Races animals relacionades amb l'etnologia de Catalunya

AGRICULTURA I RAMADERIA'43 Les aces animals elacionades amb l'e nologia de Ca alunya (Discu s de ecepció de M. Rossell i Vila a l'Acadèmia de Ciències) 'i el núme o an e io ) III. — I .es aces animals a) Els ca alls. — La població ca allina ac ual de Ca alunya no é cap elació amb la aça au- òc ona, is una població mes issa en la qual han pa icipa nomb oses aces. Fins a la mei a del segle passa , la aça ca allina ca alana es man- ingué pu a. A pa ' d'ques a da a i pel doble e ec e de les idees gene als i del ac o economic- es començà in odui a Ca alunya semen als exò- ics. En aques sen i , l'acció de l'Es a espa- nyol es mani es a en 1852 amb l'es ablimen a Puigce dà d'una pa ada de semen als. Simul à- niamen els pa icula s adqui eixen exempla s de aces es ange es amb objec e d'augmen a el olum de les eugues o pol es de més amplada, p oducció eclamada pe les indús ies de ans- po . Del ca all an e io a la població mes issa ac- ual, no en posseïm cap desc ipció. Pe ò sabem d'una mane a ce a que 1a població ac ual di e- eix en absolu de la població p eceden . Nosal- es hem conegu amade s i ac an s que ens han des i els ca àc e s dels ca alls de la pobla- ció exis en abans del mes issa ge i ens han mos- a alguns subjec es com semblan s o idèn ics a l'an ic ca all. Pe sonalmen han pogu ap e- cia en una masia, Son Fanga , p op a Felani x (Mallo ca), una eugassada do ada de ca àc e s p opis (i), di e en s dels. ca àc e s de les aces eïnes, conside ada pels mallo quins com ep e- sen an de la aça an iga i p òpia del país. Tso- ladamen a Ca alunya i en coma ques a econa- des del Pi eneu ancès, hem obse a di e sos subjec es a à ics po ado s d'anàlegs ca àc e s. Da an d'aques s e s, es po p egun a si la població ca allina p eceden a la població ac ual mes issa cons i uïa una aça, i en cas a i ma iu, quin e a el seu o igen i la se a à ea geog à ica. Aques a in es igació és àcil en els pobles 011 la con inuï a his ò ica cons i ueix la no ma. Pe- ò a Ca alunya la labo és més di ícil pe quan la se a his ò ia cul u al s'in e omp b uscamen en el momen que deixa d'ésse un Es a . Les nos es in es igacions sespec e la població ca a- (1) M. Rossell i Vila: «La Uamadn li de Mallo ca. Meno ca i KIVI u ". Memò ia esc i a po encà ec do la Mancomuni a ili- Ca alunya, 1918. llina dels segles XIX al XVI han es a comple- amen in uc uoses. Pel con a i, l'Kda mi ja- na ens o e eix documen s de mol a àlua, Els de ca àc e a ís ic qón p opo ciona s pe l'i s- cola de pin u a ca alana, anomenada qua ecen- '.s a, i l'ob a de Manuel Díez i ulada l.'lik c de Ma wscalia, cons i ueix un monumen cien í ic. L'examen de les pin u es qua ecen is es mos- a, pe egla gene al, cl ipus del ca all al com ens ha es a desc i e balmen pe ells ama- de s i al com nosal es l'hem pogu ap eu.i en subjec es a à ics i al com l'Hem admi a en l'al- ludida eugassada mallo quina. Kn c les pin u- es qua ecen is es ep esen an ca alls, dues d'elles essal en de o es les al es pe la se a ècnica i alo a ís ic. Ambdues ob es es oben en el Museu d'A i A queologia d'aques a capi- al, p oce'den s una de G anolle s, e aule del segle XV, ob a de Ve gós, i l'al a ambé e au- le, de l'Església pa oquial de Sa ià. El ca all que exis eix a cada un d'aques s dos e aules es- pon a la pe ecció als ca àc e s dels ca alls que p esumim de aça ca alana. La es a de les pin- u es qua ecen is es que coneixem 110 assolei- xen de bon os el ealisme que posse'xen els ca alls dels e aules de G anolle s i de Sa ià. En la pin u a núme o 16 del Museu Episcopal de Vic, el ca all de pela ge obscu s'assembla o ça amb el ipus ideal de la aça ca alana Al- guns pa escu s é ambé amb aques ipus el ca- all neg e del e aule del col·legi de les Escoles Pies d'aques a ciu a . Els cal a is del Museu de Vic, assenyala s ?unb els núme os 262, 264, 266 i 2ÓQ, com igualmen el ca all de San Jo di d'Os (Palla si i el de l'Església pa oquial d'Inca (Ma- llo ca), són bas an es ili zn s pe a qué puguin se i a una diagnosi. En can i, l'es à ua en b onze de l'Església de San . Ma í de València, ob a del segle XV, ep esen a o ça bé la aça ca alana, p incipalmen el cap i cos, pe ò no nn l'esquele apendicula . Els ca alls de les millo s p'n u es qua ecen- is es i el b on/e de València co esponen a la desc ipció que del ca all a Manuel Díez en el Llib e de Manescalia, ob a esc i a en ca alà en el segle XV, pe encà ec d'Al ons IV de Ca a- lunya (V d'A agó). L'apa ició d'aques a ob a 44AGRICULTURA I RAMADERIA coincideix amb el pe íode àlgid de l'impe ialis- me ca alà. El ca all, clemen de gue a, no po- din ésse oblida , Pe aques a aó els eis ca a- lans, el ma eix en la se a pà ia que en els seus dominis p ocu a en semp e la millo a de l'espè- cie la allina. Jaume 1 imposà obligacions als e - a inen s de Mallo ca espec e la c ia ca allina ; Pe e li man é pa ades de semen als pel .seu comp- e, co n ho p o a un documen , que és la ac u a de la ci ada consumida pe di s animals, exis- en en l'a xiu del municipi d'Ilix (Ce danya ancesa). A«més, «la legislació ca alana p ohi- bia, so a cap p e ex , que es poguessin emba ga els ca alls» (i). Du an el domini ca alà a Nàpols, aques a ciu a ou la p ime a d'Hu opa en equi ació. El Llib e d# Manescolia ou el mes- e de e e ina is du an més de dos segles, és a di , ins que en di e sos països eu opeus apa- eixe eu ob es simila s, sense que les p ime es a an a gessin a aquella. L'ob a de Manuel Díez no ou, pe ò, la p ime a esc i a en ca alà. La p ime a ob a d'aques s nuna ou esc i a pe Co - e ge en cl segle XIII i es i ula Ci u gia de ca alls. l'A manusc i es oba a la Biblio eca Nacional de Pa ís (?). És a di , en l'Eda mi - jana exis ia a Ca alunya una adició d'ilipòlígs i de e e ina is. I a desc ipció que del ca all a Manuel Díez és com segueix : «Dlí I,A BELLÉA QUBl CAUALI. PEU HAÜER. — Lo cauall deu hàue lo cap mol sech e desca na : e lo on ample : e los ulls g ans c eixi sen o- a : c les selles planes e no gens g osses ¡ e lo sob eull in la e ebo i pe a o a : les o elles cu es e agudes e d e es e no gens penjades : les ba es p imes e mol eses a g an eu de una a al a : en les gal es poca en n ; les na ils mol amples e que dins li eja hom e mello : la boca ben esa e lo mo o dejus mes la cli que lo de dessus e ab poca ca n : lo coll deu ésse p im e la ch e ol a pe amun ample en e s les espa - les e ques aja ap iman ins al cap e quan sia al cap que sia mol p im ; los dins no mol la chs ni spi.'ssos e que sien blaus e p ims : e que inga les espa lles amples e la gues e ben o nides de ca n ; e los pi s amples c eixi s pe a o a e e- U) B n aijg: «Popululona o alea iln Bonaaillon au moyon :¡Kí': DMa. 25-27. (2í ï spoo o '•Oinin in do ca all* •, egi'a i'l noi o a icle ¡ la m ihlji AOlUcIJI/nilíA, mim. 10. any 1925 dons ab una canal pe mig del goles ample de- mos an depa í men e de les cspa les : e lo ce- lla e lo dos cu e pla e no sia ol a pe amun ni pe a all : e que inga lo lom pla e ample e acaíiala : e que haja les cos elles amples e la - gues : lo cos a edó y embo i , lo en e edó e g an pe o amaga din e les cos elles amesu ada- men : les yllacles g ans e amples e les anques planes e amples pe ò ab un pe i de caiguda e una canal pe lo mi g e g an e del un nuu a lal e : Ics cuixes g osses e la gues e ab innl a ca n baix dins e de o a : la eolia baixa e e ma ab g os mascle c p ou ca ells la chs ins a e a c que pe nenguues espe onades que li donen no ga la coha c que la pa es e a dins les cuixes : lo ses haja exi pe a o a : les ga es la gues, d e es e ampies : los b aços sien am g ossos b a- hons : c los genolls amples e desca náis e plans : les canyelles d e es e amples e sens ninguna ca n mos an o s los ni is y enes: lo abado mol cu e ab mol s cabells de ás. I los b allos es menes e que quan lo cauall es á jun síau mol mes amples de la hu a lal e al en e s los b ahons que no del genoll a all en e s Ics mans. Les co ones planes p imes e peloses : Ics mans lises neg es g ans c edoncs e de pa de dins mol ondes e desca nades : lo aló ample e pla.» Aques a desc ipció és copiada de l'exempla de Llib e de MancscaUa que posseeix cl doc o Se a i Vila ó, del Museu Diocesà de Solsona. Es oben al es exempla s en ca alà en la Bi- blio eca Uni e si à ia de València i un agmen en la Biblio eca de la Dipu ació de Palma. Aques- a ob a ou aduïda en cas ellà i en aques a llen- gua se'n coneixen nomb oses edicions. De l'Eda mode na s'igno a l'exis ència de do- cumen s que es e e eixin a la població ca allina ca alana. Com excepció s'ha de consigna que el ca all de l'es à ua de San . Jo di, ob a de Vall- mi jana, que gua neix l'edi ici de l'A xiu de la Co ona d'A agó, es de la ma eixa aça que el ep esen a en les pin u es qua ecen is es i del desc i en Llib e de Manescalia. Keliu Rües (0 da a l'escul u a de Vallmi jana en 1859. Aques a da a co espon p ecisamen a l'ins an en què comencen els c euamen s de la població ca allina ca alana. li) Pel i lílies: .L'Useu I ina cu alauu «Kl» a is es». Ba Hon», 1928. Kle u»». Vol. LA MILLOR TUBERÍA PER A CONDUCCIONS A PRESSIÓ AGRICULTURA I RAMADERIA Pe Ics p o es adduïdes, i malg a la discon- inuï a que exis eix a Ca alunya des del se- gle XVI ins.els nos es, dies, c eiem que en el nos e paía luí hagu d'exis i una aça de ca- alls. Aques a c eença es egé con i mada des- p és de l'es udi que en l'Escola Supe io d'Ag i- cul u a p ac ica en en una cala e a p oceden del Mones i ie les Fuelles, de Sa ià, edi ici del segle XV. Aques c ani jun amb al es cinquan- a, eia l'o ici de ca quinyoli en les ol es de cü Mones i . Els al es c anis, excep e un que ana a pa a a casa d'un a is a, o en des uï s, I/es- udi mo ològic del c ani de l'Escoda e ela que pe anyia a un animal dels ma eixos ca àc e s que els ep esen a s en les ob es dels qua ecen- is es i a més conco da a amb la es a dels ani- mis compa an l'eugassada mallo quina. Pe consegüen eu enda an , ni un sol dub e es- pec e l'exis ència a Ca alunya d'una aça ea a- llina, puix que es posseïen documen s n ia s i cneo dan s i p incipalmen el més segu de o s, que és un c ani. Aques a pe suado ens obligà a indaga els o í- gens de la aça. Els o ígens de les aces solen co- mença on acaben els es udis his ò ics. D'aques- a egla nosal es ma eixos, ¡gual que o s els au o s zoo èciiics, no n'hem pogu ésse excep- ció, puix que en eballs an e io s c èiem que la aça ca alana sols enia un o igen his ò ic. Pe ò la impulsió que la Mancomuni a donà a la cièn- cies p ehis ò ques, ob í nous ho i zons als es u- dis de la aça de la qual ac em.. En un eball p esen a a la Socie a ca alana de Biologia i pu- blica pe la ma eixa, in en à em mos a com l'a upes e amb el seu ealisme i iquesa de igu es animals, especialmen ca alls, podia cons- i ui un mè ode pe a l'es udi de l'o igen i clas- si icació de aces (i). Nosal es ó em els p i- me s en es abli la diagnosi acial en l'a u- pes e. Desp és al es au o s han segui el ïna- eix mè ode. En el P incipa l'única es ació upes e amb animals és Cogul, on el ca all no s'hi oba e- p esen a , com ampoc en les pin u es de la e- gió de València. En l'a qua e na i del Migdia de F ança abunden els ca alls, i en la zona can- àb ica espanyola, els èquids s'hi oben més o menys igu a s. Els ca alls de aça ca alana es oben g a a s p o usamen en la co a de Les Comba elles, a Ezyes (Do donya). En Ics plan- xes publicades en l'ob a Les Combu Alcg, pe Capi án, B euil i Pey ony, assenyalem com ani- mals,, de aça ca alana les igu es 17, 29, 30, 38, 66> 71, 73, S4, 85 i 105. En la co a de Fon de (I) M. RÜKK«U i Vila: ~l,a elíp ica e i e nologia, animal". T eballa de la Socie a iU- Biologia, Ba celona, 1916. Gawne, eïna de l'an e io , com igualmen cu la de Man espan, apa eixen ambé alguns ca alls d'aques a aça, com igualmen en al es co es de menys impo ància. To es Ics igu es al·ludi- des són g a a s. En pin u a DO hi ha ni un sol ca all de aça ca alana. Alguns dels elleus de Cap Blanc, igu en així ma eix la aça que cus ocupa. Les ep esen acions ca allines niés p ò- ximes als Pi eneus, com el ca all de o i de la co a d'Espèlugues (Lou des), i cl can de ca all cu banya de en del Mas d'Azil (A iège), són e i ables 'pus de aça ca alana (j). Es con e- nien obse a que eL e eu medi e ani an- cès es oba quasi o almen desp o eï d'a u- pes e. Com és sabu , l'a qua e na i pe any al pe íode magdalcuià, de mane a que lla o s exis ía amb o a segu e a la aça ca allina ca a- lana. Pe ò aques a aça és enca a nés an iga : es emun a a l'au ignacia. Bn les co es de G imaldi, M. . Boulc descob í, en e al es peces os eo ològiques, un c ani en e de ca all, del qual esc igué un no able eball (.:). Bonle undan -se en un es udi compa a iu amb el c ani de la G enellc, igualmen qua e na i, cl qual Sansón econeixé com un passa de l'ac ual aça pe xe ona, i pe al a pa compa an -lo amb els es ipus onamen als de Cossa - Ewa , c egué que el podia classi ica com pe a- nyen a la aça pe xe ona. La desc ipció de la cala e a de G imaldi, segons Boulc, és com se- gueix : on als amples i quasi plans ; ò bi es i a cs zigomà ics llisos i de olum mi jà ; Ics ò - bi es enen una o ma quasi ci cula ; els llag - mals no p esen en dep essió ; la supe ície del:. nasals es pe llonga egula men , pe ò aques s ossos enen, des de son o igen, una dep essió que es con inua al lla g de la su u a del nas ins al ni ell de l'in e maxila , on els ossos són enca s ; els nasals són ne amen enco áis en sen i ans e sal. Aplican a la cala e a de G imaldi l'índex de Cossa -Ewa esul a : Longi ud de la ca a x 100 Longi ud o al del c ani Amplada de la ca a x 100 Longi ud le la ca a Amplada de la caixa ce eb al Longi ud de la caixa ce eb al- = 67 (1) I.:I p ime a d'uíiuo* en i>• *< • no ¿ p òpiamen un ca ull. KÍiió una HUj;a. <- •. .·mi·iíu ïííiiiM-: i* • g ni oi do G lmaldH, ui . 175. 146 AGRICULTURA I RAMADERIA del ca all e a de clos anys i inig. Compa an el C ani es udia pe Boule a nb el del Mones i de les Pue iles hi obem una sem- blança supe io als c anis de les al es aces. La es a Je) Mones i da les Puclles ma ca e ze anys i la se a mo ologia i conexiona òssees són : pe il ec e ; b aquicè alia, on als plans ; o a o bi a i g os i quasi ci cula , apoíïsi o bi- a ia mi janamen p onunciada ; ílag imals sen- se dep essió, amb el ubè col mol desen o lla ; els nasals con inuen la supe ície plana dels on- als ins a la mei a de !a se a longi ud, on ad- qui eixen una dep essió en sen i longi udinal i ambdós nasals es oben uni s en a c oji al ; la unió dels nasals amb els maxila s es eali za mi - jançan una dep essió. En e aques c ani i el de G imaldi exis eix un pa escu so p enen . L'índex de Cossa -Kw& en la cala e a del Monas i de les Fuelles dóna : Longi ud de la ca a 35*100 Longi ud del c ani 48 Amplada de la ca a TQXIOO -== 54''28 Longi ud de la ca a 35 Ampli ud de la caixa ce eb al 10x100= 66'66 Longi ud de la caixa ce eb al 15 La conco dancia d'aques índexs és quasi ab- solu a, di e in an sols de decimals el p ime i l'úl im. Iín can i, el segon, po a una di e ència de p op de 2 en e s, di e ència obligada, puix que el c ani de G imaldi e a de dos anys i mig i de e ze el del Mones i de les Puelles, o si- gni que "aques a di e ència és una esul an de les modi icacions que expe imen en els ossos de la ca a abans que els animals a ibin a l'eda adul a. Aques es mides aplicades a una cala e a de aça pe xe ona de la col·lecció c aniològiça de l'Escola Supe io d'Ag icul u a dona en un e- sul a mol allunya del ob ingu en el "c ani de G imaldi, Si la mè ica del òssil es udiada pe Boule no co espon a la de la aça pe xe ona, ampoc s'hi a é la mo ologia. Els on als del pe xe ó no són plans, sinó un poc co a s i cl pe il del nas es di e en i di e sa la e minació d'aques ò gan que en la aça pe xe ona és g ossa. Es comp en pe ò, que Boule hagi classi ica el c ani de G imnldi com pe an 'en a la aça pe - xe ona (F.quus aballu sequanius) de Sansón, puix que 110 podia encabi -se en la classi icació de Cossa -Ewa . Aques au o epa eix l'espè- cie ca allina en, es ipus onamen als. El i- pus de les es epes, ep esen a pel ca all P je- walskyi, de cap ama ana ; el ipus dels bos- cos, amb pe il, el cap còncau ; i el ipus de les Dieseles, de cap es e i còncau. Si el c ani es u- dia pe Boule no encaixa amb cap d'aques s i- pus, oba una pe ec a simili ud amb el del Mo- nes j de les Puelles. Així, doncs, les dades apo ades ens pe me en a i ma que des de el paleolí ic ins als nos es dies ha exis i una aça, la na u alesa i desc ip- ció de la qual acabem de mani es a . L'à ea geog à ica d'aques a aça és na u almen delimi ada pe la p esència d'al es aces. P'l b essol d'aques a aça po ésse als Pi ineus, des de Na a a a la Medi e ània. La aça ins a la mei a del segle passa , època en la qual comen- ça en els mes issa ges, ocupa ia les egions de Gasconya, Llemosí, Al è nia, Llenguadoc, P in- cipa , Al A agó, Mallo ca i València. Fo a d'a- ques e i o i la població ca allina qua e nà ia és di e en , di e ència que subsis eix ins la èpo- ca mode na, en la qual comença eu a gene ali - za -se els mes issa ges. El no oes , el depa a- men de la Do donya, amb les, se es g u es o co es, ep esen a un lloc de con luència de di- e ses aces, en el qual ambé s'hi oben ipus de aça ac aiana. En l'oes exis eixen ep esen- acions de ca alls de pe il con ex. Al no d, els dipòsi s osí e s de Solu è, amb peces dels quals Toussain econs i uí un esquele , que Sansón classi icà del ipus belga i Toussain , c egué que pe anyia a la aça indígena de la B esse. Aques- a aça de la Solu è, de pe il còncau, hau ia baixa ins a P o ença, on deixà alguns ep e- sen an s con isquen s amb el ca all de G imaldi. Al sud es oba la aça andalusa, mol ben e- o esen ada en les pin u es en oques a l'ai e lliu- e i al sudoes la població cas ellana, ambdues de pe il niés o menys con ex. Els lími s de les aces es ange es espec e la aça ca alana, des de el paleolí ic ins al segle passa , han es a in- a iablemen els ma eixos. Acabem de posa al descobe una aça ca a- ll iua que des de l'au iguicià ins als nos es dies ha exis i sense in e upció, ocupan una à ea geog à ica ne amen ixa. Abans, pe ò, d'acaba el p esen es udi de la aça ca allina ca alana, se à con enien a egi un b eu comen a i espec e la causa qxie po ha- e impedi econèixe a zoo ècnics an expe i- men a s, com Magne i Sauson, la aça en qües- ió, essen an més es any quan ells desc i- gue en an aciençadamen les poblacions ca a- 11 íTICS del Migdia de F ança. AGRICULTURA I RAMADERIA 147 Les idees gene als que egnen a cada època enen una in luencia niol no able en o a clas- se de p oduccions. Aques es idees espec e la a- ça, en emps de Magne i Sansón e en les de mo- uogènesi i emig acions. No obs an , s'ha d'ad- c i que Sansón ou el p ime deis zoo écnica en eacciona con a el aonogenisme, no sois pe decla a -lo àci amen al pa la del c ani de la G enelle, sinó ambé pe què asigna pe a cada aça o ipus que es udia el b essol, que segons ell li co espon. Aques s au o s i al es en es u- dia les poblacions ca allines del Migdia de Fiançà es oba en en p esencia d'animals de pe il ec e i de 400 quilos de pes, e me mig. És a di , el ipus gene al de les poblacions ca a- llines del Migdia de F ança, s'assembla a al ca- all a abe, amb la di e ència que no es a a an ben con o ma . En aquell emps no es coneixia al a aça que Ta aba que sigues de pe il ec e, b aquicè ala i de pes mi jà. No é, doncs, es d'es any que els poblacions del Migdia es con- side essin com á abes o que és el ma eix de i- pus assià ic. Si la con o mació dels ca alls del sud de F ança 110 e a co ec e com la del ca all a abe en lloc de cons i ui aques elemen un ca- àc e di e encial e a, pel con a i, una p o a de què, en i u de les idees monogeuèsiques, o a població que s'allunya a del cen e de c ea- ció, endia a degene a . Així, la con o mació de- ec uosa, e a conseqüència de la imposició d'un medi di e s al medi on ou c eada l'espècie, la ep esen ació p imi i a de la qual ou o o gada a la aça a aba. .Res a a an sols in es iga com i pe on la poblado del Migdia ha ia a iba . Pe més que Sansón indiqués la possibili a de què alguna de di es poblacions ingués el seu o igen en una emig ació neolí ica, la c eencia gene al e a de què p ocedia de la ca alle ia se aïna des e a pe Cha les Ma el. D'aques a (a ma els coneixemen s zoo ècnics s'acomoda en als coneixemen s dominan s de mi jans i penúl im qua del segle passa . Pa niés d'un segle que, sens in e upció ac- úen semen als de ipus assià ic en el Migdia ancès. A pesa de la cons ància eliminado a dels ca àc e s de la aça indígena, la subs i u- ció no ha pogu ope a -se adicalmen . Deixan inclús a pa els cassos d'a a isme la població ca alhna del Migdia di e eix comple amen dels ca àc e s del mi ja sang del No d de F ança, malg a ésse els semen als del ma eix ipus :IK- sià ic. Aques es di e ències no han passa des- ape cebudes a l'ull expe imen a del p o esso Dechamb e. La esis ència de la aça indígena a usiona -se amb els ca àc e s de la aça ¡.Mí i- ca cons i ueix una indicació segu a, que els se- men als de la ca alle ia mo a gens o mica de- ien in lui la aça ca alana i aques a, des del momen de la in oducció sis emà ica dels se- men als de ipus assià ic degué conse a -se pu a. (Con inua à.) NOTICIARI EL PBOULEMA DBL VI La si uació di ícil pe que passa oi nos a pa s la i- quesa inícola, no és peeuüa nos a, és gene al en o s els països p oduc o s i, jui més qui menys, han p es llu s mesu es pe ol de de ensa -se de la c isi. I Mia ha eduï en un 50 pe l'X) los a i es do ans- po de ins. Iugoslà ia concedeix p ima d'expo ació de 100 dina s pe hoo oli e. Bulgà ia sup imeix o a els impos os a l'expo ació i eson u pe sob e ooncedeix p ima. Aus ia concedeix p ima d'l xeling 2 penics pe bec- oíi e. Hong ia eembo sa als exjw ado s les desposes de anspo ins a la on e a dol pa s des ina a i. G ècia <Ss el nos e p incipal concu en a conseqüèn- cia de la p o ecció indi ec a que li dóna la se s llei de iis do l'any li ol, en la qual l'a icle 10 dóna el sec e de la imponen p o ecció. Diu aix el al a icle: «A . 16. — Es à p ohibi la minan men u ili za pan- ces p oceden s dol pagamen d'impos os en me cade ia, 0 bé p oceden s deix exceden s o dinà iamen posa s ou enda, pe a ab ica VÍUR, mís eles i concen a s, excep- uan el ca» en quo aques s p oduc es siguin des na s a l'expo ació.» Riííkíi i, llimi"' da e amen lia aboca als me ca s d'Eu- opa ins i «concen a s». Les Bepúbliques ame icanes es an assajan d'in o- dui als me ca s eu opeus llu s ins. Amb això, n'hi ha p ou pe dona -nos comp e do la di icul a amb que opa lo i i inicul u a lum a pe a