AGRICULTURA I RAMADERIA167
cola de G ignon, que el no an a pe cen deis
e enys són en dè ici de magnèsia.
Pel que es e e eix a l'acció ca alí ica de la
magnèsia, diu el p o esso Canals, de Mon pe-
11e : En biologia ege al el magnesi sembla ésse
un agen ca ali zado de p ime o d e, i al ma-
eix emps un elemen plàs ic.
Enca a que, com diu Bc oad, els adobs po-
àssics i la calç en mol s casos apo in al sòl ce -
a quan i a de magnèsia, no se à pe demés
assenyala que la sil ini a no en con é més que
en ín ima p opo ció, de o'i a o'y pe cen , i que
les calçs magnèsiques, com n'exis eixen en ce s
ind e s, con enen la magnèsia en o ma de ca -
bona , sal poc soluble, i pe consegüen d'una
acció del o insu icien pe al nos e objec e.
Les sals b u es de les mines alemanyes de
S ass u , p incipalmen la caini a, .són, pel con-
a i, mol iques en magnèsia, 19 pe cen de
sul a de magnèsia, cosa que de e minà que el
di ec o del minis e i d'Ag icul u a de Bèlgica
digués que les sals po assiques, p incipalmon
les sals b u es, ob en no solamen pe llu po-
assa i algunes egades ambé pel so e i el clo-
o,
sinó ambé pe la magnèsia i pe la sosa.
De o el que s'acaba d'exposa , la conclusió
p àc ica que se'n po eu e és, segons el p o-
esso Canals, que malg a la insolubili a qua-
si absolu a de la dolomía na u al, la qual is un
ca bona doble de calç i de magnèsia, es po in-
co po a a la e a no la dolomía p òpiamen
di a, sinó el p oduc e~indu.s ial eixi de la cal-
cinació, la dolomagiK'sia, de i ada de la dolomía,
com la calç i a del calca i.
L'òxid doble de calç i de magnèsia espon, en
e ec e, al apo òp im Ca-Mg. ixa pels in e-
essan s eballs de Loew i de Be na dini, pe
a ci a an sols els de més au o i a en a ma-
è ia.
JOAN
MONTFORT
Les aces animals elacionades amb l'e nologia
de Ca alunya
(Discu s de
ecepció
de M. Rossell i Vila a VAcadèmia de Ciències)
h) Els ases.
Ca alunya posseeix u ia aça animal ben de-
inida. La desc ipció que segueix és un esum
d'una ob a publicada pe nosal es. (1)
El pe il del cap és ec e. El c ani b aquicè-
al.
La p o ube ància ex e na de l'occipi al és
ampla; els pa ie als poc bomba s ; les c es es
on als p esen en un ubè cul i aques s ossos
són plans ; el o a o bi a i de o ma ogi al ;
l'a cada o bi a ia ampla i g ossa, i la se a apò-
isi, oluminosa; l'apò isi zigomà ica g ossa i
l'a c d'aques ò gan mol ample; els nasals a
la se a base s'expansionen en g an ex ensió;
el llag i aal no posseeix ubè cul del ma eix
nom, o en o cas, udimen a i, i p òxim a l'os
nasal; el pe i maxil·la no p esen a ubè cul i
l'a c incisiu és pe i . La mandíbula in e io é
unes b anques olumineses, g osses, i les se es
o es són odones ; l'a cada den a ia a odoni-
da i de poques dimensions.
La es a mida de
0*56
a o'68 me es. Les
>i M lío-sull I Vil*: «Zoo ecnia'da 1.1 aça asliial Ca alana».
A xius do
1
Escol» Supe io d'Ag icul u a Ba celou», 1921.
o elles, lla gues i es e es, enen una longi ud
que a ia, co ela i amen al olum del cap, en-
e o'38 i o'42 me es. El coll és ap ima ; l'es-
pa lla, obliqua ; la c eu poc p onunciada i ap i-
mada ; la línia do so-lumba , ec a ; el pi 00
mol ample, pe ò la ca i a o àcica espaiosa , •
el cos ellam mode adamen a odoni ; el en e
més o menys desen o lla , segons el sexe ; g opa
eduïda, en o ma de eula de doble essan ;
el sac e, so in . Les cames són o es i p o-
po cionades al olum de l'animal.
El pela ge és de colo de pansa o neg e mal
enyi ; i a so a l'aixella, pa in e na de les
cuixes, baix en e i pi in e io , el pela ge és
a gen a , com igualmen en la zona ci cula dels
ulls i en o el mo o.
La con o mació és ha mònica. Les o elles són
d e es i do ades de g an mobili a ; el cap, al ,
beu uni amb el coll ; la con o mació del pi co -
ela i a a la de l'abdomen ; la b e e a de la g o-
pa es compensa amb la longi ud de l'espinada
i el cos poc oluminós ha moni za amb la o a
alçada dels memb es. L'alçada a la c eu és de
168AGRICULTURA I RAMADKKIA
'50 me es; a la mei a dd do s, ï'46; longi-
ud, '465 pe íme e o àcic, i'óo; pe íme e
de la canya, n'22. El pes és de 350 quilos. Aques-
es mides i pes co esponen ala anímala de dos
anys d'eda .
[/¡mima!
é una exp essió anca ; 1'nll és
iu, la mi ada enè gica en el mascle, dolça en
la emella ; lea o elles, que no es an mai omba-
des,
són po ades o gullosamen i la a ie a i
la p omp i ud deia mo imen s adueix una ina
sensibili a , El empe amen ós sanguini.
Els o ígens <le l'espècie asinal a Eu opa són,
pe als zoo ècnics que
s'han
ocupa de la qües-
ió,
neolí ics, i es c eu, pe egla gene al, que
l'espècie p ocedeix d'À ica.
L'es udi d'A loing el conside a em insu icien
pe al nos e objec e, i mo i à que emp engués-
sim un es udi d'ana omia compa ada d'ambdues
espècies (Í). Aques es udi ens pe me é dis in-
gi en e els òssils de Capellades i de Romaní
els que pe anyien al ca all i els que e en de
l'espècie asinal. Així, doncs, l'ase exis ia a Ca-
alunya en cl pleis ocènic,
D'una mane a na u al es plan eja a cl p o-
blema de .sabe si e a possible di e encia la
aça a la qual pe anyien els ases qua e na is.
No ha en -se oba cap cala e a òssil d'espècie
asinal, 110 po e -se el diagnòs ic c anològic o
acial. Pe ò si en os eología això 110 és possi-
ble,
en can i l'a qua e na i o e eix un g a a
Bom iM amb OÏ I6U polli <l« &ÇA ca alana
'o cos a à gai e <k demos a que l'ase iu
a Ca alunya des del qua e na i, i que la aça ac-
ual es oba ep esen ada en l'a upes e.
En dos es acions del qua e na i supe io , la
de l'ab ic Romaní i la de Capellades,
s'han
o-
ba ossos pe auyen s a l'espècie asinal. Cap
d'aques s òssils no e a de la pa supe io del
c ani, cosa que di icul a a eno memen la diag-
nosi especí ica.
L'esquele del ca all i de l'ase enen mol a
semblança. Les di e encies os eològiques són an
poc p onunciades, que els ac a s d'Ana omia
e e inà ia no les assenyalen. Quan in en à em
es udia els òssils de Capellades i de Romaní,
sols disposà em pe a consul a l'únic es udi
d'ana omia compa ada del ca all i de l'as., que
s'ha ia esc i . Aques es udi és de S. A loing
i ou publica en 188a en el BuUa in de la Sn-
cié é d'An h opologig de I yon.
i una escul u a que pe me en d'ap ecia la con-
dició axonòmica dels animals que ep esen eu.
El g a a és del Mas d'A/.il, i es à classi ica pe
alguns a queòlegs com a ca all, o senzillamen
èquid. Aques g a a pe la longi ud i o mi
del cap, la mo ologia del coll i en e i l'ac-
i ud de l'animal, igu a e iden men un ase.
L'al a peça, l'escul u a, es à cons i uïda pe
una es a g a ada i e allada en banya de en,
obada a Lou des, i ep esen a así ma eix un
ase.
Ambdós documen s paleolí ics cons i ueixen
una p o a de l'exis ència de la aça
ca alán.1,
al com l'hem desc i a. El g a a de cos en e ,
igu a un animal al i alla ga i de pe il ec e.
La es a en banya de en és ambé de pe il
ec e, pe il que en a iba a Papò isi o bi a ia
es o na con ex, amb el i, p obablemen , d'em-
li M. Un.sM'll i Vila: .(luiïl. üiu i,, a o c-o[oi:ia eoinp.-i ail.-i
Mol ca all 1 de lasa». Mniícniniiiil a du Ca uluu a. A xius de*
1 hscoln Supe io d'Ag icul u a
AGRICULTURA I RAMADERIA169
palma amb l'o ella, 0 amb la idea de ep esen-
a una emella, el pe il de la qual és quelcom
con ex.
L'exis ència de l'ase a Ca alunya du an el
neolí ic es demos a pe la p esència de dos in-
cisius que nosal es es udia en) en el museu pa -
icula de l'enginye Unís Ma ian Vidal, de
Ba celona, i els quals incisius p ocedien de Cal-
des de Mala ella.
En algunes coma ques del P incipa , la aça
deu ha e -se conse a cons an men pu a ; en
al es,
com la de Solsona,
s'han
eali za in il-
acions d'al a aça, la qual hau ia de e mina
la in e io i a de l'alçada que s'obse a en els
ases.de les coma ques occiden als i del sud, com-
pa ada amb la que o e eixen els de la coma ca
de Vic, lloc on la aça no hau ia ebu in luèn-
cies es anyes.
lïs p obable que un dels exempla s que en aï-
en les coma ques de ponen i de migdia os el
que desc i í em amb el nom de «Un èquid ibè-
ic a Solsona» (i), èquid oba en una si ja
amb ce àmica ibè ica del segle HI abans de la
nos a e a. D'aques èquid sols pogué de e mi-
na -se l'espècie, pe ò no la aça, pel mal es a
en què es oba a la cala e a. Les mides p e-
ses de di e sos ossos lla gs e en suposa que
l'animal ind ia una alçada de '30 me es, al-
çada in e io a la dels ases de aça ca alana.
L'à ea geog à ica de la aça asinal és quasi
la ma eixa que la de la aça ca allina. En el
Poi ou la aça ca alana oba la d'aquell nom,
com igualmen en el Piamon , on la població
asinal és de ipus a icà, com ambé ho és la
que s'es én pe la es a de la Península ibè ica.
c) Els bò ids.
Ac ualmen la població bo ina de Ca alunya
es descomposa en múl iples aces, algunes de
les quals enen un o igen ecen , mo i a pe
causes d'índole econòmica, com són pe exem-
ple,
les aces especiali zades en la p oducció de
lle . Uns en a anys en e a, abans de la in o-
ducció en massa de bes ia lle e , les aces bo-
ines que exis ien en el P incipa e en Va ane-
sa, la ca alana i la ma ine a. Exis ia així ma-
eix qualque pe i nucli exò ic, com el de la
a a al e nianá, impo ada pel com e de Pe a-
lada ai la se a p opie a de Requeseiis (Al Em-
po dà),
s el qual nucli a alguns anys que ha
desapa egu , com així ma eix els ama s que de
o os pe a co idas hi ha ia a la coma ca de
To osa, a mi jans del segle passa .
La aça a anesa és una pe llongació de la
(1) 51. Hossell i Vílii: <Un dquld ibò le a Solsona». Bul.
l'Asaociac, (Ja al. i 'An op. K iiol. i P ehls . J925, p*S' Í38.do
aça de Lou des, i oman ci cunsc i a en la
Vall d'A an, ac ualmen mes issada amb la aça
Schwi z.
Les al es dues ace*, la ca alana i la ma inen,
o e eixen més in e ès, des del nos e pun de
is a. En d P incipa ha ia exis i enca a la
aça ibè ica, segons indica !a pin u a upes e é
Cogul (Les Ga igues). Fo a d'aques documen
no enim cap al a p o a que assenyali la pe -
sis ència d'aques a aça a Ca alunya.
La aça ca alana a numè icamen la més im-
po an i la que ha ocupa majo ex ensió e -
i o ial. Els ca àc e s d'aques a aça són : pe -
il de la es a, ec e ; ipus dolicocè al ; banyes
de secció ci cula , Ics quals implan ades la e-
almen a ancen pe ambdós cos a s i :s ca a-
golen p ime en a an i desp és en e a, pe a
di igi -se a segui e s els cos a s, en la qual
di ecció es an o ien ades les pun es d'aques s
ò gans ; el os és poc enlai a i pa i pe un
solc ; els on als són plans, poc exca áis en
llu a iculació ; les apó isis o bi à ies mode a-
damen cllc ades ; el nas, p ominen a la base,
uneix llu s ossos en a c ogi al ; els llag imals i
els maxil·la s, poc dep imi s.
El pela ge és uni o memen oig, amb di e -
sos ma isos, en la majo pa de la aça ; DO
obs an , alguns indi idus són de pela ge g is,
més o menys obscu . El pela ge, oig o g is, a
acompanya d'ex emi a s neg es i d'aques co-
lo són les pun es de les banyes, les pcülles, els
pèls del capda all de la cua, les o es de les
o elles, la zona. ci cula dels ulls i pa de la
ca a, coll i ba balle a. En els mascles les zones
de pela ge neg e són més ex enses i cl colo més
puja de o que en les emelles.
L'alçada, e me mig, és de i'33 me es; el
pes,
de 450 a 600 quilos. La con o mació en els
subjec es ben alimen a s és bas an egula , pe ò
pe egla gene al el e ç pos e io poc muscula .
Les ap i uds són pe a la c ia i el eball. Els
b a e ells i b aus so mesos a una alimen ació
acional, als qua e anys a iben a pesa 900
quilos i enen 1*42 me es d'alçada.
L'à ea geog à ica comp èn les coma ques dels
Pi eneus, excep e el e i o i ocupa pe la aça
a anesa. Aques a à ea, que an igamen ha ia
es a mol més dila ada, endeix a eduí -se pe
l'ex ensió que adqui eix l'explo ació de la aca
lle e a.
Els documen s més an ics que es coneixen de
la aça ca alana, són un c ani de pu a aça i un
al e amb senyals de mes ís de aça pi enenca,
ambdós qba s a la co a de Joan d'Os, a Ta -
á ea (Palla s). Aques s c anis pe anyen a l'e-
neolí ic. Exis eix a més un al e c ani, d'aspec-
17O
e ossili za , oba a Vic, en e ce àmica del
segle XV. Els dos p ime s c anis es conse en
en el Museu a queològic d'aques a ciu a , i el
c ani de Vic l'es udià em a l'Escola Supe io
d'Ag icul u a. A més, en e el ma e ial ossí
p oceden de les exca acions d'Empú ies exis-
eix un agmen de banya, pe anyen a la
aça ca alana i que pe les condicions de la o-
balla, el senyo Gandia, di ec o de di es ex-
ca acions, el quali icà d'època omana.
La aça ma ine a ocupa una à ea geog à ica
moll eduïda : iu en les coma ques de Gi onès
i Sel a. Els ca àc e s d'aques a aça són els
ma eixos dels de la aça ga onesa, els quals po-
deu esumi -se dien que és una aça de o a
alçada, pela ge os, mucoses osades, banyes
aplanades di igides e s la ca a (I ochoce os).
Aques a aça es oba ol ada pe la aça ca a-
lana i no po comunica -se amb la població ga-
onesa d'on p ocedeix.
La in oducció de la aça ma ine a a Ca a-
lunya es emun a ia al segle IX-VIII abans de
J. C. i acompanya ia la p ime a in asió cél i-
ca. Les es es òssies que es posseeixen són dos
agmen s de banya oba s a Empú ies i un
agmen de cala e a del segle XV, oba a
Vic,
jun amb la cala e a de aça ca alana, de
la qual s'ha pa la més amun .
d) Els à ids.
T es aces o ines ocupen el e i o i del P in-
cipa . Aques es es aces pe anyen a un ma-
eix ipus, al qual Sansón dóna el nom de pi-
enenc o ibè ic. Les di e ències en e aques es
aces adiquen en ca àc e s mo ològics i secun-
da is i en ca àc e s p oduc ius.
La aça més impo an és la ca alana, cone-
guda ambé amb el nom de pal Iu e sa i isque .
La majo ia de subjec es d'aques a aça són sulls.
Les banyes, quan exis eixen, an sols les po en
els ma ans, i són mol g osses. El elló cob eix
o el cos menys la ca a, la pa in e io de l'ab-
domen i les ex emi a s. La llana és de bona
quali a , en e ina i quasi desp o eïda de pèl co-
mú. El cap p esen a aques comple amen ne-
g es,
i són cons an s les que odegen els ulls.
Els subjec es són ben con o ma s : amples, de
po es ela i amen cu es i pe consegüen mol
es ima s en ca nisse ia. •
L'à ea geog à ica de la aça ca alana ocupa
les dues conques del Nogue a Palla esa i Nogue-
a Ribago çana.
L'exis ència d'aques a aça da a almenys de
l'eneolí ic. En la co a de Joan d'Os, en el Pa-
lla s,
o sigui en la ma eixa coma ca on habi a
ac ualmen la aça ca alana, es oba en dos c a-
AGRICUI.TURA 1 RAMADERIA
nis o ins sulls, els quals poden eu e's en el Mu-
seu A queològic de Ba celona, i els ca àc e s dels
quals conco den amb la aça que s'acaba de des-
c iu e.
La aça be ge a comp èn els g ups llane s de
les coma ques o ien als (Ce danya, Ripollès,
Ga o xa i Empo dà), i es dis ingeix de la p e-
ceden pe la p esència cons an de banyes en
els mascles i a egades. en les emelles, majo
alçada, que depèn de la longi ud de les cames,
cos més es e , llana de quali a in e io , i és,
en can i, més lle e a.
La aça sega enca és com una degene ació
de la be ge a. El elló posseeix quasi an a llana
com pèl, l'alçada i el pes són in e io s als d'a-
quella. L'única quali a que posseeix el g up
que ens ocupa és la se a ex emada sob ie a .
Viu a la coma ca de Sega a.
e) FAs po cs.
Fa uns qua an a anys els po cs que hi ha ia
a Ca alunya e en o s neg es. A pa i d'aques-
a da a comença en les impo acions d'animals
blancs p ecoces, que a poc a poc subs i uï en
o almen la població an e io .
No obs an , en la pa més ab up a dels Pi-
eneus, en e la Ma e de Déu del Món i el Puig
de les B uixes, hi ha ia, quan nosal es é em
Cap dels Se eis de Ramade ia de la Mancomu-
ni a de Ca alunya, algunes do zenes d'exem-
pla s de l'an iga aça, més o menys mes issos.
Nosal es desi jà em o na la pu esa de aça
als descenden s d'aques s mes issos immedia a-
men que uncionés la p ojec ada Escola Supe-
io de Zoo ecnia.
Desapa eguda la Mancomuni a , ob ingué em
del bon pa ici el senyo Pe e Sac es de Les Pla-
nes (Ga o xa), que en una de les se es p o-
pie a s eali zés, so a la nos a di ecció, el e-
o n a la aça p imi i a, cosa que ac ualmen
es oba quasi assolida.
Aques s po cs e o na s a llu s p imi ius ca-
àc e s p esen en una pe ec a semblança amb
la aça po cina gascona, al com la desc iu el
p o esso M . Gi a d, de Tolosa. La aça po -
cina ca alana no cons i ueix, doncs, un g up
pa icula de les al es aces eïnes.
No sabem si el po c e a p òpiamen al en
el emps p ehis ò ic. En el Museu diocesà de
Solsona exis eix una cala e a de suid mol ben
conse ada, del neolí ic, obada en la co a Boi-
xade a. Pe a de e mina si aques a cala e a
és de sengla o de po c, ó a necessa i p ac i-
ca un es udi ana òmic an delica com el que
eali zà em compa a i amen de l'ase i del ca-
all. Aques c ani neolí ic p esen a ce amen
AGRICULTURA I RAMADERIA171
una g an semblança
amb el de la
aça ca ala-
na, pe ò
no ens
a e im
a
decla a -lo
pe les
següen s aons
: El
sengla
i el
po c pe anyen
a
la
ma eixa espècie,
o
almenys es an endosos
en
el
ca àc e p imo dial dis in iu especí ic,
que
és
la
ep oducció inde inida en e
els
descenden s
de po c sengla
i
uja domès ica.
Pe
al m
pa ,
el
c ani
de
po c sengla
i
po c
de
aça
ca-
alana p esen en g ans analogies,
i
inalmen ,
la
maleabili a dels po cins
és an
g an,
que la
o ma c aniana so eix modi icacions mol
im-
po an s
des del
naixemen
a
l'eda adul a.
Pel
que
espec a
al
po c,
hem de
conc e a -
uos
a
a i ma
que la
aça gascona
i la
aça
ca-
alana o men
una
sola aça.(Con inua à.)
NOTICIARI
SUPRESSIÓ
DE
L'ESCOLA SUPERIOR D'AGRIOUL.
TURA
K11
la
sessió
del dia 28 dol mes
pas6B ,
la
Dipu aoíd
de Ba celona sup imí l'Escola Supe io d'Ag iouI u a
p o incial.
La
p emsa
diu
així:
«Tambó s'aco do
lu
sup essió
do
l'Escola P o incial
d'Ag icul u a, po que
s'ha
is
que els
seus «diplomes»
e en
más un
í ol
pe a e
bonio
que no pas (ma
eseu-
ii'iiin d'ap i ud p àc ica
i pe a
ana seguidamen
a la
c eació d'es udis
i
p àc iques ag ícoles
un
g an escala
i
e amen e icaços.>
Bé
ha
cos a p ou d'a iba
a
aques a decisió.
Si s'ha-
gués p es
a lu
p ime a sessió, així
que
caigui
la
Dic a-
du a, hau ia es a mol millo , an pels
que
espe a en
ósse ein eg a »
a
llu s llocs,
com pe la
ma eixa
Di-
pu aeió,
com pe
aquells pa es
de
amília, ex-alumnes
i
alumnes
que
enca a iuen
als
llims.
L'ASSEMBLEA
DE
VINYATERS
A
les deu dol
ma í
de
diumenge
i
segons es a a anun-
cia ,
es
euní l'assemblea gene al
que
cndii
any
cele-
b a
la
Unió
de
Vinya e a
de
Ca alunya,
al
saló
de con-
e encies
del
Palau d'Ag icul u a
de
l'Exposició.
A. l'ac e assis i en
uns
se -cou s memb es
de
l'en i a ,
en e
els
quals igu a en nod ides ep esen acions
de
di e sos Sindica s coma cals unlin s
a la
Unió, en e
ells
el
Sindica Ag ícola
i
Bòdegu Coope a i a
do
Ripo-
lle , Camb a Ag ícola
de
Sabadell, Sindica
de
Vi icul-
o
de
Te assa, Mon
de
Pie a d'Ob e s Ag ícoles
de San Feliu
de
Llob ega , Sindica Vi ícola
de Ma -
o ell
i els
Sindica s Ag ícoles
de
San Sal ado
de
Gua diola, San Joan
de
Vila o ada, Ullas ell, Mosell,
Ulldemolins, Oabasés, Vend ell, Ma sà, A bóe, Cala ell,
San Cuga
del
Vallè , Salellan, False , Campmany, Rubí,
Vilaseca,
La
Figue a
i
San Pe e
de
Ribes. Tambó
es
oba en ep esen ades
a
l'Assemblea
les
delegacions
de
l'en i a es able es
a
Ullas ell, Rubí, Ripolle , Vilade-
ca alls, Papiol, San Feliu
de
Llob ega , Cala ell, San o
Coloma
de
Ce elló, San Vicon s
de
Calde s, Vend ell,
Sen mena ,
La
Ga iga, Molle
del
Vallès, Monga , Llan-
aa, A gensola, Mon o nès
del
Vallès, Vallbona, Jo ba,
Pie ola, Ma o ell, Espa ague a, Gelida, San Llo ens
d'Ho ons, Masque a, San . Es e e Ses o i es, Callús,
San And eu
de lu
Ba ca, Man esa, Snn Ma í
de To
elluc
i
Po e a.
LA
JIESA
DE
I.'ASSI:MIII.I:A
La Mena
du
l'assemblea quedà cons i uïda pols
se-
nyo s Simó, p esiden
de la
Unió
de
Vi icul o a
de Ca-
alunya; And eu Cab é, wc e a j
de
l'en i a ; Josep
Ma-
ia
de
Fo uny, ioe p esiden ,
i els
memb es
dol Con-
sell egional
i
coma cal «enyo s San acana, p esiden
hono a i; Vi es, Rica , Aanaba , Papiol, Mau i,
Oli-
ella, A gullol
i
Ba celó.
Amb b oiiR
i
a ec uoses pa aules
de
salu ació
a l'as-
semblea ob í l'ac e
el
p esiden , senyo Simó,
i
nomo
nà sec e a is esc u ado a
els
senyo s Joan Juncosa
Pa-
lau,
de
Ba celona,
i
Joan Panyell An ioli,
de
Monga ,
els qualu pausa en
a
in eg a
la
p esidència.
DESPATX
OFICIAL
KM
llegí l'ac a
de
l'assemblea celob uda an e io men ,
el balanç
de
l'any
102!) i la
si uació eoonòmica
de lu
Unió
en
p ime
de
gene d'aques
any, ois
quals o en
ap o a s
pe
unanimi a .
A con inuació,
el
senyo And eu Cab á llegí
la Me-
mò ia co esponen
o
l'ac uació
du la
Socie a
des de la
du o a assemblea, con eccionada
pe
l'esmen a senyo ,
el qual
ou
mol aplaudi
en
acaba
la
se a documen ada
in o mació.
El p esiden hono a i
do
l'en i a , senyo San acauu,
éu
un
de ingu es udi
de les
eonclus'Onn MO dadM
en-
e
la
Unió
i el
Come cian »
i
Expo ado s
di>
Vins
il
Ca alunya sob e
el
p oblema Vi i inícola
i que ja són
conegudes dels lec o a.
Segons egoix
an un
dels a iolea
dol
egluniou
de li
Unió
do
Vi icul o s
de
Ca alunya,
on
p ocedí
a la i -
no acíó
du
cà ecs
dol
Consell,
i
o en elegi s
<
una-
nimi a
els
senyo s Sebas ià Sa cia Fa ia,
de
Ba celo-
na; Josep Fe e Bonsoms, p esiden
del
Sindicia Vi í-
cola Coma cal d'A bós; An oni Sallen Mo a, pe anyen
al Sindica Ag ícola
i
Bodega Coope a i a
de
Ripolle ,
i eelegi s
els
senyo s And eu Calin'
B u i
Josep Ma í
Ribe
els
quals
ja
ocupa en iguals cà ecs
en
l'en i a ,
Eli CBKDIT Alll icOLA
A con inuació,
el
senyo Josep Vi es, adminis ado
del
Sindica Ag ícola
de
Viln odona, desen o llà
el
ema
«Els Sindica s
i el
c èdi ag ícola».