s'acaba de
pa la , hau íem pensa que la aça ca alana e a
una pe llongació mode na de la aça lau agesa,
quan és p ecisamen el con a i, puix que és en
el Palla s on
s'han
oba els (inics òssils d'a-
ques a aça. Diem això pe què Thé en de Mon-
augé, en la se a ob a L'ag icullu e el les
classex
u ales dans le pays
loulousain,
con a que en 1786
s'impo a en a Ca alunya uns dos-cen s mil caps
llane s anuals, del qual no an a-cinc mil e en
pe a la ciu a de Ba celona. Aques a aça és
mol di e enciada de la es a de les que o men
el ipus dels Pi eneus.
No succeeix el ma eix amb les al es aces
exis en s a Ca alunya. Aques es o e eixen mol-
es analogies amb algunes aces del cen e i sud
de la Península. La simili ud de ca àc e s ens
a pensa que l'o igen de les aces be ge a i se-
ga enca pod ia ésse paleolí ic o neolí ic, és a
di , que hau ien a iba a Ca alunya amb l'ex-
pansió capsiana, o bé du an el neolí ic amb el
poble de la cul u a a gà ica o d'Alme ia. La
p ime a hipò esi és més p obable que la segona,
puix men e el capsià inal pene a a F ança,
la cul u a a penes a iba als Pi eneus. A més,
s'ha de e no a que o el sud de F ança co -
esponen al essan de la Medi e ània pos-
seeix aces o ines del ma eix ipus que la be -
ge a (no enin en comp e la in luència mode na
de la aça me ina), i que les aces del ipus ibè-
ic,
mol abundan s en el cen e i sud de la
Península, dec eixen en nume o i ex ensió e i-
o ial a F ança, de mane a que o s els símp o-
mes són, que l'ex ensió d'aques ipus s'ha ea-
li za de sud a no d i no el con a i, com es
desp èn de l'exposa pe Sansón. A això s'ha
d'a egi que Sansón conside a a o es les egions
del Migdia ancès poblades de po cs de ipus
ibè ic, que és quasi l'únic que exis eix a Espa-
nya, excep e Ca alunya. Finalmen , no d'a a,
sinó d'abans de la popula i zació de les co egudes
de o os al sud de F ança, exis eix en la Cama -
ga (P o ença) una població bo ina ma cadamen
de ipus ibè ic. Aques s bo
ins,
o ins i po cs de-
gue en, epe im, ésse in oduï s a F ança en el
capsià inal o a denosià.
Pel que a ec a els po cs, egi's el que s'ha di
més amun , al inal del pa àg a e ce .
Respec e les cab es, espe em una ocasió p opí-
cia pe a comple a l'es udi que enim e .
Finalmen , es a pe ac a enca a els boyins
de ipus ibè ic, ep esen a s a Cogul. Aques i-
pus ocupa ac ualmen ex ensos e i o is en o
el no d d'À ica i la Península ibè ica. Els bò-
ids de ipus ibè ic són els emp a s en les co i-
das.
Si l'a de l'epipaleolí ic es ca ac e i za pe
l'es ili zació, és e iden que les pin u es de Co-
gul, an e io s a aques a , pe anyen al magde-
lenià. Alesho es aques s bò ids no hau ien pe-
ne a al nos e país en el capsià inal, sinó en
una època an e io , i ins és mol possible que
AGRICULTURA I RAMADERIA193
Cogul no ep esen i una on e a, puix que el
ipus ibè ic degué ocupa du an el qua e na i
supe io o el P incipa , de mane a que la pe-
i a població de Cama ga ep esen a ia el e me
inal de l'expansió d'aques ipus. Pe ò no se à
de més consigna que l'expansió capsiana p i-
mi i a a ibà a les Illes B i àniques. A I landa,
p incipalmen , ens causà mol a imp euié eu e
nomb osos ama s bo ins del o semblan s als
de ipus ibè ic. Si aques s bò ids no inguessin
ealmen al e o igen que el capsià, les ex enses
solucions de con inuï a que o e eixen l'expansió
del ipus ibè ic, pe a explica -Íes degudamen ,,
cald ia possei o es les dades de mo imen s de
pobles o bé nomb osos òssils d'aques s bo ins
oba s en di e sos països.
En ac a de la aça ma ine a, ja hem is
que aques a aça e a una po ció embo ellada de
la aça ga onesa. Al e an es po di de la
població de ipus ibè ic a P o ença. La e i ada
del ipus ibè ic a Ca alunya, cas que ealmen
l'hagués ocupada, hau ia es a du an la o a
emb anzida e s al sud que el poble pi enenc 0
ca alà eali zà du an el megalí ic. L'acan ona-
men dels bo ins ibè ics a Cama ga pod ia ex-
plica -se pe éses una coma ca insalub e.
No p e enim ha e di l'úl ima pa aula en
qües ió an complicada. Les deduccions i les hi-
pò esis que hem onamen a en documen s p o-
po ciona s pe les ciències p ehis ò iques, és
na u al que a iïn en quan es modi iqui el con-
ingu del sabe p ehis ò ic.
Abans de e mina aques eball, ens se à pe -
mès ixa les p incipals idees a guisa de conclu-
sions.
V. —
Conclusions
La c onologia p ehis ò ica es basa en la di-
e si a de cul u a. Una cul u a di e en de l'an-
e io sol co espond e a una modi icació è nica,
enca a que aques a condició no és necessà iamen
obligada.
Con on an les aces es udiades amb la cul u-
a p ehis ò ica, pod íem di que la aça ca alli-
na ca alana co espon a l'au inyacià i solu ià,
cul u a aques a úl ima en la se a ase supe io ,
exclusi a de l'à ea geog à ica de di a aça i que
en el P incipa é la se a ep esen ació en el
ma e ial lí ic de San Julià de Ramis.
La aça asinal es mani es a en el niagdelenià, i
es oba a ís icamen ben ep esen ada en els Pi-
eneus i amb dipòsi ossí e a l'ab ic Romaní.
Bis bo ins de ipus ibè ic de Cogul a Ca alu-
nya, són sinc ònics a l'a upes e lle an í.
Les aces llane es be ge a i sega enca hau ien
pene a al nos e país en l'epipaleolí ic, o sigui,
amb l'es ili zació de l'a qua e na i.
El neolí ic, època a queològicamen mol obs-
cu a a Ca alunya, co espon a l'o igen exò ic de
la aça bo ina ca alana.
Els po cs de ipus ibè ic, que enca a poblen
la coma ca de To osa, se ien impo a s pe la
in asió del poble d'Alme ia, c eado de la cul u-
a a gà ica.
El megalí ic, època de cul u a o iginal i d'ex-
pansió del poble ca alà, co espon a la p o a
documen al de l'exis ència de la aça bo ina ca-
alana i de la aça llane a ca alana. Aques a úl-
ima no es oba ia in luïda pels o ins, que po-
d ien ha e acompanya l'expansió a gà ica, e-
o çan els de la p ime a in asió de l'epipaleolí ic,
puix que la cul u a de les co es, cul u a idèn i-
ca a la del cen e i sud de la Península, que ca-
ac e i za el neolí ic inal, no pene à en la co-
ma ca del Palla s.
L'Eda del b onze no es elaciona amb cap aça
animal.
La cul u a halls à ica i la de la Tène (Eda
del e o), és connexa amb la aça ma ine a.
En posa pun inal a aques a Memò ia, ens
adonem que els esul a s ob ingu s són lluny
d'ésse comple s. No obs an , no al a cosa podia
espe a -se d'un p ime in en de esolució del
p oblema, el qual enim la sa is acció d'ha e
plan eja en nos a pà ia.