Races animals relacionades amb l'etnologia de Catalunya

AGRICULTURA I RAMADERIA167 cola de G ignon, que el no an a pe cen deis e enys són en dè ici de magnèsia. Pel que es e e eix a l'acció ca alí ica de la magnèsia, diu el p o esso Canals, de Mon pe- 11e : En biologia ege al el magnesi sembla ésse un agen ca ali zado de p ime o d e, i al ma- eix emps un elemen plàs ic. Enca a que, com diu Bc oad, els adobs po- àssics i la calç en mol s casos apo in al sòl ce - a quan i a de magnèsia, no se à pe demés assenyala que la sil ini a no en con é més que en ín ima p opo ció, de o'i a o'y pe cen , i que les calçs magnèsiques, com n'exis eixen en ce s ind e s, con enen la magnèsia en o ma de ca - bona , sal poc soluble, i pe consegüen d'una acció del o insu icien pe al nos e objec e. Les sals b u es de les mines alemanyes de S ass u , p incipalmen la caini a, .són, pel con- a i, mol iques en magnèsia, 19 pe cen de sul a de magnèsia, cosa que de e minà que el di ec o del minis e i d'Ag icul u a de Bèlgica digués que les sals po assiques, p incipalmon les sals b u es, ob en no solamen pe llu po- assa i algunes egades ambé pel so e i el clo- o, sinó ambé pe la magnèsia i pe la sosa. De o el que s'acaba d'exposa , la conclusió p àc ica que se'n po eu e és, segons el p o- esso Canals, que malg a la insolubili a qua- si absolu a de la dolomía na u al, la qual is un ca bona doble de calç i de magnèsia, es po in- co po a a la e a no la dolomía p òpiamen di a, sinó el p oduc e~indu.s ial eixi de la cal- cinació, la dolomagiK'sia, de i ada de la dolomía, com la calç i a del calca i. L'òxid doble de calç i de magnèsia espon, en e ec e, al apo òp im Ca-Mg. ixa pels in e- essan s eballs de Loew i de Be na dini, pe a ci a an sols els de més au o i a en a ma- è ia. JOAN MONTFORT Les aces animals elacionades amb l'e nologia de Ca alunya (Discu s de ecepció de M. Rossell i Vila a VAcadèmia de Ciències) h) Els ases. Ca alunya posseeix u ia aça animal ben de- inida. La desc ipció que segueix és un esum d'una ob a publicada pe nosal es. (1) El pe il del cap és ec e. El c ani b aquicè- al. La p o ube ància ex e na de l'occipi al és ampla; els pa ie als poc bomba s ; les c es es on als p esen en un ubè cul i aques s ossos són plans ; el o a o bi a i de o ma ogi al ; l'a cada o bi a ia ampla i g ossa, i la se a apò- isi, oluminosa; l'apò isi zigomà ica g ossa i l'a c d'aques ò gan mol ample; els nasals a la se a base s'expansionen en g an ex ensió; el llag i aal no posseeix ubè cul del ma eix nom, o en o cas, udimen a i, i p òxim a l'os nasal; el pe i maxil·la no p esen a ubè cul i l'a c incisiu és pe i . La mandíbula in e io é unes b anques olumineses, g osses, i les se es o es són odones ; l'a cada den a ia a odoni- da i de poques dimensions. La es a mida de 0*56 a o'68 me es. Les >i M lío-sull I Vil*: «Zoo ecnia'da 1.1 aça asliial Ca alana». A xius do 1 Escol» Supe io d'Ag icul u a Ba celou», 1921. o elles, lla gues i es e es, enen una longi ud que a ia, co ela i amen al olum del cap, en- e o'38 i o'42 me es. El coll és ap ima ; l'es- pa lla, obliqua ; la c eu poc p onunciada i ap i- mada ; la línia do so-lumba , ec a ; el pi 00 mol ample, pe ò la ca i a o àcica espaiosa , • el cos ellam mode adamen a odoni ; el en e més o menys desen o lla , segons el sexe ; g opa eduïda, en o ma de eula de doble essan ; el sac e, so in . Les cames són o es i p o- po cionades al olum de l'animal. El pela ge és de colo de pansa o neg e mal enyi ; i a so a l'aixella, pa in e na de les cuixes, baix en e i pi in e io , el pela ge és a gen a , com igualmen en la zona ci cula dels ulls i en o el mo o. La con o mació és ha mònica. Les o elles són d e es i do ades de g an mobili a ; el cap, al , beu uni amb el coll ; la con o mació del pi co - ela i a a la de l'abdomen ; la b e e a de la g o- pa es compensa amb la longi ud de l'espinada i el cos poc oluminós ha moni za amb la o a alçada dels memb es. L'alçada a la c eu és de 168AGRICULTURA I RAMADKKIA '50 me es; a la mei a dd do s, ï'46; longi- ud, '465 pe íme e o àcic, i'óo; pe íme e de la canya, n'22. El pes és de 350 quilos. Aques- es mides i pes co esponen ala anímala de dos anys d'eda . [/¡mima! é una exp essió anca ; 1'nll és iu, la mi ada enè gica en el mascle, dolça en la emella ; lea o elles, que no es an mai omba- des, són po ades o gullosamen i la a ie a i la p omp i ud deia mo imen s adueix una ina sensibili a , El empe amen ós sanguini. Els o ígens <le l'espècie asinal a Eu opa són, pe als zoo ècnics que s'han ocupa de la qües- ió, neolí ics, i es c eu, pe egla gene al, que l'espècie p ocedeix d'À ica. L'es udi d'A loing el conside a em insu icien pe al nos e objec e, i mo i à que emp engués- sim un es udi d'ana omia compa ada d'ambdues espècies (Í). Aques es udi ens pe me é dis in- gi en e els òssils de Capellades i de Romaní els que pe anyien al ca all i els que e en de l'espècie asinal. Així, doncs, l'ase exis ia a Ca- alunya en cl pleis ocènic, D'una mane a na u al es plan eja a cl p o- blema de .sabe si e a possible di e encia la aça a la qual pe anyien els ases qua e na is. No ha en -se oba cap cala e a òssil d'espècie asinal, 110 po e -se el diagnòs ic c anològic o acial. Pe ò si en os eología això 110 és possi- ble, en can i l'a qua e na i o e eix un g a a Bom iM amb OÏ I6U polli <l« &ÇA ca alana 'o cos a à gai e <k demos a que l'ase iu a Ca alunya des del qua e na i, i que la aça ac- ual es oba ep esen ada en l'a upes e. En dos es acions del qua e na i supe io , la de l'ab ic Romaní i la de Capellades, s'han o- ba ossos pe auyen s a l'espècie asinal. Cap d'aques s òssils no e a de la pa supe io del c ani, cosa que di icul a a eno memen la diag- nosi especí ica. L'esquele del ca all i de l'ase enen mol a semblança. Les di e encies os eològiques són an poc p onunciades, que els ac a s d'Ana omia e e inà ia no les assenyalen. Quan in en à em es udia els òssils de Capellades i de Romaní, sols disposà em pe a consul a l'únic es udi d'ana omia compa ada del ca all i de l'as., que s'ha ia esc i . Aques es udi és de S. A loing i ou publica en 188a en el BuUa in de la Sn- cié é d'An h opologig de I yon. i una escul u a que pe me en d'ap ecia la con- dició axonòmica dels animals que ep esen eu. El g a a és del Mas d'A/.il, i es à classi ica pe alguns a queòlegs com a ca all, o senzillamen èquid. Aques g a a pe la longi ud i o mi del cap, la mo ologia del coll i en e i l'ac- i ud de l'animal, igu a e iden men un ase. L'al a peça, l'escul u a, es à cons i uïda pe una es a g a ada i e allada en banya de en, obada a Lou des, i ep esen a así ma eix un ase. Ambdós documen s paleolí ics cons i ueixen una p o a de l'exis ència de la aça ca alán.1, al com l'hem desc i a. El g a a de cos en e , igu a un animal al i alla ga i de pe il ec e. La es a en banya de en és ambé de pe il ec e, pe il que en a iba a Papò isi o bi a ia es o na con ex, amb el i, p obablemen , d'em- li M. Un.sM'll i Vila: .(luiïl. üiu i,, a o c-o[oi:ia eoinp.-i ail.-i Mol ca all 1 de lasa». Mniícniniiiil a du Ca uluu a. A xius de* 1 hscoln Supe io d'Ag icul u a AGRICULTURA I RAMADERIA169 palma amb l'o ella, 0 amb la idea de ep esen- a una emella, el pe il de la qual és quelcom con ex. L'exis ència de l'ase a Ca alunya du an el neolí ic es demos a pe la p esència de dos in- cisius que nosal es es udia en) en el museu pa - icula de l'enginye Unís Ma ian Vidal, de Ba celona, i els quals incisius p ocedien de Cal- des de Mala ella. En algunes coma ques del P incipa , la aça deu ha e -se conse a cons an men pu a ; en al es, com la de Solsona, s'han eali za in il- acions d'al a aça, la qual hau ia de e mina la in e io i a de l'alçada que s'obse a en els ases.de les coma ques occiden als i del sud, com- pa ada amb la que o e eixen els de la coma ca de Vic, lloc on la aça no hau ia ebu in luèn- cies es anyes. lïs p obable que un dels exempla s que en aï- en les coma ques de ponen i de migdia os el que desc i í em amb el nom de «Un èquid ibè- ic a Solsona» (i), èquid oba en una si ja amb ce àmica ibè ica del segle HI abans de la nos a e a. D'aques èquid sols pogué de e mi- na -se l'espècie, pe ò no la aça, pel mal es a en què es oba a la cala e a. Les mides p e- ses de di e sos ossos lla gs e en suposa que l'animal ind ia una alçada de '30 me es, al- çada in e io a la dels ases de aça ca alana. L'à ea geog à ica de la aça asinal és quasi la ma eixa que la de la aça ca allina. En el Poi ou la aça ca alana oba la d'aquell nom, com igualmen en el Piamon , on la població asinal és de ipus a icà, com ambé ho és la que s'es én pe la es a de la Península ibè ica. c) Els bò ids. Ac ualmen la població bo ina de Ca alunya es descomposa en múl iples aces, algunes de les quals enen un o igen ecen , mo i a pe causes d'índole econòmica, com són pe exem- ple, les aces especiali zades en la p oducció de lle . Uns en a anys en e a, abans de la in o- ducció en massa de bes ia lle e , les aces bo- ines que exis ien en el P incipa e en Va ane- sa, la ca alana i la ma ine a. Exis ia així ma- eix qualque pe i nucli exò ic, com el de la a a al e nianá, impo ada pel com e de Pe a- lada ai la se a p opie a de Requeseiis (Al Em- po dà), s el qual nucli a alguns anys que ha desapa egu , com així ma eix els ama s que de o os pe a co idas hi ha ia a la coma ca de To osa, a mi jans del segle passa . La aça a anesa és una pe llongació de la (1) 51. Hossell i Vílii: <Un dquld ibò le a Solsona». Bul. l'Asaociac, (Ja al. i 'An op. K iiol. i P ehls . J925, p*S' Í38.do aça de Lou des, i oman ci cunsc i a en la Vall d'A an, ac ualmen mes issada amb la aça Schwi z. Les al es dues ace*, la ca alana i la ma inen, o e eixen més in e ès, des del nos e pun de is a. En d P incipa ha ia exis i enca a la aça ibè ica, segons indica !a pin u a upes e é Cogul (Les Ga igues). Fo a d'aques documen no enim cap al a p o a que assenyali la pe - sis ència d'aques a aça a Ca alunya. La aça ca alana a numè icamen la més im- po an i la que ha ocupa majo ex ensió e - i o ial. Els ca àc e s d'aques a aça són : pe - il de la es a, ec e ; ipus dolicocè al ; banyes de secció ci cula , Ics quals implan ades la e- almen a ancen pe ambdós cos a s i :s ca a- golen p ime en a an i desp és en e a, pe a di igi -se a segui e s els cos a s, en la qual di ecció es an o ien ades les pun es d'aques s ò gans ; el os és poc enlai a i pa i pe un solc ; els on als són plans, poc exca áis en llu a iculació ; les apó isis o bi à ies mode a- damen cllc ades ; el nas, p ominen a la base, uneix llu s ossos en a c ogi al ; els llag imals i els maxil·la s, poc dep imi s. El pela ge és uni o memen oig, amb di e - sos ma isos, en la majo pa de la aça ; DO obs an , alguns indi idus són de pela ge g is, més o menys obscu . El pela ge, oig o g is, a acompanya d'ex emi a s neg es i d'aques co- lo són les pun es de les banyes, les pcülles, els pèls del capda all de la cua, les o es de les o elles, la zona. ci cula dels ulls i pa de la ca a, coll i ba balle a. En els mascles les zones de pela ge neg e són més ex enses i cl colo més puja de o que en les emelles. L'alçada, e me mig, és de i'33 me es; el pes, de 450 a 600 quilos. La con o mació en els subjec es ben alimen a s és bas an egula , pe ò pe egla gene al el e ç pos e io poc muscula . Les ap i uds són pe a la c ia i el eball. Els b a e ells i b aus so mesos a una alimen ació acional, als qua e anys a iben a pesa 900 quilos i enen 1*42 me es d'alçada. L'à ea geog à ica comp èn les coma ques dels Pi eneus, excep e el e i o i ocupa pe la aça a anesa. Aques a à ea, que an igamen ha ia es a mol més dila ada, endeix a eduí -se pe l'ex ensió que adqui eix l'explo ació de la aca lle e a. Els documen s més an ics que es coneixen de la aça ca alana, són un c ani de pu a aça i un al e amb senyals de mes ís de aça pi enenca, ambdós qba s a la co a de Joan d'Os, a Ta - á ea (Palla s). Aques s c anis pe anyen a l'e- neolí ic. Exis eix a més un al e c ani, d'aspec- 17O e ossili za , oba a Vic, en e ce àmica del segle XV. Els dos p ime s c anis es conse en en el Museu a queològic d'aques a ciu a , i el c ani de Vic l'es udià em a l'Escola Supe io d'Ag icul u a. A més, en e el ma e ial ossí p oceden de les exca acions d'Empú ies exis- eix un agmen de banya, pe anyen a la aça ca alana i que pe les condicions de la o- balla, el senyo Gandia, di ec o de di es ex- ca acions, el quali icà d'època omana. La aça ma ine a ocupa una à ea geog à ica moll eduïda : iu en les coma ques de Gi onès i Sel a. Els ca àc e s d'aques a aça són els ma eixos dels de la aça ga onesa, els quals po- deu esumi -se dien que és una aça de o a alçada, pela ge os, mucoses osades, banyes aplanades di igides e s la ca a (I ochoce os). Aques a aça es oba ol ada pe la aça ca a- lana i no po comunica -se amb la població ga- onesa d'on p ocedeix. La in oducció de la aça ma ine a a Ca a- lunya es emun a ia al segle IX-VIII abans de J. C. i acompanya ia la p ime a in asió cél i- ca. Les es es òssies que es posseeixen són dos agmen s de banya oba s a Empú ies i un agmen de cala e a del segle XV, oba a Vic, jun amb la cala e a de aça ca alana, de la qual s'ha pa la més amun . d) Els à ids. T es aces o ines ocupen el e i o i del P in- cipa . Aques es es aces pe anyen a un ma- eix ipus, al qual Sansón dóna el nom de pi- enenc o ibè ic. Les di e ències en e aques es aces adiquen en ca àc e s mo ològics i secun- da is i en ca àc e s p oduc ius. La aça més impo an és la ca alana, cone- guda ambé amb el nom de pal Iu e sa i isque . La majo ia de subjec es d'aques a aça són sulls. Les banyes, quan exis eixen, an sols les po en els ma ans, i són mol g osses. El elló cob eix o el cos menys la ca a, la pa in e io de l'ab- domen i les ex emi a s. La llana és de bona quali a , en e ina i quasi desp o eïda de pèl co- mú. El cap p esen a aques comple amen ne- g es, i són cons an s les que odegen els ulls. Els subjec es són ben con o ma s : amples, de po es ela i amen cu es i pe consegüen mol es ima s en ca nisse ia. • L'à ea geog à ica de la aça ca alana ocupa les dues conques del Nogue a Palla esa i Nogue- a Ribago çana. L'exis ència d'aques a aça da a almenys de l'eneolí ic. En la co a de Joan d'Os, en el Pa- lla s, o sigui en la ma eixa coma ca on habi a ac ualmen la aça ca alana, es oba en dos c a- AGRICUI.TURA 1 RAMADERIA nis o ins sulls, els quals poden eu e's en el Mu- seu A queològic de Ba celona, i els ca àc e s dels quals conco den amb la aça que s'acaba de des- c iu e. La aça be ge a comp èn els g ups llane s de les coma ques o ien als (Ce danya, Ripollès, Ga o xa i Empo dà), i es dis ingeix de la p e- ceden pe la p esència cons an de banyes en els mascles i a egades. en les emelles, majo alçada, que depèn de la longi ud de les cames, cos més es e , llana de quali a in e io , i és, en can i, més lle e a. La aça sega enca és com una degene ació de la be ge a. El elló posseeix quasi an a llana com pèl, l'alçada i el pes són in e io s als d'a- quella. L'única quali a que posseeix el g up que ens ocupa és la se a ex emada sob ie a . Viu a la coma ca de Sega a. e) FAs po cs. Fa uns qua an a anys els po cs que hi ha ia a Ca alunya e en o s neg es. A pa i d'aques- a da a comença en les impo acions d'animals blancs p ecoces, que a poc a poc subs i uï en o almen la població an e io . No obs an , en la pa més ab up a dels Pi- eneus, en e la Ma e de Déu del Món i el Puig de les B uixes, hi ha ia, quan nosal es é em Cap dels Se eis de Ramade ia de la Mancomu- ni a de Ca alunya, algunes do zenes d'exem- pla s de l'an iga aça, més o menys mes issos. Nosal es desi jà em o na la pu esa de aça als descenden s d'aques s mes issos immedia a- men que uncionés la p ojec ada Escola Supe- io de Zoo ecnia. Desapa eguda la Mancomuni a , ob ingué em del bon pa ici el senyo Pe e Sac es de Les Pla- nes (Ga o xa), que en una de les se es p o- pie a s eali zés, so a la nos a di ecció, el e- o n a la aça p imi i a, cosa que ac ualmen es oba quasi assolida. Aques s po cs e o na s a llu s p imi ius ca- àc e s p esen en una pe ec a semblança amb la aça po cina gascona, al com la desc iu el p o esso M . Gi a d, de Tolosa. La aça po - cina ca alana no cons i ueix, doncs, un g up pa icula de les al es aces eïnes. No sabem si el po c e a p òpiamen al en el emps p ehis ò ic. En el Museu diocesà de Solsona exis eix una cala e a de suid mol ben conse ada, del neolí ic, obada en la co a Boi- xade a. Pe a de e mina si aques a cala e a és de sengla o de po c, ó a necessa i p ac i- ca un es udi ana òmic an delica com el que eali zà em compa a i amen de l'ase i del ca- all. Aques c ani neolí ic p esen a ce amen AGRICULTURA I RAMADERIA171 una g an semblança amb el de la aça ca ala- na, pe ò no ens a e im a decla a -lo pe les següen s aons : El sengla i el po c pe anyen a la ma eixa espècie, o almenys es an endosos en el ca àc e p imo dial dis in iu especí ic, que és la ep oducció inde inida en e els descenden s de po c sengla i uja domès ica. Pe al m pa , el c ani de po c sengla i po c de aça ca- alana p esen en g ans analogies, i inalmen , la maleabili a dels po cins és an g an, que la o ma c aniana so eix modi icacions mol im- po an s des del naixemen a l'eda adul a. Pel que espec a al po c, hem de conc e a - uos a a i ma que la aça gascona i la aça ca- alana o men una sola aça.(Con inua à.) NOTICIARI SUPRESSIÓ DE L'ESCOLA SUPERIOR D'AGRIOUL. TURA K11 la sessió del dia 28 dol mes pas6B , la Dipu aoíd de Ba celona sup imí l'Escola Supe io d'Ag iouI u a p o incial. La p emsa diu així: «Tambó s'aco do lu sup essió do l'Escola P o incial d'Ag icul u a, po que s'ha is que els seus «diplomes» e en más un í ol pe a e bonio que no pas (ma eseu- ii'iiin d'ap i ud p àc ica i pe a ana seguidamen a la c eació d'es udis i p àc iques ag ícoles un g an escala i e amen e icaços.> Bé ha cos a p ou d'a iba a aques a decisió. Si s'ha- gués p es a lu p ime a sessió, així que caigui la Dic a- du a, hau ia es a mol millo , an pels que espe a en ósse ein eg a » a llu s llocs, com pe la ma eixa Di- pu aeió, com pe aquells pa es de amília, ex-alumnes i alumnes que enca a iuen als llims. L'ASSEMBLEA DE VINYATERS A les deu dol ma í de diumenge i segons es a a anun- cia , es euní l'assemblea gene al que cndii any cele- b a la Unió de Vinya e a de Ca alunya, al saló de con- e encies del Palau d'Ag icul u a de l'Exposició. A. l'ac e assis i en uns se -cou s memb es de l'en i a , en e els quals igu a en nod ides ep esen acions de di e sos Sindica s coma cals unlin s a la Unió, en e ells el Sindica Ag ícola i Bòdegu Coope a i a do Ripo- lle , Camb a Ag ícola de Sabadell, Sindica de Vi icul- o de Te assa, Mon de Pie a d'Ob e s Ag ícoles de San Feliu de Llob ega , Sindica Vi ícola de Ma - o ell i els Sindica s Ag ícoles de San Sal ado de Gua diola, San Joan de Vila o ada, Ullas ell, Mosell, Ulldemolins, Oabasés, Vend ell, Ma sà, A bóe, Cala ell, San Cuga del Vallè , Salellan, False , Campmany, Rubí, Vilaseca, La Figue a i San Pe e de Ribes. Tambó es oba en ep esen ades a l'Assemblea les delegacions de l'en i a es able es a Ullas ell, Rubí, Ripolle , Vilade- ca alls, Papiol, San Feliu de Llob ega , Cala ell, San o Coloma de Ce elló, San Vicon s de Calde s, Vend ell, Sen mena , La Ga iga, Molle del Vallès, Monga , Llan- aa, A gensola, Mon o nès del Vallès, Vallbona, Jo ba, Pie ola, Ma o ell, Espa ague a, Gelida, San Llo ens d'Ho ons, Masque a, San . Es e e Ses o i es, Callús, San And eu de lu Ba ca, Man esa, Snn Ma í de To elluc i Po e a. LA JIESA DE I.'ASSI:MIII.I:A La Mena du l'assemblea quedà cons i uïda pols se- nyo s Simó, p esiden de la Unió de Vi icul o a de Ca- alunya; And eu Cab é, wc e a j de l'en i a ; Josep Ma- ia de Fo uny, ioe p esiden , i els memb es dol Con- sell egional i coma cal «enyo s San acana, p esiden hono a i; Vi es, Rica , Aanaba , Papiol, Mau i, Oli- ella, A gullol i Ba celó. Amb b oiiR i a ec uoses pa aules de salu ació a l'as- semblea ob í l'ac e el p esiden , senyo Simó, i nomo nà sec e a is esc u ado a els senyo s Joan Juncosa Pa- lau, de Ba celona, i Joan Panyell An ioli, de Monga , els qualu pausa en a in eg a la p esidència. DESPATX OFICIAL KM llegí l'ac a de l'assemblea celob uda an e io men , el balanç de l'any 102!) i la si uació eoonòmica de lu Unió en p ime de gene d'aques any, ois quals o en ap o a s pe unanimi a . A con inuació, el senyo And eu Cab á llegí la Me- mò ia co esponen o l'ac uació du la Socie a des de la du o a assemblea, con eccionada pe l'esmen a senyo , el qual ou mol aplaudi en acaba la se a documen ada in o mació. El p esiden hono a i do l'en i a , senyo San acauu, éu un de ingu es udi de les eonclus'Onn MO dadM en- e la Unió i el Come cian » i Expo ado s di> Vins il Ca alunya sob e el p oblema Vi i inícola i que ja són conegudes dels lec o a. Segons egoix an un dels a iolea dol egluniou de li Unió do Vi icul o s de Ca alunya, on p ocedí a la i - no acíó du cà ecs dol Consell, i o en elegi s < una- nimi a els senyo s Sebas ià Sa cia Fa ia, de Ba celo- na; Josep Fe e Bonsoms, p esiden del Sindicia Vi í- cola Coma cal d'A bós; An oni Sallen Mo a, pe anyen al Sindica Ag ícola i Bodega Coope a i a de Ripolle , i eelegi s els senyo s And eu Calin' B u i Josep Ma í Ribe els quals ja ocupa en iguals cà ecs en l'en i a , Eli CBKDIT Alll icOLA A con inuació, el senyo Josep Vi es, adminis ado del Sindica Ag ícola de Viln odona, desen o llà el ema «Els Sindica s i el c èdi ag ícola».