Pintures rupestres en etnografia animal

REVISTA DEL Ins i u o Ag ícola Ca alán de San Isid o Y ÓRGANO DE LA FEDERACIÓN AGRÍCOLA CATALANA BALEAR BARCELONA 20 DE AGOSTO DE 1916 CUAD.0 16 Les pin u es upes es en e nog a ía animal ARTICLE PRIMER LA FILIACIÓ DELS ÉQUIDS Pels elemen s p opo ciona s pe la Palen eologia i la A queologia els ca alls ac uals i ien ja en el qua e na i an ic, pe ò al cos a d'ells exis ien di e sos animals pe eneixen s al gen e JEquus. Al inal de Tèpoca e cia ia els ca alls ac uals no's o en pas en lloc del món. Pe consegüen o s'adme que'ls ca alls o en c ea s en les p ime ies de l'època qua e nà ia o bé que YEquus-cobollus descendeix de o mes més o menys semblan s al gen e al qual pe any. Nosal es ens decan em pe aques a úl ima hipò esis. Els eballs de nomb osos paleon òlegs, encamina s a es abli la geneologia dels équids, en e i a no han pas assoli l'objec e que's p oposa en, pe ò l'abundàn- cia de ma e ials ecolli s pe me segui la ilogenia deis solípeds sino en o a sa lla ga ascendència, al menys en e'ls passa s més p ope s. P<? aques es aons ens c eiem obliga s a esumi l'es a ac ual dels coneixemen s sob es la genealogia dels équids, la qual se à pun de pa - ida del nos e eball. Els paleon òlegs con essen la di icul ad d'es abli la iliació dels di- e sos gen es composan l'a b e genealògic dels solípeds. I és que mol- es egades, un agmen d'esquele , egula men una peça den a ia se eix de base pe a inclou e en els ascenden s dels équids un ipu nou, ipu que no semp e és accep a pels demés paleon òlegs. De aquí la mul iplici a de genealogies, i com si això no sigues ja un p oblema complica , s'hi ha d'a egi enca e la dual iliació ame icana i eu opea. L'aco d en e'ls geòlegs és comple e e en a l'es a ig a ia de l'època e cia ia, que demos a la comunicació en e'ls dos con inen s pe Kam scha ka i egions eïnes. Pe això la hipò esi de la comuni a d'o igens dels équids a Amè ica i Eu opa pe d cada dia e eny, mal- g a el di de qualques paleon òlegs que an en un com en al e con i- nen les o mes o igina ies hau ien e oluciona més o menys indepen- den men . Les in es igacions eali zades en Amè ica pe Ma sh, Vog , Schmid , — 246 — Womann i al es de e mina en el descob imen d'una sè ie mol com- ple a de ipus, mos an una e olució p og essi a, cons uin una llis a genealògica educ i a i compos a únicamen de ipus ame icans, pa in del gen e Hy aco he ium i a i an pe o mes més o menys idèn iques al gen e e minal Equus. Schlose conside a l'Amè ica com el e i able pais d'e olució dels Bquus, e olució apoiada no solsamen pe les o - mes òssils, sino ambé pe l'eda es a ig à ica dels jacimen s, pe qual mo iu la sè ie genealògica esul a o amen alo ada. A Amè ica del No Hy a o he ium p odueix successi amen Eohippus O ohippus. Epi- hippus, Me ohippus, Anchi e ium, Miohippus, Me ychippus, Hippa ion, P o ohippus. Pliohippus, i pe i Equus. Aques a sè ie de ans o ma- cions comencen al eocènic i pe du en o a l'època e cia ia, essen de no a que en el Nou Con inen la sè ie és mol més comple a que en Eu opa. La p ime a emig ació a Eu opa la p ac ica Hi aco hc ium en el eocè- nic in e io , el qual hi p odueix Pacliynoloppus, P opalaco he ium, i Pa- loph he ium, b anca desapa eguda al inal del oligocènic. En el miocènic in e io se oba Anchy enium i en el miocènic supe- io Hippa ion i pe úl im en el pliocènic Equus. Mencionem de pasada que Be na d dona una iliació que pa eix del Pe ip ychus, P opogonia i Phenacodus gen es pen adàc ils, del oualp o- ind ia Hy aco he ium. La majo ia dels paleon òlegs a escepció de Mi- a que pa eix del Phenacodus, els demés solen comença la genealo- gia dels èquids amb el Eohippus. De mane a que ço que s'acaba de mani es a po enquad a -se en la o ma següen : FILOGENIA DELS KQUIDS FAMÍLIES Equina s. Un o es di s en els qua e mem- b es. Paleo he ina s. T es di s en els q ia e memb es. Hi aco he ina s. Qua e di s en els memb es an e io s. T es di s en els memb es pos e io s AMERICA Gen es Equus. Pliohippus. P o ohippus. Hipa ion. Me ychippus. Miohippus. Anchy he ium. Mesohippus. Epihippus. O ohippus. Eohippus, Hi aco he ium. EUROPA Gen es Equus. » » Hippa ion. » Anchy e iu n. » Paloplo henium. P opalaco he ium. » Pachynolophus. Hy aco he ium. Pe íode Pliocènic. Miocènic. Miocènic in . Olig-oc. i eoc. sup. Eocènic sup. Eocénic in . — 247 — Veusaquí al es quad es genealògics., degu s a di e sos au o s. Les o mes ame icanes i les o mes eu opees hi son posades en alguns sense dis inció. Hu ley Equus. Pliohippus. P o ohippus. Miohippus. Anchy e ium. Meohippus. O ohippus. Eohippus. B i ish. Moseum Case. Equus. Hippa ion. Anchy e ium. P o ohippus. Mo ohippus. 2 especies Hy- aco he ium Misa . Equus. Hippa ion. P o ohippus. Anchy e ium. Pachynolophus Phenacodus. Lyde ke Equus. Hippa ion. P o ohippus. Anchy e ium. Anchylopus. Hy aco he ium Sys emodon. Ame ican Museum • Equus. Hippa ion. Hipohippus. Me ychippus. 2 especies de Me-' ochippus Epi- hippus. P o o ohippus. Eohippus. Hippops (?) La qües ió més in e essan de la ilogenia dels èquids, o al menys la que ha mo i a nomb oses discussions, és l'in e enció o absència del Hippa ion en els passa s del Equus, com així ma eix les p ime es o - mes del g-en e Equus, en el ànzi del pliocènic al pleis ocènic, pe íode en el qual les ac uals o mes equines es a en ja igu ades. P ime amen Huxiey i desp és Da win c egue en que VHippa ion e a l'inmedia ascenden del gen e Equus, opinió que no ou ec i icada pe Da win, pe o sí pe Huxiey, com se po eu e en el quad o més amun publica . Cope pensa a, que si en Amè ica el ca all no comp a a en e'Is seus passa s a Hippa ion, en can i el ca all eu opeu el enia pe an ecesso , i és que Cope p e enia un o igen di ilèc ic dels èquids, hipò- esi que no ha pas ingu , pa ida is. Ac ualmen , els paleon ologis es exclouen o almen a Hippa ion de la ilogenia equina, conside an aques ipu com una b anca sense des- cendència de l'a b e geneològic dels èquids. Les aons undamen áis son, que si be Hippa ion p esen aba es di s i pe aques mo iu els an- ics paleon òlegs el conside a en an ecesso & Equus, pe al e cos a Hippa ion posseia uns caixals que e en més di e encia s que'ls dels Equus, di e enciació basada en els plecs més complica s de les cin es d'esmal que enen els caixals de o s els gen es an e io s a Equus, la qual cosa ha e no a pa icula men Ma ch al es abli la ilogenia equina ame icana. Wei ho e i la senyo a Pawlow han publica ex ensos eballs a a o de l'exclusió de Hippa ion, basan -se, a més del es a e olu iu dels cai- xals en la cons i ució del a s i del me a a s. La senyo a Pawlow, dona el quad o següen : - 248 Com se po eu e Hippa ion desapa eix comple amen . Obse is a més que EippaHon és con i en à'J guus, men es que aques no és con- empo ani de cap dels gen es que li hem assigna en la se a ascen- dència. ASIAEUROPA Y ÁFRICA Pos -pliocénicNORT AMKRICA Eq. Namadicus. i Ep. Caballus. Qua e na i. Pliocénic. Eq. Namadicus. ' Eq. S enonis. Eq. Si alensis. Hippa ion.Hippa ion Eq. occiden alis Hippa ion. E pa onlus. Hippidium. ^ I P o ohippus. Hippa ion. Miocénic.Anch enium. Els cassos de polidac ilia en els ca alls ac uals es donen de an en an ; no a gai e, uns dos anys. que se'n senyalà un cas a Có doba. Aques enomen és, com se sap, un cas d'he ència a à ica, pe o mai, ni una sola egada, s'ha obse a que la polidac ilia anés acompanyada amb els caixals de Hila ión. Doncs si ealmen Hippa ion sigues un passa del Equus al dona -se un cas d'a a isme, en e'ls mol s que s'han p odui , un al menys hau ia ana acompanya de la o ma den a ia pe - inen al ippa ion. El gen e més ap op de YEquus és el P o ohippus d'Amè ica; e'ls mo- la s mol semblan s als dels Equus, mes en can i, els memb es p esen- en es di s, els la e als sense unció. En els e ens pliocènics de l'Asia i d'Eu opa s'hi han o a es es d'Equids, els mola s dels quals son pe llu s o mes, in e media is en e el P o ohippus i els ca alls ac uals. Els memb es d'aques s òssils o e- eixen ca àc e s de educció en els di s la e als, els quals son con e i s en es ile s i pe an són e i ables èquids. A Eu opa la ep esen ació d'aques s òssils pliocènics po a el nom d'Equus s enonis ha en -se'n descobe a Val d'A nó (I alia), a Pe ie i a Chagny (F ança). Pe a'ls òssils pliocènics de l'Asia, YEquus si alensis, oba a Si a- lik (Himàlaia), és el ipu que'ls ep esen a. Pe ò en eali a , malg a l'acep ació comuna de zoòlegs i paleon òlegs en e de i a les o mes dels èquids ac uals d'un ipu únic, Fo sy h, Majo i Boule, cada ú pel — 249 — seu comp e, han a iba a les ma eixes conclusions, es ablin di e ències en e'ls es es pliocènics, almen com se poden es abli a ui pe a les aces de ca alls. «Quan s'es údia una nume osa col·lecció d'ossamen s d'F. s enosis _diu M . Boule—com ho ha e M. Fo sy h Majo en els jacimen s plio- cènics i alians, com ho he pogu e jo. en els del massiu cen al de F ança, se econeix pe sa alla, pels eplegs del esmal , les dimensions i la o ma de la columnasa dels mola s de l'E. s enosis, que ep esen a a iacions compa ables a les a iacions que s'obse en en les di e en es a ie a s o aces qua e nà ies ac uals. Ce es den s poc oluminoses s'assemblen ex ao dinà iamen a les dels nos es ases, i jo he demos a que la den ició de lle de l'E. s enonis de ce s jacimen s pliocènics de l'Au e nia i del Velay p esen a en ca àc e s que solsamen s'obse en en e'ls èquids ac uals de les espècies zeb ades. He e eu e al ma eix emps, que al es den s o ades en els jacimen s d'un ni ell més ele a del pliocènic di e eixen de les p ime es pe dimensions més o es, els eplecs més complica s del esmal , una columne a lleuge amen més desen o llada i pe alguns al es ca àc e s conduin a l'É. caballus del emps cua e na i, no ablemen a les o mes de den s amb esmal mol plega de ce s jacimen s pleis ocènics anglesos. »Sembla, doncs—con inúa el p o esso Boule—que'l ipu S enonis ha sigu mol abundan du an els emps pleis ocènics i que ha sigu ep e- sen a pe o mes acusan endències e s di e sos g upus ac uals d'èquids. En e aques es o mes, o es ema cables pe l'es e a colum- ne a de llu s mola s, les unes de pe i a alla empa en ades e iden men amb E. asinus, enin mola s d'esmal poc eplega , de lòbuls ex em dila a s semblen habe -se con inua di ec amen en els ca alls zeb a s d'A ica; al es de més o a alla amb mola s d'esmal més plega i en lòbuls ex e ns en c eue més accen ua s, sembla que s'hagin ans o ma insensiblemen en VE. cahallus de g an alla de ce s jacimen s qua e - na is. »Els nomb osos ma e ials dels jacimen s ancesos pe me en segui , pe di -ho aixís, pas a pas aques a ans o mació. Cal a egi que M . Fo sy Majo ha indica anzicions anàlogues pe a'ls ossos dels memb es, demos an que la solipedisació s'ha e ec ua g adualmen . Des d'alla o s, deuen ha e -se o ma aces geog à iques. Na u alis es de g an compe ència especial han a i ma , en e ec e, que'ls ca alls qua- e na is p esen a en en llu esquele els ca àc e s de les aces que iuen enca a en els ma eixos paissos. «E ec i amen ; hi han p o es i ecusables de que algunes aces ac- uals en els emps qua e na is exis ien amb els ma eixos ca àc e s que a ui els di e encien d'al es aces. Pe ò ambé hem de e cons a que al es aces que exis ien no han sigu mencionades pe ningú, i al es, en i, que pe mes iça ges han sigu abso ides, i pe an han desapa- escu , es an comple amen inconegudes.» De mica en mica hem a iba a la i del pliocènic o si's ol al comen- çamen de l'e a qua e nà ia, anan seguin la iliació del gen e Eqims. — ¿50 — Ja en aques pun , p ecisa que'ns ocupem del qua e na i an ic o sigui del pe íode pleis ocènic. M. ROSELL I VILA P ojesso de Zoo ecnia a l'Escola Supe io de Ba celona. La pa celación TEMA.—P o ección del Es ado a a o de las inicia i as indi iduales y colec i as pa a la di isión pa cela ia de g andes p edios como ec i i- cación de su sis ema de colonización in e io . (Tema XII de la Asamblea Ag o-pecua ia co dobesa Mayo de 1916). Seño es Asambleís as: Reco da éis la o ma como desa ollé mis emas sob e a endamien o y c édi o ag ícola en las dos sesiones an e io es. De igual modo desa olla é el ema de aho a, uno de los más ascenden ales en el o den ag a io y económi- co, cuidando mucho de no in e i más de los diez minu os eglamen a ios, y subo dinando la elas icidad de la palab a y el alcance del es udio, al in exclu- si amen e p ác ico de es a Asamblea. Bajo dos aspec os dis in os ha sido es udiado el ema obje o de mi discu so, p ime o po el S . Ruiz de Quijano al expone el con enido económico y social de la pa celación; y después po el S . Poole al dise a sob e la con eniencia de la ans o mación de los mon es bajos en e enos de labo , iñedos y oli- a es. De ahi seño es, mi na u al emo de que es e abajo, que no iene o o mé i o que el de mi olun ad i me y esuel a de coope a a es a g an ob a de la iniciación de nues as Asambleas Ag ícolas p o inciales, no co esponda al i o in e és que en oso os ha despe ado el asun o. La di isión e i o ial, como base esencialísi aa de una jus a y equi a i a dis ibución de los p oduc os ag o-pecua ios iene an eceden es in e esan ísi- mos en odos los iempos, cuya ecopilación abso e ía la ida de un homb e. En Roma se plan ea el p oblema de la di isión e i o ial po la P ime a ley Ag a ia de Spu io Casio, 486 años an es de Jesuc is o; la Edad Media esu- ci a la con o e sia ol idada de la Filoso ía y el De echo, de endiendo y con- i mando la doble o ien ación comunis a de Plan ón e indi idualis a de A is ó- eles, los anabap is as en Alemania piden el uso lib e de los bosques y la de o- lución de las p ade as en el siglo XVI; Juan Luís Vi es p onuncia en 1530 su admi able dia i a con a la a a icia y la malignidad engend ado es de la ca es ía y el hamb e en la abundancia de la Na u aleza; Ped o de Valencia decla a en 1600 que nadie debe posee más ie a que la que puede cul i a y necesi a pa a su sos enimien o, a i mando que la desigualdad de la posesión de la ie a con que unos ienen dehesas la guísimas y o os no alcanzan ni un e ón, es la cosa más pe niciosa a la comunidad y la que más p o incias ha des uido; Ma ín González de Cello igo, abogado de la Cancille ía de Valla- dolid sos enía ambién a p incipios del siglo XVIII la necesidad de exp opia a los e a enien es que no abajan sus he edades pa a impedi an dañosa e inicua usu pación; y Campomanes, ilus e colabo ado del Conde de A anda, decía: Se impone o ma una ley ag a ia po i ud de la cual odo ecino en-