REVISTA
DEL
Ins i u o Ag ícola Ca alán
de San
Isid o
Y ÓRGANO
DE LA
FEDERACIÓN AGRÍCOLA CATALANA BALEAR
BARCELONA
20 DE AGOSTO DE 1916 CUAD.0 16
Les
pin u es upes es en
e nog a ía
animal
ARTICLE PRIMER
LA
FILIACIÓ
DELS
ÉQUIDS
Pels elemen s p opo ciona s pe la Palen eologia i la A queologia
els ca alls ac uals i ien ja en el qua e na i an ic, pe ò al cos a d'ells
exis ien di e sos animals pe eneixen s al gen e JEquus. Al inal de
Tèpoca e cia ia els ca alls ac uals no's o en pas en lloc del món. Pe
consegüen o s'adme que'ls ca alls o en c ea s en les p ime ies de
l'època qua e nà ia o bé que YEquus-cobollus descendeix de o mes més
o menys semblan s al gen e al qual pe any.
Nosal es ens decan em pe aques a úl ima hipò esis. Els eballs de
nomb osos paleon òlegs, encamina s a es abli la geneologia dels équids,
en e i a no han pas assoli l'objec e que's p oposa en, pe ò l'abundàn-
cia de ma e ials ecolli s pe me segui la ilogenia deis solípeds sino en
o a sa lla ga ascendència, al menys en e'ls passa s més p ope s.
P<? aques es aons ens c eiem obliga s a esumi l'es a ac ual dels
coneixemen s sob es la genealogia dels équids, la qual se à pun de pa -
ida del nos e eball.
Els paleon òlegs con essen la di icul ad d'es abli la iliació dels di-
e sos gen es composan l'a b e genealògic dels solípeds. I és que mol-
es egades, un agmen d'esquele , egula men una peça den a ia
se eix de base pe a inclou e en els ascenden s dels équids un ipu
nou, ipu que no semp e és accep a pels demés paleon òlegs. De aquí la
mul iplici a de genealogies, i com si això no sigues ja un p oblema
complica , s'hi ha d'a egi enca e la dual iliació ame icana i eu opea.
L'aco d en e'ls geòlegs és comple e e en a l'es a ig a ia de
l'època e cia ia, que demos a la comunicació en e'ls dos con inen s
pe Kam scha ka i egions eïnes. Pe això la hipò esi de la comuni a
d'o igens dels équids a Amè ica i Eu opa pe d cada dia e eny, mal-
g a el di de qualques paleon òlegs que an en un com en al e con i-
nen les o mes o igina ies hau ien e oluciona més o menys indepen-
den men .
Les in es igacions eali zades en Amè ica pe Ma sh, Vog , Schmid ,
— 246 —
Womann i al es de e mina en el descob imen d'una sè ie mol com-
ple a de ipus, mos an una e olució p og essi a, cons uin una llis a
genealògica educ i a i compos a únicamen de ipus ame icans, pa in
del gen e Hy aco he ium i a i an pe o mes més o menys idèn iques
al gen e e minal Equus. Schlose conside a l'Amè ica com el e i able
pais d'e olució dels Bquus, e olució apoiada no solsamen pe les o -
mes òssils, sino ambé pe l'eda es a ig à ica dels jacimen s, pe qual
mo iu la sè ie genealògica esul a o amen alo ada. A Amè ica del
No Hy a o he ium p odueix successi amen Eohippus O ohippus. Epi-
hippus, Me ohippus, Anchi e ium, Miohippus, Me ychippus, Hippa ion,
P o ohippus. Pliohippus, i pe i Equus. Aques a sè ie de ans o ma-
cions comencen al eocènic i pe du en o a l'època e cia ia, essen de
no a que en el Nou Con inen la sè ie és mol més comple a que en
Eu opa.
La p ime a emig ació a Eu opa la p ac ica Hi aco hc ium en el eocè-
nic in e io , el qual hi p odueix Pacliynoloppus, P opalaco he ium, i Pa-
loph he ium, b anca desapa eguda al inal del oligocènic.
En el miocènic in e io se oba Anchy enium i en el miocènic supe-
io Hippa ion i pe úl im en el pliocènic Equus.
Mencionem de pasada que Be na d dona una iliació que pa eix del
Pe ip ychus, P opogonia i Phenacodus gen es pen adàc ils, del oualp o-
ind ia Hy aco he ium. La majo ia dels paleon òlegs a escepció de Mi-
a que pa eix del Phenacodus, els demés solen comença la genealo-
gia dels èquids amb el Eohippus.
De mane a que ço que s'acaba de mani es a po enquad a -se en la
o ma següen :
FILOGENIA
DELS
KQUIDS
FAMÍLIES
Equina s.
Un o es di s en
els qua e mem-
b es.
Paleo he ina s.
T es di s en els
q ia e memb es.
Hi aco he ina s.
Qua e di s en els
memb es an e io s.
T es di s en els
memb es pos e io s
AMERICA
Gen es
Equus.
Pliohippus.
P o ohippus.
Hipa ion.
Me ychippus.
Miohippus.
Anchy he ium.
Mesohippus.
Epihippus.
O ohippus.
Eohippus,
Hi aco he ium.
EUROPA
Gen es
Equus.
»
»
Hippa ion.
»
Anchy e iu n.
»
Paloplo henium.
P opalaco he ium.
»
Pachynolophus.
Hy aco he ium.
Pe íode
Pliocènic.
Miocènic.
Miocènic in .
Olig-oc. i eoc. sup.
Eocènic sup.
Eocénic in .
— 247 —
Veusaquí al es quad es genealògics., degu s a di e sos au o s. Les
o mes ame icanes i les o mes eu opees hi son posades en alguns sense
dis inció.
Hu ley
Equus.
Pliohippus.
P o ohippus.
Miohippus.
Anchy e ium.
Meohippus.
O ohippus.
Eohippus.
B i ish.
Moseum Case.
Equus.
Hippa ion.
Anchy e ium.
P o ohippus.
Mo ohippus.
2 especies Hy-
aco he ium
Misa .
Equus.
Hippa ion.
P o ohippus.
Anchy e ium.
Pachynolophus
Phenacodus.
Lyde ke
Equus.
Hippa ion.
P o ohippus.
Anchy e ium.
Anchylopus.
Hy aco he ium
Sys emodon.
Ame ican Museum •
Equus.
Hippa ion.
Hipohippus.
Me ychippus.
2
especies de Me-'
ochippus Epi-
hippus.
P o o ohippus.
Eohippus.
Hippops (?)
La qües ió més in e essan de la ilogenia dels èquids, o al menys la
que ha mo i a nomb oses discussions, és l'in e enció o absència del
Hippa ion en els passa s del Equus, com així ma eix les p ime es o -
mes del g-en e Equus, en el ànzi del pliocènic al pleis ocènic, pe íode
en el qual les ac uals o mes equines es a en ja igu ades.
P ime amen Huxiey i desp és Da win c egue en que VHippa ion
e a l'inmedia ascenden del gen e Equus, opinió que no ou ec i icada
pe Da win, pe o sí pe Huxiey, com se po eu e en el quad o més
amun publica . Cope pensa a, que si en Amè ica el ca all no comp a a
en e'Is seus passa s a Hippa ion, en can i el ca all eu opeu el enia pe
an ecesso , i és que Cope p e enia un o igen di ilèc ic dels èquids, hipò-
esi que no ha pas ingu , pa ida is.
Ac ualmen , els paleon ologis es exclouen o almen a Hippa ion de
la ilogenia equina, conside an aques ipu com una b anca sense des-
cendència de l'a b e geneològic dels èquids. Les aons undamen áis
son, que si be Hippa ion p esen aba es di s i pe aques mo iu els an-
ics paleon òlegs el conside a en an ecesso & Equus, pe al e cos a
Hippa ion posseia uns caixals que e en més di e encia s que'ls dels
Equus, di e enciació basada en els plecs més complica s de les cin es
d'esmal que enen els caixals de o s els gen es an e io s a Equus, la
qual cosa ha e no a pa icula men Ma ch al es abli la ilogenia
equina ame icana.
Wei ho e i la senyo a Pawlow han publica ex ensos eballs a a o
de l'exclusió de Hippa ion, basan -se, a més del es a e olu iu dels cai-
xals en la cons i ució del a s i del me a a s. La senyo a Pawlow, dona
el quad o següen :
- 248
Com se po eu e Hippa ion desapa eix comple amen . Obse is a
més que EippaHon és con i en
à'J guus,
men es que aques no és con-
empo ani de cap dels gen es que li hem assigna en la se a ascen-
dència.
ASIAEUROPA Y ÁFRICA
Pos -pliocénicNORT AMKRICA
Eq. Namadicus. i Ep. Caballus.
Qua e na i.
Pliocénic.
Eq. Namadicus. ' Eq. S enonis.
Eq. Si alensis.
Hippa ion.Hippa ion
Eq. occiden alis
Hippa ion.
E pa onlus.
Hippidium.
^ I
P o ohippus.
Hippa ion.
Miocénic.Anch enium.
Els cassos de polidac ilia en els ca alls ac uals es donen de an en
an ; no a gai e, uns dos anys. que se'n senyalà un cas a Có doba.
Aques enomen és, com se sap, un cas d'he ència a à ica, pe o mai, ni
una sola egada, s'ha obse a que la polidac ilia anés acompanyada
amb els caixals de Hila ión. Doncs si ealmen Hippa ion sigues un
passa del Equus al dona -se un cas d'a a isme, en e'ls mol s que
s'han
p odui , un al menys hau ia ana acompanya de la o ma den a ia pe -
inen al ippa ion.
El gen e més ap op de YEquus és el P o ohippus d'Amè ica; e'ls mo-
la s mol semblan s als dels Equus, mes en can i, els memb es p esen-
en es di s, els la e als sense unció.
En els e ens pliocènics de l'Asia i d'Eu opa s'hi han o a es es
d'Equids, els mola s dels quals son pe llu s o mes, in e media is en e
el P o ohippus i els ca alls ac uals. Els memb es d'aques s òssils o e-
eixen ca àc e s de educció en els di s la e als, els quals son con e i s
en es ile s i pe an són e i ables èquids. A Eu opa la ep esen ació
d'aques s òssils pliocènics po a el nom d'Equus s enonis ha en -se'n
descobe a Val d'A nó (I alia), a Pe ie i a Chagny (F ança).
Pe a'ls òssils pliocènics de l'Asia, YEquus si alensis, oba a Si a-
lik (Himàlaia), és el ipu que'ls ep esen a. Pe ò en eali a , malg a
l'acep ació comuna de zoòlegs i paleon òlegs en e de i a les o mes
dels èquids ac uals d'un ipu únic, Fo sy h, Majo i Boule, cada ú pel
— 249 —
seu comp e, han a iba a les ma eixes conclusions, es ablin di e ències
en e'ls es es pliocènics, almen com se poden es abli a ui pe a les
aces de ca alls.
«Quan s'es údia una nume osa col·lecció d'ossamen s d'F. s enosis
_diu M . Boule—com ho ha e M. Fo sy h Majo en els jacimen s plio-
cènics i alians, com ho he pogu e jo. en els del massiu cen al de
F ança, se econeix pe sa alla, pels eplegs del esmal , les dimensions
i la o ma de la columnasa dels mola s de l'E. s enosis, que ep esen a
a iacions compa ables a les a iacions que s'obse en en les di e en es
a ie a s o aces qua e nà ies ac uals. Ce es den s poc oluminoses
s'assemblen ex ao dinà iamen a les dels nos es ases, i jo he demos a
que la den ició de lle de l'E. s enonis de ce s jacimen s pliocènics de
l'Au e nia i del Velay p esen a en ca àc e s que solsamen s'obse en
en e'ls èquids ac uals de les espècies zeb ades. He e eu e al ma eix
emps, que al es den s o ades en els jacimen s d'un ni ell més ele a
del pliocènic di e eixen de les p ime es pe dimensions més o es, els
eplecs més complica s del esmal , una columne a lleuge amen més
desen o llada i pe alguns al es ca àc e s conduin a l'É. caballus del
emps cua e na i, no ablemen a les o mes de den s amb esmal mol
plega de ce s jacimen s pleis ocènics anglesos.
»Sembla, doncs—con inúa el p o esso Boule—que'l ipu S enonis ha
sigu mol abundan du an els emps pleis ocènics i que ha sigu ep e-
sen a pe o mes acusan endències e s di e sos g upus ac uals
d'èquids. En e aques es o mes, o es ema cables pe l'es e a colum-
ne a de llu s mola s, les unes de pe i a alla empa en ades e iden men
amb E. asinus, enin mola s d'esmal poc eplega , de lòbuls ex em
dila a s semblen habe -se con inua di ec amen en els ca alls zeb a s
d'A ica; al es de més o a alla amb mola s d'esmal més plega i en
lòbuls ex e ns en c eue més accen ua s, sembla que s'hagin ans o ma
insensiblemen en VE. cahallus de g an alla de ce s jacimen s qua e -
na is.
»Els nomb osos ma e ials dels jacimen s ancesos pe me en segui ,
pe di -ho aixís, pas a pas aques a ans o mació. Cal a egi que
M . Fo sy Majo ha indica anzicions anàlogues pe a'ls ossos dels
memb es, demos an que la solipedisació s'ha e ec ua g adualmen .
Des d'alla o s, deuen ha e -se o ma aces geog à iques. Na u alis es
de g an compe ència especial han a i ma , en e ec e, que'ls ca alls qua-
e na is p esen a en en llu esquele els ca àc e s de les aces que iuen
enca a en els ma eixos paissos.
«E ec i amen ; hi han p o es i ecusables de que algunes aces ac-
uals en els emps qua e na is exis ien amb els ma eixos ca àc e s que
a ui els di e encien d'al es aces. Pe ò ambé hem de e cons a que
al es aces que exis ien no han sigu mencionades pe ningú, i al es,
en i, que pe mes iça ges han sigu abso ides, i pe an han desapa-
escu , es an comple amen inconegudes.»
De mica en mica hem a iba a la i del pliocènic o si's ol al comen-
çamen de l'e a qua e nà ia, anan seguin la iliació del gen e Eqims.

— ¿50 —
Ja en aques pun , p ecisa que'ns ocupem del qua e na i an ic
o
sigui
del pe íode pleis ocènic.
M. ROSELL I VILA
P ojesso de Zoo ecnia a l'Escola Supe io de Ba celona.
La
pa celación
TEMA.—P o ección del Es ado a a o de las inicia i as indi iduales y
colec i as pa a la di isión pa cela ia de g andes p edios como ec i i-
cación de su sis ema de colonización in e io .
(Tema XII de la Asamblea Ag o-pecua ia co dobesa Mayo de 1916).
Seño es Asambleís as:
Reco da éis la o ma como desa ollé mis emas sob e a endamien o y
c édi o ag ícola en las dos sesiones an e io es. De igual modo desa olla é el
ema de aho a, uno de los más ascenden ales en el o den ag a io y económi-
co,
cuidando mucho de no in e i más de los diez minu os eglamen a ios, y
subo dinando la elas icidad de la palab a y el alcance del es udio, al in exclu-
si amen e p ác ico de es a Asamblea.
Bajo dos aspec os dis in os ha sido es udiado el ema obje o de mi discu so,
p ime o po el S . Ruiz de Quijano al expone el con enido económico y social
de la pa celación; y después po el S . Poole al dise a sob e la con eniencia
de la ans o mación de los mon es bajos en e enos de labo , iñedos y oli-
a es.
De ahi seño es, mi na u al emo de que es e abajo, que no iene o o
mé i o que el de mi olun ad i me y esuel a de coope a a es a g an ob a de
la iniciación de nues as Asambleas Ag ícolas p o inciales, no co esponda al
i o in e és que en oso os ha despe ado el asun o.
La di isión e i o ial, como base esencialísi aa de una jus a y equi a i a
dis ibución de los p oduc os ag o-pecua ios iene an eceden es in e esan ísi-
mos en odos los iempos, cuya ecopilación abso e ía la ida de un homb e.
En Roma se plan ea el p oblema de la di isión e i o ial po la P ime a
ley Ag a ia de Spu io Casio, 486 años an es de Jesuc is o; la Edad Media esu-
ci a la con o e sia ol idada de la Filoso ía y el De echo, de endiendo y con-
i mando la doble o ien ación comunis a de Plan ón e indi idualis a de A is ó-
eles,
los anabap is as en Alemania piden el uso lib e de los bosques y la de o-
lución de las p ade as en el siglo XVI; Juan Luís Vi es p onuncia en 1530 su
admi able dia i a con a la a a icia y la malignidad engend ado es de la
ca es ía y el hamb e en la abundancia de la Na u aleza; Ped o de Valencia
decla a en 1600 que nadie debe posee más ie a que la que puede cul i a y
necesi a pa a su sos enimien o, a i mando que la desigualdad de la posesión de
la ie a con que unos ienen dehesas la guísimas y o os no alcanzan ni un
e ón, es la cosa más pe niciosa a la comunidad y la que más p o incias ha
des uido; Ma ín González de Cello igo, abogado de la Cancille ía de Valla-
dolid sos enía ambién a p incipios del siglo XVIII la necesidad de exp opia
a los e a enien es que no abajan sus he edades pa a impedi an dañosa e
inicua usu pación; y Campomanes, ilus e colabo ado del Conde de A anda,
decía: Se impone o ma una ley ag a ia po i ud de la cual odo ecino en-