AGRICULTURA I RAMADERIA'43
Les aces animals elacionades amb l'e nologia
de Ca alunya
(Discu s de
ecepció
de M. Rossell i Vila a l'Acadèmia de Ciències)
'i el núme o an e io )
III. — I .es aces animals
a) Els ca alls. — La població ca allina ac ual
de Ca alunya no é cap elació amb la aça au-
òc ona, is una població mes issa en la qual han
pa icipa nomb oses aces. Fins a la mei a del
segle passa , la aça ca allina ca alana es man-
ingué pu a. A pa ' d'ques a da a i pel doble
e ec e de les idees gene als i del ac o economic-
es començà in odui a Ca alunya semen als exò-
ics.
En aques sen i , l'acció de l'Es a espa-
nyol es mani es a en 1852 amb l'es ablimen a
Puigce dà d'una pa ada de semen als. Simul à-
niamen els pa icula s adqui eixen exempla s
de aces es ange es amb objec e d'augmen a el
olum de les eugues o pol es de més amplada,
p oducció eclamada pe les indús ies de ans-
po .
Del ca all an e io a la població mes issa ac-
ual, no en posseïm cap desc ipció. Pe ò sabem
d'una mane a ce a que 1a població ac ual di e-
eix en absolu de la població p eceden . Nosal-
es hem conegu amade s i ac an s que ens
han des i els ca àc e s dels ca alls de la pobla-
ció exis en abans del mes issa ge i ens han mos-
a alguns subjec es com semblan s o idèn ics
a l'an ic ca all. Pe sonalmen han pogu ap e-
cia en una masia, Son Fanga , p op a Felani x
(Mallo ca), una eugassada do ada de ca àc e s
p opis (i), di e en s dels. ca àc e s de les aces
eïnes, conside ada pels mallo quins com ep e-
sen an de la aça an iga i p òpia del país. Tso-
ladamen a Ca alunya i en coma ques a econa-
des del Pi eneu ancès, hem obse a di e sos
subjec es a à ics po ado s d'anàlegs ca àc e s.
Da an d'aques s e s, es po p egun a si la
població ca allina p eceden a la població ac ual
mes issa cons i uïa una aça, i en cas a i ma iu,
quin e a el seu o igen i la se a à ea geog à ica.
Aques a in es igació és àcil en els pobles 011
la con inuï a his ò ica cons i ueix la no ma. Pe-
ò a Ca alunya la labo és més di ícil pe quan
la se a his ò ia cul u al s'in e omp b uscamen
en el momen que deixa d'ésse un Es a . Les
nos es in es igacions sespec e la població ca a-
(1) M. Rossell i Vila: «La Uamadn li de Mallo ca. Meno ca
i
KIVI
u ". Memò ia esc i a po encà ec do la Mancomuni a
ili-
Ca alunya, 1918.
llina dels segles XIX al XVI han es a comple-
amen in uc uoses. Pel con a i, l'Kda mi ja-
na ens o e eix documen s de mol a àlua, Els
de ca àc e a ís ic qón p opo ciona s pe l'i s-
cola de pin u a ca alana, anomenada qua ecen-
'.s a, i l'ob a de Manuel Díez i ulada l.'lik c de
Ma wscalia, cons i ueix un monumen cien í ic.
L'examen de les pin u es qua ecen is es mos-
a, pe egla gene al, cl ipus del ca all al com
ens ha es a desc i e balmen pe ells ama-
de s i al com nosal es l'hem pogu ap eu.i en
subjec es a à ics i al com l'Hem admi a en l'al-
ludida eugassada mallo quina. Kn c les pin u-
es qua ecen is es ep esen an ca alls, dues
d'elles essal en de o es les al es pe la se a
ècnica i alo a ís ic. Ambdues ob es es oben
en el Museu d'A i A queologia d'aques a capi-
al,
p oce'den s una de G anolle s, e aule del
segle XV, ob a de Ve gós, i l'al a ambé e au-
le,
de l'Església pa oquial de Sa ià. El ca all
que exis eix a cada un d'aques s dos e aules es-
pon a la pe ecció als ca àc e s dels ca alls que
p esumim de aça ca alana. La es a de les pin-
u es qua ecen is es que coneixem 110 assolei-
xen de bon os el ealisme que posse'xen els
ca alls dels e aules de G anolle s i de Sa ià.
En la pin u a núme o 16 del Museu Episcopal
de Vic, el ca all de pela ge obscu s'assembla
o ça amb el ipus ideal de la aça ca alana Al-
guns pa escu s é ambé amb aques ipus el ca-
all neg e del e aule del col·legi de les Escoles
Pies d'aques a ciu a . Els cal a is del Museu de
Vic,
assenyala s ?unb els núme os 262, 264, 266
i 2ÓQ, com igualmen el ca all de San Jo di d'Os
(Palla si i el de l'Església pa oquial d'Inca (Ma-
llo ca),
són bas an es ili zn s pe a qué puguin
se i a una diagnosi. En can i, l'es à ua en
b onze de l'Església de San . Ma í de València,
ob a del segle XV, ep esen a o ça bé la aça
ca alana, p incipalmen el cap i cos, pe ò no
nn l'esquele apendicula .
Els ca alls de les millo s p'n u es qua ecen-
is es i el b on/e de València co esponen a la
desc ipció que del ca all a Manuel Díez en el
Llib e de Manescalia, ob a esc i a en ca alà en
el segle XV, pe encà ec d'Al ons IV de Ca a-
lunya (V d'A agó). L'apa ició d'aques a ob a
44AGRICULTURA
I
RAMADERIA
coincideix amb el pe íode àlgid de l'impe ialis-
me ca alà. El ca all, clemen de gue a, no po-
din ésse oblida , Pe aques a aó els eis ca a-
lans,
el ma eix en la se a pà ia que en els seus
dominis p ocu a en semp e la millo a de l'espè-
cie la allina. Jaume 1 imposà obligacions als e -
a inen s de Mallo ca espec e la c ia ca allina ;
Pe e li man é pa ades de semen als pel .seu comp-
e,
co n ho p o a un documen , que és la ac u a
de la ci ada consumida pe di s animals, exis-
en en l'a xiu del municipi d'Ilix (Ce danya
ancesa). A«més, «la legislació ca alana p ohi-
bia, so a cap p e ex , que es poguessin emba ga
els ca alls» (i). Du an el domini ca alà a
Nàpols, aques a ciu a ou la p ime a d'Hu opa
en equi ació. El Llib e d# Manescolia ou el mes-
e de e e ina is du an més de dos segles, és
a di , ins que en di e sos països eu opeus apa-
eixe eu ob es simila s, sense que les p ime es
a an a gessin a aquella. L'ob a de Manuel Díez
no ou, pe ò, la p ime a esc i a en ca alà. La
p ime a ob a d'aques s nuna ou esc i a pe Co -
e ge en cl segle XIII i es i ula Ci u gia de
ca alls. l'A manusc i es oba a la Biblio eca
Nacional
de
Pa ís
(?). És a di , en
l'Eda
mi -
jana exis ia a Ca alunya una adició d'ilipòlígs
i de e e ina is.
I a desc ipció que del ca all a Manuel Díez
és com segueix :
«Dlí I,A BELLÉA QUBl CAUALI. PEU HAÜER. — Lo
cauall deu hàue lo cap mol sech e desca na :
e lo on ample : e los ulls g ans c eixi sen o-
a : c les selles planes e no gens g osses ¡ e lo
sob eull in la e ebo i pe a o a : les o elles
cu es e agudes e d e es e no gens penjades : les
ba es p imes e mol eses a g an eu de una
a al a : en les gal es poca en n ; les na ils mol
amples e que dins li eja hom e mello : la boca
ben esa e lo mo o dejus mes la cli que lo de
dessus e ab poca ca n : lo coll deu ésse p im e
la ch e ol a pe amun ample en e s les espa -
les e ques aja ap iman ins al cap e quan sia
al cap que sia mol p im ; los dins no mol la chs
ni spi.'ssos e que sien blaus e p ims : e que inga
les espa lles amples e la gues e ben o nides de
ca n ; e los pi s amples c eixi s pe a o a e e-
U) B n aijg: «Popululona o alea
iln
Bonaaillon
au
moyon
:¡Kí':
DMa.
25-27.
(2í ï spoo o '•Oinin in
do
ca all*
•,
egi'a
i'l
noi o a icle
¡
la m ihlji AOlUcIJI/nilíA,
mim. 10. any 1925
dons ab una canal pe mig del goles ample de-
mos an depa í men e de les cspa les : e lo ce-
lla e lo dos cu e pla e no sia ol a pe amun
ni pe a all : e que inga lo lom pla e ample e
acaíiala : e que haja les cos elles amples e la -
gues : lo cos a edó y embo i , lo en e edó e
g an pe o amaga din e les cos elles amesu ada-
men : les yllacles g ans e amples e les anques
planes e amples pe ò ab un pe i de caiguda e
una canal pe lo mi g e g an e del un nuu a
lal e : Ics cuixes g osses e la gues e ab innl a
ca n baix dins e de o a : la eolia baixa e e ma
ab g os mascle c p ou ca ells la chs ins a e a
c que pe nenguues espe onades que li donen no
ga la coha c que la pa es e a dins les cuixes :
lo ses haja exi pe a o a : les ga es la gues,
d e es e ampies : los b aços sien am g ossos b a-
hons : c los genolls amples e desca náis e plans :
les canyelles d e es e amples e sens ninguna ca n
mos an o s los ni is y enes: lo abado
mol cu e ab mol s cabells de ás. I los b allos
es menes e que quan lo cauall es á jun síau
mol mes amples de la hu a lal e al en e s los
b ahons que no del genoll a all en e s Ics mans.
Les co ones planes p imes e peloses : Ics mans
lises neg es g ans c edoncs e de pa de dins
mol ondes e desca nades : lo aló ample e pla.»
Aques a desc ipció és copiada de l'exempla
de Llib e de MancscaUa que posseeix cl doc o
Se a i Vila ó, del Museu Diocesà de Solsona.
Es oben al es exempla s en ca alà en la Bi-
blio eca Uni e si à ia de València i un agmen
en la Biblio eca de la Dipu ació de Palma. Aques-
a ob a ou aduïda en cas ellà i en aques a llen-
gua se'n coneixen nomb oses edicions.
De l'Eda mode na s'igno a l'exis ència de do-
cumen s que es e e eixin a la població ca allina
ca alana. Com excepció s'ha de consigna que el
ca all de l'es à ua de San . Jo di, ob a de Vall-
mi jana, que gua neix l'edi ici de l'A xiu de la
Co ona d'A agó, es de la ma eixa aça que el
ep esen a en les pin u es qua ecen is es i del
desc i en Llib e de Manescalia. Keliu Rües (0
da a l'escul u a de Vallmi jana en 1859. Aques a
da a co espon p ecisamen a l'ins an en què
comencen els c euamen s de la població ca allina
ca alana.
li) Pel i lílies: .L'Useu
I
ina cu alauu
«Kl» a is es». Ba Hon»,
1928.
Kle u»».
Vol.
LA MILLOR TUBERÍA
PER A
CONDUCCIONS
A
PRESSIÓ
AGRICULTURA I RAMADERIA
Pe Ics p o es adduïdes, i malg a la discon-
inuï a que exis eix a Ca alunya des del se-
gle XVI ins.els nos es, dies, c eiem que en el
nos e paía luí hagu d'exis i una aça de ca-
alls.
Aques a c eença es egé con i mada des-
p és de l'es udi que en l'Escola Supe io d'Ag i-
cul u a p ac ica en en una cala e a p oceden del
Mones i ie les Fuelles, de Sa ià, edi ici del
segle XV. Aques c ani jun amb al es cinquan-
a, eia l'o ici de ca quinyoli en les ol es de cü
Mones i . Els al es c anis, excep e un que ana
a pa a a casa d'un a is a, o en des uï s, I/es-
udi mo ològic del c ani de l'Escoda e ela que
pe anyia a un animal dels ma eixos ca àc e s
que els ep esen a s en les ob es dels qua ecen-
is es i a més conco da a amb la es a dels ani-
mis compa an l'eugassada mallo quina. Pe
consegüen eu enda an , ni un sol dub e es-
pec e l'exis ència a Ca alunya d'una aça ea a-
llina, puix que es posseïen documen s n ia s i
cneo dan s i p incipalmen el més segu de o s,
que és un c ani.
Aques a pe suado ens obligà a indaga els o í-
gens de la aça. Els o ígens de les aces solen co-
mença on acaben els es udis his ò ics. D'aques-
a egla nosal es ma eixos, ¡gual que o s els
au o s zoo èciiics, no n'hem pogu ésse excep-
ció,
puix que en eballs an e io s c èiem que la
aça ca alana sols enia un o igen his ò ic. Pe ò
la impulsió que la Mancomuni a donà a la cièn-
cies p ehis ò ques, ob í nous ho i zons als es u-
dis de la aça de la qual ac em.. En un eball
p esen a a la Socie a ca alana de Biologia i pu-
blica pe la ma eixa, in en à em mos a com
l'a upes e amb el seu ealisme i iquesa de
igu es animals, especialmen ca alls, podia cons-
i ui un mè ode pe a l'es udi de l'o igen i clas-
si icació de aces (i). Nosal es ó em els p i-
me s en es abli la diagnosi acial en l'a u-
pes e. Desp és al es au o s han segui el ïna-
eix mè ode.
En el P incipa l'única es ació upes e amb
animals és Cogul, on el ca all no s'hi oba e-
p esen a , com ampoc en les pin u es de la e-
gió de València. En l'a qua e na i del Migdia
de F ança abunden els ca alls, i en la zona can-
àb ica espanyola, els èquids s'hi oben més o
menys igu a s. Els ca alls de aça ca alana es
oben g a a s p o usamen en la co a de Les
Comba elles, a Ezyes (Do donya). En Ics plan-
xes publicades en l'ob a Les Combu Alcg, pe
Capi án, B euil i Pey ony, assenyalem com ani-
mals,,
de aça ca alana les igu es 17, 29, 30, 38,
66> 71, 73, S4, 85 i 105. En la co a de Fon de
(I) M.
RÜKK«U
i
Vila:
~l,a
elíp ica
e i
e nologia,
animal".
T eballa de la Socie a iU- Biologia, Ba celona, 1916.
Gawne, eïna de l'an e io , com igualmen cu
la de Man espan, apa eixen ambé alguns ca alls
d'aques a aça, com igualmen en al es co es
de menys impo ància. To es Ics igu es al·ludi-
des són g a a s. En pin u a
DO
hi ha ni un sol
ca all de aça ca alana. Alguns dels elleus de
Cap Blanc, igu en així ma eix la aça que cus
ocupa. Les ep esen acions ca allines niés p ò-
ximes als Pi eneus, com el ca all de o i de la
co a d'Espèlugues (Lou des), i cl can de ca all
cu banya de en del Mas d'Azil (A iège), són
e i ables 'pus de aça ca alana (j). Es con e-
nien obse a que eL e eu medi e ani an-
cès es oba quasi o almen desp o eï d'a u-
pes e. Com és sabu , l'a qua e na i pe any
al pe íode magdalcuià, de mane a que lla o s
exis ía amb o a segu e a la aça ca allina ca a-
lana. Pe ò aques a aça és enca a nés an iga :
es emun a a l'au ignacia.
Bn les co es de G imaldi, M. . Boulc descob í,
en e al es peces os eo ològiques, un c ani en e
de ca all, del qual esc igué un no able eball (.:).
Bonle undan -se en un es udi compa a iu amb
el c ani de la G enellc, igualmen qua e na i, cl
qual Sansón econeixé com un passa de l'ac ual
aça pe xe ona, i pe al a pa compa an -lo
amb els es ipus onamen als de Cossa -
Ewa , c egué que el podia classi ica com pe a-
nyen a la aça pe xe ona. La desc ipció de la
cala e a de G imaldi, segons Boulc, és com se-
gueix : on als amples i quasi plans ; ò bi es i
a cs zigomà ics llisos i de olum mi jà ; Ics ò -
bi es enen una o ma quasi ci cula ; els llag -
mals no p esen en dep essió ; la supe ície del:.
nasals es pe llonga egula men , pe ò aques s
ossos enen, des de son o igen, una dep essió
que es con inua al lla g de la su u a del nas
ins al ni ell de l'in e maxila , on els ossos són
enca s ; els nasals són ne amen enco áis en
sen i ans e sal.
Aplican a la cala e a de G imaldi l'índex de
Cossa -Ewa esul a :
Longi ud de la ca a x 100
Longi ud o al del c ani
Amplada de la ca a x 100
Longi ud le la ca a
Amplada de la caixa ce eb al
Longi ud de la caixa ce eb al- = 67
(1) I.:I
p ime a
d'uíiuo* en
i>•
*< •
no ¿
p òpiamen
un ca
ull.
KÍiió
una
HUj;a.
<-
•. .·mi·iíu
ïííiiiM-:
i* •
g ni oi
do
G lmaldH,
ui .
175.
146
AGRICULTURA
I
RAMADERIA
del ca all e a de clos anys i inig.
Compa an el C ani es udia pe Boule a nb el
del Mones i de les Pue iles hi obem una sem-
blança supe io als c anis de les al es aces. La
es a Je) Mones i da les Puclles ma ca e ze
anys i la se a mo ologia i conexiona òssees
són : pe il ec e ; b aquicè alia, on als plans ;
o a o bi a i g os i quasi ci cula , apoíïsi o bi-
a ia mi janamen p onunciada ; ílag imals sen-
se dep essió, amb el ubè col mol desen o lla ;
els nasals con inuen la supe ície plana dels on-
als ins a la mei a de !a se a longi ud, on ad-
qui eixen una dep essió en sen i longi udinal i
ambdós nasals es oben uni s en a c oji al ; la
unió dels nasals amb els maxila s es eali za mi -
jançan una dep essió. En e aques c ani i el
de G imaldi exis eix un pa escu so p enen .
L'índex de Cossa -Kw& en la cala e a del
Monas i de les Fuelles dóna :
Longi ud de la ca a 35*100
Longi ud del c ani 48
Amplada de la ca a
TQXIOO
-== 54''28
Longi ud de la ca a 35
Ampli ud de la caixa ce eb al 10x100= 66'66
Longi ud de la caixa ce eb al 15
La conco dancia d'aques índexs és quasi ab-
solu a, di e in an sols de decimals el p ime i
l'úl im. Iín can i, el segon, po a una di e ència
de p op de 2 en e s, di e ència obligada, puix
que el c ani de G imaldi e a de dos anys i mig
i de e ze el del Mones i de les Puelles, o si-
gni que "aques a di e ència és una esul an de
les modi icacions que expe imen en els ossos de
la ca a abans que els animals a ibin a l'eda
adul a.
Aques es mides aplicades a una cala e a de
aça pe xe ona de la col·lecció c aniològiça de
l'Escola Supe io d'Ag icul u a dona en un e-
sul a mol allunya del ob ingu en el "c ani de
G imaldi, Si la mè ica del òssil es udiada pe
Boule no co espon a la de la aça pe xe ona,
ampoc s'hi a é la mo ologia. Els on als del
pe xe ó no són plans, sinó un poc co a s i cl
pe il del nas es di e en i di e sa la e minació
d'aques ò gan que en la aça pe xe ona és
g ossa.
Es comp en pe ò, que Boule hagi classi ica el
c ani de G imnldi com pe an 'en a la aça pe -
xe ona (F.quus aballu sequanius) de Sansón,
puix que 110 podia encabi -se en la classi icació
de Cossa -Ewa . Aques au o epa eix l'espè-
cie ca allina en, es ipus onamen als. El i-
pus de les es epes, ep esen a pel ca all P je-
walskyi, de cap ama ana ; el ipus dels bos-
cos,
amb pe il, el cap còncau ; i el ipus de les
Dieseles, de cap es e i còncau. Si el c ani es u-
dia pe Boule no encaixa amb cap d'aques s i-
pus,
oba una pe ec a simili ud amb el del Mo-
nes j de les Puelles.
Així, doncs, les dades apo ades ens pe me en
a i ma que des de el paleolí ic ins als nos es
dies ha exis i una aça, la na u alesa i desc ip-
ció de la qual acabem de mani es a .
L'à ea geog à ica d'aques a aça és na u almen
delimi ada pe la p esència d'al es aces. P'l
b essol d'aques a aça po ésse als Pi ineus, des
de Na a a a la Medi e ània. La aça ins a la
mei a del segle passa , època en la qual comen-
ça en els mes issa ges, ocupa ia les egions de
Gasconya, Llemosí, Al è nia, Llenguadoc, P in-
cipa , Al A agó, Mallo ca i València. Fo a d'a-
ques e i o i la població ca allina qua e nà ia
és di e en , di e ència que subsis eix ins la èpo-
ca mode na, en la qual comença eu a gene ali -
za -se els mes issa ges. El no oes , el depa a-
men de la Do donya, amb les, se es g u es o
co es,
ep esen a un lloc de con luència de di-
e ses aces, en el qual ambé s'hi oben ipus
de aça ac aiana. En l'oes exis eixen ep esen-
acions de ca alls de pe il con ex. Al no d, els
dipòsi s osí e s de Solu è, amb peces dels quals
Toussain econs i uí un esquele , que Sansón
classi icà del ipus belga i Toussain , c egué que
pe anyia a la aça indígena de la B esse. Aques-
a aça de la Solu è, de pe il còncau, hau ia
baixa ins a P o ença, on deixà alguns ep e-
sen an s con isquen s amb el ca all de G imaldi.
Al sud es oba la aça andalusa, mol ben e-
o esen ada en les pin u es en oques a l'ai e lliu-
e i al sudoes la població cas ellana, ambdues
de pe il niés o menys con ex. Els lími s de les
aces es ange es espec e la aça ca alana, des
de el paleolí ic ins al segle passa , han es a in-
a iablemen els ma eixos.
Acabem de posa al descobe una aça ca a-
ll
iua que des de l'au iguicià ins als nos es dies
ha exis i sense in e upció, ocupan una à ea
geog à ica ne amen ixa.
Abans,
pe ò, d'acaba el p esen es udi de la
aça ca allina ca alana, se à con enien a egi
un b eu comen a i espec e la causa qxie po ha-
e impedi econèixe a zoo ècnics an expe i-
men a s, com Magne i Sauson, la aça en qües-
ió,
essen an més es any quan ells desc i-
gue en an aciençadamen les poblacions ca a-
11
íTICS
del Migdia de F ança.
AGRICULTURA
I
RAMADERIA
147
Les idees gene als que egnen a cada època
enen una in luencia niol no able en o a clas-
se de p oduccions. Aques es idees espec e la a-
ça, en emps de Magne i Sansón e en les de mo-
uogènesi i emig acions. No obs an , s'ha d'ad-
c i que Sansón ou el p ime deis zoo écnica
en eacciona con a el aonogenisme, no sois pe
decla a -lo àci amen al pa la del c ani de la
G enelle, sinó ambé pe què asigna pe a cada
aça o ipus que es udia el b essol, que segons
ell li co espon. Aques s au o s i al es en es u-
dia les poblacions ca allines del Migdia de
Fiançà es oba en en p esencia d'animals de
pe il ec e i de 400 quilos de pes, e me mig.
És a di , el ipus gene al de les poblacions ca a-
llines del Migdia de F ança, s'assembla a al ca-
all a abe, amb la di e ència que no es a a an
ben con o ma . En aquell emps no es coneixia
al a aça que Ta aba que sigues de pe il ec e,
b aquicè ala i de pes mi jà. No é, doncs, es
d'es any que els poblacions del Migdia es con-
side essin com á abes o que és el ma eix de i-
pus assià ic. Si la con o mació dels ca alls del
sud de F ança 110 e a co ec e com la del ca all
a abe en lloc de cons i ui aques elemen un ca-
àc e di e encial e a, pel con a i, una p o a
de què, en i u de les idees monogeuèsiques,
o a població que s'allunya a del cen e de c ea-
ció,
endia a degene a . Així, la con o mació de-
ec uosa, e a conseqüència de la imposició d'un
medi di e s al medi on ou c eada l'espècie, la
ep esen ació p imi i a de la qual ou o o gada
a la aça a aba.
.Res a a an sols in es iga com i pe on la
poblado del Migdia ha ia a iba . Pe més que
Sansón indiqués la possibili a de què alguna de
di es poblacions ingués el seu o igen en una
emig ació neolí ica, la c eencia gene al e a de
què p ocedia de la ca alle ia se aïna des e a pe
Cha les Ma el.
D'aques a (a ma els coneixemen s zoo ècnics
s'acomoda en als coneixemen s dominan s de
mi jans i penúl im qua del segle passa .
Pa niés d'un segle que, sens in e upció ac-
úen semen als de ipus assià ic en el Migdia
ancès. A pesa de la cons ància eliminado a
dels ca àc e s de la aça indígena, la subs i u-
ció no ha pogu ope a -se adicalmen . Deixan
inclús a pa els cassos d'a a isme la població
ca alhna del Migdia di e eix comple amen dels
ca àc e s del mi ja sang del No d de F ança,
malg a ésse els semen als del ma eix ipus :IK-
sià ic. Aques es di e ències no han passa des-
ape cebudes a l'ull expe imen a del p o esso
Dechamb e. La esis ència de la aça indígena
a usiona -se amb els ca àc e s de la aça
¡.Mí i-
ca cons i ueix una indicació segu a, que els se-
men als de la ca alle ia mo a gens o mica de-
ien in lui la aça ca alana i aques a, des del
momen de la in oducció sis emà ica dels se-
men als de ipus assià ic degué conse a -se
pu a.
(Con inua à.)
NOTICIARI
EL PBOULEMA
DBL VI
La si uació di ícil
pe que
passa
oi
nos a pa s
la i-
quesa inícola,
no és
peeuüa nos a,
és
gene al
en
o s
els països p oduc o s
i,
jui
més qui
menys,
han
p es
llu s mesu es
pe ol de
de ensa -se
de la
c isi.
I Mia
ha
eduï
en un 50 pe l'X) los
a i es
do
ans-
po
de
ins.
Iugoslà ia concedeix p ima d'expo ació
de 100
dina s
pe hoo oli e.
Bulgà ia sup imeix o a
els
impos os
a
l'expo ació
i
eson u
pe
sob e ooncedeix p ima.
Aus ia concedeix p ima
d'l
xeling
2
penics
pe bec-
oíi e.
Hong ia eembo sa
als
exjw ado s
les
desposes
de
anspo ins
a la
on e a
dol
pa s des ina a i.
G ècia
<Ss el
nos e p incipal concu en
a
conseqüèn-
cia
de la
p o ecció indi ec a
que li
dóna
la
se s llei
de
iis
do
l'any li ol,
en la
qual l'a icle
10
dóna
el
sec e
de
la
imponen p o ecció.
Diu
aix
el al
a icle:
«A .
16. —
Es à p ohibi la minan men u ili za
pan-
ces p oceden s
dol
pagamen d'impos os
en
me cade ia,
0
bé
p oceden s deix exceden s o dinà iamen posa s
ou
enda,
pe a
ab ica
VÍUR,
mís eles
i
concen a s, excep-
uan
el ca» en quo
aques s p oduc es siguin des na s
a l'expo ació.»
Riííkíi i, llimi"' da e amen
lia
aboca
als
me ca s
d'Eu-
opa ins
i
«concen a s».
Les Bepúbliques ame icanes es an assajan d'in o-
dui
als
me ca s eu opeus llu s ins.
Amb això,
n'hi ha
p ou
pe
dona -nos comp e
do la
di icul a
amb que
opa
lo
i i inicul u a lum a
pe a