Races animals relacionades amb l'etnologia de Catalunya

AGRICULTURA I RAMADERIAI89 Les aces animals elacionades amb l'e nologia de Ca alunya (Discu s de ecepció de M. Rossell i Vila a I'Academia de Ciències) (Veyi'n i i núme un imm dia amen an e io ») IV. -- Indigeuisme i mo imen s de pobles i de aces animaL·. No a gai e que assenyalà em el e que cap de les aces que habi en el P incipa , excep- e les con empo àniamen impo ades, no enia un o igen his ò ic, i pe consegüen , un p oble- ma p e i es p esen a. Quan po di -se que una aça és au òc ona ? Conside a em pe al la aça l'exis ència de la qual sigui innegable en el qua e na i, és a di , que la se a p esència en nos e e i o i no pu- gui impu a -se a cap mo imen de pobles i pe eliminació, que en cap al e país no exis eixi una aça igual. Resol aques pun , passem a la in es igació de l'indigenisme de les aces que habi en el P incipa , i les que no siguin au òc ones inda- ga com han a iba a Ca alunya. La aça ca allina ca alana és segu amen au òc- ona. Es mani es a en l'au ignacià pe la cala- e a de G imaldi, i du an el magdelanià en l'a qua e na i, an en escul u a com en g a- a s. Els ca àc e s d'aques a aça són únics. Pe al a pa , la se a à ea geog à ica es oba ol- ada de poblacions ca allines mol di e en s. La cul u a au inyaciana de G imaldi, pe any segons la classi icació d'Obe maie , a la p o- íncia au inyaciana medi e ània. Aques a cul u- a sembla empa en ada amb la capsiana del no d d'À ica, de mane a que si s'e oqués una emig ació, aques a hau ia de p ocedi del con- inen a icà. En o À ica no exis eix cap po- blació ca allina de ca àc e s iguals als de la aça ca alana. És més : la població ca allina indígena del no d d'À ica és dis in a de la d'Andalusia, egió pe on la hipo è ica emig ació hau ia ha- gu de passa . La aça ca allina ca alana cons i ueix, doncs, una aça au òc ona. La aça asinal ca alana ambé po conside a -se indígena. Els mo ius d'aques a quali icació són an idèn ics als emp a s pe la aça ca allina, que exposa -los ó a epe i -se. Tan sols hem d'a egi que les es es ossí e es de l'ab ic Ro- maní del paleolí ic supe io pe anyen s a l'es- pècie asinal es elacionen, com hem di , amb el g a a de Lou des i el del Mas d'Azil. Quan a les al es aces es udiades, no exis- eixen p o es de llu p esència en el nos e país en el qua ena i, 0 sigui, que no poden consi- de a -les au òc ones, la se a in oducció a Ca- alunya s'hau à de supedi a a alguna de les in asions humanes eali zades des del paleolí ic ins als emps his ò ics. La aça bo ina ca alana no po eni -se pe au- òc ona, pe què la se a ep esen ació al a abso- lu amen en el qua e na i. L'a pa ic el ep e- sen a a Cogul bò ids de la aça ibè ica, o a de la se a ac ual à ea geog à ica. A Comba elles es oba igu a el Ros p imigenius, que é la se a ep esen ació ac ual en la aça endeana, la ma- eixa p ecisamen que iu en la egió on la e- p esen à l'a is a qua e na i. Quan a la iliació de la aça que ens ocupa, o ma pa d'un conjun de aces que, pe llu s ca àc e s c aniològics iguals, se les ag upa amb el nom de Hos lau us alpinus (Sansón) o de Bos b achyce os. Els bo ins d'aques ipus es oben en les dues essan s del Pi eneu ca alà, Gasconya, com a de Foix, Llenguadoc i Del ina . A I à- lia ocupa el Ti ol, Venècia, Llomba dia, Pia- mon , Als Ve ics i Apenins ; a Suïssa s'es én a més de la mei a del seu e i o i ; a Alemanya ocupa el duca de Badén i VVu embe g ; a Àus- ia, o a la egió mun anyosa, i a Iugoslà ia, la Bòsnia. Si a Ca alunya aques ipus an sols po da- a -se documen almen pels c anis de la co a de Joan d'Os, pe anyen s a l'eneolí ic, en can- i a Suïssa, les nomb oses cala e es de ipus alpí, obades en els pala i s, pe me classi ica - ies en el neolí ic p imi iu. Com és sabu , l'època de la ped a polida es ca ac e i za pe un desplaçamen successiu de 190AGRICULTURA I RAMADERIA pobles que p oceden s d'Àsia, es di igeixen e s l'Eu opa occiden al. Pe ò abans de ac a del mo imen de pobles du an el neolí ic, se à con- enien , i pe ia d'eliminació, demos a que els bo ins de ipus alpí no exis ien a Ca alunya ni al sud de F ança, al inal del paleolí ic. En ac a dels ca alls ja s'ha di que l'au- iuyacià del sud-es de F ança es oba a com- p ès en el capsià medi e ani, i que d'exis i un mo imen de pobles, aques s necessà iamen ha- ien de p ocedi d'À ica. En el con inen a i- cà no es oben bò ids de ipus alpí. En el p i- me pe íode del solu ià no es oba en o el e i o i ancès, ac ualmen ocupa pel ipus alpí, cap indici de la cul u a que ca ac e i za aques pe íode, cul u a que é el seu o igen a Àus ia i la se a ia d'expansió al Danubi. En can i, el solu ià inal apa eix com una c eació ancesa limi ada en e la egió del Loi e i els Pi ineus. Es a di , que el mo imen de pobles de l'Eu opa cen al e s el Rin no pogué po a el ipus alpí, pe què no es oben es igis del ma eix en els països on s'expansionà la cul u a del solu ià in e io , com ampoc es oba en e i o i ípic de la cul u a del solu ià supe io , puix que aques a cons i ueix una de i ació d'a- quella, pa icula i zada en la susdi a egió. En el magdelanià, si el ipus alpí hagués exis- i , segu amen que se'l oba ia ep esen a , puix que l'à ea geog à ica del ma eix ocupa una zona del país del sud de F ança, p olix en a u- pes e. Pel con a i, els bo ins que ep esen a l'a pa ic elj pe anyen, com s'ha di , al Ros p imigenius. Amb aques s aonamen s, bé es po a i ma que l'o igen de la aça ca alana deu ésse pos e io al paleolí ic, i, pe consegüen , la se a p ocedència s'hau à d'inqui i al neo- lí ic. És p obable que el ipus alpí hagués acompa- nya alguna de les onades de pobles b aquicè als o iünds d'Àsia. Aques a hipò esi es onamen a en dos e s p incipals : p ime , que des de Ca- alunya ins a Bosnia es cons a a l'exis ència d'aques ipus sense solució de con inuï a ; se- gon, que el ipus alpí o Bos b achyce os es à e- qüen men ep esen a en els monumen s an ics d'Àsia, com, pe exemple, cl palau assi ià de Ku unjik i en el o o que sac i ica Mi a, del Museu del Lou e, i en al es igu acions que pod eím apo a . ' Pe al a pa , la ep esen ació c aniològica del ipus alpí no apa eix a Eu opa ins al neolí ic, com s'ha di a p opòsi dels òssils oba s pe Rü imeye als pala i s suïssos. A F ança el Bos b achycesos sols s'ha oba a Lang es. A Ca a- lunya, com s'ha indica , les es es ossí e es d'a- ques ipus pe anyen a l'eneolí ic. El p oblema és enca a més complex. És p o- bable que la in asió b aquicè ala p oceden d'Àsia hagi segui sinc ònicamen dues ies : una danubiana i al a no da icana, i àdhuc aques a no ó a es any que os an e io a l'eu- opea. Com és sabu , l'es ació de Mugem (Po - ugal), es ca ac e i za pe nomb osos c anis b a- quicè als i pe la p esència de kjokkenmodings, es es que indiquen el pas del magdelenià al neo- lí ic sense ansició, i pe consegüen els b aqui- cè als de Mugem se ien an e io s als b aquicè- als del neolí ic de la es a d'Eu opa. A l'al e cos a de l'es e de Gib al a s'han oba així ma eix c anis b aquicè als humans en es acions neolí iques, (i) Si el Bos b achyce os o ipus alpí é un o igen asià ic i els b aquicè als humans p ocedeixen igualmen d'Àsia, les dues ies d'in asió que hem assenyala deu an així ma eix possei en alguns llocs del seu ajec e poblacions bo ines del ma eix ipus. En e ec e ; pe di e ses o o- g a ies que hem is de bes ia de la zona d'in- luència espanyola del Ma oc, hem pogu ap e- cia que el ipus alpí es oba en di a egió, cosa con i mada pel senyo Cas ejón. En can i, la li e a u a zoo écnica po uguesa no assenyala la p esència del ipus alpí en la nació lusi ana. Els b aquicè als del neolí ic o de l'epipaleolí ic hau ien ocupa ambé g an pa d'Andalusia. Cas ejón denuncià la p esència d'aques s bò ids a Se a Mo ena. (2) A a bé ; els bò ids de ipus alpí a Ca alunya, ¿ a iba en al nos e país pe ia a icana o a a és d'Eu opa? Si es é en comp e que la aça bo ina ca alana ep esen a l'úl ima pe llongació con ínua eu opea del ipus alpí, i pe al a banda, que l'únic nucli d'aques ipus assenyala a la es a de la Península és el de Se a Mo ena, i que a més cap in asió humana b aquicè ala p o- ceden del sud no ha a iba a Ca alunya, s'hau- à de conclou e que la aça bo ina ca alana ou impo ada pels b aquicè als que en aï en Eu o- pa, ia Danubi, du an el neolí ic p imi iu. Pe ò el ipus alpí no degué passa els Pi eneus sinó mol més a d, puix que men e les poblacions humanes de l'al a banda dels Pi eneus en ple neolí ic es oben ja mol al e ades pe la g an p opo ció de b aquicè als que con enen, aques s no s'obse en en el P incipa ins al neolí ic inal, i pe an s'ha de suposa que els bò ids (1) lU éua l'I lanl. Lm llacen Vllinlo ie. Va íx MM, p: g. 122-1AX (2J Ka aol (ías ejón. l.as hA Idm de Andalucía. I e . Ve e in. do Kspiuiu. lia celoua, (lene -Fub o 1917. AGRICULTURA I RAMADERIA de ipus alpí no en a en en la Ca alunya es ic- a ins al inal del pe íode de la ped a polida i que l'ex ensió d'aques ipus pel P incipa de ia eali za -se abans de la g an expansió del poble ca alà, la qual ingué lloc du an el pe íode que comp èn la cul u a megalí ica. S'ha di més amun , que sols s'ha ien oba dos c anis de aça ca alana i que un d'ells e a mes ís. Aques c ani p esen a les següen s ca- ac e ís iques : asime ia, pe il una mica con ex, os aixeca , banyes implan ades en e a de la lí- nia on al, ap o isi o bi a ia llisa. Aques s ca- àc e s exp essen la mescla amb un bò id de pe - il con ex. Els bo ins de pe il con ex, suscep- ibles de p odui aques mes ís, són els que ocu- pen la es a de la se alada pi enenca, pe ò no els de la Vall d'A an, sinó els de la pa occi- den al del Pi eneu a agonès ins a As ú ies, ex- cloen possiblemen algun g up de la p o íncia de San ande . El c ani mes ís del qual pa lem ep esen a, no an sols una p o a de eïna ge amb una aça de pe il con ex, sinó que signi ica un e ín i- mamen enllaça amb la p ehis ò ia de Ca alunya. Com és sabu , el megalí ic a ibà a Ca alunya pel cos a del País basc-na a ès, i és mol pos- sible, almenys en les coma ques limí o es, es- pecialmen Ribago ça i Palla s, que es eali zés una ex ensió del poble basc-na a ès. Deixan a pa els a gumen s oponímics, àcils de cons- a a en la coma ca de Palla s, que con i men aques a hipò esi, zoo ècnicamen s'obse a que la aça bo ina ca alana apa eix amb senyals més o menys p onuncia s d'ha e so e la ba eja amb una al a aça de pe il con ex des d'A agó ins a Ce danya, pe ò a pa i de la coma ca de Be - gadà ins al Cap de C eus, la aça conse a els ca àc e s de pu esa, senyal que la in luència del poble basc-na a ès ou mol limi ada o nul·la en les coma ques del Pi eneu o ien al. Pod íem a egi al es pa icula i a s de la aça bo ina ca alana elacionada amb el megalí ic, pe ò ens en abs enim pe no alla ga massa aques eball. (1) La aça bo ina nm ine a ampoc no és au òc o- na. Les aces indígenes ocupen una as a à ea geog à ica i la aça ma ine a a Ca alunya o ma un illo , sense elació amb la immensa à ea geo- g à ica en la qual iu el ipus a què pe any la aça ma ine a. Aques e , jun amen amb la manca de ep esen ació os eológica i a ís ica p e- his ò ica, ens indueixen a conside a que la aça é un o igen exò ic. (1) M. l os.seII I Vila , l.a ci ilil-n .iA megal/liea i eh bií ids de aça ca alana. Du . (lo I'AMOC. Ca al. il'K nol. 1 P ehis . as. II, 1925. La aça ma ine a és de ipus aqui ànic, el qual es ca ac e i za pe ésse de on con ex, medio- Hnia i asimè ica. Aques ipus ocupa una à ea geog à ica ex ensíssima ; a F ança composa les aces emelina, de Mezenc, de Villa d de Lans, llemosina, ga onesa i basadesa. A Alemanya o - ma les aces de F anconia, Limbu g, de Glan i de la all de Main. To es les aces ale zanes del cen e d'Eu opa són ambé de ipus aqui ànic. La aça es pe llonga enca a a Rússia i a Tu quia asià ica. Alguns au o s conside en del ma eix ipus els bo ins de ca àc e s semblan s, pe ò eli- pomè ics, i en aques cas s'hi hau ien d'a egi les aces anceses de Bea n, Lou des, Laudes, Sain Gi ons i Pi eneus cen als, com ambé les aces espanyoles d'As ú ies i Galícia i les po - ugueses de Minho i T ans agana. Pe ò si el pela ge és idèn ic en e les di es aces eumè i- ques i elipomè iques, no ho són ni el pe il del cap, pe més que en ambdues sigui con exilini, ni la disposició de les banyes. Algunes aces eli- pomè iques espanyoles i po ugueses, que el p o esso Dechamb e inclou en e les eumè i- ques, o men en nos a opinió un al e ipus, el qual p obablemen se ia au òc on. Del ipus bo í que ens ocupa, ni a F ança, ni a Ca alunya, no s'han e descob imen s p ehis- ò ics. To s els bo ins de l'a qua e na i del Migdia de F ança, egió en g an pa ocupada pel ipus aqui ànic, ni un sol d'ells ep esen a el bou con ex, de banyes aplanades i o ma se- mici cula , amb la pun a di igida a les gal es. A més, si la aça os indígena no s'explica ia com pod ia ha e omàs limi ada a una à ea geo- g à ica an eduïda, sense con inuï a amb les aces del ma eix ipus. La aça, doncs, es deu ha e impo a . En el no d d^À ica ni en o el con inen ne- g e no exis eix una aça semblan a la ma ine- a. Pe consegüen , els pobles que p oceden s d'À ica a iba en a Ca alunya no podien ésse els in oduc o s de la aça ma ine a. Tampoc no és p obable que els impo ado s ossin els b a- quicè als neolí ics, ni els b aquicè als de l'Eda del b onze, puix que aques s ocupa en pa icu- men la coma ca de Solsona i en ella no es oben bo ins d'aques a aça. No succeeix el ma eix quan es conside a l'Eda del e o. Lla o s é lloc una no a in asió que, p oceden del cen e d'Eu- opa, e i o i pobla pe bo ins d'aques ipus, a Ca alunya an sols ocupa una pa del li o al, és a di , el e i o i on ac ualmen iu la aça ma ine a. El ma e ial os eològic de la aça ma ine a cons- a d'algunes banyes i d'un agmen de c ani. Una d'aques es banyes ou obada en les exea- 192AGRICULTURA I RAMADERIA acions d'Empú ies, pel senyo Gandia, i és del segle IV abans de de J. C, i al a del segle an- e io . El agmen de c ani, que nosal es po - à em a l'Escola Supe io d'Ag icul u a, p ocedia de Vic, i ou oba , jun amb el ja ci a de la aça ca alana. Aques s documen s indiquen els lími s assoli s pe la aça ma ine a, o sigui, que a més de les coma ques del Gi onès i Sel a ha- ien a iba a ocupa l'Al Empo dà i possible- men la Plana de Vic, ins on a ibà la cul u a halls à ica decaden , cul u a que mos a el mobi- lia i del Tu ó de les Men ides. Amb el emps la aça bo ina ca alana hau ia eduï l'à ea geog à ica de la aça ma ine a, la qual, pe la se a mo ologia, s'adap a millo a la plana que a mun anya, i aquella hau ia ocu- pa al a egada l'ex em o ien al del Pi eneu, isolan la aça ma ine a de les aces ga onesa o Uemosina, i pe l'oes l'hau ia empesa ins a les coma ques del Gi onès i Sel a, on p ecisa- men la cul u a halls à ica es mos a més abun- dan . Els o ins de Ca alunya p esen en poques di- e ències en e elles, pe ò les su icien s pe a no con ond e els subjec es que les in eg en al p ime cop d'ull. Aques es aces es oben empa en ades amb la majo ia de les que composen la població llane a de la se alada pi enenca, amb la del Migdia de F ança, amb algunes del cen e i sud de la Península ibè ica, i inalmen , amb la de Mallo ca, La simili ud de ca àc e s obligà a San- són a euni aques es aces amb el nom de ipus ibè ic o dels Pi eneus. Els o ígens de les aces llane es de Ca alunya és di ícil d'in es iga -les, amb els coneixemen s ac uals. Els o ins no es oben ep esen a s en l'a upes e, i a més, cap descob imen ossí e paleolò ic i neolí ic no s'ha p ac ica en el nos- e país, ni en els eïns. Pe ò sabem pels dos c anis oba s en la co a de Joan d'Os (Palla s), jun amb les es es bo ines ja ci ades, que els ò ids exis ien a Ca alunya en l'eneolí ic. Aques s c anis pe anyen a la aça ca alana, o sigui, la ma eixa que ac ualmen pobla aquella coma ca. Respec e les al es aces, la be ge a i sega enca, no posseïm cap clase de documen espec e a llu s o ígens. La aça o ina ca alana sembla una con inua- ció de la coneguda a F ança amb el nom de lau- aguesa, la qual aça iu en els depa amen s de l'Hau e Ga one, Aude i A iège. A no ésse pe la oballa eneolí ica de la qual s'acaba de pa la , hau íem pensa que la aça ca alana e a una pe llongació mode na de la aça lau agesa, quan és p ecisamen el con a i, puix que és en el Palla s on s'han oba els (inics òssils d'a- ques a aça. Diem això pe què Thé en de Mon- augé, en la se a ob a L'ag icullu e el les classex u ales dans le pays loulousain, con a que en 1786 s'impo a en a Ca alunya uns dos-cen s mil caps llane s anuals, del qual no an a-cinc mil e en pe a la ciu a de Ba celona. Aques a aça és mol di e enciada de la es a de les que o men el ipus dels Pi eneus. No succeeix el ma eix amb les al es aces exis en s a Ca alunya. Aques es o e eixen mol- es analogies amb algunes aces del cen e i sud de la Península. La simili ud de ca àc e s ens a pensa que l'o igen de les aces be ge a i se- ga enca pod ia ésse paleolí ic o neolí ic, és a di , que hau ien a iba a Ca alunya amb l'ex- pansió capsiana, o bé du an el neolí ic amb el poble de la cul u a a gà ica o d'Alme ia. La p ime a hipò esi és més p obable que la segona, puix men e el capsià inal pene a a F ança, la cul u a a penes a iba als Pi eneus. A més, s'ha de e no a que o el sud de F ança co - esponen al essan de la Medi e ània pos- seeix aces o ines del ma eix ipus que la be - ge a (no enin en comp e la in luència mode na de la aça me ina), i que les aces del ipus ibè- ic, mol abundan s en el cen e i sud de la Península, dec eixen en nume o i ex ensió e i- o ial a F ança, de mane a que o s els símp o- mes són, que l'ex ensió d'aques ipus s'ha ea- li za de sud a no d i no el con a i, com es desp èn de l'exposa pe Sansón. A això s'ha d'a egi que Sansón conside a a o es les egions del Migdia ancès poblades de po cs de ipus ibè ic, que és quasi l'únic que exis eix a Espa- nya, excep e Ca alunya. Finalmen , no d'a a, sinó d'abans de la popula i zació de les co egudes de o os al sud de F ança, exis eix en la Cama - ga (P o ença) una població bo ina ma cadamen de ipus ibè ic. Aques s bo ins, o ins i po cs de- gue en, epe im, ésse in oduï s a F ança en el capsià inal o a denosià. Pel que a ec a els po cs, egi's el que s'ha di més amun , al inal del pa àg a e ce . Respec e les cab es, espe em una ocasió p opí- cia pe a comple a l'es udi que enim e . Finalmen , es a pe ac a enca a els boyins de ipus ibè ic, ep esen a s a Cogul. Aques i- pus ocupa ac ualmen ex ensos e i o is en o el no d d'À ica i la Península ibè ica. Els bò- ids de ipus ibè ic són els emp a s en les co i- das. Si l'a de l'epipaleolí ic es ca ac e i za pe l'es ili zació, és e iden que les pin u es de Co- gul, an e io s a aques a , pe anyen al magde- lenià. Alesho es aques s bò ids no hau ien pe- ne a al nos e país en el capsià inal, sinó en una època an e io , i ins és mol possible que AGRICULTURA I RAMADERIA193 Cogul no ep esen i una on e a, puix que el ipus ibè ic degué ocupa du an el qua e na i supe io o el P incipa , de mane a que la pe- i a població de Cama ga ep esen a ia el e me inal de l'expansió d'aques ipus. Pe ò no se à de més consigna que l'expansió capsiana p i- mi i a a ibà a les Illes B i àniques. A I landa, p incipalmen , ens causà mol a imp euié eu e nomb osos ama s bo ins del o semblan s als de ipus ibè ic. Si aques s bò ids no inguessin ealmen al e o igen que el capsià, les ex enses solucions de con inuï a que o e eixen l'expansió del ipus ibè ic, pe a explica -Íes degudamen ,, cald ia possei o es les dades de mo imen s de pobles o bé nomb osos òssils d'aques s bo ins oba s en di e sos països. En ac a de la aça ma ine a, ja hem is que aques a aça e a una po ció embo ellada de la aça ga onesa. Al e an es po di de la població de ipus ibè ic a P o ença. La e i ada del ipus ibè ic a Ca alunya, cas que ealmen l'hagués ocupada, hau ia es a du an la o a emb anzida e s al sud que el poble pi enenc 0 ca alà eali zà du an el megalí ic. L'acan ona- men dels bo ins ibè ics a Cama ga pod ia ex- plica -se pe éses una coma ca insalub e. No p e enim ha e di l'úl ima pa aula en qües ió an complicada. Les deduccions i les hi- pò esis que hem onamen a en documen s p o- po ciona s pe les ciències p ehis ò iques, és na u al que a iïn en quan es modi iqui el con- ingu del sabe p ehis ò ic. Abans de e mina aques eball, ens se à pe - mès ixa les p incipals idees a guisa de conclu- sions. V. — Conclusions La c onologia p ehis ò ica es basa en la di- e si a de cul u a. Una cul u a di e en de l'an- e io sol co espond e a una modi icació è nica, enca a que aques a condició no és necessà iamen obligada. Con on an les aces es udiades amb la cul u- a p ehis ò ica, pod íem di que la aça ca alli- na ca alana co espon a l'au inyacià i solu ià, cul u a aques a úl ima en la se a ase supe io , exclusi a de l'à ea geog à ica de di a aça i que en el P incipa é la se a ep esen ació en el ma e ial lí ic de San Julià de Ramis. La aça asinal es mani es a en el niagdelenià, i es oba a ís icamen ben ep esen ada en els Pi- eneus i amb dipòsi ossí e a l'ab ic Romaní. Bis bo ins de ipus ibè ic de Cogul a Ca alu- nya, són sinc ònics a l'a upes e lle an í. Les aces llane es be ge a i sega enca hau ien pene a al nos e país en l'epipaleolí ic, o sigui, amb l'es ili zació de l'a qua e na i. El neolí ic, època a queològicamen mol obs- cu a a Ca alunya, co espon a l'o igen exò ic de la aça bo ina ca alana. Els po cs de ipus ibè ic, que enca a poblen la coma ca de To osa, se ien impo a s pe la in asió del poble d'Alme ia, c eado de la cul u- a a gà ica. El megalí ic, època de cul u a o iginal i d'ex- pansió del poble ca alà, co espon a la p o a documen al de l'exis ència de la aça bo ina ca- alana i de la aça llane a ca alana. Aques a úl- ima no es oba ia in luïda pels o ins, que po- d ien ha e acompanya l'expansió a gà ica, e- o çan els de la p ime a in asió de l'epipaleolí ic, puix que la cul u a de les co es, cul u a idèn i- ca a la del cen e i sud de la Península, que ca- ac e i za el neolí ic inal, no pene à en la co- ma ca del Palla s. L'Eda del b onze no es elaciona amb cap aça animal. La cul u a halls à ica i la de la Tène (Eda del e o), és connexa amb la aça ma ine a. En posa pun inal a aques a Memò ia, ens adonem que els esul a s ob ingu s són lluny d'ésse comple s. No obs an , no al a cosa podia espe a -se d'un p ime in en de esolució del p oblema, el qual enim la sa is acció d'ha e plan eja en nos a pà ia.